ELS 25 PUNTS DEL SISTEMA DE CONVICCIONS PER UNA REVOLUCI INTEGRAL 1. Cal depurar i actualitzar el pensament transformador.

S'han de superar, encara que recollint el positiu, les ideologies del passat. El medullar s comprendre i donar solucions als problemes del segle XXI, el que significa que en el terreny de les idees est per fer una gegantina tasca d'innovaci i creaci: tal s la tasca principal ara. s la realitat, la prctica i l'experincia, el que compta, no les teories,. Cal practicar l'escepticisme metodolgic, per desfer-se de la verborrea dels professors-funcionaris, contra els que enarbora l'exhortaci de Sis Empric, sigues sensat i aprn a dubtar. Lapropiat s constituir un rgim d'autogesti del coneixement i el saber. 2. El desenvolupament del factor conscient s la tasca nmero 1 del nostre temps. Sense produir arguments veritables, imprescindibles per al crucial combat d'idees, ja no s possible avanar. s ms, hi ha un risc cert de liquidaci del pensament i les prctiques emancipadores, per esgotament total de continguts. Sota la societat de la informaci i el coneixement, que redueix a res la llibertat de conscincia, la tasca central s vncer el sistema de dominaci en la pugna de les idees, el que equival a crear les condicions per al seu enderrocament revolucionari. L'activisme, l'obrar sense continguts ni reflexi ni estratgia, s ara un aflictiu error, ja que noms amb la formaci d'un subjecte capa, amb actitud moral de l'esfor desinteressat i sentit del deure s possible realitzar una revoluci social integral. Al contrari, l'activisme socialdemcrata, politicista i monetarista, condueix inevitablement a l'aniquilaci d'un autntic moviment popular. 3. Repudi de les utopies socials. Les utopies socials, de naturalesa economicista, desenvolupista, hedonista i consumista, infantilitzen el subjecte, l'estoven i promouen l'ideari del goig immediat. L'ideari s l'esfor desinteressat sense fi per propsits sublims, considerant els xits disfrutables com qestions de segon ordre. 4. La realitat noms pot ser apresa de manera aterica. Des del rebuig de tot axioma i de tot apriorisme, a partir exclusivament de l'experincia reflexionada. Tota teoria s, al mateix temps, errnia, allionant i opressiva, de manera que el subjecte, si vol conservar la seva llibertat interior, ha de buidar la seva ment de verborrea, teortiques i doctrines per aproximar-se net, imparcial, ser i obert a la realitat. Tota argumentaci ha d'anar precedida d'una investigaci i reflexi acurades, de llarga durada. 5. La veritat, per tant, l'esfor i la lluita per la veritat possible (concreta i finita), s determinant, juntament amb la llibertat. Aquests sn els fonaments immaterials de la condici humana, i els que trepitgen amb ms fria el vigent rgim de tirania. La veritat s meta anterior i superior a la poltica, per la qual cosa ha de ser conseqncia d'ella, no causa, com exigeix el politicisme. La necessitat de veritat s central en el sistema de necessitats de l'sser hum, en tant que hum. 6. S'ha de creure en el subjecte, ms que en les estructures i institucions, doncs en ltima instncia, tot depn de la qualitat de la persona. L'acci transformadora real la realitzen els ssers humans reals, com a persones i com a ssers socials, no les caricatures teortiques creades pels verbosos d'ofici. En definitiva s la vivesa intellectual, la valentia i fortalesa, l'entrega desinteressada, la capacitat per conviure, la modstia, la frugalitat, l'autodomini, la solidesa de la voluntat, l'indiferentisme davant plaers i dolors, la generositat, la capacitat per prendre decisions i arriscar, la cortesia i la passi pel b que determinen el dem de la humanitat, ja que d'aquests valors emergeix, a la vegada, la comprensi de la realitat i la decisi conseqent per a la seva transformaci. Amb aix es recupera i reafirma l'essncia concreta humana, avui en procs de liquidaci, situaci desitjada per les elits governants.

7. El subjecte es construeix, s a dir, s'auto-construeix. La seva edificaci des de si s imprescindible. Avui tot el converteix en objecte, de manera que la lluita per tornar a aquest la seva capacitat de ser i d'obrar, per tant, de ser agent creador de la histria, s un component essencial de la revoluci per fer, el que atorga la ra a Epictet quan exposa prepara les teves facultats per honorar-te i ornar-te amb els fets ms penosos . Si el plaer no s un b es conclou que l'Estat de benestar, aix s, de pretesa felicitat i plaers atorgats des de dalt, s una maledicci que ens priva de la llibertat i de la condici d'ssers humans. 8. No es pot delegar a l'Estat el que s tasca del subjecte. Cal un subjecte sense tuteles ni caminadors, auto-construt i sense la enverinada ajuda institucional, ja que noms aix pot desenvolupar al mxim les seves capacitats intellectives, convivencials, volitives, esttiques i morals. Aquesta ajuda, en delegar a l'Estat el que s tasca del subjecte, per ell mateix i unit associativament als seus iguals, crea una degeneraci gegantina d'aquell, que equival al seu acabament espiritual. En efecte, el rgim d'Estat de benestar mata l'esperit. 9. L'oblit de si, la disposici per l'esfor i servei desinteressats, s el punt de partida de tota acci tendent a revolucionaritzar l'actual societat. Sense transgredir cada dia el principi de l'inters particular no hi ha sser hum integral i no hi ha revoluci integral. s urgent recuperar la grandesa perduda per causa de la sordidesa i mesquinesa del culte al ego, el vici burgs per excellncia. 10. S'ha de repudiar la infausta fe economicista. Aquesta considera la persona com un estmac, i que arbitrriament fa dels factors econmics el fonament del hum. El concloent sn els elements immaterials, la llibertat, la veritat, la convivncia, el b moral, l'esfor desinteressat i la voluntat de transcendncia. El model homo oeconomicus prets per l'economicisme ha portat de derrota en derrota els moviments suposadament emancipadors del passat immediat, i ha creat ssers que sn, ms que humans, monstres. 11. L'esfor i servei desinteressats ens construeixen com ssers humans. Rebutjada la sobrevaloraci de la poltica, s a dir, el politicisme, s'ha de concloure que l'esfor i servei desinteressats ens construeixen com a ssers humans, la mollcie, l'egotisme i el plaer com sub-humans. Qui corre a la recerca del propi inters es fa un neo-servent, mentre que qui viu per all gran i important, amb magnanimitat i oblit de si, s'edifica com a sser hum. El substantiu, segons va exposar Simone Weil, no sn els drets sin els deures, l'sser servit sin el servir, el que es rep sin el que es dna. Aquest s l'estat d'nim ptim per fer front a la gran crisi mltiple en desenvolupament, que sacseja la humanitat, la qual s'anir agreujant ms i ms en els propers decennis, i a la qual s'ha de donar una sortida revolucionria. 12. La concepci de la histria humana. Entesa com un ordre mecnic que opera segons criteris deterministes i teleolgics, s inexacta, ja que la tasca transformadora compta, sobretot la llibertat. Les dues condicions ms importants sn la comprensi exacta de la realitat (el que resulta de l'esfor perpetu per la veritat) i l'elevaci acord a un pla de qualitat i vlua del subjecte.

13. L'objectiu s la transformaci integral de l'ordre constitut. s a dir, una Revoluci Integral, no els xits parcials, les reivindicacions profitoses ni les solucions dins del sistema. Aquest ha de ser transmutat com a totalitat i no merament reformat o millorat, el que, a ms, s impossible. S'han de denunciar i combatre les perverses solucions socialdemcrates de vell i nou tipus, assentades en la veneraci irracional de l'ens estatal, tingut per expressi de el pblic, avui dominants. 14. L'estudi i coneixement objectiu de la histria ha de ser patrimoni de totes i tots, ja que la histria s, com va dir Cicer, mestra de la vida. Cal viure el nostre temps amb perspectiva temporal, considerant l'ahir tant com el dem, sense quedar atrapats en un ara que ens desarticula com a subjectes i ens condemna a ser carn de can de la poltica socialdemcrata, sempre estatfila i per aix mateix sempre pro-capitalista. 15. s decisiva la recuperaci crtica i actualitzada del positiu del pensament clssic de la cultura d'Occident. El tercermundisme de moda ha de ser denunciat perqu menysprea all occidental en bloc i adopta una posici acrtica, beata i servil, sovint neo-racista, sobretot el provinent d'altres cultures, sense distingir-hi el positiu del molt negatiu, amb la qual cosa fa fora activa de la nova reacci mundial, considerant la descomposici, irremeiable a mig termini, que pateix Occident, comptant a ms que el proper futur del capitalisme estar en Xina, ndia, Sud-frica, els pasos islmics amb recursos petrolfers, Brasil i altres. 16. L'objectiu s una societat frugal per a tots. En la que la riquesa, el consum i l'abundncia de plaers corporals no puguin danyar la passi per la llibertat, ni l'esfor per la virtut, ni la lluita per la veritat, ni l'impuls a estimar els iguals, ni l'entrega al b moral, ni l'ardor per la revoluci. A ms, la frugalitat preserva el medi natural, i la recerca de metes immaterials no contamina. Per tant s l'entusiasme per l'auto-suficincia i la possessi mnima, i no la riquesa, com preconitzen els desgastats credos obreristes, el fonament de la vida bona i de la societat ms desitjable, com un b i una virtut, a la vegada. 17. El culte per l'Estat s avui el tot del fals radicalisme i l'esquerranisme residual. La seva causa sociolgica s la hiper-extensi de l'ens estatal a les societats de la modernitat ltima, que sn, per aix mateix, les ms desptiques de la histria. Aquells han renunciat a la lluita per la llibertat, ja que noms aspiren a aconseguir una felicitat estupiditzant, pancista i barbaresca a l'ombra d'un ens estatal descomunal. Aix fa d'ells les noves forces reaccionries, que les institucions i el capitalisme utilitzen per imposar els seus interessos estratgics al poble. 18. L'actual rgim constitucional, partitocrtic i parlamentarista s una dictadura, la pitjor i ms opressiva dictadura poltica de la histria. Ha de ser enderrocat i substitut per un sistema de govern popular amb un ordre d'assemblees omnisobiranes en xarxa. S'ha de condemnar la vigent Constituci, aix com tot l'ordre constitucional existent des de la lliberticida, sagnant, barbaresca i ecocida Constituci de 1812. Ats que ambdues imposen la propietat privada capitalista cal posar-li fi. Sense aparell estatal i sense capitalisme, significa amb llibertat, de conscincia, poltica i civil, per no equival a societat utpica, perfecta i de felicitat perptua, ja que els estadis d'arribada no sn el decisiu.

19. La participaci de les dones. Fent-se crrec de tasques de la major responsabilitat i dificultat, en la pugna per la veritat i en els combats per la llibertat, s imprescindible per assolir resultats concloents. Per tant, s'ha de contestar al rgim neo-patriarcal que el feminisme d'Estat i l'esquerranisme han ordit per sotmetre a les dones. Homes i dones han d'estar units, estimar-se i respectar-se en peu d'igualtat, compartint les tasques de la transformaci integral de l'ordre constitut, sense sexisme d'un o altre tipus. 20. La Revoluci Integral s necessria. Per no per desenvolupar l'economia i la tecnologia, fomentar el consum i realitzar la felicitat general, sin per establir una societat lliure, en la qual l'hum pugui desenvolupar-se, triomfi el afecte dels uns als altres, la propaganda cedeixi davant la veritat, la naturalesa sigui restaurada i es visqui de manera civilitzada. En ella, l'Estat ha de ser substitut per un ordre d'autogovern per assemblees, i el capitalisme per un sistema plural de collectivisme, sense assalariat ni explotaci, per aix no ser la fi sin el principi de nous esforos i noves lluites per portar la condici humana a metes encara ms magnfiques. 21. Els problemes poltics no poden fer oblidar els existencials. Els problemes poltics, tan importants, no poden fer oblidar els de naturalesa existencial, que no admeten remei prctic per estan sempre aqu. Sn la finitud, la soledat ontolgica, el pas del temps, la mort i el no-res etern. El seu oblit ens empetiteix i disminueix, de manera que necessitem meditar sobre ells amb regularitat, per assumir fins a la fi la nostra condici, evitant el simplisme politicista i la idea ftil de la felicitat com a dest hum desitjable i possible. Les solucions politicistes, fins i tot les que en si mateixes sn correctes i veritables, en ser una forma ms de reduccionisme no resulten resolutives, en bona mesura perqu construeixen subjectes d'una qualitat molt baixa i incapaos per realitzar efectivament la transformaci integral de l'ordre constitut. 22. El treballat assalariat, element de degradaci global de la persona. s una cosa vital. Una humanitat lliure, auto-governada, moral, autogestionada i assentada en l'amor dels uns als altres (ajuda mtua) necessita d'una societat sense treball assalariat, sense burgesia, sense patronal, sense capital. El treball assalariat mata la intelligncia, destrueix la voluntat, lamina la sociabilitat, afebleix la sensibilitat, anulla el sentit moral. Ens fa uns bruts sense cervell ni cor, mers autmats i monstres amb aparena humana. L'assalariat destrueix l'essncia concreta humana perqu fa impossible la construcci pre-poltica del subjecte. Aqu est el gran problema. No hi ha cap treball assalariat ben pagat, com no hi ha cap esclavitud acceptable. La reconstrucci de la humanitat i la regeneraci de l'sser hum demanen imperiosament posar fi al treball assalariat. L'esquerra es diu "anticapitalista" per no anti-treball assalariat, doncs ho admet amb molt de gust quan est ben pagat, s a dir, quan destrueix amb ms eficcia l'essncia concreta humana. El veritable anticapitalisme, sense cometes, s el que lluita contra el treball assalariat, no el que lluita per salaris ms alts, millor pagats. Els que preconitzen tal cosa, que es queden en la lluita per ms diners, sn els pitjors burgesos, els ms encanallats reaccionaris.

23. El capitalisme depn en tot de l'Estat, no hi ha un anti-capitalisme creble pro-Estat. El capitalisme NO S una realitat autnoma i auto-creada que opera per si mateixa segons lleis immanents, no tenint importncia la funci de l'Estat. Aquest axioma del materialisme mecanicista i del esquerranisme de tota classe, s un fiasco i un engany del principi a la fi. La realitat mostra que no hi ha capitalisme sense ens estatal, que no hi ha mercat sense legislaci positiva, que no hi ha sistema capitalista sense ordre poltic-jurdic, el fonament ltim s la fora, aix s l'exrcit i la policia. Tot anti-capitalisme que no sigui anti-estatal, i que no actualitzi la seva comprensi del capitalisme, passant del doctrinarisme al realisme, s una manera de defensar el capital, en salvaguardar el seu fonament darrer, l'Estat. A aquest li donen suport: a) els que li donen suport, b) qui no ho denuncia i ho combat, c) que li posa l'etiqueta apologtica de pblic. 24. Per una societat rural popular. Contra la ciutat i la forma de vida urbana. La manera de vida ptima d'existncia humana la proporciona la petita poblaci rural, on a ms es pot desenvolupar de manera ptima la sobirania popular per assemblees, facilita la convivncia ntima entre tots i posar en com els bns de producci. No sn les ciutats sostenibles una alternativa real, sin posar fi a les ciutats, convertides en centres d'amuntegament d'ssers humans per portar una vida d'esclaus assalariats. La ciutat ha de ser qestionada com a part del procs ardu i complex de desindustrializar, desmaquinizar i desurbanizar la humanitat, procs sense el qual la humanitat no podr sortir de l'estat de barbrie i decrepitud que ara patim. 25. Sobre la lliure determinaci dels pobles oprimits. La lliure determinaci dels pobles oprimits pels Estats-Nacions, o estats-multinaci globalimperialistes, no es podr assolir de la m de les institucions de poder dels estats o apadrinats per aquests. Ni d'hipottics processos neutrals estatistes d'alliberament nacional propugnats per l'esquerra o el nacionalisme burgs o petit-burgs. La lliure determinaci dels pobles oprimits ser part del procs de la revoluci integral, o no ho ser. Aquesta justa reivindicaci forma part del programa estratgic de la revoluci integral i ha de plantejar-se de manera conjunta i integrada en el conjunt de transformacions revolucionries a efectuar. No s possible plantejar-la com a qesti prvia, ni marginal. Al contrari, ha de formar part del conjunt de tasques transformadores essencials a escometre: part de la revoluci poltica, per tamb part substancial de la revoluci a la conscincia, de la construcci poltica d'un subjecte capa de sostenir una societat convivencial, igualitria, defensora dels valors propis d'una moral d'esfor i servei desinteressats orientat cap al b com, amb respecte de les cultures, amb llibertat de conscincia, llibertat poltica i civil per a tothom, per tamb amb l'eliminaci del treball assalariat i servil de qualsevol forma, amb la incorporaci -en condicions d'igualtat- de la dona a les tasques centrals de la societat, i sense cap discriminaci de ning en ra a la raa, sexe o qualsevol altra orientaci personal o social que ha de quedar en l'mbit estricte del conjunt de llibertats poltiques i civils. Flix Rodrigo Mora gener 2013 www.felixrodrigomora.net