> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Febrer 2013 nm.

nm. 147 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

Catalunya
www.cgtbalears.org

Dipsit legal: B 36.887-1992

Disseny: Nerea, nereaboce@gmail.com

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 147 Febrer 2013

0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

Disseny: Nerea, nereaboce@gmail.com

2 Editorial

Febrer de 2013

> ON ENS TROBEM?

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre Los Almendros, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 lesilles@cgtbalears.org Delegaci Menorca Plaa de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org

EDITORIAL

Lliures i llibertries
S
i hem de fer cas a les frases fetes que sovint ens volten pel cap, aquesta publicaci que teniu a les mans fa dies que hauria dhaver mort. Ho diem per all del Renovarse o morir i no per aquell pens Al Catalunya (-Papers) li queden quatre dies que no cal recordar per no riure. S, s evident que des del nmero 36 daquesta revista, deu fer ja ms duna desena danys, aquesta publicaci t la mateixa maqueta, els mateixos tipus de lletres i la mateixa distribuci de seccions. I tot i aix, s ms viva que mai, igual que les organitzacions que li donen vida, les CGT de les Balears i Catalunya amb totes les seves seccions sindicals i les seves federacions territorials i de sector. Som vius i ens mengem el mn cada mes des den fa ja molts, per pensem que podem estar-ho ms, de vius i a aix anem. Per aix en aquest nmero presentem al nova maqueta amb una srie de renovacions que afecten tota la publicaci sense tocar-ne el moll de los: una revista mensual feta per les CGT de Catalunya i Balears, escrita en catal, anarcosindicalista, llibertria, motor i partcep de les lluites socials que senfronten al poder i al capital de les mil formes que al segle XXI es fa, en les mil formes que aquest pren. Tenim una mania terrible als dogmes i per aix intentem no ser dogmtics. Per aix, alguns i algunes ens acusen de no ser coherents perqu donem veu a les lluites ms diverses, a les propostes ms discordants i a les formes dalternatives alguns cops fins i tot contradictries, per nosaltres tenim ben clar que el mn s divers i les formes denfrontar-se a lEstat i el capital tamb. Per aix, lluny de ser tan dogmtics com alguns voldrien ens declarem decididament lliures i llibertries. I qui no ho entengui que ho rellegeixi.

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstries Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament de Catalunya (FEC) Federaci dAdministraci Pblica (FAPC) Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS COMARCALS
Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Comer, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Baix Peneds Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelons Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Garraf-Peneds Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 Maresme Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Valls Oriental Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt_mollet@hotmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Rambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragona cgttarragona@cgtcatalunya.cat Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Bal 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumvallaci 77, 2n - 08240 Manresa manre@cgtcatalunya.cat Tel. 938747260. Fax 938747559 Rub Colom, 3-5, 08191 Rub, flcgt_rubi@ hotmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Castellar del Valls Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del Valls cgt.castellar-v@terra.es, Tel./fax 93 714 21 21 Sallent Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Sort Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com

La cooperaci, que s lideal constructiu per excellncia, no t ra de ser si no va acompanyada immediatament de la prctica; i posa els que en ella lluiten pel progrs social, en contacte immediat amb els problemes vius de leconomia
Coloma Chalmeta, 1920, en el IV Congrs de Cooperatives de Catalunya

>> Agurrelg

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn, Moiss Rial i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@ cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya. cat. No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.
Drets dels subscriptors: Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: - Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Febrer de 2013

Tema del mes 3 Els governs estatal i autonmics retallen les universitats pbliques amb la complicitat general dels equips de govern i amb la participaci activa dun redut segment del professorat.

TEMA DEL MES

Les Universitats, el negoci de les retallades

Joan Anguera Jord

uin s labast real de les retallades en els serveis pblics? I, exactament, qu s el que es retalla? Condicionen les retallades la qualitat i laccessibilitat als serveis pbliques? Sn inevitables? Hi ha alguna finalitat oculta en totes aquestes retallades? Quant de negoci i lucre privat hi ha darrera les retallades? Han anat passant els mesos i els anys, i tots nosaltres cada vegada ens anem fent ms preguntes com aquestes. I anem tenint tamb ms arguments per a comenar a respondre-les. En el cas de la sanitat la inestimable ajuda dels amics de la revista Caf amb Llet ens ha ajudat a fer-ho. En el cas de leducaci, com tamb ho hem fet en sanitat, des de CGT ja fa temps que denunciem les retallades i la privatitzaci. En aquesta lnia, en aquest reportatge volem parlar de com els governs estatal i autonmics retallen les universitats pbliques. Ho fan amb la complicitat general dels equips de govern i amb la participaci activa duna petita part de la plantilla, un redut segment del professorat. Mentre, shipoteca el futur de leducaci superior i de la recerca pblica. De tot aix volem parlar en aquest reportatge.

Cada vegada menys diners pblics per a les universitats

Les inversions pbliques en cultura, la despesa en sanitat i en educaci, els ajuts de dependncia, ... la prctica totalitat dels pilars dun suposat estat del benestar han caigut vctimes de lanomenada crisi econmica. Amb lexcusa de la contenci de la despesa pblica, els governs estatals i autonmics han mutilat la inversi en uns sectors que, a priori, semblen estratgics per a garantir un mnim llindar de benestar per a la poblaci.

Levoluci dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya evidencien de manera especialment trgica aquesta retallada. Aix, si el pressupost consolidat pblic lany 2010 va arribar a 39.699,3 M, lany 2011 va quedar en 39.354 M. Tot i que la retallada global noms va ser del 0,9%, la seva incidncia en rees com sanitat o educaci superior va superar amb escreix el 10% i, fins i tot, el 15% en alguns casos. Lany 2012 la caiguda del pressupost del sector pblic ha sigut molt ms accentuada. Amb 37.024,5 M, la disminuci global ha arribat al 5,9%. Com ha passat en sanitat, leducaci ha experimentat una reducci de finanament molt per sobre de la mitjana de la contenci de la despesa pblica. Entre els anys 2011 i 2012 les universitats han patit una disminuci de ms del 20% del finanament ordinari procedent de la Generalitat de Catalunya. Igualment, el finanament pblic de la recerca, una activitat que, junt amb la docncia, conforma el nucli dur del DNA de la universitat, ha experimentat aquest any 2012 tamb una retallada sense precedents. Tot plegat fa que les universitats pbliques, si ms no tal i com les hem conegut en els darrers 20 anys, siguin una espcie severament amenaada. Des de fa anys la inversi pblica en universitats pbliques a Catalunya ha sigut inferior a la mitjana estatal. Lany 2009, en una poca en que la inversi pblica es trobava en un cert creixement, es van transferir al conjunt de les set universitats pbliques de Catalunya poc ms de 900 M, que corresponien aproximadament el 0,46% del PIB del Principat. La proporci era prcticament similar a de lany 2008, quan en el conjunt de lEstat Espanyol shavien transferit poc ms de 6.456 M, una xifra que suposava el 0,59% del PIB estatal. Aquesta darrera xifra, que era substancialment superior a la catalana, es quedava molt per sota de la daltres estats europeus, com els Pasos Baixos, que lany 2008 va dedicar el 0,90% del seu PIB a les uni-

Transferncies a les universitats (en milions )

1000 900 800 700 600

2008

2009

2010

2011

Llegenda: Transferncies corrents de la Generalitat de Catalunya a les universitats pbliques (Font: ACUP).

Despesa pblica universitats (% PIB)

1,5 Finlndia

1 Pasos Baixos 0,5 Catalunya Catalunya (2011) 0

Llegenda: Percentatge del PIB dinversi pblica en universitats, dades de lany 2008 (safegeix la situaci a Catalunya lany 2011) (Font: ACUP).

Estat Espanyol

versitats, o Finlndia, amb el 1,37%. Lany 2011, amb les primeres grans retallades en les transferncies de la Generalitat de Catalunya a les universitats, en seu finanament va caure en

Transferncies a les universitats (en milions )

1000 900 800 700 600

2008

2009

2010

2011

Llegenda: Evoluci de la inversi del govern de la Generalitat de Catalunya en el sector pblic.

un 15,25%, fins arribar noms a 753 M, que equivalen al 0,38% del PIB. La situaci durant lany 2012 ha empitjorat i la previsi s que els pressupostos daquest 2013 lagreugin encara ms. Durant lany passat totes les universitats pbliques han vist com els seu pressupost sha redut, principalment per la caiguda dingressos governamentals. La major universitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona (UB) ha vist com el total de 273,7 M aportat per la Generalitat lany 2011 sha quedat en poc menys de 220,8 M, una reducci del 19,3%. Els pressupostos de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) mostren un escenari similar: lany 2011 preveien una aportaci de la Generalitat de 203,3 M , lany 2012 de 169,8 M i lany 2013 de poc ms de 157,4 M. Si les previsions pel 2013 sacompleixen (hi ha qui les veu excessivament optimistes) la retallada de les transferncies autonmiques respecte les del 2011 haur superat el 22% . Les universitats petites tampoc shan escapat de les retallades. La de Girona (UdG), per exemple, ha vist

com els seus ingressos procedents de transferncies corrents han passat dels poc menys de 64,9 M de lany 2011 als quasi 55,3 M del 2012; s a dir, quasi un 15% menys. La previsi per lany 2013 tamb baixa prop dun 2%, fins a 54,2 M. Amb el retrat de la resta duniversitats la imatge seguiria prcticament idntica.

Qui paga les retallades?

La resposta s senzilla. Per una banda la paguen els i les treballadores de les universitats a qui sels retallen el sou i diversos drets laborals, sels rebaixen contractes, sels acomiada. De fet, el ms precs seria parlar de la majoria dels treballadors/es, doncs nhi ha una part que participa del procs de privatitzaci de part de les activitats de les universitats. Ms endavant tornarem a aquest tema. Per laltra, la paguen els estudiants, i mai millor dit. Els preus de les matrcules universitries fa molts anys que estan pujant per sobre lIPC i aquest curs ho han fet de ma-

4 Tema del mes

Febrer de 2013

Les Universitats, el negoci de les retallades

300 250 200 150 100 50 0 2011 2012 2013
parcial, suposaria una xifra ms alta dafectades). Aquest pressupost sha elaborat preveient un manteniment en la subvenci de la Generalitat; escenari que a data davui sembla massa optimista. Fins ara, el panorama que han deixat les retallades de personal a les universitats s desolador. A molts departaments els professors/es ms joves tenen prop de 40 anys i sha eliminat la renovaci generacional. Alguns serveis estan operant amb menys personal o han restringit el seu funcionament, tant en horaris com en el calendari. Durant lany 2013 la situaci, previsiblement, empitjorar si no shi posa remei. suposa dun 33% respecte la xifra de 2012. A la UdG aquesta xifra ronda els 6,5 M i representa un 31% del recaptat lany precedent. Mentre lany 2012 els ingressos per aquest concepte cobrien el 25% del pressupost total daquesta universitat, lany 2013 representaran el 31%. La situaci es repeteix a la UAB, on les taxes i matrcules suposaven el 30,5% del pressupost lany 2013 versus el 25,3% del total lany 2012 i el 20,6% de lany 2011. Lescenari a la resta duniversitats s prcticament idntic. El pagament per uns estudis cada vegada ms cars han passat, en a penes dos anys de cobrir una cinquena part a una tercera part de la despesa de les universitats. En definitiva, un servei pblic que cada vegada rep menys aportacions pbliques i ms dels usuaris. Des del govern autonmic i lestatal es justifica aquesta realitat, tot i que se namaga labast, argumentant en les circumstncies actuals s inassumible finanar una part tant elevada dels estudis universitaris. La realitat amagada s que les universitats tamb fan recerca i que, per tant, els estudiants actualment ja estan pagant una part considerable dels seus estudis. A ms, segons constata la institucional Associaci Catalana dUniversitats Pbliques (ACUP), les universitats catalanes es troben altament massificades en relaci el finanament que reben. La UB, per exemple, t una rtio de 202 estudiants per cada mili de pressupost i la de Girona, on la rtio s ms baixa, se situa en els 143 estudiants per mili. La resta oscillen entre els 155 de la UPC i els 172 de la UdG. Aquestes xifres dupliquen les duniversitats del nord dEuropa (Helsinki, 87 estudiants; Aarhus, 73; Maastricht, 70) i son ms altes que les de les universitats franceses, que oscillen entre els 90 i 150 estudiants per mili deuros. Les universitats pbliques catalanes, tradicionalment massificades i poc finanades en comparaci els parmetres europeus, estan patint un sever procs de descapitalitzaci en els dos o tres darrers anys.

UB

UAB

UdG

I els estudiants?
Els estudiants de loferta docent pblica tamb sn vctimes directes de les poltiques de retallades, com passa tamb en els usuaris daltres serveis pblics. Des de fa ja bastants anys han anat patint un increment del preu de les matrcules molt per sobre de lIPC. Entre lany 2006 i el curs 2011-2012 el diferencial entre taxes i IPC havia sigut de poc ms dun 11,5%. Noms aquest any lincrement del preu dels crdits de graus a Catalunya en primera matrcula ha superat en 30 punts el de lIPC. En el cas dels msters oficials i els estudis de doctorat aquests augments sn encara superiors i depenen de les universitats Aix, a la UAB, una de les universitats amb els msters oficials, s a fir, els pblics, ms cars de Catalunya un estudiant resident a la UE ha de pagar 45 per crdit aquest curs 2012/2013, mentre que a penes dos anys abans noms nhavia de pagar 28. En el cas dels estudiants extracomunitaris lincrement ha sigut encara ms exagerat, i el preu del crdit ha passat de prop de 45 a 113 . A aquest diferencial cal afegir-hi laugment de taxes que les universitats han anat creant, ja sigui per accs a serveis de campus virtual i wifi, biblioteques, matriculaci de tesis, etc., que encara encareixen ms els estudis universitaris. Lincrement de taxes es fa pals en lestructura dels ingressos de les universitats que, en els pressupostos de 2013 utilitzen per a compensar una part de la caiguda de les aportacions pbliques. En el cas de la UAB es preveu una recaptaci addicional de 9 M. A la UPF laugment previst del total dingressos per taxes i matriculacions s de poc ms de 7 M, que

Llegenda: Ingressos procedents de la Generalitat en els pressupostos de diverses universitats pbliques. Per la UB encara no es disposa dels pressupostos del 2013 (Font: UB, UAB. UdG)

nera molt ms acusada. I finalment, la paga el conjunt de la societat, que veu com loferta de leducaci pblica es redueix, es degrada i esdev ms cara i, per tant, cada vegada de ms difcil accs per a la classe treballadora. Des de finals del curs 2010/2011 des de la CGT hem estat denunciant la no renovaci de contractes laborals de professors, investigadors i personal dadministraci i serveis. En aquell moment a la UAB es van deixar de contractar prop de 95 professors i lany segent entorn uns 200 ms. Al llarg de tot el curs passat des de la Plataforma Unitria en Defensa de la Universitat Pblica sha anat denunciant aquest procs, que ha afectat especialment, a part de la UAB, a la UPC i la UPF. El titular de la Secretaria General dUniversitats i Recerca, depenent del Departament dEconomia i Coneixement, Antoni Castell, ha anat repetint que aquestes denncies eren falses i que no sha expulsat a cap investigador o professor del sistema universitari catal. La realitat desmenteix les paraules de Castell. Aix, a la UPF la despesa pressupostada en salaris va caure, entre el 2011 i 2012 prop dun 2,8%. Aquest descens bsicament el va absorbir la retallada dun 15,33% en els salaris del personal docent investigador precari, que va passar de 842 a 602 places. En el cas de la UPC, la

disminuci de la despesa pressupostada en salaris va ser de ms del 7,6% entre els anys 2011 i 2012, amb una prdua de 187 places. A la UAB la situaci va ser similar, amb una caiguda del 5% en la despesa en salaris entre els mateixos anys. Dels prop de 10,5 M de retallada salarial, els salaris del personal temporal nha aportat ms de 7 M. En aquest perode shan perdut prop de 200 contractes de professorat i tamb places de refor del personal dadministraci i serveis. Les universitats allunyades de lrea metropolitana de Barcelona tamb van patir caigudes en les despeses de personal. La UdG, per exemple, va reduir la seva despesa en el captol I (salaris) en gaireb un 4,3%. A lespera de la confirmaci dels pressupostos de la Generalitat i, per tant, de les transferncies que rebran les universitats, les perspectives per aquest 2013 no sn gaire optimistes. De moment la UAB ja ha aprovat una reducci addicional de prcticament 5 M en salaris de professorat i de 2 M en personal dadministraci i serveis. Paradoxalment una part daquestes partides experimenten un increment, fruit del creixement vegetatiu de la plantilla; s a dir, els complements per mrits i antiguitats de la plantilla estable. En definitiva, qui aguanta el pes de les retallades sn les jubilacions que no es cobreixen i contractes tempo-

rals que no es renoven, principalment. En total, segons calcula la PUDUP, les universitats han expulsat prop de 1.000 professors/es i investigadors joves. La xifra pel PAS no sha pogut quantificar encara. Segons els clculs de la secci sindical de CGT a la UAB, de cara al proper curs es podria estar preparant una retallada dentre 200 i 300 places equivalents a temps complert ms (que, atenent que molts professors tenen contractes de temps

Qui hi guanya amb les retallades?

La tardor de 2011 Artur Mas inaugurava el curs a la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE), un fundaci promoguda lany 2006 per Andreu Mas-Colell, aleshores actiu com a catedrtic deconomia de la UPF, i

45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Curs 2006- Curs 2007- Curs 2008- Curs 2009- Curs 2010- Curs 2011- Curs 20122007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Llegenda: Diferencial entre lincrement de lIPC i laugment del preu de les taxes universitries des de lany 2006. Pel curs 2012/2013 es considera la primera matrcula.

Febrer de 2013

Tema del mes 5

Les Universitats, el negoci de les retallades

participada per la UAB i la UPF, els rectors de les quals formen part del consell directiu. Aquest consell, a ms, est integrat per poltics com Joaqun Almunia i Antoni Castell (en qualitat de de president del Centre de Recerca en Economia Internacional), el president de CEO Axa Seguros Espaa, el president del Banc Sabadell, el president de Catalunya Caixa, leconomista en cap de La Caixa i el mateix Andreu Mas Colell. La BGSE figura inscrita en el Registre de Universitats, Centres i Ttols del Ministeri dEducaci com un Institut Interuniversitari de Recerca de carcter privat, adscrit a la UAB i la UPF. La seva funci declarada s impartir msters reconeguts ambdues universitats (no son oficials i, per tant, regits pels preus i normes pbliques). Les matrcules pel curs 2013/2014 sn, de partida, de 12.000 per cursos de 60 crdits. Un mster oficial (pblic) duna durada equivalent a la UAB costa a lestudiant 2.700 . Durant lacte Mas va comprometres a treballar per fomentar la mobilitat de recursos cientfics i acadmics entre el sector de leducaci i el sector privat. En qu es concreta tot aix? Per comenar, la mateixa Generalitat que ha fet caure la inversi pblica en educaci ha invertit ms de 500 mil en la BGSE en crrec als pressupostos i a subvencions directes entre els anys 2009 i 2012, fundaci que a ms havia rebut entre els anys 2009 i 2011 prop de 8,5 M amb crrec als pressupostos de lEstat. El centre, que ha reunit una mitjana de 200 estudiants cada any principalment de procedncia internacional, ha obtingut de mitjana de fons pblics i per assignaci o subvenci directa un mnim ms d1 M per cada 100 alumnes, una xifra que duplica la de la major universitat pblica catalana i supera a totes les altres. Per contra, les seves activitats docents les efectua en les installacions pbliques dels campus de Bellaterra de la UAB i Ciutadella de la UPF. No hem comptabilitzat aqu daltres ajuts que el BGSE hagi pogut rebre dinstitucions pbliques com la de 18.000 que el Tribunal Catal de la Competncia li va concedir, a finals de 2008, per la realitzaci del mster MSc in Competition and Market Regulation. Com molts daltres msters no oficials i realitzats en consorci amb empreses privades, no s lnic consorci que en

Nm. estudiants per 1 M de finanament pblic

210 UB UAB UdG 140 URV UPF UPC UdL

BGSE 70
Llegenda: Nmero destudiants per cada mili deuros de transferncia pblica.

realitza, la BGSE ofereix programes de finanament de les matrcules esponsoritzats per entitats com La Caixa, el BBVA, Catalunya Caixa, Repsol, Novartis, UniCredit&Universities, Aberties, etc. Les elevades matrcules i els crdits per a costejar-les fan cada vegada ms de loferta educativa de msters un negoci que, tot i efectuarse en installacions pbliques (i mantingudes amb crrec als pressupostos pblics), es gestiona privadament. No obstant, malgrat ser una activitat privada, la BCSE rep un finanament pblic proporcionalment molt superior al dels centres deducaci superior pblica de Catalunya. Iniciatives com la que exemplifica la BGSE nhi ha vries. Moltes es canalitzen a travs de fundacions creades per les mateixes universitats per externalitzar part de les seves activitats i protegir-les del control pblic. En parallel els rectorats de les universitats catalanes majoritriament estan acceptant les directrius que ha donat la Generalitat de Catalunya de desprogramar aquells msters oficials que tinguin matriculacions inferiors als 15-20 estudiants. Si aquestes directrius sapliquessin de manera estricta, a la UAB se suprimirien fins a 36 dels 71 msters oficials vigents el curs 2013/2014 i que de fet s una xifra ja inferior a la de cursos precedents. La Generalitat de Catalunya considera aquest procs com una restructuraci

del mapa de graus i msters adreada a fer ms viable financerament la universitat pblica. A la prctica est suposant una reducci drstica de loferta de posgrau pblica que, a curt termini, es pot estendre tamb a la de graus. Ja aquest curs 2012/2013, a la UB shan deixat de programar ms de 50 msters oficials (alguns dels interuniversitaris) que es troben en procs dextinci. Per contra, i a lombra de subvencions pbliques, loferta docent privada es consolida i sespandeix. Dentrada podria sobtar que un procs com aquest, que mina les bases del que tericament hauria de ser una educaci superior pblica tingui la complaena duna part de les plantilles docents de les universitats, especialment dels sectors ms ben pagats, amb ms estabilitat i ms incidncia en els espais de decisi de facultats i rectorats. Com entendre aquesta implicaci? Com en daltres preguntes formulades en aquest reportatge, la resposta no s gaire complexa. Especialment en algunes facultats i rees del coneixement, una part del professorat funcionari de les universitats pbliques (i que, per tant, disposen dun sou pblic que pot arribar a ms de 60.000 anuals en funci de lantiguitat i mrits) sha anat implicant de manera creixent en promoure programes de msters propis o no oficials. En algunes ocasions aquests msters

Llegenda: Inaguraci del curs de la BGSE lany 2009. Desquerra a dreta: Isabel Pont (Secretria general UAB); Andreu Mas-Colell (aleshores president del BGSE), Antoni castells (conseller deconomia de la Generalitat de Catalunya), Narcs Serra (Catalunya Caixa) i Maria Borrs (vice-rectora relacions internacionals UPF).

es planifiquen en el marc de convenis entre una o diverses universitats i institucions externes, principalment corporacions privades. Cada vegada ms les universitats i el govern catal promouen aquest tipus diniciatives que equiparen a la transferncia de coneixement cap a la societat. Aquests convenis comporten una memria econmica on sestableix una previsi dingressos per matrcules, eventuals aportacions dels partners privats, els cnons que puguin cobrar les universitats i les remuneracions que percep el professorat que hi participa i el coordinador del mster. Generalment el professorat daquest tipus de msters cobra per la docncia que hi realitza, malgrat que en molts cassos sn professors a temps complert i amb dedicaci exclusiva duniversitats pbliques. Les xifres percebudes poden arribar a ser considerables. Per exemple, un mster impartit el 2009 a la UAB, i on a ms de 7 professors titulars (entre ells un deg i un director de departament) hi van participar un ex-secretari general de la Generalitat, un ex-director general dEndesa Distribucin i un ex-director General de Nissan Ibrica, el coordinador va cobrar 20.000 i els professors van cobrar 120 per hora de classe terica, 100 per hora de classe prctica, 100 per alumne ats en tutoria prctica i 32 per tutoria de treball de recerca. En total, dietes a part, el conjunt del professorat daquest mster va cobrar 65.100 , a part del coordinador. Un exemple encara ms sorprenent s el doctorat en Creaci, estratgia i gesti dempreses que van acordar impartir conjuntament a Mxic lInstituto Tecnolgico y de Estudios Superiores de Monterrey, de titularitat privada, i la UAB. La matrcula del curs, adreat a alumnes dalt poder adquisitiu i professors del centre mexic, va costar 67.000 . Els professors participants en la docncia, designats per la UAB, van cobrar 407 per cada hora de classe (el curs tenia 420 hores), de supervisi del treball de recerca (fins a 110 hores totals) i de doctorat (330 hores), sumant un total per a tots ells de 350.000 . A ms, cadascun dels dos coordinadors va cobrar 20.350 . Alguns departaments, com per exemple el departament dEconomia i Empresa de la UAB, estimulen aquest tipus de prctiques, premiant amb reduccions de docncia pblica als professors ms hbils en captar recursos daquest tipus. La complicitat de

les autoritats acadmiques amb aquest tipus dactivitats sovint s evident. A la UAB, per exemple, el Consell de Govern va aprovar lany 2011 la participaci en el mster en Diplomcia. Funci pblica internacional coordinat des de la UB i la Fundaci Centre dEstudis Internacionals i on hi figurava entre el professorat laleshores Secretria general de la UAB Isabel Pont. El pressupostos de les universitats reflecteixen parcialment aquestes activitats i el seu volum contable. En el cas de la UAB una part daquests convenis de docncia privada es gestionen des de lEscola de Postgrau i els pagaments dels seus professors tamb. En els pressupostos aquesta partida hi figura amb el nom de personal de cursos de postgrau i malgrat les retallades ha experimentat un profund creixement: lany 2010 era de 5,37 M, lany 2011 de 6,75 M i lany 2012 de 7,8 M. Al llarg daquest perode el pagament dactivitat docents de postgrau no oficials per part de la UAB ha augmentat un 45%, mentre la despesa en personal docent i investigador vinculat amb activitats oficials ha decrescut un 7,9%. Si tenim en compte noms el professorat precari, la caiguda ha sigut de prop del 12%. Laposta dels actual poders poltics i financers en matria duniversitats s clara. Un cop constatat el fracs de les universitats privades promogudes els anys 1990s en esdevenir centres acadmics i de recerca punters, les poltiques dels ltims 6 o 7 anys van adreades a fomentar una gesti privada dinfraestructures i recursos pblics. La proliferaci de mestratges en convenis amb fundacions i empreses ns un exemple. Lelititzaci de la docncia ha comenat en els msters, autntics cursos despecialitzaci per a graduats i la seva oferta es vincula directament al sector privat, que aporta personal als equips docents, recursos i crdits per a pagar matrcules que poden superar els 10.000 . En parallel lmbit pblic de les universitats saprima i es precaritza, reduint-ne lactivitat i aprimant-ne les plantilles. Els acomiadaments, els encariments dels estudis, les dificultats per a pagar unes taxes en ascens tenen una altra cara de la moneda: un sector redut de professorat i administradors dalt nivell esdevenen socis privats daquest procs. La rellevncia daquesta aposta per un capitalisme que cada vegada veu ms els serveis pblics com a negoci s clara. Aix ho fa pals el pacte de govern entre CiU i ERC que dedica dos punts a parlar de les universitats. En el primer es fa una autntica declaraci de principis en afirmar que sacorda estimular la creaci dempreses des dels centres de recerca tecnolgics i les universitats, i fomentar la formaci de perfils mixtos entre el mn cientfic i lempresarial .... En el segon sespecifica com fer-ho, i planteja que es vol afrontar una reforma en profunditat dels sistema de governana de les universitats catalanes que permeti una gesti ms efica per a la millora de la qualitat i de lexcellncia... . Fins ara la paraula governana sha fet servir com a sinnim de sistemes de govern ms autoritaris. El conflicte est servit i el Poder es prepara. La propera cita ser la vaga del dia 28 de febrer, convocada per la PUDUP i que comptar amb una participaci activa de la CGT.

6 Treball - Economia

Febrer de 2013 Hem destendre les mobilitzacions en defensa de la sanitat, leducaci pblica i els serveis socials, hem de sortir al carrer per una democrcia participativa i contra la corrupci.

TREBALL - ECONOMIA

CGT crida a la mobilitzaci contra latur i la corrupci

Secretariat Permanent del Comit Confederal de la CGT

GT crida a la poblaci, a la classe treballadora, a totes les organitzacions socials i sindicals perqu participin en les prximes mobilitzacions, i denuncia, un cop ms, lemergncia social que assola cada vegada ms amplis sectors de la poblaci, producte de la poltica econmica i social que est portant a terme el Govern. Les dades de latur registrat publicades avui pel Ministeri dOcupaci i Seguretat Social indiquen que la desocupaci puja en 132.055 persones al gener el que empitjora a 380.949 aturats (un 8,28%) les dades del tancament de lany passat. Les llistes del Servei docupaci pblica sumen ja 4.980.778 persones desocupades. Al gener el nombre de cotitzants al sistema pblic de protecci social va caure en 263.243 afiliats, el segon pitjor registre de la srie histrica. Lafiliaci a la Seguretat Social retrocedeix a nivells del 2001, en lactualitat sn 16.170.000 de cotitzants. El PP, com abans el PSOE, no escolta a la poblaci i incompleix el seu pro-

grama electoral, alhora que demostra una evident incapacitat per complir amb les seves lleis, com la Constituci. No compleix amb el dret que les persones tenen a locupaci, sanitat, educaci, habitatge, serveis pblics de qualitat, ans al contrari, est duent a terme mesures antisocials de tot tipus, retallades en educaci, sanitat, cures, drets, ... fent que la crisi la paguin les persones treballadores. Els efectes del deteriorament galopant de la situaci econmica, social i poltica es fan cada vegada ms insuportable. Una de les raons s el cop destat financer executat per la Troica (CE, BM i FMI) i els mercats amb el consentiment i la collaboraci de la majoria dels partits poltics. Lmplia corrupci que campa a les altes institucions de lestat central, i autonmic, aix com en altres poders, no pot convertir-se en la cortina de fum que amagui el drama social de latur, els desnonaments, les pensions de misria, lexclusi social. CGT opina que qualsevol proposta per acabar amb la corrupci o regenerar la poltica passa per aplicar mesures encaminades a implementar la justcia social i ambiental, la democrcia participativa, la defensa duns

serveis pblics, universals i de qualitat, aix com resulta imprescindible auditar el deute i no pagar la considerada illegtima. La CGT fa una crida a tota la poblaci, a tota la classe treballadora, a

totes les organitzacions socials i sindicals perqu participin en les prximes mobilitzacions en la defensa de la sanitat i educaci pblica, dels serveis socials i per una democrcia participativa i contra la corrup-

ci. Noms generant una mplia i permanent contestaci a el carrer s possible lluitar contra les privatitzacions, els acomiadaments i els desnonaments, les retallades de drets i la repressi ...

Marea ciutadana el 23F contra les retallades i el cop destat dels mercats, i per una veritable democrcia
Marea Ciutadana, http://mareaciudadana.blogspot.com.es/

partir de la iniciativa duna marea creixent de persones, i sota la premissa que la uni fa la fora, pren cos una proposta de confluncia entre les diferents marees, moviments, collectius i organitzacions que rebutgen el statu quo i les solucions injustes que sestan adoptant amb el pretext de la crisi. Aquesta Marea Ciutadana est promovent una gran mobilitzaci a tot lEstat espanyol per al 23 de febrer. Si fa ms de 30 anys la ciutadania va sortir al carrer contra el cop destat militar, ara sortirem contra el cop destat dels mercats. Una gran quantitat de collectius, marees, moviments, organitzacions i tot tipus dentitats sestan coordinant per a exigir una veritable Democrcia i plantar cara a les retallades cada vegada ms drstiques de les llibertats i els drets socials, en el que sha denominat la Marea Ciutadana. Totes aquestes organitzacions estan preparant com primera acci pblica, una gran mobilitzaci ciutadana en tot lEstat espanyol. El dia triat per a aix s el dissabte 23 de febrer. El 1981 la ciutadania va sortir al carrer a expressar el seu rebuig rotund al cop destat militar. Avui, 32 anys desprs, sortirem al carrer a defensar els nos-

tres drets i a rebutjar les retallades i les brutals poltiques dajustament amb les quals es canalitzen fons per a satisfer lavarcia dels mercats financers i poltics corruptes. La mobilitzaci ser generalitzada en bona part de les ciutats de lEstat espanyol, encara que sest organitzant una gran manifestaci a Madrid, que acabar en un lloc tan emblemtic com la Plaa de Neptuno. Aquestes mobilitzacions, com totes les altres que semmarquen dintre de la Marea Ciutadana, sn inclusives i no violentes, amb llibertat per a dur els emblemes que cadasc cregui pertinents per amb lelement unificador del color de les marees. De manera pacfica per rotunda, volem omplir els carrers de color i que resulti evident que la gent no tolerar ms la corrupci ni aquestes brutals poltiques dajustaments que sofrim.

MANIFEST: Marea Ciutadana contra les retallades i per una veritable Democrcia
La pressi dels mercats financers, el deute illegtim creat pel propi sistema

financer especulatiu i les brutals poltiques dajustament dirigides contra la majoria de la societat, juntament amb la corrupci i la prdua de legitimitat de les institucions, estan causant en el nostre pas la major crisi de la democrcia de les ltimes dcades. El creixent atur, latac a la Sanitat i lEducaci pbliques, als drets laborals i socials, al medi ambient, ens ha fet confluir en els carrers, en les marees ciutadanes, blanca, verda, vermella, taronja, groga, groga, negra, blava, violeta defensant els nostres drets. Una societat justa i viable noms ser possible si la ciutadania suneix per a defensar els drets socials per sobre dels mercats i la poltica honesta i la justcia social per sobre dels interessos de les elits financeres. La reforma de larticle 135 de la Constituci espanyola, sense consultar a la ciutadania, supedita tots els recursos de lEstat al pagament daquest deute illegtim a costa de retallar tots els serveis pblics i de subhastar a preu de saldo el patrimoni de lEstat. Aquesta reforma va suposar un cop destat financer, prevalent el pagament dels interessos enfront de les obligacions prpies dun Estat Social i de Dret. El 1981, desprs del cop militar, la ciutadania es va manifestar massivament en defensa de la Llibertat i la Democrcia. Ara, 32 anys desprs, cridem a tota la ciutadania, a totes les marees, assem-

blees, organitzacions i collectius a confluir en una jornada de mobilitzaci el prxim 23 de febrer.Per la Democrcia, la Llibertat i els Drets socials. No al cop destat financer. No devem, no paguem. Hi ha alternatives. Hi ha solucions:

- Per la Justcia social i ambiental. - Per la Transparncia i la Democrcia participativa. - En defensa duns Serveis Pblics i Universals. - Per una Auditoria Ciutadana del Deute. Contra el Deute illegtim.

Febrer de 2013

Treball - Economia 7

Contra la mquina
Pablo Bustinduy

avant el drama obstinat de la crisi, tot un cor de veus deplora que els estats hagin perdut gran part de la seva sobirania. I sens dubte hi ha una part de veritat en el seu lament: ja ning t dubtes (comenant pel president del govern, que ms enll dalguna que altra bravuconada de taverna, reconeix obertament la seva condici de vassall) que lestat espanyol s un protectorat sense marge de decisi en les matries fonamentals. Curis sobir, diria Schmitt, aquell que precisament no pot decidir sobre all que posa en joc la seva existncia. I tal vegada aquesta amputaci serveixi per a explicar lallrgia pre-poltica que ha provocat en la dreta, per tamb en gran part de lesquerra del rgim, el procs independentista catal: el clam de la multitud de la Diada, aquella reivindicaci del seu dret a decidir, va ser com un recordatori cruel de la capacitat perduda. En ltica, Spinoza definia lenveja com una forma dodi que produeix dolor davant la idea de la felicitat dun altre, i per contra, alegria davant la idea del seu dolor. A lenveja Spinoza oposa lemulaci, el desig dalguna cosa, que es produx en nosaltres pel fet dimaginar que uns altres tenen aquest mateix desig (I, III). Per lestablishment no desitja emular el procs catal: desitja odiar-lo, desitja noms el seu fracs, i aquesta s una altra prova de la seva impotncia. El problema, no obstant aix, s que a banda i banda de lEbre tot aquest eixam emocional oculta una cosa ms decisiva i fonamental. Quan es diu, com es diu sovint, que lEstat ha perdut la seva sobirania, no hauria de pensarse immediatament en el forat negre del Bundestag, ni en lespectacle goiesc daquestes cimeres europees que cada vegada ms gent reconeix com la cara de lenemic. El problema de la crisi no s que Brusselles shagi convertit en el gran Leviatn, ni la seva soluci passa per una tornada al culte del sobir, aquest monstre totpoders que normalitza als seus subjectes segons el seu gust i antull: aquest s el vell somni de Le Pen, aquest s el somni de les albes daurades i de la recentralizacin castellana camuflada duni, progrs i democrcia. Aquest somni s un malson, i s a ms impossible. Pensar que la sobirania es pot recuperar igual que es va cedir en el passat s no comprendre que la sobirania, com el poder, no s un objecte que es pugui posseir, alienar o traspassar, sin abans de res una relaci, un ordre de potncia, una capacitat de. La Uni Europea no sha convertit en un problema per restar-li sobirania jurdica als estats, sin perqu ha estat capa dallunyar de la vida productiva i laboral, i de lmbit de la participaci i la confrontaci poltica, totes les decisions fonamentals que concerneixen la vida i la mort del capital: la poltica productiva i monetria, la regulaci del sistema financer, del comer exterior o de larquitectura pressupostria dels estats, per exemple. Aquest procs ha arribat al seu paroxisme en el moment daquesta crisi terminal del capitalisme: la uni europea ha servit per a tancar en una habitaci cuirassada la reproducci assistida del capital, per a blindar i

protegir les intervencions a cor obert (sota forma de rescats, voladures controlades i estratgies de maneig poltic del deute) amb que se segueix intentant suturar les seves contradiccions i ressuscitar al monstre ferit. En el cas dels pasos intervinguts, aquest procs ha assolit que lacci governamental aparegui davant lopini pblica com poc ms que una agncia de comunicaci per als programes econmics i socials que, elaborats en altra part, sels transmet verticalment, i que cauen sobre aquells que els sofreixen amb la inevitable necessitat duna destinaci convenientment despolititzada. Per no es tracta simplement de la substituci dun subjecte poltic per un altre. Ambds es relleven per a servir al mateix procs, que es fa ms poders, menys visible, ms impune i fantasmagric al dissimularse en la seva aparent contraposici. s una cosa semblant al mite de Giges, que explica Glaucn en la Repblica: Giges va trobar un anell que li permetia tornar-se invisible, i que va utilitzar per a dissimular la violncia requerida per a matar al rei, seduir a la reina i fer-se impunement amb el poder. De manera semblant, la uni europea no s un subjecte jurdic contraposat als estats, sin un procs que dilueix en la seva capacitat docultar una altra capacitat, la capacitat bsica de qualsevol democrcia: aquella destablir temps, horitzons i prioritats, de decidir sobre el que li s com, o, per usar la terminologia de Schmitt, de nomenar i fer-se crrec de la seva prpia situaci. En aquest xoc de dues capacitats, dos processos, dues potncies, lenfrontament no s entre la uni europea i els estats (i Tsipras va demostrar la seva vlua fa uns mesos al no renunciar, malgrat les crtiques, a la batalla de leuro: la fortalesa a assetjar, a conquistar, a socialitzar, s el Banc Central Europeu, s la suma de contradiccions que es fa invisible darrere del seu vel de necessitat i ignorncia). Lenfrontament s entre la seva operaci conjunta per al salvatatge del capitalisme i la democrcia incipient que la resisteix: el que una allunya i dissimula fins a fer intransitiu, laltra profana i acosta, socialitza, anhela

posar en comuna. Per aix la norma estatal t cada vegada ms problemes per a assentar-se, i per aix els estats han de fer s de mecanismes semiexcepcionals cada vegada ms brutals per a bregar amb una realitat social que sels escapa: la realitat repelleix la norma que lassetja, la desborda, lamenaa, i la norma noms s capa de drenar aquesta prdua amb dosi cada vegada majors de violncia. El resultat daquest conflicte s que vivim una realitat escindida, sagnant, afectada per una paradoxa insuportable: les poblacions del sud dEuropa sofreixen una violncia cada vegada major exercida legalment en el seu propi nom. Aparentant la seva incapacitat de triar, els estats sacarnissen contra els ciutadans allegant que ells noms obeeixen ordres, al mateix temps que sescuden en la ficci representativa per a reivindicar la legitimitat atorgada per les urnes. Poc importa que aquesta legitimitat abasti mnims que resultaven gaireb impossibles dimaginar fa noms uns mesos. Segons les ltimes enquestes, la suma de vots entre el PP i el PSOE en les eleccions generals suposaria poc ms de la meitat del vot vlid ems, el que en un escenari de participaci mitjana els atorgaria ms o menys el vot dun de cada tres espanyols amb dret a sufragi, comparat amb un 64% en 2008. Saben que seguiran caient, saben que estan fent saltar per laire el precari pacte social de la transici, i que el seu poder reposa sobre una base cada vegada ms frgil. No importa, perqu per a aix serveix la ficci representativa: la suma de PP i PSOE concentra la major dosi de poder institucional de la histria recent. Seguiran fent el mateix mentre no tinguin davant una fora major i contrria, disposada a neutralitzar-los i a ocupar daltra manera el mateix espai que ara governen amb la impunitat dun dspota. El problema s simple: ja no hi ha un dintre i un fora, sin fronts en els quals han de xocar les dues forces, fronts que avancen o retrocedeixen en funci dels espais i els processos que es controlen, que cadasc sapropia i posa a treballar a favor seu. Des daquesta perspectiva, la situaci s desoladora: Europa s ara mateix un

camp de batalla en el qual la democrcia no controla ms que la seva prpia rereguarda. Per aix s urgent multiplicar lexpropiaci daquests espais. Part daquesta estratgia consisteix a recuperar la distinci entre la democrcia, entesa com fora de resistncia i construcci popular, i les eleccions, com mer mecanisme estatal per a la selecci de dirigents. Qualsevol opci de supervivncia passa per democratitzar les eleccions: per desmitificar-les, arravassar-los la seva condici normal, bloquejar la reproducci de la ficci representativa i obrir aix els aparells del poder estatal a un procs de democratitzaci real. No es tracta simplement de plantejar la presa del poder perqu el poder no es pren, sin que sexerceix sempre de manera complexa i sinuosa, mai en lnia recta i duna sola vegada. Les institucions no poden aparixer com una finalitat poltica en si mateixa, ni com un mitj per a poder assolir desprs una altra cosa (ja sabem qu sol fer lEstat amb aquests horitzons temporals: devorar-los a mossegades com Saturn als seus fills). Per cada vegada sembla ms clar que negar la necessitat de lluitar pels espais institucionals s resignar-se per endavant a la derrota. Tamb s seguir, paradoxalment, sota lencs del culte al sobir: en la figura de lnima bella que ho nega des de fora, lEstat es mant viu com aquest altre que, igual que el fantasma de Hamlet, no deixa daparixer. s votar la soluci per al problema? Per descomptat que no. En el seu clebre tractat sobre la desobedincia civil, Thoreau deia que votar pel

que s just equival a no fer res a favor seu. Per avui dia es tracta duna falsa alternativa, perqu cal construir les dues coses: un poder popular real que resisteixi i persisteixi en la tasca dhegemonitzar una nova gramtica democrtica i tamb una eina electoral que pugui usar aquesta gramtica com ariet, que pugui llenar la porta de la fortalesa des de dintre i facilitar el trnsit de la resistncia a una construcci democrtica autnoma i real. De Syriza a les CUP, diversos experiments intenten demostrar que hi ha formes de conjugar plnols darticulaci distints, de fer-los complementaris, encara que no es tingui per endavant les respostes per al que vagi a succeir desprs (i tal vegada, precisament per aix). s possible que algun daquests experiments fracassi, o que no existeixi a dia davui leina per a estendrels a altres llocs, o que els esforos per a assolir-lo no donin resultat. Per s un cam a seguir. Deia Thoreau en aquest mateix assaig: Totes les mquines provoquen fricci () per quan la fricci es converteix en mquina, i lopressi i el robatori sorganitzen, jo dic: acabem amb aquesta mquina, no la tinguem ni un minut ms Let us not have such machine any longer. Enfront de la fricci insuportable del sobir, no hi ha ms armes que la capacitat democrtica: lluitar en diversos llocs alhora, unir diferents punts en una mateixa lnia de resistncia. * Pablo Bustinduy s un filsof i escriptor madrileny. Article publicat al web Madrilonia.

8 Treball - Economia

Febrer de 2013

L ALTRA REALITAT
Ni dictadura, ni dictatova
Pepe Berlanga

a dictadura s aquella forma de govern en la qual el poder es reuneix entorn de la figura dun sol individu (dictador) o una junta militar composta per diversos dictadors, generalment mitjanant un govern de facto, exercitant capritxosament el caudillatge en benefici de la minoria que li dna suport. No obstant aix, alguns dictadors tamb van arribar el poder sent triats en votacions populars. Daltra banda els totalitarismes sn ideologies, moviments i rgims poltics on la llibertat est seriosament limitada. Aquest totalitarisme no s simplement una forma de governar, s una forma dorganitzaci de les persones que exerceixen el poder, que es caracteritza igual que lautoritarisme en la falta de reconeixement de la llibertat i els drets, tant individuals com collectius. He volgut evocar i portar a collaci aquestes definicions per a reflexionar sobre unes actuacions que amb matxacona reiteraci intenten installar-se per a perdurar en la nostra organitzaci. s a dir, diferents formes dentendre lactivitat anarcosindicalista es troben enfrontades i alguns estan aprofitant loportunitat per a crear conflictes interns, els quals sn fomentats i utilitzats com arma per a desqualificar al contrari. La tctica utilitzada s simple, la immutable desautoritzaci i una rutina de desvergonyiments reservats a limaginari oponent, parant esment tan sol a la realitat que els interessa, torpedejant qualsevol possibilitat denteniment o consens. Aquesta intencionalitat, exacerbada per mentiders compulsius, xoca frontalment amb els principis fundacionals de la CGT, una Organitzaci que pretn ser oberta a tots els treballadors i amb capacitat de promoure la participaci constructiva, on la persona sigui el factor determinant per a desenvolupar la nostra acci sindical i social. Noms aconseguirem dominar aquests intents per anullar el sindicat fomentant la participaci dels treballadors i treballadores, en les assemblees i en les seccions sindicals, llocs on es prenen les decisions que fan avanar el sindicalisme combatiu que representem. Aquesta participaci en la presa de decisions, sobre el cam que hem docupar, s lltima frontera que ens queda per dominar, especialment si pretenem restablir un clima de respecte, tolerncia i suport mutu, sense el qual difcilment arribarem a les nostres anhelades metes. Fem odes sordes als cants de sirena dels pretesos anarcoides de sal, qui diuen ser els nics possedors de la veritat i garants de les essncies, a pesar que reprodueixen esquemes organitzatius i actuacions prpies destils aliens a la nostra tradici i que gens han denvejar a les estructures que combatem. Per aix, hem dapartar del nostre costat prctiques ms prpies daquestes maneres que divulgvem a linici daquesta columna, recuperem aquells caracterstics crits de rebellia que tant ens van identificar en lpoca de la transici: DICTADURA, NI LA DEL PROLETARIAT.

En defensa dels drets dels usuaris i treballadors de la sanitat catalana

Coordinadora Laboral de Centres Sanitaris de Catalunya

s de pblic coneixement que estem travessant temps molt difcils, amb especial repercussi en el que, fins ara, es coneixia com estat del benestar. Aquesta repercussi ha consistit en retallades que afecten principalment els serveis socials, leducaci i la sanitat. En el sector sanitari les retallades posen en perill la continutat duna assistncia sanitria que fins ara era un dels baluards de la nostra societat i que est considerada entre les millors del mon. Exigim al govern que prioritzi amb urgncia el finanament sanitari perqu el deteriorament de lassistncia tindr repercussions greus sobre la salut pblica. Des de la coordinadora de centres sanitaris de Catalunya fem una crida als treballadors i als usuaris per defensar una sanitat pblica, gratuta en el moment de la seva prestaci, i universal. Demanem als gestors i als poltics responsabilitat i comproms envers la ciutadania. Ni els usuaris ni els treballadors han de patir les conseqncies de la mala gesti. Abans de retallar shan de depurar responsabilitats per la mala gesti, eliminar les bosses dineficcia i aprimar el nombre dalts crrecs i els seus salaris. Cal que es facin pblics els salaris i els incentius, aix com les indemnitzacions que reben quan cessen, dels responsables i gestors del sistema pblic sanitari. Si cobren diners pblics, pagats de les nostres butxaques, es de justcia que sapiguem quant els paguem i a canvi de que. Per la defensa duna sanitat pblica i de qualitat tamb es necessari defensar el manteniment dels recursos, tant materials com humans, i per tant els drets sociolaborals dels treballadors, i les ratios dassistncia. No accepta-

rem cap prdua de drets ni de llocs de feina i aix com demanem responsabilitat als poltics tamb ho fem amb els interlocutors socials per que no signin cap retallada que lesioni la qualitat del servei pblic ni els drets dels treballadors. En aquest captol tamb ens oposem als tancaments de llits, de quirfans i de centres dassistncia, que allarguen les llistes despera i deixen una part de la poblaci en precari. Com usuaris i com treballadors tenim dret a saber com sadministren els diners de la sanitat. Sabem que molts centres amaguen les comptes o no les entreguen als representants socials. Exigim que es facin pblics tots els comptes dexplotaci i els balanos comptables dels centres que ofereixen assistncia pblica; i que es puguin contrastar amb el registre de la seva activitat. Durant els ltims anys hem assistit a la

privatitzaci de la gesti de molts centres, i duna part dels serveis de suport de la sanitat (manteniment, bugaderia, cuines, magatzems, esterilitzaci...). Considerem que aquestes prctiques han contribut a encarir la sanitat pblica i creiem necessari que cessin. Defensem una sanitat pblica gratuta en el moment de la seva prestaci, i per tant estem en contra del copagament i del cobrament del uro per recepta. Largument de que aix es disminuir la despesa farmacutica es falla; un frmac s prescrit per un facultatiu sota el seu criteri professional per tractar una malaltia quan ho considera necessari, i cobrar per recepta s gravar la malaltia, especialment a la gent gran o amb rendes limitades, i fins i tot posar en perill els tractaments si, per problemes econmics, els malalts no adquireixen tots els frmacs prescrits. El que cal per

disminuir la despesa farmacutica, s racionalitzar ls dels medicaments i evitar un excs de medicalitzaci, que a ms de no ser til ni necessria, sols afavoreix els interessos de les grans empreses farmacutiques. Per ltim volem fer pblic el nostre propsit diniciar accions conjuntes en oposici a les retallades. Convidem a tots els treballadors del sector sanitari i a tots els usuaris a participar amb nosaltres en la defensa del sistema sanitari. Com treballadors, com usuaris i com ciutadans no podem tolerar que es posi en perill un dret daquesta envergadura. En aquest sentit, els comits dempresa de 37 hospitals, reunits el 23 de gener a Barcelona, vam acordar portar a terme acordar accions conjuntes per fer front a la nova tongada de retallades que t previst aprovar el govern de la Generalitat de Catalunya.

Si ens roben la sanitat, ens roben la vida

Plataforma pel Dret a la Salut, Barcelona

olem un servei de salut pblic, daccs universal, igual per a totes les persones. Volem un servei de salut pblic eficient, de qualitat i segur, resolutiu, sense esperes evitables. Aix significa: - No aplicaci del real decret 16/2012, sobre mesures sanitries, que: Acaba amb el Servei Nacional de Salut igual per a tothom. Retalla indiscriminadament les prestacions sanitries. Imposa el repagament de medicament i serveis. Discrimina a collectius, essent els ms perjudicats les persones amb

malalties crniques, la gent gran, les persones immigrades i les de menors recursos econmics. - Aturada i reversi del procs privatitzador de la sanitat catalana: No externalitzaci o concert de serveis. No fragmentaci de lInstitut Catal de la Salut. No copagaments, retallades pressupostries: disminuci de personal i prestacions i augment de llistes despera. No foment de plisses de serveis de salut complementaris. No a leuro per recepta, perqu s una taxa injusta i illegal. - Participaci democrtica de les persones treballadores i usuries en la planificaci i control dels SNS, per: Establir prioritats i necessitats territo-

rials. Garantir leficincia social. Evitar la corrupci i la manca dequitat i transparncia en la distribuci pressupostria. - Augment del pressupost i els recursos per a latenci primria i la salut comunitria: El SNS ha de promoure una sanitat ms humana, personalitzada, preventiva, promotora de la salut i sostenible. - Destinaci de la despesa en salut necessria per a garantir la sostenibilitat i la qualitat del SNS. - Poltica de gesti i control pblic de proves diagnstiques, tractaments i medicaments basada en el coneixement dels professionals de salut i no en els interessos especulatius empresarials. En resum, volem un autntic Servei

Nacional de Salut (SNS), finanat amb impostos proporcionals a la riquesa, no classista, no sexista, i no racista.

Febrer de 2013

Treball - Economia 9

Mariano Rajoy al capdavant del govern zombi

Madrilonia http://madrilonia.org/

ajoy ha mort perqu el projecte poltic del seu partit ha acabat. Diguem alt i clar que el Partit Popular (com abans el govern de Zapatero) no t projecte poltic per a sortir de la crisi i ha funcionat, de facto, com un govern tecncrata teledirigit per la Troica, que t tan poc inters a resoldre la crisi com idees sobre com fer-lo (aqu tenim a Alemanya en recessi: el motor dEuropa perd carburant). Resultava ms que probable que les poltiques dausteritat solament aprofundirien la crisi. La majoria viem que salvar als bancs, desregular el mercat de treball, privatitzar els serveis pblics, eliminar drets a la poblaci immigrant, destinar leducaci superior a qui pugui pagar-la, permetre lexpulsi de la gent de les seves llars, fer megacasinos, vendre els nostres recursos naturals, afavorir lespeculaci i fer creu i ratlla amb els responsables de la crisi no era la millor manera dabordar lassumpte. La veritat s que, un any desprs, el govern no t altres idees i els successius pactes dEstat sobre lestafa de les preferents, la paralitzaci dels desnonaments, o locupaci que vindr, etc., no sn ms que pegats de cara a la galeria. Per en les ltimes setmanes la descomposici del rgim institucional ha avanat fins a deixar-lo en estat de coma. La trama Brcenas ha tret a la

llum els mecanismes de finanament del Partit Popular: la vinculaci entre grans empreses immobiliries, mitjans de comunicaci i finanament irregular dels partits. Les notcies de sobresous a la cpula del partit i al mateix president, Mariano Rajoy, han matat al govern. No obstant aix, avui, ahir, dem al mat, el mort segueix aqu. Els morts segueixen aqu. Surten per la tele, diuen que tot s legal, regnen, imposen, roben, destrueixen. Els morts no estan morts. Mariano Rajoy s, llavors, el cap visible dun apocalipsi zombi. Per al contrari que en les pellcules de zombis, on els zombis sn majoria

i la humanitat una ancdota, en aquest cas, els zombis sn molt pocs, per de bon tros poder i la humanitat som moltssima ms gent, per amb un poder molt menor. I el problema que abordem s: com sacaba amb un govern zombi? Com es tomben les institucions zombis i es construeix un govern des de la humanitat? Sabem que sn zombis perqu salimenten del cos i el cervell collectiu per a seguir subsistint. Sabem que sn zombis perqu la seva fi no ser natural, sin que caldr provocar-la. Lapocalipsi zombi no s un escenari agradable, el bloqueig institucional

tampoc. No s fcil sobreposar-se a la collecci quotidiana de desnonaments, acomiadaments i baixades de sou, xerrades amb gent que ha danarse del pas, jubilacions incertes, pors mltiples. No s fcil animar-se davant la impunitat del poder. s normal que creixi la desesperaci, s normal que ens deixem menjar, s normal que acceptem salvadors que ens prometin regeneraci democrtica des dels mateixos llocs que han provocat lApocalipsi. s normal, per no s la soluci, sin la perpetuaci de la mort i la misria. La sortida est a reconixer que podem. Que som capaces de tombar-lo.

Que podem fer-lo perqu ho hem fet altres vegades (ho vam fer amb Aznar quan ens va ficar en la Guerra de LIraq i ho vam fer amb Zapatero quan va quedar clar el seu paper en la bombolla immobiliria i la crisi econmica). Els obliguem a anar-se prenent el carrer, prenent els espais de comunicaci, teixint xarxes. Ocupant places, parant desnonaments, tancant-nos en hospitals i escoles, fent vagues. Vam ser nosaltres qui ho vam fer. No van ser herois aliens, ni estrelles meditiques. La democrcia i la justcia Som nosaltres, la gent comuna. Solament el poble sala al poble. Som els de baix i anem a per els de dalt.

Conveni de banca: dos anys sense pujada i el que ens espera

FESIBAC-CGT

l conveni de banca vigent des de lany 2011 al 2014, no es pot explicar fora del context general de la crisi i ms concretament de la crisi financera espanyola, de molt especial calat, ja que sense cap dubte en els bancs i caixes espanyoles sest vivint una reestructuraci forosa, motivada per lacompliment dun sistema financer que durant tota una dcada va apostar per la bombolla immobiliria, el crdit, lapalancament de les seves finances i un afany pel benefici fcil que ha derivat en la fallida de moltes entitats i una debilitat financera sense lmits, que avui necessita de lassistncia de lestat per al seu salvament. Seran doncs els ciutadans de lestat espanyol i els empleats de la banca les vctimes de totes aquestes presses, en forma de deute sobir i acomiadaments massius. Assistim a una reestructuraci global de les entitats que no sembla tenir lmits i que en el plnol intern del sector t com eix lacomiadament massiu i la reestructuraci salvatge de les plantilles. Desprs denterrar prop de 150.000

milions de diners pblics (ajudes del FROB i de Brusselles), mes la creaci del banc dolent i els EPA (Esquemes de Protecci dActius en les subhastes de les caixes nacionalitzades) les reestructuracions salvatges estan en el seu moment lgid, i seguiran durant tot lany 2013, fins que el sector quedi reestructurat en poder dun mxim de 10 grans entitats, que seguiran dominant leconomia espanyola i provocant un autntic robatori social: salvar als bancs a costa de la societat. La congelaci salarial dels anys 2011 i 2012, amb una inflaci per sobre del 6% en aquests 2 anys i les escasses pujades pactades per als anys 2013 i 2014 (1.25% i 1.50% respectivament), no es deuen a cap pacte entre la patronal de banca (AEB) i els sindicats CCOO i UGT per a mantenir locupaci, com ho demostren les xifres de prdues de llocs de treball en el sector financer. Sn la imposici pura i dura duna patronal que ens trasllada en forma dacomiadaments, la seva necessitat de seguir mantenint la seva taxa de benefici a costa de la nostra ocupaci. El sector financer ha perdut 35.000 ocupacions en 4 anys i sesperen altres 20.000 ocupacions en el que

queda de reestructuraci. Els salaris han roms congelats i les condicions laborals han retrocedit de manera generalitzada, fins a convertir el lloc de treball en un b escs i jornades de 10 hores en molts casos. Els sindicats majoritaris del sector acostumats al pacte social de les passades dcades, no comprenen la veritable dimensi daquest canvi sistmic en leconomia mundial, que amenaa amb dur-se per davant un estat del benestar, incls el dret al treball, i persisteixen -en un marc de debilitat-, en les seves poltiques de draps calents, acords dAcomiadaments Collectius (el mal menor segons la seva filosofia) que desprs de la tempesta dibuixen un panorama desolador i un nou estadi del capitalisme, que ser francament difcil revertir. La bancocrcia (el govern dels poders econmics en lombra), desprs dhaver provocat la major crisi de la histria econmica mundial, amenaa amb tornar pels seus furs, reforada, desprs del salvament de les seves finances amb els diners pblics, i no podem esperar de les seves poltiques econmiques, altra cosa que el benefici desmesurat, a costa de lempobriment generalitzat de la poblaci.

10 Treball - Economia

Febrer de 2013

Els Pressupostos Generals de lEstat 2013 consoliden la fractura social

SP Comit Confederal CGT

l govern segueix burlant-se de la intelligncia de la poblaci, especialment de la classe treballadora i els collectius ms desfavorits, sha tornat a riure del poble, de les regles democrtiques i de les necessitats de les persones, aprovant uns PGE per a lany 2013 que noms afavoreixen als mercats, sn lleials al pagament del deute illegtim com ens dicta la banca alemanya i provoquen noves retallades en totes les despeses socials que tinguin a veure amb el benestar de la majoria social. Per a la CGT els PGE 2013 serveixen per a continuar beneficiant als culpables de la crisi i castigar a la majoria social, sn uns pressupostos que marquen unes lnies que perjudiquen directament als i les treballadores i la poblaci ms empobrida, impliquen ms retallades, ms atur, ms precarietat, ms misria, i ens condueixen directament a una situaci de semiesclavatge.. Aquests PGE i les seves directrius, que incrementaran la precarietat, la pobresa i lexclusi social, defineixen les condicions de vida i treball de la majoria social. Per altra banda, una minoria, els banquers, rentistes, consellers, accionistes de grans empreses i corporacions, executius i poltics, constitueixen laltre pol social on la seva identitat s un major enriquiment material de diners, bns i serveis. Les rendes salarials estan caient gaireb un 30% des de linici de la crisi, els salaris de les i els empleats pblics i pensionistes perden poder adquisitiu, latur segueix creixent per sobre del 25% de la poblaci activa, la riquesa sacumula en les grans fortunes financeres i empresarials... Aix les coses, els PGE per a 2013

falsegen les costes i es fonamenten en unes previsions dingressos absolutament irreals, una estimaci de creixement falla del -0,5% mentre el FMI ho estima en el -1,3%, per tant el govern espanyuol seguir aplicant noves retallades per a plantar cara a les condicions que ens imposa la Troica (FMI, BCE, UE). Les poltiques conjunturals implementades en els anys de la crisi b en els PGE 2010, 2011, 2012 i 2013, aix com en els decretazos contra els serveis pblics, la sanitat, educaci, mercat de treball, infraestructuresmobilitat, reforma laboral, la reforma constitucional de larticle 135 i lleis orgniques com la Llei dEstabilitat Pressupostria i Sostenibilitat Financera 2/2012, de 27 dabril, han passat a formar part de lestructura social i poltica.

BREU ANLISI DELS PGE 2013 - Pensions

Aquest apartat representa una de les majors mentides que el govern intenta disfressar ens lopini pblica. Les pensions van ser congelades pel govern Zapatero, van pujar un 1% amb el Govern Rajoy (2012) i sels tornar a pujar en el 2013 altre 1%. La burla de la Llei de la Seguretat Social per part dambds governs (PSOE/PP), que obliga a revaloritzar les pensions en funci de lIPC, amb una inflaci a setembre 2012 del 3,5%, ha dut i dur a un empobriment encara major daquests gaireb 9 milions de persones. Gastem mensualment en pensions uns 7.500 milions deuros, el que suposen aproximadament 90.000 milions deuros a lany. Si les pensions

pugessin el 3,5%, la despesa extra pressupostada hauria dacostar-se a 3.150 milions deuros, una xifra que suposa el 72% dels 4.375 milions deuros del nou esfor fiscal demanat a tota la poblaci per a 2013. Per si noms puja el 1%, la xifra es redueix a 900 milions deuros. Aprofitant-se que la inflaci del 3,5% s molt alta, el Govern aprofita aquesta conjuntura per a no actualitzar les pensions, obeint a ms les instruccions de la UE quan saccedeixi al rescat. Si b, sha previst un increment de la partida de pensions de 4.372,96 milions deuros (un 4,36% superior a la pressupostada en el 2012), aquesta quantitat s insuficient per a plantar cara a lexigncia legal de revaloritzar les pensions conforme a la inflaci, levoluci a lala del nombre de pensionistes i la pensi mitja del sistema. Per altra banda, el Govern traur una mica ms 3.000 milions de la guardiola de les pensions, el que pot implicar posar en perill el futur del sistema pblic de pensions. Aix mateix, el govern ha proms reduir les cotitzacions de les empreses tan prompte com els sigui possible, el que suposa una amenaa ms per al Sistema Pblic de Pensions. Conv recordar que les persones pensionistes ja paguen els medicaments, pel que realment, assistim a un descens de les pensions que es perceben.

- Reduir el dficit. Pagament del deute

Amb lobjectiu de reduir el dficit (mandat constitucional, art. 135 i la seva llei de desenvolupament 2/2012 dEstabilitat Pressupostria i

Estabilitat Financera), el Govern ha elevat en 10.000 milions la partida per al pagament del deute que fregar aix els 40.000 milions deuros Aquests 10.000 milions sn noms lincrement dels interessos, el que ve a significar que la retallada de la despesa pblica de sanitat i educaci dels dos decretazos del PP, que ascendeixen a 10.000 milions, es destinen ntegrament per a pagar interessos a banquers i prestadors, dun deute illegtim. El pagament dinteressos del deute representa la total submissi a les imposicions dels mercats en un clar signe de prdua de sobirania com pas. El deute pblic continuar el seu creixement fins a arribar al 90% del PIB, el que implicar molts ms retallades per a reduir el dficit i per tant, ms atur, major desigualtat i exclusi, ms tancament dempreses, menors recursos per a la inversi pblica. Cal saber que la partida dels interessos del deute supera ja les despeses de personal de totes les administracions pbliques (40.000 milions deuros). La nica partida significativa de la despesa que ms puja s la despesa els interessos del deute, ms dun 33% per sobre de 2012, el que suposa gaireb un 4% del PIB, en una senda que es far explosiva si no canvia el cicle. El volum de deute sacostar al 100% del PIB, desprs del cmput del rescat bancari i el possible rescat sobir. Els Pressupostos de lany imposen a les Comunitats Autnomes un topall de dficit dun 0,7 per a 2013, el que implica augmentar les retallades, les poltiques dajustament, els Ets i els consegents acomiadaments. A pesar de totes les retallades i el sofriment que ocasionen, el dficit segueix sense reduir-se fins als nivells que imposa Europa com a conseqncia dels ingents interessos que

estem pagant als usureros mercats i que contribueixen a laugment del mateix dficit.

- Les i els empleats pblics

Els i les funcionries tindran altre any ms el sou congelat desprs de moltes altres retallades en el sou i leliminaci de la paga extraordinria, el que significa un nou atac al dret de negociaci collectiva. LEstat tindr un 2,2% menys de funcionaris mentre que es mantindr el nombre dalts crrecs. Aix significa que la retallada i lausteritat recauen en la part ms feble mantenint sense tocar la part don ms quantitat es podia reduir i don menys safectaria leficincia del servei. Igualment es congela loferta docupaci pblica el que disminueix les plantilles i comporta un increment del nombre daturats a ms de la qualitat dels serveis pblics. En termes docupaci i en conseqncia, de prdua de qualitat i quantitat del pblic, del com, sestima que han desaparegut milers docupacions en el sector pblic i la projecci s dacostar-se als 300.000 acomiadaments, per diverses vies: no reposici de la taxa vegetativa de les baixes, privatitzaci dempreses pbliques (RRTTVV autonmiques, RENFEADIF, etc.), acomiadaments massius (ERO) del personal laboral en totes les Administracions... En termes de rendes salarials, les prdues de tot el sector pblic sacosten al 30%, des de la baixada de salaris pel govern Zapatero del 5%. Hi ha un nou atac als serveis pblics que sustenten drets fonamentals com lEnsenyament i Sanitat universals i gratutes. Al desplaar a les CCAA bona part de lajustament que recullen

Febrer de 2013

Treball - Economia 11

els PGE 2013, suposar, sens dubte, que els serveis pblics dEducaci Sanitat i Poltiques Socials, siguin els protagonistes de les noves retallades que impactaran molt negativament sobre les condicions de vida de la poblaci.

- Reforma fiscal
Hi ha una renncia expressa a lincrement dels ingressos. El creixement net dels ingressos de la AGE (sense incloure la Seguretat Social) de 3.123 milions deuros es recolza gaireb en la seva totalitat per lIVA (+6.364 milions deuros), per tot just serveix per a compensar la caiguda daltres ingressos que podrien guardar relaci amb lanomenada amnistia fiscal, tica i polticament rebutjable. No hi ha cap proposta de reforma fiscal justa i progressiva que lluiti contra el frau, sense amnisties fiscals i que aposti per una fiscalitat progressiva perqu paguin ms qui ms tenen i tots aquests ingressos es dediquin a la creaci docupaci en un nou model productiu.

- Retallades
La inversi de lEstat cau el 24,7%. Les prestacions per atur disminueixen un 6,3% pel que fa a 2012. El Govern espera que les retallades en protecci per atur comencin a notar-se el 2013. Sha pressupostat, en total, 26.993,7 milions, dels quals 26.696 milions corresponen al pagament de prestacions i subsidis. El Govern, tot i que no hi havia prevista cap altra prrroga del Pla Prepara en els PGE, finalment mant lajuda dels 400 euros per als desocupats de llarga durada. La retallada mitja en els ministeris s del 8,9% i en alguns, com el dAgricultura, arriba fins al 30% o al 20% en el cas de Foment. La retallada en Educaci s del 12,3% respecte a lany anterior i un 82% en relaci amb 2008. En el seu conjunt, la despesa educativa sha redut gaireb en un ter en els dos ltims anys (31%), passant de 2.843 milions deuros el 2011 a 2.219 el 2012

i a 1.944 el 2013. La pitjor part de la baixada de 2012 a 2013 se lemporten els programes deducaci compensatria, destinada als alumnes amb dificultats: aquesta partida perd 116,5 milions, s a dir, un 68%, fins a quedar-se en 53 milions. El Govern ven com gran gest que pugen les beques, per aquesta pujada s ridcula, solament 23 milions deuros. En realitat pugen algunes beques i la despesa total en beques i ajudes es redux un 3,8%, ats que la pujada es produeix noms en la partida per a les beques universitries i no universitries de carcter general i la compensaci a les Universitats per becaris exempts del seu pagament. Tot com sempre, una farsa per a mentir sobre la realitat. La retallada en Cultura s dun 19,6% i un 40% respecte a 2008. Hi ha una reducci del 22,9% en lrea de museus, el 22,6% en el Fons de Cinematografia, el 23,7% en msica i dansa, el 22,2% en biblioteques i el 22,5% en arxius i el teatre perd el 16,2%. En Infraestructures suposa una retallada del 15% per un 60% respecte a 2008. Com sabem, les infraestructures que van ser acaronades durant els anys de creixement i desenvolupament arribant a ser el seu motor, han vist redut el seu pressupost fins a 9.607,90 milions deuros. La major retallada se centra en els ferrocarrils, un 26%, encara que tamb afecta a les carreteres, els ports i els aeroports. En Sanitat la mossegada s del 22,6%, la partida ms afectada per les tisores. El Ministeri de Defensa es retalla un 6%; la Casa Real un 4% i el Ministeri dEconomia i el de Presidncia pugen el seu pressupost. Els Ajuntaments tindran un 40% menys per a finanar els serveis socials, passant duns 50 milions a 30 milions, s a dir, 40,9% de reducci. Aquesta ajudes es destinen als collectius socials ms desfavorits amb el que les retallades sn brutals contra aquests collectius que estan en la pobresa. Es redueix lajuda de Cooperaci per a Desenvolupament que dedica el Ministeri dAfers Exteriors, un total de 523,37 milions deuros, el que suposa un descens del 23,4% en comparaci dels 683 milions de lany anterior,

any que ja va sofrir una retallada del 46,7%. Mentre, augmenta en 2,86 milions deuros el pressupost destinat a lacci exterior de lEstat s a dir, la despesa en ambaixades i consulats, puja lleugerament. La retallada mitja per a Indstria i Energia s del 13% el que converteix en una fallcia que aquest Ministeri pugui augmentar el pes duna indstria forta, potent i competitiva i generadora docupaci. La retallada en LAgncia Tributria s dun 7,7% per tant hi haur menys diners per a combatre el frau fiscal i leconomia submergida.

- Reformes
Hem patit 43 lleis o reformes al llarg de lltim trimestre 2012 i primer trimestre 2013, el Govern ha anunciat (per mandat europeu) entre altres, la reforma de les pensions i planteja altres de tall ideolgic com la reforma del sistema educatiu, la reforma de la llei de lavortament o la reforma del codi penal. Tot aquest paquet de Reformes provoca una clara reculada per al conjunt de la poblaci, perfila un major sofriment per a les capes ms desprotegides del poble, configura i aprofundeix en un model social, econmic i poltic neoliberal, conservador i ultramont. La Reforma de les Pensions suposar dues coses terribles i dramtiques per a la immensa majoria social: senduriran els requisits per a sortir anticipadament del mercat de treball tant en ledat, com en els coeficients penalitzadors per anticipar la sortida i, en segon lloc, que sampliar el perode de clcul fins a acostar-lo a tota la vida laboral de cotitzaci. Tot el contrari al que es necessita: sortir amb edats el ms properes als 60 anys, en la forqueta dels 55 als 60; sortir amb pensions suficients, que en cap cas puguin estar per sota dels 1.200 i que entrin en el mercat de treball els joves amb una taxa datur del 54%. Laltra reforma anunciada, t a veure amb el Mercat de Treball, en el seu doble vessant, en lOcupaci i en les Condicions de Treball, s a dir, el RD sobre Acomiadaments

Collectius (Reglament) i la Negociaci Collectiva. Per la seva banda, la Reforma Laboral en vigor, afavoreix lacomiadament, est provocant ms atur, no crea ocupaci, i per tant, fomenta la prdua massiva de cotitzadors, el que produeix una disminuci dingressos i genera un greu perjudici al Sistema de Seguretat Social.

ALGUNES CONCLUSIONS DRAMTIQUES:

La situaci ja no s conjuntural sin estructural: en el perode 1994/2007, de creixement econmic, la pobresa no es redueix, no es consolida la protecci social i la inversi en despesa social sobre el PIB, no augmenta, generant-se un diferencial de ms de

5 punts amb la mitjana de la UE-15 . Avui la desigualtat, la fractura social, t un carcter estructural: La bretxa salarial samplia entre els treballadors/as amb rendes ms baixes, mitjanes i les altes. La pobresa samplia en 3 punts, situant-nos en un 22% de la poblaci. Latur afecta ja a 1 de cada quatre treballadors, augmentat fins al 14,4% el percentatge de treballadors (amb ocupaci) pobres, a causa de la baixada de salaris (precaritzaci material). La pobresa es concentra en les llars que els seus sustentadors principals sn joves i en les llars amb menors. El matals familiar, ha sofert un desgast impressionant, deteriorant-se en proporcions alarmants, el factor dexplosions socials que la xarxa de solidaritat familiar jugava. Leconomia submergida i sobretot el frau fiscal, aguditza la crisi recaudatria, incrementant en cascada el desmantellament de la despesa social.

Dues visions, un sol concepte: Crisi, LAprofitat i El Sofert

Comit dempresa Bocatta 2000 S.L.

ots som coneixedors de la problemtica actual. La tan denominada i injuriada crisi, la derivaci de la qual ens porta al pensament i a intentar albirar la realitat que ens regala lutilitzar aquesta paraula per a tot. Desprs de la reforma laboral existeixen multitud de visions en relaci a la crisi, almenys aix s el que ens volen fer veure, per la realitat s que nicament nexisteixen dues: El que contnua en un estatus social ptim (LAprofitat) i el que ja no tant o fins i tot gens( El Sofert). Per a LAprofitat tot s fantstic i la seva mxima s la que el seu propi nom indica, la seva labor a partir de llavors s nica i exclusivament inflar-se com si dun gall dindi es tracts desprs dactuar de forma unnim i perturbadora cap a la resta ( El Sofert). La percepci del Sofert s comple-

tament oposada, s lempleat aturat, el temers, el que sha de mossegar la llengua tots els dies per a mantenir el seu lloc, lentremig que ha de ser mes opressiu i se sent malament per aix, lespantat treballador amb crrecs familiars que no es pot permetre res perqu li han rebaixat el salari, lempipat que li han augmentat la jornada i no pot queixar-se, el que es lamenta perqu li han tret no se quin plus que no sabia que podien absorbir-li, el que plora cada nit perqu no sap si a lendem tindr per a menjar ni ell ni els seus fills. Anomenat Sofert, tota la nostra comprensi i recolzament en aquestes circumstncies. Volem expressar la nostra prpia percepci i per a aix us posem en situaci. El 1986 neix una cadena destabliments dentrepans, Bocatta, que en lany 2000 s absorbida pel seu principal competidor Pans & Company, la qual posteriorment sintegra en un grup dempreses de lempresa matriu, Agrolimen, denominat Eat Out group.

Ara que en sou coneixedors podem explicar-vos el que vnen sofrint els empleats daquesta empresa, la qual volen fer desaparixer i desferse dun conveni propi superior per a contractar treballadors a un nivell ms precari, on el salari per un treball de 40 hores de dilluns a diumenge amb dos festius a la setmana en horaris nocturns no arriba a 850 euros per 12, si senyors, per 12, perqu les pagues estan prorratejades i encara aix la rebaixa per a treballador dinferior categoria. En cap moment lempresa ha enviat nota de les seves rebaixes salarials, per a donar exemple, per si als de baix que ja no saben com anomenar a aquest salari, on et fan un contracte de 20 hores i et diuen que et donaran hores complementries per no et pujaran la jornada de treball per a no abonar-te la part de les pagues, i si comences a reivindicar-te et quedes sense hores complementries amb un possible trasllat a un altre centre on no et vagi b perqu et marxis.

Aix si, si ets dels afortunats que caus b als caps i vols marxar-te de lempresa perqu per darrere dius el que veus per no de cara als caps, tarreglen els papers de latur cometent aix el consegent frau, aprofitant-se de la tesitura en la qual ens trobem, realitzant canvis substancials disfressats de falses subrogracions, coaccionant als empleats per a rebre una nmina i condicions menors, prometent un lloc de treball. Que, siguem realistes cap sap fins a quan ser real, ja que les promeses tots sabem que tamb es trenquen. Han realitzat rebaixes salarials del 20% a mltiples treballadors/es de complements no absorbibles com dictamina clarament el conveni propi. Shan realitzat canvis de contractuals dempreses illegals amb reducci de salari i condicions. Continuen realitzant mltiples irregularitats desprs de rebre diverses diligncies dinspecci de treball. Aix doncs, des daqu volem dur-vos a la reflexi i us sollicitem tot el suport per

a aquests treballadors/as que han vist minvats substancialment el seu salari i els seus drets duna forma radical en qesti de mesos. Ja quedem molt pocs locals amb aquesta ensenya de Bocatta que lempresa Eat Out ens anomena satllits. Us demanem que mediteu quan passeu per davant dalgun centre de les mltiples marques de les quals disposen i penseu en aquestes persones que desgraciadament han estat vctimes daquest govern que ha posat tot el poder mal posicionat, ja que la m opressora, si ja ho s per endavant amb ajuda, dhuc ms est fent que ens deixin sense drets i en la mes absoluta misria amb aquests salaris precaris. Aix si desprs anem dajudes solidries als bancs daliments a fer-nos fotos, a repartir entrepans gratis en la Marat, fent fotos comentant que realitzaran contractacions per al seu torn acomiadant daltra banda, per el que somet s la precarietat en la qual estem treballant.

12 Treball - Economia

Febrer de 2013

Notcies sindicals
Jornades el 6, 7 i 8 de febrer a Palma contra el robatori de la banca privada
Les jornades van ser organitzades per CGT Balears en el marc de la campanya realitzada per a la CGT a nivell estatal dinformaci i sensibilitzaci sobre un dels principals trets de la crisi que estem patint la classe treballadora: limmens robatori de recursos que est duent a terme el capital especulatiu, a travs del sistema bancari privat, que actua impunement en rgim de monopoli. Enfront a tot aix, la CGT vol cridar latenci de la necessitat peremptria duns serveis financers pblics, tics, al servei dels drets de les persones i controlats democrticament, com a pedra angular de la lluita contra lespeculaci capitalista, i la construcci duna societat sense exclosos ni privilegiats. El 6 de febrer, coincidint amb la vaga convocada a Bankia contra lERO per acomiadar 6000 treballadors i la reducci salarial dentre un 30 i un 40% del salari de la plantilla (excepte els directius, s clar), es va fer una manifestaci pel centre bancari de Palma. El 7 de febrer es va fer una xerrada per uns serveis financers pblics, tics i democrtics a lAteneu Popular de Palma, i el 8 de febrer una xerrada sobre banca pblica a la Casa de Cultura dAlar. nen a les emissions televisives El 12 de febrer els empleats demissions van manifestar-se davant el Parlament Balear per protestar contra aquest ERO i les retallades salarials. El 20 de desembre passat, els treballadors dIB3 ja van comenar una vaga indefinida contra lacomiadament de 34 periodistes mitjanant un altre ERO.

La CGT no sadhereix a lacord subscrit pels majoritaris per a repartirse centenars dalliberats a lAdministraci General de lEstat
Els aparells de CCOO, UGT, CSIF, CIG i USO es reparteixen centenars dalliberats i 618.000 a canvi dacceptar leliminaci dels rgans de representaci i de protecci de la salut i desmantellar la seva estructura sindical de base en la AGE. CGT no signa lacord, renncia als alliberats i les subvencions que ens poguessin correspondre i impugnar judicialment. El passat 12 de desembre, en un ple del sector de lAdministraci General de lEstat de CGT, desprs del preceptiu procs assembleari des de cadascuna de les seccions sindicals, i en relaci a la invitaci de lAdministraci a adherir-nos a lacord arribat amb CCOO, UGT, CSIF, USO i CIG (Acord dassignaci de recursos i racionalitzaci de les estructures de negociaci i participaci), la CGT ha adoptat les segents resolucions: 1) No adherir-nos a lacord. Des de CGT considerem que aquest acord es resumeix en lobtenci de centenars dalliberats per a salvaguardar les estructures burocrtiques del sindicalisme de moqueta sacrificant, en contraprestaci pels favors rebuts, la capacitat dincidncia real del sindicalisme de base que es realitza diriament en els centres de treball. 2) Renunciar, conseqentment, a disposar dalliberats sindicals institucionals. 3) Impugnar jurdicament lesmentat acord en tots els aspectes que considerem lesionen greument un sindicalisme directe i de base (consideraci del que s un centre de treball, la reducci en el nombre de comits de seguretat i salut, facultat de convocar eleccions, capacitat dautoorganitzaci sindical). Aquest acord, que per a ms inri va ser publicat en el BOE el dia de lltima vaga general (14 de novembre), pretn instaurar un neosindicalisme vertical on solament unes cpules allunyades de la realitat decideixin per tots. Ens consta, en aquest aspecte, que les bases dalguns dels sindicats signants no han estat tingudes en compte a lhora de signar aquest acord, el que mostra una absncia evident del ms mnim sentit democrtic. Amb la que est caient divendres darrere divendres, retallada darrere de retallada, mobilitzaci darrere de mobilitzaci, tornem a compro-

IB3 deixa demetre per la vaga indefinda dels treballadors demissions contra lERO
Els treballadors de lrea Tcnica dEmissions dIB3, la televisi pblica balear, van comenar el 13 de febrer una vaga indefinida, que deixa sense emissi el canal, per protestar contra lExpedient de Regulaci dOcupaci (ERO) que lempresa vol aplicar i que implica acomiadar quasi b un ter de la plantilla i retallar salaris a la resta. LERO va ser comunicat als 39 treballadors demissions i no tan sols implica acomiadar-ne onze, reduint la plantilla a 28, sin que tamb contempla reduir els salaris als que continuin treballant. Per aix, els empleats, que van demanar disculpes als ciutadans de les Illes Balears, comenaven una vaga indefinida per tal que la direcci de la radiotelevisi autonmica sassegui a la taula de negociaci i justifiqui les seves decisions, enlloc daplicar-les unilateralment. Des del 13 de febrer la senyal dIB3 s una imatge esttica del final dun programa del 2006, desprs que el Tribunal Superior de Justcia de les Illes Balears (TSJIB) cancells els serveis minims decretats perqu eren abusius, i tan sols semeten els informatius. Els treballadors demissions ocupen un lloc clau en lempresa, ja que controlen tot el material audiovisual que rep IB3, i que desprs desti-

var com les cpules burocratitzades daquestes organitzacions solament atenen als seus interessos particulars. El nostre sindicat i el model sindical que defensem, de baix cap amunt, ha estat contrari, en tot moment a aquest tipus doperacions. Des de FETAPCGT apostem per lautoorganitzaci i la lluita, per un sindicalisme directe, immediat i visible davant un altre sindicalisme lluny, dcil i instaurador duna nova casta sindical, segons la qual el sindicalisme ms seris s aquell que assumeix els postulats del poder poltic i econmic. Convidem al conjunt dempleats pblics de lAdministraci General de lEstat a fer aquest cam bra a bra amb el sindicalisme combatiu i de base.

Catalunya, primers en concursos de creditors

Catalunya va registrar el nombre ms elevat de concursos de creditors en els nou primers mesos del 2012, amb 1.582 procediments, un 34% ms que fa un any, segons lestadstica sobre lefecte de la crisi que tamb elabora el CGPJ, que tamb va informar que, en lmbit estatal, els jutjats mercantils van obrir entre gener i setembre daquest any 7.513 concursos de creditors, un 27,3% ms que en el mateix perode de 2011. Val a dir que el nombre de procediments concursals dempreses, antiga suspensi de pagaments, oberts en els nou primers mesos de 2012 superava ja la de tot el 2010, quan es van registrar 7.136 casos.

Solidaritat des de la FESIM-CGT amb els treballadors de SEAT, IMESAPI i FICOSA

Des de la FESIM-CGT fem una crida de suport mutu davant els

preocupants fets que shan donat gaireb simultniament en el metall dempreses de Catalunya. De manera breu resumim els tres casos que estem vivint a Catalunya: - FICOSA ELECTRONICS (antiga Sony): lempresa ha aplicat un ERO dextinci pel qual la secci sindical de CGT i la llista electoral ha estat delmada de manera deliberada. Experincies anteriors (Nissan, Seat) ens demostren que finalment qui denuncien poden aconseguir un acomiadament nul. Per mentrestant, lobjectiu de lempresa datemorir a la plantilla fa ms difcil que la gent saproximi a la CGT. Aquesta s una acci deliberada de la Direcci de FICOSA que no pot quedar sense resposta. - IMESAPI: empresa del grup ACS (Florentino Prez), concessionria de manteniment de lenllumenat pblic de Barcelona (i centenars de contractes per tota Espanya), va iniciar un ERO dmbit estatal, al que noms es van oposar els companys a Barcelona i Granollers (comits amb representaci majoritria de CGT). Lempresa ha arribat a seguir, amb detectius, als nostres afiliats i delegats per a intentar imputar-los sabotatges i avaries. Tenim quatre acomiadats a Barcelona, delegats i afiliats de CGT, que estan disposats a lluitar conseqentment per la seva readmissi. La vaga indefinida convocada pel comit va ser desconvocada desprs duna assemblea manipulada i amb xantatge per part de CCOO i lempresa. En les ltimes dates hem conegut lacomiadament daltres quatre treballadors de la delegaci de Granollers. - SEAT: en una empresa on els ritmes de treball i les condicions laborals estan afectant la salut dels treballadors, hem tingut un acomiadament, Juanma Samedy, carregat de discriminaci sindical i racial per la seva doble condici dafiliat a la CGT i haiti dorigen. Aquestes dues condicions, li han dut a denunciar sempre els abusos en la crregues de treball, exigir millores en el seu lloc i aix en la cadena, del fams Audi Q3, no s del grat dels caps que han acusat injustament a Juanma per a justificar

un acomiadament canallesc. Aquestes tres agressions a la CGT no poden quedar sense una resposta unida i ferma de lorganitzaci, per aix hem plantejat una srie daccions coordinades per a iniciar la resposta per cada cas: SEAT: 19 de febrer, de 11 a 13 hores, concentraci davant el concessionari de la VW de la Rambla Catalunya 26 de Barcelona. Contra lacomiadament de Juanma Samedy, contra els acomiadaments de 400 treballadors dETT, per uns ritmes de treball humans i la contractaci de ms persones a SEAT. FICOSA: 26 de febrer, de 11 a 13 hores, concentraci davant la Uni Patronal Metalrgica, (C/ Anselm Clav 2 de Barcelona), de la qual s president el principal accionista de FICOSA. Contra lagressi a la CGT a FICOSA, pel manteniment de locupaci i la creaci de nous llocs de treball per a complir amb 900 ocupacions que contemplaven els acords de SONY. A ms en protesta per la demora en la negociaci dels Convenis provincials del Metall i Comer del Metall de Barcelona. IMESAPI: 4 de mar, de 17 a 19 hores, concentraci davant lAjuntament de Barcelona (plaa de Sant Jaume), collaborador necessari en la vulneraci del dret de vaga, pel que tenim presentades accions judicials, i instigador de les mesures repressives (declaraci destat demergncia a Barcelona durant la vaga) que han donat lloc a lacomiadament dels nostres companys. A tots els sindicats de Catalunya demanem una participaci en tots aquests actes, com el metall cridem a participar en aquells que es convoquen en altres empreses, sectors i territoris, A ms, demanem a tots els ens de la CGT el recolzament en dos mbits: 1- En les xarxes socials, fent divulgaci daquestes lluites i accions. 2- Participant en les accions que convoquem per a cada empresa tant en aquestes tres primeres de 19, 26 de febrer i 4 de mar, com en les posteriors com en lacci directa que pugueu coordinar en el vostre territori

Febrer de 2013

Treball - Economia 13

tant per a SEAT-Grup VW com per a les de IMESAPI que t contractes en tot el territori peninsular. Qualsevol concessionari de VW, Audi, Skoda o SEAT s un punt on poder demostrar el nostre rebuig a les agressions contra la CGT. De manera peridica plantejarem que organitzeu aquestes accions davant els diferents concessionaris que existeixin en la zona. Tamb on existeixi una delegaci de IMESAPI.

Concentraci el 6 de febrer a Barcelona contra els acomiadaments a FCC

Uns 60 afiliats de la CGT es van concentrar el 6 de febrer davant de la seu de Fomento de Construccions i Contractes, tallant el trnsit durant una hora per la readmissi dels nostres companys i contra la repressi sindical que lempresa aplica a aquells treballadors que formen part de la CGT, aix com per la defensa dels drets dels treballadors de neteja viria de Barcelona. Lempresa en tot just 2 mesos ens a acomiadat al Secretari General de la secci sindical de CGT a FCC Parc Central i al Secretari de Finances i ens a realitzat un gran repertori de represalies contra afiliats nostres de la ms variada ndole (sancions, persecucions, etc). Aquest comportament ja ha estat demandat en el Jutjat Social de Barcelona, interposant aquest sindicat la pertinent demanda per vulneraci de Drets Fonamentals. A aquesta situaci hem dafegir-li tot els atacs que ltimament est realitzant lempresa contra els treballadors/es ( canvis de conduir a escombrar, cada vegada hi ha mes feina i menys treballadors, abusos dels crrecs, remors de retallades, etc).

Concentraci de treballadors/es de lICS de diversos hospitals l1 de febrer a Barcelona

Ms de 700 treballadors de lICS, procedents dels hospitals i atenci primria de tot Catalunya, juntament amb alguns usuaris de la sanitat catalana van realitzar una concentraciprotesta contra laugment de la jornada laboral, retallades en els permisos retributs de conciliaci familiar i la privatitzaci dalguns serveis de lICS. La convocatria es va decidir des de la assemblea de treballadors de la Vall dHebron, i va ser secundada per membres sindicals disconformes amb alguns dels sindicats majoritaris i per la difusi que sha fet en les xarxes socials. Tamb secundava aquesta protesta la Coordinadora Laboral de centres de tot Catalunya on sn presents algunes juntes de personal, comits dempresa i es coordina des de lHospital de Sant Pau. Desprs nombroses xiulades i consignes es va realitzar una assemblea a les portes de lICS, en qu van participar companys de diversos centres (Vall Hebron, Bellvitge, Can Ruti, Viladecans, Sant Pau ,... i ciutadans i usuaris de la sanitat pblica). A lassemblea es va deixar ben clar que els treballadors defensem la nostra feina i el servei pblic que prestem, i que no estem disposats a fer un pas enrere perdent drets per als treballadors i per a la ciutadania en la salut pblica. Durant lassemblea un delegat de la Mesa Sectorial va anar informant del que es parlava, els treballadors tenien clar que el missatge era que no signs cap sindicat i que lassemblea de treballadors s lens amb ms fora. Lassemblea va ser molt positiva per potenciar la lluita des dels centres de treball. participar i exigir que les juntes de personal i comits sesforcin i impliquin ms del que ho fan, a mantenir i millorar les condicions laborals dels treballadors de lICS, XHUP i privades. La valoraci de CGT Sanitat davant la proposta de lICS als treballadors, entenem i pensem que sha de dur a les assemblees perqu els treballadors lanalitzin, decideixin i actuem en conseqncia. No hem dacceptar augment de jornada perqu suposi acomiadaments deventuals i interins, i s una interpretaci de permisos retributs ajustades a les lleis 8/2006 i 7/2007 aplicant sempre la ms favorable als treballadors. Els increments de jornada i la reducci de

permisos sn mesures que no van encaminades a estalviar sin a empitjorar les condicions laborals i permetre acomiadaments de personal i com a conseqncia empitjorar la qualitat assistencial.

Sentncia favorable als delegats de CGT a FCC Logistica de Parets del Valls
La secci sindical de CGT a FCC Logistica de Parets del Valls ha obtingut sentncia favorable en el judici per vulneraci de drets sindicals fonamentals. El dia 10 de juny de 2011 es van celebrar eleccions per al comit dempresa en les quals van sortir 4 representants de la CGT i 1 de CCOO (ladministratiu). A finals de 2011 es va desmantellar el centre de treball de Palau de Plegamans, a una part dels companys els van dur a La Granada, uns 23, i a 14 a laltre centre de treball de Parets del Valls, on estan dos dels implicats en aquest judici. La resta de personal va ser acomiadat en els conflictes que van tenir des de mar de 2011 a maig de 2012 pel trasllat dun client a Guadalajara. Lempresa argumentava que com el centre ja no existia doncs que no eren representants legals dels treballadors. Aix van portar tot lany 2012 sense poder exercir els seus drets sindicals. El jutjat social nmero 1 de Granollers obliga a lempresa a reconixer els drets sindicals dels nostres companys i obliga a lempresa a indemnitzar-los amb 10.000 euros.

lempresa de no portar a terme cap tipus dacomiadament fors i desconvocaven la Vaga prevista per als dies 28 i 29 de gener. Lempresa volia portar a terme un ERO per acomiadar a 25 treballadores duna plantilla total de 82 treballadors, una rebaixa salarial dun 20%, i un increment de 9 dies de jornada. Els treballadors van iniciar les vagues programades desprs de les prvies mobilitzacions i concentracions, que van incloure una marxa des de lempresa en el Polgon del Foix fins al Ajuntament de LArbo, i les contnues concentracions en lentrada de lempresa en els moments que es portaven a terme les primeres preses de contacte entre la Direcci i el Comit dempresa. Des de CGT valorem positivament el canvi de tendncia en la negociaci i exigim la retirada de la totalitat de les mesures plantejades i no cedirem en la obstinaci per la defensa de les condicions laborals dels companys i companyes ni pactarem cap tipus dacomiadament.

Un miler de persones es manifesten a Sabadell contra la nova onada de retallades a la sanitat pblica
Un miler de persones es van manifestar el 24 de gener a Sabadell convocats per la plantilla en lluita de lHospital Parc Taul de la ciutat. La mobilitzaci, que va recrrer els carrers del centre des de lhospital fins a lAjuntament, s un episodi ms de la lluita que plantilla i usuries del Parc Taul duen a terme des del desembre de 2012 contra la nova onada de retallades anunciada pel Govern de la Generalitat.

de pres per als dos sindicalistes. Fa quatre anys la Direcci de TMB va iniciar un procs judicial, amb diners pblics, en qu acusava els treballadors, ara absolts, de la difusi dunes gravacions en qu es sentia com un cap de Lnia, en collaboraci amb dos comandaments, provocaven un conductor al qual finalment se li va obrir un expedient disciplinari i es va sancionar amb 15 dies de treball i sou. En aquest moment, Mercader era president del Comit dEmpresa i Josep Gargant portaveu dels treballadors. Des de CGT entenem que aquesta nova sentncia favorable al sindicat (la tercera sentncia que CGT guanya en poc temps ) s la prova que la Direcci de TMB pren les seves decisions sense tenir en compte les conseqncies. Per altra banda, aviat es celebrar el judici per vaga illegal (TMB acusa el comit de vaga dhaver convocat vaga illegal per reclamar la no aplicaci del Reial Decret de lextinci de la paga extra de Nadal) i queda pendent el judici per lacomiadament de lex delegat de CGT Andreu de Cabo.

La vaga a Alten aconsegueix la retirada dels acomiadaments

Dos dies de vaga a Barcelona el 7 i 8 de gener i un dia (8 gener) en els altres centres de la consultora informtica Alten de Madrid i Valladolid, amb un seguiment del 80%, van ser suficients perqu lempresa accepts retirar lERO que incloa lacomiadament de 141 empleats (duna plantilla de 1.400) amb 20 dies dindemnitzaci, aix com les rebaixes salarials dun 10% per al conjunt dels empleats que volia portar a terme. A ms de laturada, els treballadors i treballadores es van concentrar a les portes dels seus centres de treball a Barcelona, Madrid i Valladolid, aix com a les portes de ledifici de Telefnica a la Gran Va de Madrid, un dels principals clients dAlten.

xit de la Vaga contra els acomiadaments a Aceros para la Construccin

Els treballadors dAceros para la Construccin SA (del Grup siderometallrgic CELSA ) de LArbo del Peneds desprs de 5 dies de Vaga convocada des del dia 21 de gener fins al 9 de febrer arrencaven els primers compromisos de

Assemblea de professorat de les universitats catalanes el 2 de febrer a Barcelona

La PUDUP va convocar una assemblea de professorat de les universitats catalanes el 2 de febrer 2013 a Barcelona, per debatre sobre la situaci del professorat, el model duniversitat, lacci collectiva davant els acomiadaments i la precarietat, lacci poltica i la continutat de les mobilitzacions.

Finalitza la vaga a IMESAPI Granollers

El 8 de gener finalitzava la vaga dIMESAPI Granollers amb un acord entre empresa i treballadors/es, a travs de la mediaci de lAjuntament de Granollers, desprs de 36 dies de vaga, diverses accions, concentracions i manifestacions a Granollers i Les Franqueses, i la recollida de diners i aliments a travs del grup de suport creat amb participaci de diferents organitzacions i collectius. La vaga, que va comptar amb el suport de CGT i CNT, tenia com a objectiu aturar lERO que afectava a 6 treballadors de lempresa. Lacord contemplava la retirada de lERO temporal, laplicaci de les taules salarials de lany 2012 que lempresa devia als treballadors, aix com la regularitzaci dels jornals de serveis mnims debuts, i el reconeixement de larticle 10.3 LOLS per a qualsevol secci sindical. Parallelament, els treballadors van obtenir un comproms de lAjuntament de donar una viabilitat als llocs de treball del servei municipal dEnllumenat Pblic i manteniment de Dependncies Municipals de Granollers.

El jutge absol els conductors de TMB Mercader i Gargant

El 15 de gener es feia pblica la sentncia que absol els conductors dautobusos de TMB Josep Gargant (abans CGT, ara COS) i Saturnino Mercader (CGT) de lacusaci de delicte contra la intimitat i lhonor per difondre durant una roda de premsa una gravaci en qu uns comandaments provocaven un conductor per obrir-li un expedient sancionador. La Direcci de TMB demanava 2 anys

14 Treball - Economia

Febrer de 2013

Que samaga darrera lERO de FICOSA?

La subrogaci fraudulenta de la plantilla de SONY culmina en un ERO dextinci a FICOSA Electrnics per a 244 treballadors
Secci Sindical de CGT a FICOSA Electronics

om culminaci del Pla Industrial, projecte que estava dintre dels acords de subrogaci entre SONY i FICOSA, FICOSA ELECTRONICS va presentar a mitjans del passat mes de desembre un ERO dextinci afectant a 244 persones de la factoria de Viladecavalls. Des de la CGT denunciem que ha quedat en evidncia que el criteri principal per a no veures afectat per lERO ha estat estar afiliat a la secci sindical de CC.OO, existint una discriminaci en els afectats, per a la plantilla que no presentava aquesta afiliaci en general, i per als afiliats i simpatitzants de la CGT en particular, els quals shan vist prcticament fulminats. Considerem injust i denunciable que, independentment del suport que es necessiti per al futur de la nostra secci, que persones que simplement per haver confiat en nosaltres hagin estat assenyalats per a veures afectats, o simplement per no sintonitzar amb el missatge o la manera dexercir el sindicalisme de CC.OO, deixant lEmpresa, la principal culpable daix, de costat els criteris objectius que han de prevaler en aquests casos. Al setembre de 2010 mitjanant lacord de subrogaci entre SONY-FICOSA-COMSA EMTE, les empreses signants transferien el capital i la plantilla de SONY per a la creaci de dues noves empreses, FICOSA ELECTRONICS i IDNEO. SONY es comprometia a garantir un nivell de subcontractaci de 1.000.000 de televisions per a lany 2011 i de 500.000 per a lany 2012, per a aix facilitar la reconversi industrial que a poc a poc shavia danar implementant per a anar substituint al producte televisi pel producte tradicional FICOSA (automoci) fins a donar ocupaci a la gran majoria de la plantilla. Quan lantic responsable de SONY a Espanya, Pedro Navarrete, en una assemblea informativa cap als que

eren els seus treballadors va defensar el projecte industrial pactat amb FICOSA va ometre dir que aquesta reconversi industrial es tractava dun pelotazo poltico-empresarial, on shan lucrat uns quants i on la plantilla heretada de 834 treballadors, desprs de diversos processos de baixes voluntries i un ERO dExtinci, s en lactualitat de 344 treballadors. Desprs de dos anys, ha transcendit laura de corrupci que ha envoltat aquesta subrogaci. Segons diversos informes judicials que han transcendit, el Secretari General de CDC va percebre al costat de diversos socis, almenys cinc milions deuros de comissi per a facilitar la deslocalitzaci de tres multinacionals japoneses: SONY, YAMAHA i SHARP. Aquestes sortides ho van fer a travs de la companyia ALTA PARTNERS, la qual netejava les traves legals daquests processos deslocalitzadors. ALTA PARTNERS, curiosament estava presidida per Sergi Alsina, amic ntim dOriol Pujol. ALTA PARTNERS, va percebre per part SONY 2,8 milions, a canvi de buscar empresa catalanes, com FICOSA, que es fessin crrec de lactiu i el passiu de la sucursal japonesa, arribant SONY abonar limport del ERO dextinci. Val a dir, que desprs de dos anys de congelaci salarial amb SONY, aquesta plantilla no ha gaudit dun ambient laboral ptim des que FICOSA es va fer crrec della, en patir la presentaci de dos ERO de suspensi temporal, un retirat a canvi de concessions per part de la plantilla (major flexibilitat i contenci salarial) i un altre declarat improcedent pel jutge del Jutjat del Social N 2 de Terrassa. Lltim input daquesta contnua agressi als treballadors FICOSA ELECTRONICS s la intenci per part de lempresa de presentar un expedient de regulaci temporal de suspensi per aquest 2013 per a tota la seva plantilla a Catalunya. En total en quedarien afectats uns 1.500 treballadors, daquests, uns 1.300 treballen a lantiga fbrica de Sony a Viladecavalls i els altres 200

a Rub. Lobjectiu de FICOSA era aprofitar les installacions i el personal deixat pels japonesos per al seu benefici, quedant-se amb lexclusiva per a muntar ITV de cotxes i de les inspeccions dedificis, naus i empreses a tota Catalunya, la concessi de les quals depn de la Generalitat. SONY va ser la primera, i desprs della van venir YAMAHA i SHARP coincidint amb la tornada de CiU al Govern desprs del tripartit. Oriol Pujol comptava, segons la investigaci, amb suports personals en la Generalitat com el de Xavier Mena, Conseller dEmpresa, i la de Germ Gord, secretari del Govern de la Generalitat. Per tant, sha evidenciat que tant aquest procs de subrogaci com lERO dextinci es tracta duna trama corrupta, que ha esquitxat tant al mxim responsable de SONY a Espanya, Pedro Navarrete, com al Conseller de Delegat i diversos directius de FICOSA. Daltra banda, des de la Secci Sindical de CGT a FICOSA ELECTRONICS (antiga SONY), volem denunciar que els criteris seguits en lERO dextinci no han estat objectius, sin que ms aviat sha premiat per a no veures afectat ser afiliat a la secci sindical de CC.OO (no en tots els casos, per si en gran part), i penalitzat a tot aquell no pertanyent a aquesta secci sindical en general, i als afiliats i suports electorals de CGT en particular. s per aix que des de la CGT vam decidir impugnar aquest ERO, per fraudulent, discriminatori i sub-

jectiu, on no shan respectat ni tan sols criteris socials mnims, acomiadant matrimonis i parelles i personal amb dependents al seu crrec, aix com famlies monoparentals, prevalent en tot cas els criteris duna determinada afiliaci sindical. Finalment, el nostre gabinets jurdics estan valorant, donat els inputs que envolten aquesta subrogaci, denunciar-la per fraudulenta, imputant tant a SONY com FICOSA. s evident, sota el nostre punt de vista, que els treballadors i treballadores de FICOSA ELECTRONICS han estat una simple mercaderia, on des dun principi shavia pactat els seus acomiadaments, amb el beneplcit tant de ladministraci com daquells que diuen representar els interessos dels treballadors. Per tot aix, des de la secci sindical de la CGT de FICOSA ELECTRONICS demanem que ladministraci, com a part implicada, es pronunci sobre aix, ja que considerem que la seva responsabilitat amb la plantilla de la factoria de Viladecavalls no acaba amb la finalitzaci dels acords de subrogaci, havent de donar explicacions sobre limpacte negatiu que aquests presumptes moviments lucratius per part dels empresaris i poltics han tingut sobre la part social. Igualment sospits s que la Consultora encarregada dassessorar la subrogaci entre SONY i FICOSA, Alta Partners, estigui sent investigada per la Trama ITV, havent estat fins i tot detingut un dels propietaris. Daltra banda, volem denunciar el despropsit que ha resultat ser el Pla Industrial implementat per FICOSA que ha provocat la reducci de la plantilla abans esmentada. Cal apuntar que FICOSA s una empresa fortament subvencionada per la Generalitat de Catalunya, o el que s el mateix per les contribucions de tots els catalans i catalanes, s per aix que des de la secci de la CGT a FICOSA

ELECTRONICS ens preguntem on han estat revertits tots aquests diners ja que estem en posici dafirmar que en inversions per generar llocs de treball no han estat dirigits. De la mateixa manera distorsiona el fet que tant Pedro Navarrete (SONY) com Xavier Pujol (conseller delegat de FICOSA), hagin rebut premis i reconeixements per part de la Generalitat i agrupacions corporativistes com el Collegi dEnginyers de Catalunya o la Cambra de Comer de Terrassa per aquesta fraudulenta reconversi industrial, el que ens fa pensar que, o no es premia els mrits o b es premia la deslocalitzaci industrial a Catalunya, per no entrar que aquestes concessions responguin a accions de baixa legitimitat o potser tinguin un preu. Resulta indignant que el Govern de la Generalitat ometi la seva responsabilitat en aquest procs tot havent tingut dos representants al Consell dadministraci de FICOSA, Joan Sureda i Pere Navarro. Potser aquesta indolncia est relacionada amb el fet que personalitats del partit del Govern, com Oriol Pujol o Josep Maria Cans, estiguin presumptament implicats en la mateixa trama que esquitxa la subrogaci entre SONY i FICOSA. Igualment distorsiona notablement, que el propi ex conseller dIndstria, Francesc Xavier Mena i Lpez, interpellat pel diputat dERC Oriol Amors, afirms que en tenir dues persones del Govern al Consell dAdministraci de FICOSA es seguia de prop el procs de reconversi industrial, atrevint-se a afirmar que aviat shaurien bones notcies sobre aquest projecte. Si les bones notcies eren que a finals daquest any prop de quatre-centes persones no tindran un lloc de treball efectiu a la planta de Viladecavalls, instem a lex conseller Mena que es faci mirar de quina manera defensa els interessos de la xarxa industrial de Catalunya i la seva capacitat de generar i mantenir ocupaci.

Febrer de 2013

Treball - Economia 15

Eines de defensa jurdica

El govern espanyol acaba amb els pocs avenos en el Rgim dEmpleades de la Llar
lex Tisminetzky, Advocat laboralista

uan noms portvem sis mesos de la implementaci real de la criticada reforma del Rgim de les Empleades de la Llar de Zapatero, amb el cap dany va arribar un nou Real Decret del govern de Rajoy, que deixa sense efectes algunes de les poques mesures positives que shavien donat en un sector on la precarietat, la illegalitat i els salaris de misria estan enquistats en dcades de normatives especials per a treballadores especials. I entre tantes reformes, es calcula que milers de treballadores de la llar han passat al treball en negre o per a ETTs, mentre les lleis els continuen imposant un aparheid laboral, culpables de ser dones, i a ms a ms casi sempre immigrants. Amb la nova reforma del passat 28 de desembre, el govern espanyol torna al model anterior en que la cotitzaci s responsabilitat de la prpia treballadora, i no de lempresari, i limita les bases mximes de cotitzaci a poc menys de 800 euros, condemnant-les a pensions de misria. En sntesi, hi ha hagut molta reforma legal, i ben publicitada, per a restar igual o pitjor que al principi.

LEstat espanyol s el territori on ms treballadores domstiques hi ha dEuropa, segons la OIT (Organitzaci Mundial del Treball) i les treballadores de la llar han viscut sempre sota un estat dexcepci laboral, en rgims especials on la legalitat no protegeix el que a altres treballadors sn drets fonamentals, sense ms altre explicaci que la discriminaci de ser dones (el 94%) i moltes vegades immigrants (el 61%). Els exemples sn molts, i es poden comprovar conversant simplement amb una afectada o llegint al BOE les extenses normatives, que emparen encara avui no gaudir ni de latur, pensions ms baixes, jornades de 60 hores o els acomiadaments totalment lliures (el legislador li diu simplement desestiment) i prcticament gratuts, passant sous de misria generalitzats, que en la gran majoria de casos voregen el Salari Mnim Interprofessional, que a ms el govern popular ha congelat en els pauperrims 641,40 euros per 40 hores de treball setmanal.

en el Rgim General de la Seguretat Social. El president espanyol daquell moment, Zapatero, es va afanyar en publicitar una de les poques mesures socials que es va permetre daprovar en un final de legislatura basat en les retallades. I als sindicats CCOO i UGT, que van donar la seva signatura a la vergonyosa retallada del 20% de les pensions, van publicar folletons i revistes explicant les excellncies de la nova normativa. Per una simple lectura del BOE feia comprovar que, a pesar de donar-se tbies i petites millores, la reforma de 2011 continuava tractant a les empleades de la llar de forma especial, condemnant-les a no gaudir de latur, a acomiadaments encara ms lliures i baratos que la resta de treballadors i a clculs de pensions propis i encara ms pauprrims. En el barroc i hipcrita llenguatge legal van passar de ser un Rgim Especial a ser un Sistema Especial dins el Rgim General: paraules buides per a descriure la mateixa discriminaci.

Dades de les empleades de la llar

94% sn dones 61% sn immigrants 8,4% de les dones que treballen sn empleades de la llar 20% de les dones estrangeres que treballen sn empleades de la llar 491,08 euros s la pensi mitjana 60% de els pensions no arriben a la pensi mnima 0% tenen atur 12 dies per any s la indemnitzaci per acomiadament 790,65 euros s el topall mxim de cotitzaci 52 milions de dones treballen dempleades de la llar al mn
(aix si, amb caracterstiques especials). La data mxima era el 30 de juny de 2012, moment en que si lempresari no donava dalta a la treballadora, aquesta ja no podia cotitzar-se ella mateixa a la Seguretat Social. Sense posar recursos econmics en la mesura, sense cap control de la Inspecci de Treball o altres autoritats, i en un moment de crisi, el resultat era desgraciadament previsible. Milers de treballadores de la llar no van aconseguir que els seus empresaris les donessin dalta, restant fora de cap protecci de la Seguretat Social i treballant en negre, o amb la alternativa dhaver de buscar una ETT per a poder continuar amb la cobertura social. Finalment, doncs, el resultat de la publicitada mesura progressista de Zapatero, CCOO i UGT va ser ms treball en negre, ms ETT, menys cobertura social i posar en perill les prriques pensions de les empleades de la llar que estaven en els anys propers a la jubilaci. tuaci anterior. En un dels seus famosos Real Decret Llei, en aquest cas el 29/2012, del 28 de desembre, i sense ser cap innocentada, va tornar a deixar fora del Rgim General les empleades de la llar que facin menys de 60 hores mensuals per a un empresari, prcticament ms del 85%. Amb la nova normativa es torna al model antic: s la treballadora la responsable de cotitzar a la Seguretat Social, i lempresari el que amb el sou hipotticament tamb li ha dabonar la part corresponent a aquesta cotitzaci. Qualsevol incompliment en lalta a la Seguretat Social torna a recaure casi exclusivament en la treballadora, excloent a lempresari de qualsevol responsabilitat. El resultat salta a la vista; molts Reals Decrets i molta propaganda per a continuar prcticament on rem, per amb una nova oportunitat perduda per a fer visibles aquestes treballadores invisibles. Normes analitzades: -Real Decreto-ley 29/2012, de 28 de diciembre, de mejora de gestin y proteccin social en el Sistema Especial para Empleados de Hogar y otras medidas de carcter econmico y social. -Ley 27/2011, de 1 de agosto, sobre actualizacin, adecuacin y modernizacin del sistema de Seguridad Social (Disposicin adicional trigsima novena. Integracin del Rgimen Especial de la Seguridad Social de los Empleados de Hogar en el Rgimen General de la Seguridad Social.)

Zapatero, CCOO i UGT pacten mnimes reformes

Amb la darrera Reforma de la Seguretat Social dagost de 2011, mentre es retallaven les pensions de jubilaci i saugmentava ledat a 67 anys, la propaganda oficial explicava que per fi les empleades de la llar sequipararien a la resta de treballadors, i sinclourien

Nefastes conseqncies de la reforma de 2011

La principal reforma del govern de Zapatero va consistir en que la cotitzaci a la Seguretat Social era a crrec de lempresari, i no de la treballadora, amb la inclusi de la empleada en el Rgim General de la Seguretat Social

Un rgim histricament especial

Real Decret del passat 28 de desembre

Lavaluaci negativa prcticament unnime dels efectes de la reforma de Zapatero (en vigor noms des de juny de 2012) va permetre al govern de Rajoy legitimar-se per a aprovar una nova reforma per a tornar a la si-

16 LEntrevista

Febrer de 2013

Parlem
Txema Bofill, txemabo@gmail.com Pep Cara, correccions

Roland Eroles, bigraf de

La histria lescriu
Sobre Dions Eroles
- Per qu la investigaci sobre el Dions Eroles, dirigent de la FAI, a part del vincle familiar? Qu et va motivar? Evidentment el vincle familiar ha estat important, recordo, quan jo era un nen, a casa el meu pare es parlava daquest familiar (el Dions era el seu cos germ) tant important. Va ser la generaci de la derrota republicana i lexili, que va afectar la meva famlia de ple, i que des de la meva perspectiva infantil, jo els veia com uns herois oblidats. A ms la vida del Dions Eroles va ser molt intensa, i crec que mereixia que sexpliqus amb una mica ms de detall del que se sol fer habitualment, tenint en compte que normalment noms es parla de la seva etapa com a cap de serveis de la Comissaria dOrdre Pblic, s a dir, en els primers mesos de la revoluci. - Presentans doncs el Dions Eroles menys conegut Dions Eroles va nixer lany 1900 a Barcelona. La seva famlia ve del Pla de Sant Tirs, i es va traslladar a Barcelona cap el 1870, esperant trobar-hi feina ms fcilment que en un poble del Pirineu lleidat. Des de jove el Dions va manifestar la seva personalitat molt compromesa amb el moviment obrer. Va estar molt de temps i moltes vegades empresonat, fins i tot durant la Repblica. Per exemple, el novembre de 1920 va ser empresonat per un presumpte assassinat, i tancat juntament amb un grup de presos governatius al vaixell Giralda i desprs va ser deportat a la pres del Castell de la Mola de Ma, a Menorca. Tamb va ser detingut el 1924 per tinena dexplosius i el van enviar al penal dOcaa don no va sortir fins la proclamaci de la Repblica el 1931. Va ser nomenat el 1932 secretari del Sindicat Fabril i Txtil de Barcelona, i desprs de deixar el seu crrec a lOrdre Pblic (1936) va ser secretari general inter de la CNT de Catalunya. En el moment de la retirada ell, com molts altres, va marxar cap a Frana. All va entrar en contacte amb companys de la CNT, fins que el detenen i ingressa al camp de concentraci de Vernet dArieja, don surt el juny de 1940, llavors desapareix sense deixar rastre. - LEroles formava part dels grups de xoc de Sants, als anys 20, oi? S, era el temps del Sindicat Lliure, que estava vinculat al poder de lpoca, amb el governador civil de Barcelona Martinez Anido. Tenien colles de pistolers que perseguien els cenetistes, i aquests es van organitzar en grups de defensa; Dions va participar en aquests grups. - Com aconsegueix el crrec de comissari general de la policia de la Generalitat, responsable de les patrulles i comits? Els antecedents dactivista del Dions amb les conseqents estncies per les presons, i el seu rol al Sindicat Fabril i Txtil el van convertir en una persona de confiana dins lorganitzaci. Aix primer va formar part del Comit Central de Milcies Antifeixistes com a representant de la CNT, i quan aquest es va dissoldre a favor de lordenaci de lOrdre Pblic dins la Generalitat, va ser nomenat Cap de Serveis de la Comissaria dOrdre Pblic. - Dions Eroles ha tingut molt mala reputaci, com daltres dirigents de la FAI. Era tan dolent com el pinten? La histria lescriuen els guanyadors, i el Dions, igual que el conjunt de la CNT, va fer part dels perdedors. Fins i tot es podria dir que va fer part dels perdedors dentre els perdedors, ja que els anarquistes desprs dels fets de Maig van patir una persecuci duna part de les mateixes forces antifeixistes. Globalment els anarquistes van quedar doncs molt mal vistos. Sense defugir de les seves responsabilitats, era una persona que creia en les seves idees i que les va defensar durant tota la seva vida, sense renunciar mai a les seves conviccions anarquistes. - Quines eren les seves idees? Les seves idees llibertries es van anar definint al llarg de la seva vida i reforant en la lluita de classes: llibertat, i lluita contra qualsevol opressi i poder, i un total rebuig a la societat burgesa, a la que es combatia bsicament mitjanant les vagues generals revolucionries. - El 17 de febrer 1937, hi ha una gran manifestaci demanant la seva dimissi. Per qu? Va ser una manifestaci de policies a resultes dun policia mort, per al darrere hi havia laltre crrec de lOrdre Pblic: el Cap de la Comissaria, que era el Rodrguez Salas, del PSUC. Hi havia enfrontaments entre forces poltiques. - Desprs dels fets de maig el fan dimitir. Per qu? El Govern de la Generalitat, dominat pel PSUC i ERC, va voler recuperar el poder, per aix en van apartar la CNT, que va quedar molt debilitada a Roland Eroles investiga la vida i mort del seu familiar Dions Eroles, destacat militant anarcosindicalista, home dacci, protagonista de primera fila de la revoluci de 1936. Com molts familiars danarquistes i anarcosindicalistes sinteressa per la desconeguda i, sovint, calumniada vida dels milicians de la revoluci. Els de la FAI eren molt dolents, mataven capellans i gent de b resen els mantres dels reaccionaris de sempre. Vaig conixer el Roland a la marxa dhomenatge als maquis a un poble de Lleida fa tres anys. Hi va anar per parlar amb els historiadors Dolors Marin i Pep Cara. Desprs hem parlat per telfon ja que buscava contactes de companys (els que vaig entrevistant al Catalunya) i rpidament els ha anat a veure per la seva investigaci. s un bon buscador dinformaci. Ha recorregut molts arxius i a visitat molts companys. Ara li falta una cosa gens fcil: processar tota aquesta informaci. Esperem que tingui xit. Dions Eroles es mereix una bona biografia, com milers de lluitadors oblidats, silenciats. La revoluci espanyola s la que t ms autobiografies i testimoniatges dels mateixos milicians de la revoluci. Els anarquistes que han sobreviscut han volgut deixar constncia del que van viure. I daltres vegades, com el cas del Dions, ho fan els seus familiars. Un exemple a seguir. En Roland sens presenta aix: Vaig nixer lany 1967 a Andorra la Vella. Sc fill i nebot de militants i activistes desquerres, gent que va haver de fugir el gener de 1939 quan les tropes franquistes entraven a Barcelona. El meu pare va establir la residncia a Andorra. Recordo com a casa meva sexplicaven vivncies de la guerra civil, i entre la gent esmentada hi havia el Dons Eroles, el fams lder anarquista i cap dOrdre Pblic daleshores. Aix va despertar el meu inters, i vaig encetar, ja fa uns anys, una investigaci per reconstruir els fets i la biografia del Dions Eroles, desplaant-me per arxius, entrevistant-me amb historiadors, coneixent testimonis, impregnar-me de la histria mitjanant llibres i enciclopdies. Vaig pensar que calia donar a conixer aquest incansable militant obrer, que durant tota la seva vida va estar al capdavant dels moviments socials, i que a ms es caracteritz per un final mai esbrinat, cosa que fa la investigaci encara ms interessant.

partir de llavors. - Qu en penses de la teoria que els crrecs de la CNT i FAI en els governs foren els collaboradors indispensables daquesta contrarevoluci del 37? La derrota del feixisme necessitava una uni de les forces antifeixistes. Tot i que la participaci de la CNT i la FAI dins el govern no encaixava amb els principis crates, el Dions formava part dels que pensaven que aquesta uni era necessria. - Qu en penses de la nota bibliogrfica de Viquipdeia sobre Eroles com a responsable dassassinat de milers de persones? El paper dautors dassassinats indiscriminats que es dna als anarquistes correspon a una interpretaci completament deformada del que va passar a la rereguarda, que obvia el context de guerra i la lluita revolucionria al carrer, mitjanant els comits de barri, per lluitar contra lenemic, sigui de dretes, militar o religis. - Per a tu, qu s el ms important que va fer? Com a Cap dels Serveis dOrdre Pblic va participar de manera molt activa en la lluita en la rereguarda contra els enemics de les forces antifeixistes, destacant per exemple el desmantellament de la Quinta Columna a Barcelona a principis de 1937. Com a integrant de la CNT, loctubre de 1936 va ser el representant, juntament amb Manuel Escorza, per negociar i firmar, juntament amb la UGT, el PSUC, la FAI, i el govern de la Generalitat, un pacte dacci conjunta per afrontar la guerra. - Quina s la teva relaci amb ell, desprs dhaver-lo investigat? Evidentment no lhe conegut, per el

fet de llegir sobre ell i parlar dell gaireb a diari, fa com si dalguna manera estigus vivint a casa! - Et falta alguna informaci per acabar la investigaci? Hi ha algun arxiu on haur de tornar aquest 2013, a ms encara no he pogut consultar larxiu de la Fundacin Anselmo Lorenzo a Madrid, ja que est en obres. Espero que sigui possible aquest any, ja que penso que hi pot haver informaci important per la investigaci. Quan la CNT es va reorganitzar durant lexili, ho va fer mitjanant el Consell General del Moviment Llibertari Espanyol (MLE); vull retrobar quin paper hi va tenir el Dions. Tamb cal acabar desbrinar les circumstncies del seu final. Per aquest punt els testimonis, directes o de familiars, poden ser de gran ajuda. - Els contactes que them passat de lEnric Casaas, la Conxa Perez, lEnric Melich i linvestigador Agust Guillamon, than servit? Linvestigador Agust Guillamn mest proporcionant una gran ajuda. LEnric Casaas i el Floreal Barber, tot i recordar el nom del Dions, no mhan aportat informaci concreta al respecte. Magradaria tornar a quedar amb lEnric Melich, ja que la nostra trobada va ser massa breu. - Segurament buscant i capgirant arxius deus haver trobat altres coses interessants, sense tenir a veure amb Eroles? Vaig trobar en arxius francesos els llistats dels refugiats espanyols establerts a Andorra, durant els anys quaranta i cinquanta. Hi figuren les mencions de la pertinncia poltica, cosa que demostra que sen feia seguiment. Alguns sn gent que shan fet un nom a Andorra, i conec els fills o nts dalguns altres.

Febrer de 2013

Laboral - Economia 17

m amb...
Sobre la investigaci
- Com has aprs a investigar? Doncs he aprs a investigar investigant! He comenat a desplaarme pels arxius, a llegir llibres sobre aquest perode, a estirar dels fils que manaven apareixen contactant els autors, etc. Ha estat, i segueix sent, una feina molt interessant i apassionant. - Quines dificultats en la investigaci? Globalment mhe trobat amb molta ajuda i collaboraci, i aix s molt dagrair. Puntualment per, i suposo que com molts investigadors abans que jo, he tingut alguna dificultat per accedir a la informaci en algun arxiu o alguna instituci. Un cas concret concerneix el possible pas del Dions per Andorra, tal com ho suggereix el llibre sobre lAntonio Ortiz. Un personatge com el Dions no pot haver passat desapercebut per la Gurdia Civil establerta al principat, que actua com a delegaci del Co-Princep Episcopal. Larxiu corresponent es troba al Bisbat de la Seu dUrgell, i de moment mhe trobat amb les portes tancades. Penso que la histria no pertany a ning, sin que pertany a tothom i que cal mantenir-la, mimarla i posar-la sempre a disposici de tothom. Conixer i divulgar la histria s cabdal abans de fer qualsevol plantejament de futur. - Quantes persones, llocs, has visitat? He contactat aproximadament trenta arxius, tot i que no mhe desplaat fsicament a tots. A ms la meva agenda de contactes sha fet molt llarga, hi ha historiadors, periodistes, militants, i tamb testimonis de lexili. - Quines sn les persones que than aportat ms informaci, o informaci valuosa? Ja he parlat de lajuda de lAgust Guillamn, per tamb podria citar la Dolors Marin, el Manel Aisa, o els investigadors francesos les Gimenologues, entre altres. Tots sn una font dinformaci inesgotable. - Has conegut tot de personatges de lexili, que han patit pres, exili, camps de concentraci. Personatges heroics i oblidats. Qu en penses? Han estat moments molt intensos i emocionants, com deia abans es com si toqus la histria. Han viscut coses que tot i que ens les expliquin, per gent de la meva generaci no ens les podem ni imaginar. Sn gent que no han renunciat mai a les seves idees, sn dignes dadmiraci i respecte. - La investigaci que ests duent a terme test influenciant personalment, en lmbit de ltica, o la ideologia? Est clarssim. La ideologia anarquista mha obert els ulls en molts aspectes, i actualment aquesta ideologia, que se centra en la llibertat de pensament i la tolerncia, est malauradament associada a caos i violncia. - Quins sn els llibres on hi has trobat ms informaci sobre Eroles? Els llibres que than ajudat ms en la investigaci? En podria citar molts: hi ha les memries de la gent de la CNT daquella poca (el ms fams El eco de los pasos de Joan Garcia Oliver), que encara que no tots citen al Dions, s que ajuden a entendre el context. Tamb hi ha moltes publicacions que tracten els diferents aspectes de la guerra civil o de lanarquisme, sn llibres dhistoriadors, diccionaris biogrfics, no sabria destacar-ne cap en especial, i tots aporten alguna cosa per a la comprensi del context i dels protagonistes. - Els lectors del Catalunya en qu et poden ajudar? Creus que alg pot tenir informaci valuosa? Qualsevol informaci que tingui a veure amb el Dions minteressa. Seria de molta ajuda que els lectors que tinguin alguna informaci al respecte, per petita que sigui, contactin amb mi. Quan surt del camp de Vernet el Dions es troba amb els del grup Ponzn. A ms tenia contacte durant lexili amb la gent de la CNT, com a mnim amb els del seu grup. Tamb eren famosos els seus nanos, tot plegat magradaria retrobar familiars de tota aquesta gent, o qualsevol informaci relacionada, ja que les trajectries de tots ells conflueixen amb el Dions. Els noms sn, de manera no exhaustiva: Joan Solans, Francesc Massot, Victor Castan, Hilario Esteban Gil, Nemesio Glvez, Antonio Ordaz, Jacinto Santaflorentina. - Els nanos dEroles qui eren? A qu es dedicaven? Dions, igual que altres dirigents sindicalistes, disposava dun rondn, format per la seva gent de confiana, i que provenia de la CNT. Ja com a Cap de Serveis dOrdre Pblic, aquest equip, que ell anomenava els seus nanos, era el bra executor que portava a la prctica les decisions preses en la Comissaria, com exemple ms clar duien a terme les detencions, requises, etc., que entraven dins el marc de la situaci de guerra i de revoluci social. - Satisfaccions sobre la investigaci? Qu has aprs? La veritat s que estar satisfet quan tingui la investigaci acabada! Altrament anar retrobant poc a poc els fets, veure com lliguen entre ells, i evidentment laspecte infinitament enriquidor de conixer gent amb molta cultura i/o moltes vivncies. - Quina s avui la teva finalitat sobre la investigaci? Penso que la imatge del Dions, i al final de molts anarquistes, est molt malmesa. Magradaria dignificar la seva figura.

el desconegut Dions Eroles

uen els guanyadors

>> LES FRASES...
La derrota del feixisme necessitava una uni de les forces antifeixistes
El paper dautors dassassinats indiscriminats que es dna als anarquistes correspon a una interpretaci completament deformada del que va passar a la rereguarda republicana La ideologia anarquista, que se centra en la llibertat de pensament i la tolerncia, est malauradament associada a caos i violncia
sinar? Es tracta del testimoni de lAntonio Ortiz, que al meu parer s el ms versemblant, ja que la descripci dels fets previs al possible assassinat encaixa fora b amb la informaci que tinc. El grup Ponzn va dur a terme una feina molt valuosa en levacuaci de refugiats, molts llibres ho documenten. Per durant lexili la CNT es va trobar en una fase de dispersi i dintent de reorganitzaci que, sumant-hi les rivalitats internes que hi havia, poden haver donat lloc a accions de tot tipus. - Aix descartaries la hiptesis de canvi de nom i nova vida a les Amriques com van fer alguns anarquistes Canviar de nom, didentitat i de vida, s una hiptesi que no puc descartar. No oblidem que durant lexili era una persona perseguida. - La meva hiptesi, deductiva, sense conixer lEroles: Dions Eroles fou una vctima ms del cop franquista, entre centenars de milers, una vctima ms del dur i terrorfic exili, una vctima ms dels camps de concentraci. Estic dacord, i s una evidncia, per s important recordar-ho i recalcar-ho.

Sobre la desaparici de Dions Eroles

- No s ms important la seva vida, que investigar la seva mort? Per qu donar importncia a la mort quan avui encara els estant silenciant i tergiversant la seva vida? Tot s important, i evidentment penso repassar totes les etapes de la seva vida. Per entendre la seva mort cal conixer i entendre la seva vida. Dins el marc de la investigaci la seva vida t un parallelisme molt clar amb la historia de la CNT, en canvi pel que fa a la seva desaparici, o mort, la investigaci sha convertit en una mena dinvestigaci policial. - Quina hiptesi s la que trobs ms argumentada? El llibre sobre Antonio Ortiz Ortiz general sin dios ni amo ofereix una versi molt interessant ja que parteix del testimoni directe de lOrtiz, amic del Dions. A partir daqu cal reconstruir la seqncia dels fets i intentar retrobar els elements que falten. En aquesta versi el Dions coincideix amb gent del grup Ponzn en el Camp de Vernet, i aquests poc desprs de fer-lo sortir del camp lassassinen als Pirineus, per un ajustament de comptes. - Has pensat que podia haver mort per malaltia, o per accident o que shagus sucidat, com milers de refugiats en els camps de concentraci amb un nom fals? Tot apunta que el van assassinar. Hi ha un moment en que sen perd la traa, i si els fets van ocrrer de manera clandestina, retrobar la veritat ser difcil. - Qu et fa pensar que el van assas-

18 Sense fronteres

Febrer de 2013 El model econmic neoliberal ha portat a una sobreexplotaci i una precaritzaci de la classe obrera tunisiana, creant desigualtats. A ms, saccentua el conflicte entre els sectors islamistes i els sectors laics i desquerra.

SENSE FRONTERES
Mireia Termes

Tunsia, les claus de la revolta

l 17 de desembre de 2010 siniciava una allau de revoltes a Tunsia per reclamar millores socials i econmiques que van fer sacsejar tot el mn rab. Dos anys desprs, els tunisians segueixen al carrer reclamant els seus drets en un procs de transici estancat. El poble vol enderrocar el rgim, aquest era un dels lemes durant les revoltes a Tunsia. El 17 de desembre de 2010, Mohammed Bouazizi simmolava en forma de protesta per la situaci social i econmica que vivia el pas. Aquest acte va despertar la societat civil tunisiana i de seguida les manifestacions es van fer generalitzades a tot el pas, fins i tot traspassant les fronteres i contagiant la revolta a daltres pasos del mn rab. Avui, dos anys desprs daquells fets, la gent segueix sortint al carrer repetint lemblemtica frase de la revolta, aquest cop per dirigida al govern actual. I s que els tunisians creuen que poca cosa ha canviat amb la caiguda del rgim de Ben Al i que, per tant, la revolta no ha acabat. Per, quines sn les claus que han portat a aquest aixecament de la poblaci?

oposici contra el govern i la confrontaci entre laics i islamistes sest fent evident. Sn rellevants els darrers esdeveniments ocorreguts a principis de desembre quan joves de la Lliga de Protecci de la Revoluci -prxims al partit Ennahda- van atacar a sindicalistes mentre commemoraven el 60 aniversari de lassassinat del seu fundador. Latac va sorgir arran de la convocatria de les vagues pels fets de Siliana i les protestes en contra del govern que no compleix amb les promeses electorals. Els fets van desencadenar en una proposta de vaga general a tot el pas que finalment va ser desconvocada grcies als acords entre la UGTT i el govern.

Relacions internacionals
anys al poder, Zine El Abidine Ben Al es va veure forat a abandonar el govern i fugir a Arbia Saudita. Shavia aconseguit fer caure el rgim, basat en un estat policial i corrupte, i siniciava el procs de transici cap a la democrcia. El govern provisional de transici havia de convocar eleccions en un termini de 60 dies i que finalment es van celebrar el 23 doctubre de 2011. Per primer cop, podien recrrer als comicis partits poltics que havien estat illegals per tamb noves formacions poltiques creades desprs de la caiguda del rgim. Fins aleshores, les eleccions shavien celebrat sota el paraiges del partit nic de Ben Al. El resultat de les eleccions va ser la formaci del govern de la Troika format pel partit Ennahda partit islamista-, el Congrs per la Repblica laic de centre-esquerra- i Ettakatol socialdemcrata-. Lobjectiu daquest govern era la redacci de la nova Constituci i la celebraci de noves eleccions a un any vista. A dia davui, noms hi ha un esborrany de la Constituci i les reformes esperades no shan dut a terme. Les noves eleccions encara no tenen data i el procs de transici es preveu llarg. rantida, shan creat nous mitjans de comunicaci i laccs a Internet ja no s tant limitat. Les xarxes socials i els blogs a Internet van ser la base de la comunicaci durant la revolta. Tot i aix, encara no existeix una llibertat dexpressi plena ja que hi ha certs temes com la religi- que no es poden tocar. s per aix que alguns mitjans recorren a lauto-censura per por a la repressi. i sindical, lndex dalfabetitzaci s elevat i existeix el dret al divorci i a lavortament lliure. Tot i aix, encara no gaudeix duna plena igualtat respecte lhome -sent una societat patriarcal- i s per aix que el paper de la dona durant les revoltes va ser molt important per tal de reclamar una millora de la seva situaci. Tamb cal tenir en compte que el principal partit del govern s islamista i que dins el mateix partit hi ha debats sobre aquest tema. Larticle 28 de la nova Constituci va portar a debat la definici del rol de la dona respecte lhome. En un inici shavia proposat definir-lo com a complementarietat, per desprs de vries protestes per diferents sectors de la poblaci es va aconseguir definir-lo com a igualtat. Durant lpoca de Ben Al, el rgim -igual que els altres rgims autoritaris de la zona- estava protegit pels pasos europeus amb la idea de tenir controlada la regi de la possible amenaa islamista. Daquesta manera, la societat civil quedava silenciada i sevitava un augment de les forces islamistes. Per la sorpresa va ser quan la societat civil es va aixecar per clamar millores socials i econmiques sense tenir en compte la qesti religiosa. Per altra banda, el procs de liberalitzaci que shavia desenvolupat durant lpoca benalista estava dictat per Estats Units, la Uni Europea, el FMI i el Banc Mundial sense tenir en compte la democrcia o els drets humans. Actualment, segueix en joc lacord dassociaci entre la Uni Europea i Tunsia, vigent des de 1998 i que gradualment ha deliminar les barreres comercials amb la UE, augmentar el procs de privatitzaci i intensificar la liberalitzaci de leconomia per enfortir la inversi estrangera dels pasos occidentals. Article publicat al nm. 299 del setmanari La Directa. Nota de la redacci: Lassassinat de Chokri Belad fa esclatar la indignaci popular Aquest article va ser escrit a finals de desembre de 2012, per lassassinat el passat 6 de febrer de Chokri Belad, secretari general del partit WATAD i un dels lders de lesquerra laica agrupada en el Front Popular, va desencadenar una onada de manifestacions i disturbis per tota Tunsia, culminant en un multitudinari enterrament el 8 de febrer, dia en que una jornada de vaga general convocada per la UGTT va paralitzar el pas. No hi ha havia una mobilitzaci daquestes dimensions des del 14 de gener del 2011, el dia que va ser derrocat el dictador Zine Abidine Ben Ali. Des de lesquerra es critica la tolerancia del govern dirigit pels islamistes moderats dEnnahda envers el radicalisme integrista dels grups salafistes, que cada vegada actuen amb ms propotncia i violncia contra els sectors laics i desquerres, fins i tot hi ha veus que assenyalen que Ennahda est darrere de la mort de Chokri Belad.

Situaci econmica
La poblaci tunisiana s majoritriament jove, amb un 55% menor de 25 anys. La obligatorietat destudiar fa que hi hagi un elevat nombre de llicenciats que no trobin feina provocant un atur estructural que abans de la revolta arribava al 14%. Leconomia tunisiana es basa en dos sectors principals: El turisme i lagricultura, que shan vist afectats per la inestabilitat que viu el pas. Actualment, latur sha incrementat i els joves segueixen sense tenir perspectives de futur. A ms, laugment continu dels preus dels aliments i dels recursos energtics fa que el dia a dia sigui dificults i porti a un empobriment de la poblaci cada vegada ms accentuat.El model econmic neoliberal aplicat des de lpoca benalista ha portat a una sobreexplotaci i una precaritzaci de la classe obrera fent empobrir la poblaci i creant grans desigualtats entre la zona rural i urbana. Un dels reclams de les revoltes s un canvi de model econmic per acabar amb aquestes desigualtats.

Zones rurals i urbanes

No s casual que la revolta sinicis a Sidi Bouzid, una ciutat a linterior del pas. I s que el desequilibri entre les zones rurals i urbanes est molt accentuat. Les inversions estatals no sn suficients en un pas basat en lagricultura. Per no es pot entendre la revolta de 2010 sense tenir en compte la vaga de 2008 a la conca minera que va ser brutalment reprimida. Aquesta zona depn bsicament de lextracci de fosfat amb molt pocs recursos i condicions lamentables. Lempresa -que era estatal- es va privatitzar aconsellada pel Fons Monetari Internacional. Daquesta manera i a causa de la mecanitzaci del treball, la plantilla es va reduir considerablement. Tampoc s casualitat que els darrers aixecaments a Tunsia estiguessin protagonitzats per la poblaci de Siliana, una altra ciutat a linterior del pas. El 28 de novembre daquest any, la UGTT -el principal sindicat del pas- va convocar una manifestaci en contra del governador provincial per la manca dinversions estatals. La manifestaci va ser brutalment reprimida, amb ls de bales de plom i gas lacrimogen i el resultat de ms de 300 ferits, 12 dels quals van perdre un ull. Aquestes manifestacions van desencadenar vagues a diferents ciutats de Tunsia.

Els Islamistes
Ennahda, el principal partit del govern actual, es defineix com un partit islamista moderat, tot i aix dins el mateix partit hi ha sectors ms radicals que es posicionen a favor de ls de la Sharia la llei islmica- com a base normativa del pas. Malgrat els debats interns, finalment sha decidit per no utilitzar aquesta legislaci. Ennahda no va sortir vencedor en les eleccions pel seu carcter islamista sin per ser un partit que havia lluitat activament en contra del rgim de Ben Al i desprs de la revoluci es mostrava com a smbol daquesta lluita.Per altra banda, amb la obtenci duna llibertat dexpressi ms mplia desprs de la caiguda del rgim, els grups Salafistes tamb van augmentar la seva presncia. El salafisme s un moviment de lIslam Sunnita que reivindica el retorn als orgens de lIslam, caracteritzat pels seus actes violents i dimposici.

La llibertat dexpressi
El rgim de Ben Al destacava per la seva falta de llibertat dexpressi. Sent un rgim autoritari, els partits poltics havien de viure a la clandestinitat o exiliats, la llibertat de premsa no existia i laccs a Internet era limitat. Sent una de les reivindicacions principals de la revolta, actualment la diversitat de partits poltics est ga-

Situaci poltica
El 14 de gener de 2011, desprs de 23

Els sindicats
La UGTT Uni General de Treballadors de Tunsia- s el principal sindicat i un dels principals actors de la revolta. Actualment, segueix tenint aquest paper predominant de lluita no noms pels drets econmics i dels treballadors sin tamb a nivell general. Sest consolidant com una fora de pressi i

El paper de la dona
Histricament, la dona tunisiana ha gaudit duna millor condici en relaci als pasos vens i de la zona. La dona pot participar en la vida poltica

Febrer de 2013

Sense fronteres 19

Lanarquisme grec es mobilitza contra la repressi

Redacci

l passat 12 de gener, una de les ms grans manifestacions de la histria del moviment anarquista grec recorria els carrers dAtenes amb un crit de llibertat, solidaritat i esperana, en la lluita contra la repressi i el totalitarisme. Les manifestacions realitzades en 12 ciutats del territori grec van donar una primera resposta a la recent onada repressiva deslligada pel rgim, contra okupes, centres socials autoorganitzats, rdios lliures i lluitadors socials. Milers de persones es van manifestar contra la repressi dels aparells estatals i paraestatals, la feixistitzaci de la societat i la imposici del totalitarisme, sent la manifestaci dAtenes la ms multitudinria, esdevenint una de les manifestacions ms massives i millor organitzades en la histria del moviment anarquista-antiautoritari. Durant unes dues hores ms de 10.000 persones van estar marxant per una gran part del centre de la ciutat, cridant lemes contra la repressi, el paper de lEstat i la Policia, i a favor dels detinguts en la reocupaci del CSO Vila Amalas. La manifestaci, que havia estat convocada per diverses collectivitats anarquistes, antiautoritries i llibertries, okupes i centres socials autogestionats, assemblees barrials i alguns partits i collectius de lEsquerra extraparlamentria, va recrrer diversos barris del centre. Desprs de

comenar en els Propileos de la vella Universitat dAtenes, va passar per la okupa Skaramang, desallotjada tamb el 9 de gener, aix com per la Facultat dEstudis Econmics i Empresarials, en la qual el 28 de desembre de 2012 la Policia va realitzar una redada, detenint a 17 immigrants, irrompent en el local autogestionat de la Universitat i confiscant la maquinria de la rdio lliure 98FM. La marxa va passar tamb pels tribunals dAtenes, on va parar cridant lemes en solidaritat amb els 93 detinguts en la reokupaci de Villa Amalias, i desprs es va dirigir al barri de Exrjia, on es va dissoldre. Una mobilitzaci massiva que va servir per a contrarestar les mentides de la tele i els altres mitjans de propaganda massiva sobre el moviment anarquista, antifeixista i en general sobre el moviment social que es resisteix al totalitarisme modern. Tamb es van portar a terme manifestacions a Tessalnica, la segona ciutat ms poblada del pas, amb uns 2000 manifestants, a Patras amb 800 persones i a altres nou ciutats. La jornada de mobilitzaci va ser la resposta a la repressi policial desencadenada desprs que el 9 de gener un centenar de persones van tornar a ocupar lhistric centre social ocupat Villa Amalias, situat ben aprop del centre dAtenes, que havia estat desallotjat a mitjans de desembre. Un ampli desplegament policial va desallotjar de nou ledifici i la policia va anunciar el processament de 93 de les detingudes per delictes de des-

ordres pblics, insults i resistncia a lautoritat amb lagreujant -tipificat com a tal a la legislaci grega- danar encaputxats. El mateix dia la policia va desallotjar un altre centre social, el Skaramagka. Villa Amalias s un histric centre social que portava ms de 22 anys ocupat i era un smbol pel potent moviment anarquista grec, per tamb per daltres mbits de la societat que

lidentificaven com un espai de resistncia i autoorganitzaci enfront les successives crisis poltiques, econmiques i socials, que ha patit el pas durant les darreres dues dcades. Villa Amalias era un dels baluards ms actius en la lluita contra el feixisme i el racisme a Grcia, encara ms tenint en compte que el lloc on es troba ledifici s una de les portes dentrada a lempobrit barri dAgios

Panteleimon, basti de la formaci neonazi Alba Daurada, fet que va aixecar suspiccies entre certs sectors de la societat grega, fruit de la coneguda connexi entre sectors de la policia i els neonazis. Des daquell moment, la campanya meditica de criminalitzaci contra lextens moviment okupa grec no ha cessat i es tem que el Ministeri de lInterior vol portar a terme nous desallotjaments.

Portugal, cada vegada ms entroicat mentre el 87% dels portuguesos es declaren desencantats
David Martn Marcos

ls portuguesos pateixen la pujada de latur i lnica expectativa dels joves s sortir del pas. Mentre, ja es parla dun pas entroicat (sota la troica). A Lisboa, en les botigues del multicultural barri de Graa, que vigila la ciutat des dun tur, sha recuperat el

vell hbit de fiar la compra. Dos pollastres sencers ascendeixen a cinc euros; el quilo de tomquets, a gaireb dos; i el paquet darrs, a poc ms de setanta cntims. Tot junt dna perqu una famlia enganyi la fam mitja setmana. Encara que cada vegada ms hi ha qui no pot permetre-sho conforme avana el mes, i s ja habitual que carnissers i fruiters apuntin els deutes dels seus clients en una sort de solida-

ritat venal amb la qual plantar cara a la crisi.

Prdua de poder adquisitiu

No s per a menys: el 2013 el sou mig a Portugal, escanyat desprs de la reducci dels trams de lIRPF orquestrada per lExecutiu de Pedro Passos Coelho, es redueix a poc ms de 700 euros. Seran els 1,8 milions de pensionistes els que ms complicat ho tindran a lhora de quadrar els seus comptes amb una paga que, per regla general, no superar els 400 euros i amb la qual haurien de plantar cara a un increment del 15% en el preu del transport pblic o a la pujada del 13% de la factura de la llum del passat any. Latur, una de les cares ms amargues de la crisi, afecta al 15% de la poblaci activa i, sense previsions de canvi al llarg del nou exercici, lemigraci,

que est provocant un buit demogrfic en linterior, seguir sent la gran taula de salvaci per als joves. Luanda, Rio de Janeiro, Sao Paulo o Macao, els emergents centres de la lusofonia que des de fa anys atreuen als graduats portuguesos, tornaran a convertir-se en destinacions cobejades per a una generaci extraordinriament preparada que no troba lloc en el seu pas natal. El primer ministre ja va animar als seus ciutadans a forjar-se un futur fora de Portugal el passat any, i els seus esforos se centraran a esprmer els recursos dels que es quedin.

Un IVA del 23%

Amb un IVA que se situa ja en el 23% i que paradoxalment ha provocat una disminuci dels ingressos generats per aquest impost en les arques de lEstat, el nou atac plantejat per un Passos Coelho llastrat per baixssims ndexs de popularitat, afectar als autnoms que no puguin plantar cara als seus pagaments a la Seguretat Social. Segons va informar la televisi pblica RTP, podran incrrer en penes de pres aquelles persones el deute de les quals amb aquesta instituci sobrepassi els 3.500 euros, quan anteriorment el lmit estava en 7.000.

Hi ha qui afirma que el 2013 sestar millor en la pres en un Estat en el qual molts se senten ignorats quan no perseguits per la classe poltica. La passada tardor, a la llum duna enquesta feta pblica pels principals mitjans de comunicaci portuguesos, el 87% de la poblaci va dir sentir-se desillusionada amb la democrcia, si b el nombre de descontentaments podria haver augmentat encara ms en els ltims mesos. Dantuvi, en una votaci organitzada per Porto Editora, la major indstria llibretera del pas, els portuguesos van triar ladjectiu entroicat com paraula de lany 2012 a Portugal. Segons el comunicat fet pblic pel grup editorial, el neologisme saplica a aquella persona obligada a viure sota les condicions imposades per la troica i colloquialment, a aquell que est en una situaci difcil; fastiguejat, fotut. El 2013 en els carrers de Graa, on les notes del fado es confonen amb les veus dels indis que juguen al crquet, caldr seguir fiant la carn i la verdura als entroicats per ja ning sap fins a quan. * Article publicat al web de la revista Diagonal.

20 Social

Febrer de 2013 Les mesures dajust econmic serveixen com a excusa per a, entre altres coses, augmentar taxes, tarifes i serveis que sn majoritriament utilitzats per les classes populars

SOCIAL
BALA PERDUDA
Pistoles a les escoles
Toni lvarez

Una esquerda en el mur de loblit

Rolando dAlessandro

magineu a una classe de vint-icinc infants de cinc o sis anys, afegiu-li una mestra tutora i un mosso desquadra amb un projector, porra i pistola. El policia els hi est explicant les seves funcions a la societat, la confiana que els infant s els hi ha de tenir en cas de problemes. Ara no cal que imagineu com el policia pregunta en veu alta qui s el nen dolentot de la classe i com els infants, responen que fulanito. I ara patiu pensant en com larmat li posa les manilles al nen, per portar-se malament. Tot un avs per navegants. Lastorament de la tutora o tutor queda esmortit per la xerinola que els infants fan del fet i el to de burleta que el policia dna a lescena. Escenes que passen molt ms del que us podreu imaginar a les escoles del nostre pas. S. La campanya Desmilitaritzem leducaci t un dels seus objectius en impedir la presncia de cossos militars i armats als centres escolars, conscienciant a la comunitat educativa del que representa que hi hagi un arma a un centre escolar o espai educatiu, o la difusi de la cultura de la guerra per sobre de la cultura del dileg i la resoluci noviolenta dels conflictes que les lleis educatives del pas marquen, de moment. Fa uns dies Desmilitaritzem leducaci, que la formen ms de quaranta entitats, sindicats i moviments social del pas, va crear la xarxa descoles lliures darmes, una xarxa que pretn evitar perills, impedir el foment de la cultura violenta que genera la presncia armada, produda a ms de forma gratuta i fora de context i afavorir una cultura d ela pau i de la resoluci noviolenta de conflictes. Podria semblar lgic que es demani la no presncia darmes a un centre escolar, els mestres ens passem moltes hores localitzant possibles perills pels infants, converses per explicar el que suposa veritablement una arma, de quina manera podem arreglar els conflictes sense que ning pari mal i que tothom pugui arribar a entendres... Per el cert s que s un tema que, generalment, genera polmica als claustres. Passa sovint que hi ha algun familiar policia o amic entre els mestres i es confon la persona amb el que significa i s el fet de les armes i determinades actituds. I acostuma a derivar la discussi sobre si la pistola forma part de luniforme o no...Afortunadament a lescola on hi treballo, a la Joncosa del Montmell, el debat va durar ben poc i va caure pel seu propi pes, de pura obvietat. Aix que des de fa uns dies participen de la Xarxa descoles lliures darmes, una bona forma de celebrar el dia escolar de la Noviolncia i la pau. Des de Desmilitaritzem leducaci es convida a tots els centres educatius a adherir-se, noms cal entrar a la pgina http://desmilitaritzem.blog.pangea.org/ per reunir ms informaci i plantejar-lo al claustre i la comunitat educativa del centre. Perqu no volem pistoles a les escoles, malgrat rimi...

l passat 23 de gener la secci X de lAudincia Provincial de Barcelona va admetre a trmit la querella presentada per lassociaci Altraitalia italians residents a Barcelona i dues vctimes dels bombardeigs de la Barceloneta. s una decisi histrica ja que per primera vegada sobre un judici sobre crims de guerra perpetrats pel bndol franquista durant la guerra del 36/39. I, element destacat, per iniciativa exclusiva duna petita part de la societat civil que ha hagut denfrontar-se a tota mena de dificultats, entre altres labsoluta manca de collaboraci dinstitucions i partits, fidels tamb en aquesta ocasi al pacte de loblit que ha marcat la mal anomenada transici espanyola. La gent que ha promogut la iniciativa ha estat objecte duna majoritria indiferncia, a vegades tenyida de sarcasme. A ms de les descomptades reaccions dels sectors de la dreta post-franquista o neoliberal ha sorprs largumentari sovint desplegat en nombrosos comentaris enviats als mitjans que han publicat la informaci. Es tractava de bombardeigs, daccions de guerra i all era una guerra. Quin sentit t desenterrar histries oblidades de fa tants anys? En ambdos bndols hi va haver-hi crims. Perqu acusar els aviadors italians quan els autntics responsables eren els militars espanyols colpistes? Fins a: amb tots els problemes que tenim cal destinar recursos per investigar assumptes tant allunyats del nostre dia a dia? Les respostes, senzilles, tanmateix semblen inadequades davant manifestacions tan clares de manca de cultura poltica, de desconeixement de la naturalesa duna democrcia formal o dun estat de dret, de menyspreu pel valor que la memria ha de tenir en la

capacitat dun poble de lluitar contra les tiranies. Un bombardeig contra civils s un crim de guerra, i el fet que a partir de la II Guerra mundial hagi esdevingut un element rutinari de totes les conteses blliques no li treu un bri de crrega criminal. I la lgica que pretn minimitzar els bombardeigs de Barcelona comparant-los amb els de Dresden o Hiroshima sinspira en el mateix raonament pel qual la mort dAbel a mans del germ Ca, si comparada amb les posteriors atrocitats que han acompanyat els ssers humans al llarg de la seva histria, no passaria de ser un modest homicidi involuntari. Barcelona va ser escenari dels primers bombardeigs de saturaci de la histria europea i que aquelles actuacions rebin la qualificaci de crims de lesa humanitat torna al seu lloc, si ms no conceptualment, una prctica assassina dels exrcits moderns a la qual les nostres societats shan tristament acostumat. I els crims de lesa humanitat mai prescriuen. Lli important que cal recordar, als tribunals com als carrers i als llibres dhistries, - all on es pugui - a qui des del poder exerceix mitjanant la brutalitat i el terror el seu domini. No oblidem no s una frase que es diu per fer retrica. La memria dels pobles, la voluntat de justcia no tenen data de caducitat i traspassen fronteres i generacions. Com la solidaritat. Encara hi ha gent que va viure aquells esdeveniments, hi ha fills i nets que els han viscut a travs de les paraules i les emocions dels seus familiars. I solidaritat tamb s lluitar per oferir reparacions, encara que tardanes, a les vctimes. Largument de la especularitat (terror franquista contra terror roig i negre), quan no s aportat per malintencionats hereus del peculiar feixisme ecclesistic/quartelari que va aixafar Espanya per gaireb 40 anys, s el fruit de d-

A la interlocutria, la secci X de lAudincia Provincial recorda a Generalitat i Ajuntament de Barcelona la possibilitat dactuar com a part activa en el procediment. Implicitament se li recorda que el seu rol institucional s acompanyar i donar suport a les vctimes dels fets, tal com ha succet nombroses vegades a Itlia en els judicis contra els crims comesos per locupant nazi al final de la guerra del 40-45. Els representants installats en aquestes institucions, i tamb en els ajuntaments de Granollers, o Figueres o en el mateix Memorial Democrtic sempre han descartat obertament aquesta via, arribant a negar-nos informacions essencials per lobertura del procediment, com els llistats de vctimes. En els propers mesos caldr una forta pressi social per tal que no defugin el seu comproms ni serigeixin en guies i gestors del procs. Caldr que sigui la societat civil que imposi un plantejament que no es conformi amb un resultat simblic al possible tancament del judici per defunci dels aviadors inculpats. Hi ha la possibilitat de reclamar per la via civil compensacions: perqu no una campanya dirigida a exigir que una part de la despesa actual de defensa (Itlia est pendent de la compra dun gran nombre de caabombarders) dels pasos agressors vagi destinada a la construcci o al manteniment diniciatives socials, millor si autogestionades, de les ciutats i viles destrudes fa 75 anys?
cades de la demaggia que com un plugim ininterromput ha amarat des de dalt les immenses majories socials, produint un sentit com fet de mai ms les guerres sempre sn dolentes la violncia s rebutjable vingui don vingui i un llarg reguitzell de frases fetes amb les quals ens topem en el dia a dia de les nostres lluites. Una mena dideari-escudella barrejada on sigualen agressors i agredits, defensors dantics privilegis i lluitadors per la llibertat, valors humanistes i altruistes i interessos egoistes i mesquins, igualtat i opressi.Per potser la crtica ms interessant, la que ms descriu la condici damnsia collectiva induda en aquesta societat s la que denuncia la parcialitat de la nostra querella. Perqu els aviadors italians i no els franquistes? Doncs perqu els membres de lAviazione Legionaria, cos expedicionari dun pas tercer que no havia declarat la guerra a la Repblica, no queden coberts per la vergonyosa llei damnistia de 1977. Llei de punt i final reblada per les posteriors Llei de Memria Histrica que garantia la impunitat als criminals franquistes i a tots, absolutament tots, els responsables de delictes contra el poble. Delictes, que cal recordar-ho, es van produir fins desprs de la mort del dictador. Puig Antich, Vitoria, Txiqui, Agustin Rueda. Tantes i tantes vctimes ms que no poden aspirar a obtenir veritat, reparaci i justicia a causa dun acord vilssim i confirmat any rere any entre totes les forces poltiques daquest estat que costa molt definir democrtic. Ladmissi a trmit de la querella pels bombardeigs del 1937/38 destapa, per qui vulgui veur-ho, la llosa dimpunitat sobre la que es fonamenta larquitectura jurdica, poltica i institucional de lestat espanyol. Amb la seva legalitat a la que tan reiteradament es refereixen i no s casual els sectors ms reaccionaris. s per tant una ocasi dor perqu des dels diversos mbits de la societat catalana i espanyola ms sana, sorgeixi el reclam dun canvi radical de model, amb la remoci de tots els obstacles jurdics que han llastat el nostre esdevenir. Una transici de deb en podria ser el lema. Ja toca no?

Febrer de 2013

Social 21

Per un transport pblic al servei de les classes populars

No Paguem http://nopaguem.wordpress.com/ @nopaguem

a plataforma #Nopaguem va ocupar el passat 5 de gener un autobs turstic de Barcelona per denunciar el preu del transport pblic i presentar la campanya #NoPaguem. Transport a preus populars. No devem, no paguem. Des de #NoPaguem volem denunciar que les mesures dajust econmic serveixen com a excusa per a, entre altres coses, augmentar taxes, tarifes i serveis que sn majoritriament utilitzats per les classes populars i necessaris per estudiar, treballar, cercar feina... Lausteritat s imposada per uns governs que segueixen mantenint privilegis i fan pagar els plats trencats a les de sempre, a les treballadores, ja sigui amb encariment del transport o de laigua. A ms de denunciar laugment del transport, la plataforma NoPaguem vol impulsar tamb mobilitzacions en contra de laugment del cost de la vida i els preus de la llum, aigua, etc. La primera acci de desobedincia va tenir lloc el 9 de gener al vestbul principal de lestaci de Plaa Catalunya cridant a la ciutadania a no pagar el bitllet del Metro. Altres convocatries daccions dobertura de

barreres per a no pagar es van portar a terme el 31 de gener amb ms de 10 accions descentralitzades a diversos punts (Santa Coloma de Gramenet, Sant Andreu, Eixample, Sant Pau, Llucmajor, Virrei Amat, Sants, Fabra i Puig, Poblenou i Fort Pienc), que van generar espais dentrada gratuta per a milers de persones, i el 6 de febrer a Fontana, Grcia.

Manifest #Nopaguem
En el procs dempobriment i despossessi que estem patint el conjunt de treballadors/treballadores i sectors populars, el mes de gener tornem a ser colpejades per part de TMB amb una nova pujada de les tarifes del transport pblic. El transport pblic s un dret fonamental del conjunt de treballadors i treballadores i hem de frenar aquest nou procs despoli que estem patint, robatoris socials en tota regla. Ja fa massa temps que patim un encariment injustificat del transport pblic, fomentat per tots els partits poltics presents als diferents rgans de govern. La sobrecrrega de gestors privats amb finanament pblic del transport a lrea Metropolitana (tres organismes pblics ms tots els ajuntaments

que en formen part), que no han patit cap retallada ni de sous, ni dalts crrecs, i la manca de pressi fiscal destinada al transport pblic, per exemple sobre el vehicle privat, en sn clares mostres. Aquest sistema de finanament es fa insostenible, i la classe poltica noms dna solucions que perjudiquen les ciutadanes, les usuries del transport pblic. Denunciem, a ms a ms, ls de diner pblic per finanar empreses privades que donen servei de transport (TRAM Baix i Bess, Bicing, etc.), mentre les seves Direccions segueixen obtenint beneficis econmics. Algunes de les mesures que proposem sn: a) Gratutat per a persones en situaci datur o pobresa b) Tarificaci social per a persones jubilades, estudiants i infants c) NO a laugment dels preus del transport sota cap circumstncia d) Recuperaci de la gesti pblica de totes les companyies de transport e) Cap acomiadament ni disminuci salarial i laboral als treballadors de Metro i f) Readmissi dAndreu De Cabo, treballador de TMB acomiadat per denunciar la malversaci dels directius de TMB El transport pblic s un dret, no un privilegi.

Per larxiu de la causa contra 8 activistes per denunciar les activitats de CaixaBank
Ecologistes en Acci

l desembre de 2011, Ecologistes en Acci, com part del seu Congrs Confederal, va desplegar tres pancartes en la seu central de CaixaBank a Barcelona amb els textos La Caixa arrasa el planeta, Justcia social i ambiental i Alliberat de la banca. En lacci directa no violenta van participar unes 300 persones, de les quals, 8 van desplegar dues de les tres les pancartes. Aquestes 8 persones senfronten a la petici de 8 mesos de pres en lactualitat. Lacci va denunciar diversos fets sobradament contrastables. El primer tenia a veure amb la denncia de lenorme acumulaci de poder poltic i econmic en el sector bancari, afirmant que sn els bancs, part fonamental dels mercats, qui estan dictant avui el gruix de les poltiques pbliques que executen els Governs. Per a aix estan usant les cadenes del deute pblic, contret en gran part per a rescatar als bancs i antigues caixes en el seu naufragi immobiliari. El segon eix de crtica va partir de levidncia que CaixaBank controla partde les accions dempreses espanyoles transnacionals denorme rellevncia en els sectors energtic, de laigua i de les infraestructures. Parlem dempreses amb poltiques ambientals i socials molt agressives, tant en el nostre pas

com en altres pasos del Sud: Agbar, Repsol, Gas Natural Fenosa o Abertis. Solament per posar alguns exemples: Agbar est restringint laccs a laigua potable a importants sectors socials en diversos llocs dAmrica Llatina; Repsol t camps petroliers en llocs daltssima biodiversitat; Gas Natural Fenosa basa el seu negoci en els combustibles fssils, els principals responsables de lescalfament global; o Abertis est construint autopistes en tot el mn que estan servint per a expandir un model urbanstic fortament depredador del territori. La tercera lnia de denncia va tenir a veure amb laposta de CaixaBank, abans La Caixa, per lespeculaci urbanstica. Sn centenars les urbanitzacions en tot lEstat finanades per La Caixa, moltes delles convertides avui en actius txics, el que ha dut a CaixaBank a haver daprovisionar ms de 2.500 milions deuros per a la seva cartera de crdit immobiliari. Altre exemple clar s la seva aposta per la polmica Torre de Cajasol a Sevilla. Finalment, lacci tamb va denunciar que, malgrat tot aix, CaixaBank est rebent generoses ajudes pbliques per a la seva expansi, amb les quals sha convertit en el primer banc de lEstat espanyol amb 342.618 milions deuros en actius, per davant del BBVA i del Santander. Tal s el cas de la seva adquisici de Banca Cvica, que rebut 977 milions deuros dajudes pbliques;

o la recent del Banc de Valncia, amb 5.500 milions de diners que engrosseix el dficit pblic. A ms, la filial de CaixaBank, Criteria, evadeix imposats mitjanant ls de paradisos fiscals.s cert que Ecologistes en Acci podia haver escollit un altre mitj per a comunicar les seves crtiques a lentitat. Probablement hagus estat ms efectiu que hagus pagat anuncis en els mitjans de comunicaci de masses, com fa CaixaBank. No obstant aix s obvi que Ecologistes en Acci, ni cap altre moviment social, t la capacitat econmica per a fer-lo. Mentre el sistema de-

mocrtic actual segueixi discriminant en la possibilitat de comunicaci social en funci de la capacitat econmica, accions com la de desembre de 2011 en la seu central de CaixaBank tindran tota la legitimitat. Amb aquesta acci, Ecologistes en Acci simplement segueix la senda de milers de persones que han realitzat accions de desobedincia civil i que avui les nostres societats reconeixen per la seva labor en lavan cap a la justcia social i ambiental. Persones que van decidir enfrontar-se a sistemes injusts per aconseguir i/o mantenir drets i lli-

bertats socials. La discriminaci en ls de laparell judicial a favor del poder establert no s nova: mentre que les persones i/o entitats vinculades a les elits poltic-financeres disposen de mitjans possibles per a evadir sancions (penals o econmiques) -quan no sels indulta-, a les persones que protesten per a denunciar un ordre injust sels aplica amb tota la duresa. Per tot plegat, considerem que lacci per la qual es demana 8 mesos de pres a cadascun dels 8 activistes va ser una acci legtima que mereix larxiu de la causa.

22 Social

Febrer de 2013

Balan de la repressi a Mallorca durant el 2012

contrainfo.cat

2 detencions, 25 casos i ms de 165.000 euros, s el balan de la repressi a Mallorca durant el 2012. Les visites del president Bauz, rebudes amb protestes massives per les retallades i la persecuci del catal, la vaga general, lactivisme pro-sahrau o el no vull pagar al tnel de Sller, les accions ms penalitzades. Les desenes de protestes socials que es van portar a terme durant el 2012 a la illa de Mallorca van anar acompanyades duna important repressi, fins al punt que 32 persones van ser detingudes, es van obrir ms de 300 processos individuals contra activistes i es van imposar un total de 451 multes, que sumen un total de 165.000 euros, segons les dades recollides pel portal contrainfo.cat al seu mapa de la repressi. La major part de les detencions (22) es concentren a la capital, Palma, en concret a causa de vuit casos diferents: els piquets unitaris anticapitalistes de les vagues generals del 29 de mar i el 14 de novembre; locupaci de la conselleria dEducaci el 22 de maig; la lectura dun manifest per part dactivistes prosahraus al Consolat del Marroc; el desallotjament dun centre social ocupat; la concentraci dels treballadors de Son Espases contra el pagament de laparcament de lhospital; i la manifestaci del 19 de juny contra les retallades educatives. Els actes de protesta contra les visites del president autonmic, el president Jos Ramn Bauz (PP), a Bunyola i Manacor tamb van comportar repressi i detencions. El mapa recull 25 casos daccions que van acabar comportant algun tipus de repressi, ja sigui detencions, obertura de processos judicials, multes o tot plegat. La major concentraci de multes es donen en lacci del No Vull Pagar que es va portar a terme al peatge del Tnel de Sller, amb un total de 300 sancions que sumen 30.000 euros. La quantitat econmica s ms elevada (fins als 39.050 euros) en les 48 multes imposades als estudiants que van ocupar pacficament la conselleria dEducaci al maig, en protesta per la poltica educativa del Govern de Bauz. En lacci, tamb es van detenir sis joves. La cadena humana que ms de 5.000 persones van portar a terme a la platja des Trenc i Sa Rpita en protesta per les intencions daixecar un hotel en aquests paratges verges es va saldar amb 30 multes. La poltica contra el catal del Govern autonmic i les seves retallades econmiques van provocar un reguitzell de protestes all on anava Bauz, amb el resultat de les detencions (i multes) ja esmentades a Bunyola i Manacor i les sancions econmiques a 3 persones pel mateix fet a Pollena i a dos bombers a Inca. Lacci antimilitarista que es va executar a Sller contra la presncia dels vaixells de larmada britnica o lalliberament del solar de lantiga Casa del Poble del Palma per fer-hi un hort urb sn altres accions que van ser reprimides amb multes.

La ultradreta espanyola intenta reinventar-se davant la crisi

Joana Peris Diagonal Valncia

ous grups neonazis recullen les restes dorganitzacions illegalitzades o inactives a travs dun canvi de simbologia importat dels ultres italians. La ultradreta espanyola ha viscut aquests ltims mesos un procs intern de reflexi i reorganitzaci davant la seva desapercebuda activitat en el context actual, que en altres pasos europeus ha estat notablement rendible per a aquest tipus de formacions. Encara que els principals partits ultres mantenen la seva agenda, el desplaament en lopini pblica del tema migratori, que en les enquestes no entra en les principals preocupacions dels ciutadans, els ha obligat a virar relativament el seu discurs, avui ms centrat en contra del nacionalisme catal i contra els principals partits amb el rerefons de la crisi. Les estratgies empreses sobretot pels ultres italians han calat entre els sectors ms radicals, autodenominats Nacional Revolucionaris. La reacci de la ciutadania davant les mesures dausteritat, primer amb el 15M i desprs amb protestes socials com la marxa minera o el 25S ha estat observada des de certa distncia pels grups ultres. Alguns han mostrat certes simpaties i fins i tot han afirmat que van estar presents, com va fer Ricardo Sez de Ynestrillas amb el 15M o el MSR i Regeneracin, liderat pel periodista ultra Enrique de Diego, amb el 25S. Tanmateix, la seva presncia ha passat desapercebuda, i quan han intentat participar, moltes vegades ocults darrere de sigles noves i ambiges, han estat identificats pels manifestants i expulsats. Aix va ocrrer el 1 de maig a Valncia, quan una desena dultres es va presentar desprs duna pancarta dActivitat Patriota, un grupscle desconegut. La seva presncia va durar menys de 15 minuts, desprs de ser expulsats de la marxa. El mateix va succeir a Madrid durant la rebuda a la marxa minera al juliol, quan un grup

de falangistes amb banderes de Defensa Social va ser convidat a abandonar la concentraci. Tamb lorganitzaci neofeixista Respuesta Estudiantil va tractar de participar en una manifestaci contra les retallades en educaci a Gran Canria, per els seus membres van ser expulsats per alguns estudiants. Aquest mateix grup feia acte de presncia en la Facultat de Dret de Valncia durant la vaga destudiants del 18 doctubre, manifestant-se contra la coacci dels piquets. El mateix dia a Madrid, membres de Respuesta Estudiantil intentaven penetrar en la manifestaci per leducaci.

Els nazis es reorganitzen

Fins a avui, els neonazis espanyols han vist caure diverses de les seves xarxes dimplantaci estatal. El 2005 la Gurdia Civil va desarticular Blood & Honour, Hammerskins i el Frente Antisistema. Lamo de la Llibreria Europa de Barcelona acaba de complir mesos de pres, i la distribudora Suportes Sonoros va ser desmantellada aquest mateix any, al mateix temps que simputava per incitaci a lodi a dues bandes de msica nazi: Batalln de Castigo i Ms Que Palabras.

Els partits ms radicals, com Alianza Nacional, perden militncia, i la resta, segueixen immersos en lluites entre els seus lders. En aquest panorama sorgeixen organitzacions com sn les recents Accin Nacional Revolucionaria (ANR) o la secci espanyola de RightWing Resistance. La primera es va formar desprs duna crida feta a lagost per a aglutinar i coordinar diferents associacions, collectius locals i activistes autnoms en un Frente de Accin Social, Nacional y Revolucionario lnica condici del qual era la unitat dacci, assumint com bloc la disciplina i consignes daquesta coordinadora. Aix, es va plantejar la manifestaci del passat 15 de setembre a Madrid convocada per La Falange i altres grupuscles nazis com Vieja Escuela Madrid (amb alguns membres dUltra Sur entre les seves files), com el punt de partida. La marxa va assolir reunir a mil ultres darrere duna pancarta contra la democrcia. ANR publicava en la seva web a finals de setembre un text titulat Mobilizaciones ciudadanas, estrategia de actuacin, en el qual es proposen tant realitzar accions prpies com organitzar-nos i coordinar-nos per a acudir a aquest tipus de mobilitzacions ciutadanes, amb els nostres propis smbols, les nostres prpies consignes i la fora necessria

per a defensar-los.

El cam itali
Els grups neofeixistes italians, que han viscut sota la complaena del govern dret, sn avui un dels principals fars per als ultres espanyols. El vaixell almirall dels nazi-feixistes s el centre social okupat Casa Pound, a Roma. El seu lder, el cantant del grup nazi Zeta Zero Alfa , Gianluca Iannone, va ser detingut en relaci amb el tiroteig contra un altre ultradret. Mesos enrere, un activista de Casa Pound a Florncia assassinava a trets a tres senegalesos i se sucidava. Casa Pound s des de fa temps un centre de pelegrinatge dultres europeus. En les seves parets es veu des de simbologia nazi fins a retrats del Che. El seu lema, 0% Racisme, 100% Identitat, encunya el terme que utilitza habitualment la nova ultradreta: Identitaris. Al voltant de Casa Pound graviten organitzacions com el Blocco Studantesco, un sindicat que s el referent de Respuesta Estudiantil, i que ha protagonitzat altercats contra estudiants desquerres. Aquestes organitzacions es caracteritzen tamb per encunyar una simbologia prpia, no associada a primera vista amb cap smbol feixista. De la mateixa manera que els neonazis alemanys copien des de fa anys lesttica de la propaganda antifeixista, els nous nazi-feixistes europeus segueixen aquesta estratgia fent s delements contraculturals. Aquesta ha estat la inspiraci dels grups ultres espanyols, que han tractat dimportar el model de CasaPound a nous centres socials, com el Projecte Impulso a Castell, o el Casal Tramuntana a Barcelona, els membres del qual estan relacionats amb Democrcia Nacional o Plataforma per Catalunya. Igual que el partit grec Alba Daurada, lestratgia doferir estris de primera necessitat a persones en situaci de precarietat ha estat adoptada a Valncia per Espanya2000, que ha aconseguit que el Banc dAliments els proporcioni productes per a ser repartits en la seva Llar Social Patriota.

Febrer de 2013

Social 23

Campanya escraches de la PAH

Desprs de recollir 1.402.854 signatures per a la ILP, posem-li nom i cognom als responsables del genocidi financer
Plataforma dAfectats per la Hipoteca (PAH) http://afectadosporlahipoteca.com/

Condemnats a 1 any i 4 mesos dos solidaris amb la Nria Prtulas

http://nurialliure.blogspot.com.es/

La ILP va arribar al seu punt final

La Plataforma dAfectats per la Hipoteca, juntament amb altres organitzacions socials i sindicals, va impulsar a labril de 2012 una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per a dur al Congrs dels Diputats una modificaci de la llei hipotecria. Aquesta ILP recull tres mesures que considerem de mnims per a garantir el dret a lhabitatge en el nostre pas: daci en pagament retroactiva, lloguer social i paralitzaci dels desnonaments. Per a aix, necessitvem recollir ms de 500.000 signatures i finalment en vam presentar 1.402.854. Desprs dassolir sobradament el nostre objectiu, i desprs de que finalment la pressi social obligus el PP a rectificar i votar a favor dadmetre a trmit la ILP de la PAH, ara sinicia una fase de tramitaci que pot durar fins a sis mesos fins que es debati la proposta de llei en el Congrs. Aconseguir aquest nombre de signatures ha estat possible grcies a lesfor enorme de totes les PAHs, a la solidaritat i dedicaci dels centenars de ciutadans que es van comprometre amb la campanya i es van fer fedataris, al 15M, a les organitzacions i assemblees de barri que van participar en la recollida de signatures i han dut el debat i les propostes al carrer fins a convertir-lo en un clam popular. Estem convenuts que tot aquest esfor no ha estat en va i que anem a aconseguir canviar aquesta llei injusta. Les massives manifesta-

cions pel dret a lhabitatge que vam convocar a una cinquantena de ciutats de tot lestat espanyol el 16 de febrer van ser una nova mostra de la nostra fora En els ltims mesos el consens per a reformar la llei hipotecria, que ha arriba a quotes del 90% entre la poblaci segons les enquestes, sha ests fins a sectors com el Tribunal de Justcia de la UE, els jutges degans del nostre pas, sindicats de policies i fins i tot associacions de serrallers que es neguen a collaborar en els desnonaments. Arribats a aquest punt, considerem que amb la ILP hem esgotat totes les vies possibles que lactual sistema ofereix per a modificar una llei. Ara s el torn dels poltics. s el torn de respondre a les demandes de la ciutadania i deixar de respondre al dictat de la banca.

i donem comenament a una campanya de escraches!

Durant les dues primeres setmanes de febrer, la PAH ha interpellat a tots els partits amb representaci parlamentria per a sollicitar per escrit el seu suport a aquestes mesures de mnims. Alguns partits com el PP van a expressar-nos la seva determinaci de votar en contra i continuar defensant els interessos de les entitats financeres. Estavem convenuts que aquesta decisi no responia a la voluntat dels diputats que conformen aquests partits i s per aix que vam portar a terme una campanya amb lobjectiu que trenquessin la disciplina de vot apellant als seus valors tics i morals, apellant a la de-

mocrcia; s una demanda ciutadana. Finalment la majoria del Congrs va acceptar a trmit la ILP, el mateix dia en que tres persones ms es suicidaven en no poder pagar les hipoteques. A aquesta campanya lhem denominat escraches alludint a les manifestacions que es realitzen a Argentina (en aquest pas per a senyalitzar als torturadors de la dictadura) i que es porten a terme en el lloc on resideix o treballa la persona a la qual es vol denunciar. Ser una campanya pacfica i estem treballant conjuntament amb advocats, collectius dartistes i dissenyadors perqu la campanya tingui la mxima repercussi ciutadana que ens permeti aconseguir els nostres objectius. Respectem la llibertat de vot dels diputats, per considerem que tenim dret com ciutadans a informar-los de les conseqncies dramtiques que ocasionar la seva decisi perqu les estem patint diriament. Aquesta campanya ser gradual i est dividida en dues fases: 19 febrer: Comena el escrache virtual. Apellem al vot individual. Volem conixer quina s la intenci de vot de cadascun daquests diputats i informar-los dels continguts de la ILP mitjanant els seus perfils de twitter (que

XVI Marxa Homenatge als Maquis, 15, 16 i 17 de mar a lAlt Empord

Transici/Transacci, o com continuar esclavitzant el poble desprs duna dictadura. Dins la XVI Marxa-Homenatge als Maquis, els dies 15, 16 i 17 de mar de 2013, a Capmany (Alt Empord) a la Casa de Colnies Els Estanys. Xerrades, projeccions de documentals, excursions, exposici sobre Agustn Rueda, presentaci de llibres,... Organitza: Grup Autnom Empordanenc i Collectiu A les Trinxeres + Info: http://noticiesdelfront.blogspot.com.es http://www.marxa-maquis.org http://alestrinx.blogspot.com

l passat 24 de setembre del 2012 es va celebrar el darrer judici pendent de la Campanya de Suport a la Nria Prtulas, activista llibertria gironina. Els fets es remunten a labril del 2010, quan 2 membres de la Campanya es van encadenar a ledifici de la Delegaci del Govern Espanyol a Girona durant una de les accions de solidaritat realitzada les setmanes en que es deliberava al Tribunal Suprem la llibertat de la Nria. Finalment, han estat condemnats a 1 any i 4 mesos de pres per atemptat a lautoritat, s a dir empentes ja que les agressions no han quedat seguirem amb un HT que llanarem demostrades i al pagament duna mulper a aquesta data, actualment sest ta de 2750 + 1800 per responsabilitat usant #ILPoEscrache) i mitjanant una civil a dos agents, en una encadenada campanya especfica a Oiga.me emmarcada dins la setmana de lluita en Tindran diverses setmanes per a resla qual vam realitzar diverses accions pondre, si persisteixen a mantenir la de desobedincia civil (despenjar-se de decisi de la cpula dels seus partits, diversos ponts de la ciutat, embidonariniciarem una segona fase en la qual se davant dels jutjats o ocupar larbre farem visible la seva activitat legisde la plaa del Lle) com a mostra de lativa en els barris en els quals viuen suport durant la deliberaci del recurs mitjanant cartells i manifestacions presentat davant del Tribunal Suprem. perqu no puguin viure de forma imLes niques proves aportades per la pune i sentin la incomoditat en els seus policia eren les declaracions dels 10 actes quotidians (comprar el pa, anar al Mossos dEsquadra, que acusaven els treball, al cinema, etc). activistes dagressions i lesions indeSacabar la impunitat per a aquells mostrables, com ho sn lesions cerque permeten que se segueixin vulnevicals, a diferncia dels traus i fortes rant els drets humans en el nostre pas. contusions que presentaven els memEls bancs ens ignoren, ens assenyalen bres del collectiu de suport.En fer-se com culpables de la nostra situaci, pblica la sentncia el 28 de gener, es ens enganyen en processos de refi- va portar a terme una roda de premsa i nanament, ens maltracten verbalment, una manifestaci pel centre de Girona. ens assenyalen pblicament en el desnoVolem denunciar que les imputacions nament del nostre habitatge i ens deixen efectuades pels mossos desquadra no en el carrer sense cap alternativa. sn aleatries, ja que de les diverses Ara ens toca el torn dassenyalar als accions de desobedincia civil durant que permeten que aquesta situaci es les dues setmanes de lluita aquestes produeixi. han caigut curiosament contra dos dels Atents el 19 de febrer membres ms actius i visibles de la Espereu-nos campanya. Amb un objectiu clar: ateLa ILP no es negocia. morir el collectiu de suport per aturar S es pot! les denncies contra les poltiques repressives de lestat. Per altre banda ens agradaria remarcar que un dels dos companys acusats per aquesta sentncia, te una sentncia dun any de pres per atemptat a lautoritat, dun judici on 4 policies estaven acusats de tortures i detenci illegal i van quedar absolts de tots els crrecs, actualment estem a lespera del recurs al Tribunal Suprem. s una evidncia que les actuacions abusives dels mossos desquadra no son fortutes, sin que responen a una estratgia ms global i premeditada. A aquestes alades i desprs de 5 anys de lluita seguim veient com la justcia i el bra repressor de lestat van agafats de la m. Estem fartes que la nostra solidaritat acabi sent sentenciada i jutjada, fartes que lautodefensa davant la policia sigui criminalitzada. Per tot aix seguirem denunciant les agressions, les tortures, les persecucions o els abusos politico-judicials que des del bra armat de lestat apliquen de manera sistemtica contra aquells que molesten. Cap condemna ens far creure Nria lliure! Lliures tots i totes!

24 Dinamita de cervell

Febrer de 2013

DINAMITA DE CERVELL

...Magradaria fer flors dametller

Joan Toms

... ... i em surten dits de cendra fosa d un estat que em genera cendra blava dels cadells de llana de sang de romans , ... ... que com a fill d una ofensa injusta s vctima i culpable de l espasa de castra ofensa , ... ... que compta com a llenya crematria d un forn que

nosaltres hem format ... ... tenint hi un raig d innombrables i acabables allucinacions de ben pensat i bon miny ... ... No crema perqu ell vulgui , sin perqu el nostre desig s de foc i cendra ... ... No hi veiem la flama del desig ... ... Hi confegim la piromania del de l odi ... : ... Del fuig

que me n faig puig per agafar aire del ble que fa fum d olor socarrimat ... ... I seguim fardant d ignomins llumins I no ens tremola la por ... ... I la veu ens fa gargalls d orgull d una por que ens fa corders de la nostra xarxa ... ... filers de la nostra teranyina ... ... feta

de fils de color on hi seguim ficant serpentina i xampany de confeti per a qu les notes i sons que se senten amb els dits a les orelles siguin canons que per culpa de la ignomnia que han viscut , superada per la seva voluntat i adversitat , siguin reus de les seves prpies melodies ... ... Els sons que els surtin de les fargues de colors

i sous els cauen per la idea que sn en un estat que no s el seu ni el nostre ... ... I els pollancres que sn la llum del que som , els diuen que sn potents i pudents perqu fan por de minoria ... ... I mirem amb temor de l insegur ... ... I ells , els que bufen les fargues dels colors ,

n han de fer davant d ells i davant nostre ... ... Com si nosaltres fssim la llum i ells el so ... ... Si ns fssim altres botxins ! ... ... Sempre ens barallem els mateixos Els bous amb els bous els bous amb els bous I les vaques mentrestant , vctimes de la seva prpia llet ,

cap al forn purgatori de la seva prpia illusi ... ... I cremant cremant la gent se n va i el colom farcit de pinso d odi renega i llenega per no se n va ... ...

No ho vull dir , per no me n puc eximir , NO ES QUEDA ... ... On se n va si d ac no l aprimem sin l engreixem amb oli

d oliva d unci dels pecats ? ... ... Tornem al principi del vol rapa de l au del volt ... ... que amb el fum del gas de l accelerador s acosta des del

precipici i veu com tot el paisatge que se li colloca als seus peus es converteix en paratge immbil i amatent ATENT , AMIC , ATENT ! Sant Mar Pol de

(Pasos Catalans) Octubre 2011

Febrer de 2013

Dinamita de cervell 25

Salut i anarquismes

PAPER PINTAT
Vocacions invisibles: les educadores de museus
Alba Caellas

Democrcia i servitud voluntria

Bernat Muniesa

La democrcia s un somni que no sha fet realitat. Hannah Arendt Des de la perspectiva poltica s sabut que la Democrcia s un sistema fundat, segons la seva traducci del grec clssic, en la cracia (poder o govern) i el demos (poble). s a dir: el govern del poble (pel mateix poble, clar). La filsofa Arendt, deixeble de Martin Heidegger, amb qui va trencar quan aquest es va incorporar al nazisme, en 1933, a Alemanya, ens parla dun somni. Certament, la democrcia, com a govern del poble, no ha existit mai. Ni a lantiga Grcia, ja que all la dona no tenia accs al govern i, en altre plnol, hi havia esclaus. Per tant, el poder hellnic no arribava al grau de democrcia: era una oligarquia de patricis i savis o filsofs, masclista i excloent. A lImperi Rom, establert desprs del genocidi del poble etrusc, va arribar a operar un principi partitocrtic fundat en dos estaments: el patriciat (la noblesa) i els plebeus (la burgesia, per entendrens). En el Senat es reunien ambds sectors i elaboraven i aprovaven les lleis i les accions de govern, mentre el poble es limitava a dir sempre s i per davall daquest poble, els esclaus. I va ser precisament un esclau qui en aquest mn ss un dia es va aixecar i va dir no: Espartac, esclau i desprs gladiador, lder duna revolta que va alliberar esclaus i a milers de camperols sotmesos per limperi oligrquic.

bandejats i Giordano Bruno cremat a la foguera, per el poder es va reorganitzar i van sorgir les monarquies absolutes: Espanya, Frana, Anglaterra Rex est lex era la divisa. Una altra dita castellana es preguntava: Cuando Adn labraba la tierra y Eva cuidava a la prole y al hogar, quien era caballero?

de lEuropa nrdica i occidental. Per era una democrcia trucada: la democrcia, amb tots els seus defectes, si admet el cognom liberal ja no s la democrcia: i aquesta s la democrcia que existeix, s a dir, democrcia capitalista. Els feixistes, Mussolini i Franco, la van batejar com a orgnica: no era democrcia. Els sovitics deien popular: no era democrcia.

La irrupci burgesa Partitocrcia i la democrcia i servitud liberal voluntria: el cas Mentre en el camp regnava el senyor feudal, en les ciutats lartes va espanyol
emergir com el precursor del burgs amb els seus tallers. Una nova classe social que va acumular riqueses i va acabar exigint als monarques absolutistes parcelles de poder. A Anglaterra, la revoluci burgesa de Cronwell va acabar en un pacte del que va sorgir la Monarquia Constitucional (abans el rei Carlos II va ser executat), que reflectia el poder compartit per noblesa i burgesia. A Frana, va ser executat Llus XVI amb la revoluci de 1789 i sectors burgesos van combatre pel poder entre ells fins que, definitivament, el general Thiers va consolidar la Repblica burgesa: abans va haver de destruir la revoluci proletria anarquista afavorida des de la Comuna de Pars. Lentament, el poder burgs va anar fent concessions i obrint simulacres de democrcia: masculinitzada, censitriaTot aix banyat en sang: s necessari llegir Charles Dickens i Jack London para conixer que els orgens del capitalisme van ser sang, suor i llgrimes, incloent els EUA, on la nova naci va nixer amb el genocidi dels nadius anomenats amerindis. La burgesia es va consolidar amb la revoluci industrial i es va enriquir massivament amb el treball de la classe obrera. Va ser el perill que representaven les explosions revolucionries obreres el que va obligar el poder burgs a obrir la democrcia finalment a totes les classes i desprs a la dona, ja avanat el segle XX: naixia la democrcia liberal, la qual es va estendre a gran part De fet, es va imposar la democrcia liberal: un ciutad, un vot. I un ventall dopcions per votar: partits poltics. Avui, el sistema ha degenerat definitivament en partitocrcia: la dictadura dels partits, anunciada fa molts anys pel socileg Robert Michels. El Sistema Partitocrtic est ests all on domina econmicament el liberalisme, avui anomenat neoliberalisme. Per aqu ens centrarem a Espanya, on lactual democrcia va ser atorgada desprs de la mort del genocida Franco, qui ja va anunciar que tot quedar lligat i b lligat. I es va arribar aix al Borbn y cuenta nueva, lactual Monarquia. Shan anat succeint els governs centrals i autonmics des de 1977. El suarismo (Adolfo Surez) va cobrir 1976-1981 (febrer) i va acabar amb una srie de cops destat intrecreuats que van reforar lanomenat Juan Carlos I, a pesar que estava vinculat amb un altre cop simultani dirigit pel seu mentor militar, el general Armada. Durant un any, va governar Leopoldo CalvoSotelo, un trnsit cap a letapa del felipisme, amb un PSOE falsificat a Suresnes el 1976 i dirigit per Felipe Gonzlez i Alfonso Guerra (aquest va encunyar all dara ens toca a nosaltres: de fet, els dos sn milionaris). Aquesta etapa va durar entre 1982 i 1996, quuan el neofranquista Partit Popular va accedir al poder obrint letapa de laznarato, s a dir el govern de Jos Mara Aznar, un malalt

LEdat Mitjana
Amb la caiguda de lImperi Rom (segle V) es va obrir el que la historiografia anomena Edat Mitjana, sociolgicament dominat pel feudalisme, una etapa que finalitzaria en el segle XV. Fase dominada per la noblesa de sang, propietria de terres i persones que hi treballaven: els serfs. Hi havia una dita castellana que deia.: el destino de los pobres es el mismo de las cabras: o vivir como cabrones (existia el dret de pernada) o morir como cabritos. I per sobre de la noblesa dictava el Papat establert a Roma al final de lImperi: religi oficial dEuropa. I certament hi va haver bullangues i rebellions contra aquests poders feudal-catlics: per exemple, la revolta ctara o albigesa del sud de Frana, cristians heterodoxos que reclamaven el comunisme de la terra i parlaven la llengua dOc (semblant al catal). Temps en qu les pestes desencadenaven mortaldats massives i els alquimistes (buscaven lorigen de la vida i la transformaci de pedres en or) i les anomenades bruixes (remeieres) eren perseguits i cremades en fogueres. El Papat dictava i el senyor feudal executava. De fet, lanomenat Renaixement va modificar molt poc la situaci: Galileu i Maquiavel van ser

de poder avui tamb milionari, membre dun trio de criminals de guerra (amb Anthony Blair i George W. Bush) que haurien dhaver estat jutjats a La Haia i tancats per les massacres perpetrades a lIraq. Si durant el felipisme letapa corrupta es va desplegar amb el cas Roldn, milionari que va ser cap de la Guardia Civil, i va seguir amb els Solchaga i amb laznarato va emergir la bombolla immobiliria amb una corrupci desbordada: avui, a Espanya hi ha un mili de pisos buits. Mentre, en les anomenades autonomies, la corrupci es va configurar com la primera caracterstica. Es van consolidar les mfies autonmiques: al Pas Valenci, amb un tal Camps i una tal Rita Barber; a Catalunya, amb el clan Pujol i el seu fillastre Artur Mas, habitants secrets de paradisos fiscals Mfies a Galcia, Andalusia, les Castelles Mfies consolidades durant el perode del zapaterisme, el govern de Jos Luis Rodrguez Zapatero, socialista, de fet hereu fors de la camorra acumulada i porter en lobertura de labsolut poder financer actual (BBV, Santander, la Caixa). I quan Zapatero sen va anar a cuidar-se de les seves sabates, en 2011-2012 va tornar el PP amb un tal Rajoy, legalitzador destafadors com Rato (Bankia). Rssec. Resumint: la Transici o Transacci espanyola ha estat pren els diners i corre (ttol duna pellcula de Woody Allen. Un pren els diners que inclou sindicalistes alliberats les poltrones dels quals sn la UGT i Comissions Obreres, a la Conferncia Episcopal i les seves seus. Cert que hi ha notable abstencionisme o vots blancs i nuls en els ltims temps, per hi ha aquest gruix de la societat, al qual Nietzsche anomenava xusme, que acudeix a votar com un serf els seus opressors i retalladors, elits poltiques al servei dels banquers i autosuficients, enriquides ostentosament. Repeteixo: aquests serfs sn els que sostenen el Sistema. Un tema de psiquitric. Vull recordar a Proudhon en aquest punt final, quan desprs de respondre NO a les preguntes dun periodista sobre si era monrquic i republic, tamb va respondre NO a la pregunta de si era demcrata. Qu s vost, doncs?, li va preguntar el periodista: Jo sc anarquista, va respondre. Senzillament.

aradoxalment, sovint els cercles procedents dels sectors de les humanitats esdevenen entorns tancats i elitistes. El mn de lart ns un bon exemple: noms cal anar a una inauguraci o, encara millor, treballar-hi- per observar els moviments de les persones com un document histric. Cava, roba cara i una mena dambient enrarit, pseudointellectual, de gent que, cada vegada ms, assegura preocupar-se per la situaci de lart i pels nous corrents museolgics, que aposten fort per la pedagogia, la interdisciplinarietat i lapropament de lart a diverses capes socials. De llibres sobre aix no en falten: s bonic pensar-ho. De gent realment interessada a fomentar projectes daquesta mena, sovint a cost zero en un moment en qu les ajudes pbliques als museus desapareixen, tampoc. Ara b: la situaci en qu han de treballar les persones que tenen aquesta vocaci les situa totalment fora de les possibilitats de desenvolupar-la. No existeix una professionalitzaci del mn de lart per a aquella gent que es troba fora daquest cercle delit de qu parlvem. En un moment de replantejament confio que sincer- de les funcions de lart, dauge de la nova museologia, no existeix la professi ms important perqu aix es dugui a terme: la daquella persona que vincula el visitant amb el museu, lapropa a les peces, el guia o fa tallers per a escoles i joves. No existeix, o almenys no en bones condicions. La immensa majoria dels treballadors datenci al pblic guies de museus, educadors de museus i informadors de sala- dels museus de la ciutat de Barcelona, per posar un exemple que conec, treballen per a una empresa subcontractada i no arriben a tenir mai cap vincle, o molt pocs, amb la prpia instituci. Cobrant de mitjana uns quatre euros a lhora, les persones encarregades de transmetre aquesta nova museologia sn joves precries que no poden prendre part en el procs de disseny dels guions de les visites, de les activitats i tallers per als nens i nenes, i que han de disposar dhores del seu propi temps per a formar-se i transmetre all que per elles s una vocaci. Eneritz Lpez, doctora i professional de leducaci en museus, ho explicava en unes jornades i les seves vivncies eren tan surrealistes que molta gent la va titllar de pessimista i exagerada. Tret dalgunes excepcions, que sovint es troben en museus petits, la vocaci deducadora de museus s invisible i inexistent, considerada senzilla, divertida, poc seriosa. Evidentment aquesta consideraci va en relaci amb el fet que es tracta duna tasca feminitzada, precria, que interessa a la gent ms jove pel fet que es tracta duna professi jove-. s impossible, per les condicions en qu es treballa, que una persona la pugui desenvolupar com un projecte de vida, comenant des del punt en qu aquestes empreses subcontractades ofereixen contractes temporals, normalment de no ms duns quatre mesos de durada.s important, almenys, que hi reflexionem. No hi ha res ms bonic, com a espectacle, que veure uns nens de prvuls asseguts al voltant dun taps de Mir mentre busquen quina daquelles formes es tracta dun ocell.

26 Dinamita de cervell

Febrer de 2013

Tardi i Jan: el cmic que planta cara

Jordi Mart Font

acques Tardi s un dels dibuixants de cmic europeus que ms magrada i amb qui ms b se sent el meu conscient esttic pel que fa al mn del cmic. Qualsevol de les seves obres produeix en mi un gaudi esttic gran i destacat que em fa recrrer als seus lbums en diverses relectures i remirades, alhora que all que conta ms proper ja que hi comparteixo molts dels valors poltics i socials amb qu compto per aquest caminet pel mn que s la vida que visc. A Tardi el vaig conixer fa uns anys amb la seva magnfica adaptaci de la novella de Jean Vautrin sobre la Comuna de Pars Le cri du people, publicada en diversos volums en castell per Norma Editorial. Nhe llegitmirat tamb alguna novella grfica, en aquest cas novella negra, amb gui de Lo Malet (Casse-pipe la nation publicat en castell amb el ttol de Reyerta en la feria) i lbums devident contingut antimilitarista sobre els horrors de la Primera Guerra Mundial com Ctait la guerre des tranches, a banda dIci Meme, una obra amb gui de Jean-Claude Forets que mereix un apunt a banda pel seu contingut irnic i alhora surrealista sobre la propietat privada a partir de la historia dun hereu que intenta recuperar les possessions familiars des de la part de dalt duns murs que les tanquen i que s lnic que de moment posseeix, per als quals sagafa com si li ans la vida. Tardi s autor dun extensssima obra que inclou no noms cmics o sries dlbums de creaci prpia com els dedicats a la seva herona Adle Blanc-Sec sin tamb disseny, cartells i illustracions com les que acompanyen, per exemple, una edici de luxe

de lobra de Cline Viatge al fons de la nit. Les seves collaboracions en la premsa van comenar el 1970 a la revista Pilote i inclouen destacades capaleres del cmic com Metal Hurlant i publicacions dhumor i crtiques com Le canard sauvage, Charlie, Lecho des savanes, Spirouo el diari Liberation. En aquestes darreres setmanes, per, Jacques Tardi ha estat protagonista de les primeres pgines de la majoria dels diaris francesos i ha ocupat espais en la resta de la premsa europea perqu sha fet de la reduda i selecta colla que va inaugurar el compositor Hector Berlioz i a la qual shi van afegir el pintor Claude Monet o el poeta Louis Aragon. Una colla caracteritzada per la no acceptaci de la Legi dHonor, la mxima distinci que atorga a lEstat francs. Tardi ha desestimat

la condecoraci perqu, segons la premsa francesa no vol rebre res, ni del poder actual ni de cap altre poder poltic sigui quin sigui.

Jan, Superllopis
Per aquest final dany 2012, ha portat una altra renncia a una distinci estatal per part dun dibuixant de cmics. En aquest cas, lEstat era lespanyol, el dibuixant era Jan i la condecoraci, la Medalla dOro al Mrit en les Belles Arts, atorgada per Jos Ignacio Wert, ministre dEducaci, Cultura i Esports. Un altre dibuixant amb qui al llarg de la meva vida mhe identificat molt, primer com a creador de Superllopis (Superlpez en espanyol) i daltres personatges com Pulgarcito. Superllopis s personatge encrrec que acaba mostrant tot all que Juan Lpez Fernndez (Jan) vol mostrar amb el seu cmic. Un personatge que rep com a encrrec el 1973i que acabar essent el darrer gran personatge de lEditorial Bruguera. Es tracta duna pardia de Superman que si b en un primer moment funciona noms com a pardia desprs passa a ser un personatge amb ms contingut i amb histries que permeten al dibuixant explicar el mn que veu al seu voltant, amb temtiques i arguments ms complexos i aprofundits, centrats ms

en lactualitat social que viu. Alhora, Jan sesplaia com a creador literari i com a adaptador dobres clssiques de la literatura universal amb aquest personatge, com la Divina Comdia de Dante. Per renunciar a la Medalla de Wert, Jan argumenta que Hagus preferit que sem pregunts abans, per he de dir que davant les circumstncies socials i poltiques actuals no puc, per tica personal, acceptar la Medalla dOr al mrit en les Belles Arts. El dibuixant de cmics acaba dient que

Sempre he intentat sentir-me b amb mi mateix i s que per aconseguir-ho he dactuar tan a prop com sigui possible a les meves conviccions. Dos casos, enllaats temporalment i per lart en qu excelleixen els creadors, en qu els artistes planten cara no acceptant les llepades del Poder en forma de premis i condecoracions. No es tracta de no ser agrat o de no saber que els reconeixements els haguessin pogut situar en un primer pla dacceptaci i aix alhora els podria facilitar molt les coses. Es tracta de dir que no a qui mana i aix mai t preu. El cmic, alhora, amb aquestes dues actituds, planta cara com a espai de creaci artstica ja no noms amb les obres dels dibuixants i guionistes sin tamb amb les actituds dels qui en aquest cas sn els creadors de les histries grfiques. En els darrers anys, alliberats de manies i de falsos clixs, el pblic adult ha entrat majoritriament en un mn que havia estat destinat sobretot a xiquets i adolescents. Ara el cmic adult ja no sn les historietes pornogrfiques sin qualsevol tipus de cmic. Com a tal ha esdevingut tamb un espai per a la lluita ideolgica i de classes, del Poder contra la majoria social o daquesta contra aquell. s per aix primer que qui mana sinteressa per llepar qui dibuixa i posar-lo al seu costat per s tamb per aix que lactitud de Tardi i Jan esdev tan important per a les persones que ens reconeixem contraris a la dominaci i partidaris dun mn sense dominadors ni dominats.

>> Contraanunci

Febrer de 2013

Dinamita de cervell 27

Text: Gianni. Illustracions: Quechua.

28 Dinamita de cervell

Febrer de 2013

El far

Personatges de la revoluci:

Josep Comas i Sol, lastrnom del Tibidabo

Ferran Aisa

osep Comas i Sol (Barcelona, 1868-1937), va sser un eminent cientfic que va saber sintonitzar amb les classes populars catalanes. Va estudiar fsica i matemtiques a la Universitat de Barcelona. Comas i Sol va destacar com a divulgador cientfic i com a impulsor de lastronomia a Catalunya. La seva primera feina com astrnom fou a lObservatori Catal de Sant Feliu de Guxols, a les installacions

creades per lindustrial i astrnom Rafael Patxot. Comas i Sol va viatjar per Europa per conixer els principals centres dastronomia i va visitar el volc Vesubi. Lany 1900 va estudiar leclipsi de sol, esdevenint un expert en aquesta mena dobservacions. Fou pioner de la fotografia i la cinematografia aplicades a lastronomia. Entre les seves principals observacions astronmiques destaca les investigacions efectuades sobre els planetes Jpiter i Saturn. Lany 1910 va seguir i fotografiar el Cometa Halley. Va desta-

car com un dels principals cientfics en la recerca dels asteroides, dels quals en va descobrir onze, un dells porta el seu nom. Molts dels seus descobriments els va fer des de lobservatori de casa seva, Villa Urnia, a la Via Augusta de Barcelona. Tamb va escriure nombrosos tractats cientfics sobre astronomia: El cielo, El espiritismo ante la ciencia, Ensayos sobre filosofia cientfica, Astronomia, etc. I va publicar nombrosos articles tant a revistes cientfiques com de signe divulgatiu a La Vanguardia. Josep Comas i Sol va sser director

de lObservatori Fabra al Tibidabo, des de la seva creaci el 1904 fins a 1937. El centre astronmic acollia totes les setmanes les visites de la societat civil catalana que pujava al centre a meravellar-se de les explicacions del savi barcelon. Aix des dels alumnes de les escoles pbliques o privades a les entitats culturals, recreatives i obreres van passar per lObservatori per mirar la lluna i les estrelles des dels telescopis. Tamb va fer moltes conferncies a la seu de les entitats culturals com lAteneu Enciclopdic Popular.

La sexualitat femenina s un desafiament al conservadorisme

Sgar Mal

Entrevista a Jolanare, blocaire i activista tunisiana

Jolanare, blocaire i activista tunisiana, ofereix una mirada crtica contra el salafisme i pel dret a la sexualitat femenina. Avui s ja un referent dels moviments socials i la dissidncia jove del pas. La revoluci tunisiana va fer visible un gran moviment de ciberactivistes que aportaven una informaci alternativa essencial: el pas era un desert informatiu i els seus blocs, facebooks o twitters van ser una palanca decisiva per tombar la dictadura. Algunes dones blocaires que aleshores van ser rellevants, avui sn veus crtiques duna transici molt discutida: Hana Trabelsi, Lina Ben Mheni, Fatma Riahi o Jolanare, una de les llenges ms esmolades quan parla dels atacs als drets de les dones, o quan critica els salafistes (islamistes radicals que ella anomena barbuts).

- Quins sn els reptes del feminisme a la Tunsia actual? Jo no em considero feminista perqu, per mi, la dona sha de veure com una ciutadana abans de ser considerada pel seu sexe. Sota Habib Bourguiba (primer president de la Tunsia postcolonial), hi havia un feminisme dEstat i, abans, el pensament de Tahar Haddad (filsof feminista) va afavorir lemancipaci femenina. Per Tunsia mai no ha estat laica, sin un pas musulm que considera que la xaria afavoreix els drets de les dones i no a linrevs. Avui, veiem que lelecci dEnnahdha ha fet que els drets de les dones es vegin amenaats i els seus xits qestionats; per exemple, pensen aprovar una llei que qualifica la dona com a complementria a lhome. - Al teu bloc jolanare.blogspot.com parles de la societat masclista i patriarcal en qu viviu A Tunsia, la dona s considerada menor dedat i t prohibit mantenir re-

lacions sexuals abans del matrimoni. Aquesta s la hipocresia que jo denuncio, perqu els homes tenen relacions sexuals amb dones, per prohibeixen que les seves nhagin tingut abans de conixer-los. - Reclamar una sexualitat femenina fora del matrimoni s perills? Representa un desafiament al conservadorisme. El predicador salafista Wajdi Ghanin, precursor en aquest tema, prefereix que sigui tal com estableixen els cnons islamistes neomedievals quan diu: Comencem, primer, per lablaci del cltoris i, desprs, per lablaci dels pits... Paradoxa, ja que els pseudoreligiosos mai no han parlat tant del sexe femen com quan clamen per ocultar-lo. - Quan va esclatar la revoluci, eres a Frana. Qu en recordes? Jo sc blocaire des de lany 2007. Vivia entre Tunsia i Frana quan em vaig iniciar en el ciberactivisme, que

em va donar loportunitat de denunciar els abusos que es produen sota el rgim de Zine El Abidine Ben Ali, com ara les eleccions fraudulentes, la corrupci administrativa, les revoltes a les regions rurals o les manifestacions reprimides per les forces policials. El 14 de gener, estava a Frana escrivint la meva tesi doctoral, per vaig seguir tots els esdeveniments posteriors a la immolaci del jove Mohamed Bouazizi i vaig participar a les marxes antigovernamentals que exigien la caiguda del rgim del desembre de 2010. - Com interpretes lactitud de Frana davant de la revolta? Frana s on he nascut i lhe admirada perqu va ser el bressol dels drets humans. Per la seva posici durant les protestes va ser molt deshonrosa i, arran de lelecci de Nicols Sarkozy, ha perdut els valors que la van fer gran. Ara prefereixo Tunsia, perqu jo sc tunisiana per damunt de tot i el meu pas em necessita.

- Per qu la gent pobra no sha beneficiat de la revoluci? Perqu ha estat confiscada pels islamistes, que shan aprofitat de lArbia Saudita i de Qatar per estendre la seva propaganda i, segons diversos testimonis, sho han arreglat molt b per comprar vots. Amb els seus diners, shan mantingut al poder. Avui dia, Tunsia pateix la incompetncia dels ministres que han passat la meitat de les seves vides a la pres i que no tenen prou capacitat intellectual per governar un pas. La gent de moltes regions comena a manifestar-se violentament desprs de veure que no sha fet res per treure-la de la pobresa. - Ets optimista, malgrat tot? Tunsia est llesta per a la democrcia, per caldr una nova revoluci si el govern no posa persones competents per tirar endavant el pas. Diria que la revoluci sest gestant. * Entrevista publicada al nm. 292 de la revista Directa.

>> La recepta

Arrs calds de llonganissa(*), costella de porc i naps

Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)

Ingredients: 360 g de arrs 1 llonganissa mig curada 300 g de costella de porc 1 ceba 4 tomtigues de ramallet

1 litre de brou de carn 500 g de naps tendres sal 100 ml doli doliva verge extra 2 grans dall julivert Elaboraci: En una greixonera, sofregiu-hi la costella fins que quedi ben

rostidata. Reservau. A la mateixa greixonera, tirau-hi la llonganissa, sense pell i tallada a trossos petites, la ceba tallada ben fina i deixau-ho coure lentament . Afegiu-hi la tomtiga ratllada i deixau-ho que confiti. A continuaci posau-hi larrs i deixau-ho sofregir uns dos minuts. Afegiu-hi el brou bullent i feu-ho coure 15 minuts

(aix segons el tipus darrs que hi poseu). Mentrestant, pelau i tallau els naps a octaus i afegiu-los a larrs. Feu una picada amb lall i el julivert i posau-la a la greixonera, quasi al final de la cocci. Apagar el foc i deixaulo reposar un poc. Aquest plat ha de quedar calds. Bon profit!!!

(*) Aquest s un plat tpic catal. Lembotit emprat per fer aquest plat, per tant, s la llonganissa catalana. No la sobrassada tendre feta a Mallorca que te el mateix nom. Laclariment s necessari perqu sn dos embotits que no tenen res a veure un amb laltre, i menys de gust i sabor.

Febrer de 2013

Dinamita de cervell 29

Una mirada crtica des del cinema

Solos en la madrugada
Joan Canyelles Amengual

(Jose Luis Garci, 1978) Qesti prvia: Jose Luis Garci em provoca una gran antipatia (tal vegada com a la majoria de vosaltres) per raons que ms endavant explicar. Per crec que la pellcula que comentam ofereix prou punts interesants per dur-la a aquesta secci. En plena poca de la transici (1977) Jos (Jos Sacristn), que se est separant de la seva esposa Elena (Fiorella Fltoyano), s un locutor de rdio que te un programa de gran audincia. Una nit coneix a Maite (Emma Cohen), amiga de la seva collaboradora Lola (Mara Casanova). Maite s una antroploga que est treballant en un projecte duna comunitat indgena de Paraguai i que ha anat a passar les vacances a Madrid. Entre ells sestablir una curta relaci sentimental que far que ell comenci a canviar la seva manera de veure la vida. Per primera vegada parlar ms dels defectes (que son molts i grans) que de les virtuts (prcticament desaparegudes des de fa molt de temps) dun director a qui el talent ha acompanyat molt poques vegades. Jose Luis Garci comena a exercitar la crtica cinematogrfica a les revistes Cinestudio, Resa i Signo entre daltres. Publica alguns llibres sobre cincia-ficci i cinema. El seu debut com a guionista es produeix lany 1970 amb El cronicn dAntonio Gimenez-Rico. Obt el seu primer gran reconeixement amb la producci televisiva La cabina (Antonio Mercero, 1972), que rep nombrosos (i merescuts) premis internacionals. Premis que no es repetiran quatre anys mes tard amb La gioconda est triste que dirigeix el mateix Antonio Mercero sobre un relat curt del propi Garci. I amb aix que arriba lany 1977 i el

Dr: Jose Luis Garci; G: Jose Mara Gonzlez Sinde, Jose Luis Garci; Ft: Manuel Rojas; Ms: Jess Gluck; Int: Jose Sacristn, Fiorella Faltoyano, Emma Cohen, Mara Casanova.

Fitxa tcnica

seu debut com director: Asignatura pendiente. Constitueix, aquesta pellcula un xit absolutament atronador de crtica i pblic i una de les peces fonamentals del cinema de la Transici. A nosotros, que supimos cuando ya no haba remedio, que aquel mundo Imperial en Cinemascope y color DeLuxe, que nos haban prometido en el colegio y en tantos discursos y sermones, no existira nunca. Aix s part de la llarga dedicatria que surt al final de la pellcula. Diuen (jo, per motius dedat no vaig poder anar a la seva estrena) que la gent saixecava de les butaques i aplaudia amb fora, alguns i algunes amb llgrimes als ulls. Amb aquesta pel.lcula Garci passava comptes amb la dictadura: Nos han robado tantas cosas. Las veces que t y yo debimos hacer el amor y no lo hicimos. Los libros que debimos leer. Cosas que debimos pensar. Qu se yo!. Todo eso es lo que no les puedo perdonar es una de les frases que ladvocat laboralista Jose (Jos Sacristn) li diu a Elena (Fiorella Faltoyano), la noia de la que es va enamorar quan era un noi i que passats els anys ha tornat a trobar. Alguns crtics han comentat que aquesta part de la pellcula (vull dir la part sentimental, la histria damor dels dos protagonistes) s la ms fluixa. I segurament s cert, per jo crec que en certa mesura fa que el pblic sidentifiqui ms amb els personatges. Jo, la primera vegada que la vaig veure no vaig poder deixar de pensar amb la primera allota de la qual em vaig enamorar. I record que tamb vaig pensar en si ella lhavia vist i en si a ella li havia passat el mateix que a mi. Lany 1979 dirigeix Las verdes praderas, pellcula que comena a ser bastant fluixa, per que te un final gaireb revolucionari: un executiu duna empresa dassegurances que ha comenat a escalar posicions desde abaix, te un xalet a la serra. Passa all gaireb tots els caps de setmana a contracor, perque se suposa que s el que toca. Un dquets caps de setmana, la seva companya, quan ja estan en el cotxe a punt de partir cap a la ciutat, li cala foc. Ell pensa que sha tornat boja, pero quan la mira, compren que el que acaba de fer s un immens acte damor. Naturalment, hom pot pensar que bastava posar-la a la venda, que no feia falta ser tan radical. Un final inversemblant que no deixa de tenir una important crrega simblica. Dos anys desprs roda El crack, un notable film policac que s un indissimulat homenatge al cinema negre nord-americ. Lany 1983 repetir la frmula amb El crack II, tan interessant com la primera, de bon pols narratiu i slid gui i amb unes excellents interpretacions dAlfredo Landa i Maria Casanova. Lany 1982 arriba lOscar a la millor pellcula de parla no anglesa amb Volver a empezar, on lescriptor Antonio Miguel Albajara, que acaba de rebre el premi Nobel de Literatura torna al seu Gijon natal a passar els darrers dies de la seva vida (te cncer). Aquesta s que la vaig poder verure al cinema. Record que el que ms em va agradar va ser la msica de Pachelbell. Protagonitzada per Antonio Ferrandis, que acabava de rodar per a la televisi

Verano azul, vaig pensar que el director havia volgut aprofitar la immensa popularitat de Chanquete per assegurar-se un xit de pblic. De tot el que jo he vist dels seus treballs posteriors poca cosa val la pena (naturalment, sempre des del meu punt de vista). No he vist Cancin de cuna (1994) que alguns crtics valoren positivament (sense exagerar). Per a La herida luminosa (1996), El abuelo (2000), o Historia de un beso (2002), la manca de percia narrativa i de ritme, linsuportable olor a naftalina i el vaixell de les intencions naufragant sempre lluny del port de la realitat fan que per moments siguin insuportables. Garci vol fer la reverncia als clssics (John Ford, Douglas Sirk, Max Ophuls...) i en lintent shi trenca lesquena. Vol construir personatges immortals, que en prou feines arriben a ser de cartr. Vol rodar escenes que es quedin gravades a la memria que sobliden immediatament. Vol fer cinema de sentiments, emocionar. I provoca una fredor que constipa: lemoci del Frenadol. Lany 2004 perpetra lodiosa Tiovivo 1950. Citarem les paraules que Ramon Freixas i Joan Bassa citen de Carlos Losilla en el seu llibre Diccionario personal y transferible de directores del cine espaol: ...cabe enterito su peculiar parque temtico de la historia de este pas: nios enfermos que acaban curndose, gente hambrienta que acaba comiendo, poetas pobretones, fascistas de buen corazn, empleados alegres y jefazos condescendientes, comunistas que mueren en la carcel mas por gilipollas que por comunistas... todo un insulto a la memoria de tantos y tantos espaoles. s inevitable comparar-la amb La colmena de Mario Camus de lany 1982. Milenis llum separen la qualitat artstica i la postura tica de ambdues pellcules. Camus fa un retrat tristssim duna poca dura i fosca on solament viuen b els vencedors. Garci dibuixa una Espanya gaireb idllica on les dentellades de la dictadura semblen carinyoses mossegadetes, on la censura tan sols demana una mica de sentit com, i on les persones que pretenen ser lliures evitarien la pres amb una mica de voluntat i renunciant a la obstinada toudessa de voler mantenir les seves idees (revolucionries o sencillament democrtiques). Garci comet probablement limmens error de confondre la nolstlgia amb la reivindicaci, la qual cosa lha portat a un conservadurisme cada cop ms evident i ranci, que ell, amagat amb lescud duna suposada independncia ideolgica i personal sempre nega. Es deixa estimar per la dreta ms dura (Esperanza Aguirrre and company) i colabora amb mitjans de comunicaci incendiariament reaccionaris (Es

radio) on el debat ideolgic tan sols es produeix entre lextrema dreta i la dreta extrema. Naturalment una petita part de la crtica no deixa de posar les seves pellcules pels niguls de la excelncia artstica. Alguns dells son els seus amics que acudien al programa Que grande es el cine que va estar a la graella de la programaci de TVE entre els anys 1995 i 2005 (un dells s lactual fiscal general de lestat Eduardo Torres Dulce). Laltra part no sol tenir pietat (Carlos Losilla, Ramon Freixas i Joan Bassa son alguns exemples) i colloca el seu cinema en el stan de la mediocritat (en el millor dels casos). Parlem una mica de Solos en la madrugada. Film amb dedicatria: Esta pelcula est dedicada a los profesionales de la radio que tanto nos ayudaron a vivir en los aos oscuros. Juntament amb Asignatura pendiente s el seu treball ms polticament comproms amb un decidit posicionament desquerres (institucional i no revolucionari, dacord) el protagonista en un moment donat diu que votar al PSP de Tierno Galvan. Cal no oblidar que la pellcula s de lany 1977. Un detall que no s anecdtic i s una delcaraci de principis i la voluntat de testimoniar una realitat: a totes les emissions radiofniques hi assisteix um membre de la Gurdia Civil armat amb una escopeta. Per el mes interessants lexcellent dibuix de personatges. Jose, el locutor, representa molt be una part important duna certa generaci. s lespanyol nascut a mitjans dels anys 40 que ha viscut la dictadura, acomplexat per no haver-la combatut amb prou fora per derrocar-la, o per haver-se resignat a ella; i tamb acomplexat per lherncia cultural rebuda. Utilitza el cinisme per ocultar un cert sentiment de culpabilitat. No troba la manera de superar una tristesa molt ntima, molt incrustada a lnima, que ve de molt enrere, de quan era nin. La mort de Franco el privar de lexcusa que limpedia ser qui volia ser. I a la darrera sequncia de la pellcula, la nit que tanca la temporada del seu programa de rdio, fa una emotiva crida a recuperar la llibertat. Una llibertat personal que ens dexi fer el que volguem:

sortir de larmari, anar el futbol, veure les pellcules que ens doni la gana per dolentes que siguin, deixar la feina de la tarda i viure amb un sou...i en definitiva, no permetre, no consentir que ning ens marqui el cam. Maite, lantroploga, s una de les dones ms lliures que he vist a una pantalla de cinema. Dur a la prctica un cert anarquisme vital, quotidi, espontani, que per res est exempt de comproms i respecte per la llibertat dels i les altres. I Elena, la ex companya de Jose, est aprenent a ser ms lliure. T un nou company i no sabem com ser la relaci entre tots dos. Per podem intuir que intentar ser ms ella mateixa. Que provar de viure la seva vida. I li desitgem molta sort. Per acabar la moderada i constructiva crtica al cinema de Garci dir una cosa que hauria dhaver comentat quan parlava de Asignatura pendiente. En el seu debut, el director asturi, comet una de les burrades ms oceniques que pot fer un realitzador, un atemptat artstic que solament est a labast dels cervells ms estrets, dels talents ms infinitament microscpics i de les tiques ms curtes i flccides. Per motius que no estic disposat a escoltar, Garci ens priva de la veu del gran Hector Alterio, a qui satreveix a doblar sense cap mena de vergonya. Aquest fet injustificable sha continuat produnt en pellcules posteriors. Em queda tan poc espai per parlar de la Transici que he decidit no fer-ho. Tan sols vull apuntar que Solos en la madrugada no es de cap manera una pellcula rupturista. Un any desprs de la seva realitzaci podr caminar enganxada a la Locomotora Constitucional sense cap problema. El 1977 tot estava per fer. I evidentment no va anar com a nosaltres ens hagus agradat, sobre tot vist amb la perspectiva que dona el temps i contemplant tot el que est passant a hores dara. (Posauvos a la pell dels elefants). Tot i aix crec que aquets tipus de pellcules eren necessries encara que no anassin tan enfora com voldrem. Em va semblar veure a la Maite a uns dels piquets informatius de la darrera vaga general. Salut, anarquia i lluita.

30 Dinamita de cervell

Febrer de 2013

De llibres i lectura

Apstols i mercaders: Seixanta anys de lluita social a Catalunya

Agust Barrera i Puigv, Historiador

El llibre
El text s una visi sobre levoluci del moviment obrer catal, s a dir, de la CNT del perode 1917-1930. Amb lestudi de les biografies coneixerem els ideals, i les lnies organitzatives de lactivisme de lanarcosindicalisme, en un moment de mxima accentuaci de la lluita ideolgica, de classes i de crisi poltica, durant el procs convuls del pistolerisme de la patronal. El debat ideolgic en aquesta poca s el resultat de la confrontaci de dos models econmics, socials i culturals. A la Presentaci M. Serra i Moret advoca per la unificaci entre cultura i alliberament social. Les escoles racionalistes, la lectura dels clssics de lanarquisme, M A Bakunin, P Kropotkin, E.Malatesta, els Ateneus Obrers, les Societats Corals, sn el gresol vital formatiu que genera un model alternatiu al del capitalisme, que es concreta en el cooperativisme de producci i de consum, que prefigurar el collectivisme que inflamar la revoluci de juliol del 1936. En una presentaci d11 pgines, signada a Perpiny, el juliol del 1957 el seu autor Manuel Serra i Moret (18841963), batlle de Pineda de Mar (19141923) i President del Parlament Catal (1938-1954) escriu sobre la capacitat dabnegaci i heroisme de les tropes de xoc del proletariat catal, el santoral dels apstols del moviment obrer, i del que aquestes aportaren al combat de lideal de llibertat social, en la lluita contra la patronal. Els anarcosindicalistes combateren aferrissadament el model de la socialdemocrcia dels pasos nrdics, en especial el laborisme britnic i el socialisme germnic. Manuel Serra i Moret, per, est en desacord amb aquesta visi, valora el nivell de vida dels treballadors

Fitxa tcnica
Aquest llibre va obtenir el Premi Josep Trueta als Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a Montevideo lonze de setembre de 1949. Fou publicat per primera vegada a Mxic el 1957 per la Fundaci Sara Llorens i Serra. Alguns exemplars arribaren a Catalunya a finals dels anys seixanta. El llibre, s un recull biogrfic de sis capdavanters del moviment obrer catal dels anys vint inicis dels trenta; Joan Roig, Josep Maria Foix, Salvador Segu, ngel Pestanya, Joan Peir i Eusebi Carb, t un total de 276 pgines i 5 illustracions.

Del seu autor

Pere Foix i Cases (1893-1978) de molt jove safili a la CNT on conegu S. Segu, A. Pestanya i J. Peir. Del 1914 al 1919 va viure a Pars all collabor a la premsa anarquista. Empresonat durant la Dictadura de Primo de Rivera, sexili a lEstat francs. El 1932 safili a ERC, public a La Humanitat, La Rambla, lOpini. Durant la guerra (1936-39) fou cap de premsa de la Conselleria dObres Pbliques. Exiliat a Mxic el 1939, collabor a la premsa de lexili, Pont Blau, Ressorgiment, Endavant. s autor dels llibres: La classe obrera, la revoluci, la Repblica i lEstatut (1932); Barcelona 6 dOctubre (1935); Catalunya, smbol de llibertat (1942); Serra i Moret (1967).

que viuen en societats socialdemcrates, molts disposen dautombil, de Seguretat Social, vacances pagades i una economia socialitzada. s en aquest context, on, diu lautor, els treballadors han recuperat la seva ptria, la del proletariat. M Serra i Moret fa una reflexi crtica adreada a aquell moviment obrer anarcosindicalista, amarat de voluntat de lluita i sacrifici, sovint encegat per la violncia de la patronal i amb poca capacitat danlisi, diu que no s la fe i lapostolat el que podr canviar lescenari social, sin la cincia i la tcnica, les formes de producci i el model econmic, fa una crida a lanlisi de les forces socials, a laplicaci de criteris cientfics en la interpretaci dels conflictes socials i la lluita de classes. Perqu pensem que reflecteix el clima de lpoca, reprodum un fragment del Prefaci de la pgina 22 escrit per Pere Foix: I s que aleshores, malgrat les defeccions naturals, a Catalunya hi havia els instruments de lluita que donaven ampla expansi a lanhel de llibertat, ensems que afermaven loptimisme dels qui lluitaven sense heure esment de la feixuguesa dels embats. I es lluitava sense febleses ni vacillacions, amb urc i decisi. Ladversitat fertilitzava lesperit combatiu de la nostra gent. Salvador Segu i la llibertat nacional En un discurs que s un model danlisi de classes en el tema nacional pronunciat a Madrid el 1919, que trobem a la pgina 110 del llibre, i que mant la seva vigncia, S. Segu digu: Nosaltres, ho dic ac, a Madrid, i quan conv tamb ho dic a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors de la Lliga que pretenen monopolitzar la poltica catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sin per a poder defensar ms b llurs interessos de classe. Ells

per, fan ostentaci de ser els primers catalanistes, i es desentenen del millorament cultural i econmic dels treballadors catalans. Us podria assegurar que aquests reaccionaris temen el redreament nacional de Catalunya, i que el rebutjarien si Catalunya no els rests sotmesa. I com que saben que Catalunya no es un poble mesell, mai no intenten deslligar la poltica catalana de lespanyola, mentre que nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdrem res, ans el contrari hi guanyarem, la independncia de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que mescolteu, que si un dia es parls seriosament dindependitzar Catalunya, els primers i potser els nics, que soposarien a la llibertat de Catalunya, foren els capitalistes del de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional . Per tant, s falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I es que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, s a dir, els interessos del capitalisme, a tot altre inters o ideologia. El temps i la histria, shan encarregat de donar la ra a la lcida anlisi de Salvador Segu.

Consideraci final
Salvador Segu tingu amistat personal i poltica amb F.Maci, Joan Casanovas, Ll. Companys i Francesc Lairet, amb els dos darrers sembla que hi havia el projecte de formar el Partit Socialista Catal, unint les forces del catalanisme desquerres amb els elements moderats de lanarcosindicalisme per aconseguir un socialisme darrel catalana i base obrera. Lassassinat de F. Lairet el 1920, i de S. Segu tres anys ms tard, per pistolers a sou de

la patronal, impossibilit la consolidaci duna alternativa que defenss lalliberament nacional i social del nostre poble. Si les bales no haguessin segat llurs vides, ben segur que la histria del nostre poble hauria estat una altra. Pensem que seria interessant la reedici del llibre amb una introducci que el situs en les coordenades del segle XXI, seria una aportaci valuosa al coneixement del moviment obrer catal, alhora que seria una pedra de toc pel sindicalisme oficial actual. Vull agrair els suggeriments del meu amic el doctor Xavier Ferr, professor a la Universitat Rovira i Virgili, que mhan facilitat la redacci de la ressenya. Llegint el llibre, entenem per qu Barcelona fou coneguda com la ciutat de les bombes, de les barricades, la Rosa de Foc de lAnarquisme, perqu el crit de rebellia davant la injustcia i lengany s el primer pas cap a lalliberament.

Temps i ritme de vida

Jordi F. Fernndez Figueras

a meva via no va portar mai a sobre un rellotge. Al menjador de casa seva tenia un de paret i al dormitori un despertador que de fet no necessitava: anava a dormir amb la lluna i saixecava amb el sol. Quan estava treballant a lhort i li calia saber lhora, o mirava laltura del sol o escoltava el seu cos. La meva via sabia viure en el temps, sabia gestionar el seu temps personal, mai es va queixar que li mancava (de fet mai el va perdre queixant-se de res, tot just de les plagues i dels lladres nocturns, i aix no gaire, perqu davant els problemes preferia lacci a les paraules). Tamb sabia distingir molt b quines eren les feines essencials, precisament les que consumeixen poc temps, i les suprflues, que ens el malgasten,

aporten poc i podem estalviar-nos-les. La meva via, doncs, sabia seqencialitzar de manera adequada la feina essencial en el temps i aconseguir un ritme que sadapts a les necessitats i possibilitats del seu cos. Un ritme que no era ni lent ni rpid, era justament lnic ritme factible per viure en harmonia en el seu context i amb les seves circumstncies. Recordo que un dia la vaig acompanyar a lhort; jo era encara un adolescent i ella vorejava la vuitantena. Ens vam dividir lespai en parts iguals i vam comenar a fangar. Per plaure-la i tamb per orgull, feia anar laixada de manera esperitada, mentre ella anava al seu ritme just. No van passar gaires minuts i mentre a mi em faltava laire, tenia els msculs adolorits i la suor em coa als ulls i em mullava la roba de manera desagradable, ella seguia treballant tranquilla, impertorbable, efica... i, al final, va haver dacabar fent part de la meva feina.

No em devia servir de gaire la lli, perqu ara mateix visc com va treballar ladolescent que era llavors, amb un ritme frentic. Per potser no s culpa meva del tot, lacceleraci de lactivitat s una malaltia social caracterstica de la nostra poca. Dedicar grans esforos a les coses suprflues i poc plaents deu ser una altra malaltia de la nostra societat. La tcnica que criem fa uns anys que ampliaria el nostre temps de lleure i ens facilitaria la feina ha engrandit el camp de les nostres ocupacions fins a fer-lo inabastable, i fins i tot el temps de lleure ha quedat afectat i sha omplert dobligacions que ens esclavitzen: ni descansem ni reflexionem ni contemplem. Estem submergits en una forma de viure tan compulsiva que ja no s vida... Un dia ens trobarem davant la mort i ens adonarem que no hem gaudit de les poques coses essencials de lexistncia, que ni vam tenir temps

per pensar-hi. Caldria que recuperssim el control del nostre temps, oi? Per deixeu-me tornar a la meva via per acabar aquesta reflexi. Un dia, pobra dona, va saltar per sobre dun arbre tombat al mig dun cam, va caure malament i es va trencar la base del crani. El seu cos va resistir dos o tres dies ms i al final la seva vida es va extingir. Aquell dia fatdic devia tenir pressa, no va tenir pacincia per vorejar larbre i cercar un altre cam. Va voler aprofitar el temps i va perdre la vida.

Febrer de 2013

Dinamita de cervell 31

Llibres
CNT. La fora obrera de Catalunya
Ferran Aisa

DES CARTES MAUDITES

Editorial Base, 2013, 336 pgines Esta ciudad (Barcelona) la hemos hecho los trabajadores, la burguesa nos la ha arrebatado, pero un da la conquistaremos y ser nuestra. Vctor Serge, El nacimiento de nuestra fuerza La tardor del 1910 es va fundar la Confederaci Nacional del Treball en el Congrs de la Federaci Solidaritat Obrera de Catalunya, celebrat al Palau de les Belles Arts de Barcelona. La CNT es va convertir molt aviat en la gran organitzaci sindical del proletariat ibric, per sobretot dels obrers de la indstria catalana. A lEstat espanyol va compartir hegemonia amb la UGT, amb la qual va collaborar en accions puntuals de lluita sindical. La fora obrera de la CNT a Catalunya i en altres indrets de la pennsula Ibrica es basava sobretot en la defensa tena dels militants dels sindicats de la problemtica real del treballadors. I aquest apropament es feia sense falses pureses ideolgiques, sin a travs de la solidaritat mtua de classe i a la recerca de lemancipaci humana. Cent anys ms tard la CNT encara existeix, per la seva presncia activa en el mn laboral i en la societat ha disminut considerablement. Conixer la histria del moviment obrer catal i ibric s fonamental, tant per aprendre de les seves gestes com de les seves derrotes. El treball que ara presento, CNT, la fora obrera de Catalunya, s el resultat danys dinvestigaci i dassimilar la histria del moviment anarcosindicalista. Es tracta, en definitiva, de la continuaci daltres treballs anteriors ja publicats com La cultura anarquista a Catalunya (Edicions de 1984, 2006) i La Internacional, el naixement de la cultura obrera (Editorial Base, 2007). Aquest estudi s una crnica duns fets que impregnen dobrerisme la histria de Catalunya i dEspanya, principalment durant el primer ter del segle XX. Lassaig s una sntesi de lepopeia duna organitzaci obrera nica al mn, que va mantenir la

seva fora fins lany 1939. Crec que ja s hora de reconixer la magnitud i el pes de la CNT en la histria del nostre pas, massa vegades oblidada o vilipendiada a casa, mentre que ha estat honorada pels historiadors hispanistes que han vist en la histria de la CNT i en la seva obra constructiva un exemple genu sense comparaci amb cap altra organitzaci obrera del mn. Si el segle XX va conixer la gesta de la revoluci sovitica sota lgida del marxisme-leninisme, laltra gran revoluci va ser la llibertria que va liderar la Confederaci Nacional del Treball. Totes dues fracassades per causes diferents, la primera perqu la revoluci va devorar la mateixa revoluci; i la segona pels propis errors i per les traves posades per lestalinisme primer i pel feixisme desprs. La CNT que seguia (i segueix) els principis de la Internacional: Ni Du ni amo o Lemancipaci ha dsser obra dels treballadors mateixos o no ser lluitava (i lluita) per establir un mn lliure i autogestionari. I els militants

cenetistes que aspiraven a canviar el mn eren, com va dir Luis Andrs Edo, peons illustrats, ja que la CNT, ms que una organitzaci sindical, era una escola de militants i una forma de vida. Lanarquisme organitzat primer va tenir cura denseyar a llegir els obrers i desprs els va illustrar, i aix va nixer el proletari conscient. Els seus militants han estat maltractats per la historiografia dominant i qualificats de vaguistes-salvatges, pistolers, ignorants, menjacapellans, faistes, etc. Tamb s curis que, com diu Joan Manent, quan neren detinguts i portats a comissria els anys vint, linsult preferit dels policies espanyols als sindicalistes era anomenar-los: perros catalanes i durant la Repblica, amb la policia en mans de la Generalitat, van passar a ser denominats despectivament murcians de la Torrassa o xusma. CNT, la fora obrera de Catalunya neix dun concepte extret de la novella proletria de Vctor Serge El naixement de la nostra fora, on sexplica laparici del moviment anarcosindicalista a la ciutat de Barcelona lany 1917. La CNT es va consolidar com la gran fora obrera, i va aconseguir convertir-se en el far del proletariat ibric del primer ter del segle XX i un mite per al moviment

revolucionari antiautoritari mundial. Lassaig narra lepopeia de la CNT, que no solament reivindicava millores laborals o socials, sin que portava en el seu si una filosofia humana que era el germen duna revoluci per aconseguir una nova societat organitzada a travs del comunisme llibertari. La CNT va promoure la idea utpica que va desenvolupar durant el temps de la revoluci 1936-1937. Lestudi es det el 1939 amb la derrota republicana a la Guerra Civil i amb la gran dispora que van protagonitzar prop de mig mili de persones. Entre lemigraci ms nombrosa hi havia milers de cenetistes que fugien de la dura repressi que van aplicar els vencedors als venuts. La histria segent protagonitzada pels llibertaris mereix un estudi a part que tracti amb cura la lluita anarcosindicalista en els temps difcils de lexili, de la clandestinitat, dels maquis i de la guerrilla urbana. Aix com els moviments llibertaris apareguts els anys seixanta i sentanta, la posterior reconstrucci confederal, la repressi, lescissi, la decadncia fins a la situaci actual amb la pervivncia cenetista, la CGT i laparici de nous moviments socials i antiautoritaris. Realment aix ja s una altra histria que encara resta per fer. Salut!

Diccionari de butxaca: nosaltres

Carlus Jov i Buxeda

>> Revistes

n dels meus termes preferits en poltica s el nosaltres. Alhora, s un dels que em resulta ms difcil dassimilar, ja que massa sovint costa arribar a entendre qui som els nosaltres als que ens referim, o fins i tot qu s all que ens fa nosaltres i no altres. Nosaltres els anarquistes. Nosaltres els valencians. Nosaltres els treballadors. Nosaltres. La fora del nosaltres rau en lafirmaci duna unitat de facto; una unitat que, dentrada, no seria discutible ni fraccionada. Altrament, com podrem parlar de nosaltres? No es tracta duna uniformitat entre els que som nosaltres, sin de la unitat exclusivament en all en qu el nosaltres safirma. Per exemple: nosaltres els valencians no implica una uniformitat entre els valencians (seria ridcul!), sin el reconeixement dun lligam com entre aquells a qui es projecta lsser valenci. La nacionalitat, ms enll dun estatus jurdic, s un clar exemple daquesta projecci, que no necessita lacceptaci ni autoritza la discrepncia daquells als qui sassigna (sou nosaltres, us agradi o no). s un clssic largument que afirma que la distinci de classe s objectiva, s a dir, que podem parlar dun nosaltres classe treballadora i un nosaltres burgesia en termes purament descriptius, sense que la interpretaci subjectiva hi tingui un pes fonamental. El meu dubte s si el nosaltres s realment res, ms enll dun mot autoconsumible. I la intuci em diu que no: que el nosaltres tan sols s lautoafirmaci daquells que laccepten quan es pronuncia (o pensa o escriu), per que mai descriu res daquells als quals es projecta, tant si es tracta duna qualitat abstracta com lidentitat com duna presumiblement objectiva com la classe. Aix, nosaltres la classe treballadora no descriuria res daquells que no shi reconeixen, i nosaltres els valencians tampoc. La grcia del nosaltres s eixamplar-ne o consolidar-ne labast per assolir els objectius als quals serveix. En poltica ser generalment aglutinar forces per a una fita determinada. I arribats aqu, em sento temptat a afirmar que no hi ha poltica que no es fonamenti en el discurs identitari del nosaltres.

SOLIDARIDAD Peridic comunista llibertari publicat a Xile, http://periodico-solidaridad. blogspot.com.es/

ROJO Y NEGRO Peridic confederal de la CGT amb tota lactualitat sindical i social a nivell dEstat espanyol, http://www.rojoynegro.info

DIAGONAL Peridic quinzenal dactualitat crtica, reflexi, cultura i debat amb redacci central a Madrid, http://www.diagonalperiodico.net/

EL LIBERTARIO Peridic dels moviments socials llibertaris i antiautoritaris de Veneuela, http://periodicoellibertario.blogspot. com.es/

>> AL TINTER
Estefania Saval Llorca, codirectora del documental No saccepten propines LES PARAULES SN PUNYS

El documental s una eina de contrainformaci molt til i necessria

No hem de quedar-nos noms en el passat sin vincular-lo amb el present i parlar de lesperit de lluita per a transformar la societat en moments clau
> LA FRASE...
el Quadern vermell de Barcelona de la Mary Low, editat per Alikornio i va tenir les ganes de fer un documental sobre qui era aquesta noia. Poetessa surrealista, Low era una miliciana que arriba a Barcelona el 1936 a travs del POUM i amb el seu company, el poeta cub Juan Bre, escriuen un llibre tots dos junts: ell des del front i ella des de Barcelona com a periodista del partit marxista. Quan arriba George Orwell al 1937, ells ja han marxat, desillusionats. Low s el referent femen del fams llibre dOrwell Homenatge a Catalunya. - Aix, s un documental de memria histrica? No ben b; de seguida vam dir de no quedar-nos noms en el passat sin vincular-lo amb el present i parlar de lesperit de lluita per a transformar la societat en moments clau, com sn lpoca actual de crisi i la situaci que es vivia a lany 1936, que tamb ho era, quan va aflorar molt el moviment anarquista. Donem idees a la societat actual en crisi per veure que hi ha altres models que poden servir per a canviar les coses i viure ms felices. La idea s que la Barcelona actual del turisme, del consum de masses i de la marca Barcelona s una faana i ho contrastem amb el que narra la Mary Low sobre lany 1936, quan la ciutat es collectivitza, es trenquen les estructures clssiques de poder, sacaba amb la propietat privada i es crea tot un nou ordre poltic i social. Ella ho narra amb molta frescura i de manera molt potica amb un aire desperana molt bonic cap a un altre tipus de societat. aquest documental rem quatre xiques: una periodista, una politloga, laltra economista i jo, que sc daudiovisuals i antroploga. Desprs, hi havia tres dones ms, contractades per la Bonnemaison a propsit, que feien de cmera, tcnica de so i muntadora. Era un equip bo i vaig gaudir molt de poder treballar colze a colze amb dones, cosa certament inusual a la meva trajectria en el mn laboral de laudiovisual, sobretot pel que fa a la part ms tcnica. - Com va ser lexperincia amb les activistes socials? De seguida vam adonar-nos que no volem quedar-nos noms amb la part negativa del present. Llavors vam anar a buscar noies que representessin lesperit de la Mary Low en lactualitat i estiguessin ficades en lactivisme a Barcelona. La idea era que elles poguessin establir un dileg amb el llibre de la Mary Low i, alhora, parlar de les seves prpies vivncies. Va ser molt bonic poder treballar amb elles. Ens hagus agradat poder aprofundir ms en les seues vides i establir una veritable relaci de confiana entre elles i nosaltres, imprescindible per a obtenir bones entrevistes. - Qui sn aquestes noies? En sn 4. LElena de Can Vies, a Sants, s la que simbolitza ms clarament el trencament del sistema, per mitj de locupaci i del moviment anti-capitalista. Tamb hi ha la Nerea, implicada en el moviment antiBolonya a la Universitat de Barcelona al 2009, que va ser molt fort i va derivar en locupaci de diversos edificis per crear una nova universitat popular. Vam escollir la Nerea entre vries candidates perqu era la ms fresca, transparent i espontnia. Tamb estava vinculada a moviments dalliberament sexual des de la seva condici com a lesbiana. Era la ms jove de les quatre protagonistes, tenia 19 anys, venia dElx i estava a Barcelona per estudiar psicologia. No havia tingut gaire experincia prvia dactivisme social ni la seva famlia tenia cap conscincia poltica i, per aix precisament, la Nerea ens agradava. Perqu representa la protagonista que ha patit la transformaci poltica ms rpida, en qesti dun any o dos, i ho fa des de la frescura. Desprs est la Tamara, militant de diversos espais a Grcia com la plataforma contra lespeculaci urbanstica, la Torna i lEspai Pas Valenci. De Tamara admirvem la seva vitalitat i la capacitat de vincular la lluita social amb una visi ms interna, de cuidar-nos cap a dins. I la quarta xica s laltra Elena, amb un discurs molt interessant, vinculada a la recerca universitria sobre sobirania alimentria i collaboradora de la revista anticonsumista Opcions. - La recerca prvia En un documental s clau. En ficci no ho s tant, en canvi, perqu es treballa amb un gui ms tancat i una posada en escena molt controlada. En un documental tot s molt ms imprevisible durant el rodatge, per tant, si no tens una bona recerca prvia ni un objectiu clar, pots perdret per mil camins o b quedar-te com a mig gas i desaprofitar moltes ocasions. En el nostre cas, el ritme imposat per lescola no ens va donar el temps suficient per a fer una bona recerca prvia, i aix ens va afectar de cara a les protagonistes entrevistades. - La posada en escena Volem una forma de documental que defugs una mica els cnons clssics. Vam triar localitzacions dinmiques i vam fer entrevistes variades, que combinaven discursos verbals amb lectures recitades i actuades del llibre de Mary Low per part de les protagonistes actuals. Tamb vam apostar per un tarann potic i pictric, que es veu reflectit al llarg dels 20 minuts que dura la pea. Va ser un goig. - La difusi Quan sacaba el taller, lEscola fa una estrena a lauditori de la Bonnemaison, on shi convida els mitjans de comunicaci, membres del moviments socials, del feminisme, etc. Desprs lenviem als festivals, on vam guanyar varis premis, i tamb neditem un DVD. A ms a ms, nhem fet una mplia difusi per centres socials, locals diversos i escoles. A nosaltres ens agrada anar-hi i aprofitar per fer un debat posterior en el lloc de la projecci. Una projecci que recordem especialment per la seva emotivitat va ser la de lAssociaci de vens del Gtic de Barcelona, en una bar al costat de la plaa Reial. Era gent que havia viscut la Transici de primera m i estava molt implicada en la lluita poltica. Actualment podeu trobar el documental a Internet, al youtube. - El documental com a eina de contrainformaci S, s una eina molt til i necessria, tal com est el pati. De fet, el documental ja naix des dels seus orgens amb la voluntat de servir per a la denncia del sistema, per a la crtica social, tal com encunyen el terme lescola anglesa de John Grierson o la sovitica de Dziga Vertov. Un documental s valus i commociona quan narra no all que s obvi i que texpliquen els mitjans convencionals, sin quan narra una altra informaci que es troba rascant darrere de la realitat mostrant-li a lespectador alguna cosa reveladora per a la seva existncia.

Cooperativisme
Jordi Mart Font

Donem idees a la societat actual en crisi per veure que hi ha altres models
Josep Estivill

Estefania Saval Llorca (Marina Baixa, 1978). Interessada des de sempre en lmbit ms social, va completar la seva llicenciatura de Comunicaci Audiovisual amb la dAntropologia Cultural a la UAB. Tamb obt formaci en art contemporani, msica i teatre social. Ha codirigit dos curts documentals i ha guionat altres projectes no executats encara. Tamb ha realitzat els vdeos corporatius per A la corda i part dels vdeos artstics del projecte Odisseu de Sal. Actualment, es dedica a lmbit de leducaci i est ms interessada en ls del vdeo com a eina de participaci i transformaci social. Treballa de professora del cicle formatiu de Realitzaci dAudiovisuals a Tarragona. Li agrada gaudir de temps per a viatjar, pensar, cuinar i sentir; tamb dedicar-lo a la gent que lenvolta. Collabora habitualment en diversos moviments socials darreu dels Pasos Catalans. - Has codirigit No saccepten propines, sobre lactivisme social S, la idea va ser duna de les altres directores, lAntnia, politloga mallorquina, i per casualitat va caure a les seves mans

La Barcelona actual del turisme i el consum de masses s una faana

- Quin s lorigen del projecte? s un projecte nascut al 2009 a un taller de lescola del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, a Barcelona. All hi donen molta importncia a lempoderament de les dones a travs dels audiovisuals i la tecnologia, per aix ofereixen diversos cursos de formaci audiovisual Tenen un taller de Documental Social dunes 400 hores impartit per Belkis Vega, una professora amb molta experincia provinent de la Escuela Internacional de cine y TV de San Antonio de los Baos (EICTV) a Cuba. Es treballa per grups i cadascun fa el seu propi documental. Hi surten documentals veritablement professionals. - Qui hi havia al teu grup? Les directores que vam coincidir per fer

imagino el viatge a Rochdale del Josep Maria Rend, Rend i Ventosa, des de lEspluga de Francol, als Pasos Catalans. I me limagino perqu mai no va passar, tot el contrari, ms que els cossos van ser les idees les que es van desplaar en paper escrit fins a la Conca de Barber i van fer possible que all es funds un celler cooperatiu com ja havia passat a Barber de la Conca anys abans, el primer, diuen. El mateix cam que, desobeint les normes anarquistes triades en congressos per a especialistes de les normes i els estatuts, van fundar els anarquistes del Priorat a cada un dels pobles on es van poder organitzar, que van ser molts Era a Rochdale, el 1844, quan un grup dobrers majoritriament teixidors, per no noms, van crear, el 24 doctubre, el primer Magatzem Cooperatiu de la ciutat i de la resta del mn. Era un fet absolutament local per va esdevenir universal en no res. Eren vint-i-vuit teixidors, i daltres sense feina aturats o com a conseqncia dhaver participar en diverses vagues, i van aportar 28 penics cadascun. Ells van escriure la Carta dels principis de Rochdale que a mi sempre mha semblat magnfica, sobretot en el punt que diu que la cooperativa no tractar amb dropos, un punt que amb el temps va desaparixer. Aquesta regles van esdevenir el corpus normatiu bsic de les cooperatives del segle XIX i totes elles comencen amb una que diu que La cooperaci completa leconomia poltica en organitzar la distribuci de la riquesa. La distribuci de la riquesa..., aquest s el centre de la qesti, aquest i que la cooperativa significa la responsabilitat personal, la iniciativa personal i la participaci es aquest prestigi que el treball i el pensament saben conquerir. Les normes, segons Albert Prez a Cooperativisme, es podien resumir en uns punts que feien referncia a la intervenci democrtica dels associats i la seva lliure adhesi, la distribuci dels remanents segons ls que cada associat ha fet dels serveis de la cooperativa, linters limitat al capital, al qual noms se li reconeix un inters fix i petit ja que es lloga com a eina de treball, la neutralitat poltica i religiosa, les vendes al comptat i lensenyament sobretot de la mateixa cooperaci. Les regles de Rochdale van ser revisades el 1937 per lAliana Cooperativa Internacional (ACI) i adequades, en la seva redacci sobretot, el 1966. Les actuals normes internacionals del cooperativisme, per, sn producte duna darrera adequaci feta en el marc dun Congrs de lACI realitzat a Manchester el 1995 i inclouen lautonomia i independncia de les cooperatives com a centre de la seva existncia. Rand i Ventosa era un ric ben allunyat dels nostres preceptes de repartiment del treball i la riquesa. I molt probablement mai no va anar a Rochdale, tot i que podria haver-hi anat. De fet tot aix no importa massa. Tampoc hi va anar Joaquim Llorens Abell i no deixa de ser, per aix, un dels ms importants anarquistes i cooperativistes del Priorat. El que de veritat importa sn els valors que el cooperativisme defensava i defensa, els que fomenta i els que promou. I aquests no sn altres que lautoajuda, lautoresponsabilitat, la igualtat, lequitat, la solidaritat, lhonestedat, la transparncia i la responsabilitat social.