Professional Documents
Culture Documents
Programació de Ciències Completa
Programació de Ciències Completa
Programació de Ciències Completa
Introducció
Aquesta programació està pensada per a alumnes d’Aula Oberta de 3r d’ESO, tots ells amb un elevat
grau d’objecció escolar: rendiment acadèmic molt baix durant tota la secundària, sense hàbit d’estudi i
amb problemes per adaptar-se a les normes bàsiques de convivència del centre (en alguns cas, fins i
tot, amb greus problemes de conducta). A això s’afegeix el fet de què es tracta d’alumnes desmotivats i
amb un fort dèficit d’autoestima i confiança en el seu potencial, la qual cosa es tradueix, entre d’altres,
en una baixa capacitat de resistència a l’esforç en matèria acadèmica.
Tots aquests factors són la raó per la qual s’ha optat per incorporar, a les primeres unitats didàctiques,
més sessions de repàs i reforç de les que podrien semblar necessàries, en un intent d’evitar sotmetre
als alumnes a un ritme de treball massa exigent que entrés en conflicte amb la seva negativa inèrcia
acadèmica.
Les diferents unitats didàctiques no segueixen cap llibre de text en particular, basant-se en una sèrie de
fitxes amb activitats elaborades específicament per a aquesta programació (veure annexos), en
diverses pràctiques de laboratori (veure annexos) i en un recull de materials audiovisuals diversos.
Totes les activitats d’ensenyament-aprenentatge programades es desenvoluparan dintre de l’horari
escolar, sense que els alumnes hagin de realitzar cap tipus de tasca fora d’aquest.
Per la seva banda, algunes activitats han estat programades per ser portades a terme de forma
coordinada amb altres matèries, destinant només una sèrie d’hores per a la seva realització i incloent
l’avaluació de les mateixes dins la programació d’altres assignatures. D’aquesta manera, establint
connexions entre matèries, es pretén dotar d’un major grau de continuïtat a tot el treball dels alumnes
dins l’Aula Oberta, tractant de contribuir així a l’adquisició per part seva d’un compromís global per la
superació dels seus nous reptes acadèmics.
La programació consta de 12 unitats didàctiques organitzades en 130 sessions d’una hora de durada
cadascuna, aproximadament:
Els cinc sentits (17 sessions).
L’aparell locomotor (14 sessions).
L’alimentació (14 sessions).
L’aparell digestiu (10 sessions).
L’aparell circulatori (9 sessions).
L’aparell respiratori (7 sessions).
El sistema excretor (6 sessions).
L’aparell reproductor (11 sessions).
Els estats de la matèria (10 sessions).
Substàncies pures i mescles (10 sessions).
Circuits elèctrics (10 sessions).
Contaminació i degradació del medi (12 sessions).
La nota final de l’assignatura s’obtindrà fent la mitjana ponderada (segons el nombre de sessions
dedicades) de les notes de cadascuna de les unitats didàctiques de la programació.
2
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Competències bàsiques
Amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquestes unitats es pretén contribuir a l’assoliment
d’una sèrie de competències bàsiques, les quals es llisten a continuació.
COMPETÈNCIA MATEMÀTICA
3
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Organitzar les feines proposades per tal de respectar els terminis de presentació fixats.
Conèixer les pròpies capacitats i limitacions.
Relacionar-se amb l’entorn acadèmic de forma serena i confiada.
Valorar l’esforç per desenvolupar les pròpies capacitats com a motor per la millora i l’assoliment
dels objectius personals.
Reconèixer el valor de la perseverança i l’excel·lència en la millora de la qualitat de vida individual
i col·lectiva.
Assolir nivells d’autoestima que permetin afrontar els reptes quotidians amb determinació i
confiança.
4
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
El sentit del tacte. Parts i funcions de la pell. Diferents tipus de receptors situats a la pell.
Els sentits del gust i l’olfacte. El sabor dels aliments. Parts de la llengua i la cavitat nasal.
El sentit de la vista. Parts de l’ull. Receptors de la llum i del color.
El sentit de l’oïda. Parts de l’oïda. Receptors de so. El sentit de l’equilibri.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a sis nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessions 1, 3, 5 i 7).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 3, 5 i 7).
Repàs (sessions 2, 4, 6 i 8).
Realització de fitxes (sessions 2, 4, 6 i 8).
Creació d’una pàgina web dels cinc sentits (sessions 9, 11, 13 i 15).
Concursos (sessions 10, 12, 14 i 16).
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs de 8 sessions. Al
primer bloc (sessions 1 a 8) es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per
mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 1a). El segon bloc (sessions 9 a 16), per la seva banda, servirà per
repassar i consolidar els continguts mitjançant la realització d’una sèrie de concursos i la creació d’una
pàgina web dels cinc sentits.
6
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(on resideix el sentit del tacte, per a què serveix, quin gruix té la pell, quantes capes té,
etc.) i es promourà una breu discussió sobre quina informació podem extreure de les
persones només fixant-nos en la seva pell i com afecta a cadascun el tipus de pell que té i
el seu color.
Introducció dels continguts. Es projectarà un vídeo sobre les propietats i funcions de la
pell, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (3’ 58’’). Seguidament,
amb l’ajuda del dibuix esquemàtic d’un tall de pell projectat, i tractant de fer referència al
contingut del vídeo, es presentaran les funcions de la pell i les seves parts i
característiques, així com els diferents tipus de receptors que conté.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Realització de les activitats 1, 2, 3 i 4 de les fitxes. El treball serà individual, encara que
els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final
de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 3.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per tal de conèixer el seu grau de coneixement de la matèria (on
resideixen els sentits del gust i de l’olfacte, per a què serveixen, quants sabors coneixen,
etc.) i es promourà una breu discussió sobre la importància d’aquests dos sentits i sobre
quins problemes poden tenir les persones que els tenen afectats.
Introducció dels continguts. Amb l’ajuda de dibuixos esquemàtics i d’imatges de les
cavitats nasal i bucal projectats, es presentaran les seves parts i les seves
característiques.
Sessió 4.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Realització de les activitats 5, 6 i 7 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 5.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per tal de conèixer el seu grau de coneixement de la matèria (on
resideix el sentit de la vista, per a què serveix, quines malalties i problemes visuals
coneixen, etc.) i es promourà una breu discussió sobre quines dificultats poden trobar les
persones cegues en el seu dia a dia, a quins altres sentits han de recórrer per compensar
aquest i quines sortides professionals poden tenir.
Introducció dels continguts. Es projectarà un vídeo sobre les característiques i funcions
dels ulls, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (3’ 33’’).
Seguidament, amb l’ajuda de dibuixos esquemàtics i d’imatges de l’ull projectats, i tractant
de fer referència al contingut del vídeo, es presentaran les parts i les característiques de
l’ull, així com els diferents tipus de receptors que conté.
Sessió 6.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Realització de les activitats 8, 9, 10 i 11 de les fitxes. El treball serà individual, encara que
els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final
de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
7
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 7.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per tal de conèixer el seu grau de coneixement de la matèria (on
resideix el sentit de la oïda, on resideix el de l’equilibri, per què ens maregem, quines
malalties i problemes auditius coneixen, etc.) i es promourà una breu discussió sobre el
problema de la contaminació acústica al carrer i als llocs de treball.
Introducció dels continguts. Es projectarà un vídeo sobre les característiques i funcions de
l’oïda, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (2’ 42’’).
Seguidament, amb l’ajuda de dibuixos esquemàtics i d’imatges de l’oïda projectats, i
tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentaran les parts i les
característiques de l’oïda, establint els dos mecanismes que permeten percebre els sons i
mantenir l’equilibri, respectivament.
Sessió 8.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Realització de les activitats 12, 13, 14, 15 i 16 de les fitxes. El treball serà individual,
encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el
professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 9.
Creació d’una pàgina web dels cinc sentits. Els alumnes, organitzats en parelles, hauran
de crear una pàgina web amb informació i imatges sobre els cinc sentits i amb una secció
amb exercicis interactius, mitjançant la qual el visitant podrà posar a prova els seus
coneixements de la matèria. Treballaran en parelles, fent servir el programa
Dreamweaver. Les imatges els seran lliurades pel professor, mentre que els textos seran
elaborats a l’assignatura de Llengua Catalana, com a exercici de redacció on els alumnes
hauran d’elaborar un text coherent partint d’un altre text sense format (sense accents,
preposicions, conjuncions, articles, signes de puntuació, ni verbs conjugats) que també els
serà lliurat (Annex 1b). Per a la creació de la pàgina, els alumnes disposaran de 14
sessions, deu de les quals s’inclouran dintre de l’horari de l’assignatura de Tecnologia. En
aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el treball, els lliurarà el
material necessari i farà una breu introducció al programa d’edició de pàgines web que
faran servir.
Sessió 10.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (de nou
organitzats en parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els
continguts treballats a classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts.
Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 11.
Creació d’una pàgina web dels cinc sentits. Els alumnes continuaran amb el treball
d’elaboració de la pàgina web.
Sessió 12.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 13.
Creació d’una pàgina web dels cinc sentits. Els alumnes continuaran amb el treball
d’elaboració de la pàgina web.
Sessió 14.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Només els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
8
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 15.
Creació d’una pàgina web dels cinc sentits. Els alumnes donaran els últims retocs a la
pàgina web que han estat elaborant.
Sessió 16.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Només els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos,
imatges i esquemes. Per a l’activitat de creació d’una pàgina web dels cinc sentits serà necessari
tenir accés a una de les aules d’informàtica del centre.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran les fitxes amb les activitats que
han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el
seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 20% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
L’activitat de creació d’una pàgina web dels cinc sentits s’avaluarà com a part de l’assignatura de
Tecnologia.
9
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
2 L’aparell locomotor
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
L’esquelet. Funcions. Composició i estructura dels ossos. Principals ossos de l’esquelet humà.
Les articulacions. Tipus. Elements de les articulacions mòbils.
La musculatura. Funcions. Els músculs i la producció de moviment. Tipus de teixit muscular.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que l’alumne coneix les funcions de l’esquelet i la musculatura dins l’organisme.
Constatar que l’alumne coneix la composició i l’estructura dels ossos.
Observar que l’alumne pot identificar i localitzar correctament els principals ossos de l’esquelet
humà.
Verificar que l’alumne sap quins són els elements de les articulacions mòbils.
Comprovar que l’alumne comprèn el mecanisme muscular que permet el moviment del cos.
Constatar que l’alumne relaciona adequadament els diferents tipus de teixit muscular amb la seva
funció específica.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a vuit nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 5 i 6).
Repàs (sessions 2 i 6).
Realització de fitxes (sessions 2, 5 i 6).
Pràctica de laboratori (sessions 3 i 4).
Cerca a Internet (sessió 9).
Construcció d’un esquelet de fusta (sessions 7, 8 i 12).
Concursos (sessions 10, 11 i 13).
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc
(sessions 1 a 6), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una
sèrie de fitxes (Annex 2a) i una pràctica de laboratori, mentre que el segon bloc (sessions 7 a 13), per
la seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.
10
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(què és l’esquelet, quants ossos coneixen, de què estan fets els ossos, quina funció té la
musculatura, etc.) i es promourà una breu discussió sobre com canvia la vida d’una
persona quan només es pot desplaçar en cadira de rodes.
Introducció dels continguts. Es projectarà un vídeo sobre l’esquelet i l’estructura dels
ossos, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 13 (3’ 7’’). Seguidament,
amb l’ajuda d’un model d’esquelet de plàstic i d’imatges esquemàtiques i fotografies
d’ossos projectades, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentaran les
funcions de l’esquelet i es descriuran la composició i l’estructura dels ossos.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Realització de les activitats 1, 6 i 7 de les fitxes. El treball serà individual i tindrà lloc a la
biblioteca del centre, on els alumnes hauran de consultar llibres i enciclopèdies per tal de
completar les activitats. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per
corregir-les.
Sessió 3.
Pràctica de laboratori per estudiar la composició dels ossos. Es presentaran els objectius
de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quins són els experiments a realitzar,
posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta utilització del material. Tot
seguit, els alumnes, els quals disposaran d’un dossier de la pràctica cadascun (Annex 2b),
realitzaran els diferents experiments treballant en parelles i, a mesura que vagin avançant,
hauran d’anar responent, de manera individual, a les qüestions que es plantegen al
dossier, sent-los possible consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor.
Sessió 4.
Pràctica de laboratori per estudiar la composició dels ossos. Es continuarà amb els
experiments de la pràctica d’observació de la composició dels ossos i, un cop acabada,
se’n farà un resum a la pissarra i es comentaran en veu alta les qüestions plantejades al
dossier. Al final de la sessió, el professor recollirà tots els dossiers per corregir-los.
Sessió 5.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Es projectarà un vídeo sobre les articulacions
de l’esquelet, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 13 (2’ 32’’).
Seguidament, amb l’ajuda del dibuix esquemàtic de l’articulació del genoll, i tractant de fer
referència al contingut del vídeo, es presentaran els diferents tipus d’articulacions, així
com els elements que formen les articulacions mòbils.
Realització de les activitats 2, 3, 4, 5, 8 i 9 de les fitxes. El treball serà individual, encara
que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al
final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 6.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda de dibuixos i imatges
esquemàtiques dels músculs i fotografies projectades dels diferents tipus de teixit
muscular, es presentaran les funcions de la musculatura i es descriurà el paper dels
músculs en la producció de moviment, així com el diferents tipus de teixit muscular.
Realització de les activitats 10, 11 i 12 de les fitxes. El treball serà individual, encara que
els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final
de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
11
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 7.
Construcció d’un esquelet de fusta. Els alumnes hauran de construir un esquelet amb
ossos de fusta que, mitjançant un sistema de velcro, podran enganxar-se i desenganxar-
se d’una silueta humana, també de fusta i d’uns 160 cm d’alçada. Per a la construcció de
l’esquelet, els alumnes disposaran de 14 sessions, 11 de les quals s’inclouran dintre de
l’horari de l’assignatura de Tecnologia. En aquesta primera sessió, el professor presentarà
als alumnes el projecte i aquests començaran a dibuixar i retallar les siluetes dels ossos
sobre paper.
Sessió 8.
Construcció d’un esquelet de fusta. Els alumnes continuaran dibuixant i retallant les
siluetes dels ossos. Un cop les tinguin totes, les col·locaran sobre la silueta humana de
fusta per fer-se una idea més clara de com quedarà el conjunt i per acabar de polir
possibles desajustos. Aquestes peces de paper els serviran de model per començar a
treballar amb la fusta en les properes sessions.
Sessió 9.
Cerca a Internet. Els alumnes cercaran a Internet articles mèdics i esportius que parlin de
lesions i malalties cròniques dels ossos i la musculatura. Amb la supervisió i
l’assessorament del professor, imprimiran aquells articles més adients per fer-los servir
després a les assignatures de Llengua Catalana i Llengua Castellana com a material per
treballar l’ortografia i la comprensió lectora.
Sessió 10.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 11.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Només els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
Sessió 12.
Construcció d’un esquelet de fusta. Un cop polits i vernissats els ossos de fusta, se’ls
col·locarà el velcro i es procedirà a enganxar-los sobre la silueta humana de fusta.
Sessió 13.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe i resoldre activitats de les proposades a la pàgina web:
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20locomotor/Aparell%20locomotor.ht
m. Només els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts
abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos,
imatges, pàgines web i fotografies, a més d’un model d’esquelet de plàstic. L’activitat de
construcció d’un esquelet de fusta es desenvoluparà a un dels tallers de Tecnologia del centre, on
els alumnes podran tenir accés a eines, fusta i vernís. Per a l’activitat de cerca a Internet d’articles
mèdics i esportius s’haurà de tenir accés a una de les aules d’informàtica del centre. La sessió 2
tindrà lloc a la biblioteca del centre. Finalment, la pràctica de laboratori es desenvoluparà a un
dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, on els alumnes podran disposar de tot el
material necessari.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran el dossier de la pràctica i les
fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres
de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer
alguna consulta.
12
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 15% a la nota global de la unitat.
La nota de la pràctica tindrà un pes del 5% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
L’activitat de Construcció d’un esquelet de fusta s’avaluarà com a part de l’assignatura de
Tecnologia.
13
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
3 L’alimentació
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que l’alumne comprèn el concepte de nutrient i en coneix els diferents tipus.
Constatar que l’alumne coneix les diferents funcions que desenvolupen els nutrients al nostre
organisme.
Observar que l’alumne pot relacionar cada nutrient amb la seva funció dins del nostre organisme.
Verificar que l’alumne sap diferenciar els papers que juguen glúcids, lípids i proteïnes en la
producció d’energia per l’organisme.
Comprovar que l’alumne relacionar adequadament cada grup d’aliments amb els seus nutrients
característics.
Constatar que l’alumne és capaç d’incloure els diferents aliments dintre del grup al qual pertanyen.
Verificar que l’alumne compren el concepte de dieta equilibrada i coneix els factors dels quals
depèn.
Observar que l’alumne coneix el funcionament de la Roda del Aliments i la Piràmide dels Aliments
com a eines gràfiques per l’elaboració de dietes equilibrades.
Comprovar que l’alumne sap fer servir la Piràmide dels Aliments per elaborar dietes equilibrades i
identificar les que no ho són.
Constatar que l’alumne coneix els trastorns i les malalties alimentàries més freqüents.
14
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a set nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 3, 5 i 7).
Repàs (sessions 2, 4, 6 i 8).
Realització de fitxes (sessions 1, 2, 3, 5, 6 i 7).
Pràctica de laboratori (sessió 4).
Projecció d’una pel·lícula documental (sessions 8 i 9).
Concursos (sessions 10, 11, 12 i 13).
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc
(sessions 1 a 7), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una
sèrie de fitxes (Annex 3a) i una pràctica de laboratori, mentre que el segon bloc (sessions 8 a 13), per
la seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(què és un nutrient, com obtenim l’energia que necessita el nostre organisme, què és una
dieta equilibrada, quins aliments hem de prendre amb més freqüència, etc.) i es promourà
una breu discussió sobre com serien les nostres celebracions populars sense aliments.
Introducció dels continguts (30-35 minuts). S’introduirà el concepte de nutrient i es llistaran
els seus diferents tipus. Seguidament, es presentaran les diferents funcions que
desenvolupa cadascun dels nutrients al nostre organisme, posant especial èmfasi en
clarificar els diferents papers que juguen glúcids, lípids i proteïnes en la producció
d’energia.
Realització de l’activitat 2 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes
podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la
sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Realització de les activitats 1, 3, 4 i 8 de les fitxes. El treball serà individual, encara que
els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final
de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 3.
Introducció dels continguts (5-10 minuts). Amb l’ajuda d’una taula projectada, es mostrarà
quins són els nutrients característics de cada grup d’aliments.
Realització de les activitats 6, 9, 10, 11 i 12 de les fitxes. El treball serà individual, encara
que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al
final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 4.
Repàs (5-10 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Pràctica de laboratori per identificar la presència de midó en diferents aliments. Seguint el
guió de la pràctica (Annex 3b), es comprovarà la presència de midó en una sèrie
d’aliments (pa, moresc, arròs, fruita, pasta, carn de pollastre, patata, pernil dolç, farina,
fruits secs, enciam...). Els alumnes podran anar prenent notes i, un cop finalitzat
l’experiment, cadascun d’ells haurà d’elaborar un informe de la pràctica amb els següents
apartats: objectius, material, procediment, resultats i conclusions. En tot moment, als
alumnes els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el
professor. Al final de la sessió, el professor recollirà tots els informes per corregir-los.
15
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 5.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). S’introduirà el concepte de dieta equilibrada,
destacant els factors dels quals depèn. Seguidament, amb l’ajuda d’imatges de la Roda
del Aliments i la Piràmide dels Aliments projectades, es mostrarà la seva utilitat com a
eines gràfiques per l’elaboració de dietes equilibrades.
Realització de les activitats 16, 17 i 18 de les fitxes. El treball serà individual, encara que
els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final
de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 6.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Realització de les activitats 20 i 21 de les fitxes. Per a la realització de l’activitat 20, els
alumnes hauran d’haver anat apuntant tot el que hagin menjat durant una setmana. El
treball serà individual, encara que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i
apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes
per corregir-les.
Sessió 7.
Introducció dels continguts (15-20 minuts). Es presentaran les principals característiques
d’una sèrie de trastorns i malalties alimentàries freqüents: obesitat, anorèxia, bulímia,
excés de colesterol, intolerància celíaca (gluten).
Realització de l’activitat 22 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes
podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la
sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 8.
Repàs (5-10 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Projecció d’una pel·lícula documental. Es projectarà el documental Super size me (97’),
que tracta d’advertir del perill per a la salut que suposen les dietes amb excés de greixos i
sucre.
Sessió 9.
Projecció d’una pel·lícula documental. Es continuarà projectant el documental Super size
me. Al final de la pel·lícula, s’organitzarà una breu discussió sobre els seus aspectes més
destacats.
Sessió 10.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 11.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Només els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
Sessió 12.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Només els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
Sessió 13.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de resoldre les activitats 7, 13 i 19 de les fitxes. Només els estarà permès
consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs.
Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.
16
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de taules i
imatges. Per a la projecció del documental, hi haurà prou amb un ordinador amb reproductor de
DVD connectat a un projector, encara que fóra recomanable desenvolupar aquesta activitat a la
sala d’audiovisuals del centre. Finalment, la pràctica de laboratori es desenvoluparà a un dels
laboratoris de Ciències Experimentals del centre, on els alumnes podran disposar de tot el
material necessari.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran l’enunciat de la pràctica i les
fitxes amb les activitats que han de realitzar. A les fitxes, a més de les diferents activitats, els
alumnes trobaran una sèrie de resums dels continguts teòrics de la unitat per facilitar-los el
seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 15% a la nota global de la unitat.
La nota de la pràctica tindrà un pes del 5% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
17
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
4 L’aparell digestiu
OBJECTIUS DIDÀCTICS
Conèixer el camí que segueix l’aliment durant el procés digestiu, així com els diferents processos
químics i mecànics que pateix.
Identificar els diferents òrgans i parts de l’aparell digestiu i conèixer les funcions que hi
desenvolupen.
Conèixer l’estructura dels diferents òrgans i parts de l’aparell digestiu.
Conèixer els trastorns i les malalties digestives més freqüents.
CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que l’alumne coneix el camí que segueix l’aliment durant el procés digestiu, així com
els diferents processos químics i mecànics que pateix.
Observar que l’alumne és capaç d’identificar, partint de dibuixos esquemàtics, els diferents òrgans
i parts de l’aparell digestiu i que coneix les funcions que hi desenvolupen.
Verificar que l’alumne coneix l’estructura dels diferents òrgans i parts de l’aparell digestiu.
Constatar que l’alumne coneix els trastorns i les malalties digestives més freqüents.
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a sis nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 2 i 3).
Repàs (sessions 2, 3 i 4).
Realització de fitxes (sessions 2, 3 i 4).
Pràctica de laboratori (sessió 5).
Concursos (sessions 6, 7, 8 i 9).
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc
(sessions 1 a 5), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una
sèrie de fitxes (Annex 4a) i una pràctica de laboratori, mentre que el segon bloc (sessions 6 a 9), per
la seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.
18
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(per què hem de fer la digestió, on està localitzat l’estómac, què és el pàncrees, quina
longitud aproximada tenen els nostres intestins, etc.) i es promourà una conversa sobre la
presència d’alguns elements de l’aparell digestiu (com l’estómac, el fetge o la llengua) a
nombroses expressions, tant de la llengua catalana com de la castellana, i sobre els seus
significats.
Introducció dels continguts. Amb l’ajuda d’un dibuix esquemàtic de l’aparell digestiu
projectat (com el que hom pot trobar a la següent pàgina web:
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20digestiu/Aparell%20digestiu.htm) i
d’altres imatges i fotografies, es presentarà el camí que segueix l’aliment durant el procés
digestiu, així com els diferents processos químics i mecànics que pateix. També es
projectarà un petit fragment d’un vídeo extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres
Vivos-CD 14 (del segon 20 fins al 32) per il·lustrar el moviment de l’epiglotis durant la
deglució.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’un model humà desmuntable de
plàstic i de fotografies i d’imatges esquemàtiques com les que poden trobar-se a la pàgina
web
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20digestiu/Aparell%20digestiu.htm, es
procedirà a analitzar amb més detall l’estructura i funció específica de les diferents parts i
òrgans de l’aparell digestiu.
Realització de l’activitat 2 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes
podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la
sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 3.
Repàs (15-20 minuts). Es farà un repàs dels continguts introduïts a les dues sessions
anteriors, recorrent de nou al material audiovisual ja utilitzat si es creu necessari.
Introducció dels continguts (15-20 minuts). Es presentaran les principals característiques
d’una sèrie de trastorns i malalties digestives freqüents: càries, úlcera gastrointestinal,
apendicitis, diarrea, estrenyiment.
Realització de les activitats 1 i 5 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 4.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Realització de les activitats 3, 4, 6 i 7 de les fitxes. El treball serà individual, encara que
els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final
de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 5.
Pràctica de laboratori per estudiar l’acció de la saliva sobre el midó. Seguint el guió de la
pràctica (Annex 4b), s’estudiarà l’efecte de la saliva sobre el midó. Els alumnes podran
anar prenent notes i, un cop finalitzat l’experiment, cadascun d’ells haurà d’elaborar un
informe de la pràctica amb els següents apartats: objectius, material, procediment,
resultats i conclusions. En tot moment, als alumnes els estarà permès consultar les seves
fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà tots
els informes per corregir-los.
Sessió 6.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
19
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 7.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 8.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Només els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
Sessió 9.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe i resoldre activitats de les proposades a la pàgina web
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20digestiu/Aparell%20digestiu.htm.
Tan sols els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts
abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos,
imatges, pàgines web i fotografies, a més d’un model humà desmuntable de plàstic. La pràctica de
laboratori es desenvoluparà a un dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, on els
alumnes podran disposar de tot el material necessari.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran l’enunciat de la pràctica i les
fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres
de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer
alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 15% a la nota global de la unitat.
La nota de la pràctica tindrà un pes del 5% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
20
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
5 L’aparell circulatori
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a sis nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 2, 3 i 4).
Repàs (sessions 2, 3, 4 i 5).
Realització de fitxes (sessions 2, 3 i 4).
Pràctica de laboratori (sessió 5).
Projecció d’un capítol d’una sèrie d’animació (sessió 6).
Concursos (sessions 7 i 8).
21
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs de 4 sessions. Al
primer bloc (sessions 1 a 4), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per
mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 5), mentre que el segon bloc (sessions 5 a 8), per la seva part,
servirà per repassar i consolidar els continguts.
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(per què serveix el cor, què és un glòbul vermell, què és un infart de miocardi, etc.) i es
promourà una conversa sobre la presència d’alguns elements de l’aparell circulatori (com
el cor, les venes o la sang) a nombroses expressions, tant de la llengua catalana com de
la castellana, i sobre els seus significats.
Introducció dels continguts. Es projectarà un vídeo sobre la sang i els seus components,
extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (3’ 4’’). Seguidament, amb
l’ajuda d’imatges i fotografies projectades com les que poden trobar-se a la pàgina web
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20circulatori/Aparell%20circulatori.htm
, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentarà la funció de l’aparell
circulatori amb els seus elements més importants i es descriuran els components de la
sang.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques
projectades (com el que hom pot trobar a la següent pàgina web:
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20circulatori/Aparell%20circulatori.htm
), es presentaran els diferents tipus de vasos sanguinis i es descriurà el procés
d’intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl·lules.
Realització de les activitats 1 i 2 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 3.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Es projectaran dos vídeos sobre el
funcionament del cor, extrets de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 13 i 14
(2’ 37’’ i 1’ 10’’). Tot seguit, amb l’ajuda d’imatges projectades com les que poden trobar-se
a la pàgina web
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20circulatori/Aparell%20circulatori.htm
, i tractant de fer referència al contingut dels vídeos, es presentarà la funció del cor i es
descriuran les seves parts i la seva estructura.
Realització de les activitats 3 i 4 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 4.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (15-20 minuts). Es presentaran les principals característiques
d’una sèrie de trastorns i malalties circulatòries freqüents: hipertensió, varices, embòlia
pulmonar, infart de miocardi.
Realització de les activitats 5, 6, 7 i 8 de les fitxes. El treball serà individual, encara que
els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final
de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
22
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 5.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Pràctica de laboratori per observar les cèl·lules sanguínies al microscopi. Es presentaran
els objectius de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quins són els experiments a
realitzar, posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta utilització del
material. Els alumnes, organitzats en parelles, obtindran una petita mostra de la seva
sang i en faran una extensió sobre un vidre porta-objectes fent servir la tècnica del frotis.
Després, mitjançant l’ús del microscopi, tractaran d’identificar els diferents tipus de
cèl·lules sanguínies que hi observin.
Sessió 6.
Projecció d’un capítol d’una sèrie d’animació. Com a activitat de repàs, es projectarà el
capítol Irrigación sanguínea (25’ 5’’) de la sèrie d’animació Érase una vez... La vida.
Durant la seva projecció, es demanarà als alumnes que recorrin als continguts treballats a
classe i tractin de donar una explicació més científica i precisa als fets que tenen lloc a les
diferents escenes.
Sessió 7.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 8.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe i resoldre activitats de les proposades a la pàgina web
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20circulatori/Aparell%20circulatori.htm
. Tan sols els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts
abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos,
imatges, pàgines web i fotografies. Per a la projecció del capítol de la sèrie d’animació, hi haurà
prou amb un ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector, encara que fóra
recomanable desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran les fitxes amb les activitats que
han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el
seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 20% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
23
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
6 L’aparell respiratori
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a sis nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 2 i 3).
Repàs (sessions 2 i 3).
Realització de fitxes (sessions 1, 2 i 3).
Projecció d’un capítol d’una sèrie d’animació (sessió 4).
Concursos (sessions 5 i 6).
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs de 3 sessions. Al
primer bloc (sessions 1 a 3), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per
mitjà d’una sèrie de fitxes (Annex 6), mentre que el segon bloc (sessions 4 a 6), per la seva part,
servirà per repassar i consolidar els continguts.
24
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(quin gas necessitem per sobreviure, on estan situats els pulmons, què són els bronquis,
etc.) i es promourà una breu discussió sobre la prohibició de fumar als edificis públics i els
llocs de treball.
Introducció dels continguts (25-30 minuts). Es projectarà un vídeo sobre l’aparell
respiratori, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 13 (2’ 5’’).
Seguidament, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades com les que poden
trobar-se a la pàgina web
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20respiratori/Aparell%20respiratori.ht
m, i tractant de fer referència al contingut del vídeo, es presentarà la funció de l’aparell
respiratori amb els seus elements i aspectes anatòmics més importants, al mateix temps
que es descriu la seqüència de pas de l’aire a través de les vies respiratòries.
Realització de l’activitat 6 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes
podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la
sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (15-20 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques
projectades, com les que poden trobar-se a la següent pàgina web:
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20respiratori/Aparell%20respiratori.ht
m, es descriurà el procés d’intercanvi de gasos entre els alvèols i la sang, així com els
diferents moviments musculars que fan possible la ventilació pulmonar.
Realització de les activitats 1, 2 i 3 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 3.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques
projectades, es presentaran els trastorns i les malalties respiratòries més freqüents
associades al consum de tabac.
Realització de les activitats 4 i 5 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 4.
Projecció d’un capítol d’una sèrie d’animació. Com a activitat de repàs, es projectarà el
capítol La respiración (25’ 31’’) de la sèrie d’animació Érase una vez... La vida. Durant la
seva projecció, es demanarà als alumnes que recorrin als continguts treballats a classe i
tractin de donar una explicació més científica i precisa als fets que tenen lloc a les
diferents escenes.
Sessió 5.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 6.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe i resoldre activitats de les proposades a la pàgina web
http://www.xtec.es/sesjoanpuigiferreter/profes/lf/Aparell%20respiratori/Aparell%20respiratori.ht
m. Tan sols els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts durant deu minuts
abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.
25
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos,
imatges, pàgines web i fotografies. Per a la projecció del capítol de la sèrie d’animació, hi haurà
prou amb un ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector, encara que fóra
recomanable desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran les fitxes amb les activitats que
han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el
seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 20% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
26
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
7 El sistema excretor
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a sis nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1 i 2).
Repàs (sessió 2).
Realització de fitxes (sessions 1 i 2).
Projecció d’un capítol d’una sèrie d’animació (sessió 3).
Concursos (sessions 4 i 5).
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc
(sessions 1 a 2), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una
sèrie de fitxes (Annex 7), mentre que el segon bloc (sessions 3 a 5), per la seva part, servirà per
repassar i consolidar els continguts.
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(per on surt la suor, on estan situats els ronyons, què és l’orina, etc.) i es promourà una
breu conversa sobre les diferents situacions, estats d’ànim i climatologies que poden
provocar un augment important en la quantitat de suor que produïm.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques
projectades, es presentarà la funció del sistema excretor, així com els seus òrgans i la
funció que hi desenvolupen.
Realització de les activitats 1 i 2 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
27
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Es projectarà un vídeo sobre l’aparell urinari,
extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (2’ 36’’). Seguidament, amb
l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, i tractant de fer referència al contingut del
vídeo, es presentaran les parts de l’aparell urinari. També es descriuran els efectes i els
possibles tractaments de dos trastorns i malalties que afecten els ronyons: la insuficiència
renal i els càlculs renals.
Realització de les activitats 3, 4 i 5 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 3.
Projecció d’un capítol d’una sèrie d’animació. Com a activitat de repàs, es projectarà el
capítol Los riñones (26’ 43’’) de la sèrie d’animació Érase una vez... La vida. Durant la
seva projecció, es demanarà als alumnes que recorrin als continguts treballats a classe i
tractin de donar una explicació més científica i precisa als fets que tenen lloc a les
diferents escenes.
Sessió 4.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 5.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Solament els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos,
imatges i fotografies. Per a la projecció del capítol de la sèrie d’animació, hi haurà prou amb un
ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector, encara que fóra recomanable
desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran les fitxes amb les activitats que
han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el
seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 20% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
28
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
8 L’aparell reproductor
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
L’aparell reproductor. L’aparell reproductor femení. Els òvuls. L’aparell reproductor masculí. Els
espermatozoides.
La fecundació. El cicle menstrual.
L’embaràs. La placenta, el cordó umbilical i el líquid amniòtic. El part.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a sis nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 2, 3 i 4).
Repàs (sessions 2, 3 i 4).
Realització de fitxes (sessions 1, 2, 3 i 4).
Projecció d’un documental científic (sessions 5 i 6).
Concursos (sessions 7, 8, 9 i 10).
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc
(sessions 1 a 4), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una
sèrie de fitxes (Annex 8), mentre que el segon bloc (sessions 5 a 10), per la seva part, servirà per
repassar i consolidar els continguts.
29
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(què és un òvul, com té lloc l’erecció del penis, quina és la causa de la menstruació, per
què serveix el cordó umbilical, etc.) i es promourà una breu discussió sobre el dret de les
dones a avortar.
Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’un model humà desmuntable de
plàstic i d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, es presentarà la funció de
l’aparell reproductor, així com les parts de l’aparell reproductor femení i les
característiques dels òvuls.
Realització de l’activitat 1 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes
podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la
sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’un model humà desmuntable de
plàstic i d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, es presentaran les parts de
l’aparell reproductor masculí i les característiques dels espermatozoides.
Realització de les activitats 2 i 3 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 3.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Es projectarà un vídeo sobre el procés de
fecundació, extret de l’Enciclopedia Multimedia de los Seres Vivos-CD 14 (1’ 55’’).
Seguidament, amb l’ajuda d’un model humà desmuntable de plàstic i d’imatges
esquemàtiques i fotografies projectades, i tractant de fer referència al contingut del vídeo,
es descriuran els processos de fecundació i menstruació.
Realització de les activitats 4 i 5 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 4.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’un model humà desmuntable de
plàstic i d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, es descriuran les funcions de
la placenta, el cordó umbilical i el líquid amniòtic durant l’embaràs, així com les etapes del
part.
Realització de les activitats 6 i 7 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 5.
Repàs (5-10 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Projecció d’un documental científic. Es projectarà el documental En el vientre materno de
National Geographic (94’), que fa un recorregut precís i entenedor dels diferents
processos que tenen lloc al ventre de la mare des de la fecundació fins al part. Quan es
consideri oportú, s’aturarà momentàniament la projecció per comentar escenes i aspectes
destacats del documental.
Sessió 6.
Projecció d’un documental científic. Es continuarà projectant el documental En el vientre
materno de National Geographic. Quan es consideri oportú, s’aturarà momentàniament la
projecció per comentar escenes i aspectes destacats del documental.
30
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 7.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 8.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 9.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Solament els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
Sessió 10.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Solament els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos,
imatges i fotografies, a més d’un model humà desmuntable de plàstic. Per a la projecció del
documental, hi haurà prou amb un ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector,
encara que fóra recomanable desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran les fitxes amb les activitats que
han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el
seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 20% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
31
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
Els tres estats clàssics de la matèria: sòlid, líquid i gasós. Propietats. Canvis d’estat.
Propietats dels sòlids, els líquids i els gasos i canvis d’estat segons la teoria cinèticomolecular.
Concepte de pressió. Comportament dels gasos segons les variacions de pressió, temperatura i
volum.
Concepte de densitat. Comportament de la densitat de l’aigua segons el seu estat d’agregació
(comparació amb altres substàncies).
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que l’alumne sap diferenciar els tres estats clàssics de la matèria.
Verificar que l’alumne pot descriure les propietats dels sòlids, els líquids i els gasos i explicar-les
recorrent a al teoria cinèticomolecular.
Observar que l’alumne coneix els diferents processos de canvi d’estat de la matèria i és capaç
d’explicar-los recorrent a al teoria cinèticomolecular.
Constatar que l’alumne coneix els concepte de pressió.
Comprovar que l’alumne sap descriure el comportament dels gasos amb les variacions de pressió,
temperatura i volum.
Verificar que l’alumne coneix el concepte de densitat.
32
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a set nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 2, 4 i 6).
Repàs (sessions 2, 3, 6 i 7).
Realització de fitxes (sessions 2 i 6).
Pràctiques de laboratori (sessions 3, 4 i 7).
Projecció de vídeos educatius (sessió 5).
Concursos (sessions 8 i 9).
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc
(sessions 1 a 6), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una
sèrie de fitxes (Annex 9a) i pràctiques de laboratori, mentre que el segon bloc (sessions 7 a 8), per la
seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.
33
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(quins són els estats de la matèria, què és un gas, com es calcula la densitat d’un líquid,
etc.) i es promourà una breu conversa sobre la presència dels gasos a moltes aplicacions
de la nostra vida quotidiana.
Introducció dels continguts (35-40 minuts). Amb l’ajuda d’exemples senzills i propers i de
fotografies projectades, es presentaran els tres estats clàssics de la matèria (sòlid, líquid i
gasós) amb les seves propietats més importants, així com els seus canvis d’estat.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques
projectades, es recorrerà a la teoria cinèticomolecular per donar una explicació a les
propietats dels sòlids, els líquids i els gasos i als canvis d’estat de la matèria.
Realització de les activitats 1 i 2 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 3.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Pràctica de laboratori per estudiar el comportament de la temperatura durant els canvis
d’estat. Es presentaran els objectius de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quin
és l’experiment a realitzar, posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta
utilització del material. Els alumnes, cadascun dels quals disposarà d’un enunciat de la
pràctica (Annex 9b), treballaran en parelles i, a mesura que vagin avançant, hauran d’anar
responent, de manera individual, a les qüestions que es plantegen al dossier, sent-los
possible consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor.
Sessió 4.
Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i
fotografies projectades, s’introduirà el concepte de pressió i es descriurà com afecten les
variacions de volum, temperatura i pressió al comportament dels gasos.
Pràctica de laboratori per mostrar com varien el volum i la pressió d’un gas a temperatura
constant (5-10 minuts). Amb una xeringa plena d’aire, a la qual s’haurà tapat amb silicona
la punta prèviament, s’il·lustrarà el comportament dels gasos a temperatura constant.
Pràctica de laboratori per mostrar com varien la temperatura i el volum d’un gas a pressió
constant (15-20 minuts). S’il·lustrarà el comportament dels gasos a pressió constant
observant el comportament d’una pel·lícula sabonosa col·locada a la boca d’una ampolla
de vidre plena d’aire quan aquesta s’escalfa i es refreda.
Sessió 5.
Projecció de vídeos educatius. Es projectaran 8 vídeos educatius d’experiments científics
que il·lustren el comportament de sòlids, líquids i gasos davant canvis de pressió i
temperatura. Els vídeos, que poden trobar-se, entre d’altres, a la pàgina web:
http://www.xtec.net/iesemperadorcarles/gruiz/index.htm, són els següents: Dilatació d’un
sòlid (1’ 9’’), Dilatació d’un líquid (1’ 5’’), Dilatació d’un gas (1’ 19’’), La mà invisible (2’ 12’’),
La llauna que s’esclafa (1’ 17’’), L’ampolla que s’esclafa (1’ 56’’), Efectes del buit (2’ 16’’) i
Com introduir un ou dins una ampolla (2’). Després de la projecció de cada vídeo, es
donarà una explicació als fenòmens observats, intentant sempre que siguin els propis
alumnes qui aconsegueixin trobar-la relacionant els fets amb els continguts de la unitat.
Alguns dels experiments s’intentaran reproduir en directe per tal de facilitar la seva anàlisi
i comprensió.
34
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 6.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (15-20 minuts). S’introduirà el concepte de densitat i, recorrent
a exemples de la vida quotidiana, es compararà l’aigua amb altres substàncies pel que fa
a com evoluciona la seva densitat segons el seu estat d’agregació.
Realització de les activitats 3, 4, 5, 6, 7 i 8 de les fitxes. El treball serà individual, encara
que els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al
final de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 7.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Pràctica de laboratori per calcular densitats de sòlids i líquids. Es presentaran els
objectius de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quins són els experiments a
realitzar, posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta utilització del
material. Els alumnes, cadascun dels quals disposarà d’un enunciat de la pràctica (Annex
9b), treballaran en parelles i, a mesura que vagin avançant, hauran d’anar responent, de
manera individual, a les qüestions que es plantegen al dossier, sent-los possible consultar
les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor.
Sessió 8.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 9.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Solament els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció d’imatges,
fotografies i vídeos. Pel que fa a la sessió 5 (projecció de vídeos educatius), fóra recomanable
desenvolupar-la a un dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, per tal de poder
reproduir-hi alguns dels experiments. Finalment, les pràctiques de laboratori es desenvoluparan a
un dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, on els alumnes podran disposar de tot el
material necessari.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran el dossier de les pràctiques i
les fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents
llibres de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan
necessitin fer alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
La nota de les pràctiques tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
35
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
1 Substàncies pures i
0 mescles
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a sis nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 3 i 5).
Repàs (sessions 2, 4 i 6).
Realització de fitxes (sessions 1, 3 i 5).
Pràctiques de laboratori (sessions 2, 4, 6 i 7).
Concursos (sessions 8 i 9).
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc
(sessions 1 a 7), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una
sèrie de fitxes (Annex 10a) i pràctiques de laboratori, mentre que el segon bloc (sessions 8 a 9), per la
seva part, servirà per repassar i consolidar els continguts.
36
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(què és una mescla heterogènia, què és un dissolvent, com separarien una mescla d’oli i
aigua, etc.) i es promourà una breu conversa sobre les diferents utilitats de líquids com
l’aigua i l’oli a la cuina.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’exemples senzills i propers i de
fotografies projectades, s’introduiran els conceptes de substància pura i mescla, així com
els de mescla homogènia i mescla heterogènia.
Realització de les activitats 1 i 2 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Pràctica de laboratori per estudiar la diferència de comportament de la temperatura
d’ebullició per substàncies pures i mescles. Es presentaran els objectius de la pràctica i el
material necessari i s’explicarà quin és l’experiment a realitzar, posant especial èmfasi en
els aspectes de seguretat i correcta utilització del material. Els alumnes, cadascun dels
quals disposarà d’un enunciat de la pràctica (Annex 10b), treballaran en parelles i, a
mesura que vagin avançant, hauran d’anar responent, de manera individual, a les
qüestions que es plantegen al dossier, sent-los possible consultar les seves fotocòpies i
apunts i preguntar el professor.
Sessió 3.
Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’exemples senzills i propers i de
fotografies projectades, s’introduiran els conceptes de dissolvent, solut i solubilitat i es
descriurà com varia la solubilitat d’una substància amb la temperatura.
Realització de les activitats 3 i 4 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 4.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Pràctica de laboratori per estudiar la influència de la temperatura en la solubilitat d’una sal.
Es presentaran els objectius de la pràctica i el material necessari i s’explicarà quin és
l’experiment a realitzar, posant especial èmfasi en els aspectes de seguretat i correcta
utilització del material. Els alumnes, cadascun dels quals disposarà d’un enunciat de la
pràctica (Annex 10b), treballaran en parelles i, a mesura que vagin avançant, hauran
d’anar responent, de manera individual, a les qüestions que es plantegen al dossier, sent-
los possible consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor.
Sessió 5.
Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i
fotografies projectades, es descriuran les principals tècniques de separació dels
components d’una mescla: decantació, filtració, vaporització, cristal·lització, magnetisme,
extracció amb dissolvent, destil·lació.
Realització de les activitats 5, 6 i 7 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
37
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 6.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Pràctica de laboratori per separar mescles sòlides. Davant de tot el grup d’alumnes, es
procedirà a separar els components d’una mescla sòlida de llimadures de ferro, sorra i sal
comuna mitjançant l’ús de diferents tècniques. En primer lloc, es farà servir un imant per
separar el ferro. Seguidament, es barrejarà la resta de mescla amb aigua destil·lada
calenta per dissoldre la sal i es separarà la sorra per filtració. Finalment, escalfarem la
dissolució per vaporitzar l’aigua i recollir la sal. Durant tot el procés, els alumnes podran
anar prenent notes, de cara a l’elaboració de l’informe posterior.
Sessió 7.
Pràctica de laboratori per separar mescles sòlides. Fent servir un processador de textos,
cada alumne elaborarà un informe de la pràctica realitzada a la sessió anterior, incloent
els següents apartats: objectius, material, procediment, resultats i conclusions. En tot
moment, als alumnes els estarà permès consultar les seves fotocòpies, notes i apunts i
preguntar el professor. Al final de la sessió, el professor recollirà tots els informes per
corregir-los
Sessió 8.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 9.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Solament els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció d’imatges i
fotografies. Per a la realització de l’activitat 4 de les fitxes i a la sessió 7 serà necessari tenir accés
a una de les aules d’informàtica del centre. Les pràctiques de laboratori es desenvoluparan a un
dels laboratoris de Ciències Experimentals del centre, on els alumnes podran disposar de tot el
material necessari.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran el dossier de les pràctiques i
les fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents
llibres de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan
necessitin fer alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
La nota de les pràctiques tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
38
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
1
1 Circuits elèctrics
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que l’alumne sap descriure el paper dels electrons en el fenomen del corrent elèctric.
Verificar que l’alumne coneix els elements d’un circuit elèctric i la seva simbologia.
Constatar que l’alumne coneix els conceptes d’intensitat de corrent, resistència elèctrica i voltatge.
Observar que l’alumne és capaç de mesurar la intensitat, la resistència i el voltatge dels elements i
les parts d’un circuit elèctric.
Comprovar que l’alumne pot descriure com es comporta la intensitat de corrent amb les variacions
del voltatge i la resistència elèctrica.
Verificar que l’alumne coneix el concepte de potència elèctrica.
Constatar que l’alumne sap calcular el consum energètic d’un aparell elèctric.
Observar que l’alumne coneix els riscos d’electrocució en l’ús d’instal·lacions i aparells elèctrics.
39
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a sis nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 2, 3, 4 i 5).
Repàs (sessions 2, 3, 4 i 5).
Realització de fitxes (sessions 1, 2, 3, 4 i 5).
Muntatge d’instal·lacions elèctriques (sessions 6 i 8).
Concursos (sessions 7 i 9).
40
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc
(sessions 1 a 5), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una
sèrie de fitxes (Annex 11a), mentre que el segon bloc (sessions 6 a 9), per la seva part, servirà per
repassar i consolidar els continguts.
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(què és un circuit elèctric, de quins elements consta, com calcularien el consum d’un
equip elèctric, etc.) i s’animarà als alumnes a què especulin amb la idea d’un món sense
electricitat.
Introducció dels continguts (30-35 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i
fotografies projectades, s’introduiran els conceptes de corrent elèctric, conductor, circuit
elèctric i generador de corrent (altern i continu). Seguidament, es presentaran els símbols
dels elements bàsics d’un circuit elèctric: generador, pila, corrent altern, conductor,
interruptor, bombeta, resistència, timbre, presa de corrent i motor.
Realització de l’activitat 12 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els alumnes
podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de la
sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (30-35 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i
fotografies projectades, s’introduiran els conceptes d’intensitat de corrent, resistència
elèctrica, voltatge i efecte Joule. Seguidament, amb l’ajuda d’esquemes elèctrics i de
material elèctric de laboratori, es mostrarà com mesurar la intensitat, la resistència i el
voltatge amb un polímetre.
Realització de les activitats 1 i 2 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 3.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb material elèctric de laboratori, es muntarà
un circuit bàsic format per una font d’alimentació, un amperímetre i una resistència.
Seguidament, modificant el voltatge de la font d’alimentació, primer, i canviant la
resistència, després, es mostrarà com es comporta la intensitat amb les variacions
d’aquestes dues variables.
Realització de les activitats 3 i 4 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 4.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (15-20 minuts). Es presentarà el concepte de potència
elèctrica, així com les seves unitats de mesura més comuns (W i kW). Seguidament,
mitjançat un parell d’exemples senzills, es mostrarà a la pissarra com calcular el consum
d’un aparell electrodomèstic (en kWh).
Realització de les activitats 5, 6 i 8 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
41
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 5.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (5-10 minuts). Amb l’ajuda d’imatges projectades, es
presentaran una sèrie de normes bàsiques de seguretat elèctrica a la llar.
Realització de les activitats 7, 9, 10 i 11 de les fitxes. El treball serà individual, encara que
els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final
de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 6.
Muntatge d’una instal·lació elèctrica. Els alumnes hauran de muntar, sobre una fusta d’uns
60 x 60 cm, un circuit elèctric fent servir materials com els que s’utilitzen normalment a les
instal·lacions domèstiques (Annex 11b). Per al muntatge del circuit, els alumnes, els qual
treballaran de forma individual, disposaran de 4 sessions, 2 de les quals s’inclouran dintre
de l’horari de l’assignatura de Tecnologia. En aquesta primera sessió, el professor
presentarà als alumnes el projecte i el material que faran servir.
Sessió 7.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 8.
Muntatge d’una instal·lació elèctrica. Els alumnes finalitzaran el treball de muntatge d’una
instal·lació elèctrica.
Sessió 9.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Solament els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció d’imatges i
fotografies. Les sessions 2, 3, 4 i 5 es desenvoluparan a un dels tallers de Tecnologia o al
laboratori de Física del centre, on es podrà disposar de tot el material elèctric de laboratori
necessari. Finalment, l’activitat de muntatge d’una instal·lació elèctrica tindrà lloc a un dels tallers
de Tecnologia del centre, on els alumnes podran tenir accés a eines, cable i la resta de material
necessari.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran l’enunciat del projecte de
muntatge d’una instal·lació elèctrica i les fitxes amb les activitats que han de realitzar, així com
una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el seguiment de les explicacions
i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 20% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
L’activitat de muntatge d’una instal·lació elèctrica s’avaluarà com a part de l’assignatura de
Tecnologia.
42
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
1 Contaminació i
2 degradació del medi
OBJECTIUS DIDÀCTICS
CONTINGUTS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Comprovar que l’alumne sap descriure el fenomen de l’efecte hivernacle i comprèn com afecta al
manteniment de la temperatura terrestre.
Verificar que l’alumne coneix com afecta l’increment de les emissions de CO2 a la temperatura de
la Terra.
Constatar que l’alumne coneix les conseqüències del canvi climàtic i les possibles solucions.
Observar que l’alumne comprèn el paper protector que juga la capa d’ozó.
Comprovar que l’alumne coneix com afecten les emissions de CFC a la destrucció de la capa
d’ozó.
Verificar que l’alumne coneix formes de contribuir a minimitzar el problema amb la capa d’ozó.
Constatar que l’alumne coneix les fonts humanes de contaminació de les aigües, així com els
seus efectes nocius i les formes d’evitar-la.
Observar que l’alumne comprèn el concepte de biodiversitat i coneix quins factors la posen en
perill.
Comprovar que l’alumne coneix formes de contribuir a evitar la pèrdua de biodiversitat.
43
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
Nuclis d’activitat.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a set nuclis d’activitat:
Organitzadors previs (sessió 1).
Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 1, 2, 3 i 4).
Repàs (sessions 2, 3 i 4).
Realització de fitxes (sessions 2, 3 i 4).
Realització d’una presentació oral (sessions 5, 6 i 7).
Projecció d’una pel·lícula documental (sessions 8 i 9).
Concursos (sessions 10 i 11).
Seqüència i descripció.
Les activitats d’ensenyament-aprenentatge de la unitat s’organitzen en dos blocs. Al primer bloc
(sessions 1 a 4), es presentaran els continguts específics de la unitat i es treballaran per mitjà d’una
sèrie de fitxes (Annex 12), mentre que el segon bloc (sessions 5 a 11), per la seva part, servirà per
repassar i consolidar els continguts.
Sessió 1.
Avaluació inicial i organitzadors previs (15-20 minuts). Es plantejaran una sèrie de
preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria
(en què consisteix l’efecte hivernacle, quines poden ser les conseqüències del canvi
climàtic, on es localitza el forat de la capa d’ozó, quantes espècies en perill d’extinció
coneixen, etc.) i s’animarà als alumnes a què expliquin quines mesures d’estalvi energètic
posen en pràctica a casa seva.
Introducció dels continguts (35-40 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques, gràfics i
fotografies projectades, com les que hom pot trobar a la pàgina web:
http://www.globalwarmingart.com, es descriurà en què consisteix l’efecte hivernacle.
Seguidament, es presentarà la relació que existeix entre l’increment de les emissions de
CO2 a l’atmosfera i l’escalfament del planeta, així com quines són les principals causes
d’aquest augment. Finalment, s’exposaran les possibles conseqüències d’un canvi
climàtic degut a l’escalfament global i es farà un llistat de mesures a prendre per tal de
minimitzar i corregir els seus efectes.
Sessió 2.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (25-30 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques
projectades, es presentarà el concepte de capa d’ozó i quin és el seu paper protector.
Seguidament, es descriurà el fenomen del forat de la capa d’ozó, la influència de les
emissions de clor (CFC) en el seu progressiu increment i quines són les principals fonts
emissores de CFC.
Realització de les activitats 1 i 2 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 3.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (20-25 minuts). Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i
fotografies projectades, es descriuran els tres tipus de contaminació de l’aigua dolça per
l’acció de l’home (eutrofització, contaminació tèrmica i abocaments tòxics) i es farà un
llistat de mesures per contribuir a evitar la contaminació de rius i llacs.
Realització de les activitats 3 i 4 de les fitxes. El treball serà individual, encara que els
alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final de
la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
44
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Sessió 4.
Repàs (10-15 minuts). Breu repàs dels continguts introduïts a la sessió anterior.
Introducció dels continguts (15-20 minuts). Es presentarà el concepte de biodiversitat i,
fent servir exemples concrets, es donaran arguments a favor de la seva preservació.
Igualment, es descriuran els factors que suposen una amenaça per a la biodiversitat, així
com una sèrie de mesures que poden contribuir a la seva conservació.
Realització de les activitats 5, 6, 7 i 8 de les fitxes. El treball serà individual, encara que
els alumnes podran consultar les seves fotocòpies i apunts i preguntar el professor. Al final
de la sessió, el professor recollirà totes les fitxes per corregir-les.
Sessió 5.
Realització d’una presentació oral. Cada alumne haurà d’escollir una espècie amenaçada
o en perill d’extinció i preparar una presentació, fent servir un programa d’edició de
diapositives, que reculli dades característiques (aspecte físic, alimentació, reproducció,
costums, curiositats, etc.) i imatges de l’espècie, hàbitat i territori que ocupa i principals
factors que amenacen la seva supervivència. L’elecció de l’espècie serà lliure, tot i que es
proposarà una llista inicial de possibilitats (llop, linx ibèric, ós bru, ós polar, àliga imperial,
goril·la, ximpanzé, tigre, vell marí i elefant africà). Els alumnes hauran d’extreure tota la
informació d’Internet, per la qual cosa disposaran de 4 sessions, 1 de les quals s’inclourà
dintre de l’horari de l’assignatura de Llengua Catalana, amb la intenció que puguin
treballar aspectes gramaticals, ortogràfics i de redacció. En aquesta primera sessió, el
professor presentarà als alumnes el projecte i aquests començaran la recerca d’informació
i l’elaboració de les diapositives.
Sessió 6.
Realització d’una presentació oral. Els alumnes continuaran amb la preparació de la
presentació oral.
Sessió 7.
Realització d’una presentació oral. Els alumnes presentaran el treball sobre l’espècie que
van escollir davant el professor i la resta de companys. Cada alumne disposarà d’un
màxim de cinc minuts per fer-ho.
Sessió 8.
Projecció d’una pel·lícula documental. Es projectarà el documental An inconvenient truth
(93’), que tracta d’advertir dels perills associats a l’escalfament global degut a l’increment
de les emissions de CO2 d’origen humà en l’últim mig segle.
Sessió 9.
Projecció d’una pel·lícula documental. Es continuarà projectant el documental An
inconvenient truth. Al final de la pel·lícula, s’organitzarà una breu discussió sobre els seus
aspectes més destacats.
Sessió 10.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a
classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació
assolida, obtindran una determinada nota.
Sessió 11.
Concurs. Com a activitat de repàs, s’organitzarà un concurs on els alumnes (agrupats en
parelles) hauran de respondre a preguntes formulades pel professor relacionades amb els
continguts treballats a classe. Solament els estarà permès consultar les seves fotocòpies i
apunts durant deu minuts abans d’iniciar el concurs. Segons la puntuació assolida,
obtindran una determinada nota.
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
MATERIAL I RECURSOS
Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció d’imatges,
fotografies, gràfics, pàgines web i diapositives. Per a la projecció del documental, hi haurà prou
amb un ordinador amb reproductor de DVD connectat a un projector, encara que fóra
recomanable desenvolupar aquesta activitat a la sala d’audiovisuals del centre. Finalment, per a la
preparació de la presentació oral (sessions 5 i 6) serà necessari tenir accés a una de les aules
d’informàtica del centre.
Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliuraran les fitxes amb les activitats que
han de realitzar, així com una sèrie de fotocòpies de diferents llibres de text per facilitar-los el
seguiment de les explicacions i per poder-hi recórrer quan necessitin fer alguna consulta.
AVALUACIÓ
Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne,
assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del
20%.
La nota mitjana de les activitats de les fitxes tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana de la presentació oral tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
La nota mitjana dels concursos tindrà un pes del 10% a la nota global de la unitat.
Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes
molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la
nota global de la unitat.
46
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Índex
Introducció ............................................................................................................. 2
Competències bàsiques ........................................................................................ 3
Unitats didàctiques ................................................................................................ 5
Els cinc sentits ...................................................................................................... 6
L’aparell locomotor ................................................................................................ 10
L’alimentació ......................................................................................................... 14
L’aparell digestiu ................................................................................................... 18
L’aparell circulatori ................................................................................................ 21
L’aparell respiratori ................................................................................................ 24
El sistema excretor ............................................................................................... 27
L’aparell reproductor ............................................................................................. 29
Els estats de la matèria ......................................................................................... 32
Substàncies pures i mescles ................................................................................. 35
Circuits elèctrics .................................................................................................... 38
Contaminació i degradació del medi ..................................................................... 41
Annex 1a............................................................................................................... 45
Annex 1b............................................................................................................... 55
Annex 2a............................................................................................................... 57
Annex 2b............................................................................................................... 65
Annex 3a............................................................................................................... 69
Annex 3b............................................................................................................... 96
Annex 4a............................................................................................................... 98
Annex 4b............................................................................................................... 104
Annex 5 ................................................................................................................. 106
Annex 6 ................................................................................................................. 112
Annex 7 ................................................................................................................. 117
Annex 8 ................................................................................................................. 121
Annex 9a............................................................................................................... 127
Annex 9b............................................................................................................... 131
Annex 10a ............................................................................................................. 136
Annex 10b ............................................................................................................. 141
Annex 11a ............................................................................................................. 146
Annex 11b ............................................................................................................. 153
Annex 12............................................................................................................... 155
1
Ciències de la Naturalesa
3r ESO Aula Oberta
Programació
d’aula
IES Joan Puig i Ferreter
Curs 2007/2008
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Unitats didàctiques
5
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Annex 1a
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Els sentits.
Activitats.
▪ Activitat 1. Identifica a la imatge que se’t presenta més avall els següents elements: pèl,
epidermis, receptor del dolor, glàndula sudorípara, hipodermis, nervi, dermis.
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
▪ La informació recollida pels receptors de la pell és transmet a altres parts del cos més
allunyades mitjançant...
a) Les glàndules transmissores.
b) Els nervis.
c) El col·lagen.
▪ Activitat 3. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
Les persones de raça negra tenen més melanina a la pell que no pas les de raça blanca.
Si algú ens toca només un pel del braç, és impossible que ens adonem si tenim els ulls tancats.
A la pell dels dits hi ha la mateixa concentració de receptors tàctils que a la del colze.
Quan ens pelem a causa del sol, les cèl·lules que perdem pertanyen a l’epidermis.
Els nervis transporten la informació que recullen els receptors de la pell cap a parts del cos més allunyades.
Quan estem massa temps a la banyera i la pell se’ns arruga, és degut a què aquesta perd aigua.
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
H I P O D E R M I S
S I I V R E N L O L
I M I Q W R T X C E
M F A D U I M C R P
R O U S O X A M A E
E M E L A N I N A T
D G E N A S I E J G
I H D E R M I S R V
P C O L L A G E N G
E N S X O I S O A B
▪ Activitat 5. Omple adequadament els quadres amb els següents elements dels sentits del
gust i de l’olfacte: llengua, nervi olfactiu, pituïtària groga, pituïtària vermella, glàndula
mucosa, receptor gustatiu, papil·la gustativa, cavitat nasal, receptor olfactiu, nervi gustatiu.
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
▪ En comparació amb altres animals com els gossos, el sentit de l’olfacte dels humans...
a) Molt desenvolupat.
b) Igual de desenvolupat.
c) Poc desenvolupat.
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
c) Olorem pitjor.
▪ Activitat 7. Troba el nom de deu termes relacionats amb els sentits del gust i l’olfacte.
P L I V R E N E V P
A E O M U R A O I S
P D R U A T S T A D
I R O C I Q U B A R
L A I O S I O P U A
L D A S T R R A G S
A H R A L O J M N A
U Ç R E B E I A E L
A I A A I T R R L A
A A S C V G U G L T
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
▪ L’escleròtica...
a) És de color fosc.
b) És tota transparent.
c) És de color blanc.
▪ El cristal·lí separa...
a) L’humor vitri de l’aquós.
b) L’humor intern de l’extern.
c) El bon humor del mal humor.
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
c) La pupil·la.
▪ Activitat 10. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
La part de l’ull que actua com a lent per enfocar els objectes és el cristal·lí.
Les llàgrimes mantenen humida la còrnia i protegeixen l’ull davant els bacteris.
E L I A L L E P R A P
A S O M U E A O I P U
P D C U A D S T A U P
L R O L I I U I A P I
L A I O E O N P U R L
A N I T E R R A I J L
G H R A O O O S N E A
R Ç R C B C I T E O L
I I A A I T R R I S A
M I L L A T S I R C Ç
A A S P E S T A N Y A
▪ Activitat 12. Identifica adequadament a les imatges les parts de l’oïda assenyalades.
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
▪ Al final del conducte auditiu extern, trobem una membrana elàstica anomenada...
a) Cartílag.
b) Timpà.
c) Pituïtària.
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
c) Circular.
2 Les cèl·lules receptores generen un senyal que viatja pel nervi auditiu.
1 Els moviments del cos provoquen el moviment del líquid que contenen els canals semicirculars.
4 Les cèl·lules receptores generen un senyal que viatja pel nervi vestibular.
▪ Activitat 16. Troba el nom de deu termes relacionats amb els sentits de l’oïda.
E L I M A R T E L L
Q U A M U R A O I L
U C S U A T Q U A L
I E U T I M P A O R
L R L O A I O G U O
I U C S T Q R A G R
B M N A L A U M N E
R E E T C E I I E L
I N A O I T R O L L
Ç E S T R E P G L A
45
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Annex 1b
55
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Els sentits.
Constantment persones estar rebre estimuls nostre entorn llum bombeta temperatura
ambiental olor perfum soroll carrer gust menjar color objecte. Organs sentits existir cel·lules
especialitzades anomenar-se receptors sensorials respondre estímuls generar impulsos
nerviosos arribar cervell ser interpretar. Aquest web trobar informacio sentits poder practicar
comprovar coneixements. Ara nomes escollir voler començar.
El Tacte.
Sentit tacte residir pell. Gracies ell ser possible obtenir informacio rugositat superficie
percebre sensacions calor, fred, pressió dolor. Pell recobrir tot cos gruix variar segons zona
0,5 – 4mm. Poder distingir-se tres capes epidermis dermis hipodermis. Epidermis ser capa
mes superficial pell. Seva part exterior formar cel·lules mortes renovar-se permanentment.
Epidermis actuar proteccio agents externs vent aigua sol. Posseir substancia anomenar
melanina defensar accio raigs ultraviolats ser responsable color pell mes melanina mes
fosca. Dermis trobar-se receptors sensorials tacte suau calor fred pressio dolor. Diferents
tipus receptors no distribuir-se uniformement exemple dits haver mes receptors tacte suau
colze. Presencia colagen dermis donar certa elasticitat. Hipodermis ser capa mes profunda
pell. Determinades zones del cos hipodermis acumular greixos.
El gust i l’olfacte.
Receptors gust i olfacte respondre estimul determinades substancies quimiques dissoltes
aliments aire respectivamenit. Ser dos sentits estretament relacionarts. Sabor aliments ser
sensacio conjunta gust i olor. Olfacte residir part superior cavitat nasal anomenada pituitaria
groga. Receptors olfactius necessitar cert grau humitat per aixo entre ells trobar-se
glandules segregar moc. Sentit gust trobar-se situat basicament papil·les gustatives
superficie llengua. Gracies ell poder detectar gust acid salat dolç amarg. Saliva proporcionar
receptors gustatius grau humitat necessitar poder funciona correctament.
La vista.
Organ vista ser ull. Estar formar tres capes esclerotica coroide retina. Esclerotica ser capa
exterior ser color blanc. Part davant unir-se cornia membrana transparent. Coroide ser capa
intermitja ull. Part davant transformar-se disc circular muscular anomenar iris poder fer-se
mes gran o mes petit segons quantita llum arribar. Color iris poder variar entre persones
donar color caracteristic ull negre marro verd blau. Forat envoltar iris rebre nom pupil·la.
Darrera iris trobar cristal·li membrana transparent actuar com lent. Imatges tot verure’s
travessar cristal·li projectar-se sobre superficie interior retina estar recoberta receptors.
Diferenciar-se dos tipus receptors bastons sensibles llum cons sensibles colors. Interior ull
estar ple liquids humor aquos humor vitri separats cristal·li donar-li seva forma esferica. Ull
protegit agents externs pols parpells pestanyes. Glandules lacrimals segregar llagrimes
mantenir humida cornia tenir capacitat bactericida.
L’oida.
Organ oida ser orella. Ones sonores ser recolides pavello auricular passar traves conducte
auditiu extern ple cerumen. Ones sonores povocar vibracio membrana anomenar timpa
transmetre moviment cadena ossets formar martell enclusa estrep. Cadema ossets fer
moure liquid interior cargol. Aquest moviment estimular cel·lules receptores auditives tenir
forma ciliada emetre impulsos nerviosos. Orella tambe ser responsable equilibri cos.
Moviments cos fer moure liquid interior sacul utricle canals semicirculars estimular receptors
ciliars haver seu interior enviar senyal nervios cervell.
55
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Annex 2a
57
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
L’aparell locomotor.
Activitats.
▪ Activitat 1. Identifica a cadascuna de les dues imatges que se’t presenten més avall les
següents parts i ossos del cos humà: crani, peu, clavícula, tíbia, omòplat, peroné, estèrnum,
ròtula, costelles, fèmur, húmer, mà, columna vertebral, radi, cúbit, coxal, mandíbula.
57
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
▪ Els lligaments...
d) Són bandes fibroses molt fortes que uneixen les peces que formen l’articulació.
e) Són bandes fibroses molt robustes que uneixen les peces que formen el metacarp.
f) Són bandes fibroses molt dèbils.
▪ Activitat 3. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
En els ossos llargs del cos humà es distingeixen tres parts: epífisi, metàfisi i diàlisi.
A les cavitats dels ossos s’acumula una substància anomenada medul·la òssia.
Les articulacions mòbils fan possible la realització de moviments de rotació, angular i d’esfera.
- Un exemple d’articulació fixa són les unions entre els ossos del ....................
57
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
E N O R E P J A H O
G S O Q U I E H M E
R O T I B U C O A R
E K I E B R P J O I
Y C B C R L U T U D
I O I W A N A M D A
O X A T X H U M E R
M A Z X P F I M G F
B L Ç I L A E S U N
V A L U C I V A L C
57
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
▪ Activitat 6. Identifica a la imatge que se’t presenta més avall les següents parts i ossos del
cos humà: crani, peu, clavícula, tíbia, omòplat, peroné, estèrnum, ròtula, costelles, fèmur,
húmer, mà, columna vertebral, radi, cúbit, coxal, mandíbula.
57
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
▪ Activitat 7. Identifica a les imatges que se’t presenten més avall les següents parts i ossos
del cos humà: menisc, tercera falange (x2), tars, regió cervical, lligaments encreuats,
metatars, segona falange (x2), regió coccígia, primera falange (x2), lligament lateral intern,
metacarp, carp, regió sacra, cúbit, regió lumbar, radi, lligament lateral extern, regió dorsal.
57
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
▪ Activitat 9. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
▪ Activitat 10. Relaciona adequadament l’esquelet i la musculatura amb les seves funcions
dins de l’organisme.
57
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
▪ Activitat 12. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
Els músculs estan formats per unes cèl·lules allargades anomenades fibres estriades.
El teixit muscular estriat permet fer moviments que requereixen bastant força.
El teixit muscular llis s’encarrega de moviments que no requereixen molta força, com són els moviments
peristàltics.
La musculatura cardíaca està formada per teixit muscular llis, donat que no fa falta molta força per moure la sang.
Els lligaments serveixen per unir els ossos i els músculs entre si.
57
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
65
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
Annex 2b
65
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
65
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
69
Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula - 3r ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2007/2008
69
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 3a
75
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
L’alimentació.
Què són els nutrients?
▪ Els nutrients són substàncies que extraiem dels aliments i que són necessàries per poder
viure. Existeixen 6 tipus de nutrients:
greixos o lípids.
hidrats de carboni o glúcids.
vitamines.
minerals.
proteïnes.
aigua.
▪ Els nutrients acompleixen una triple funció dins del nostre organisme:
Funció estructural Ens aporten els materials que necessitem per la formació
d’estructures (ossos, pell, músculs, cabell, tendons, cervell, etc.).
Gràcies a ells podem créixer i també regenerar el nostre cos (tancar
ferides, soldar ossos trencats, renovar la pell cremada pel sol, etc.).
Aquesta funció és pròpia de les proteïnes i d’alguns minerals (calci,
fòsfor, magnesi...).
Ens aporten l’energia necessària per poder caminar, fer esport, respirar, mantenir la
temperatura corporal, pensar, etc. Aquesta funció és pròpia de greixos, hidrats de
carboni i proteïnes.
Els greixos tenen dues vegades més capacitat energètica que els hidrats de
carboni i les proteïnes. Això vol dir que són capaços d’alliberar el doble d’energia, el
doble de calories.calories
Llavors, com és que els esportistes, que necessiten consumir tanta
energia, mengen tan pocs aliments amb greix i solen acumular-ne tan poc al seu cos?
La resposta és senzilla. És veritat, ja ho hem dit, que els greixos poden alliberar molta més
energia que els hidrats de carboni i les proteïnes, però ho fan molt més a poc a poc i, a més,
provocant major sensació de cansament. El nostre organisme, que és molt llest, quan
necessita energia, crema primer els hidrats de carboni i després els greixos. Només quan ja
no té cap més remei recorre a les proteïnes.
Sortida Km 20 Km 30 Arribada
La caloria és una unitat per mesurar l’energia, com el metre ho és per mesurar la longitud i el segon ho és per mesurar el temps.
76
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Funció reguladora Ens aporten substàncies imprescindibles per fer possible i regular les
reaccions químiques que tenen lloc al nostre organisme. Aquesta funció és
pròpia d’alguns minerals (ferro, sodi, potassi...) i de les vitamines. Es tracta de
substàncies molt importants, però que només han d’estar presents al nostre
cos en quantitats molt petites.
H2 O
Seguint amb l’exemple de la Fórmula 1, vindrien a ser com aquells
compostos especials que fiquen a la gasolina i que la diferencien
de la que podem comprar a les benzineres, o els que fiquen a la
goma dels pneumàtics i que les fan tan resistents.
▪ Òbviament, no tots els aliments ens aporten els mateixos nutrients, ni en la mateixa quantitat.
A continuació tens una taula que permet veure quins nutrients aporten els diferents grups
d’aliments.
Un punt de color vermell indica que l’aportació d’aquest nutrient resulta especialment
significativa per part d’aquest aliment.
77
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Activitats.
▪ Activitat 1. Escull l’opció correcta.
▪ Dels greixos se’n pot extreure més energia que no pas dels hidrats de carboni.
a) No es veritat.
b) És cert.
c) És cert, però no se’n pot extreure més que de les proteïnes.
▪ Els hidrats de carboni alliberen energia més lentament que no pas els greixos.
a) Fals.
b) Veritat.
c) Fals, només les proteïnes alliberen energia més ràpidament que els greixos.
78
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ El ferro és un nutrient.
a) Veritat.
b) Totalment fals, si entrés ferro al nostre cos moriríem immediatament.
c) Veritat, el ferro és una vitamina.
▪ Les vitamines són molt importants, però només en quantitats molt petites.
a) Fals, quantes més en prenguem, millor.
b) Cert.
c) Fals, les vitamines no són necessàries.
▪ L’aigua és un nutrient.
a) Fals, l’aigua és només un líquid.
b) Veritat, el que passa és que en tenim molt poca al nostre cos.
c) Cert.
▪ La llet aporta...
a) Tots els nutrients.
b) Només proteïnes, greixos, minerals i vitamines.
c) Només proteïnes.
79
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
a) Lípids.
b) Hidrats de carboni.
c) Ferro.
▪ Activitat 2. Troba el nom dels sis tipus de nutrients a la següent sopa de lletres.
Q W L I P I D S E V
Ñ P O I U Y D T I R
L K J H G I F T E I
E R E L C O A U D S
I J I U D M A H A G
K O L A I G U A O S
L G E N I C N E D A
C A E O M A U I F Z
U S L A R E N I M U
X P R O T E I N E S
▪ Activitat 4. Ja hem dit que el cos humà està format, aproximadament, per un 61,5% d’aigua.
Amb les següents dades, completa l’histograma de sota: proteïnes (17%), greixos (14%),
minerals (6%), hidrats de carboni (1,5%).
70
Percentatge en pes al cos humà
60
50
40
30
20
10
0
Aigua
Nutrients
80
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Guía Nutricional
4 - La dieta equilibrada
No hay tema más controvertido en el campo de la dietética que el de fijar unas referencias que se acepten
universalmente sobre cuál debe ser la dieta óptima para el ser humano. Por una parte, cada grupo étnico tiene
un comportamiento a nivel nutricional tan diferente como su tipo de pelo o de piel. Por otra, los alimentos son
diferentes en cada parte del globo.
En lo único que todo el mundo está de acuerdo es en que una dieta equilibrada es aquella que contiene todos los
alimentos necesarios para conseguir un estado nutricional óptimo. Este estado de gracia nutricional es aquel en que
la alimentación cubre los siguientes objetivos:
Aportar una cantidad de nutrientes energéticos (calorías) que sea suficiente para llevar a cabo los procesos
metabólicos y de trabajo físico necesarios. Ni más ni menos.
Suministrar suficientes nutrientes con funciones plásticas y reguladoras (proteínas, minerales y vitaminas). Que
no falten, pero tampoco sobren.
Que las cantidades de cada uno de los nutrientes estén equilibradas entre sí. El grupo de expertos de la FAO
OMS (Helsinki 1988), estableció la siguientes proporciones:
1. Las proteínas deben suponer un 15 % del aporte calórico total, no siendo nunca inferior la cantidad
total de proteínas ingeridas a 0,75 gr/día y de alto valor biológico.
2. Los glúcidos nos aportarán al menos un 55-60 % del aporte calórico total.
Cuando se consigue el primer punto con una dieta mixta (carne o lácteos y huevos
con vegetales frescos), es bastante fácil que el segundo se complete también en
cuanto a las proteínas, aunque normalmente más bien se supera. Si se sigue una
dieta vegetariana estricta es posible tener problemas para alcanzar el mínimo
proteico necesario, pero no se tendrán problemas con la mayoría de los minerales
y vitaminas si se consumen vegetales variados. Sin embargo, sí es muy probable
tenerlos con la vitamina B12 o con el hierro y el calcio.
81
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
nutrientes incluidos en cada uno de los alimentos que consumimos cada día. Para ello deberíamos pesar y anotar
cuidadosamente la composición de cada comida a lo largo del día. Después consultaríamos las tablas de
composición de los alimentos que se editan en nuestro país y tras llevar a cabo algunos cálculos, compararíamos los
resultados con los de las tablas de necesidades mínimas que hayamos elegido. Así sabríamos si estamos cubriendo
nuestras necesidades reales de proteínas, aminoácidos y ácidos grasos esenciales, vitaminas, minerales, fibra, etc.
Este método funcionaría siempre y cuando hubiéramos pesado bien cada alimento, no nos hubiéramos equivocado
en ningún cálculo y todas las tablas que hubiéramos utilizado fuesen correctas, ya que cada día están cambiando los
criterios.
Puesto que en la realidad este método no resulta muy práctico, parece más sensato dar unas recomendaciones
generales que aseguren el cumplimiento de la mayor parte de las premisas que definen una buena alimentación. En
este sentido, la Comisión de Nutrición del Senado de los EE.UU. difunde periódicamente unas recomendaciones
dietéticas generales aplicables a prácticamente todas las personas sanas.
2. - Reducir el consumo de grasas hasta un 30 % del ingreso energético total, siendo el reparto entre la grasa
saturada, monoinsaturada y poliinsaturada algo diferente a lo que se venía recomendando hasta ahora. En base
a la prevención de enfermedades cardiovasculares se ha pasado a recomendar que las grasas monoinsaturadas
constituyan un 15 % del total de las calorías ingeridas, a costa de la reducción a un 5 % de las poliinsaturadas.
Las grasas saturadas deben constituir menos de un 10 % del total.. Además se recomienda reducir el consumo
de colesterol hasta 300 mg/día.
3. - Limitar la tasa de proteínas hasta un 15 % del ingreso energético diario o 0,8 gr por kilo de peso y día,
siempre y cuando las calorías ingeridas sean suficientes para cubrir las necesidades diarias de energía. De no
ser así, las proteínas se utilizarían como combustible celular en vez de cumplir funciones plásticas
(construcción y regeneración de tejidos) y se produciría un balance de nitrógeno negativo. También se sigue
recomendando disminuir el consumo de carnes rojas y aumentar el de aves y pescados.
4. - La cantidad de fibra vegetal presente en la dieta no debe ser nunca inferior a los 22 gr/día. Se ha añadido una
nueva recomendación en el sentido de que la fibra aportada no debe estar constituida únicamente por fibras
insolubles (con celulosa), sino que un 50 % del total corresponderá a fibra solubles (con pectinas).
5. - La dieta debe aportar las calorías necesarias para cubrir las necesidades metabólicas de energía. En general,
recomiendan unas 40 kcal por kilo de peso y día. En las últimas recomendaciones se ha pasado a matizar que
el aporte mínimo de proteínas de 0,8 gr/día no se tenga en cuenta al calcular las calorías aportadas por la dieta,
ya que éstas en realidad se utilizan exclusivamente con funciones plásticas y no como combustible celular.
6. - Se aconseja no sobrepasar el consumo de sal en 3 gr/día para evitar un aporte excesivo de sodio, que podría
dar lugar a sobrecarga renal e hipertensión. Evitar también los alimentos con alto contenido de sal. Estos son
la mayoría de los alimentos procesados y conservas de comidas preparadas.
7. - Finalmente nos recomiendan que si consumimos bebidas alcohólicas, debemos hacerlo con moderación.
Parece obvio y sin embargo una gran parte de la población juvenil de los países industrializados consume
alcohol en exceso y en cantidades cada vez mayores.
Quizá, sólo habría que añadir que los alimentos deben estar libres de contaminantes tóxicos o peligrosos resultantes
del proceso de producción y distribución en la industria alimentaria de nuestros días.
82
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
En los estudios llevados a cabo en España sobre la calidad de nuestra dieta se ha llegado a la conclusión de que, si
es verdad que estas recomendación son aplicables también a nosotros (que parece que lo son), la dieta de los
españoles deja todavía mucho que desear.
Comparando nuestros hábitos alimentarios con las recomendaciones RDA que hemos expuesto, se llega a las
siguientes conclusiones:
• Las calorías ingeridas por los españoles sobrepasan en un17 % a las recomendadas.
• Ingerimos una cantidad excesiva de alimentos de origen animal.
• El exceso de proteínas de nuestra dieta sobrepasa en un ¡¡ 71 % !! las RDA, consumiéndose unos 90 gr al
día de media.
• El aporte de carbohidratos es insuficiente: un 12 % por debajo.
• El aporte de fibra también es insuficiente: un 14 % por debajo.
• El exceso de grasas consumidas es del ¡¡ 82 % !! del recomendado.
Funció
estructural
Funció
energètica
Funció
reguladora
83
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 7. Els corredors d’un equip ciclista han fet una etapa molt dolenta. Tot i que es tracta
de grans corredors i que es troben en un bon moment de forma, van arribar dels últims,
perdent més de vint minuts respecte al primer classificat.
En arribar tots van dir que s’havien sentit molt cansats durant tota l’etapa, sense forces,
sobretot al final, durant la pujada a l’últim port de muntanya.
El directors tècnics de l’equip pensen que el problema pot estar relacionat amb allò que els
corredors van menjar abans de prendre la sortida: un got de llet descremada, dos ous ferrats
amb botifarra, una amanida d’enciam i tomàquet i un suc de taronja.
Omple la taula amb els principals nutrients que van aportar als ciclistes cadascun dels
aliments que van ingerir.
Segons el resultat de la taula anterior, creus que el menjar va ser la causa més probable del
defalliment dels ciclistes? Per què? (Has de dir com els va afectar prendre els nutrients que
van prendre i no prendre els que no van prendre).
Proposa tu ara un menú alternatiu i al que van prendre i que creguis podria haver evitat el
problema.
84
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 9. Omple la taula següent, tenint en compte els ingredients de cadascuna de les
receptes.
85
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
86
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 10. Relaciona els següents fets amb la funció corresponent i, aquesta, amb els
nutrients adequats.
▪ Activitat 11. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
Si volem sortir a caminar per la muntanya, és recomanable un esmorzar a base de fruita i embotit.
Quan el nostre organisme crema els greixos per obtenir energia és normal que ens sentim cansats.
Els greixos poden alliberar més energia que no pas els hidrats de carboni.
Els hidrats de carboni són la font d’energia més ràpida pel nostre organisme.
Quan necessita energia, l’organisme recorre, primer de tot, als hidrats de carboni.
L’organisme recorre als greixos per generar energia només quan els hidrats de carboni ja s’han esgotat.
Els hidrats de carboni són capaços d’alliberar més calories que no pas els greixos.
Quan volem realitzar algun tipus d’activitat esportiva és bo haver pres abans hidrats de carboni, com els que
s’obtenen del peix i les verdures.
L’organisme recorre als greixos per generar energia només quan els hidrats de carboni i les proteïnes ja
s’han esgotat i no té més remei.
Quan volem realitzar algun tipus d’activitat esportiva és bo haver pres abans hidrats de carboni, com els que
s’obtenen de la pasta i les patates.
La principal funció de les proteïnes es estructural. Només les fem servir per produir energia quan els greixos i
els hidrats de carboni ja s’han esgotat.
87
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 12. Per cada recepta, omple la taula corresponent, tenint en compte els nutrients que
aporten els seus ingredients principals.
Gaspatxo andalús X X
▪ Activitat 13. Una tarda, en Santiago, un alumne de 3er d’ESO, mentre mirava l’àlbum de fotos
familiar, va observar que els seus avis, de joves, eren molt més baixets que no pas ell ara.
Com que a classe estan estudiant l’alimentació, va pensar que aquest fet podria estar
relacionat amb allò que menjaven els seus avis. És per això que va preguntar a la seva avia
Josefina, obtenint la següent resposta: “Gairebé no menjaven carn, només pollastre, molt de
tant en tant. El peix ni l’oloraven. De vegades un ou ens el partíem entre cinc. Menjaven molt
de pa. Preníem només una mica de llet amb el cafè cada matí, i de vegades, ni això”.
Creus que la sospita de l’alumne era encertada? Justifica la teva resposta (fixa’t en quin tipus
de nutrient escassejava en la dieta dels avis i quina és la seva funció dins de l’organisme).
88
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 14. Aquesta activitat consisteix a elaborar l’anomenada Roda dels aliments, tal com la
proposa la Sociedad Española de Dietética y Ciencias de la Alimentación. A la taula 1 de la
pàgina 2 ja hem dividit els aliments en 9 grups. Ara, però, amb la Roda dels Aliments farem
només 6 grups, segons quin sigui el nutrient més important que aporten a la nostra dieta. A
continuació tens una taula que resumeix tot això que acabem de dir.
Hauràs pogut observar que l’última columna és buida. Completa-la amb la funció adequada,
segons el nutrient més important que aporta cada grup (recorda que hi ha tres funcions:
estructural, energètica i reguladora).
Ara ja podem elaborar la Roda dels aliments. A la pàgina 16 tens tot un seguit d’imatges de
diferents aliments. Retalla-les i després enganxa-les a la part de la roda que correspongui al
color assignat al grup al qual pertany (fixa’t en la taula anterior per saber quin color correspon
a cada grup). Al centre de la roda hi ha un cercle de color blau on has d’enganxar els símbols
de l’aigua (recorda que també es tracta d’un nutrient) i l’exercici físic (element imprescindible
per portar un estil de vida saludable). Aquests símbols també els tens a la pàgina 16.
89
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 15. Un element molt utilitzat com a guia a l’hora d’elaborar dietes equilibrades és
l’anomenada Piràmide dels Aliments. Aquesta piràmide fa servir els mateixos grups que la
Roda dels Aliments, ordenats segons la quantitat de vegades que els hem de consumir. Així,
a la base de la piràmide (la part més ampla), apareixen aquells aliments que hem de procurar
prendre més sovint, i a la punta (la part més estreta), aquells que hauríem d’ingerir amb
moderació.
Seguint el mateix codi de colors que hem fet servir amb la Roda dels Aliments, i utilitzant les
imatges de la pàgina 16, construeix la Piràmide dels Aliments.
Nota: la zona de color gris que apareix a la part superior esquerra de la piràmide correspon al
sucre, aliment del qual, tot i pertànyer al grup dels cereals i les patates, hem d’intentar no
abusar.
90
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Activit
Activit
91
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ La Roda dels aliments, tal com la proposa la Sociedad Española de Dietética y Ciencias de la
Alimentación, és, com ja hem avançat, una eina gràfica que ens permet orientar-nos a l’hora
de tractar d’establir una dieta equilibrada i saludable.
Aquesta Roda dels Aliments estableix sis grups d’aliments. Dintre de cada grup, els diferents
aliments poden actuar de substituts els uns dels altres pel que fa a l’aportació d’un determinat
nutrient. Compte! Això no vol dir que aquest sigui l’únic nutrient que aporten, ni tampoc que
sigui el més important (recorda la taula 1 de la pàgina 2). Es tracta només de què tots els
aliments d’un mateix grup tenen aquest nutrient en comú.
La taula següent presenta els aliments que formen cadascun del sis grups amb el tipus de
nutrient que els caracteritza dintre de la Roda dels Aliments.
Fixa’t en aquests sis grups d’aliments i compara’ls amb els nou que apareixien a la taula 1 de
la pàgina 2. Comprovaràs que les patates s’han ajuntat amb els cereals i el sucre, donat que
tots ells aporten, bàsicament, hidrats de carboni.
També podràs observar que, tant els llegums com els fruits secs han passat a formar part d’un
mateix grup, juntament amb la carn, el peix i els ous. Això és així perquè els llegums i els fruits
secs poden actuar com a substituts dels altres tres pel que fa a l’aportació de proteïnes, la
qual cosa resulta especialment
important per determinades
persones (com els vegetarians, per
exemple).
93
Una ració és la quantitat d’un aliment adequada a la capacitat d’un plat o recipient considerat normal. Exemples de
ració serien: 1 got de llet, 2 iogurts, 1 poma, 1 plàtan, 1 tall de meló, 1 plat d’amanida, 2 llesques de pa, 1 patata
mitjana, 1 plat d’arròs, 1 plat de pasta, 1 bistec, ¼ de pollastre, 2 rodanxes de lluç ó 2 ous.
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Tingues sempre present que aquestes recomanacions són vàlides per persones adultes, que
realitzen una activitat física mitjana i sense especials problemes de salut. En altres casos
(nens, esportistes professionals, embarassades, diabètics, etc.), la dieta hauria de ser més o
menys diferent.
Activitats.
▪ Activitat 16. Escull l’opció correcta.
▪ Un dietista és...
a) Un metge.
b) Un especialista en nutrició humana.
c) Una persona que treballa a una botiga de productes per aprimar-se.
▪ Els nutrient que tenen en comú els cereals i les patates són...
a) Els greixos.
b) Les vitamines i els minerals.
c) Els hidrats de carboni.
▪ Els vegetarians poden compensar el fet de no menjar carn amb les proteïnes procedents...
a) Dels llegums.
b) De les verdures.
c) De les patates.
▪ A la Roda dels Aliments, els aliments que apareixen dibuixats petits i a prop del centre...
a) Estan prohibits.
b) Els hem de consumir amb moderació.
c) Els hem de consumir a dojo.
94
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ En condicions normals, allò que una persona adulta ha de menjar més sovint són...
a) Cereals (i derivats) i patates.
b) Llegums.
c) Formatges i verdures.
▪ Si em menjo 2 ous, 1 bistec, 1 amanida, 1 pera i 1 iogurt, llavors puc dir que he pres...
a) 5 racions.
b) 6 racions.
c) 4 ½ racions.
▪ Activitat 17. Relaciona els següents grups d’aliments amb els seus nutrients característics,
segons estableix la Roda dels Aliments.
▪ Activitat 18. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
Una dieta equilibrada ens aporta tots els nutrients que necessitem, i quants més, millor (més val que en
sobrin que no que en faltin)
La Roda dels Aliments i la Piràmide dels Aliments són eines gràfiques que ens ajuden a elaborar dietes
equilibrades.
Les llegums i els fruits secs poden actuar com a substituts de la carn, el peix, els ous pel que fa a l’aportació
de greixos.
Les patates poden substituir la pasta pel que fa a l’aportació d’hidrats de carboni.
95
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Per portar un estil de vida saludable, és imprescindible practicar exercici físic i beure poca aigua.
En condicions normals, allò que una persona adulta ha de menjar més sovint són els ous.
Una ració és la quantitat d’un aliment adequada a la capacitat d’un plat o recipient considerat normal
1 plat d’amanida, 1 tall de meló, 2 rodanxes de lluç i 2 gots de llet són exemples de ració.
▪ Activitat 19. A continuació tens una taula que conté tot el que ha menjat una determinada
persona durant tot un dia en cadascun dels diferents àpats. Indica quantes racions de
cadascun dels diferents grups d’aliments ha pres en cada àpat i en total.
Segons el que ens recomana la Piràmide dels Aliments (pàgina 18) que hem presentat, creus
que el que ha menjat aquesta persona s’ajusta al que hauria de ser una dieta equilibrada? Per
què?
96
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 20. A la taula següent, recull tot el que mengis en cadascun dels diferents àpats durant aquesta setmana. Un cop l’hagis omplerta, indica
quantes racions de cada grup d’aliments has pres en cada àpat i en total cada dia.
Desdejuni
Esmorzar
Dinar
Berenar
Sopar
97
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
98
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 21. Segons els resultats obtinguts a l’activitat anterior, i tenint en compte les
recomanacions que fa la Piràmide dels Aliments (pàgina 18), analitza si el que vas menjar
cada dia s’ajusta al que hauria de ser una dieta equilibrada.
Dilluns
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Dissabte
Diumenge
99
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 22. Elabora una dieta setmanal que s’ajusti a les racions diàries de cada grup d’aliments que recomana la Piràmide dels Aliments
(pàgina 18). No pots repetir cap menjar més de dues vegades durant tota la setmana i, com a màxim, pots saltar-te un àpat diari. Després, indica
quantes racions de cada grup d’aliments has pres en cada àpat i en total cada dia.
Desdejuni
Esmorzar
Dinar
Berenar
Sopar
100
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
96
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 3b
96
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
96
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 4a
98
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
L’aparell digestiu.
Activitats.
▪ Activitat 1. Escriu el nom de la part de l’aparell digestiu que representa cada imatge i escriu-
hi el nom de les parts assenyalades, tal com s’indica a l’exemple.
Dent
s
Cavitat bucal
98
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
98
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 3. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
La funció de les dents i la llengua és esmicolar els aliments i barrejar-los amb la saliva.
Els moviments peristàltics de l’estómac afavoreixen la barreja de l’aliment amb els greixos.
98
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
- La mucosa gàstrica secreta una substància que es diu .................... i que protegeix les
parets de l’estómac.
- A l’intestí prim, el líquid pastós en què s’han convertit els aliments rep el nom de
....................
- L’intestí gros està format per tres parts: ...................., .................... i ....................
- Al final del procés digestiu, les restes que encara queden i que ja no podem aprofitar
reben el nom de .................... o ....................
▪ Activitat 5. Troba el nom de divuit parts de l’aparell digestiu a la següent sopa de lletres.
D U O D E W A F R C
S E I D R A C A F E
U X N E T C E R F C
C S I T O L G I P E
U A N U S M S N G U
M L B I L I S G J I
P I L O R U Q E O M
E V Z E Ç O J I L I
L A R I N G E U R U
M U C O S A L I U Q
98
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
1 S’absorbeix l’aigua del quil i els bacteris de la flora intestinal el converteixen en excrements.
6 L’aliment es barreja amb el suc gàstric gràcies als moviments peristàltics que genera la musculatura gàstrica.
8 Els nutrients són absorbits a través de les vellositats re recobreixen la paret interior de l’intestí prim (mucosa).
10 L’aliment avança per tot l’intestí prim degut als moviments peristàltics de la seva capa muscular.
El quim arriba al duodè, on es barreja amb la bilis (procedent del fetge), el suc pancreàtic (procedent del pàncreas) i el
14
suc intestinal (produït per l’intestí prim) i forma el quil.
16 Els excrements són expulsats de l’organisme per l’anus, gràcies a la relaxació voluntària dels esfínters.
11
Fetge Saliva
Vesícula biliar
98
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
104
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 4b
104
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
104
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 5
106
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
L’aparell circulatori.
Activitats.
▪ Activitat 1. Escull l’opció correcta.
▪ El plasma...
j) És el component menys abundant de la sang (menys d’un 5%).
k) És el component més abundant de la sang (aproximadament un 70%).
l) És el component més abundant de la sang (aproximadament un 55%).
▪ El plasma és...
m) Un líquid constituït per aigua i diverses substàncies dissoltes (nutrients, substàncies de
rebuig, etc.).
n) Un líquid que porta nutrients del cor a les cèl·lules.
o) El component principal de la orina.
▪ Els glòbuls vermells contenen una substància responsable del color vermell de la sang:
g) L’hematies.
h) L’hemoglobina.
i) La limfa.
▪ Les plaquetes...
106
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
V F
Fer arribar als òrgans del cos les substàncies que necessiten (nutrients, oxigen).
Recollir les substàncies de rebuig que generen les cèl·lules i portar-les als òrgans encarregats d’eliminar-les.
▪ Els capil·lars...
d) Són els vasos sanguinis més prims i fan possible l’intercanvi de substàncies entre la
sang i les cèl·lules dels teixits.
e) Transporten la sang des dels pulmons fins al cor.
f) Són els vasos sanguinis amb les parets més gruixudes.
106
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ El cor...
d) És un òrgan que actua com una bomba per impulsar la sang al llarg dels vasos
sanguinis.
e) És un òrgan que fa possible els moviments d’inspiració i expiració.
f) És un òrgan que fa possible els moviments peristàltics.
P O A M S A L P L U A
T L E U C O C I T N N
I I A S I L A I E M I
C C L Q B U E V N U B
O O L E U R J Q U B O
R G U O S E A U T A L
T I C O R U T M A E G
I A I R E T R A I N O
R C E F E O T N A F M
E I G O A J A S R O E
U C A P I L L A R E H
▪ Activitat 5. Identifica a la imatge que se’t presenta més avall les següents parts de l’aparell
circulatori: aurícula esquerra, vena cava superior, artèria pulmonar esquerra, vàlvula
pulmonar, artèria aorta, ventricle dret, venes pulmonars esquerres, vàlvula mitral, vena cava
inferior, vàlvula tricúspide, ventricle esquerre, aurícula dreta, vàlvula aòrtica, artèria pulmonar
dreta, venes pulmonars dretes.
106
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
106
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 7. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
La sang que passa per la vena cava superior prové dels pulmons.
▪ Activitat 8. Troba el nom de deu termes relacionats amb el cor a la següent sopa de lletres.
E L C I R T N E V R D
A E O S U R T O T I I
L D R I A T R O A D E
U R O S I Q U S R R R
C A N T S O T A R A F
I U A O E O C O X C U
R H R L L O J A Z I S
U Ç I E I E I L O R T
A F A M I T R A L E I
M A N C V G U E L P D
T R I C U S P I D E O
106
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 6
112
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
L’aparell respiratori.
Activitats.
▪ Activitat 1. Ordena les següents parts de l’aparell respiratori segons el camí que recorre
l’aire des que entra a l’organisme: fosses nasals, bronquis, alvèols pulmonars, epiglotis,
laringe, conductes alveolars, tràquea, faringe, bronquíols i orificis nasals.
Orificis nasals →
▪ Activitat 2. Identifica a cadascuna de les dues imatges que se’t presenten més avall les
següents parts de l’aparell respiratori: fosses nasals, bronquis, alvèols pulmonars, epiglotis,
laringe, conductes alveolars, tràquea, faringe, bronquíol, pulmons, diafragma, orificis nasals i
capil·lars.
112
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
V F
Fer arribar als òrgans del cos les substàncies que necessiten (nutrients, oxigen).
Recollir les substàncies de rebuig que generen les cèl·lules i portar-les als òrgans encarregats d’eliminar-les.
▪ La tràquea...
p) Consta d’uns anells de cartílag que li donen elasticitat i la mantenen sempre oberta.
q) Consta d’unes bandes fibroses molt resistents que li donen gran consistència.
r) Consta d’uns anells de cartílag que fan possible que es pugui tancar i obrir
constantment.
▪ La superfície interior de la tràquea està formada per...
112
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Els bronquis presenten una gran quantitat de ramificacions formant el que s’anomena...
a) Arbre respiratori.
b) Matoll pulmonar.
c) Arbre bronquial.
▪ El quitrà del tabac paralitza les cèl·lules ciliades de la tràquea, la qual cosa provoca...
a) Només una mica de brutícia.
b) No provoca res.
c) Que els gèrmens s’acumulin i es generin infeccions, com la bronquitis.
▪ Quin percentatge dels càncers de pulmó estan relacionats directament amb el consum de
tabac?
a) Entre un 10 i un 20 per cent.
b) Entre un 2 i un 5 per cent.
c) Entre un 80 i un 90 per cent.
▪ El monòxid de carboni que genera la combustió del tabac consumeix hemoglobina, la qual
cosa...
a) Disminueix la capacitat d’oxigenació i fa disminuir la capacitat esportiva.
b) Augmenta la nostra capacitat d’oxigenació.
c) No ens pot afectar de manera significativa.
112
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
- Els .................... són dues masses esponjoses, cadascuna d’elles envoltades per una
membrana elàstica anomenada ...................., i que contenen les ramificacions dels
...................., els ...................., els ........................................ i els
........................................
- La ventilació pulmonar consta de dues etapes: .................... (o .................... d’aire) i
.................... (o .................... d’aire).
▪ Activitat 6. Troba el nom de deu parts de l’aparell respiratori a la següent sopa de lletres.
F I L L A Q U E A E
O O U E O L A I S G
T P I Q G U V I U N
L R U U N N T E Z I
A O A N Q O I F O R
R M E Q L N R R I L
I L M G U Q O B A A
N U I K A E B R C F
G P L E U R A S B A
E A M G A R F A I D
112
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 7
117
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
El sistema excretor
Activitats.
▪ Activitat 1. Relaciona adequadament cada òrgan amb el seu nom i amb la seva funció dins
del sistema excretor.
▪ Activitat 2. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
L’excreció és el procés mitjançant el qual l’organisme elimina els productes de rebuig de les cèl·lules.
Si no expulséssim aquestes substàncies de rebuig, estaríem més bruts per dins, però no seria perjudicial.
117
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 3. Identifica a la imatge que se’t presenta més avall les parts de l’aparell urinari
assenyalades.
▪ Quan els ronyons deixen de filtrar la sang correctament, diem que es pateix...
p) Suficiència hepàtica.
q) Filtració renal.
r) Insuficiència renal.
▪ La diàlisi...
s) Consisteix a filtrar la sang del pacient fora del seu cos mitjançant una màquina.
t) Consisteix a extirpar un ronyó al pacient, netejar-lo bé i tornar-li-ho a implantar un cop
ha quedat ben net.
u) Consisteix a fer més grans els ronyons del pacient.
▪ Davant la insuficiència renal, apart de la diàlisi, una altra solució possible és...
d) El trasplantament.
e) L’extirpació dels dos ronyons.
f) No beure aigua.
117
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
d) Roques.
e) Pedres.
f) Ciment.
▪ Activitat 5. Troba el nom de deu termes relacionats amb el sistema excretor a la següent
sopa de lletres.
R D I A L I S I P I
A O B G A O P U G B
R C N V S T L T E P
A M A Y U M E U F S
R O S H O E K F E I
T D N A R L Z D U N
E C E J X A J U F B
R R Y N E F R O N A
U R E T E R I W U T
M O R H L E G T E F
117
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 8
121
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
L’aparell reproductor
Activitats.
▪ Activitat 1. Escull l’opció correcta.
▪ Els òvuls...
a) No contenen cap tipus de càrrega genètica (cromosomes).
b) Contenen la càrrega genètica femenina.
c) Contenen, tant la càrrega genètica masculina, com la femenina.
121
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 2. Identifica a les imatges que se’t presenten més avall les parts assenyalades.
121
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 3. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).
V F
L’erecció del penis té lloc gràcies a què els seus músculs fan moure els ossos del seu interior.
La producció de espermatozoides comença a la pubertat (12-15 anys) i continua durant tota la vida.
Per desenvolupar-se, els espermatozoides necessiten una temperatura lleugerament superior a la corporal.
121
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ El temps que transcorre des que s’inicia una menstruació fins que s’inicia la següent és...
a) D’uns 28 dies.
b) De nou mesos.
c) De 24 hores.
▪ Activitat 5. Troba el nom de deu parts dels aparells reproductors masculí i femení.
T A D O E D N A L G
R E J R M G U H I B
O I S E A L E T V A
M C D T N C P O U T
P U A U I R E R L A
A P O M G C T C V T
O E J S A K L S A S
F R N U V G V E H O
N P I F A C U P B R
O V A R I L Z E I P
▪ Activitat 6. Identifica a la imatge que se’t presenta més avall les parts assenyalades.
121
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
- El fetus es desenvolupa a l’interior d’una bossa plena d’un líquid que el protegeix dels
cops i les vibracions, anomenat ......................................
- Quan el nou nat és fora, es talla el ...................................., el qual deixa una cicatriu
anomenada ....................
- El part acaba amb l’expulsió de la ...................., pocs minuts després del naixement del
nen.
- Quan el fetus no pot sortir per un part normal, es pot practicar una intervenció
quirúrgica anomenada ....................
121
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 9a
127
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
SÒLID LÍQUID
SÒLID GAS
LÍQUID GAS
GAS LÍQUID
LÍQUID SÒLID
GAS SÒLID
▪ Activitat 2. Relaciona correctament cada estat de la matèria amb les seves propietats.
127
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Si tenim un recipient amb glaçons de gel d’aigua destil·lada fonent-se al sol, ...
y) La temperatura de l’aigua serà de 0 ºC.
z) La temperatura de l’aigua anirà pujant a mesura que el sol la vagi escalfant.
aa) La temperatura de l’aigua serà de 100 ºC.
127
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 4. Hem inflat un globus elàstic a les 5 de la matinada, l’hem tancat de forma que no
s’escapi gens d’aire i l’hem deixat lligat al balcó. Quan siguin les 12 del migdia, després
d’unes quantes hores al sol, què creus que li haurà passat al volum del globus? Haurà
augmentat, haurà disminuït o, pel contrari, haurà romàs igual? Explica per què.
▪ Activitat 5. Hem omplert una ampolla de vidre amb aigua fins a dalt de tot i l’hem tapat bé.
Després, l’hem introduïda dins el congelador durant tot un dia. Què creus que li haurà passat
a l’ampolla al cap d’aquest temps? Explica per què.
▪ Activitat 6. Què creus que passarà si escalfem una ampolla de vidre tancada i plena d’aire?
Explica per què.
▪ Activitat 7. Un objecte té una massa de 432 g i ocupa un volum de 288 cm3. Calcula la seva
densitat.
M B R K D I C L S M M H S
F A I T B W N P O O U O O
U N S U D Z D A L I L V I
Y B R S P H C I I I O Z C
O C I F A U Q E D S V O A
I A P D Q U A I G O U J S
S A G T I K F U H M G Y N
U N K D U I G O E S A I E
F B L Z C W C L E W Q U D
A E O A J R M Q F O A Y N
X F C T E V X I E X G V O
O I C A M I L B U S S J C
O O I C A Z T I R O P A V
127
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 9b
131
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Fes un muntatge experimental com el que apareix a la figura i elabora una llista amb tot el
material necessari.
▪ Omple el got de precipitats amb 100 mL d’aigua destil·lada i llença-hi uns quants glaçons,
també d’aigua destil·lada. Comença a escalfar-lo mentre vas remenant el seu contingut per
tal de mantenir la temperatura uniforme. Quan vegis que el gel comença a fondre, recull en
una taula la variació de la temperatura de l’aigua cada minut.
.. 2
Temps (min) 0 1 2 3
. 0
Temperatura
(ºC)
▪ Amb les dades de la taula, elabora un gràfic que mostri l’evolució de la temperatura de
l’aigua durant tot el temps que ha durat l’experiment.
131
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ A quina temperatura ha començat a bullir l’aigua (inici del canvi de fase líquida a gasosa)?
Com s’ha comportat la temperatura a partir d’aquest moment?
131
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ En aquesta pràctica, calcularàs la densitat de l’aigua destil·lada, de l’oli, d’un tap de suro i
d’un cargol d’acer. Fes una llista de tot el material que faràs servir.
▪ Omple una proveta amb aigua i fes servir el mètode del desplaçament de líquid per mesurar
el volum del tap i del cargol. Descriu el procediment que has fet servir.
▪ Amb els valors que has mesurat, calcula la densitat de l’aigua, l’oli, el suro i l’acer. Anota tots
els resultats obtinguts en una taula.
Massa (g)
Volum (mL)
Densitat
(g/mL)
131
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Introdueix l’aigua, l’oli, el cargol i el tap dins una proveta (per aquest ordre). Què observes?
Tenint en compte els valor de les densitats calculades, quina conclusió pots extreure?
131
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 10a
136
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 2. Classifica adequadament les següents substàncies: aigua de pluja, granit, fum,
tinta, vi, acer, cartró, vidre, cautxú, benzina, alcohol 96º, bronze, sang, sorra, fusta, oli, lava,
aire, carbó, suor.
136
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Una solució...
bb) És una mescla heterogènia de dos o més substàncies.
cc) És una mescla homogènia de dos o més substàncies.
dd) És un tipus de substància pura.
▪ Quan una substància pot formar una dissolució amb aigua, llavors...
y) Diem que és soluble en aigua.
z) Diem que és compatible amb l’aigua.
aa) Diem que està saturada d’aigua.
136
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 4. Cerca de internet informació sobre les següents tres dissolucions i omple la taula:
bronze, aire, llautó.
Composici
ó
Dissolvent
▪ Activitat 5. Relaciona correctament cada tècnica de separació amb el tipus de substància per
separar la qual serveix.
Decantació
Sòlids solubles
Filtració
Líquids immiscibles
Vaporització
Magnetisme
Sòlids insolubles
Extracció amb
dissolvent Sòlid amb propietats
magnètiques
Destil·lació
▪ Activitat 6. Relaciona adequadament cada mescla amb la tècnica de separació que s’hi
podria fer servir.
▪ Activitat 7. Troba el nom de deu termes relacionats amb els continguts de la unitat.
S O L U T J G C O B P G E V O
A B N I T E R I O D D E Q I K
Aigua / Sal Decantació
D A G W P I C L Y E X V C Z C
W E N I J A C O C D I A K S R
USorra
A S / Aigua
B R I U A R V Z P N O T Filtració
Z C L T M Y N F P T R O G L N
T D L J I T X B I O A R I U E
NAigua
I Q/F
Etanol
A L Z L D B C I S B V Vaporització
F E I C H V L J L H M T X I L
E O I O S A T A Q A W Z O L O
TFerro
O A / Sorra
E T E C U C O I A D I S Cristal·lització
F Z Q S U A U C L I X C Y T S
O K I H E K B S U M O I S A I
Aigua / Oli Magnetisme
T R W O I C U L O S P O F T D
C H I V M E M S I T E N G A M
136
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 10b
▪ Fes un muntatge experimental com el que apareix a la figura i elabora una llista amb tot el
material necessari.
▪ Omple un got de precipitats amb 100 mL d’aigua destil·lada i comença a escalfar-lo mentre
vas remenant el seu contingut per tal de mantenir la temperatura uniforme. Recull en una
taula la variació de la temperatura de l’aigua destil·lada cada minut.
Aigua destil·lada
.. 2
Temps (min) 0 1 2 3
. 0
Temperatura
(ºC)
▪ Substitueix ara el got de precipitats amb l’aigua destil·lada per un altre amb aigua de mar i
repeteix l’operació. Recull en una altra taula la variació de la temperatura de l’aigua de mar
cada minut.
Aigua de mar
.. 2
Temps (min) 0 1 2 3
. 0
Temperatura
(ºC)
▪ Amb les dades de la taula, elabora un gràfic que mostri l’evolució de la temperatura de
l’aigua destil·lada i de l’aigua de mar durant tot el temps que ha durat l’experiment.
▪ Fes un muntatge experimental com el que apareix a la figura i elabora una llista amb tot el
material necessari.
▪ Omple el got de precipitats amb 100 mL d’aigua destil·lada. Per altra banda, col·loca 120 g
de KNO3 sobre un vidre de rellotge i no els retiris de la balança.
▪ Amb una cullereta, poc a poc i remenant la mescla, vés afegint a l’aigua KNO3 fins que
observis que ja no se’n dissol més. En una taula, anota la temperatura de l’aigua i la
quantitat de KNO3 que has afegit (per saber-la, només has de veure quant marca la balança
i calcular quant falta per arribar a 120 g).
Temperatura
20 30 40 50 60
(ºC)
Massa KNO3 (g)
▪ Escalfa l’aigua fins a arribar a 20 ºC i repeteix l’operació anterior, anotant de nou els resultats
a la taula. Tingues en compte que la quantitat de KNO 3 que has d’apuntar és la quantitat
total que has gastat des del començament.
▪ Amb les dades de la taula, elabora un gràfic que mostri l’evolució de la solubilitat del KNO3
en funció de la temperatura.
Annex 11a
146
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Circuits elèctrics
Activitats.
▪ Activitat 1. Completa adequadament la taula que apareix a continuació.
▪ Activitat 2. Marca aquelles bombetes que estaran enceses als següents circuits.
146
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 3. Observa els següents circuits i digues en quins la disposició dels aparells de
mesura permet obtenir valors correctes de la intensitat del circuit i el voltatge de la pila.
▪ Activitat 4. a) Munta el circuit representat a la figura i, amb l’ajut d’un polímetre, mesura el
voltatge de la pila i la intensitat que circula per cadascuna de les tres bombetes.
▪ Activitat 5. a) Dibuixa l’esquema d’un circuit format per una pila, un interruptor i tres
bombetes connectades en sèrie. Després, dibuixa’n un altre idèntic, però amb les bombetes
connectades en paral·lel. Finalment, munta’ls tots dos i observa com brillen les bombetes.
b) Quin dels dos sistemes de connexió creus que es fa servir en un habitatge? Per què?
146
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 6. a) Dibuixa l’esquema d’un circuit format per una pila, un interruptor i una
bombeta. Després, dibuixa’n un altre afegint-hi dues piles més connectades en sèrie.
b) Munta tots dos circuits i mesura, amb l’ajut d’un polímetre, les seves respectives tensions totals.
c) Observa els esquemes i els valors de les tensions que has mesurat. Quina relació diries que hi ha entre totes
dues?
d) Brillen igual les dues bombetes? Per què creus que passa això?
▪ Activitat 7. Munta el circuit representat a la figura, tenint en compte que el valor de totes les
resistències que escullis haurà d’estar entre 100 Ω i 500 Ω. Seguidament, amb l’ajut d’un
polímetre, mesura el voltatge total del circuit, així com el de cadascuna de les dues piles.
Mesura també les intensitats assenyalades.
146
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Un circuit té una resistència de 1158 Ω i una intensitat de 0,77 mA. Si afegim una altra
resistència, llavors...
a) La intensitat podria ser de 2 mA.
b) La intensitat no podrà ser de 5 mA.
c) La intensitat continuarà sent de 7 mA.
▪ Un circuit té dues resistències i una intensitat de 6 mA. Si traiem una resistència, llavors...
a) La intensitat no podrà ser de 3 mA.
b) La intensitat continuarà sent de 6 mA.
c) La intensitat podria ser de 9 mA.
146
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
a) Una rentadora 1500 W de potència que funciona 2h al dia durant una setmana.
▪ Activitat 10. El màxim de potència que pot suportar la instal·lació elèctrica d’un habitatge és
de 2,2 kW. Si connectem, simultàniament, una rentadora (1100 W), 1 torradora (400 W), 1
frigorífic (400 W), 1 televisor (100 W) i 5 bombetes (60 W cadascuna), aguantarà la
instal·lació?
▪ En un circuit elèctric...
a) Els electrons circulen del pol positiu del generador cap el negatiu.
b) Els electrons circulen en qualsevol sentit.
c) Els electrons circulen del pol negatiu del generador cap el positiu.
146
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 12. Troba el nom de deu elements característics dels circuits elèctrics.
G B A T E R I A B C I
O E W A T E B M O B U
Z Y N G L H K N Z W Q
E O X E X E D C E R A
L F U M R U J E A L T
B E D V C A R D I H I
A N C T J B D P R S V
C P O B M K R O T O M
O R U I A T I F R G A
R O T P U R R E T N I
R E S I S T E N C I A
146
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 11b
153
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Circuits elèctrics
Pràctica. Muntatge d’una instal·lació elèctrica.
▪ Sobre una fusta d’uns 60x60 cm, i fent servir materials com els que s’utilitzen normalment a
les instal·lacions domèstiques, has de muntar un circuit elèctric similar al que hom pot trobar
a qualsevol dormitori, amb una capsa de connexions, dos interruptors (un al costat de la
porta i l’altre al costat del llit), dues preses de corrent (també una al costat de la porta i l’altra
al costat del llit) i una bombeta al mig de l’habitació, la qual s’ha de poder encendre i apagar
independentment des de qualsevol dels dos interruptors.
▪ La disposició dels diferents elements sobre la fusta ha de ser la que es mostra a la següent
figura.
153
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Annex 12
155
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ L’efecte hivernacle...
y) És un fenomen imprescindible per la vida a la Terra, donat que impedeix que la seva
temperatura baixi massa.
z) És un fenomen totalment neutre, que tan se val si té lloc com si no.
aa) És un fenomen indesitjable i que hauríem d’intentar fer desaparèixer.
▪ Els arbres i les plantes són bons per combatre l’escalfament global...
a) Perquè consumeixen CFC.
b) Perquè consumeixen CO2.
c) No, en realitat són perjudicials.
155
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ La capa d’ozó...
a) Forma part natural de l’atmosfera terrestre.
b) És producte de les emissions de gasos generada per l’acció de l’home.
c) Es forma a partir de l’ozó que arriba del Sol.
▪ La capa d’ozó...
s) És un problema molt greu que els humans haurem de resoldre si volem seguir vius.
t) És més beneficiosa per nosaltres quant més prima sigui.
u) És mol beneficiosa per nosaltres, donat que ens protegeix de les radiacions ultraviolades del
Sol.
155
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 2. Relaciona els següents tipus de centrals de producció elèctrica amb l’activitat que
s’hi desenvolupa i amb el tipus d’energia (renovable o no renovable) que fan servir.
1 Moltes algues i plantes aquàtiques moren donat que no els arriba la llum solar.
4 Algues i plantes mortes serveixen d’aliment a microorganismes descomponedors i fan que la seva població augmenti.
155
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ Activitat 4. Durant l’últim any, en un llac han començat a proliferar les algues, l’aigua s’ha
enterbolit i s’ha tornat d’un color verdós i molts peixos han començat a aparèixer morts a la
superfície. Molt a prop del llac, aigües amunt hi ha una gran plantació d’agricultura
ecològica, A uns quaranta quilòmetres, també aigües amunt, hi ha una granja de porcs, no
massa gran. A uns cinc quilòmetres, aigües avall, fa un any i mig que van construir una
fàbrica de detergents. Imagina que pertanys al cos d’inspectors del Departament de Medi
Ambient de la Generalitat de Catalunya i que t’han encarregat que investiguis la raó de la
mort dels peixos. Amb la informació de què disposes, quines causes descartaries i per què?
I quina creus que és la causa del mal que ha patit la fauna del llac? Per què?
Descriu el procés que ha tingut lloc al llac i que ha culminat amb la mort dels peixos.
155
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Desforestació.
155
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Càncer de pell.
155
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
Depurar totes les aigües industrials i urbanes abans d’abocar-les als rius.
155
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
▪ A més de ser una font d’aliment, medicaments i fibres tèxtils, els animals i les plantes...
a) Contribueixen a mantenir l’aire i les aigües nets i el sòl fèrtil.
b) Contribueixen a contaminar l’aire i les aigües.
c) Contribueixen a l’escalfament global.
▪ Els següents factors suposen una amenaça per a la biodiversitat dels ecosistemes...
a) La contaminació industrial, els zoològics i la tala incontrolada de selves i boscos.
b) L’ús excessiu de fertilitzants sintètics, la caça incontrolada i el creixement de les zones de
conreu.
c) El creixement incontrolat de les zones urbanes, les repoblacions de bosc i els incendis
forestals.
▪ Els següents factors suposen una amenaça per a la biodiversitat dels ecosistemes...
a) El creixement de les zones de conreu, la contaminació industrial i la construcció de línies
fèrries.
b) Els incendis forestals, les investigacions científiques i l’ús excessiu de fertilitzants sintètics
c) El consum excessiu d’aigua pel consum i les activitats humanes, la tala incontrolada de
selves i boscos i el creixement incontrolat de les zones urbanes.
155
Ciències de la naturalesa · 3erESO · Curs 2007/2008
155