Sumari

La vida nocturna als 14 anys

4 Els adolescents i les drogues

El metro de Sabadell 5

Wa yeah!!!
6 El dietista respon
El passat de l’IES les termes
Economia de mercat
Crisi actual i alternatives 10
Globalització i neoliberalisme

14 Breu història de la tipografia

Escollir el televisor més adient 16

18 La civilització del plàstic

24 hores de Montmeló
Fem esport 20

XIV saló del manga

22 Aloma al TNC

Una casa sota la lluna 24

28 La programació a TV3

Participació Disseny i maquetació

IES Agustí Serra i Fontanet, IES Arraona, IES-SEP Cas-
tellarnau, IES Ferran Casablancas, IES Joan Oliver, IES Les
Termes, IES Miquel Crusafont, IES Vallès.
Coordinació i organització
Centre de recursos Pedagògics VO 1 (Sabadell).
Regidora d’educació, Ajuntament de Sabadell.
Alumnes del cicle formatiu de grau mitjà de Preimpressió en
arts gràfiques de l’IES Agustí Serra i Fontanet:
Marco Arauz, Bruna Buxeda, David Casado, Marc Cornet,
Soledad Domínguez, Mar Guerra, Rubén León, Mireia Mar-
tín, Marc Oliveras, Pedro Ortega, Alba Perez, Cristina Pue-
blas, Luis Vilaseca.

Professors Coordinadors:
Pàgina central: Carlos Perálvarez (IES Agustí Serra)
Portada: Marc Cornet (IES Agustí Serra i Fontanet) Òscar Aldrey, Eusebi Mestre i Àlex Sánchez
 Els adolescents i les drogues
C om a joves, tenim una posició privilegiada quan es tracta de
parlar de consum de drogues entre la gent de la nostra edat.
Per tant, a diferència d’algú que es limita a fer una enquesta,
nosaltres estem envoltats d’aquesta població, i això implica inevitablement
que tard o d’hora coneixeràs gent que consumeix drogues.
Com a adolescents, creiem que les drogues són una aberració, les
prengui qui les prengui. També opinem que no cal prendre’n per passar-
s’ho bé. D’altra banda, la societat té dues opinions que no sempre
coincideixen amb la realitat.
La primera, que el jove que pren drogues és un estúpid que no s’adona
de les conseqüències dels seus actes. I la segona, que el jove que no en
pren viu feliç i certament despreocupat sense destrossar la seva salut.
Pel que fa a la primera, tot i que en molts casos és cert, ens trobem
amb altres joves que saben perfectament les conseqüències del que fan.
Alguns (més dels que sembla) ho aprenen a controlar i no deixen que els
n’afecti la vida... Cal distingir també entre consum ocasional i addicció. A
d’altres simplement no els importa què els pugui passar. I recordem que
el tabac és tan perjudicial com qualsevol droga... i encara ningú no ha
qualificat d’estúpids i inconscients els milions de fumadors del món!
Respecte al segon tema, ens hi hem trobat especialment implicats. Quan un
jove arriba a una determinada edat, es troba que potser algun dels seus amics entra
en el «màgic i meravellós» univers de les drogues. I, inevitablement, en algun punt
a als 14 anys
La vida nocturn
E
l tema que tractarem parla sobre els joves
i la relació que s’estableix entre ells i «la vida
nocturna», per dir ho d’alguna manera.
Els joves comencem a sortir a partir dels 14 anys
aproximadament i, a conseqüència d’això, en
aquest període comencem a experimentar
noves situacions i noves experiències com, per
exemple, el consum de begudes alcohòliques.
Aquesta nova experiència implica un cert
grau de responsabilitat sobre un mateix
i així obtenir el vot de confiança merescut. I
a banda d’aquesta responsabilitat esmentada
anteriorment, aquesta experiència també inclou la
diversió i la bona estona passada amb els amics.
Per tant, de la mateixa manera que ens ho podem
passar bé, hem d’aprendre a assumir l’autoresponsabilitat. Les
persones adultes acostumen a dir o a pensar que les companyies
amb les quals sortim influeixen sovint en el nostre caràcter. De
fet, sí que és veritat que tot el grup d’amics i amigues a què
pertanyem ens assemblem i tenim pensaments i actuacions en
comú, però això no implica que si una nit sortim amb el grup
d’amistats i la majoria beuen, la resta també ho haguem de fer.
4
se li demanarà si hi vol entrar. Així, vist des de lluny, pot
semblar fàcil dir que no. I ho és. Però també és incòmode, ja
sigui per les mofes que pugui provocar en els seus companys
o per la pròpia sensació de no encaixar en un grup. Quan
un jove es decideix a no prendre drogues, és improbable que
es trobi a gust amb els seus amics si ells en consumeixen, i
potser intentarà trobar amics que comparteixin amb ell els
seus gustos. Però, és clar, això també és molt més fàcil de dir
que de fer. Si ho aconsegueix, és difícil anar de festa als llocs
habituals i sentir-se a gust ja que, no ens enganyem, els llocs
comuns per anar de festa és on potser amb més drogues ens
trobem. I si no ho aconsegueix, sempre li queda l’opció de
quedar-se a casa les nits de festa (força depriment si s’està
sol). Amb això volem dir que el que se sol plantejar com la veritat
no té per què ser així: droga no implica ni més ni menys felicitat,
i amb menys droga passa el mateix. Tot depèn de la persona, de
la situació en què viu i de la gent que l’envolta.
CECÍLIA IBÁÑEZ
ALEIX PALAU
3r d’ESO
IES Vallès
Un altre aspecte dintre del consum d’alcohol és el popularment
conegut «botellón», que es practica normalment a les places quan un
grup d’amics compra begudes, es troben i se les beuen plegats per tal de
divertir-se. Els «botellones» són la conseqüència de la diferència econòmica
entre consumir alcohol en una discoteca o comprar-lo en un supermercat
qualsevol. Però a la vegada que té avantatges, en aquest
cas econòmics, també té inconvenients, en concret, les
queixes de les persones properes a aquestes places. De
tota manera, nosaltres, els joves, pensem que la solució
seria la construcció d’espais on els joves poguéssim
divertir-nos sense necessitat de molestar altres persones.
En conclusió, tothom sap que només es pot comprar
alcohol a partir dels 18 anys, però també és sabut que els
joves en consumim. Per aquest motiu, pensem que podem
divertir-nos amb responsabilitat i a l’hora de fer «botellones»
efectuar-los en llocs concrets per evitar conflictes.
D’aquesta manera podrem fer ús d’aquest dret i això ens donarà com a
recompensa estones de diversió junt amb els amics. Per tant, aquest text es
podria resumir en cinc paraules: podem divertir-nos utilitzant el cap.
USOE ZÁBACO
ÈRIC MARTÍNEZ
3r ESO
IES Vallès
 i Informació
El metro a Sabadell
D
esprés de molts anys de demanar un
metro a Sabadell, s’ha aprovat la pro-
posta per millorar la comunicació a la
ciutat i amb altres poblacions properes, d’una
manera ràpida i eficaç.
Les noves estacions estaran situades per
tot Sabadell: a Gràcia; al passeig de la Plaça
Major (quedarà en desús l’actual de
Sabadell Centre); a la Creu Alta; a
la plaça d’Espanya; i, també, a
Ca n’Oriac.
L’estació de la plaça
d’Espanya servirà de
pont amb la Renfe, ja
que la mateixa boca
de tren servirà per
al metro.
Aquesta és la
major inversió de diners a Sabadell, ens hi gas-
tarem un total de 450 milions d’euros.
Aquesta nova infraestructura té molts avan-
tatges: el servei és molt més ràpid, sense re-
tencions, sense el problema de no trobar lloc
d’aparcament, més ecològic, etc.
Amb aquesta nova iniciativa es vol arribar
als set milions d’usuaris ja que actualment,
només amb la Renfe i els
5
Ferrocarrils Catalans, arribem als tres milions i
mig de persones que utilitzem aquests tipus de
transport.
En acabar les obres del metro i dels
Ferrocarrils Catalans, a Sabadell, en total, hi
haurà vuit estacions de metro i tren (Renfe i
Ferrocarrils Catalans), cosa que farà de
Sabadell una ciutat més sostenible
i amb una millor qualitat de
vida.
El problema és que
ara Sabadell s’ha
convertit en una
ciutat en la qual
costa molt cir-
cular, ja que
les obres
ocupen les
vies més importants i aquestes obres està
previst acabar-les d’aquí a uns quatre anys, però
tot depèn del punt de la ciutat en què ens tro-
bem.
Una altra qüestió que es plantegen els ciuta-
dans és si les obres poden causar danys al terra;
però els experts ja s’han encarregat de fer uns
trenta cinc sondejos dinàmics per verificar el te-
rreny, i sembla que no és així.
Alba Arqueros Martínez
1r batxillerat F
IES Ferran Casablancas
W Y E AH !
A !!
Tot comença quan el professor de català en- L’afectuosa resposta ens dóna a tots els parti-
tra a classe i ens fa la proposta. Diu que ja ho ha cipants i al creador d’aquest projecte, l’innovador
comentat als altres grups i professors de l’institut Oriol Prat, una gran satisfacció i un gran orgull
i sembla que la idea els ha agradat. pel treball realitzat, posteriorment felicitat i pen-
Nosaltres, amb certa intriga, esperem les seves jat al bloc d’aquest últim, Les Lletres de l’Uri
paraules. (www.lletresuri.blogspot.com).
A més d’escriure els tan típics textos de Sant Podem dir, doncs, que el dia dels llibres i les
Jordi, aquell any se’ns dóna la possibilitat de roses a l’IES Miquel Crusafont i Pairó s’ha trans-
participar en la gravació d’un vídeo en el qual format també, mitjançant la motivació de les no-
haurem de fer playback i coreografia d’alguna ves tecnologies, en el dia de les imatges i de la
cançó en català. cançó en català.
En un primer moment la idea ens xoca, les
nostres cares sorpreses i l’excitat murmuri que Sílvia Paré
les acompanya ho demostren; però, finalment, (amb la col·laboració d’Alina Lisnevska)
els primers comentaris, com ara: “quina vergon- 1r de batxillerat
ya”, “farem el ridícul davant de tot l’institut” o IES Miquel Crusafont i Pairó
“participar-hi puja nota?”, es veuen substituïts
per una tímida acceptació de la proposta, i
aquells escassos participants inicials es transfor-
men en vuit atrevides voluntàries (sí, sí, atrevides
voluntàries, perquè de nois atrevits no en tenim
cap) i vuit magnífiques robotetes, representant
“Wa Yeah”, una de les cançons dels mallorquins
Antònia Font, grup que ja coneixíem anterior-
ment.
Deixant la vergonya a un costat, entre rígids
moviments, pensats a casa o improvisats, i mol-
ts riures, es desenvolupen els assajos i la grava-
ció posterior, realitzats sempre en hores fora de
classe. Després d’algunes repeticions ja tenim la
feina feta, encara que... plena de preses falses!
Finalment, arriba el 23 d’abril, el dia de la ve-
ritat. Tots ens reunim a la sala d’actes del Centre
Cívic dels Merinals, on es fa el lliurament de pre-
mis. Tot seguit s’esdevé el moment esperat, la
reproducció dels vídeos. Els forts aplaudiments i
crits d’un públic sorprès i respectuós clouen ca-
dascuna de les creacions (1r i 3r d’ESO van tre-
ballar “El desesperat” i el “Va com va” de l’Ovidi
Montllor en versió dels Inadaptats; 2n d’ESO ho
féu amb el poema “Sextina” d’Enric Casasses;
i batxillerat i el professorat van preparar dos
poemes de Verdaguer musicats per Roger Mas:
“Voleu que vos la cante” i “Plus Ultra”).

6
EL DIETIS
TA RESPON
1. És possible menjar de tot i no engreixar-se?
Anònim
Sí, tenint en compte de no ingerir més calories
de les que cremem. En una dieta equilibrada hi
ha d’haver tot tipus d’aliments; el que s’ha de
procurar és no abusar de sucres i greixos, ja
que el nostre cos necessita tota classe de
nutrients, inclosos aquests.
Si, a més a més, practiquem exercici
físic ens serà més fàcil mantenir una
bona forma física.
2. El meu metge m’ha dit que tinc una
mica d’anèmia. Quins aliments podria
prendre per millorar aquesta mancança?
Mercedes (Barcelona)
L’anèmia es produeix per una falta de ferro.
Pot ser deguda a no ingerir-ne prou quantitat
en la dieta o per malabsorció d’aquest mineral.
A continuació et recomanem alguns ali-
ments rics en ferro, fàcils d’incorporar
a la dieta:
– Carns vermelles i vísceres.
– Fruits secs (nous, pistatxos, ametlles,
panses...).
– Llegums (llenties, cigrons...).
– Verdures verdes (espinacs, car-
xofes...).
– Cereals.
3. Tinc intolerància a la lactosa.
Amb quins aliments podria suplir
la falta de calci que aquest
problema em genera?
Lorena (Terrassa)
La intolerància a la lactosa ve
donada per la falta d’un enzim
digestiu.
Els productes làctics fermentats,
com el iogurt i el formatge, con-
tenen poca quantitat de lactosa
o gairebé nul·la, per tant, serien
7
aliments adequats que podria consumir, per tal
de cobrir les necessitats diàries de calci.
El consum de productes enriquits amb calci,
com llets de soja o llets sense lactosa, també
podrien ser opcions si li suposa un problema
deixar la llet.
4. Tinc un problema amb el meu fill de cinc
anys. No li agrada el peix i sé que és neces-
sari per a la seva salut. Què hi puc fer?
Anna (Martorell)
Aquest problema alimentari és dels més comuns
entre els nens, ja que l’olor i el gust no els agra-
da, junt amb el problema de les espines.
Alguna de les opcions són les varetes de peix
arrebossades, amb formes, salses, etc., que te-
nen un gust més suau, dissimulat i no porten
espines. També pots optar per entrepans o pa-
tés de tonyina o salmó, que els aporten els ma-
teixos beneficis que el peix.
5. Últimament tinc problemes d’estrenyiment.
M’agradaria saber quins productes amb fibra
són més recomanables.
Pilar (Sabadell)
A continuació et proporcionem una llista
d’aliments rics en fibra: pomes, civada, produc-
tes integrals, blat, espinacs, pastanaga, madui-
xes, mandarines, llegums, cereals, bròquil, nous,
taronja...
El consum de iogurt diàriament afavoreix el
trànsit intestinal, ja que aporta els bacteris be-
neficiaris de la flora intestinal. Això t’ajudarà a
solucionar problemes intestinals.
CRISTINA RAMÍREZ MARTÍNEZ
AINHOA ESLAVA SEGURA
IRIA QUINTANS ÁLVAREZ
THAIS ROVIRA ROMERO
MIREYA SALINAS ÁVILA
1r de Dietètica
IES/SEP Castellarnau
 Societat

El passat de l’
L’IES Les Termes no sempre ha estat institut. socials, naturals, castellà, religió i “gimnasia”
Fa uns 41 anys, aquests edificis eren una es- (Ed. Física). I en comptes de portar un llibre per
cola: Colegio Nacional Las Termes. Durant els a cada matèria, se’n portava un per a totes i un
primers anys hi havia classes des de pàrvuls de altre per a religió.
3 anys i fins a 5è de primària. Els alumnes que Hi havia molta disciplina i els professors
sortien d’aquí anaven a diferents col·legis, com podien pegar als alumnes.
ara les escoles Agnès Armengol, Ribot i Serra o
Sallarès i Pla.
L’any 1977 també van fer 6è per a aquells
nens que tinguessin germans petits a l’escola.

1
En aquella època ja hi havia activitats ex-
traescolars, com ara escacs (només per a nois),
costura (només per a noies) o repàs. Totes eren
gratuïtes i es feien dos dies a la setmana, de les
17 a les 18 h.

El que també ha canviat molt

són els jocs a l’hora del pati. Aleshores tenien
un gran èxit saltar a la corda o a la goma, jugar
a picar paret, etc.
El curs 1994-1995 es va tancar l’escola
00
d’EGB (Educació General Bàsica) perquè les
places destinades als nens i nenes del barri
estaven cobertes amb les escoles Amadeu Vives
i Joaquim Blume. Per tant, sobrava una escola
20

L’horari de classes no ha variat gaire en rela-
ció amb aquella època: de les 9 a les 12 h i de
les 15 a les 17 h.
El que sí que ha variat són les assignatures i
RIL els llibres. Les assignatures eren: matemàtiques,
AB
però feia falta un institut, ja que aquell any es
van suprimir els cursos de 7è i 8è i va començar
a funcionar l’ESO. El curs 1996-1997 es va
tornar a obrir l’edifici, però ja no com a escola
sinó com a institut .

09
7 RE
199
B
RO M
RE OVIE

27 11 0
FE B N

1 0
196 20
 Societat

’ IE S L e s T e r m e s
tats entre ells, sinó que per poder anar a l’altra banda cionament, els alumnes estudiaven en barracons
havies de sortir al carrer i tornar a entrar per una que van instal·lar al pati. Aquells dos anys van ser
altra porta. molt difícils per fer classes, ja que hi havia molt
Durant el seu primer curs de vida com a ins- soroll de màquines i dels paletes que parlaven i
titut de secundària, l’IES cridaven.
Les Termes tenia poc L’ any 2003 van
més d’una quinzena de
professors i professores. I.E.S. LES TERMES finalitzar les obres
definitivament.
Molts d’ells i elles venien Actualment a l’IES
Dades generals
de les escoles dels voltants Les Termes hi treba-
19

i aquí es van retrobar Adreça c/ Illa Bella, 20 llen una cinquantena

amb aquells alumnes que de professors i pro-
havien tingut a l’EGB. Municipi Sabadell fessores i hi estudien
Els dies previs a la in- uns 450 alumnes.
96

auguració del centre com Any d´inaguració 1961 Són diversos els
a IES encara no hi havia projectes de futur que
mobiliari, és a dir que totes 1.445 m2 tenim entre mans i
les aules estaven buides. El molts els canvis que
primer director de l’IES va Cost 143,03 mil. ens esperen. Però el
ser l’Isidre Beltrà, que va que és segur és que
estar dos anys en el càrrec, tots aquells moments
els cursos 1996 -1997 i 1997-1998. que les parets de l’institut han vist s’aniran
Cap al curs 1997-1998 van començar les obres repetint amb noves cares com a protagonistes.
dels edificis A i B que ara coneixem. Aquestes Com ens va dir el professor Manuel Arenas,
obres es van dividir en dues fases: a la 1a fase un dels més veterans de l’institut: « Entre todos
es van unir ambdues parts i aquestes obres van podemos hacer que este instituto mejore día a
durar un any. A la 2a fase es van remodelar i es día ». Que així sigui!
van unir a un tercer espai, l’edifici C, on hi ha els
laboratoris i els tallers de tecnologia. Sònia Martínez
Aquesta 2a fase també va durar aproximada- 4t d’ESO
ment un any. Mentre les obres estaven en fun- IES Les Termes
 € $$ $
€
Economia
conomia de mercat,
Economia de mercat
L’economia de mercat és un sistema econò-
mic en què les decisions clau (què produir,
com produir-ho i per a qui produir-ho) es pre-
nen a través dels mercats, en el funcionament
dels quals tenen un paper essencial els preus.
L’economia de mercat acostuma a estar lligada
avui a la teoria i pràctica econòmica neoliberal,
on el poder estatal és poc o gens interventor.
(Wiquipèdia)
En una situació de crisi com l’actual, caldria
recordar la necessitat d’un correcte i alhora just
funcionament del mercat. En la teoria econò-
mica la competència és una força benèfica que
impedeix, d’una banda, que les empreses
—que són moltes i venen el mateix pro-
ducte— abusin dels consumidors, ca-
rregant-los un preu més elevat que el
preu d’equilibri, i de l’altra que per-
judiquin altres empreses amb
un preu menor (per vendre
més i prendre’ls mercat). Com
diu Luis de Sebastián, catedràtic
d’economia internacional a Esa-
de: “La competència s’encarrega
que el preu sigui el que realment
determini l’oferta i la demanda del mer-
cat, que seria en certa manera el ‘preu just’.
Això és la teoria. En la pràctica dels negocis, la
competència és vista pels empresaris com una
barrera o restricció que els impedeix vendre més
quantitat, vendre a un preu més elevat o ven-
dre productes de qualitat diferent. Per això pro-
curen evitar-la o superar-la quan porten el seu
negoci al terreny del monopoli o de l’oligopoli
(monopoli d’uns quants). La competència com
a qualitat desitjable d’un mercat ben organitzat
és un bé públic, la preservació i defensa del qual
ha d’estar en mans de les autoritats”.
És quelcom ben evident que avui els consumi-
dors, i més els joves, estem indefensos i “desar-
mats” davant la imposició dels preus, fixats en una
mena d’“imperi totpoderós”, com una espècie de
déu “més enllà de tot i que de tot se n’aprofita” i
10
sempre amb vista a un objectiu: el màxim guany
per a uns quants; fins i tot cercant grans beneficis
en els productes de primera necessitat.
També, si cal, parlant del “mercat” laboral glo-
bal, se cerca la mà d’obra barata en altres països,
tenint com a nord oferir productes al mercat,
sense reduir mai l’obtenció dels més alts beneficis
—en moltes ocasions s’abarateixen els preus, en
reduir costos laborals i també baixant la qualitat.
Avui dia a Catalunya, tal com està la situació, els
preus haurien de ser més justos. Aquella dita clàs-
sica: “el comerç és l’art de vendre per sis allò que
val tres, i comprar per tres allò que val sis” hau-
ria de superar-se cercant altres posicions dins un
“comerç just” a escala planetària. A casa nostra
veiem actualment com molta gent intenta gastar-
se el mínim possible, poder estalviar una mica i
fer front als deutes...
Crisi actual
Concepte de crisi
Etapa de profundes pertorbacions que carac-
teritzen una situació greument depressiva, dintre
d’un cicle econòmic. En un sentit ampli, és el con-
junt de problemes que es relacionen entre si i que
potencien mútuament els seus efectes plantejats
al voltant d’un fet bàsic: la reducció en el creixe-
ment de la producció. En un sentit més estricte, és
la fase de l’activitat econòmica que es caracteritza
per una reducció brusca de la producció.
La crisi actual
Per crisi econòmica de 2008 es coneix la
percepció de crisi econòmica mundial que
va començar aquest any, originada als Estats
Units. Entre els principals factors causants de
la crisi estarien els alts preus de les matèries
primeres, una crisi alimentària mundial, una
elevada inflació planetària i l’amenaça d’una
recessió a tot el món, així com una crisi credití-
cia, hipotecària i de confiança en els mercats.
Molts autors consideren que no es tracta
d’una veritable crisi, atès que el terme crisi
manca de definició tècnica precisa però està
 $
$ $
Economia
crisi actual i alternatives
vinculat a una profunda recessió; aquesta, al
seu torn, es defineix com dos trimestres conse-
cutius de decreixement econòmic.
Ens diu Carles Coma: “En primer lloc la
crisi va sorgir perquè vam arribar a pensar que
el món era Xauxa, que tot era possible i sense
grans esforços. Va ésser una època d’interessos
baixos, de facilitats per a contractar hipoteques,
d’hiperconsum, de negocis fàcils... però en gene-
ral vam viure per sobre de les nostres possibilitats
i a més va florir l’especulació”.
Per als pobres aquesta crisi no és “la” crisi. És
una més que s’afegeix a les moltes que ja duen a
sobre. Els pobres són els grans oblidats... com
indiquen les xifres de l’ajut social públic que no
creixen. Aquesta és la cara humana de la crisi que
tots hauríem de dur dins l’ànima. Des d’aquest
punt de vista resulta esglaiador saber que a Es-
panya hi ha 638.200 llars en què cap dels mem-
bres té una feina (octubre de 2008)... i que aques-
ta xifra va en augment.
Comentari
Personalment crec que si la crisi fos realment
preocupant en extrem, els comerços, els bars, no
estarien tan plens. Però la gent s’ha acostumat al
consumisme i per tant hom prefereix anar més
just de diners, sense deixar, però, de comprar i
d’anar a molts llocs, bars...
Els pobres, en canvi, no arriben a fi de mes. Molts
perden les seves vivendes perquè ja no poden
pagar la hipoteca. Els rics segueixen amb els seus
“capritxos”, es compren cotxes nous i s’aprofiten
dels pobres.
Hi ha alternatives?
M. Dolors Oller i Sala, doctora en dret per la
Universitat de Barcelona, ens diu: “El model neo-
liberal de la globalització ho deixa tot a les mans
de la dinàmica del mercat i genera un procés in-
sostenible que no garanteix a tothom els mínims
per viure amb dignitat. El resultat és una situa-
ció de desordre social global que compromet la
pau i l’estabilitat mundial. En aquest sentit, no
11
€
podem oblidar que la pau està vinculada sempre
a la garantia de necessitats i condicions mínimes
de vida, és a dir, a uns drets socials mínims, com
el dret a l’educació, el dret a la salut, el dret al
treball i a un habitatge digne, etc. Així, podem
parlar d’una pau positiva més enllà de la simple
absència de la lluita armada”.
Crec que ha arribat el moment en què tots —
en aquesta necessària humanització global— hi
posem de la nostra part. Hem de començar per
pensar sobre el món que volem i en el tipus de
societat que hem de construir. I els joves hi volem
ser presents. Caldrà esforç, sacrifici, voluntat,
dedicació... Tot és possible si volem començar
a caminar en aquesta direcció. Les alternatives
sens dubte que hi són i es troben a tocar de les
nostres mans. Es tracta d’establir “els pilars d’una
nova concepció del govern de la globalització
des d’una perspectiva democràtica” (M. Dolors
Oller), que passarien per aquests “nous contrac-
tes humans” a escala mundial:
1. Contracte social per eradicar la
pobresa.
2. Contracte natural per conservar el
medi ambient.
3. Contracte cultural per aconseguir una
educació per a tothom.
4. Contracte ètic que torni a donar sentit
i perspectiva a l’aventura humana.
€
¥
$
$
¥
€
INGRID FERNÁNDEZ SÁEZ
EVA LEÓN RUIZ
ANNIE CARPIO VERA
1r de Batxillerat “A”
IES Joan Oliver
 € Economia
Globalització i neoliberalisme
En un món globalitzat com el nostre, podem
dir que la joventut pot quedar molt atrapada
en un consum dirigit per l’atractiu poder de les
grans «marques» (multinacionals)… Com diu
Joan Carrera i Carrera: «Això s’aconsegueix,
sobretot, controlant les formes externes, els
hàbits, les formes de vestir, el tipus de música i,
fins i tot, intentant controlar formes més inter-
nes, com l’aparença física a través de les dietes,
la gimnàstica... Alguns afirmen que el mercat
ofereix un ‘adolescent global’ que, a qualsevol
lloc, independentment de la seva cultura, pre-
fereix la ‘Coca Cola’ al te o al cafè, les ‘nikes’
a les sandàlies i els ‘Chicken Mc Nuggets’ al
pollastre amb samfaina...».
Des del punt de vista dels joves podem dir
que la globalització té tant una part positiva —si
caminem per estendre la democràcia, la justí-
cia i la igualtat en el nostre món—, com una
altra de negativa si els pobles del món cada dia
es troben més sotmesos a les decisions de les
transnacionals en tot allò que afecti les seves vi-
des. Només cal citar tres exemples, que poden
ajudar a entendre els seus possibles efectes —si
les condicions que se citaran es donen o no es
donen— en un sentit o altre:
La pluriculturalitat a molts llocs de la Terra ens
apropa els uns als altres i ens enriqueix sempre
que hi hagi entre les persones un veritable respec-
te a la diferència i la singularitat de cada poble.
Un altre cas en què per dir-ho així
ens pot afectar la globalització
és en la nostra autonomia
personal i col·lectiva, ja
que hem arribat a un
punt on totes les cultu-
res estan relacionades
entre si, depenent les
unes de les altres per
arribar a realitzar els
nostres objectius per-
sonals i socials.
Tots els joves tenim
12
$$ $
els mateixos drets. Hi ha d’haver una distribu-
ció justa i equitativa del treball, amb igualtat
d’oportunitats per a tots.
Neoliberalisme
Típicament, el terme neoliberalisme es re-
fereix a la filosofia política i econòmica que
propugna la mínima intervenció d’organismes
estatals sobre l’economia i la política. Així, el
paper de l’estat es redueix a garantir les lli-
bertats individuals. Es focalitza en els mètodes
de lliure mercat, en la disminució de les res-
triccions a les operacions de les empreses i en
l’establiment dels drets de propietat.
El neoliberalisme refusa la possibilitat d’una in-
tervenció positiva de l’estat en l’economia (que
pugui complementar la iniciativa privada), cen-
trant el paper d’aconseguir el progrés econòmic
i fins i tot, en casos extrems, la justícia social
en el foment del lliure mercat i la reducció de
les restriccions a les decisions de les empreses.
(Wiquipèdia)
Els resultats de l’anomenat «capitalisme sal-
vatge», nascut directament dels postulats neoli-
berals, ens han dut a una greu crisi mundial, en
molts terrenys:
«Els mercats financers estan dominats pels
grans capitals financers, la gran banca, els grans
fons d’inversió. Treballen pels seus interessos,
volent maximitzar la seva rendibilitat, sense
tenir en compte les veritables necessitats dels
països en vies de desenvolupament, que tenen
una economia que depèn d’algun d’aquests
mercats», com diu M. Dolors Oller i Sala.
Les injustícies dels mercats financers
No es veuen realment les necessitats dels
països ni de la seva població, sinó que tot el
que fan és per guanyar diners. Una solució a
aquest problema seria invertir només en allò
veritablement important i necessari, com per
exemple en maquinària, béns i serveis essen-
cials, avenços tecnològics, etc.
 $
$
$ €
Economia

Economia
Unes relacions econòmiques internacionals
injustes
No tots els països es troben en condicions
de competir en el lliure comerç com a iguals,
ja que la producció d’un país desenvolupat no
és la mateixa que la d’un país subdesenvolu-
pat. Una solució a aquest problema podria ser,
per exemple, condicionar la terra per poder
cultivar-hi i fer regadius... Calen nous planteja-
ments ètics globals en l’economia mundial.
$
$
això no ens ha de desanimar a l’hora
d’intentar fer un món millor. Ja que ara
coneixem els problemes, és l’hora de
cercar-ne les solucions.
No ens podem quedar, simplement, en
l’actitud neoliberal i ser passius. Perquè
els problemes ecològics, socioeconòmics
i culturals tenen solucions difícils i lentes,
i no agafar-les a temps podria significar
fer tard.
Per altra banda, queda una pregunta
innegable: què podem fer com a indivi-
dus per aportar el nostre granet de so-
rra per millorar el món en què vivim?
Potser només petites passes a favor de la huma-
nització: intentar informar-nos que els productes
que comprem siguin de comerç just; col·laborar
(en la mesura del possible) amb ONG; i intentar
per mitjà del vot que els governs s’adonin que
aquests problemes preocupen i que no poden
passar desapercebuts.

Conclusió (1) Mària i Serrano, Josep F. (2000). «La Globa-

A tall de conclusió, podríem apropar-nos de lització». Quaderns CiJ, núm. 103, pàg. 22.
nou al terme «globalització» tan emprat avui
dia, afegint al que ja s’ha dit el següent: «Glo-
balització significa el procés d’interconnexió fi-
nancera, econòmica, política, social i cultural,
possibilitada per les TIC —tecnologies de la in-
formació i la comunicació—, que relaciona de-
terminades persones i organitzacions governa-
mentals o no, tot creant dinàmiques complexes
de relació i d’exclusió. Hi ha persones i grups
més o menys globalitzats, i no podem afirmar
que estar globalitzat sigui bo o dolent».1
Després de la cita feta, i intentant recollir i
alhora expressar la meva opinió, en uns mo-
ments de tanta incertesa i sofriment en tants
ordres de la vida humana, crec que és inne- ALBA GARLITO EXPÓSITO
gable que la globalització porta en si mateixa, LUCÍA NAVARRO CANO
a més d’un potencial d’alliberament i humanit- CARLOS BERMÚDEZ PÉREZ
zació, molts inconvenients i problemes, però 1r de Batxillerat «A»

13
 Hi havia dues tendències, la Italica basada en la
lletra romana i la minúscula Carolíngia que els
permetia fer il·lustracions detallades i la tendència
gòtica que era més gruixuda i calia ombrejar les
il·lustracions per harmonitzar el conjunt.

G B
SEGLE XV
Apareix la tipografia i
s'inventa la impressió
BREU HISTÒRIA amb tipus mòbils (atri-
buida a Gutenberg).
SEGLE XVII
Els Estiennes, saga
DE LA IMPREMTA SEGLE XVI
Luca Pacioli, matemàtic
d'impressors, creen ti-
pografies de gran be-
italià, aplica la proporció llesa i qualitat.
TIPOGRAFIA àurea al disseny de
l'alfabet romà. Les il·lustracions
s'imprimien mitjançant
Xilografia xilografies, plaques de
fusta tallades en relleu,
Quan parlem del cos d’una lletra ens referim o calcografies, plaques
a la seva mida i s'indica 10/12, sent el 10 la de metall gravades.
mida del cos i el 12 el interlineat. La tipografia
es divideix segons el seu estil que pot ser amb
terminals (serif) o sense (sense serif) i dins
d’aquestes categories s’agrupen per famílies SEGLE XVII
compostes per caràcters que tenen diferents Creació d'acadèmies
cossos i sèries d’un mateix estil que parteixen que estableixen
d’un mateix disseny i tenen un mateix nom. normes d'aplicació i
Finalment trobem les sèries que hi ha en cada millora estètica.
família com poden ser la cursiva, negreta, LA TIPOGRAFIA
versaleta, rodona... Hi ha altres formes de denominar Aparició dels Ex-libris,
la tipografia com ara: lletres o fonts. Les parts per marcar i identificar
d’una font o lletra són: ull mig, asta ascendent, la propietat dels llibres.
La tipografia té dos asta descendent.
aspectes, el semàntic
(comprensió lectora) i
l'estètic, ambdós
comuniquen. En aquells T ipo
grafi
Mides dels caràcters
treballs en els que la
velocitat de lectura no
és el més important, el
disseny de la lletra és un
a SEGLE XVIII
A Anglaterra es publica la primera
revista magazine, el primer
factor fonamental per diari i comença la difusió de la
assolir en objectius targeta comercial i de visita.
visuals estètics. Els Fournier, familia d'impressors,
desenvolupen un sistema de
medició tipogràfic que dur el seu
nom i que modificat posteriorment
per F. Didot és utilitzat encara
avui dia a tot Europa tret
Les lletres de pal sec són d'Anglaterra i els EE.UU.
Per evitar
menys llegibles perquè Iguala les mides problemes intenta
es diferencien menys de lletres quan combinis utilitzar tipografies que
entre si. Les de terminals dos tipus diferents. Les generalment estiguin
són més visibles perquè lletres de diferents instal·lades a tots els
ajuden a guardar famílies amb un mateix ordinadors com la
distància entre les lletres cos poques vegades Verdana, Helvètica,
però alhora a unir les es veuran de la mateixa Geòrgia, Times...
lletres que formen la mida.
paraula sense ajuntar-les INSTAL·LACIÓ
com les de pal sec.
Si necessites alguna tipografia en especial la pots descarregar d'Internet,
n'hi ha de gratuïtes i de pagament. Instal·la-les al teu ordinador a la carpeta
Fonts com s'indica a continuació.

Escull un parell Es descarrega Una vegada Cerques la carpeta Enganxes l'arxiu

de lletres màxim per a un
document i juga amb les CONSELLS PER ESCOLLIR UNA TIPOGRAFIA d'alguna pàgina descarregada en el Fonts, que es troba amb la tipografia en
sèries, és a dir amb les
una tipografia, teu ordinador, en la carpeta la carpeta Fonts ( en
negretes, cursiva... per per a ampliar la selecciones l'arxiu i WINDOWS del teu la qual es troben les
evitar la distracció i teva base poses la funció tallar pc (el disc local C) altres tipografies)
trenqui l'estètica del tipogràfica.
document.

Quan passis un document

Procura que el tipus de
lletra no comuniqui una idea
o sensació que no desitgis.
d'un ordinador a un altre assegura't
que l'ordinador de destinació té la font
instal·lada, sinó adjunta l'arxiu de la tipografia
amb el document. També per a evitar això
pots convertir els teus documents en PDF.
 Tecnologia
Escollir el televisor
mes adequat
E
ls avenços tecnològics evolu-
cionen amb una gran rapide-
sa en tots els àmbits, i en el
cas dels televisors en tenim un bon
exemple. Les empreses fabricants de
TV ens ofereixen noves propostes
amb una millor definició, so, presta-
cions i unes noves dimensions. Po-
dem optar per diferents tecnologies
com: –LCD i Plasma
LCD (Liquid Crystal Display)
Es tracta d’una pantalla de
cristall líquid contingut entre les pla-
ques transparents polaritzades. Quan el
corrent elèctric passa a través dels cris-
talls independents, aquests filtren la llum
per formar la imatge, que es produeix
amb gran nitidesa i excel·lent contrast i
es manté estable. D’aquesta manera s’elimina
la sensació de parpelleig que tenien els televi-
sors convencionals, que acabaven provocant
cansament ocular. Aquest tipus de tecnolo-
gia s’utilitzava per a monitors d’ordinadors
(ja que es passaven moltes hores davant
seu, a la feina), però els avenços aconse-
guits i la mida cada vegada més gran de les
pantalles l’han convertit en una tecnolo-
gia aplicada també als televisors, cosa que
permet que la qualitat d’imatge gairebé no
es vegi afectada si l’angle de visió no se
situa davant de la pantalla.
TFT (Thin Film Transistor)
Són una versió millorada de les pantalles
LCD. Afegeixen a aquestes pantalles una ma-
triu extra de transistors, un per cada color de
cada píxel. D’aquesta manera s’aconsegueix
ampliar l’angle de visió, s’optimitza la puresa
de color, els contrastos i la velocitat de res-
posta davant la renovació d’imatges.
PLASMA
(Plasma Displays Panels)
Actualment, aquesta tecnologia s’aplica
a les TV de plasma de major mida. Aquest
tipus de pantalles consten de dos plafons de
16
cristall separats per un petit espai de 0,1 mm en-
tre els quals s’allotja un gas compost per argó i
xenó que s’activa mitjançant impulsos elèctrics i
es transformen en píxels de color blau, vermell i
verd (RGB).
OLED
Las pantalles estan patint des de fa temps un
procés d’aprimament que sembla no tenir fi. Ja
tenim a la vista la pròxima revolució, les pantalles
ultrafines, pantalles OLED de 3 mm de grandària.
De moment només es pot arribar a un contrast
d’1.000.000: 1.
El model que la marca Sony va començar a
comercialitzar per Nadal al Japó té una mida
d’onze polzades i es ven per 200.000 iens (1.280
euros).
La tecnologia OLED consisteix en un díode ba-
sat en una capa electroluminiscent formada per
una pel·lícula de components orgànics que reac-
cionen a una determinada estimulació elèctrica,
generant i emetent llum per si mateixos.
Els avantatges d’aquesta tecnologia són mol-
ts: menys cost, major escalabilitat, major rang
de colors, més contrast i brillantor, major angle
de visió, menor consum i, en algunes tecnolo-
gies, una flexibilitat que permet doblegar les
pantalles com si fossin de paper. S’han pogut
dissenyar múltiples sistemes d’OLED, depenent
del material utilitzat per a la capa que genera
l’electroluminescència, però en totes presenten
un problema: la duració del material que emet la
llum blava.Aquest inconvenient portava bojos els
científics, que no aconseguien igualar les hores
d’ús que sí que permetien els materials de la resta
de colors, els quals aguantaven sense problemes
unes 40.000 hores d’ús. La substància del blau
gairebé arribava a les 1000 hores.
El professor de química Jin Sung-ho, de la
Universitat de Corea del Sud, ha trobat un ma-
terial que resol per fi el problema de la durada
del blau. L’han batejat com el true blue i assegu-
ra que, amb aquest component més durador, la
carrera cap al cim de la tecnologia OLED està
garantida. Per arrodonir la troballa, també afirma
que la qualitat d’aquest blau supera amb escreix
l’aconseguit anteriorment.
 Tecnologia
No obstant això, no hi ha a penes informació so-
bre com s’ha arribat a aquesta fita tecnològica.
Els desavantatges que es troben pel que fa a la
tecnologia OLED són:
• Limitacions en la vida útil dels leds,
especial ment en l’obtenció de colors
blaus.
• Es poden plantejar problemes de reci-
clatge en el futur pel tipus de compo-
nents que s’utilitzen.
• Presenta un deteriorament sensible en
condicions d’humitat.
PLASMA VERSUS LCD
La tecnologia del plasma és utilitzada en mo-
nitors de grans dimensions, normalment majors
de 40”. Són insuperables en qualitat d’imatge;
els productes més avançats arriben a un nivell
de contrast fins a cinc vegades més que el LCD.
La brillantor i la resolució d’imatge voregen la
perfecció, superant la dels aparells de retropro-
jecció.
LCD O PLASMA
Qüestions segons la imatge:
Contrast: el concepte és la proporció de brillan-
tor entre les parts blanques i negres que una imat-
ge pot oferir simultàniament. Com més gran és la
proporció de contrast, millor. El plasma s’apunta
clarament el punt del contrast a causa de la seva
gran capacitat per produir un negre profund. El
LCD només és capaç de generar grisos molt fos-
cos.
Brillantor: la brillantor, en termes generals,
és el flux lluminós posat en una direcció deter-
minada. Normalment, es considera que el LCD
ofereix una imatge més brillant i intensa en
condicions d’alta lluminositat en l’ambient. Hem vist que les
El plasma rendeix millor amb colors càlids i preci- respostes no són
sos, en entorns més foscos. Sobre la brillantor, el definitives: en
LCD supera el plasma en la majoria de situacions alguns aspectes,
quotidianes. el plasma és millor
Angle de visió: hi ha pantalles LCD que pro- i, en d’altres, ho és
meten uns angles de visió de 170 i fins i tot 180 el LCD.
graus. És cert que la imatge es pot arribar a apre- La pregunta seria:
ciar si ens acostem fins a aquests nivells, però els què és millor per a
resultats seran paupèrrims, sense brillantor, color nosaltres? I a falta
ni contrast. Per aquest fet, el plasma és molt més de resposta: què
efectiu. ens agrada més?
Color: el plasma genera, sobretot en els seus
primers anys de vida, uns colors càlids i precisos,
intensos però no saturats. El LCD reprodueix
tonalitats brillants i dinàmiques, molt més vives.
Sobre preferències n’hi ha molt d’escrit, però res
determinant. El consumidor escull.
Imatges cremades: només el televisor de plas-
ma és susceptible a l’anomenat efecte d’imatge
cremada, si bé és cert que les pantalles de plasma
d’última generació han minimitzat aquest incon-
venient. Aquest efecte consisteix en una disfun-
ció per la qual una imatge estàtica és reproduïda
contínuament a la pantalla durant molt de temps,
fins que aquesta hi queda sobreimpresa. Evident-
ment, el LCD guanya en qualitat.
Imatge fantasma: l’efecte visible de les ima-
tges en moviment és el taló d’Aquil·les de les
pantalles LCD. Consisteix en la sensació que
una ombra persegueix l’objecte que es desplaça. DANI PELÁEZ
El plasma és immune a aquest efecte perquè la INOCENTE GARCÍA
combustió del fòsfor és gairebé instantània. Punt IES/SEP Castellarnau
per al plasma.

PLASMA LCD

MIDA DEL PLASMA A partir de 37” Fins a 32”

Amb el temps s’ha abaratit però

PREU Plasma en relació polzada-preu guanya
segueix car

Guanya per les seves pantalles de

DISTÀNCIA DE VISIÓ El LCD el guanya per la mínima
cristall líquid

ÚS DE MONITOR Incompatible les imatges surten cremades Té entrades per ordinadors

Dura menys, arriba a les 25 o 30 mil hores d’ús Arriba a durar unes 60.000 hores tenint en
ESPERANÇA DE VIDA a causa de la combustió de fòsfors compte la pèrdua i bloqueig de píxels

PÍXELS MORTS-BLOQUEJATS És poc habitual el bloqueig o pèrdua de píxels El LCD perd més píxels i es bloquegen més

ALTITUD Té xenó i neó a cada píxel i en altitud no va No importa la altitud, sempre es veuria

CONSUM ELÈCTRIC Funciona amb combustió de fòsfor i gasta més Consumeix un 30% menys d’electricitat
 Qui no se’n recorda de la típica imatge de La tan típica serigrafia en les bosses de plàs-
quan eres petit i t’enviaven a comprar el pa, i tic, els típics missatges que porten escrits o
en arribar a la fleca et trobaves les àvies que, l’aprofitament d’aquestes per a publicitat poden
quan la fornera els oferia la bossa de plàstic, contenir metalls pesants tòxics.
elles sempre responien: El problema que les bosses de plàstic ocasio-
—No! Gràcies, maca, ja porto jo la meva. nen al medi ambient no és tant pel fet que si-
I es treien de sota el braç la seva típica bossa guin de plàstic, sinó la utilització que nosaltres
de pa de tela o una bossa de plàstic arrugada i els donem, que moltes queden abandonades pel
reutilitzada, on ficaven la seva barra de pa. carrer o a qualsevol lloc, i que ni la meitat dels
Jo de petita sempre pensava: quines coses milions de bosses de plàstic que s’utilitzen no
més rares fan les àvies, si són reutilitzades ni reci-
no cal que portin elles la
Si les bosses acaben al clades.
seva bossa, aquí els en do- A Espanya es distribue-
nen una de nova i ja està. camp, triguen més de ixen cada any 10.500
El que jo no sabia és que
ens estaven donant les pis-
mig segle a degradar-se milions de bosses de plàs-
tic, la qual cosa representa
tes i alguna solució al que que cada espanyol en rep
avui en dia és un dels majors problemes quant a anualment 238, de les quals només un 10% aca-
medi ambient i societat. ben al contenidor groc de reciclatge, on poden
Des que les bosses de plàstic van ser intro- ser reciclades i reutilitzades.
duïdes a la societat als anys 1970, el seu ús ha Per a la fabricació de cada bossa s’emeten a
anat en augment desmesuradament, gràcies a la l’atmosfera uns 4 grams de CO2, uns dels gasos
distribució gratuïta en supermercats i comerços. que causen l’efecte hivernacle, així que
Es difícil imaginar-se o pensar ara mateix en la per a totes les que es distribueixen a
nostra vida quotidiana sense les bosses de plàs- Espanya s’emeten 441.000 tones
tic, ja que el seu ús és d’allò més normal i habi- d’aquest gas, un 0,1% del to-
tual en la vida de cada individu. tal estatal, que encara que
Des del seu llançament fins ara ningú s’ha sembli poc no ens aniria
preocupat per l’augment del consum de bos- malament reduir-lo.
ses i de les conseqüències que això ens pot oca- És tan poc el reciclatge
sionar. de les bosses, que durant
Però aquests últims anys ens adonem que l’ús aquests anys ens ha oca-
desmesurat de les bosses de plàstic ocasiona sionat una quantitat de
bastants inconvenients, com és el seu alt impac- residus molt gran; és evi-
te ambiental; un dels components per a la fabri- dent que la gent mira no-
cació de les bosses de plàstic són substàncies de- més els avantatges que les
rivades del petroli, si les bosses acaben al camp, bosses els proporcionen i no
enganxades a les branques d’un arbre, a la platja la quantitat de residus que ens
o a qualsevol ciutat o ecosistema natural, triguen estem produint innecessà­
més de mig segle a degradar-se, ja que no són riament.
biodegradables. Si les bosses de plàstic acaben Sembla que la solució
al mar, el seu efecte és letal per a tortugues, ba- és bastant o tan fàcil com
lenes o dofins que tracten d’empassar-se-les. reciclar totes les bosses de

18
plàstic que arriben a les nostres mans i no fer-
ne un ús desmesurat. Que ens preocupem una
mica més d’allò que passa per les nostres mans
i on acaba, no en el simple fet de l’ús que li do-
nem mentre ens és necessari.
Són moltes les campanyes que s’estan duent
a terme sobre aquest tema des de fa uns anys
arreu del món; tots els països estan intentant
posar-hi mesures o ja les han establert, com
ara Irlanda, França, Itàlia, Dinamarca, Suïssa,
Suècia, Alemanya, la Xina, els Estats Units i el
Canadà. És important que aquests països pren-
guin mesures, ja que els Estats Units i la Unió
Europea consumeixen el 80% de la producció
mundial de bosses.
A Espanya, el Ministeri de Medi Ambient vol
reduir el 90% del consum de bosses de plàstic
i vol prohibir les bosses de plàstic d’un sol ús
que no siguin biodegradables abans del 2010,
segons el Pla Nacional Integrat de Residus; es
preveu per a això campanyes de sensibilització
ciutadana i mesures de caràcter econòmic, com
cobrar les bosses de plàstic i no regalar-les.
Qui ens havia de dir als anys 1970,
quan es van llançar al carrer les
bosses de plàstic, que 30 anys
després estaríem intentant
reduir-ne el consum desme-
surat i buscant alternatives al
que semblava ser un gran in-
vent per a tothom.
Doncs és clar que avui
en dia el més important
sobre les bosses de
plàstic és trobar la
manera entre tots de
reduir-ne l’ús, reutilit-
zar-les, substituir-les per
altres de diversos usos o
fabricar-les amb mate-
rials biodegradables.
Com que durant aquest
temps tots hem posat de
19
la nostra part per incrementar el problema, no
estaria gens malament que ara també hi po­
séssim de la nostra part per solucionar-lo i no
féssim un ús desmesurat de les bosses de ­plàs­-
tic que ens regalen als supermercats i comerços,
que ens preocupem perquè les bosses de plàstic
que passen per les nostres mans acabin totes als
contenidors grocs de reciclatge, que quan anem
Un dels famosos mars de plàstic, a Almeria
a comprar portéssim ja les nostres bosses, com
les de tela que estan venent molts comerços,
que comprem i utilitzem bosses biodegradables,
com ara les fabricades amb midó de patata, que
utilitzem bosses reutilitzables i no d’un sol ús,
que utilitzem les bosses diverses vegades i no un
cop només... Totes són mesures a les quals tots
podem arribar sense grans esforços, només cal
estar conscienciat i preocupar-se una mica més
de pensar que dels nostres estils de vida depèn
el planeta, i que de cada petita actuació nostra
sobre aquest o se’n ressent o se’n beneficia.
Podem començar per una cosa tan insignifi-
cant però alhora tan important, que es va perdre
fa ja temps, com és anar a comprar el pa amb la
nostra bossa de pa, com feien les nostres àvies,
i així aconseguirem no acabar convertint-nos en
la civilització de plàstic.
Sandra Escolar
CFGS Salut Ambiental
IES-SEP Castellarnau
Castellarnau a les 24 hores de Montmeló
A les 15.00 hores del 5 de juliol ja estava
tot enllestit. Havien sigut dies durs preparant
tot el necessari per a la cursa: des dels seients
dels cronometradors fabricats pels alumnes
d’electromecànica i automoció, fins a la pan-
talla digital confeccionada pels companys
d’electrònica, passant per la distribució interior
del box dissenyada pels estudiants d’edificació i
obra civil, i la dieta estudiada pels alumnes de
dietètica que posteriorment menjarien els pi-
lots.

Tot comença amb la sor-

tida del tipus Le Mans amb
el nostre pilot, José María
Reyes, en tretzena posició
de 57. Al cap d’una hora
de relleu es prepara Jau-
me Pocurull. Circuit de catalunya

Al box es respira posició en la classificació general i segona en

tensió quan la moto
arriba per fer el relleu
del pilot, el repostatge i el
canvi de rodes i pastilles de
frens. Tot surt com s’havia as-
sajat dies abans, amb canvis rà-
pids i precisos.
Es va anar mantenint la posició
també amb els relleus següents, Jordi
Pocurull i David Jaén, que juntament
amb els dos anteriors van realitzar una
cursa magnífica.
En caure la nit el ritme de cursa va anar
afluixant, la qual cosa no vol dir que els nostres
pilots no continuessin guanyant posicions fins
a arribar a entrar al marcador de la torre entre
els deu primers a primera hora del matí.
la nostra categoria, de la qual no es van moure
fins que va finalitzar la cursa.
A les 15.00 hores del dia 6 de juliol acaba la
cursa, i així 24 hores d’emoció, nervis i com-
panyonia, ja que aquesta és una cursa diferent,
en la qual no participa un equip de professio-
nals amb experiència, sinó un grup d’alumnes
de diverses modalitats que s’ajunten en el seu
treball amb un objectiu comú: les 24 hores de
Montmeló.
RAFAEL ALCÁNTARA PÉREZ
Cicle Superior d’Automoció
IES/SEP Castellarnau

La temperatura al circuit comença a pujar

amb l’arribada del migdia i l’energia d’alumnes
i professors es va esgotant. Els pilots continuen
guanyant posicions fins a arribar a la setena

20
 Esport
L’IES
LES
TERMES,


 
 


 UN
INSTITUT
ESPORTIU

U
n curs més, l’IES Les Termes no acaba les
seves activitats quan sona la sirena de la tar-
da, ja que al centre es continuen fent activi-
tats extraescolars diverses a molt bon preu
i per a totes les edats. Els alumnes es podien apuntar
a les activitats que més els agradaven i per fer-ho ha-
vien d’omplir el full d’inscripció i portar-lo al despatx de
l’AMPA (l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes), jun-
tament amb els diners de la inscripció o amb el resguard
on constava l’ingrés dels diners al compte corrent que
s’indicava en el full informatiu.
Les activitats van ser proposades per l’AEE (Associa-
ció Esportiva Escolar), el Pla Educatiu d’Entorn i el Club
Esportiu Blume. L’AEE, dirigida per la Paz Estevan, va
proposar les activitats de futbol sala infantil i cadet, futbol
sala femení, bàsquet masculí i femení, sevillanes, country
i dibuix i pintura. El Pla Edu-
catiu d’Entorn va proposar
dues activitats, teatre i balls
llatins. I el Club Esportiu Blu-
me només una, que va ser
iniciació a la rítmica.
No s’estan realitzant totes
les activitats que es van proposar en un principi perquè
en algunes no es va apuntar prou gent. De totes mane-
res, ja fa temps que sí que funcionen els tallers de dance
session, teatre i balls llatins, que es fan al gimnàs del
nostre centre.
Però les activitats que més èxit tenen són el futbol sala
i el bàsquet. El futbol sala es fa a les pistes de sota de
l’institut, mentre que els entrenaments de bàsquet es fan,
com a novetat, al recentment estrenat pavelló sud de Sa-
badell, al barri de Campoamor.
Aquests quatre equips de l’institut (futbol sala infantil
mixt i cadet masculí i bàsquet
infantil mixt i juvenil femení)
participen en els Jocs Es-
portius Escolars de Sabadell.
Juguen cada dissabte al matí
contra altres IES. Els calenda-
ris estan penjats a la pàgina
web del Consell Esportiu de Sabadell (www.consellsaba-
dell.cat) i estaran penjats també al plafó de l’AEE que hi
21
ha a l’entrada de l’institut.
Totes les activitats esportives extraescolars
esmentades són portades per monitors i moni-
tores especialitzats que fan una gran feina i que
dediquen moltes hores del seu temps als entre-
naments i campionats.
També l’hora del pati és un bon moment
per practicar l’esport i passar-s’ho bé. Aquest
curs s’han organitzat novament tot un seguit
d’activitats de lleure per fer durant aquesta mitja
hora i la resposta de l’alumnat ha tornat a ser
esplèndida.
Al gimnàs s’han engegat aquestes activitats:
els dilluns es fa ping-pong per als alumnes i
les alumnes de 3r i 4t
d’ESO; els dimecres es
pot practicar bàdmin-
ton; els dijous hi torna a
haver ping-pong, però
ara per a l’alumnat de
1r i 2n d’ESO; i els di-
vendres és el torn dels balls de saló, una novetat
d’aquest curs.
A les pistes del pati (acabat de cimentar aquest
passat estiu), s’hi realitzen els clàssics futbol i
bàsquet, però també una novetat, el korfball.
Els alumnes formen equips que competeixen
entre ells amb un calendari de partits establert
i ells mateixos s’encarreguen d’arbitrar i portar
les classificacions.
ÁLVARO RODRÍGUEZ
4t d’ESO
l’IES Les Termes
XiV SALO del
Després de tretze edicions va arribar el XIV
Saló del Manga, que es va celebrar a la Farga
de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), on van
acudir unes 75.000 persones.
Els més aficionats s’anaven apropant al Saló
cap a les 8 del matí per evitar les llargues cues
i ser els primer a entrar-hi, encara que el re-
cinte obria les portes a les 10. A més, una ve-
gada dins la Farga, podies
bescanviar l’entrada per un
manga gratis.
El divendres va ser un dia
especial, ja que els qui vo-
lien anar amb cosplay (dis-
fressa d’un personatge) en-
traven gratis al recinte. Tant
podia ser una simple gorra
de l’Arale, una espasa de la
sèrie Bleach o una disfres-
sa completa i elaborada de
qualsevol personatge de la
saga de videojocs Kingdom
Hearts, cosa que fa que t’ho
passis millor fent una mica
el boig.
Aquest any se celebraven
els quinze anys d’emissió a
Espanya de la famosa sèrie
per a nens Doraemon. Hi
havia una exposició on es
podia trobar informació va-
riada i figures en miniatura
dels personatges de la sèrie. També es podia
felicitar el famós gat còsmic en una espècie de
llibre de visites, on tothom hi posava dedica-
tòries.
Com cada any, hi podíem trobar una sala de
videojocs amb totes les novetats. Hi havia diver-
ses consoles Xbox 360 connectades en línia al
nou joc de guerra en tercera persona Gears of
War 2. Dins de la sala també es podia trobar una
petita exposició del Fable II, on es podia provar
el joc recentment posat a la venda. També hi
´
havia altres jocs
com el Saints Row
2, el Guitar Hero,
el Singstar (amb el
qual podien passar
una bona estona els
qui els agrada cantar) i el Pro Evolution Soccer
2008, joc que va tenir també l’honor de ser el
protagonista d’un torneig.
Respecte a l’any pass-
at, en aquest Saló s’ha re-
forçat la seguretat de tots els
estands mitjançant plàstics
protectors i vidrieres per im-
pedir el robatori de còmics i
objectes.
A banda de la Farga, hi
havia dos recintes més on
se celebraven diferents es-
deveniments. El Poliesportiu
del Centre es destinava als
concursos de cosplay, ka-
raokes, actuacions musicals
i demostracions de cultura
japonesa. D’altra banda, el
Centre Cultural Barradas va
oferir diferents projeccions
d’anime, com ara Devil May
Cry, Doraemon i un marató
de Death Note, en un audi-
tori de 240 butaques.
Per desplaçar-te més fàcil-
ment pels diferents recintes hi havia la possibili-
tat d’agafar el Mangabus, un autobús ambientat
per fora amb decoració del món de l’anime.
Cal aclarir que l’anime i el manga no sols van
destinats a nens i adolescents, sinó que són per
a tot tipus de gent, com n’és un exemple clar el
manga Eagle de l’autor japonès Kaiji Kawagu-
chi, que està relacionat amb la política. Per totes
aquestes raons, el Saló no només va dirigit als
qui els agrada el manga, sinó que qualsevol pot
anar-hi a divertir-se i passar el dia.
MANGA
Sense dubte, el Saló és una experiència
inoblidable per als otakus que es repeteix cada
any, i on tots coincidim és que, un cop acabat,
tothom espera la pròxima edició amb més an-
sietat. 3
Antonio Alfaro i Ivan Monleón
1r Batxillerat E
IES Ferran Casablancas
Aloma al TNC
Una de les novel·les més significatives i primerenques de Mercè
Rodoreda, ha estat representada al Teatre Nacional de Catalunya
gràcies a la companyia teatral Dagoll Dagom.
Aquesta companyia —concretament el seu director, Joan Lluís
Bozzo—, des de fa molts anys, tenia el projecte de convertir Aloma
en un espectacle musical. Amb l’adaptació teatral de Lluís Arcarazo,
la música i lletres d’Alfonso Vilallonga, la col·laboració de 10 actors
i 7 músics en directe, dels quals destaquen com a protagonistes Julia
Möller i Carme Sansa en els papers d’Aloma adolescent i Aloma
gran, respectivament, l’han pogut, finalment, dur a terme.
Els actors van interpretar i reflectir magníficament la manera
de viure de la convulsa època dels anys 30, d’abans de la guerra.
Val a dir que algun d’ells va representar diversos personatges
amb molt d’encert.
La novel·la està narrada en tercera persona, tot i que al teatre
era Aloma adolescent —mitjançant les cançons que ens portaven al
seu món interior— i Aloma gran les que explicaven la seva pròpia
visió, experiència i història, la qual cosa ens va semblar molt original.
Ens va sorprendre, també, el personatge d’en Robert, el qual ens
l’havíem imaginat amb un caràcter més fort i més jove.
Ens va agradar la novel·la i també l’obra teatral, tot i que potser
en aquesta darrera hi havia algunes cançons que es feien massa
llargues. Tanmateix, l’espai escènic estava dividit en diferents espais,
ben aprofitats, el decorat era senzill, però alhora entenedor i a cada
espai s’endevinava una simbologia força clara.
Les escenes representades de la novel·la han estat, al nostre en-
tendre, prou ben seleccionades com per entendre la psicologia dels
diferents personatges i les seves actuacions, és a dir, eren aquelles on
succeïen els esdeveniments més rellevants. També cal dir que encara
que l’obra del TNC durava 1h i 5 minuts la primera part i 50 minuts
la segona, se’ns va fer curta.
Tot i això, hem de destacar que nosaltres vam anar a una sessió
específica d’horari d’institut, amb altres grups de la ESO i Batxillerat,
i això feia que a vegades hi hagués prou soroll o rialles com perquè
et desconcentressis i no poguessis entrar, especialment quan can-
taven, de ple en la història. Recomanem que abans de veure-la, es
llegeixi primer la novel·la, per poder gaudir amb més coneixement
de l’adaptació teatral i per entendre-la millor. 3
Sílvia Martínez i Cristina Martínez
1r de Batxillerat
IES Arraona
 El Racó Literari
Una Casa
Sota la Lluna
Francisco Fernández Aguilar
4t d’ESO
IES Agustí Serra i Fontanet
Divendres 13 De Novembre De
1987, Nit
Ningú hauria pensat mai que una
persona com en Ramon pogués cridar
d’aquesta manera. Des que havia arri-
bat a la casa del camp amb els seus
amics s’ho havien passat molt bé amb
això tan fàcil de dir i complicat de por-
tar que en diuen convivència. El motiu
de la baralla? Ah, doncs... Ui! Com
criden!
En Ramon s’havia descontrolat del
tot, no era allò el que el feia enfadar,
era que des que havien arribat a la
casa la Mireia no parava d’atacar-lo
amb qualsevol bestiesa. Però allò ja
era massa per contenir-se. Certament
en Ramon no volia que la Mireia vin-
gués, però la Laia hi havia insistit molt
ja que eren amigues.
—Mira, noi! Es nota que jo a tu no
t’he caigut bé en cap moment, però
no cal que ho demostris cada dia, pen-
so jo. Només t’he dit la veritat. Per què
no ho preguntes a la Laia i al Marc?
24
—Ah! Mira, la noia perfecta. La que diu que últimament
estic insuportable! T’has mirat al mirall ja, maca?
La Mireia, rossa i amb els cabells molt llargs, va mirar
les dues persones que tenia al costat presenciant l’escena.
La Laia, la més alta i molt morena, no sabia què dir, i en
Marc, una mica despistat, feia pinta de no saber exacta-
ment què hi feia, allà.
—Mira, Ramon —va començar en Marc—, potser has
de pensar que la Mireia pugui tenir raó en alguns aspec-
tes, la veritat és que últimament estàs una mica alterat
amb ella...
La Laia va assentir lleument. En Ramon els va mirar a
tots seriosament.
—Que us fotin —i en dir això en Ramon es va girar i
se’n va anar cap a la seva habitació, esperant potser que
algú repliqués alguna cosa, però ningú ho va fer. Pujava
a la seva habitació ple de ràbia cap als seus amics: com
podia ser que, a sobre, es posessin de part de la Mireia?!
«Tant de bo s’acabessin penedint d’això», va pensar.
—T’agradaria que ho paguessin car, oi?
«Sí, sí», va respondre en veu alta en Ramon. «Un mo-
ment, qui ha parlat?» S’havia sentit una aguda i clara veu
masculina. Després de dubtar uns quants segons, en Ra-
mon va acabar decidint que s’ho havia imaginat i se’n va
anar a dormir.
Dissabte 14 De Novembre, Matinada
L’endemà en Ramon es va llevar amb la sensació
d’haver dormit unes 20 hores. Deixant una bona pista
de suor al llit se’n va anar a dutxar. No podia deixar de
pensar en el que havia passat el dia anterior. Encara no
s’havia creuat amb ningú per casa, però era inevitable
que abans o després passés... I pensant-ho bé, ara esta-
va una mica avergonyit per la manera tan violenta com
s’havia posat el dia anterior. Potser s’hi havia excedit una
mica, després de tot... I no sabia per què, però amb qui
més li molestava haver-se barallat d’aquesta manera era
amb la Mireia...
—El mal ja està fet.
En Ramon es va quedar parat. Era la mateixa veu aguda
i penetrant del dia anterior. Se’n va anar a prendre un
cafè pensant que això el despertaria una mica, ja que en-
cara estava adormit. En entrar a la cuina va veure el Marc
preparant l’esmorzar, ja que ell era el que millor cuinava.
 El Racó Literari
En Ramon li va donar el bon dia i se’n va anar cap al jardí.
Sense saber encara per què, es va adonar que es troba-
va molt malament i marejat... «M’he de disculpar amb el
Marc», va pensar, i se’n va anar sense pensar-ho gaire.
—Marc, mira, ja m’encarrego avui jo de l’esmorzar, ahir
em vaig comportar com un autèn...
En Ramon es va quedar parat al lloc. Hi ha vegades
en què ets conscient del que passa però no saps què fer.
És com si el teu món se n’anés avall completament. Al
Ramon se li havien tallat les paraules, i gairebé la respi-
ració... En Marc era a terra, immòbil, amb un ganivet de
cuina clavat al pit i un tret ficat entre cella i cella.
—Bon dia a tots —van entrar la Laia i la Mireia—.
Marc, què hi ha avui per esmor...
En veure la macabra escena, la Mireia va reprimir un
crit ofegat i la Laia es va posar a plorar encara amb els
ulls com plats.
Dissabte 14, Hora De L’esmorzar
—Mort... En Marc mort... No pot ser...
En Ramon no s’ho podia creure.
—Què fem ara? Cridem la policia? —va preguntar la
Mireia.
—La policia sospitaria que l’hem assassinat un de no-
saltres... —la Laia quasi no tenia veu.
En Ramon va abaixar el cap.
—És que en Marc ha sigut assassinat. Una persona no
apareix morta amb un ganivet al pit i una bala al front així
com així.
La Laia plorava sense consol.
—I si s’ha suïcidat? —preguntà la Mireia. En Ramon no
tenia més remei que reconèixer que la noia tenia encant
fins i tot quan es preocupava. Encara que no li agradés...
En Ramon va tancar els ulls i l’habitació va estar en
silenci uns segons.
—En Marc no es pot haver suïcidat. Tenia un ganivet
al pit i un tret al front. Ell no ha pogut fer les dues coses.
S’hauria matat a l’instant tant ficant-se un tret al cap com
clavant-se el ganivet de cuina. Algú l’ha hagut de matar.
Però, per si no us en recordàveu, estem a una casa per-
duda al camp. Aquí no hi ha cobertura en 100 km. No
podem trucar a la policia.
Dissabte 14, tarda
La Mireia i la Laia el miraven amb una falsa con-
fiança. En Ramon era conscient que ell era el sospi-
tós directe, per la baralla que va tenir ell en la qual va
acabar enfadant-se amb el Marc. Estar en un ambient
com aquell era insuportable. Ningú deia res, però tots
tres sabien de qui tenien més motius per desconfiar.
25
Ningú parlava del tema, intentaven
fer veure que no havia passat res...
però no. Això era insostenible. No
aguantava que pensessin això d’ell,
sobretot la Mireia... A en Ramon no li
entrava al cap que la Mireia o la Laia
poguessin haver fet una cosa així. Ja
que ell no havia sigut, havia de ser
una d’elles a la força, però... La Mi-
reia. Ell, des que la va conèixer, es va
adonar que la Mireia tenia un costat
obscur. Però... Assassinat? No podia
ser. En canvi, qui si no?
En Ramon es va endinsar al bosc.
Amb quina intenció? Cap. Amb quina
destinació? Qui sap. Arbres i més ar-
bres. Els arbres, en aquest sentit, eren
millors que els humans. No es baralla-
ven, ni es mataven entre si. Aquesta
maldat era pròpia dels humans. Com
els envejava...
—Estàs descobrint alguna cosa?
La veu clara i aguda que ja havia
sentit, però ara la sentia dins el seu
cap. Mig minut després d’això va
sortir a un clar, on l’absència total
d’arbres i plantes convertia aquell
paratge en un lloc quasi místic. En
tornar a la realitat va veure una be-
llíssima cabellera rossa estirada a te-
rra, tapant la cara de la noia a la qual
pertanyia. Sigui qui sigui, era la noia
més bella que en Ramon havia vist en
la seva vida. Va apartar els cabells de
la noia inconscient per veure-li el ros-
tre i no va poder creure el que veia.
En Ramon va sentir una punxada al
cor en veure que el cos de la Mireia,
sense vida, era a terra. En Ramon va
aixecar el cap i va veure que al clar
apareixia la Laia amb el ganivet de
cuina a la mà. La Laia, una assas-
sina? Un moment. Aquella noia no
acabava de ser la Laia. Hi havia algu-
na cosa estranya en ella.
 El Racó Literari
Dissabte 14, mitjanit
—Bé, Ramon, felicitats. No vaig pensar que t’adonaries
de tantes coses en tan poc temps.
Era la Laia, però aquesta no era la seva veu. La Laia
parlava amb una veu freda, clara, aguda i penetrant. La
mateixa veu que en Ramon havia sentit al cap. La Laia,
a més, portava posada una espècie de túnica amb una
caputxa amb la qual només se li veia el rostre.
—Qui ets? —va preguntar en Ramon.
En aquest moment va passar una cosa increïble. La Laia
va caure a terra, totalment nua, però la caputxa i la túnica
continuaven a l’aire. Ara no es veia cap cara ni mans.
Però d’on hi havia d’haver les dues mans en va sortir una
dalla, d’una mà, i un rellotge de sorra, de l’altra. La Laia,
a terra, va perdre tot el color i es va quedar pàl·lida com
la cera.
—Doncs... En realitat no sóc més que un míser missat-
ger. Miro el meu rellotge i quan és l’hora vaig a buscar a
qui em correspon. Després el porto a un lloc on la seva
ànima no s’apagarà mai i on el seu esperit podrà separar-
se d’aquest limitat món i anar a un lloc on pugui travessar
les fronteres amb el limitat i l’il·limitat, el real i l’imaginari,
el possible i l’impossible. Vosaltres em dieu «Mort».
El lleuger vent que s’aixecava aquella nit feia moure els
arbres, la lluna plena brillava amb força.
—Els meus amics... estan tots morts? —era l’únic que
se li havia ocorregut preguntar—. Tu t’has ficat dins el cos
de la Laia i els has matat a tots! La Laia no s’adonava del
que estava fent!  ésser errant, incorpori, que existia en
—Matar? Ningú mata a ningú. Senzillament s’acaba el
temps. Deixa’m que t’ho mostri.
La Mort va fer aparèixer els cossos del Marc, de la Laia
i de la Mireia i els va posar al davant de tres rellotges de
sorra. Els tres rellotges s’havien acabat de buidar. El temps
s’havia acabat.
—En el tema de la mort, no hi ha ni el bé ni el mal.
Senzillament es buida el rellotge de sorra. Encara així, a
vegades els actes humans són els que poden fer la volta
al rellotge. Tu vas dir-ho: que tant de bo paguessin car tot
això. Tot això ho vas ocasionar tu i només tu. Tu mateix
els vas matar. Ara que t’has adonat de tot, ajuda’ls.
En Ramon es va apropar als rellotges. Els va intentar
girar, però es va adonar que era impossible. No els podia
agafar. La seva mà simplement els travessava. En aquest
moment en Ramon va fer una cosa, sense saber exacta-
ment per què la va fer, sense saber exactament què pas-
saria, simplement ho va entendre tot en un instant sense
saber qui li ho havia explicat. Es va aixecar i va caminar
cap al Marc.
—Marc, perdona per haver sigut tan cruel i estúpid amb
tu. A vegades tens molta més raó de la que jo em pen-
so. Laia, perdona per no haver sabut ser sociable amb
26
tothom i haver-me barallat d’aquesta
manera quan se suposa que estem
aquí per passar-ho bé. Tot va ser culpa
meva. Ho sento.
En aquest moment els rellotges de la
Laia i del Marc es van girar. Les ferides
de tots dos es van curar i es van des-
pertar a l’instant. Es van abraçar. En
separar-se, en Ramon va anar a bus-
car la Mireia, que encara era morta.
—Mireia, sento haver-me compor-
tat com un autèntic imbècil amb tu. Sé
que no et mereixo, ni mai et mereixe-
ré, però vull que sàpigues que ja no em
puc enganyar més, t’estimo amb tot el
meu cor.
El rellotge de la Mireia lentament va
fer mitja volta. Ja no era buit. La Mi-
reia, sense dir res, el va besar, un bes
apassionat que feia envejar la mateixa
lluna. Quan es van separar la Mort ha-
via desaparegut.
 
Epíleg
El que volava sota la lluna era un
algun lloc fora de la imaginació, però
que encara així no era real, que no
tenia cos, però tenia ànima, que no
era viu, però tampoc mort... Portava
una dalla i un rellotge de sorra a la
mà. Aquest ésser passà volant per
sobre de la casa d’en Marc, un gran
cuiner que s’havia fet famós i recone-
gut internacionalment, i va continuar
volant. Després va deixar enrere la
casa d’en Ramon i la Mireia, els quals
havien tingut un fill que en aquests
moments es trobava jugant al jardí
amb la seva padrina, la Laia. També
va sobrevolar una casa de camp que
li era familiar... Va parar per mirar-la
breument i va continuar volant sota la
lluna, cap a un lloc que segur, segur
que ningú coneix.
 Televisió
L
a programació d’avui
dia és molt variada, n’hi
ha per a tots els gustos,
però parlarem de la de TV3.
Començarem parlant de les
TELEVISIÓ DE CATALUNYA
sèries com Ventdelplà i El
cor de la ciutat; que són
entretingudes i narren uns
fets versemblants i d’altres
de la vida quotidiana. També
Logotip de TV3 al 1983 hi ha els documentals com
Planetari i 30 minuts, que
d’una banda són d’actualitat
i de l’altra educatius, ja que
ens donen informació d’algun
aspecte, com ara la natura.
Els concursos proporcionen
divertiment, distracció i nous
coneixements, com per exem-
ple El bocamoll, on trobem
sempre el mateix tipus de pro-
ves. El Telenotícies ens dóna
informació amb les notícies
més destacades del dia, és a
Logotip de TV3 al 1993 dir, d’uns fets actuals interna-
cionals i nacionals, en aquest
cas posant especial atenció al
que passa a Catalunya. Enca-
ra que El club sigui un pro-
grama on hi ha debats i sovint
vol crear estats d’opinió, no
hi ha gaire tafaneria i gens de
sensacionalisme, això passa
en general a tots el canals, no
com a altres canals que fan
pujar l’audiència per aquests
motius. Per últim, parlarem
dels programes d’humor; hi
ha diferents opinions respecte
a aquests programes: alguns
pensen que fan gràcia i són
divertits per passar una bona
estona, mentre que d’altres no
en pensen el mateix.
El temps que ocupen els
anuncis no acostuma, general-
ment, a ser excessiu, no es fa
massa llarg; encara que depèn
del programa o la pel·lícula
que facin, duren més del que
és habitual. Les pauses televi-
sives entre programa i progra-
ma no solen ser molt llargues;
en canvi, a altres canals en
posen massa, s’hi estan mol-
ta estona. A més a més, en
aquests canals les pel·lícules
no solen començar a l’hora
prevista, al contrari de TV3,
que acostumen a començar
puntuals i no cal esperar.
La nostra crítica de la pro-
gramació en termes generals
de tots els canals és que és
molt poc educativa per a l’edat
infantil i per als adolescents
—que volen imitar les coses
que fan o veuen a la televi-
sió— perquè inciten la violèn-
cia i fan servir un llengua tge
molt groller i, des del nostre
punt de vista, no adequat.
Cristina Escusa i Míriam Flix
3r d’ESO
IES Arraona