Llatí, El Teatre per Ángel Huete García

1. Diferència entre el teatre romà i el teatre grec a nivell

d'estructura.
Els romans van seguir bàsicament l’estructura dels teatres grecs,
però van introduir-hi innovacions per millorar-los. Això va provocar
una sèrie de diferencies entre ells.
-Els grecs construïen els teatres sobre la falda d'una muntanya, per
poder posar els seients en forma esglaonada en forma de grades. Els
romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la
graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren
capaços fer teatres com a edificis independents, en els quals la
graderia (cauea) descansava sobre un sistema d'arcs i galeries de
formigó, de manera que podien edificar teatres a qualsevol lloc, fins a
les zones més planes sense dependre del relleu.
-L'orquestra (orchestra), que en el teatre grec d'època clàssica era
completament circular, va esdevenir semicircular en el teatre romà.
-Els romans feien l'escenari (proscaenium o pulpitum) més ample.
-La scaena en el teatre romà es construïa tan alta com la cauea, de
manera que el teatre quedava tot tancat en un semicercle. La façana
que donava a l'interior (frons scaenae), ornada amb dos o tres pisos
de fileres de columnes, tenia tres portes cap a l'escenari i servia de
decorat permanent per a totes les obres.

2. Com eren primer els teatres romans, i com van esdevenir

més tard?
Al començament els teatres romans eren de fusta i desmuntables.
Però a partir del s. I a. C. a Roma es van començar a construir teatres
de pedra segons els models grecs.

3. Quin era el nombre d'actors que sortien en una obra, i

quina vestimenta duien?
El número d'actors o histriones eren cinc o més i la vestimenta podia
ser la túnica grega (pallium) en aquelles obres amb l'acció situada a
Grècia, o la túnica i toga romanes en les obres de tema romà. Els
actors duien també unes sabates especials, amb talons alts per a la
tragèdia (coturnus), i una sandàlia oberta anomenada soccus per a la
comèdia.

4. Com estava escrit el teatre romà?

El teatre romà estava escrit gairebé sempre en vers i hi tenia un lloc
important la musica.

5. Quants gèneres teatrals hi havia: enumera'ls i explica'ls

breument.
El poble romà va agafar la tragèdia i la comèdia dels grecs, tot i així
la denominació que la literatura llatina utilitza per a les obres
dramàtiques no es de tragèdies i comèdies, el terme utilitzat
habitualment per a qualsevol tipus de representació és "fabula". La
distinció entre unes formes dramàtiques i altres es basa més aviat en
l'origen de l'assumpte tractat i en la caracterització dels personatges
en escena. Distingien així els següents tipus de drames:
TRAGÈDIA:
-Faula crepidata o coturnata: Tragèdia d'assumpte grec i es
caracteritzava perquè els actors usaven el "coturns" o bota alta
característica dels actors tràgics grecs.
-Faula praetexta: tragèdia on el tema es basa en la llegenda o en la
història romana. Pren el nom de la toga orlada que portaven els
homes il·lustres a Roma.
COMÈDIA:
Fabula Palliat: comèdia llatina d'assumpte grec. Rebia aquest nom
perquè els actors es cobrien amb el "pallium" o mantell grec.
Fabula togata: comèdia sobre temes i personatges romans. Els actors
vestien la toga.

6. Quan va néixer el teatre llatí i qui va ser el primer autor

conegut?
El teatre llatí va néixer el 240 aC. On van ser representades una
tragèdia i una comèdia adaptades del grec al llatí per Livi Andronic, el
primer autor conegut.

7. La fabula palliata: característiques principals.

La fabula palliata s’inspira directament en la comèdia nova atenenca.
Era una comèdia de costums que reflectia la vida privada de les
classes benestants. A aquesta comèdia burgesa l'acció gira al voltant
de la vida i costums d'una sèrie de tipus fixos: l'esclau espavilat, el
vell avar, el jove enamoradís, soldats fanfarrons, cortesanes
desimbolta, donzelles honestes, etc. Les situacions de la comèdia
nova eren atemporals i es podien fàcilment adaptar a un altre temps i
a un altre lloc.

8. Qui organitzava i finançava el teatre a Roma?

Els magistrats eren els encarregats d’organitzar els festivals on es
presentaven les obres. Els dramaturgs negociaven amb els magistrats
per aconseguir que es representessin les seves obres. Els magistrats
contractaven als domini que eren els responsables de les companyies
còmiques. Es a dir, els magistrats s’encarregaven de les dues coses,
organitzaven i finançaven.

9. Quan es duien a terme els espectacles o en quins dies

tenien lloc els principals festivals religiosos?
Els espectacles eren programats per a alguns dels festivals religiosos
anuals. N'eren els més importants els Ludi Megalenses (4-10 d'abril),
en honor de Cíbele; els Ludi Apollinares (6-13 de juliol), consagrats a
Apol.lo, i els Ludi Romani (4-19 de setembre), dedicats a Júpiter. A les
representacions d'aquestes festivitats se n'hi afegien altres
d'extraordinàries en ocasions com els triomfs militars o els funerals
d'algun personatge notable.