REVISTA DE L’ENSENYAMENT DE SANT QUIRZE DEL VALLÈS

MORISQUES
LES
Núm. 9 FEM PROJECTES Curs 2010-2011

LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES

SQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORIS

LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES

SQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORIS

LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES

SQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORIS

Autor portada: Alejandro Castro

LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES

SQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORIS

LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES

SQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORIS

LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES

SQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORIS

LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES

SQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORIS

LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES

SQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORIS

LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES

SQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORIS

LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES

SQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORISQUES LES MORIS
 índex

Presentació 3
Escola El Turonet •Un bosc, una xarxa de relacions. El bosc, més que fusta! 4
Escola Lola Anglada • 21è Aniversari dels Drets dels infants 7
Escola Onze de Setembre • Tom Carr 11
Escola Pilarín Bayés • 5è informa 15
Escola Purificació Salas Xandri • L’escultura contemporània 19
Escola Taula Rodona • Els noms de les classes i els fenòmens naturals 23
CFA Municipal l’Olivera • Grundtvig Workshop Project 27
Escola Bressol Picarol Blau • Els aliments 29
Institut Sant Quirze • Veus el que beus? • Trobada poètica amb el Casal d’Avis 31

Coordinació: Centre de Recursos Pedagògics Vallès Occidental 1

Col·labora: Regidoria d’Educació i Recursos Pedagògics de l’Ajuntament de Sant Quirze
El món educatiu està en contínua evolució: els canvis socioe-
conòmics, els descobriments científics, els avenços en les
teories psicoeducatives, les noves formes de comunicació i
informació... tot té el seu impacte a l'escola.
Els centres educatius cerquen estratègies per adaptar-se a les
noves situacions amb les eines que els són pròpies: renoven
metodologies, actualitzen materials i instruments, reforcen la
col·laboració amb la comunitat educativa, formulen projectes
innovadors...
La revista Les Morisques, al llarg de tots els números, ha volgut
reflectir l'esforç dels centres de Sant Quirze per donar resposta
a aquestes inquietuds. L'edició d'enguany tanca el cicle dedicat
als projectes de treball, que han donat una nova perspectiva a les
activitats educatives mitjançant les propostes de treball interdis-
ciplinar i el posicionament de l'alumnat en el centre dels apre-
nentatges.
Tots els canvis esmentats propicien també una renovació de la
revista: el número que teniu a les mans és l'últim que s'editarà
en paper. El proper curs us podrem presentar un nou espai de
treball col·laboratiu de tots els centres educatius de Sant
Quirze del Vallès a Internet.
Aquest núvol, fet amb els mots clau de les nou edicions de Les
Morisques en paper, ens servirà de pont del món de la imprem-
ta a l'esfera digital. Així, doncs, us esperem al ciberespai!

PRESENTACIÓ

3
 LES MORISQUES ESCOLA EL TURONET

El bosc, una xarxa

El bosc, més que fusta!
UNA XARXA DE RELACIONS AL BOSC: UNA
PROPOSTA PER A TREBALLAR L'ORGANIT-
ZACIÓ DELS ECOSISTEMES A CICLE SUPE-
RIOR DE PRIMÀRIA.
L'objectiu bàsic que persegueix l'experiència és que
els nens i les nenes construeixin la xarxa de relacions
que es dóna entre els elements que constitueixen un
bosc i que s'adonin de la seva complexitat i fragilitat.
L'experiència s'ha dut a terme a la celebració de la
Setmana cultural “El bosc” durant el mes de no-
vembre, aprofitant l'any internacional dels boscos.
Així mateix, aquesta setmana cultural es va
relacionar plenament amb la programació
d'aquell trimestre en tots dos cursos de cicle
superior. A cinquè es va integrar a l'estudi de les
espècies animals i vegetals i a sisè, a la reproducció
dels éssers vius.
L'activitat central d'aquest projecte va ser la visita a
l'exposició itinerant de la Fundació La Caixa “El
bosc: molt més que fusta” a Sant Cugat. Així, es
va viure el bosc d'una forma diferent, es va analitzar
el funcionament i es va reflexionar sobre la impor-
tància de la seva conservació i protecció. En la visita
es va tractar quatre àmbits: l'ecosistema bosc, l'ar-
bre, els boscos d'Espanya i el bosc i l'ésser humà. En
el recorregut es va observar, acompanyats per un
guia, des dels humils cucs de terra, imprescindibles
de relacions.
per a la formació de l'humus, fins als arbres, prota-
gonistes indiscutibles de l'exposició. En aquesta
mostra els nens i les nenes es van trobar amb les 18
espècies d'arbres més representatives de Catalun-
ya, així com algunes de molt curioses com “els avis
dels boscos del món”. Es van sorprendre amb les
dimensions que pot arribar a assolir l'arbre més alt
del món, el General Sherman, del parc Nacional de
Sequoies de California, amb una maqueta feta a
escala i una figureta humana convertida en insignifi-
cant partícula subatòmica al costat del vegetal
gegantí. Finalment, en acabar aquest recorregut,
van poder manipular diversos aparells interactius
que tractaven d'una forma visual i entenedora
funcions dels arbres, com regulació de la humitat,
l'erosió del sòl, etc.
Exposició “El bosc, molt més que fusta”.

4
 ESCOLA EL TURONET
Exposició “El bosc, molt més que fusta”.
L'eina de treball i fil conductor de la setmana va ser
un dossier amb diverses propostes de lectures i ac-
tivitats que van servir per preparar la visita i desen-
volupar a l'aula un treball posterior per consolidar
alguns dels continguts tractats. Així es va començar
des del concepte bàsic de medi biològic i medi físic
fins arribar a tractar la degradació del medi dut a
terme per l'ésser humà.
Els continguts han estat els següents:
• El bosc: elements animats i inanimats
• Medi físic
• Medi biològic
• Les adaptacions dels éssers vius
• Relacions en l'ecosistema: qui es menja qui?
• Cadenes i xarxes alimentàries
• Els incendis forestals
• El consum de paper
LES MORISQUES
La darrera activitat proposada en el dossier va ser la
resolució d'un problema de la vida real: quant paper
consumim a l'escola durant el curs? Sovint, en les
nostres ments, reduïm el consum de paper a la
nostra experiència personal; però quan extrapolem
aquestes xifres a tota una comunitat de més de
dues-centes persones, els resultats esdevenen
impactants. Els i les alumnes es van organitzar en
petits grups de treball. La resolució d'un problema
com aquest anava molt més enllà d'aplicar unes
operacions a partir d'unes dades concretes donades
per un enunciat concret. No hi havia dades! Això
volia dir treballar bona part de les competències
bàsiques per resoldre tal situació. Havien de
debatre quant paper podien gastar ells mateixos a la
classe durant un dia, però és clar, no tots els dies són
iguals i algunes àrees requereixen utilitzar més
5
 LES MORISQUES ESCOLA EL TURONET

paper que d'altres; per tant ja tenien davant calcular un valor de mitjana. Però, la resta de cursos gasten igual
que sisè o que cinquè? I si, a més del paper, tenim en compte les cartolines? I els sobres de secretaria? Tot
això volia dir aportar idees, argumentar-les, discutir-les, estimar xifres, fer càlculs, investigar... i finalment
arribar a un resultat final, que lògicament, tothom tenia diferent, ja que el problema no tenia una solució
tancada. El problema era correcte si el grup sabia defensar-lo. Amb tot això, tothom es va adonar que el
consum de paper, fins i tot reduït a l'imprescindible, és molt gran i que cal seguir estalviant.

Gimcana al Parc de les Morisques.

6
 ESCOLA EL TURONET LES MORISQUES

L'ultim dia, va ser diferent. Al matí, es va participar en una gimcana al Parc de les Morisques i a través de
proves diverses en forma de jocs van fer un repàs dels continguts tractats.
A la tarda, es va fer un petit acte al pati. Cada classe aportava una idea que resumia el treball de la setmana.
En el cas de cinquè es va triar “Protegim el bosc: estalviem i reciclem” i a sisè, “El bosc, més que un
club”.
En resum, amb la setmana dedicada al bosc es va treballar el funcionament d'un dels espais més complexos,
i alhora fràgils, del planeta i que qualsevol alteració en els seus elements esdevé un canvi en la resta... fins i
tot en nosaltres mateixos.

Protegim el bosc: estalviem i reciclem. El bosc, més que un club.

Escola El Turonet
Alumnes de 5è i 6è de primària

7
 LES MORISQUES ESCOLA LOLA ANGLADA

21è Aniversari dels

Drets dels infants
Aquest any tota l'Escola Lola Anglada, des de P-3 fins a 1r, hem après quins drets tenim els nens i nenes.

1. Dret a la igualtat sense distinció de raça, religió o nacionalitat.

2. Dret a protecció especial de cara al propi creixement físic, mental i social.
3. Dret a un nom i a una nacionalitat.
4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica adequats.
5. Dret a una educació i atenció especials per als infants físicament o mentalment disminuïts.
6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i de la societat.
7. Dret a l'educació gratuïta i a gaudir del joc.
8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perill.
9. Dret a protecció contra l'abandonament i l'explotació en el treball.
10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat, l'amistat i la justícia entre tothom.

Durant tota la setmana hem estat fent diverses activitats.

P-3

Hem fet el nostre món amb sorra, sucre i pintura. Tothom té dret a una educació i,
per això, hem construït la nostra escola.
8
 ESCOLA LOLA ANGLADA LES MORISQUES

P-4

Amb diferents materials hem elaborat un aeroport d'ajuda humanitària.

P-5

Estampem les mans com a símbol de solidaritat. Fem el mural:

“Som iguals, som diferents”.

Tot igual? No… volem un món amb diversitat.

9
 LES MORISQUES ESCOLA LOLA ANGLADA

1r

Entre tots vam il·lustrar el conte de Hansel i Gretel Vam buscar imatges de nens i nenes d'arreu del
perquè ens agrada sentir-nos estimats per la família. món i vam elaborar un llibre de textures en
braile per intentar entendre a les persones
amb ceguera.

EXPOSICIÓ
Tots aquests treballs es van exposar el 19 de novembre.
Les portes de l'escola es van obrir per rebre a les famílies i mostrar tot el que havíem preparat.

1r P-5

P-4 P-3

10
 ESCOLA LOLA ANGLADA LES MORISQUES

CLOENDA

Ens preparem per a l'actuació. Les famílies visiten l'exposició.

Els nens i nenes de 1r llegeixen els Drets dels Tots junts cantem la cançó
Infants. El món seria més feliç.

Escrivim els Drets en els globus i els enlairem perquè puguin ser llegits.

Escola Lola Anglada

Alumnes de P-3, P-4, P-5 i 1r de primària

11
 LES MORISQUES ESCOLA ONZE DE SETEMBRE

Tom Carr
Els alumnes de cicle superior, juntament amb tota
l'Escola Onze de setembre, hem treballat l'escultor
Tom Carr en el nostre projecte interdisciplinari.
Vàrem anar a la masia de Can Barra a veure
l'exposició de Tom Carr. Portàvem un full amb una
graella on hi havia els aspectes en què ens havíem de
fixar sobre l'organització de l'exposició. Ens vàrem
anar parant en les diferents obres per fixar-nos en
unes dades concretes. Ens van anar explicant el
significat de les obres, com les havia fet l'autor, els
materials, les mesures...
Quan l'artista quirzetenc va venir a l'escola li vàrem
fer una entrevista. Per començar a cada classe van
proposar un tema i després, per grups, vàrem
pensar les preguntes. En Tom Carr ens va contestar
molt bé. Després ens va sobrar temps i ens va
deixar preguntar-li més coses. Ens va donar molta
informació.
Els hèlix de l'exposició ens fan badar.
Sembla que ballin.

A l'àrea de català vam treballar els palíndroms.

Primer vam haver de pensar-ne alguns i escriu-
re'ls al full, primer en línies i després dins de l'obra
Opposite. Al darrere tornava a estar l'obra
Opposite i dins vam escriure un palíndrom de
cada company/a de la classe.
A medi vam situar en un planisferi polític les
ciutats del món on hi ha obres de Tom Carr i vam
Les obres de Tom Carr es passegen entre constatar que la majoria d'obres es troben a
nosaltres.
Catalunya. Cadascú va escollir una de les seves

12
 ESCOLA ONZE DE SETEMBRE
obres i en va fer la descripció i en va buscar una
foto. També va explicar aspectes de la ciutat on es
troba l'obra.
La circumferència, el cercle i la corona circular les
vam treballar a l'àrea de matemàtiques. Vam fer
servir el compàs de ballarina per fer circumferèn-
cies. També vam treballar el radi i a partir d'ell vam
calcular el diàmetre. Vàrem aprendre què són la
corda i l'arc d'una circumferència. Finalment vam
gaudir del compàs fent una petita obra d'art pròpia.
A l'àrea d'anglès, vam fer una pluja d'idees sobre les
formes, el material, els colors, etc… Ens vam dividir
en parelles per omplir una graella d'informació
d'una obra de Tom Carr. Després vam agrupar la
informació per el·laborar una descripció i després
fer una exposició oral amb el suport d'una cartolina
davant dels companys. Al cap d'uns dies la nostra
professora ens va ajudar a penjar les exposicions al
vestíbul, perquè ho pogués veure tota l'escola.
A l'àrea d'educació visual i plàstica el primer que
vam fer va ser analitzar algunes de les obres: què hi
veiem, quins colors, com estaven fetes.. i després
vam fer una interpretació de l'iris en cartró. Ho vam
pintar a partir dels colors primaris: el groc, el cian i
el magenta, i vam aconseguir passar d'un color a
Mans verdes, liles, vermelles, blaves, grogues…
L'iris comença a veure el color.
LES MORISQUES
l'altre fent degradats, sense que es notés el canvi.
Vam començar amb pinzells i vam acabar utilitzant
esponges i les mans; ens vam embrutar una mica.
En vam fer 4 i els vam penjar a diferents llocs de
l'escola.
També vam fer una interpretació de l'obra Entrada
que es pot veure al port de Tarragona. Vam folrar
unes capses, vam fer el disseny de les nostres
Entrades i en vam dibuixar l'espiral que l'il·luminava.
El fet de posar-nos d'acord en com seria l'estructu-
ra, (no podia caure) i com ens organitzàvem per fer
la feina de vegades no va ser fàcil.
Entrades a l'entrada de la nostra escola.
Una altra cosa que vam fer va ser uns hèlix de cinc
puntes en paper de color fluorescent, que quan els
vam retallar feien més d'un metre! I a més si el fèiem
córrer rodava! Després d'això vam fer unes fitxes
relacionades amb les obres de Tom Carr, on vam
aprendre a fer 2 espirals, una amb compàs i l'altra
amb regle. No va ser gens fàcil!
Hèlix de cinc puntes? I això com ho fem?
13
 LES MORISQUES ESCOLA ONZE DE SETEMBRE

A educació física vàrem fer acro esport, és a dir,
acrobàcies amb el nostre cos, inspirades en l'escul-
tor Tom Carr, l'espiral, la piràmide, etc... Fins i tot
vam escriure el seu nom com si fóssim escultures
humanes. Després de practicar molt, vam ensenyar
les nostres figures a tots els nenes i nenes de
l'escola. Vam fer servir moltes precaucions per fer
les figures.
Per la cloenda vam preparar amb la professora de
música un ball de cintes de colors que vam anome-
nar Reverberatio Infinitum. Vam fer quatre grups. A
cada grup un nen aguantava el pal amb les cintes i els
altres vam anar ballant al ritme de la cançó Paname-
ricano, enrotllàvem les cintes i després les desen-
rotllàvem fent els passos a l'inrevés. Vam experi-
mentar amb el cos l'hèlix, la piràmide, el cercle, les
línies corbes i rectes, perpendiculars i paral·leles i
tot això en moviment i en repòs.

Acrobàcies amb el cos. No és un bon moment

per fer pessigolles!

VALORACIÓ

Hem trobat el treball d'en Tom Carr divertit però

una mica llarg. Ens ha agradat descobrir que algunes
escultures del poble eren d'aquest escultor i co-
nèixer el seu significat. Té idees originals i no sabíem
que podíem fer espirals amb diferents formes geo-
mètriques i que fos possible construir moltes coses
amb un sol paper. Ens ho hem passat molt bé fent
escultures amb el nostre propi cos. Ens va semblar
interessant poder parlar amb l'autor i conèixer
aspectes de la seva vida i que ens fes un helicòpter
amb un paper. Ens ha agradat treballar la seva obra
en les diferents àrees. Ens ho vàrem passar bé el dia Les obres de Tom Carr també són ballables!
de la cloenda fent diversos balls inspirats en les se- Embolica! Desembolica! Quin embolic!
ves obres. A l'hora d'anglès ens ho vam passar bé
fent descripcions d'algunes de les seves obres, enca-
ra que a l'hora de llegir-les davant dels altres alguns
ens vam posar una mica nerviosos.

14
 ESCOLA ONZE DE SETEMBRE
El resultat final del projecte l'hem recollit de dues
maneres:
1- Un dossier on es recullen totes les feines de to-
tes les àrees que hem treballat.
2- Una exposició al vestíbul de l'escola d'algunes
de les feines que hem fet durant el projecte.
LES MORISQUES
Finalment, juntament amb les altres escoles de Sant
Quirze, hem exposat les nostres creacions a la Casa
del pintor Vila-Puig.
Algunes de les coses de les que hem après són:
palíndroms, què és l'acro esport, què és una corona
circular...
I per acabar el que més ens ha agradat és conèixer a
Tom Carr, pintar un iris, practicar acro esport...
Escola Onze de Setembre
Alumnes de 5è i 6è de primària
15
 LES MORISQUES ESCOLA PILARÍN BAYÉS
No donarem a conèixer res nou si diem que els
mitjans de comunicació formen part de la vida del
nostre alumnat des que neix, i que influeixen direc-
tament en com perceben, senten i es comporten
en el món en el que viuen.
Tot i que a vegades imiten alguns models negatius
de personatges televisius, seria un gravíssim error
deixar-los de banda, amagar-los o ignorar-los ja que
aleshores estaríem perdent un recurs increïble i
molt motivador. A més, pel que portem de curs, ja
podem veure el canvi que ha realitzat l'alumnat tant
Les tasques de reporters: l'entrevista.
Ràdio Gramola, la que més mola!
Des de l'inici de curs ens vam plantejar la següent
pregunta: Per què l'alumnat d'avui en dia no escolta
la ràdio? Algunes de les respostes obtingudes van
ser: “És avorrida”, “és per a gent gran, a vegades
escolto la música…”
16
5è informa
en la implicació com en els resultats obtinguts, tot
fruit del treball amb els Mass mèdia.
D'aquesta manera, les dues classes de 5è estaran
submergides en aquest món comunicatiu durant tot
l'any, per donar resposta a l'afany d'informació, de
creació i a la necessitat d'expressió en llengua
catalana, tant oral com escrita. Qui vulgui… que s'hi
afegeixi!
Qui sap si entre el nostre alumnat s'amaga un
Ramón Pelliser, una Gemma Nierga o un Ferran
Monegal?
Ràdio Gramola entrevista a Tom Carr.
Després d'aquestes respostes, ens vam proposar el
següent repte: aconseguir que la ràdio fos divertida
també per als nostres nens i nenes.
 ESCOLA PILARÍN BAYÉS LES MORISQUES

El primer pas va ser, com no, escoltar un programa Entre tècnics de so, locutors, regidors, públic,
que els agradés i els motivés a seguir en l'ona personal de benvinguda, … vam poder realitzar
radiofònica. Després de molt riure i de molts “què l'entrevista a Tom Carr en directe, fet que formaria
ha dit?”, “calleu, que no se sent!” i “ara ens ho hem part del programa “Ràdio Gramola, la que més
perdut!” vam analitzar les seccions, el llenguatge i el mola!” i vam fer tot el muntatge amb el software
tipus d'informació del programa, i vam debatre què Audàcity, programa que facilita el Departament
ens havia agradat i sorprès més. Aquella mateixa d'Educació i és senzill d'utilitzar pels nens i nenes.
setmana ens vam sorprendre quan els nens i les
nenes ens van demanar que poséssim de fons un
altre programa “d'aquests divertits”a l'hora d'ed.
artística, visual i plàstica. El repte anava per bon
camí!
A l'octubre ens arribava una agradable notícia: Tom
Carr visitarà l'escola i tenim l'oportunitat de conèi-
xer coses sobre l'artista. Després de debatre com
gestionaríem la seva visita, va sorgir la proposta de
fer-li una entrevista en directe i d'encabir-la dins un
programa de ràdio que podríem fer entre tot
l'alumnat de 5è. Il·lusionats i motivats, tots ens vam Ràdio Gramola entrevista a Tom Carr.
posar “mans a l'obra”. Així va néixer “Ràdio Gramo-
la, la que més mola!”
Per culminar el nostre repte, l'alumnat de 5è està
Ja teníem l'excusa perfecta per treballar i crear
preparant en petits grups un programa d'uns 20
falques, sintonies i notícies de tota mena, a més
minuts per emetre en directe a l'hora de pati, i que
d'investigar sobre la vida de l'artista a fi de fer una
pugui ser escoltat per tots els nens i nenes de
bona entrevista que interessés als seus oients.
l'escola.
Com que el saber no ocupa lloc, els nostres nens i
nenes utilitzen la seva màxima capacitat per esbri-
nar i informar de qualsevol succés o curiositat, passi
a la classe que passi. De tot se n'assebenten!
És per això que no podíem deixar escapar l'oportu-
nitat de plasmar per escrit aquests esdeveniments
que més endavant els rellegiran i formaran part del
seu record del Pilarín.

Ràdio Gramola entrevista a Tom Carr.

17
 LES MORISQUES ESCOLA PILARÍN BAYÉS

Com que tot bon periodista ha d'estar ben infor-
mat, hem creat un espai a l'aula i al Moodle on
penjar aquelles notícies que més ens interessen i
diverteixen, i que han servit com a guia per crear les
nostres pròpies notícies.
La cinquena notícia
Després d'analitzar la mateixa notícia escrit per
diaris diferents (i oposats), de debatre quin fet és
noticiós i quan deixa de ser-ho, d'esbrinar com
s'estructura en columnes la informació en el
Word... vam posar-hi fil a l'agulla!

presidentes fan un discurs escolars

Les nçat les extra
Han come
n guanyat les eleccions
a
EAD i MOPE h ens visita
La Florida

Una vegada engegada la roda de notícies, hi vam recomanacions lectores i cinematogràfiques i,

incloure d'altres seccions com la publicitat, els finalment, la programació de TVFive.
reportatges, les cartes d'opinió, entreteniments,

Anàlisi de premsa: Mirada crítica. Redactors en acció.

18
 ESCOLA PILARÍN BAYÉS
Treballant la ràdio i la premsa, no podíem deixar
endarrere el mitjà de comunicació que més conei-
xen els/les nostres alumnes, la televisió. És per això
que durant el tercer trimestre, els nostres alumnes
de cinquè esdevindran estrelles de televisió.
L'any anterior es van endinsar en un plató de
televisió per elaborar el Telepilarín informativo.
Aquest any volem anar més enllà fent la programa-
ció d'una tarda en el seu propi canal, el TVFive, que
inclourà: una minisèrie, publicitat, programa de
monòlegs, concurs de llengua Set-Ciències i Pilarín
directe.
Logotip TV Five.
Cobrim la notícia: dia d'eleccions.
LES MORISQUES
TVFive
No obstant, per fer-ho, haurem de visualitzar i
analitzar diversos programes existents (de matí i
tarda), i cal pensar en el públic a qui van destinats,
l'horari protegit, la programació pública i privada,
els nivells d'audiència, la recaptació de diners, etc.
Si s'escau, s'aniran incloent d'altres programes
segons la crítica de l'audiència.
Cobrim la notícia: meeting de partits.
Notícies internacionals.
Escola Pilarín Bayés
Alumnes de 5è de primària
19
 LES MORISQUES ESCOLA PURIFICACIÓ SALAS XANDRI

Aquest projecte que s'ha realitzat a la nostra escola
ha estat molt interessant. Tots els alumnes del
centre hem treballat l'escultura contemporània des
de totes les assignatures. Així doncs, hem après a
observar, comprovar i aprendre coses sobre tots els
artistes que es dediquen a esculpir i a fer obres d'art
conegudes arreu del món.
L’escultura
contemporània
Ens vam preguntar: com es fa una escultura? Quines
tècniques s'hi utilitzen? Amb quines eines i amb
quins materials treballen els escultors? Quins són els
escultors més coneguts? Segueixen uns models de
proporcions? Què ens volen dir amb les seves
obres? Com s'entenen les obres abstractes?
Al cicle superior hem treballat l'obra de Barbara
Hepworth, una escultora abstracta, a 5è. i de Fer-
nando Botero, a 6è.

Comencem a treballar.

Vam decidir treballar l'escultura quan en Tom Carr

va visitar la nostra escola ja que ens va motivar molt i
ens vam quedar amb ganes de saber més coses
sobre els escultors i el seu art.
Què en sabíem, d'escultura?
Doncs, gairebé res: que té volum, que les obres es
fan amb materials diferents, que tenen un significat,
que expressen idees i sentiments, que es fan des de
Imitant Barbara Hepworth
fa molts anys...

20
ESCOLA PURIFICACIÓ SALAS XANDRI
Quin cavall més gros!!!
Durant la segona meitat del mes de febrer, ens hem
organitzat en grups de quatre persones per buscar
la informació, seleccionar-la, resumir-la i després
posar-la en comú
Tot això utilitzant diversos mitjans informàtics:
Internet, Moodle, Word, Publisher, Power Point...
Fent escultures amb plastilina.
LES MORISQUES
Tot el cicle superior vam anar a Cassà de la Selva per
visitar el ParcArt on l'escultor Jaume Roser ens va
ensenyar el museu d'escultures a l'aire lliure. Vam
fer un joc de descoberta d'escultures i havíem de
buscar qui era l'autor, de quin material estaven
fetes, que en pensàvem i després vam haver de
dibuixar l'escultura que més ens havia agradat.
Visita al ParcArt.
Vam buscar la informació a Internet: la biografia dels
escultors, la seva obra, la situació històrica, el voca-
bulari de les eines i materials utilitzats en l'escultura.
Vam fer descripcions físiques dels personatges i
d'algunes de les seves obres i la narració d'un viatge
virtual al museu de Barbara Hepworth.
S'ha fet un estudi cronològic de la vida, obra i fets
històrics que van succeir a l'època dels artistes; en
un planisferi s'han situat els llocs on s'exposa la seva
obra. Vam construir escultures imitant els artistes,
amb plastilina, pasta de paper, filferro i guix, plàstics,
boles de paper...
21
 LES MORISQUES ESCOLA PURIFICACIÓ SALAS XANDRI

jectes de la vida diària amb forma de prismes,

piràmides o cossos rodons.
Una part de la informació s'ha exposat als passadis-
sos de l'escola, i els hem decorat com si fos una ex-
posició que després visitarà tot l'alumnat.
Aquesta exposició estarà oberta també a les famí-
lies i podran visitar-la a les tardes.

Decorant el passadís.

Vam aprendre que sempre hi ha hagut cànons o

models de bellesa i vam prendre mides dels companys
de la classe i dels pares per veure si estàvem “qua-
drats”. Al final hem vist que no existeixen els homes i
les dones perfectes, que les nostres diferències ens
ajuden a ser millors, que és molt avorrit ser tots iguals.

El jardí de la Barbara.

Treballem les proporcions.

L'ocell d'en Botero.

Hem presentat als companys un PowerPoint sobre
els cossos geomètrics amb imatges d'edificis i d'ob-

22
ESCOLA PURIFICACIÓ SALAS XANDRI LES MORISQUES

S'ha elaborat un dossier que recull gran part de les activitats que hem fet aquest dies i presentacions orals en
format PowerPoint d'una obra triada.
Com a cloenda vam celebrar la festa del Carnestoltes on l'alumnat de 5è vam representar una visita a un
jardí museu on vam explicar les obres de Barbara Hepworth i els de 6è, disfressats d'estàtues clàssiques,
vam presentar un ball que havíem treballat durant tota la setmana.

Jardí museu. Estàtues clàssiques.

Ens ha agradat molt treballar en equip, ajudant-nos els uns als altres, fer les escultures amb materials variats,
preparar la representació per la festa del Carnestoltes i entendre que l'escultura “moderna” l'hem de veure
amb imaginació, intentant interpretar-la segons el que nosaltres sentim i entenem.

Escola Purificació Salas Xandri

Alumnes de 5è i 6è de primària

23
 LES MORISQUES ESCOLA TAULA RODONA

ELs noms de
les classes i els
fenòmens naturals
A començament d'aquest curs els alumnes de 3r de buscar informació a Internet, on vam trobar foto-
l'Escola Taula Rodona vàrem escollir nom per les grafies i pel·lícules de tots els fenòmens on es veien
nostres classes. Van sortir diferents propostes i molt bé com es produïen. Amb aquesta informació
després de parlar sobre els pros i els contres de vam començar a investigar sobre el tema.
cadascuna d'elles vam arribar a la conclusió que el De totes les activitats realitzades les més interes-
tema que tots i totes trobàvem més interessant era sants han estat els experiments. El primer que vam
el dels fenòmens naturals: terratrèmols, tsuna- fer va ser el nostre propi sismògraf i vam enregis-
mis, huracans, volcans, guèisers,... trar terratrèmols. Vam omplir una ampolla amb
Finalment la classe de 3r A va escollir ser els aigua i la vam col·locar sobre un rotlle de paper
terratrèmols i la classe de 3r B, els tsunamis. Es damunt de la taula. Amb una cinta adhesiva vam
va decidir que seria just fer la recerca i l'estudi dels enganxar el retolador al costat de l'ampolla de
fenòmens naturals més significatius després de les manera que la punta toqués el paper. Vam estirar el
vacances de Nadal i així ho vam fer. La llista de tot paper a poc a poc i sortia una línia recta, després un
allò que volíem saber era molt llarga i cada nen/a company va fer moure la taula d'una banda i de
tenia alguna pregunta interessant. Aquí us apuntem l'altra. La línia que va sortir va dibuixar muntanyes
una petita mostra de les preguntes que en van que anaven de dalt a baix.
sortir:
- Com és que els volcans deixen anar foc?
- Quina forma té la lava?
- Com és un volcà per dins?
- Hi ha volcans a Catalunya?
- Hi ha volcans que formen illes?
- Com es diuen els que estudien els volcans?
- Amb quina freqüència es posen en erupció?
Per començar a investigar sobre el tema, la biblio-
teca del poble ens va deixar una maleta de llibres
que parlaven dels fenòmens naturals. Nosaltres
també vam portar informació de tot el que teníem
a casa: fotografies, llibres i pel·lícules. A l'escola vam

24
 ESCOLA TAULA RODONA LES MORISQUES

També hem fet una reacció explosiva, o sigui, hem que es dobleguen hem col·locar el tros petit sota
vist una erupció “quasi” volcànica. L'experiment l'embut, l'altre sobresortia per damunt del reci-
consistia en agafar una ampolla buida que era el pient. Hem bufat fort, molt fort i l'aigua ha sortit
nostre volcà, hem omplert un terç de l'envàs amb per l'embut. Ens van dir que els guèiser funcionen
vinagre barrejat amb unes gotes de colorant. Hem de manera similar.
col·locat l'ampolla a dins d'un recipient, perquè
l'erupció tacava. Hem tirat dins de l'ampolla bicar-
bonat i una columna de gas ha sortit disparat com
una erupció explosiva. Després hem posat una mica
de sabó líquid, així ha estat més espectacular.

Però no tot han estat experiments. En aquesta

setmana de projecte tot anava relacionat amb els
fenòmens naturals, fins i tot les matemàtiques!!
Hem aprofitat per treballar amb problemes la taula
de dades i el gràfic de barres, així podíem comparar
les velocitats dels tornados més forts de la histò-
La fabricació d'un guèiser també ha estat interes-
ria, els ferits que han ocasionat alguns dels terratrè-
sant i molt fàcil de fer:
mols que s'han donat...
Hem omplert un recipient d'aigua i hem posat un
Ens ha costat una mica perquè havíem de calcular
embut de cap per avall, de manera que la part més
les dades exactes per posar a la barra. Però com
prima sobresortia de l'aigua. Amb una canya de les
podeu veure, al final ens van quedar la mar de bé!

25
 LES MORISQUES ESCOLA TAULA RODONA

Per treballar les parts del volcà el vam fer amb

volum, utilitzant diferents tècniques i materials.
L'interior de la terra el vam pintar amb colors de
fusta. El con volcànic, el vam omplir amb una mica
de plastilina. La part de la cambra magmàtica i de la
xemeneia la vam fer amb boletes de paper de
cel·lofana (podíem agafar els colors que nosaltres
volguéssim).
I finalment, per fer tot el fum i la cendra que surt
d'un volcà vam fer un núvol amb cotó fluix i el vam
pintar amb pintura, tot barrejant el color negre i el
blanc al nostre gust per fer el gris que més ens
agradés.
I mireu, així ens van quedar:

Hem treballat la descripció:

A partir de la fotografia d'un volcà en erupció l'hem
descrit. La màgia del volcà en plena activitat ha
estat un dels fenòmens que més ens ha agradat i,
fins i tot, hem inventat endevinalles que els nostres
companys han hagut de resoldre. Algunes eren
molt fàcils, però d'altres han estat molt enginyoses.
“Tu no em pots veure
però sí que em notes.
Em puc moure tant
CONCLUSIONS
que destrueixo coses.”
Ha estat una setmana diferent. Ens ha agradat molt
Què és?
poder treballar els fenòmens naturals, poder
donar resposta a tot allò que ens preguntàvem des
de principi de curs. Ha valgut la pena esperar!!
Durant aquesta setmana els alumnes s'han anat
engrescant i motivant en tot allò que s'explicava i
descobrien. Les seves cares davant d'algunes anèc-
dotes no tenen preu.

26
 ESCOLA TAULA RODONA LES MORISQUES

Curiosament, els mestres hem anat escoltant co-
mentaris dels nens/es sobre la possibilitat que un
d'aquests fenòmens pogués passar aquí. Per sort,
ells mateixos s'anaven tranquil·litzant dient que tots
aquests fenòmens passen, però lluny de casa nostra.
Per acabar ens agradaria deixar plasmades algunes
de les seves impressions en finalitzar aquest intens
projecte:

“No m'han agradat els terratrèmols i els tsunamis

perquè em feien una mica de por, poden matar molta gent!”.
“A mi el que més m'ha sorprès és que, de mica en mica, les plaques de la Terra
es vagin movent, que xoquin... jo abans no m'ho hagués imaginat res
del que vaig aprendre aquell dia”.
“Recordo quan vaig aprendre com es produïa un huracà,
perquè tu mai pots veure com es produeix”.
“M'han sorprès les coses del terratrèmol,
perquè no sabia tanta informació”.

Escola Taula Rodona

Alumnes de 3r de primària

27
 LES MORISQUES CFA MUNICIPAL L’OLIVERA
L'ALUMNE DEL CFA MUNICIPAL
L'OLIVERA, DANIEL REQUENA GÓMEZ,
REP UNA BECA GRUNDTVIG A
ESLOVÈNIA.
Grundtvig (1783-1872) va ser un escriptor danès
considerat el fundador de la tradició nòrdica
“aprendre durant tota la vida”. La seva filosofia es
fonamenta en la idea que l'educació ha d'estar
disponible durant tota la vida i estendre's a tots els
ciutadans del món.
Les beques Grundtvig són programes europeus
que incrementen l'ajut a l'educació d'adults mitjan-
çant la cooperació europea. Les accions d'aquest
projecte estan dirigides a contribuir a la millora de
qualitat de l'educació de persones adultes, a
argumentar les oportunitats d'aprenentatge al llarg
de la vida dels ciutadans europeus i a promoure la
innovació i l'intercanvi d'experiències educatives.
28
Grundtvig
Workshop
Project
Va dirigit a les persones que vulguin capacitar-se
per desenvolupar un paper ple i actiu en la societat,
millorar la seva capacitat d'inserció professional així
com incorporar-se a plans educatius especials
La Comissió Europea fa explícita la importància de
l'educació de persones adultes per al futur de la
Unió i el comissari Jan Figel cita:
“El aprendizaje no termina cuando acaba el colegio
o la universidad. Vivimos en un mundo de cambios
muy rápidos en la Era de la Información y nuestro
trabajo debe asegurar las competencias básicas
requeridas por la demanda de la globalización.
Además, es más importante que los adultos
reciclen sus conocimientos antes de aprender
nuevas habilidades”.
Configuren aquest programa, projectes de diver-
ses àrees, seminaris, activitats temàtiques així com
beques a les persones adultes per tal de perfeccio-
nar les seves habilitats i coneixements en d'altres
països.
 CFA MUNICIPAL L’OLIVERA LES MORISQUES

Workshop a Eslovènia
L'alumne Daniel Requena, alumne de l'Escola d'Adults l'Olivera (Sant
Quirze del Vallès) obté una beca Grundtvig per fer un seminari a Eslovè-
nia del 10 al 17 d'abril.
Valorem la seva experiència i us fem partícips de les seves impressions:
1) L'indret es troba a 954m d'alçada, el qual ja preveu el grau de fred, humitat i/o meteorologia existent.
Cal destacar la situació de l'hotel-granja rural. Tot i essent privilegiada per la seva ubicació geogràfica,
es troba massa lluny dels pobles i/o ciutats més properes, la qual cosa provoca un cert sentiment
d'aïllament.
2) Els tallers de treball: es van ajustar completament al programa. Es van fer treballs de punt de creu,
galetes amb pasta de mel, confecció de joies, fabricació de paper, muntatge de flors de paper i
observació de treballs de puntes de coixí. Tanmateix vàrem visitar el Museum de S.Locka i l'indret
turístic de Kbled.
3) L'idioma vehicular: a causa de la diversitat d'origen dels participants (5 d'Eslovènia, 2 de Turquia, 1 de
Bulgària, 2 de Letònia i 5 d'Espanya) fou obligat l'ús de l'anglès. Potser va representar l'escull més
significatiu però, finalment, se'n van sortir amb dignitat.
Impressions generals :
L'alimentació va ser un dels punts a ressaltar. Productes elaborats a la mateixa granja: pa, mel, mantega,
verdures i amanides, ingredients variats com figues, fruits secs etc. En resum, menjar de qualitat i en quantitat,
respectant l'origen dels partícips al Workshop (per exemple, als partícips turcs els donaven pollastre o vedella
quan hi havia porc per menjar).
La convivència va ser molt bona.

Escola d’adults l’Olivera

Alumnes de l’escola d’adults

29
 LES MORISQUES ESCOLA BRESSOL PICAROL BLAU

Els aliments
Els nens de l'escola bressol El Picarol Blau han experimentat amb els aliments.
Un dels molts aspectes que hem treballat és la motricitat fina: hem fet trencaclosques de peces grans,
hem experimentat amb una carxofa tot estirant les fulles una a una, hem fet suc de taronja i de llimona
(treballant el gust i l'olfacte) i l'activitat que veureu que consisteix en agafar i classificar pasta de
colors.

Els infants han portat una ouera de casa i pasta de

colors de diferents mides.
A cada infant li hem donat una ouera buida i un bol
gran ple de pasta de diferents colors.
Durant una bona estona cada infant ha anat classifi-
cant la pasta, tot canviant-la d'un lloc a l'altre i l'ha
classificat segons el seu propi criteri.
Després, segons les pistes que els han donat les
educadores, han classificat la pasta per colors.
Els infants s'ho han passat d'allò més bé.

Escola Bressol Picarol Blau

Alumnes de l’escola bressol

30
INSTITUT SANT QUIRZE DEL VALLÈS LES MORISQUES

Veus el
que beus?
El treball de recerca és un treball d'investigació que
es realitza a segon de batxillerat amb la finalitat que
l'alumne es realitzi com a persona i prengui autono-
mia. Al principi és complicat escollir el tema, ja que
tens moltes coses en ment, però no saps quina
tirar. Nosaltres ens vam decantar per una beguda
de cola ja que moltíssima gent la pren i ens sembla-
va interessant saber de què estava feta. D'altra
banda, quan vam buscar a la xarxa sobre aquests
components, ens vam sorprendre en veure la
quantitat de mites i llegendes urbanes, algunes més
estúpides que d'altres, però totes interessants, que
hi havia sobre aquesta beguda.
Una de les parts més difícils en tot el treball era Vam veure que era un treball molt ampli, on
elegir el tema. Aquest repte, l'elecció del treball, ja necessites molta informació, disposició i ganes de
estava superat i ara només en quedava un altre: fer-lo, i sobretot plantejar-te quina serà la hipòtesi
com enfocar-lo.Nosaltres el vam enfocar en dues amb la que voldràs treballar, que és essencial en el
parts. Primer en una part teòrica, on explicàvem treball. La nostra hipòtesi va ser que un consum
trets significatius de la beguda estudiada, les prolongat i excessiu de la beguda estudiada pot ser
begudes light i els danys que aquesta pot provocar. perjudicial per la salut, pot provocar desmineralit-
Després vam optar per una part experimental a zació dels ossos, obesitat...
partir dels mites que vam trobar a la xarxa.
Els nostres resultats van ser satisfactoris en com-
Vam triar sis mites: si posem carn amb beguda de provar tot el que contenia la beguda i en realitzar
cola aquesta desapareix en dos dies, la beguda de els sis experiments que havíem triat.
cola treu l'òxid dels metalls, si poses aquesta
beguda amb ou la closca d'aquest desapareix, el pH Alguns dels resultats dels experiments ens van
de la beguda estudiada és de 2,8 molt semblant al impactar, com el del contacte de la beguda amb
pH de l'estómac, la beguda de cola normal és més carn, ja que no desapareixia ni disminuïa la carn,
densa que la light i la zero i finalment si poses un sinó que augmentava de mida.
clau dins d'una ampolla aquest desapareix en dos També ens va impactar el seu elevat pH de 2,8 que
dies. treia un 90% de l'òxid dels metalls (monedes).

31
 LES MORISQUES INSTITUT SANT QUIRZE DEL VALLÈS

Finalment, amb tots els resultats de la part experi- on expliques tot el treball de recerca que has fet
mental i amb tota la part teòrica, podíem compro- durant aquest 5-6 mesos.
var que tenien relació amb els danys, com l'índex Recomanem aquesta experiència, ja que encara
d'obesitat i la desmineralització dels ossos a causa que sigui costosa de fer, el resultat és molt satisfac-
del seu elevat pH de 2,8 de l'àcid fosfòric que conté tori, i que trieu realment un tema que us agradi.
la beguda, que el que fa és debilitar l'obtenció del
calci dels ossos. Per tant, vam concloure que la
nostra hipòtesi era certa.
Per últim, quan acabes el treball es
realitza una exposició davant d'un jurat,

Realitzat per Judith Puig i Nieves Bolos.

Institut Sant Quirze del Vallès

32
INSTITUT SANT QUIRZE DEL VALLÈS LES MORISQUES

Trobada poètica
amb el Casal d'Avis
Els vuit alumnes que formem part de l'Aula Oberta
de l'Institut Sant Quirze vam participar en un pro-
jecte que ens va semblar molt enriquidor i ens ho
vam passar molt bé.

Fem un portaespelmes pels avis.

Per agrair-los l'acollida que ens havien fet pel treball

de les enquestes i el fet d'haver compartit el seu
Passant les enquestes als avis. temps amb nosaltres, vam fer-los uns detallets per
portar-los la propera vegada que tinguéssim ocasió
La professora de l'Aula Oberta ens va proposar fer de trobar-nos.
alguna cosa diferent però bonica i ens va oferir
l'opció de compartir idees i temps amb persones
amb les quals no estem acostumats a relacionar-
nos. Pensant què podíem fer, va sorgir la idea de fer
unes enquestes per poder passar-les al Casal
d'Avis; així podríem preguntar-los coses que a
nosaltres ens interessen i compartir experiències
amb ells.
A partir d'aquí, van començar tot un seguit de
trobades amb el Casal amb la idea de fer diferents
activitats. Tots junts al Casal.

33
 LES MORISQUES INSTITUT SANT QUIRZE DEL VALLÈS
Estàvem molt contents per la manera com ens van
tractar. Els vam fer uns portaespelmes amb llaunes
de Coca-cola, una cosa senzilla i bonica que vam
poder fer nosaltres mateixos a classe.
Recitem poemes el dia de la trobada.
De mica en mica, davant l'acollida dels avis, ens
vam anar engrescant i finalment vam acordar fer
una trobada poètica en honor a Miguel Hernández;
podia ser una trobada molt maca. A partir d'aquí,
vam començar a estudiar la poesia de Miguel
Hernández, vam fer un cartell molt gran amb una
frase seva que vam penjar al passadís de l'institut,
vam elaborar uns power-point perquè tot quedés
perfecte i, per descomptat, ens vam preparar uns
quants poemes d'aquest autor per poder fer el
recital.
34
Tots junts a l’Institut Sant Quirze
Quan finalment va arribar la tarda de la trobada,
ens vam adonar que havíem convertit una simple
tarda rutinària en una tarda plena de sentiments,
noves amistats i un record que mai no oblidarem.
Estem molt contents d'haver pogut compartir
aquesta experiència amb els avis del Casal de Sant
Quirze; des del primer moment es van mostrar
predisposats a col.laborar amb nosaltres i ens van
rebre amb els braços oberts. Vam aprendre que,
tot i la diferència d'edat que hi havia entre nosal-
tres, podem compartir moltes experiències i
passar una estona molt agradable amb gent molt
diferent a nosaltres. No ho oblidarem mai.
Institut Sant Quirze del Vallès
Alumnes d’Aula Oberta
Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
Servei Educatiu Vallès Occidental 1
Centre de Recursos Pedagògics