Joan Maj: Noves tecnologies i educaci

Joan Maj dona en aquesta conferncia les claus per a entendre els canvis que han d'implementarse a l'escola per a adaptar-la a les TIC i a la nova societat de la informaci. Joan Maj s expert de la Uni Europea en Societat de la Informaci i s el president de l'Information Society Forum. La conferncia de Joan Maj es va celebrar en el marc de la presentaci del 1r informe de les TIC als centres d'ensenyament no universitri. Aquest informe s fruit de la collaboraci entre la Fundaci Jaume Bofill i l'Edulab, el Laboratori d'Innovaci educativa de la UOC, amb el nom de Projecte Astrolabi.
Quan en una conferncia es posa el ttol "Noves tecnologies i educaci" o quan sintenta parlar de la relaci entre noves tecnologies i educaci, jo penso que com a mnim es volen dir tres coses diferents. LAlbert Sangr, quan ha avanat les finalitats de lobservatori, ha dit una cosa: que una de les problemtiques que lobservatori vol anar seguint s ls pedaggic de les noves tecnologies. Daquests tres elements, dels quals jo feia esment al principi quan parlvem descola i noves tecnologies, volem dir: primer, com ensenya lescola les noves tecnologies; segon, com ensenya lescola a utilitzar les noves tecnologies, ja que els continguts sn els de sempre, per utilitzant metodolgicament aquestes noves tecnologies. Jo mimagino que bona part del que se segueix s en aquesta rea. Linforme en parla molt, daquest aspecte i vosaltres en sabeu ms que jo, perqu no sc docent.

...com ensenya lescola a utilitzar les noves tecnologies, ja que els continguts sn els de sempre, per utilitzant metodolgicament aquestes noves tecnologies.

... aquestes noves tecnologies, a ms de produir uns canvis en lescola, produeixen un canvi en lentorn i, com que lescola el que vol s preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, lactivitat prpia de lescola ha de canviar; per tant, sen va ms enll de lensenyament de les noves tecnologies i de lensenyament per mitj de les noves tecnologies.

Per hi ha un tercer nivell que per a mi s molt ms important, que s on jo voldria centrar la meva exposici. No solament lescola o el sistema educatiu ha densenyar les noves tecnologies, no solament ha de continuar ensenyant matries per mitj de les noves tecnologies, sin que aquestes noves tecnologies, a ms de produir uns canvis en lescola, produeixen un canvi en lentorn i, com que lescola el que vol s preparar la gent en aquest entorn, si aquest entorn canvia, lactivitat prpia de lescola ha de canviar; per tant, sen va ms enll de lensenyament de les noves tecnologies i de lensenyament per mitj de les noves tecnologies. Per tant, magradaria centrar aquesta xerrada en aquest darrer aspecte, que jo plantejo pensant com ha de canviar lensenyament no pas perqu sintrodueixin les noves tecnologies, sin perqu ha de canviar la societat com a conseqncia de les noves tecnologies. Aquest ser el fil de la meva xerrada.

En conseqncia hem de respondre dues preguntes: com est la societat? I, quan diem que passem de la societat industrial a la societat del coneixement, qu volem dir? En aquesta societat del coneixement quines sn les noves exigncies educatives? Per tant, mho miro des de fora de leducaci. Jo no dir com sha de fer, ja que per a aix ja hi ha persones ms competents que jo. El meu propsit s descriure aquest entorn i fer entendre que aix comporta unes exigncies. Aquesta descripci de la societat de la informaci portaria moltes conferncies; jo centro aquesta en pocs punts, ja que s una bona manera de fer-ho rpidament. Aleshores anirem comentant aquests sis aspectes que em sembla que exigeixen nous reptes educatius.

s a dir, hem fet caure totes les barreres del que s treballar amb nombres: barreres despai, de distncia, de mida, de temps...

En primer lloc, voldria recordar a qui no ho hagi sentit anteriorment don neix tot aix que hom en diu societat del coneixement, quin s limpuls inicial que provoca aquesta transformaci. En els aspectes tcnics aquest impuls s molt clar: es tracta de la convergncia de dos fenmens, tots dos tecnolgics. El primer, el progrs que hem aconseguit en els darrers anys en totes les tecnologies per a treballar amb els nombres. La informtica i el seu desenvolupament no s res ms que una tecnologia per a treballar amb els nombres cada vegada ms i ms rpid, sigui per a transmetrels en majors quantitats, a majors distncies i en menys temps o per a emmagatzemar-los cada cop en espais ms petits. s a dir, hem fet caure totes les barreres del que s treballar amb nombres: barreres despai, de distncia, de mida, de temps... Podrem pensar que la capacitat social de treballar amb nombres s infinita, entenent per infinit una mida que sobrepassa el que necessitem.

Un bon exemple daix que dic sn les proves que es fan actualment per a augmentar la velocitat dInternet. Doncs b, sha aconseguit baixar dun servidor a un PC tota lEnciclopdia Britnica en 1,2 segons; aix s el que jo anomeno linfinit. Aix s una mostra de la desaparici dels lmits pel que fa al que podem fer amb els nombres. ...hem aprs a codificar qualsevol informaci en forma de nombres, que s el que anomenem digitalitzaci. Per al mateix temps ha succet un altre fet a part; i s que hem aprs a codificar qualsevol informaci en forma de nombres, que s el que anomenem digitalitzaci. A partir del moment en qu amb els nombres som capaos de fer tot el que vulguem, sigui text, so, imatge, etc., aquesta revoluci de la informtica ha arribat a ser la revoluci del coneixement. Aquest impuls, o espurna, provoca uns canvis fonamentals en el futur de les nostres societats, dels quals jo ara nescullo alguns que sn els que directament poden tenir relaci amb el tema de qu avui tractem. Primer, la facilitat de crear, de processar i de difondre informaci ha fet que passem duna situaci en qu la informaci era un b escs a una societat en qu la informaci s un recurs sobreabundant o excessiu. Dinformaci en sobra des de tots els punts de vista; entrem en una societat en qu el diluvi dinformaci comena a ser preocupant. La UOC t publicat un llibre de Pierre Lvy titulat El segon diluvi. El primer (diluvi) va ser daigua i el segon, el dara, s dinformaci, per tots dos ofeguen. Aix des del punt de vista dels educadors s fonamental, ja que els nostres esquemes mentals han de canviar perqu associem la manca de coneixements a la manca dinformaci. I aix ara, evidentment, ha canviat, ja que la causa principal de la manca de coneixement s principalment lexcs dinformaci. A ms, de la manca dhabilitat per a processar la informaci necessria en aquest context on som ara mateix tamb sorgeix la manca de coneixement. Les habilitats dabans recollir molta informaci no tenen res a veure amb les dara processar la immensa quantitat dinformaci que tenim. s un vici que encara tenim a causa de lescassetat dinformaci que tenem abans.

...la facilitat de crear, de processar i de difondre informaci ha fet que passem duna situaci en qu la informaci era un b escs a una societat en qu la informaci s un recurs sobreabundant o excessiu...

....la causa principal de la manca de coneixement s principalment lexcs dinformaci. A ms, de la manca dhabilitat per a processar la informaci necessria en aquest context on som ara mateix tamb sorgeix la manca de coneixement.

Davant de la quantitat ingent dinformaci que tenim actualment shan dintroduir noves pautes. s fonamental la tria de la qualitat; jo crec que en el mn del futur ser fonamental el paper dels intermediaris de filtre de la informaci. s una de les coses que hauran de fer els mestres.

Davant de la quantitat ingent dinformaci que tenim actualment shan dintroduir noves pautes. s fonamental la tria de la qualitat; jo crec que en el mn del futur ser fonamental el paper dels intermediaris de filtre de la informaci. s una de les coses que hauran de fer els mestres. Hi ha un nou paper, que s el de les persones que trien informaci i la valoren i que, dacord amb aquesta valoraci separar el gra de la palla, estableixen fonts de coneixement.

Ara els coneixements bsics en la vida duna persona canvien en un perode de temps inferior a la seva vida i tamb en la seva vida laboral; aix s que s un fenomen nou.

A ms, hem passat duna societat en qu la informaci era estable a una societat en qu la informaci s absolutament efmera. No solament sha produt una explosi quantitativa de la informaci, sin tamb la reducci de la vida til daquesta informaci. Com a conseqncia daquest ritme daparici rpida de la informaci, sha produt el fenomen que els coneixements tils sn cada vegada ms breus a causa de laparici dInternet; sha produt una acceleraci del cicle de vida de la informaci. Ara els coneixements bsics en la vida duna persona canvien en un perode de temps inferior a la seva vida i tamb en la seva vida laboral; aix s que s un fenomen nou. Aquesta transgressi demogrfica s que s un fenomen absolutament nou. Es plantegen problemes molt seriosos de com sha de mantenir la vida dels coneixements.

Fins ara, a lacabament dels estudis ja podem estar tranquils perqu el fet de tenir estudis (universitaris) significava que ja tenem feina per a tota la vida. El sistema educatiu ha de canviar per a abraar la totalitat de la nostra vida i no com fins ara que noms en comprenia una part. Leducaci es confondr moltes vegades amb el treball.

Hem organitzat des de fa segles un sistema de transmissi de coneixements, escoles per a socialitzar-los i perqu puguin viure i ser tils a la societat. Fins ara, a lacabament dels estudis ja podem estar tranquils perqu el fet de tenir estudis (universitaris) significava que ja tenem feina per a tota la vida. Per aix ara ja no s veritat; el fet dhaver acabat un cicle formatiu no garanteix res per a tota la vida. Per tant, per molt b que funcioni un sistema educatiu, sha de canviar de dalt a baix, perqu es va dissenyar per a un objectiu completament diferent del dara. El sistema educatiu ha de canviar per a abraar la totalitat de la nostra vida i no com fins ara que noms en comprenia una part. Leducaci es confondr moltes vegades amb el treball.

Hem dabandonar la idea que hem de saber moltes coses, ja que el que s important s saber aprendre-les en el moment que les necessitem.

Fins ara hi havia una edat per a estudiar i una altra per a treballar; ara les barreres entre el treball i lestudi shan difuminat completament. Ara sobliga a repensar els continguts que es donen en la primera etapa (lescola fins a edats compreses entre 14 i 15 anys); no es pot transmetre el mateix ara, que la formaci ser permanent, que quan el plantejament era que la formaci sacabava a letapa escolar. Hem dabandonar la idea que hem de saber moltes coses, ja que el que s important s saber aprendre-les en el moment que les necessitem. s ms important saber on sn i com es poden obtenir que no pas tenir els coneixements com a objectiu final. Hi ha un tercer aspecte que est molt condicionat per tot aquest canvi, que s el sistema dadquisici dinformaci: ara passem duna societat en qu la transmissi dinformaci ha estat fonamentalment escrita a una societat en qu la transmissi dinformaci ja no ser escrita. Han aparegut nous sistemes que agafaran protagonisme; la transmissi escrita encara existir tot i que canviar de mitj. s el que anomenem multimdia. Haurem daprendre a analitzar el llenguatge audiovisual, ats que ser en aquest llenguatge que ens arribar tota la informaci que rebrem en el futur, i duna manera especial el llenguatge visual. La imatge t un llenguatge impressionant que ha anat evolucionant moltssim en les darreres dcades. Aquest llenguatge audiovisual no el sabem i els nostres fills tampoc no el saben i reben un impacte extraordinari cada dia, bestial, duna potncia increble; i, en canvi, de tots els elements audiovisuals no en sabem res. Per aix saprofiten tant des del punt de vista comercial. s curis, perqu abans, quan engegvem la televisi i hi havia una pellcula que semblava massa forta, fos per raons de sexe o per raons de violncia, als infants de 9 o 10 anys els diem Vs a dormir; per a un de dos anys no li dius Vs a dormir. Ell no entn res. Com ho sabem, que ell no entn res? Qu carai! Qu sabem si no entn res?! Ell, dimatge, hi entn molt, per el que passa s que no ho sabem; sabem que no entn gaire la veu i sabem que no sap llegir, per limpacte de la imatge en la personalitat a partir del moment en qu els ulls permeten veure-hi jo penso que deu ser impressionant.

... el sistema dadquisici dinformaci: ara passem duna societat en qu la transmissi dinformaci ha estat fonamentalment escrita a una societat en qu la transmissi dinformaci ja no ser escrita. Haurem daprendre a analitzar el llenguatge audiovisual, ats que ser en aquest llenguatge que ens arribar tota la informaci que rebrem en el futur, i duna manera especial el llenguatge visual.

...encara no ens hem adonat de limpacte visual, de limpacte de la imatge en els processos de formaci i en els processos educatius amb relaci al que hem desenvolupat fins a extrems inaudits respecte al llenguatge escrit, que vertaderament aix s que ho dominem absolutament i determinadament.

El tema, si voleu, s molt tcnic, per s aix: el procs de formaci del nostre cervell comena en lembars i acaba a 13 o 14 anys; sabem que quan la criatura neix ja t un nombre neurones, la quantitat de neurones no creix, nhi ha un nombre fix i, a partir del moment del naixement, ja no hi ha ms neurones, sin que simplement van morint milers de neurones cada any; per, com que nhi ha milers de milions, no ve daqu. El que s un procs continu s el nombre de sinapsis que hi ha entre les neurones, que sn uns quants bilions de sinapsis en la persona adulta. Un dia vaig fer un clcul: si una persona t tants bilions de sinapsis i totes les sinapsis es fan en el procs de educaci, quantes sinapsis o quantes interconnexions entre neurones es fan? I men van sortir uns quants milions per minut; s a dir, que quan tu a un "nano" li dius "Ei", deu haver fet uns quants milers de sinapsis. Llavors jo mimagino que cada cop que veus alguna cosa per la televisi es deuen crear milions de sinapsis. Doncs de tot aix encara no ens nhem adonat; encara no ens hem adonat de limpacte visual, de limpacte de la imatge en els processos de formaci i en els processos educatius amb relaci al que hem desenvolupat fins a extrems inaudits respecte al llenguatge escrit, que vertaderament aix s que ho dominem absolutament i determinadament.

...hem de revisar, en aquest mn de leducaci, com a conseqncia de les noves tecnologies...

s a dir, no es poden continuar ensenyant les mateixes coses de la mateixa manera.

Aquestes tres coses que he volgut dir sobretot em porten a la necessitat que hem de revisar, en aquest mn de leducaci, com a conseqncia de les noves tecnologies i com a conseqncia daquesta societat del coneixement que creen aquestes noves tecnologies, hem de revisar fonamentalment tres coses, que sn per dir-ho en termes que feu servir vosaltres els currculums. s a dir, no es poden continuar ensenyant les mateixes coses de la mateixa manera. Davant nostre hi ha unes eines impressionants que permeten que els processos daprenentatge siguin molt ms personalitzats, molt ms fcils, molt ms flexibles. Aix s el que anir sortint sobretot per mitj daquests informes de lobservatori; aix no sn noms els processos, les metodologies, sin que sn els continguts.

...jo dic "Compte! Que lescola una de les coses que ha de fer s ensenyar la gent a desaprendre"....

una actitud nova que sha de crear, de renovaci, de flexibilitat, de relativisme respecte a segons quin tipus de coneixements.

Lescola i la universitat en el procs de formaci dels infants i dels joves han de transmetre, han de posar lmfasi en la transmissi dun altre tipus de coses, dun altre tipus dhabilitats, dun altre tipus dactituds, dun altre tipus de predisposicions humanes: sn les aptituds. Per exemple, es diu molt Home, s que cada vegada ms, el que ha de fer lescola s ensenyar la gent a aprendre a aprendre. Evidentment, aix ja comena a ser un tpic, per jo dic Compte! Que lescola una de les coses que ha de fer s ensenyar la gent a desaprendre; perqu aprendre vol dir acceptar que el que saps no val, i aix s una actitud que no tothom est disposat a acceptar. Per tant, s una actitud nova que sha de crear, de renovaci, de flexibilitat, de relativisme respecte a segons quin tipus de coneixements. Jo diria que els currculums cada vegada shan de centrar menys en la transmissi pura i simple de coneixements, i ms en la transmissi dhabilitats, dalgunes habilitats noves daquests context de qu parlo; que no vol dir noms saber fer servir ordinadors ni de bon tros. Vol dir tot aix que s el mn de lelaboraci del coneixement, de ladquisici dinformaci i de totes aquestes habilitats. Sha de centrar molt ms, fins i tot a nivells bastant alts dedat, en la formaci dels recursos personals, ms que dels coneixements. En el mn laboral aix ara cada vegada s ms clar: ja no preocupa el que una persona sap; el que preocupa s el que una persona es capa daprendre. Perqu probablement, per a fer la feina que se li demana, els coneixements que necessita ning no els hi ha pogut donar perqu malauradament els centres educatius moltes vegades van endarrerits respecte al que en podrem dir la renovaci de coneixements; llavors el que s important sn altres coses. El ttol continua essent important perqu dna un nivell, una idea dun nivell de recursos i dhabilitats de la persona. En realitat, la majoria dempreses el

Sha de centrar molt ms, fins i tot a nivells bastant alts dedat, en la formaci dels recursos personals, ms que dels coneixements.

que diuen s Escoltam, que jo vull una persona que estigui en condicions daprendre, que spiga treballar en equip, que sigui capa de canviar didiomes, que tingui resistncia, perqu la farem treballar moltes hores i moltes altres coses ms. I desprs ja li ensenyarem el que li hem densenyar. Aquest aspecte s fonamental, i val tamb per a la nostra activitat de tipus no laboral ni empresarial sin personal. ...hem de revisar tamb el paper dels actors. En aquest context, no solament hem de revisar els currculums, sin que hem de revisar tamb el paper dels actors. Dit duna altra manera: qu han de fer els mestres? Els mestres tindran una gran feinada dara endavant. Per faran coses diferents de les que han fet fins ara. s a dir, el que no faran els mestres s purament i simplement transmetre coneixements, perqu no cal. Ja no calia abans, perqu abans, quan jo anava a la universitat, a vegades diem "No vaig a aquesta classe perqu aquest professor noms explica el llibre". s evident, si noms explica el llibre, el llegeixes i sha acabat. Hi havia professors que, a ms dexplicar el llibre, deien altres coses que feien que valgus la pena assistir a les seves classes. Per tant, jo penso que els mestres cada vegada seran menys uns purs transmissors de coneixement i, en canvi, seran uns tutors que en el cas concret dels alumnes els faran en gran part la funci que jo deia al principi, dordenar la informaci, de dirigir-los cap a on la poden trobar, de fer-los notar la diferncia de qualitat entre les diferents informacions. s aquesta tutoria direccional i dintermediari entre lalumne, laprenent, i els coneixements que ha daprendre, que ja hi sn i que moltes vegades no cal que els hi transmeti el mestre. Purament i simplement, cal una revisi dels papers dels actors, i finalment, com a conseqncia de tot aix, caldr una revisi profunda del paper de les institucions. Lescola es convertir en un centre educatiu adreat a tota la comunitat independentment de ledat o mantindr un cert carcter per a certes etapes i aleshores apareixeran altres centres educatius per a noves etapes? El que s que tinc clar s que ni els currculums, ni els actors ni les institucions no podran continuar essent els mateixos. En gran part, alguna daquestes transformacions shaur de fer tenint en compte que el disseny de noves maneres de fer o de nous entorns pot comptar amb unes eines amb qu fins ara no comptava. Els nous dissenys es podran fer aprofitant uns recursos que fins ara no existien i que ara han fet trontollar la demanda, per que a la vegada ofereixen elements per a redissenyar totes aquestes coses duna manera nova i ms positiva.

... els mestres cada vegada seran menys uns purs transmissors de coneixement i, en canvi, seran uns tutors que en el cas concret dels alumnes els faran en gran part la funci que jo deia al principi, dordenar la informaci, de dirigir-los cap a on la poden trobar, de fer-los notar la diferncia de qualitat entre les diferents informacions.

El que s que tinc clar s que ni els currculums, ni els actors ni les institucions no podran continuar essent els mateixos.