Preguntes i respostes breus

per entendre la directiva

europea de les 65 hores
 1. Què és una directiva de la Unió Europea?

La Directiva de la Unió Europea o Directiva comunitària és un acte norma-

tiu aprovat pel Consell de la UE (consell de ministres) o la Comissió Europea
(format per un comissari o comissària de cadascun dels 27 Estats membres) i
ratificat pel Parlament Europeu. La Directiva no és d’aplicació directa, sinó que
marca uns objectius en base als quals cada estat ha de legislar per tal
d’assolir-los, amb la forma i mitjans que consideri adients, però sempre amb el
vistiplau dels òrgans comunitaris.

2. Què suposa la Directiva Europea d’Organització de la Jornada

Laboral?

Aquesta directiva, més coneguda com a Directiva de les 65 hores, permet als
estats regular de tal manera que es permetin jornades laborals de 60 hores
setmanals, o de 65 hores, en cas de certes professions que realitzin guàrdies.

3. Com es decidiria l’aplicació de la jornada laboral?

En un principi, la legislació general no pot ser superior a les 48 hores, així que
l’aplicació d’aquesta jornada laboral hauria de ser un acord bilateral entre
cada treballador o treballadora i l’empresari o empresària. Segons la di-
rectiva, no pot haver-hi coaccions ni pressions, ni es pot acomiadar ningú per
negar-se a augmentar la jornada laboral, però està clar que no té la mateixa
capacitat de pressió la part contractant que la part contractada. Així mateix, la
negociació bilateral debilita enorment l’acció col·lectiva i el paper dels sindicats.

4. Aquesta legislativa obligarà a legislar per permetre les 65

hores de jornada laboral?

No, simplement permet que així es faci. Tanmateix, el fet d’acceptar-ho pot provo-
car una deslocalització interna entre aquells països que legislin en aquesta
línia i els que no, aprofitant el mercat únic i la facilitat per moure-hi productes i
serveis entre els seus diferents estats. De la mateixa manera, dóna cobertura a les
patronals per fer pressió als governs per avançar en aquesta línia.

www.intersindical-csc.cat
www.lespaijove.cat
 5. Per què cal oposar-se a aquesta mesura?

El fet de permetre una jornada laboral de 65 hores suposaria un retrocés històric

en els drets laborals i obre la porta a què les classes treballadores realitzin jor-
nades de feina un 35% majors del que l’Organització Internacional del Treball
considera com a excessives, podria augmentar l’atur en un 33% a nivell euro-
peu (menys persones treballant més hores poden fer la mateixa feina), els riscos
d’accidents augmenten com més hores es treballin, les dones veurien trun-
cades les polítiques encarades a la corresponsabilitat en les tasques de la llar, els
i les joves patirien jornades abusives en ser un dels elements més dèbils del món
laboral i, en definitiva, l’empresariat podria fer xantatge a l’estat perquè permetés
aquesta legislació i podria fer xantatge a la persona treballadora perquè, de no ac-
ceptar la jornada màxima, es contractaria una altra persona.

6. Què marca la legislació actual?

Actualment, a nivell europeu, els estats no poden permetre jornades lab-

orals majors de 48 hores setmanals. Als Països Catalans sota domini espan-
yol, això es tradueix en jornades d’un màxim de 40 hores i, a la Catalunya Nord,
des del mes de juliol (quan se suprimí la jornada de 35 hores), el límit el marquen
les 48 hores de màxim europees.

7. En quin punt es troba la directiva?

El passat 10 de juny va ser aprovada pel Consell de la Unió Europea i ara ha de

passar encara alguns tràmits. Per una banda, el mateix Consell de de la UE ha
de formalitzar la seva proposta. Llavors, el Parlament Europeu tindrà tres
mesos per pronunciar-s’hi (al novembre o al desembre). En cas d’aprovar-
se, ja serà vàlida i els estats podran adaptar la seva legislació en aquesta línia; en
cas que el Parlament introdueix-hi esmenes, aquestes hauran de ser aprovades
llavors pel Consell de la UE (una qüestió molt difícil); i si el Parlament rebutja la
Directiva, caldrà crear una mesa que acosti posicions entre ambdós organismes,
per tal de mirar de trobar una altra proposta alternativa (que, si no apareix, in-
validaria la proposta actual i mantindria la legislació prèvia). El juny vinent hi haurà
eleccions al Parlament Europeu, un fet que també pot entorpir el procés.

www.intersindical-csc.cat
www.lespaijove.cat
 8. Qui està a favor i qui s’oposa a la Directiva?

No semblaria tan estrany que la Directiva no fos aprovada al Parla-

ment Europeu o, com a mínim, que s’hi introduïssin esmenes que
després el Consell de la UE no acceptés (i, per tant, es bloquegés la mesura).
Així, la majoria absoluta la marquen 393 diputats/des i els Grups So-
cialista (217 diputats/des), Esquerra Unitària (41 diputats/des) i Els Verds
(43 diputats/des) ja han mostrat el seu desacord amb la directiva (en total, 301
diputats/de). Per la seva banda, el Partit Popular Europeu votarà dividit, ja
que algunes delegacions més conservadores han decidit votar-hi a favor (de
moment, 115 dels 288 diputats/des totals), mentre que la delegació espanyola
se suposa que hi votarà en contra (24 diputats/des) i els altres vots en seran una
incògnita. La paraula la poden tenir els grups minoritaris, com l’Aliança
Demòcrata Liberal (amb 100 diputats/des totals, i la delegació francesa ja ha
avançat el seu vot contrari i CDC, malgrat no confirmar-ho, s’ha mostrat con-
trària a la directiva en algunes mocions locals), l’Europa de les Nacions (amb
43 diputats/des, que inclou partits com ERC, probablement hi votaran en con-
tra gairebé en bloc), el Grup Independència i Democràcia (22 diputats/des
euroescèptics/ques) o els i les 32 diputats/des no inscrits/es a cap grup.

t/a als nostres webs sobre les mobilitzacions

Estigues aten
jornada de 65 hores!
i actes en contra de la

www.intersindical-csc.cat
intersindical@intersindical-csc.cat

www.lespaijove.cat
espaijove@intersindical-csc.cat