www.clubemas.

cat

El Club EMAS aprofita el seu cinqu aniversari per a mirar cap al futur i continuar ajudant les organitzacions EMAS
Des de lorigen del Club EMAS, lany 2006, una de les nostres tasques ms importants ha estat posar en valor lesfor que cada dia fan les organitzacions EMAS tant de manera individual com collectiva mitjanant associacions com ara la nostra. Aquest esfor t com a objectiu clar visualitzar de manera amable i planera aquesta forma de treballar de les empreses EMAS cap a la societat. En aquest mateix sentit, un altra de les nostres feines ms importants ha estat animar a agafar el cam de la sostenibilitat les organitzacions i empreses catalanes que encara no consideraven aquest vector com a estratgic en el seu quefer diari mitjanant el registre EMAS. Aquesta feina no lhem feta ni lhem volguda fer mai sols, ja que arribar a aconseguir objectius en aquest camp s un treball de llarg recorregut en el qual ha de collaborar tothom: organitzacions EMAS, administraci pblica, sindicats, gremis i associacions sectorials, tcnics i verificadors, els nostres associats. Tots aquests actors han estat indispensables per a portar a terme aquest projecte associatiu empresarial amb objectius ambientals. Aquest cam fet fins ara ha aconseguit, amb la collaboraci de tothom, que shagi anant incrementant cada any en el nombre dorganitzacions registrades EMAS a Catalunya. En lactualitat, en tenim ms de dues-centes vuitanta, amb ms de trenta-sis mil persones que treballen sota aquest registre. Aquesta dada ens sembla molt important, ja que reflecteix el fet que, encara que els moments econmics sn difcils, aquest sector de lempresariat catal aposta per considerar la sostenibilitat com un valor important de la seva activitat. El projecte del Club EMAS, pioner a escala europea, tamb ha arribat a altres indrets tant nacionals com internacionals, i hem contribut a la creaci daltres clubs EMAS aportant la nostra experincia i manera de fer. Aquesta visualitzaci, tant fora com dins del nostre territori, comena a ser important, i rebem mostres que estem molt ben considerats tant a escala dEstat espanyol com dEuropea, la qual cosa es materialitza en la creixent presncia de la nostra associaci en les activitats daquestes institucions. Per la feina feta fins ara serviria de poc si no projectssim un nou esfor cap al futur. Estem convenuts que en aquests moments de crisi els projectes com el nostre sn els que ms viabilitat i projecci de creixement tenen, ja que de les crisis, o no sen surt, o sen surt ms reforat, i el nostre objectiu i la nostra opci sempre ha estat crixer i millorar cada dia. Amb aquest nim i aprofitant el cinqu aniversari del Club EMAS, volem donar un nou impuls a la nostra associaci amb lampliaci dels nostres serveis i projectes fent crixer la nostra influncia per tal de poder donar un servei ms ampli i ms bo a totes aquestes organitzacions. Estem segurs que la comunitat EMAS continuar creixent en els propers anys i que cada vegada ms demanar solucions ms exclusives a les seves necessitats particulars. El Club EMAS ha dafrontar aquest repte i donar-hi un resposta satisfactria. Els propers anys volem continuar creixent i ampliant la nostra influncia per tal de continuar sent referents en tot el que respecta a aquest registre, i daquesta manera poder donar cada vegada ms bones solucions als problemes de tothom. Grcies a tots pel vostre suport al Club EMAS.

Motxilla ecolgica
La revista RQA, est compromesa en estudiar i donar la mxima informaci sobre el seu impacte ecolgic. En aquest nmero, les dades del cost ambiental que t cada exemplar sn: La RQA est feta amb paper reciclat 100% i conforme a la norma RAL-UZ 14 ngel Blau, i t un pes de 47,2 gr. Aquesta revista ha estat dissenyada i maquetada per El Tinter i impressa per Grfiques Ortells, dues organitzacions registrades en EMAS. Limpacte ambiental per cada nmero, inclosa la fabricaci del paper i el procs dimpressi s el segent: Consum total de matries primeres Producci de residus Consum daigua Consum denergia Emissions de CO2: 65,36 gr. 13,48 gr. 0,41 l. 0,19 kwh 99,39 gr.

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionades amb la producci del paper i amb la impressi de les edicions 1 a 11 de la RQA, han estat calculades amb aquesta motxilla des de la seva primera impressi i han estat compensades mitjanant un projecte de segrest de carboni a travs de la iniciativa CeroCO2: Aquest i els segents nmeros seran compensats properament en projectes similars.

-1-

Entrevista
Qu s lIPTS?

Dr. Harald Schoenberger

European Commission Joint Research Centre/Institute for Prospective Technological Studies Sustainable Production and Consumption Unit LInstitut de Prospectiva Tecnolgica (IPTS) s un dels set instituts dinvestigaci del Centre Com dInvestigaci de la Comissi Europea. Aquest Centre, creat el 1994, s ubicat a Sevilla. La seva missi consisteix a proporcionar suport cientfic i tcnic per a la formulaci de poltiques comunitries que impliquin una dimensi tant socioeconmica com cientificotecnolgica. Ms concretament, en lentorn dEMAS, una de les tasques que sens han encomanat s desenvolupar els documents de referncia sectorials, a causa de lmplia experincia de lInstitut en el desenvolupament dels documents de millors tcniques disponibles per als sectors industrials recollits en la Directiva de prevenci i control integrat de la contaminaci. centrar-se en els seus aspectes mediambientals, i els proposaran tamb indicadors i parmetres dexcellncia que els permetran comparar els seus resultats en lmbit sectorial. Qu inclouen els documents? Com estan estructurats? B, els documents sn extensos perqu intenten ser com ms exhaustius millor. No s pas una novella per a ser llegida de principi a fi: el lector pot anar directament a buscar el que ms li interessa (solucions tecnolgiques, bones prctiques, indicadors, etc.). s un document descriptiu i no pas prescriptiu. Cal no entendrel com un document de requisits per al registre o la implantaci dEMAS. A ms, troba exemples prctics de mesures i actuacions ja dutes a terme per altres empreses del sector amb dades sobre els costos, lamortitzaci i els resultats obtinguts. s per aix que intentem sempre identificar les organitzacions ms punteres quant a comportament ambiental (front-runner approach), cosa que ens permet, duna banda, identificar rpidament les millors prctiques i tcniques disponibles, i de laltra, proposar indicadors i valors dexcellncia realistes, assequibles i assolibles. Grcies a aix, les empreses trobaran en els documents informaci que permet veure com sest movent el seu sector, i elements de base per a poder prendre decisions a lhora de canviar alguna cosa en els seus processos per a millorar el seu comportament ambiental i la seva eficincia. Per tant, aquests documents seran tils en general per a qualsevol empresa... Exactament, estaran dirigits i seran disponibles no solament per a empreses EMAS, sin tamb per a qualsevol empresa que vulgui millorar els seus resultats. En el cas particular de les organitzacions EMAS, el seu comportament ambiental ser avaluat pel verificador ambiental acreditat tenint, en compte el document sectorial corresponent. Quants documents ja shan desenvolupat, i quants estan actualment en fase delaboraci? Esta previst que es desenvolupin els documents de referncia sectorials per a una mplia gama de sectors, per per ara shan establert algunes prioritats. En aquesta primera fase, lIPTS ha desenvolupat com a prova pilot del procs delaboraci dels mateixos documents per a quatre sectors: comer, turisme, construcci i administraci pblica. Aquests documents serviran de base per a fer els segents. En primer lloc, encarreguem un estudi previ a empreses consultores, organitzacions o universitats amb gran experincia en el sector. Llavors, lIPTS comena el desenvolupament de la feina, tot establint un grup de treball compost pels actors principals del sector. Desprs duna primera reuni en qu sestableixen les pautes a seguir durant lelaboraci, comena la fase de recerca. En aquest moment s quan nosaltres, el grup de lIPTS, recollim la informaci necessria per al document, no solament de la vasta collecci de bibliografia disponible i del que proporciona el grup de treball, sin tamb de visites tcniques i reunint-nos amb experts de diferents pasos. Aix ajuda, i molt, a entendre quines sn les necessitats reals del sector en matria mediambiental, i quines les millors prctiques realment disponibles. Les millors prctiques es descriuen en un esborrany que es discuteix en una reuni final del grup de treball, en la qual tamb es concreten els indicadors i els valors dexcellncia ha de recollir el document. Aix, lIPTS produeix un esborrany final que ha de ser aprovat i adoptat per la Direcci General de Medi Ambient de la Comissi Europea. Poden, les organitzacions, participar en aquest procs? Com? S, s clar. LIPTS crea grups de treball per elaborar els documents de referncia, compostos per empreses, verificadors, consultors, investigadors, associacions, etc., que sn seleccionats entre lampli espectre disponible de cada sector. A ms, durant el desenvolupament del nostre treball, considerem molt important visitar directament les organitzacions, parlar directament amb els gestors ambientals i recollir la mxima informaci disponible durant aquestes visites. Per als sectors turisme i construcci, hem fet ms de trenta visites de camp i hem participat en un nombre similar de reunions amb empreses. Qualsevol aportaci s sempre ben rebuda, i tamb qualsevol comentari sobre els esborranys encara no finalitzats. Per a ms informaci sobre la forma de contactar amb el nostre grup dinvestigadors, podeu consultar la pgina web: http://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/index.html

A ms, els documents sectorials tamb ajudaran les empreses a centrar-se en els seus aspectes mediambientals, i els proposaran tamb indicadors i parmetres dexcellncia que els permetran comparar els seus resultats en lmbit sectorial.
Qu sn els documents de referncia sectorials? Els documents de referncia sectorials es deriven de lltima revisi del Reglament EMAS. Lobjectiu de la revisi de lEMAS era reforar lesquema per incrementar la seva eficincia i el seu atractiu per a les organitzacions. La idea era tamb generar una ms gran influncia en el mn empresarial ms enll del conjunt de les empreses EMAS, per tal destimular aquest collectiu a avaluar els seus aspectes indirectes i incidir en els seus provedors. Una de les maneres ms interessants per a promoure la millora ambiental al llarg de tota la cadena s incrementar ladopci de bones prctiques. Per aquest motiu, larticle 46.1 inclou lelaboraci de documents de referncia sectorials. A ms, els documents sectorials tamb ajudaran les empreses a

Intentem sempre identificar les organitzacions ms punteres quant a comportament ambiental (front-runner approach), cosa que ens permet, duna banda, identificar rpidament les millors prctiques i tcniques disponibles, i de laltra, proposar indicadors i valors dexcellncia realistes, assequibles i assolibles.
Quan es publicaran? Lesborrany final del document per al sector del comer ja esta disponible i es pot consultar en aquest enlla: http://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/retail.html Quant als sectors del turisme i de la construcci, els documents estan molt avanats, i els esborranys finals estaran disponibles al pblic a mitjans del 2012. Els documents de treball actuals es poden consultar en la pgina web del nostre grup dinvestigaci: http://susproc.jrc.ec.europa.eu/activities/emas/index.html. Quins seran els segents sector sota estudi? Els sectors previstos segents sn: fabricaci de productes alimentaris (menjar i begudes); agricultura i ramaderia; fabricaci dautombils; fabricaci dequips electrnics i elctrics; fabricaci de productes metllics excepte mquines i equips; gesti de residus i telecomunicacions. Quin s el procs de desenvolupament dels documents?

-2-

Experincies
EMAS i la mgia del paper
Grfiques Ortells, SL aposta per la innovaci contnua en la indstria grfica

mar de lany 2009 i al control sobre els processos que aquesta decisi va comportar, ha incorporat recentment una nova millora en el seu procs de preimpressi, que suposar reduir la generaci de residu de revelatge en un 90% amb el seu procs de preimpressi amb Computer to Plate.

Qu s el Computer to Plate (CtP)

El procs de preimpressi amb CtP consisteix a agafar una imatge digital i produir una planxa fset directament des de lordinador. Aquests equips de preimpressi anomenats Computer to Plate o Platesetters produeixen separaci de color directament sobre una planxa fset mitjanant lacci dels feixos de llum lser. Amb aquesta tecnologia sevita ls de pellcula i la insolaci de planxes, i aix disminueixen temps i costos de preimpressi i augmenten les millores ambientals, ja que es redueix la producci de residus de fotolits.

El procs de millora que ara sha introdut

La nova tecnologia installada est basada en el mateix concepte de preimpressi CtP per lser que hem explicat ms amunt, per amb la diferncia que no cal fer el revelatge qumic que requeria laparell anterior, de tal manera que es redueixen molt els residus generats. El sistema escollit s el CtP Agfa Avalon N8 60S, amb la utilitzaci de planxes Amigo TS. Aquesta nova soluci tecnolgica es basa en la termofusi, un procs per mitj del qual una capa de ltex es fon sobre el suport convencional dalumini amb energia de lser trmic. Un sistema de CtP convencional, per a mantenir un procs estable, necessita un control de la temperatura i un altre del nivell de pH. Aquesta nova tecnologia suposa un estalvi molt important de consum energtic, ja que no ha de mantenir la temperatura en uns valors determinats i comporta que es pugui treballar a temperatura ambient. Aix mateix, a causa del seu sistema Stand bye, permet abaixar el consum energtic del sistema quan no sest produint de manera contnua. I cal sumar a tot aix que les noves planxes utilitzades, les Amigo TS, noms requereixen un procs de neteja amb una soluci netejadora sense necessitat dutilitzar revelador. En aquest nou procs, les emulsions de les planxes admeten tintes en petites quantitats per aix poder generar reproduccions dalta nitidesa. Aquestes emulsions, compostes per milions desferes termoplstiques, absorbeixen lescalfor de les rees amb imatge, i aquesta escalfor fa que les partcules es fonguin i sadhereixin fermament a la planxa. Per tant, aquestes petites esferes termoplstiques es converteixen en una imatge slida que accepta tinta. Cal subratllar que aquesta formaci dimatges s un procs fsic al 100%, no pas qumic, i que la durabilitat de la soluci netejadora s molt ms extensa, ja que pot arribar a cobrir fins a 5.000 m2 de planxa. Un altre aspecte que cal destacar s que, un cop exposades i engomades, les planxes requereixen les mateixes atencions que la resta de planxes utilitzades en el mercat, i que lemulsi no exposada de la planxa es pot retirar amb una soluci netejadora, la qual cosa genera una petita quantitat de residu aqus no perills (solucions de revelatge de plaques dimpressi a laigua). Amb aquest nou procs que ens fa ser capdavanters, podrem dir que aconseguim:

Com es treballava fins ara

Elisabet Ses
Cap dAdministraci i Medi Ambient www.ortells.net

Fins ara, a Grfiques Ortells ja es treballava amb la tecnologia CtP, concretament amb lequip Agfa Galileo VS amb una processadora Lithostar LP-82 Ultra, per amb solucions inicials en qu calia fer el revelatge de les planxes amb productes qumics i, per tant, es generaven residus perillosos en el procs de preimpressi. El procs que se seguia en aquestes condicions tenia diferents fases: Fase 1 Exposici: Durant lexposici de la planxa, el lser activava les partcules dhalur dargent a les rees exposades. Les partcules dargent no exposades formaven finalment la imatge, un cop es produa la reacci qumica amb revelador. Fase 2 Revelatge: Durant el revelatge, les partcules dhalur dargent exposades i activades es revelaven i es fixaven de manera segura a linterior de la capa demulsi. Les partcules no exposades continuaven sent molt mbils i propenses a la difusi. Fase 3 Difusi: En aquesta fase, els ions dargent no exposats es transferien des de la capa demulsi, a travs de la capa allant, fins a la base dalumini, i es formava la imatge dimpressi final. Fase 4 Rentat: Un cop acabat el procs de transferncia i difusi, seliminava completament la capa demulsi i la capa allant hidrosoluble, i en el suport dalumini quedava la imatge dimpressi final.

Reduir la producci de residus de revelatge en un 90% aproximadament. s a dir, una reducci en valor absolut prevista per a lany 2012 respecte al 2010, de ms de 5.300 litres. Un estalvi de matries primeres. Un estalvi dhores doperaris destinades al manteniment de laparell. Una reducci important del consum daigua, ja que hi ha menys rentades de lequip. I menys consum de matries primeres; per exemple, el consum de goma s dun litre per cada 95 m2 de planxa. Aix doncs, encara que el missatge que diu que no imprimiu aix si no s absolutament necessari s plenament vigent en el moment en actual, les publicacions en paper encara sn necessries en determinats casos, ja que formen part de la nostra cultura. I s precisament aquesta cultura del respecte sobre el nostre entorn i sobre els recursos naturals all que ens obliga a imprimir amb responsabilitat escollint les matries primeres que intervenen en el procs i establint amb criteris de sostenibilitat un control exhaustiu de tot el procs productiu, entre moltes altres qestions. Aquesta aposta per la innovaci en la indstria grfica s compatible amb la sostenibilitat i pot ajudar a mantenir el llibre i, per tant, el paper com un element bsic de comunicaci sense estar en contra de la sostenibilitat. La qual cosa no implica, tanmateix, que altres formats no puguin estar al mercat; per, aix s, exigint-los el mateix rigor en aquestes qestions. Daquesta manera no ens haurem dimaginar en un futur proper la Diada de Sant Jordi sense les paradetes de llibres als carrers. Els llibres i el paper que els sustenta constitueixen un element cultural que hem de procurar mantenir viu. La satisfacci de molts de nosaltres compartint llibres amb amics i coneguts i promovent complicitats amb el paper ens ajuda a mantenir la comunicaci fsica amb lentorn, a diferncia de la fredor que sovint aporta la comunicaci sobre suport digital. La sensaci que hi ha en lactualitat que la indstria grfica no treballa per la sostenibilitat s infundada. Aquestes actuacions de millora en els processos productius ho demostren. Hem de mantenir tradicions i els seus processos de creaci adaptant-nos a les circumstncies i millores actuals que hi ha ja al mercat per tal que no es perdi la mgia del paper i de la seva creaci; aix s, amb ladaptaci necessria per tal de no perdre la identitat.

Sn temps difcils per a la indstria grfica tradicional. En la societat actual ha calat el missatge que diu que no imprimiu aix si no s absolutament necessari. Aquest missatge s cert i imprescindible per a la sostenibilitat dels nostres recursos naturals, per hem danar amb compte tamb amb alguns excessos que es poden donar a lempara daquestes actituds. Podrem dir que, igual que quan es trenca lequilibri dun ecosistema natural apareixen especies oportunistes que el colonitzen, en aquest mbit de la indstria tamb han aparegut noves espcies industrials, noves lnies de negoci, que, aprofitant la confusi del moment i lautodeclaraci de bones prctiques, serigeixen en defensors del medi ambient i obren pas a nous mercats que probablement, si no es regulen, sacabaran desbordant i produiran impactes ambientals molt ms greus que els que produeix lactual indstria grfica. Grfiques Ortells, fidel al comproms adquirit amb la certificaci EMAS el

-3-

Transport urb de mercaderies amb bicicleta: Eco-logstica dltima milla

Jordi Gal
Cofundador de Vanapedal www.vanapedal.com

Les activitats logstiques i de distribuci de mercaderies sn les causants de la major part de la contaminaci en el sector del transport, sent aquest el principal causant de la contaminaci en general a les nostres ciutats. En conseqncia, cada cop en ms ciutats europees sestan implementant una srie de mesures per reduir la contaminaci del transport de mercaderies i els seus efectes. Aquestes mesures es basen principalment a limitar laccs dels vehicles motoritzats ms pesants i contaminants als centre urbans. El vehicle convencional de crrega t dimensions ms grans que la resta de vehicles i disposa en tots els casos de motor disel. Quan circula en lmbit urb, a ms de produir emissions de gasos contaminants i soroll, ocupa lespai pblic duna manera sobredimensionada i a vegades fins i tot perillosa. Aquest vehicles pesen com a mnim 1.500 quilos, i la crrega que transporten en lltim tram de la cadena logstica, que es coneix com a ltima milla, no acostuma a superar els 150 quilos en el 90% de les expedicions. Davant daquest escenari, es planteja la necessitat dun canvi en el sistema tradicional per adaptar-ho a les exigncies actuals de desenvolupament sostenible de les ciutats, s a dir, un canvi de paradigma. Es podria fer una distribuci urbana de mercaderies sense contaminar i ms ben adaptada als centre urbans si es repenss tant el model logstic com el vehicle de distribuci. La implantaci dun model logstic basat en microplataformes o minimolls de distribuci, localitzats a les perifries dels centres urbans, permet reduir la circulaci de vehicles pesants en aquests nuclis i en zones exclusives per a vianants. Un cop rebudes les mercaderies en la microplataforma, es redistribueixen per continuar el seu cam amb vehicles que tenen un ms alt grau de capillaritat i sn menys sorollosos i menys contaminants. Aix es reorganitzen les rutes de manera ms efica, tot permetent estalviar viatges i ocupant lespai de manera ms racional i pacfica. Quant al tipus de vehicle ideal per a fer la distribuci capillar vinculat a les microplataformes, el que ms avantatges ofereix s la bicicleta de crrega. Des de la nostra empresa, Vanapedal, hem apostat per un tipus de tricicle assistit amb motor elctric que s capa de transportar fins a 180 kg de crrega en una caixa tancada de 1,5 metres cbics de capacitat. Es tracta dun vehicle de dimensions redudes que pot passar per llocs amb poc ms dun metre damplada. Per tant,

pot accedir a qualsevol rac, com que es tracta duna bicicleta, disposa dautoritzaci per circular per la calada, pels carrils bici i per les zones de vianants i sense les restriccions horries que tenen els vehicles a motor. Per altra banda, el cost de compra i manteniment s ms assumible que el dun vehicle purament elctric, i, a ms, la bicicleta

permet combinar lesfor fsic del conductor amb el suport del motor elctric, i aix dna com a resultat el vehicle energticament ms efica i amb ms autonomia del mercat. Per aquest darrer motiu, podem dir que s lnic vehicle del sector que aporta beneficis en termes de salut del conductor, el que es coneix com a mobilitat activa.

1.400,0 1.200,0 1.000,0 800,0 600,0 400,0 200,0 0,0 Setmana 27 Setmana 28 Setmana 29 Setmana 30
Suma de paquets Suma de quilos

Suma de quilmetres

60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0 Setmana 27 Setmana 28 Setmana 29 Setmana 30
Suma destalvi disel (en l)

Suma destalvi disel (en )

Suma destalvi en CO2 (kg)

Suma destalvi en NOx

En els darreres mesos, al centre de Barcelona hem pogut comprovar leficcia daquests tricicles oferint el servei de distribuci de paqueteria a Ciutat Vella i Barceloneta. En el grfic adjunts es pot observar el resultat de lactivitat de dos tricicles que han substitut, durant el mes de juliol, una furgoneta estndard que de dilluns a divendres feia el repartiment a Ciutat Vella. Aix doncs, podrem parlar dun concepte nou en el sector del transport i la logstica: de leco-logstica. Aquest tipus de vehicle, sumat al model logstic que es basa en microplataformes de distribuci, o minimolls de crrega, suposa una millora en el sector de la logstica en termes deficincia energtica, sostenibilitat i externalitats socials positives. A Vanapedal hem volgut definir el concepte filosfic subjacent a aquest model de transport com a slow transport. En general, el transport urb de mercaderies, sobretot de les de petites dimensions, ha tendit a ser exprs per defecte. Aix te un sobrecost que moltes vegades el client final es podria estalviar, ja que hi han moltes mercaderies que no necessiten ser transportades amb urgncia. El concepte dslow transport sadiu perfectament amb la filosofia de lslow food, les slow cities i la slow live. El temps no s un fi, sin una eina i un valor. Lobjectiu no ha de ser reduir-lo al mnim, sin utilitzar-lo per treuren el mxim profit i gaudir del que fem. Aquet plantejament, per, no vol dir que es tracti dun transport lent o que arribi tard; just al contrari. Com que el tricicle s ms eficient i efica, les mercaderies que transporta arriben abans a la destinaci encara que la velocitat comercial mitjana daquest vehicle no superi els 6 km/h. Lobjectiu s utilitzar el temps de manera que rendeixi ms pensant en all que ms ens importa, com ara la qualitat de laire que respirem.

-4-

Vols reservar un viatge, una escapada, un hotel...? Ara tens ms facilitat per a fer-ho sent respectus amb el medi ambient

Nria Llcer
Business Area Manager www.mydestination.com/barcelona Moltes vegades hi ha una gran diferncia entre la intenci de compra declarada pel consumidor i la seva selecci final. s fcil dir que es volen tenir en compte criteris ambientals a lhora de planificar i organitzar les vacances, per no sempre ho s portar aix a terme. Un dels obstacles s, sovint, la manca dinformaci i la dificultat en laccs a mitjans o canals dinformaci que ens adrecin a les empreses turstiques que ofereixen serveis amb valor afegit ambiental. Al capdavall, quan comencem a organitzar un viatge, ja comencem a evadir-nos pensant en la inoblidable experincia que probablement ens espera, i s fcil que perdem de vista els criteris que inicialment tenem previstos, sobretot si per a trobar la informaci ens cal haver de fer un gran esfor. En aquest sentit, ens podem formular unes quantes preguntes que segur que ens han passat pel cap alguna vegada. On cerquem la informaci en el moment dorganitzar un viatge o buscar un hotel?:

A les pgines web de les oficines de

turisme?

A les guies turstiques? En blogs daltres viatgers? A les agncies de viatges? A les webs de reserves?
Alguna daquestes possibles fonts ens orienta pel que fa a la sostenibilitat de la nostra decisi? Ara hi ha una important novetat en aquest camp: una nova eina que ens pot facilitar aquesta tasca. My Destination Barcelona s una guia en lnia de viatges, disponible en sis llenges (angls, castell, francs, itali, alemany i rus), i aviat en catal tamb, i una de les webs lders existents pel que fa a informaci sobre Barcelona. Aquest servei forma part de la xarxa global MyDestination.com. A hores dara leina ofereix ms de cent destinacions arreu del planeta, amb previsi dacabar lany 2011 amb uns 16 milions dusuaris. En un sol mes, My Destination Barcelona pot comptabilitzar ms de dotze mil visi-

tes dusuaris de ms de cent set pasos diferents. My Destination Barcelona ha estat creada i portada a terme per un equip dexperts locals amb lobjectiu de ser un referent on poder trobar tota la informaci actualitzada i de qualitat sobre la ciutat. Aquesta guia est dirigida a usuaris darreu del mn que volen visitar Barcelona, aix com pels que hi resideixen i volen estar informats del que passa a la seva ciutat, quins actes culturals, quins concerts o festes shi celebren, etc. s una bona eina per a qui cerca de manera activa informaci sobre Barcelona, ja que permet planificar, al gust de cadasc, les possibles sortides i viatges. La visualitzaci de la plataforma web presenta de manera molt atractiva les diferents propostes, amb el suport delements multimdia, que s tal com els usuaris dinternet estan acostumats a interactuar en lactualitat (fotografies, vdeos, circuits o tours virtuals, etc.). Cal dir, per, que amb relaci a la sostenibilitat la gran novetat daquesta eina s el seu apartat Eco-friendly companies, ja que shi sexplica a lusuari, de manera senzilla, que quan escull un servei duna empresa EMAS o que t lEtiqueta Ecolgica Europea o el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya, de fet selecciona una empresa o servei respectus amb el medi ambient. Aquest apartat inclou els logotips de cadascuna daquestes eines per tal que lusuari els identifiqui i els reconegui quan els visualitzi en el moment de fer la reserva. De fet, la web tamb inclour els corresponents logotips quan el client faci la

recerca dun allotjament o dun altre servei, marcant la diferncia, ja que la demanda i loferta de serveis amb valor afegit ambiental coincidiran amb un clic del ratol. La soluci de My Destination Barcelona (www.mydestination.com/barcelona) es converteix aix en la primera web de viatges que ofereix una plataforma efectiva per donar a conixer els negocis i activitats de Barcelona que sn sostenibles i respectuosos amb lentorn, un fet que constitueix una novetat al nostre pas. Desprs del llanament de My Destination Barcelona, sespera continuar en aquesta lnia de treball i poder comptar amb la mateixa sistemtica de promoci pel que aviat ser My Destination Costa Brava, una altra guia que es preveu que ja soferir a loctubre. Cal destacar tamb daquesta nova eina el fet que My Destination Barcelona s conscient que el comportament del visitant pot arribar a afectar negativament la ciutat i els seus ciutadans de vegades pel sol fet destar de vacances i marxar fora del seu lloc habitual hi han persones que sobliden de comportar-se amb la cura que probablement es comportarien a casa seva. s per aix que My Destination Barcelona es preocupa per promoure la ciutat com a destinaci turstica, per tenint en compte el respecte pel seu valor turstic, histric, cultural, ambiental i social. De fet, a la seva web podeu trobar continguts que inviten els visitants al civisme, faciliten informaci sobre els accessos per a persones amb mobilitat reduda, informaci sobre els diferents mitjans de transport disponibles i, encara que suggereixen els principals llocs dinters que shan de visitar, tamb donen

informaci dels racons de la ciutat ms amagats per a la vegada tamb rellevants. My Destination Barcelona coneix els usuaris i les tendncies del sector i reconeix que cada vegada hi han ms clients orientats a un model de consum ms sostenible. s per aix que, no tan sols ofereix a lusuari la millor proposta dins loferta de serveis de la ciutat fent una comparativa de preus entre ms de trenta altres motors de reserva, sin que tamb vol fer ressaltar especialment totes aquelles empreses que tenen cura del medi ambient i estan implicades amb la sostenibilitat en general. Aix doncs, totes les organitzacions que es donin a conixer mitjanant els seus perfils a la web i tinguin alguna de les certificacions ambientals que ho acreditin, es faran constar com a diferents en la globalitat de loferta de serveis. My Destination Barcelona ha encetat el cam doferir aquests nous elements diferenciadors als seus clients i usuaris, i aix ha fet possible la collaboraci amb el Club EMAS. Aquesta actuaci semmarca en la iniciativa EMAS Networking, que rep el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb lobjectiu de treballar en xarxa per a la promoci de les empreses turstiques que aposten pel medi ambient.

LOCALLY INFORMED GLOBALLY INSPIRED

Aquest s el lema de MyDestination.com. La trobareu a mydestination.com/barcelona. Feu-vos-en fans i seguiu-la al Twitter!

-5-

A lhora de contractar un viatge dins el sector turstic, som conscients de la gesti ambiental que shi fa?
Paula Campaa Ramrez i Mayte Mar Ribas
Estudiants de lEscola Universitria dHoteleria i Turisme CETT Amb el suport de:

En molts casos hi han idees preconcebudes i una falta de coneixement real del cost que representaria fer una gesti ambiental correcta
Tots van coincidir a dir que un dels principals impactes s el deteriorament que es produeix en lentorn, aix com la contaminaci i lesgotament dels recursos naturals, impactes que shan demostrat com a directes i reals. Malgrat que aquests actors sn conscients de limpacte del sector sobre el medi ambient, aix no significa que en tots els casos el nivell dimplicaci sigui el mateix. Les enquestes realitzades demostren que en determinats casos, tant turistes com empreses, a pesar de ser conscients del deteriorament de lentorn, no duen a terme actuacions per evitar-lo o no el tenen en compte en la seva decisi de compra. Per exemple, el 96% dels turistes enquestats pensen que les empreses dallotjament han de dur a terme una bona gesti ambiental. Per a lhora de planificar les seves vacances no incorporen criteris ambientals en la seva decisi de compra. En molts casos hi han idees preconcebudes i una falta de coneixement real del cost que representaria fer una gesti ambiental correcta, i tamb de les eines que hi han en lactualitat per a desenvolupar-la. Aquest ltim aspecte s la variable concloent daquest estudi. Les dades recollides demostren, per exemple, en el cas dels turistes, que gaireb tots ells ignoraven si havien estat algun cop en un allotjament que disposs dalgunes de les eines oficials de gesti ambiental. Cal tenir en compte que aquest desconeixement no s gens estrany si observem les dades sobre el nivell de comunicaci externa que les empreses fan de la seva gesti ambiental. Una dada definitiva: segons aquest estudi, noms el 4% de les empreses enquestades que utilitzen una eina de gesti ambiental ho comuniquen correcta50 % 45 % 40 % 35 % 30 % 25 % 20 % 15 % 10 % 5% 0% Distintiu GQA
Empreses Turistes

ment en la seva plana web. Per la manca de coneixement no va ser exclusiva dels viatgers, sin que tamb moltes de les organitzacions enquestades no reconeixien les principals eines de gesti ambiental. Les dades segents sn molt aclaridores:

Noms el 21,59% de les empreses

enquestades i el 32% dels viatgers reconeixen el Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya (DGQA). Noms el 15,91% de les empreses i el 14% dels viatgers coneixen lEtiqueta Ecolgica Europea. Noms el 15,91% de les empreses i el 4% dels viatgers coneixen lEMAS. I, finalment, cal destacar que leina ms coneguda s lISO 14001, que ho s pel 46,59% de les empreses i el 39% dels viatgers. Aquest coneixement t relaci amb la gran varietat de normes ISO que hi han en daltres mbits, com pot ser el de la qualitat. Encara que les empreses van tenir per regla general un baix coneixement daquestes eines, cal subratllar que les dedicades a lallotjament van ser les que van aportar la majoria de respostes positives, ja que tant els allotjaments rurals com els hotels o cmpings sn les empreses turstiques ms representades en aquests tipus de certificacions. En el cas de les agncies de viatges i dels majoristes de viatges, es va comprovar que, encara que prop del 43% de les agncies de viatges o majoristes de viatges enquestats afirmaven tenir en compte la gesti ambiental de les empreses provedores, desprs, en fer una cerca aleatria de les empreses amb les quals collaboraven, tan sols es va trobar una agncia de viatges que treballava amb alguna empresa dallotjament amb gesti ambiental verificada en el marc duna de les tres eines esmentades. Un altre aspecte important detectat en lestudi s que hi ha una creena generalitzada que una empresa que du a terme una bona gesti ambiental amb alguna daquestes eines s ms cara que una que no nutilitza cap.

Un altre aspecte important detectat en lestudi s que hi ha una creena generalitzada que una empresa que du a terme una bona gesti ambiental amb alguna daquestes eines s ms cara que una que no nutilitza cap
Lanlisi comparativa realitzat en empreses amb la implementaci daquestes eines i sense demostra que no hi ha una relaci directa entre tenir implantada, per exemple, una ISO 14001 o un EMAS i ser ms car. En aquest mbit influeixen molt altres criteris, i encara que el fet de ser respectus amb el medi ambient pot implicar costos, tamb representa estalvis en molts aspectes (energia, reducci de residus i recursos naturals, contribuci al control del compliment legal, etc.), la qual cosa comporta que la decisi dadoptar una gesti ambiental correcta normalment no es reflecteixi en el preu final. Aix mateix, les empreses que tenen implantades aquestes eines valoren molt la millor imatge de cara als clients que els aporten, i la clara distinci amb la competncia. En definitiva, aquest estudi ens fa visualitzar que les eines de gesti ambiental, encara que lentament, cada cop sn ms reconegudes. Aix, per, no significa que no falti molt cam per recrrer. Potser un dels primers passos seria adoptar ms campanyes de promoci i conscienciaci de les empreses respectuoses amb el medi ambient, com ara la visualitzaci de les empreses en els diferents mitjans i en les diferents plataformes i centrals de reserves que hi ha avui en dia a internet. Aquest seria un bon comenament, ja que molts viatgers utilitzen aquestes plataformes com a eines indispensables per a organitzar els seus desplaaments i viatges.

Durant la celebraci, el passat mes dabril, del Sal Internacional del Turisme de Catalunya (SITC 2011), es va aprofitar per fer-hi un treball de camp per intentar conixer la informaci que t el mercat sobre la gesti ambiental de les empreses turstiques i la valoraci que en fan. Daltra banda, lestudi tamb va tenir lobjectiu davaluar el coneixement sobre les eines de gesti ambiental existents per part de viatgers, majoristes de viatges, hotels i altres actors implicats del sector.

Els resultats de lestudi van demostrar que tant els turistes com les empreses estan dacord que el sector t un gran impacte ambiental
Aquest treball, fruit de la collaboraci entre el Club EMAS, la Direcci General de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i lEscola Universitria dHoteleria i Turisme CETT, va comenar al mateix Sal fent entrevistes i enquestes als diferents actors implicats, i va tenir continutat a posteriori amb entrevistes personalitzades a representants del mn turstic. Una vegada recopilades totes les dades, es pot arribar a una conclusi clara: encara falta molt cam per fer. Els resultats de lestudi van demostrar que tant els turistes com les empreses estan dacord que el sector t un gran impacte ambiental. Del total denquestats, ho van afirmar el 89% dels turistes i el 89,13% de les empreses.

El 96% dels turistes enquestats pensen que les empreses dallotjament han de dur a terme una bona gesti ambiental

Ecolabel

EMAS

ISO 14001

Coneixement dels enquestats, de les diferents eines de gesti ambiental

-6-

Notcies
El Grup Codorniu i lEntitat del Medi Ambient de lrea Metropolitana de Barcelona guanyen el II Premi Europeu de la Prevenci de Residus

La campanya Millor que nou, 100% vell, de lEntitat del Medi Ambient de lrea Metropolitana de Barcelona, ha estat premiada en la categoria Administraci pblica.
Codorniu ha guanyat en la categoria Empreses, i lEntitat del Medi Ambient de lrea Metropolitana de Barcelona (EMAAMB) ha guanyat en la categoria Administraci pblica. A ms, una tercera candidatura catalana, formada per lempresa Urbaser i lEscola Superior de Disseny Elisava, ha estat finalista en la categoria Altres. A lacte de lliurament de guardons, hi han assistit Josep Maria Tost, director de lAgncia de Residus de Catalunya; Joan Miquel Trullols, director de Serveis de Prevenci i Gesti de Residus de lEMAAMB; Pere Escolar i Eduard Mas, director dOperacions i responsable QSE, respectivament, del Grup Codorniu; i Vctor Cardador, delegat dUrbaser Barcelona. El projecte Reducci denvasos al sector vitivincola, del Grup Codorniu, ha consistit en lorganitzaci, durant la Setmana, de tres activitats als cellers de la companyia: una exposici sobre els avenos en ecodisseny denvasos del sector vitivincola, que mostren el procs del disseny i els avantatges de la reducci dun 11% en el pes del vidre emprat per a la fabricaci de les ampolles de cava; un test participatiu per comprovar si es troben diferncies apreciables entre les ampolles normals i les noves ms lleugeres, i dues conferncies per a estudiants denologia. Lobjectiu de lactivitat era demostrar que lecodisseny permet reduir la quantitat de residus des de la concepci mateixa del producte. La campanya Millor que nou, 100% vell, de lEMA-AMB, propugna propostes de canvi adreades als ciutadans. La cam-

El taller i exposici Draps bruts?: De luniforme a lobjecte, de lempresa Urbaser i lEscola Superior de Disseny Elisava, ha estat finalista en la categoria Altres.
dInstitucions educatives, el projecte Repte per reduir el malbaratament alimentari, de lorganitzaci escocesa Waste Aware Scotland; en la categoria dAltres, el projecte de lorganitzaci WasteServ Malta per lelaboraci del Mapa de reutilitzaci de Malta; i, finalment, el Jurat ha premiat de forma extraordinria lactivitat europea Waste Watchers, de les associacions AERESS i RREUSE. La Setmana Europea de la Prevenci de Residus semmarca en el si dun projecte europeu, de tres anys de durada, que compta amb el suport del programa LIFE+ de la Comissi Europea, i que t com a socis principals lAgncia del Medi Ambient i del Control de lEnergia de Frana (ADEME), lder del projecte; lAssociaci de Ciutats i Regions per al Reciclatge i la Gesti Sostenible dels Recursos (ACR+); lInstitut de Gesti Ambiental de la Regi de Brusselles (IBGE), de Blgica; i el Servei Intermunicipal de Gesti dels Residus del Gran Porto (LIPOR), de Portugal, a ms de lAgncia de Residus de Catalunya (ARC). Lobjectiu del projecte s lorganitzaci anual de la Setmana Europea de la Prevenci de Residus, la qual vol fomentar entre la poblaci les bones prctiques per a generar menys residus. Enguany, la Setmana Europea de la Prevenci de Residus se celebrar del 19 al 27 de novembre. http://www.arc.cat/setmanaprevencio2011

El dilluns 28 de mar, es va celebrar a Brusselles el lliurament de guardons del Premi Europeu de la Prevenci de Residus, el Jurat del qual est format per especialistes europeus independents en matria de prevenci de residus. El Premi distingeix les iniciatives realitzades en el marc de la Setmana Europea de la Prevenci de Residus, que es va celebrar el passat mes de novembre en trenta-tres regions de vint-i-quatre pasos diferents; durant la Setmana es van organitzar 4.346 activitats, 266 de les quals, a Catalunya. Dels cinc candidats proposats per lAgncia de Residus de Catalunya, dos han estat guardonats amb premi: el Grup

El projecte Reducci denvasos al sector vitivincola, del Grup Codorniu, ha estat premiat en la categoria Empreses.

panya impulsa, en concret, la reparaci i reutilitzaci amb vista a allargar la vida til dels productes per diferents vies: xarxa de reparadors per barris, mercats de segona m i dintercanvi, tallers especfics de reparaci, etc. Lobjectiu de lactivitat era mostrar alternatives per a reparar i reutilitzar els objectes que ja no es fan servir i allargar-los la vida til. El taller i exposici Draps bruts?: De luniforme a lobjecte s una mostra realitzada conjuntament per lempresa Urbaser, dedicada a la recollida de residus i neteja urbana, i lEscola Superior de Disseny Elisava, que compta amb la collaboraci de lAjuntament de Barcelona. La mostra reflecteix el procs creatiu de joves dissenyadors, amb el suport de la iniciativa empresarial, que a travs dun taller de quatre mesos donen una resposta sostenible, funcional i creativa a 9 m3 duniformes laborals en dess dels treballadors de la neteja de lAjuntament de Barcelona. Lobjectiu de lactivitat era demostrar com es pot reutilitzar la roba en dess, donar-hi un nou s i daquesta manera evitar que es converteixi en residu. Per a cadascuna de les cinc categories, el Premi ha distingit un candidat entre els noranta que havien proposat les institucions organitzadores de la Setmana Europea de la Prevenci de Residus. En la categoria dAssociacions ha estat premiada lactivitat Compra responsable, dEcoscience Provence, de Frana; en la

Agenda ambiental
Fires, jornades, seminaris, cursos...
21-30 de novembre del 2011 Curs de Peritatges Ambientals Lloc: Barcelona Ms informaci: www.coamb.cat Organitza: Collegi dAmbientlegs de Catalunya (COAMB) 24 de novembre del 2011 5 Frum Mediterrani per a lEconomia Verda, lECOMEDA GREEN FORUM 2011 Lloc: Barcelona Ms informaci: www.medaeconomicweek.org/eco-meda-green Organitza: Cambra de Comer de Barcelona 28 de novembre 9 de desembre del 2011 COP-17 - CMP7 (Climate Change Conference 2011) Lloc: Durban (Sud-frica) Ms informaci: www.cop17-cmp7durban.com Organitza: Nacions Unides 29 de novembre del 2011 Jornada Biodiversitat-Empresa en el marc de la 2a Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya Lloc: (Palau Robert de Barcelona) Ms informaci: www.clubemas.cat i www.setmanarse.cat Organitza: Club EMAS, Fundacin Global Nature i Accinatura 29 de novembre 2 de desembre del 2011 Smart City Expo & World Congress (participaci del Club EMAS: Palau 2, nivell 0, carrer F, estand 628) Lloc: Barcelona Ms informaci: www.smartcityexpo.com Organitza: Fira de Barcelona 29 de novembre - 1 de desembre del 2011 5 Conama Local Lloc: Vitoria-Gasteiz Ms informaci: www.vitoriagasteiz.org/bwcongre Organitzen: Fundacin Conama i Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz 13-14 de desembre del 2011 Frum Valls Emprn Lloc: Fira de Sabadell (Barcelona) Ms informaci: www.copevo.cat i vallesempren@copevo.cat Organitza: Consorci de lOcupaci i la Promoci Econmica del Valls Occidental 14 de desembre del 2011 Jornada sobre recursos educatius per a un consum responsable Lloc: Reus Ms informaci: mailto:info.eia@reus.cat Organitza: Espai dInformaci Ambiental de Reus 15 de desembre del 2011 Acte de lliurament dels Premis EMAS Catalunya 2011 Lloc: Barcelona Ms informaci: www.clubemas.cat Organitza: Club EMAS Premi Medi Ambient CILMA 2011 Data de tancament de candidatures: 31 de desembre del 2011 Ms informaci: www.cilma.cat/ambits/premi-mediambient-cilma-2011 Organitza: Consell dIniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona Premi Europeu de lEspai Pblic Urb 2012 Acte de lliurament: juny del 2012 Data de tancament de candidatures: 19 de gener del 2012 Ms informaci: www.publicspace.org Organitzen: Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB), Cit de lArchitecture et du Patrimoine (Pars), The Architecture Foundation (Londres), Nederlands Architectuurinstituut (Rotterdam), Architekturzentrum Wien (Viena), Museum of Finnish Architecture (Hlsinki) i Deutsches Architekturmuseum (Frankfurt). 24 i 25 febrer del 2012 2n Congrs de Comunicaci Ambiental Data lmit dinscripci: 23 de febrer del 2012 Lloc: Girona Ms informaci: www.congrescomunicacioambiental.wordpress.com Organitza: Centre per a la Sostenibilitat Territorial

-7-

Espai compra verda

FITXA COMPRA VERDA DELECTRICITAT

1. Categoria del producte
Contractaci delectricitat Des de no fa gaire, a lEstat espanyol s possible fer la contractaci delectricitat dorigen renovable (electricitat verda), tant per als grans consumidors com per als particulars. El procs de liberalitzaci del mercat elctric ha fet que tots els consumidors1 puguin contractar lelectricitat a qualsevol de les empreses comercialitzadores de lEstat (vegeu lapartat 4). Les ofertes es diferencien en els preus (malgrat que una part de la tarifa continua sent establerta per lEstat), i sobretot en altres aspectes encara ms importants, com ara lorigen de lelectricitat, tal com sexplica en aquesta fitxa. 2.3 Avantatges del fet de tenir en compte criteris ambientals de compra delectricitat verda Reducci de les emissions de gasos contaminants i gasos defecte hivernacle Reducci de la generaci de residus radioactius Promoci de les energies renovables Reducci de la dependncia energtica Possibilitat dassegurar que no es generen emissions de CO2 en els consums energtics duna empresa (per exemple, si estem en un procs de clcul de la petjada de carboni de lempresa o producte, o de compensaci demissions). 2.4. Compte!: s verd tot el que sen diu? Al mercat hi han comercialitzadores que noms venen energies renovables, i daltres que tenen algunes ofertes de comercialitzaci denergia verda. A ms, hi ha diversitat dopinions sobre els criteris que cal complir per a considerar lelectricitat generada com a veritablement sostenible, valorant aspectes com ara els impactes socials, ambientals, econmics i territorials de les installacions de generaci delectricitat. Aix doncs, cal informar-se de quins criteris segueix lempresa que ens ven lelectricitat. s recomanable consultar linforme sobre el sistema de Garantia dOrigen i etiquetatge de lelectricitat que publica anualment la Comisin Nacional de la Energa (vegeu lapartat 4), on hi ha informaci relativa a cada empresa comercialitzadora. Tamb es pot avaluar si lempresa i els centres de generaci denergia estan registrats a EMAS o en altres sistemes de gesti ambiental (ISO14001).

2. Criteris ambientals de compra

2.1. Especificacions tcniques Origen renovable de lenergia Lelectricitat que consumim a casa flueix per la xarxa sense possibilitat de distinci de si prov duna central de carb o dun parc elic. Ara b, si contractem una empresa comercialitzadora delectricitat verda, el que assegurem s que es produeixen i sinjecten a la xarxa quilowatts hora (kWh) dorigen renovable. Quines fonts es consideren renovables? Les principals fonts renovables de generaci delectricitat sn lelica, la hidrulica, la solar i la biomassa. Seguint la legislaci europea, sha establert un sistema de garanties dorigen que permet assegurar lorigen de lelectricitat que una empresa comercialitza. Aquest sistema inclou lelectricitat generada a partir de fonts renovables i de cogeneraci dalta eficincia, tant si sn de rgim especial com ordinari. 2.2 Etiquetes Certificats dorigen renovable: Garantia dOrigen s una acreditaci que assegura que un nombre de kWh denergia elctrica han sigut generats amb fonts denergia renovables o amb cogeneraci dalta eficincia. Els certificats de Garantia dOrigen els obtenen les empreses productores, de manera voluntria, i aquestes les venen a les comercialitzadores, que sn els que ens fan les ofertes comercials als clients. Com a clients, podem demanar a lempresa comercialitzadora de cancellar els certificats de Garantia dOrigen pel total delectricitat que consumim, de manera que podrem estar segurs que lelectricitat que consumim prov de la font renovable o cogeneraci dalta eficincia que lempresa ens diu. Aquesta informaci apareixer a la factura delectricitat i s la garantia de la traabilitat del sistema. Tot el sistema est gestionat i garantit per la Comisin Nacional de Energa (CNE). Informaci al rebut de lelectricitat A la factura elctrica (i a la informaci promocional de les empreses comercialitzadores) s obligatori que hi hagi informaci de lorigen de lelectricitat que lempresa subministra, aix com del seu impacte ambiental en termes demissions totals de CO2 i de producci de residus nuclears dalta activitat. Tamb cal que hi hagin les dades mitjanes de tot el sistema elctric espanyol, per tal de poder comparar les ofertes. Limpacte ambiental es mesura en una escala que va de la A a la G, sent la A la situaci de menor impacte ambiental (0 emissions o 0 producci de residus nuclears).

3. Sabies que...?
El 2010, a lEstat espanyol el 32,3% de lelectricitat es va generar a partir de fonts renovables, sobretot de lelica (14,6 %) i la hidrulica (11,9 %). A Catalunya, en els darrers anys lelectricitat generada amb energies renovables representa entre el 10 i el 14% del total, amb predominana de la hidrulica (la darrera dada disponible s el 10,3% el 2007, segons ICAEN). Un consumidor domstic, amb un consum anual de 4.000 kWh, pot estalviar uns 800 kg de CO2 cada any si es passa a lelectricitat verda. En altres pasos com ara el Regne Unit o Alemanya, el mercat de lelectricitat verda est molt implantat, amb una gran multitud dempreses que nofereixen. Aix ha fet que es desenvolupin webs que permeten diferenciar les ofertes segons altres aspectes (inversions en energies renovables, criteris ambientals i socials dels projectes, etc.), com per exemple www.greenelectricity.org.

4. Webs interessants
Comparador de preus de les ofertes delectricitat i gas natural, de la Comisin Nacional de la Energa: Inclou informaci sobre si lelectricitat s renovable certificada. http://www.comparador.cne.es. Pgina de la Comisin Nacional de la Energa sobre les garanties dorigen i letiquetatge de lelectricitat: Shi pot trobar lInforme sobre el sistema de Garantia dOrigen i etiquetatge de lelectricitat. http://gdo.cne.es. Llista de les empreses comercialitzadores a lEstat espanyol: http://www.mityc.es/energia/Tur/Listadoempresas/Paginas/Listadoempresa s.aspx. Articles de la Fundaci Terra sobre la contractaci delectricitat renovable: Electricidad verde para clientes particulares y empresas (22/7/2010): http://www.terra.org/articulos/art00918.html. Qu es la electricidad verde? Dnde puedo comprarla? (9/1/2011) http://www.terra.org/articulos/art00584.html. Cooperativa de consum i producci a Catalunya que t previst comercialitzar electricitat dorigen renovable a la tardor del 2011: http://www.somenergia.cat/.
1. No totes les empreses ofereixen a tot el territori de lEstat. Existeix encara una tarifa regulada (anomenada tarifa dltim recurs, TUR) a la qual es poden acollir els consumidors amb una potncia contractada inferior a 10 kWh. En determinats casos, el consumidor es pot acollir a una tarifa ms baixa: lanomenat bo social. Ms informaci, al web: http://www.mityc.es/ENERGIA/TUR.

Pots descarregar aquesta fitxa en format pdf a la web: www.clubemas.cat

Edita: Club EMAS Aquesta revista ha estat dissenyada i maquetada per El Tinter i impressa per Grfiques Ortells, dues organitzacions registrades en EMAS. Dipsit legal.: B-46.367-07
Imprs en paper 100% reciclat:

Collaboradors daquest nmero Gregori Reyes, Maria Passalacqua Collegi dAmbientlegs de Catalunya (COAMB) Els tcnics del COAMB que han participat en aquesta fitxa han estat Jordi Fernndez, Slvia Caellas i Marta Garcia. Jordi Abad (disseny i maquetaci) Manuel Reyes (disseny psters)

Amb el suport de

Si no vols rebre RQA, fes-nos-ho saber a ladrea: info@clubemas.cat

-8-