Autor/a:

Jordi Sierra i Fabra Tndem edicions

Collecci: La Moto Nm. collecci: 22 Traductor/a: Alfatara Serveis Lingstics i Editorials EAN: 978-84-8131-901-9 Preu sense IVA: 10,58 PVP: 11,00 Mides: 13 x 19,5 cm Nre. pgines: 181

Daniel vol ser un escriptor lliure, independent i feli. Tot s possible, si tu vols
Jordi Sierra i Fabra sentusiasma quan t un grup ben nombrs de lectors i lectores davant. I els explica la seua vida dadolescent: Jo vaig apassionar-me per la lectura quan... Jo vaig descobrir lamor amb... Jo sc aix... Jo estic obsessionat per fer... Jo era un manitic i un... De tot aix tracta el llibre Jo. s una manera fantstica i divertidssima de descobrir la capacitat de pensar el mn i de crear histries daquest escriptor excellent.

Edat recomanada: A partir de 14 anys

Propostes didctiques elaborades per Joan Enric Iriarte Leandro

EL MEU GUIA
Ja sabeu, sc Daniel, el protagonista de Jo.

Es diu Jordi Sierra i Fabra i va nixer a Barcelona el 1947, encara que ell prefereix dir sempre que va nixer al planeta Terra, lliure de fronteres i banderes. Als vuit anys se li encn la pereta i decideix que seria escriptor, practica a manta i als dotze anys escriu la seua primera novella de cinc-centes pgines. Massa per a la carabassa. Des daleshores no ha parat descriure. Com un boig. Fill nic, de famlia humil, es va trobar amb no poques dificultats per assolir el seu somni. Entre altres coses, per loposici paterna al fet que fra escriptor. Deix de fer-ho? Ni de bon tros. La seua afici i vinculaci amb la msica rock (ha sigut director i, en molts casos, fundador dalgunes de les principals revistes espanyoles entre els anys 60 i 70) li va servir per a fer-se popular, com qui no vol la cosa. Per, amb els peus a terra, mai no va perdre de vista el seu autntic anhel: escriure les histries que el seu cap inventava. El seu primer llibre el va editar el 1972. Ja se neixia. Avui dia (el 2011), ms alegre que unes pasqes, pot dir que ha escrit quatre-centes obres, algunes amb moltes edicions. I, s que escriu de conya i en gaudeix fins a deixar a tots flipats. No hi ha color. Ha guanyat una trentena de premis literaris, a ms de rebre un centenar de mencions honorfiques i figurar en mltiples llistes dhonor. Les seues obres deixen sense al. El 2005 va ser candidat per Espanya al Nobel Juvenil, el premi Hans Christian Andersen 2006, el 2007 va rebre el Premi Nacional de Literatura del Ministeri de Cultura espanyol i el 2009 va tornar a ser candidat a lAndersen de 2010. Les seues vendes superen els 9 milions dexemplars. Sa casa s el mn i en coneix gran part de les gents, cultures, diferncies, desigualtats,... i tot aix ho llana als quatre vents en les seues obres, despertant conscincies. Es defineix com un utpic realista, reivindicatiu i comproms en la novella, i un enamorat de la paraula escrita i de la llibertat que comporta. El 2004 es mulla de deb i crea la Fundaci Jordi Sierra i Fabra a Barcelona, Espanya, i la Fundacin Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra a Medelln, Colmbia, com a culminaci a tota una carrera i al seu comproms tic i social. La Fundacin Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra per a Hispanoamrica ha rebut el PREMIO IBBY-ASAHI 2010 que es lliura cada dos anys a dues entitats culturals i a projectes internacionals. Amb seu a Medelln, Colmbia, s una entitat privada, sense nim de lucre, creada per a fomentar la lectura i estimular la creaci literria mitjanant programes de sensibilitzaci, formaci i investigaci. Es desenvolupen projectes

socials de lectura i escriptura perqu xiquets i joves amb vulnerabilitat cultural milloren la seua qualitat de vida. Si vols conixer ms sobre el meu escriptor favorit, pots fer-ho en el Foro oficial Jordi Sierra i Fabra: www.elforo.de/foroficialjsif Visita tamb el seu web: www.sierraifabra.com

Jordi Sierra i Fabra SAUTODEFENEIX DAQUESTA MANERA:

Vaig nixer en algun lloc del Planeta Terra un 26 de juliol de 1947, dia de Santa Anna, sota el signe de Lle. Aix s fonamental per a entendre qu sc i qui sc. Sempre vaig desitjar ser escriptor, encara que per a aconseguir-ho haguera de donar una gran volta per la msica. El rock em va alliberar de tots els meus lligams, li va donar ales a la meua llibertat, em va proporcionar un nom i la resta va ser ms senzill. Vaig publicar el meu primer llibre als 25 anys. Continue amant la vida, per ara la compartisc amb la meua passi: la literatura, i amb les meues tres necessitats: viatjar, el cinema i seguir a ritme de la msica. Sc anticonvencional, franctirador, inclassificable, inetiquetable i individualista, i magrada. No he fet una altra cosa que escriure i no espere ni cels ni inferns per aix. Noms la pau del treball ben fet. Llibres, cmics, canons, teatre, televisi, rdio, cinema. Odie els encasellaments, per aix em desmarque sempre de tot i dic que no sc ms que un contador dhistries. Les paraules que defineixen el meu codi tic sn: pau, amor, respecte, honradesa i esperana.

DE QU VA LOBRA?
A s el que contava el meu profe de llengua, el senyor Mari, a alguns alumnes, mares, pares, i mestres: s una novella narrada en primera persona, original, actual, trencadora desquemes i divertida. Comena molt b i acaba molt b. El final s mot bonic, sorprenent i espectacular. Els personatges secundaris, ben creats, donen fora al protagonista, Daniel. s el narrador i se sent rar, perqu no fa les coses com els altres. Expressa les seues reflexions, els seus pensaments, els seus sentiments, les seues idees, el seus dubtes, les seues frustracions, les seues influncies, els seus somnis, de manera directa, espontnia i real. s aficionat, amb molt dhumor, a fer llistes (de qualsevol cosa, de les seues idees, de la seua vida, dels seus sentiments,). Tot i que, a vegades li fallen. Aix aporta una forma distinta descriure i li dna un bon ritme al relat. Tot ho resol amb humor. Un dia arriba al seu institut un escriptor (Jordi). Aquest fet li canvia la vida, perqu li parla de llibertat, de les oportunitats que dna fer el que un vol, de com de bonic s viure. Daniel se sent renixer i decideix ser escriptor. Sompli dillusi i segueix les seues propostes. Fins a escriure textos per necessitat, fins i tot aquesta novella, Jo. Aprofita la situaci i parla dels seus professors, de les seues classes. Els problemes que conta Daniel a sa casa sn els mateixos que es va trobar Jordi a la seua. Son pare li demana que estudie alguna cosa amb eixida. Aquest s un pas de rucs en qu ning llig. Descobreix que els seus pares sn dues bones persones que, de vegades no el comprenen, per s que el volen. Els seus desitjos sexuals es trenquen quan decideix descobrir el mn de les xiques. Pensa que la xica de la classe ms bona, Mariv, no li conv. I, troba en Berta (la que est ms rebutjada) la persona que li lleva langoixa. Troba una jove a qui estimar justament i amb qui deixar-se sorprendre i fascinar. s el seu descobriment de la dona. No hi ha pressa amb lamor, ni amb el sexe. Ens conta les seues primeres experincies. El que ms el sorprn s que ella tamb escriu. Coneix un rodamn del qui aprn moltssim de la vida. s una mina de vivncies i de reflexions. Les seues converses sn clau per acabar descriure i presentar-se al premi de relats a lInstitut. Entre moltes coses, el rodamn li diu: Tu no ets rar. Era la teua excusa. Jo, s un llibre que agrada als joves, als pares, als mestres i educadors i, sobretot als fans de Jordi Sierra i Fabra, perqu defineix molt b ladolescent amb tota

la seua problemtica: amics, pares, el seu mn i el mn en general. I totes les situacions en qu es troben tots els personatges. Molts, joves o adults, se sentiran identificats i sadonaran que no sn els nics rars.

PER QU RECOMANE AQUESTA OBRA?

Sc Berta, la nvia de Daniel. El conec b, val ms que un tresor, i conec tamb el seu guia espiritual, Jordi, aix que far com ell: una llista daspectes positius i daspectes negatius de la novella. Tots argumentats amb un grapat de citacions.

Aspectes positius: 1.- Daniel s rar perqu sallunya de ladolescent prototipus. Es considera
rar, per no imbcil. Aix li comporta soledat. Lamic escriptor li diu que no s rar, que s diferent.
Jordi: Defenc lindividualisme per damunt de tot, el ser jo o tu diferents, nics i especials. Si et fons amb un grup, qu queda de tu?. Ser distint s ser lliure, defensar el que creus. Si no maccepteu, que us bomben.

2.- Fa llistes.
Daniel: Fer llistes s una mania que mha simplificat la vida i mha ajudat a ser lliure, independent i feli. Les llistes serveixen per a ordenar la vida, per a establir normes, principis, veure fins on pots arribar o de quin color sn els teus somnis, descobrir all que volem i all que no volem.

3.- Llig com un acte dautntica rebellia.

Jordi: No entenc els joves que no els agrada llegir. Els llibres sn la bandera de la llibertat i lestendard de lindividualisme. Sestan negant a si mateixos. Llegir s com fer lamor: estar tu i el llibre. Sols. Compartint-ho tot. s lltim refugi que ens queda per a seguir sent nosaltres mateixos.

4.- Ens mostra duna manera molt clara, efectiva i real el canvi de ladolescncia a la joventut.
Daniel se sustenta com a protagonista amb els altres personatges: amics i famlia. I es planteja la pregunta: Qu s madurar? Est en constant lluita entre el que vol, el que intenta i el que aconsegueix. Jordi: La vida fa mal, per s el que tenim. Per a ser lliure, o tu mateix, has de trencar amb les cadenes, el cord umbilical que tuneix als teus. Alimenteu-vos de la vida, sigueu esponges, absorbiu-ho tot.

5.- Daniel troba lamor, lamistat i el cam.

Grcies al seu amic Jordi, que tamb va ser rar. Aquest no dna consells, per ofereix solucions, dna esperances i marca camins. Jordi: Sigues honrat amb tu mateix i fes-te un codi tic. El meu es basa en: pau, honradesa, amor, respecte i esperana.

6.- Escriu. Dna curs lliure als seus pensaments...

Destaca la visi de Jordi sobre qu s ser escriptor: Un bon escriptor no es dispersa, planifica, visualitza, domina el temple, racionalitza, interioritza, sent, viu... ha de ser orfe. Ha de mantenir una disciplina diria. No has de tenir pressa, no hi ha patrons, ni mesures. Escriure no s un treball, s un plaer, s el ms gran: crear, donar vida, regalar-ho al mn. s lnima pura de la nostra societat! Has de pagar un preu per ser lliure, independent i feli. I la seua mxima: Tot s possible si tu ho vols. Fieu-vos del vostre instint.

7.- Es mostra autntic, desinhibit, transgressor, polmic.

I ho raona. Li agrada la llet i no lalcohol, ni el tabac. Llig llibres. I, qu? Li agraden: Stravinsky, Beatles, Dylan. No li agraden els fenmens de masses (futbol). Fa molt bones crtiques respecte al que passa en el mn. De la gent opina que, en general, s absurda. En massa, un cos sense cervell. T les seues manies, els nombres senars (tamb de Jordi). Daniel: Quan creus que ets rar, tens una coartada. Quan creus que has deixat de ser rar, tens una obligaci. Quan era rar, la vida passava poc a poc. De sobte, saccelerava.

8.- No soblida de la censura. Per la desafia.

T cura del llenguatge, per no deixa de banda cap tema que li preocupe. Utilitza XXXX per a substituir les paraules malsonants.
Jordi: Ara est mal vist parlar de sexe, dhomosexualitat, de lesbianes, de drogues.... Ens trobem censures descoles, professors, pares i mares, editorials,.... La societat sencamina cap a lesclavitud quan els llibres se censuren i es permeten videojocs violents, pellcules,... El desconeixement ens du a ser ms aberrants, homfons, a una absoluta incultura sobre la realitat que existeix i no pot ocultar-se (racisme, assetjament escolar, drogues, anorxia,...). Busque entretenir, formar, ajudar a crixer i evolucionar, contar coses no conegudes,....

9.- No vol ser fams.

Jordi: Cal fugir de la fama i buscar lexcellncia personal. Aquest s el cam. Els joves confonen ser fams amb eixir en la tele. Ser fams s ser conegut per haver fet alguna cosa digna, capa de merixer aquest lloc.

10.- Ens incita a riure de nosaltres, dels altres, i del mn en general.

Jordi: El qui es pren seriosament a un mateix est perdut. Quan ms seriosa s la meua obra, ms burler intente ser jo. Em burle del propi sistema. El llenguatge de Daniel s el meu propi llenguatge. Jo parle encara aix. Les meues novelles sn realistes en tot. La vida s senzilla. La compliquem nosaltres.

11.- Amb el sexe vol el que est fora del seu abast. Masturbar-se li sembla un fals consol.
Descobreix que lamor est en qualsevol lloc. No nimporta la forma sin el fons. Estimar i ser estimat. La novella resol molt b el tema de la sexualitat.
Jordi: El sexe per a ladolescent pot ser angunis. Els joves de avui dia cremen totes les etapes tan de pressa que al final sols troben buits. Han dentendre que conixer-se s una cosa gradual. I que el sexe s la consumaci de lamor.

12.- Daniel parteix dall ms simple a all ms complex. El que escriu Daniel
ho va escriure Jordi quan era adolescent.

13.- Es presenta a un Premi Literari. Els premis obren portes i sn un repte. 14.- Aprn molt escoltant un rodamn, Ezequiel. Tota una mina.
Viu per tot arreu. Qu fa? Viure. Jordi sol presentar en les seues obres el rodamn com a persona que ha fracassat front a la vida.
Ezequiel: La vida s collonuda, per all que lembolcalla s una merda. No importa el temps que compartim amb els altres, sin la quantitat i la qualitat. Berta et va convertir en prncep. Ning vol parlar amb mi. Per por de si mateixos. Jo represente el costat obscur de la vida, de les seues prpies vides. Tu no ets rar. Era la teua excusa.

15.- Descobreix que no hi ha muses que tinspiren, ni asos a la mnega, sin disciplina i treball constant.
Jordi: Una altra cara s que la teua companya o esposa, amb el seu amor, et done pau, equilibri, la seguretat, taporten un plus dintensitat per a escriure. La resta, s disciplina. Lessncia de tot la descobrirs al seu moment.

16.- El mn del professorat no est exempt. Apareixen professors que no lligen,

acomodats, els que viuen del passat, els qui sols pensen en ells, i, tamb els qui sinteressen pel seu treball i pels alumnes.

Aspectes negatius:
Cap

LES PROPOSTES
Alguns personatges et proposem fer unes quantes activitats per a assaborir millor el llibre. Igual que en les novelles, estan distribudes per captols.

CAPTOL 1 Ja sc escriptor. S, Leinad Zitro. Daniel Ortiz al revs. Mhan publicat el meu primer llibre: Jo. s el dia de la presentaci. Hi veig algunes cares conegudes. Oh, nooo!!! Lltim que recorde s la imatge de leditora de Tndem, la meua editora, abans de la punyada de Natxo Bustamante.

1. Leditora pregunta per mi perqu no em coneix i jo no puc contestar-li res. Fes-li una descripci general, fsica i psicolgica de mi. Aix sabr qui sc i com sc. Digues-li la veritat. Fes-li veure les meues prioritats, el millor del que em passa, les meues possibilitats en la vida, la meua evoluci i els fets que mhan canviat la vida. De segur que si ho fas b em publicar un altre llibre. 2. Una xicona anomenada Berta diu que s la meua nvia. Em conta coses a veure si recorde quelcom. Diu que la meua vida va canviar en conixer un escriptor que em deix bocabadat com a persona i com a autor. A ms va fer que, amb bones frases, naguditzara lexpressi. Recorda-men les 10 millors de cada un dels dos, dell i meues. Hi ests dacord? 3. Com en un nvol em ve que jo feia llistes per a tot. No ho tinc massa clar. I em diuen que les justificava en les pgines 43, 45 i 138 del llibre. Trian tres. Qu nopines? 4. Una fan em crida molt emprenyada perqu no li han agradat les meues opinions sobre les xiques que apareixen en les pgines 61, 84, 134 i 146 de la novella. No s si ests dacord amb mi, per, qu li diries per a tranquillitzar-la?

5. Ara ve un home amb cara de profe. Us preguntareu com ho s, per aix s una altra histria. Diu que s el meu professor de llengua, el senyor Mari. Em conta que recorda molt b les nostres converses i massegura que puc ser lliure, independent i feli. Em sembla un poc tocat de lala. Minforma que abans daquesta obra vaig escriure poemes i relats curts que apareixen en les pgines 11, 12, 35, 36, 168, 169, 32 a 34, 74 a 76. Investiga i digues-me raonadament quin conte o poema tha agradat ms i quina conversa fou la ms interessant.

Perdoneu-me. Necessite rentar-me la cara. Vaig al lavabo.

CAPTOL 2 Ara que se nha anat Daniel vull parlar amb tu, lector. Sc Berta. La nvia de Daniel. Arribat a aquest punt (mirat les pgines 93, 95, 120, 123) em pregunte:

1. Com em descriu? 2. Qu pretn de mi? 3. Recordes qu s el primer que compartim Daniel i jo? Creus que li captiven? En qu ho has notat? 4. Qu li atrau realment de mi per a convertir-me en la seua droga? 5. Com va enamorar-se de mi? 6. Desitjava enamorar-se o va ser sense adonar-sen? 7. De Daniel saps moltes coses, per com mimagines? 8. Qu penses que feia o sentia jo davant de la nostra eixida? 9. En un moment determinat, Daniel expressa el segent: Anvem molt retardats en relaci amb els altres. Tenia els llavis.... Cal besar per besar, per dir ja ho he fet? O tot arribar quan arribe? 10. Creus que li trenque esquemes? 11. El faig millor persona? 12. Quins sn per a tu els millors moments entre Daniel i jo? 13. En alguna ocasi es mostra masclista? 14. Tidentifiques amb ell o amb mi? 15. En les pgines 45 i 46 tens dues llistes. La llista positiva de coses que considera Daniel que paguen la pena, i la de les seues prioritats. De segur que ets capa de fer-ne el teu decleg.

16. Els joves sempre tenim presses. Som impacients. Tres mesos en la meua vida s un mn. En quines situacions tens pressa? 17. Daniel s fill nic. Segons tu, quins sn els avantatges i els inconvenients que pot tenir aix. 18. En les pgines 134 i 135, Daniel parla de la prdua didentitat personal i de pertnyer a la tribu. Qu penses de ser u mateix? Cal pagar algun preu? Tothom nest disposat? Per qu? 19. Analitza lactitud de Daniel convenut que anava a guanyar el premi al millor relat, la reacci dels dos en saber que la guanyadora havia sigut Mariv i les meues paraules desprs de la conversa entre Daniel i el senyor Mari. Qu tha passat pel cap en aquests moments? 20. Daniel utilitza lordinador per a escriure. Per qu creus que no fa servir Internet en cap moment?

Si raones b les teues respostes majudars molt.

CAPTOL 3
No pot ser. Vaig al lavabo. El dhomes, espatlat. Per tant, al de dones. Puntell a la cama. Caiguda. Mariv...! Ara ho recorde tooot!!! Explica els millors moments amb ella i les meues opinions. Em pregunte si em vaig portar b. Tu qu en penses?

CAPTOL 4
De tornada on estan tots em trobe amb el meu escriptor favorit, Jordi Sierra i Fabra. Un paio ms que interessant. Raona i investiga. Utilitza el seu web. 1. Daniel t algunes manies com comptar les coses o ls dels nombres senars. Analitza els nombres que apareixen en la novella, investiga els ttols de les obres de Jordi i digues si la dels nombres senars s prpia de Jordi. 2. En molts dels seus llibres apareix la figura del rar. Quasi sempre aquell/a que no es deixa dur per la majoria, per la norma establida. Per qu ser? 3. Esbrina altres ttols de llibres de Jordi en qu tamb apareix ell com a protagonista.

10

4. Tot artista, i per tant tamb lescriptor, pateix la censura. Daniel hi fa referncia. Oficialment hi ha llibertat dexpressi. Investiga quines persones, organismes, associacions... practiquen la censura i les causes. I, en la teua vida? 5. Em va regalar mitja hora del seu temps, de la seua vida, i va ser el ms gran dels tresors. Tu li donaries tanta importncia a aquest fet com ho fa Daniel? Per qu? 6. Es pot ser lliure, independent i feli? O s impossible? 7. Jordi em parla descriure i de la vida. Que s necessria una disciplina. Jo escric i avant. Cada dia. Un bon escriptor no es dispersa, planifica, visualitza, domina, tempera, racionalitza, interioritza, sent, viu,... Un bon escriptor ha de ser orfe. Escriure no s una feina, s un plaer, s la cosa ms gran: crear, donar vida, regalar-ho al mn. El meu codi tic s: pau, honradesa, amor, respecte i esperana. Es pot aplicar tot aix a la vida de qualsevol persona? De segur que ho raones b. 8. Investiga i esbrina si les idees a qu fa referncia Daniel en les pgines 76 i 77, coincideixen amb contes, relats o novelles de Jordi i escriu-ne els ttols. 9. Ves-ten a la pgina 14 i llig all que va dir el seu amic escriptor en la seua intervenci a linstitut. Quin punt tha interessat o tha cridat ms latenci? Per qu? I, daix destudiar alguna cosa amb eixida, qu en penses? 10. I, del que li diu a la pgina 18, Daniel a Jordi: Tu tamb ets diferent, perqu ets legal, saps? La majoria dels adults ens venen tantes motos que no ten creus cap.

CAPTOL 5
Els meus pares flipaven per un tub. No sho podien creure. El seu fill nic, Daniel, era un desconegut? Ajudals a descobrir-me. Per a mi, la famlia s molt important. Analitza: 1. Les meues descripcions del pare i de la mare. 2. Els costums. 3. Estudian els dilegs i les frases. 4. Els dinars familiars. 5. Les meues llistes.

11

CAPTOL 6
Que fort! Daniel es reclou en un rac, contempla qu fan els altres i repassa els seus sentiments i creences. Les llistes fetes de ms jove sobre la seua vida, els ianquis, els marcians, la seua valoraci dels humans... Repassa amb ell tot aix. Expressa i raona cinc coses, accions, creences,... que consideres encertades i daltres que no ho siguen.

CAPTOL 7
Se li acosta un desconegut? Sembla que s. Un home ben vestit, ben endreat, ben afaitat. No el reconeix fins que li parla. s Ezequiel. Recorda les seues converses i raona per qu resulta tan important per a Daniel. Per a comenar pots refrescar la teua memria rellegint les pgines 117 i 118 on Ezequiel li diu: No te la mereixes. Ella et besava amb amor, tu la besaves per necessitat. Qu creus que li atrau ms dEzequiel? Destaca cinc frases, accions... importants en la seua relaci damistat.

CAPTOL 8
Sc el profe i mha tocat el final. Si no s molstia, pots fer les activitats segents per tal danalitzar lestructura narrativa de la novella i els seus elements:

1. Fes una classificaci dels personatges atorgant-los un adjectiu (els ms...). Pots utilitzar els segents o daltres: El ms boig, simptic, antiptic, real, violent, important, vital, madur, estimat, sorprenent, animat, antiquat, intransigent, assenyat

2. Quan lautor dun llibre conta els fets duna histria de manera ordenada segons com passen en el temps, diem que la novella t una estructura lineal. a) Creus que aquest llibre sha escrit tenint en compte les tres parts clssiques de tota narraci? Per qu? b) Lautor utilitza el recurs de la retrospecci, lanticipaci o la simultanetat en algun moment de lobra? Demostra-ho. c) Qu et sembla? Una novella negra, histrica, intimista, experimental, de cincia ficci, daventures... Raona la teua resposta. d) Consideres que el desenlla o el final daquesta obra pot ser considerat realista? Per qu?

12

e) Situa lacci en un lloc i en una poca determinada? Quins llocs (carrers, pasos, ciutats, llacs, muntanyes, ...) hi apareixen? f) Thas trobat amb algun fet semblant?

3. El narrador s la persona que conta la histria, qui assigna lordre en qu passen els fets i indica les actituds, els gestos i els moviments dels personatges. Aquest narrador pot ser b una persona desconeguda, i per tant contar la histria en tercera persona, o b el protagonista o algun altre personatge de la novella, i aleshores la contar en primera persona. a) Qui narra les histries daquest llibre? Hi ha un sol narrador? b) s un personatge qualsevol o ns el protagonista? c) El narrador parla en primera o en tercera persona? d) Com diries que s el narrador, objectiu o subjectiu? Per qu ho creus aix? e) Si hagueres de qualificar el narrador, com diries que s, actiu o passiu? Per qu?

4. Analitza lestil de la novella. a) Qu predomina en aquest llibre: la narraci, la descripci o el dileg? b) Dacord amb la teua contestaci anterior, creus que aix dna agilitat al text? Per qu? c) Lestil s directe o indirecte? Per qu? d) Quin tipus de llenguatge diries que hi utilitza lautor daquesta obra: culte, potic, descriptiu, directe, colloquial, humorstic, irnic, vulgar,

especialitzat...? Raona la teua resposta. e) En aquestes narracions pots trobar moltes expressions i frases fetes que ajuden a fer ms creble lestil elegit per lautor. Buscan 10 i explican el significat. f) Apareix ms duna histria en el relat? Es desenvolupen en el mateix temps o espai?

5. Tota obra sol tenir un o diversos temes centrals o principals, i aix mateix, daltres de secundaris o subtemes. Tant els principals com els secundaris mostren uns missatges, s a dir, ens volen comunicar alguna idea, comportament, estmul

13

Busca en aquesta obra el tema o temes principals i els secundaris. Pots pensar en els problemes dels protagonistes, de la societat, de la famlia, de la persona, del sexe, de la vida... Descobreix els seus missatges. Opina i justifica: Si ests dacord o no amb aquests missatges. Si sn fcils o difcils dentendre. Si fan referncia a la vida diria, a la famlia, als amics, a la vida... Si sn actuals. Per qu ho creus aix? A quin grup de persones van dirigits? Si sn adequats per a la teua edat. Si has fet o tha passat alguna cosa pareguda. Etc.

6. Fes-ne una valoraci crtica expressant la teua opini. Analitza, valora i aporta la teua opini i comentari. Potser tajude aquest gui. El ttol. Per qu creus que es titula aix? Li posaries un altre ttol? La lletra (de la portada, dels ttols, del text...). s cmode al tacte? Parts que cont: ndex, dades del llibre o de lautor, ressenya, informaci daltres llibres de la collecci, si aconsella una edat... Qu s all que tha agradat ms de la histria i qu s el que no tha agradat? La lectura daquest llibre tha resultat agradable? I fcil? Intencions de lautor. Trobes semblances amb alguna pellcula? Explica si has trobat semblances o diferncies amb alguna altra obra de Jordi Sierra i Fabra (temes, missatges, estil, tipus de novella, expressions i frases fetes, estructura, tipus de personatge, narrador...) Tha influenciat aquesta obra? De quina manera? Hi has trobat errors? Etc.

7. Fes-ten una graella semblant. Escriu les millors frases o lemes dels protagonistes. Desprs posa-les en com amb els teus companys i feu un cartell ben gran. Que el veja tothom. Entrevisteu a tot aquell que el llisca. Aprofiteu la revista escolar per a publicar-ne els resultats.

14

Daniel

Jordi

Berta

Ezequiel

Mari

Pare

Mare

...

8. Cerca en la segent sopa de lletres 19 paraules clau en la novella, un lema i el codi tic de Jordi Sierra i Fabra.
A C C A A I L I M A F O L R M O R D N M C P R E V B A A D I E R O E R U I L L I R F V G N A R T E S C I M A T E I E N D R E R A R U S T L E L P D E S C R I U R E N M T L A E S P A J A B O S E E X E L S P I E S I R M O C D I S C I P L I N A A A P S U Q S U A S E N I D S T S E S U A M I S T A T F E I E L E E B H A E S A E A L N T O X S A T N E R E F I D S T D E I S O C E N S U R A E O A

9. Llig aquest poema i extrau-ne les idees que tinguen relaci amb la novella: No importa per qu ets viu: ets viu. No importa per qu vius: vius. No et preguntes qu fas ac: fes alguna cosa. No importa el que tens, sin en qu ho empres.

No importa qui ets, sin qu ets. No importa el que faces, sin per qu ho fas. No et preguntes si ho mereixes, guanya-ho. No importa quant vals, sin si vals quelcom.

No importa don vns, sin on vas. No importa on vas, sin anar a algun lloc. No importa a quin lloc arribes, sin arribar-hi. No importa arribar-hi, sin fer-ho b. ELEGIA # 1 (traducci i selecci). Jordi Sierra i Fabra.

15

10. De segur que entre els teus companys hi ha bons dibuixants i escriptors. En grups feu AUQUES. Com a exemple us propose alguns ttols: Daniel (Jo), Daniel i famlia, Daniel i Berta, Daniel i Jordi, Daniel i Ezequiel, Daniel i el senyor Mari, Daniel i...

11. Utilitza el web de Jordi Sierra i Fabra i, per grups trieu un daquests articles o apartats:
Conferencia inaugural del primer encuentro nacional de animacin a la lectura. Como leer en el siglo XXI. Murcia 14 de marzo de 2003.

Artculos y conferencias en Sala de prensa. Declogo tico. 10 frases famosas. Fotos.

Realismo (Ponencia 26 de febrero de 2010 Chile).

Curiosidades.

Premio Sierra i Fabra. Fundaciones.

Analitzeu la seua relaci amb el llibre i amb la vostra vida. Feu un debat amb tota la informaci trobada i les vostres idees.

12. El llibre t dilegs molt interessants. En grups de dos, representeu-ne alguns.

13. Si poseu en com les expressions i les frases fetes que cada un ha triat poden eixir-ne una pila i fer un gran cartell.

16

14. Podeu veure tots junts aquesta pellcula:

Billy Elliot

Temes: Ball, mn/Anglaterra;

Desenvolupament de carcter: Independitzar-se; Crisi familiar; Relacions pare/fill; Valor; Tristesa; Amistat; Paternitat; Relacions amb iaios; Educaci; Orientaci sexual.

mfasi tic: Atenci al benestar dels altres; Responsabilitat; Respecte; Confiana.

Edat: 12+; Classificat en R (vocabulari); Drama; 2000; 110 minuts; Color.

Billy s un xiquet d11 anys que viu en un barri obrer a Anglaterra. La seua vida s com la de qualsevol altre xic de la seua edat, fins que coneix el ballet i tot el seu mn fa un gir radical. A partir daqueix moment mostrar a tots els que lenvolten la seua vlua per al ball, encara que aix li coste tenir a prcticament tot el mn en contra. Jackie s el pare de Billy i Tony. Perdre la seua esposa va suposar un profund colp que no sap assumir, a pesar de la seua aparena que tot va b. Treballa junt amb el seu fill major a les mines i lluita contra una situaci que creu injusta, per aix estan en vaga i la famlia passa ms dificultats econmiques de les habituals. Quan coneix lamor de Billy pel ball es nega a acceptar-ho, per alguna cosa el far canviar. La Srta. Wilkinson s el major suport de Billy, i la seua professora de dansa. Veu en el xic un talent que fins ara mai havia presenciat, i per aix lluitar amb ell perqu aconseguisca aquest somni que en principi pareixia tan lluny. Tony s el fill major de Jackie, i treballa amb ell a les mines. La creena daconseguir una meta amb la vaga s el seu major objectiu, i per aix no dubtar a enfrontar-se a qui siga, incls el seu propi pare. Creu que Billy s massa jove per a anhelar somnis tan grans, per realment desitja com el que ms que puga aconseguirlos.

17

Michael s un altre dels majors suports de Billy. Sn amics des de la infncia i la seua amistat est per damunt de totes les coses, incloses certes idees que podria haverlos separat per sempre. La iaia de Billy pateix alzhimer, per la qual cosa moltes vegades dna algun problemeta en la famlia. A pesar daix s una dona que transmet molta dolor, i de les que primer donen suport a Billy en conixer el seu amor pel ballet. La mare de Billy, a pesar de no ser un personatge actiu ms de la pellcula, est molt present al llarg daquesta. Dola, comprensiva i que adorava la seua famlia, resulta una dolorosa perduda per a tots. Una vegada vista, podeu:

1. Analitzar els seus protagonistes. Billy Elliot, son pare, el seu germ, la professora... i compareu-los amb els de la novella. 2. Fer un dileg sobre les dificultats que t Billy Elliot per a dedicar-se al que desitja. Exposar les raons de Billy, els arguments de la famlia, els de la professora. 3. Analitzar el context social en qu es mou la pellcula. 4. Explicar com aconsegueix Billy Elliot el que desitja. 5. Analitzar la importncia de leducaci en la formaci professional. 6. Citar casos que es coneguen pareguts i analitzar-los. 7. Expressar el canvi que es va produint en els diversos personatges.

Us presente, a ms, un llistat de possibles temes, associats a la pellcula, per a treballar posteriorment en tutories, podeu continuar afegint-ne daltres que us pareguen dinters: o La igualtat doportunitats davant de lhomosexualitat, la coeducaci, el gnere i la identitat sexual. o o o o o o o La famlia i la construcci de valors. La convivncia amb les persones majors i els seus problemes actuals. Lamistat. El treball/desocupaci i les seues conseqncies. Loci i lesport. La necessitat educar en la responsabilitat i lesfor. La mort/la vida......

18

15. Tamb us propose fer grups a les tutories. Cada un daquests triar una de les raons per les quals Daniel se sent rar i les seues justificacions, buscar informaci i juntament amb les opinions personals, ho exposar tot als companys. Poden resultar bons debats.

16. Si no sabeu qui s algun dels personatges famosos que apareixen en el llibre, no sigueu mandres i investigueu-los. Us en pose alguns: Gandhi, Hitler, Franco, Freud, Jules Verne, Nietzsche, Hamlet, Shakespeare, El Che, John Lennon, Els Beatles, Bob Dylan, Zaratustra, Stravinsky, ...

19

Informaci annexa per al professorat 1. Algunes solucions

2.1.- En lactivitat 8 del captol 4. -Investiga i esbrina si les idees a qu fa referncia Daniel en les pgines 76 i 77, coincideixen amb contes, relats o novelles de Jordi i escriu-ne els ttols.

1. A una biblioteca li queien les lletres dels llibres perqu ning no en llegia: La biblioteca dels llibres buits.

2. A un msic frustrat que no nencertava ni una li venien un disc mgic que sonava sol i tocava el que li donava la gana: El CD diablic. El disc mgic

3. A un escriptor que escrivia un conte vulgar de dracs i princeses la seua Conscincia o el seu Sentit Com li fotia la tabarra comentant cada cosa que escrivia: Una (estupenda) histria de dracs i princeses (ms o menys).

4. El cap solitari dun tipus criofilitzat feia centenars danys apareixia en un mn nou, desconegut, i els habitants del futur no volien posar-li un cos perqu poguera moures: Relat de cincia ficci no publicat.

5. Un xiquet es despertava convertit en una panderola (Nota: s, ja s que aix ho va fer Kafka en La metamorfosi, per s que el meu personatge descobreix que li agrada, que val ms ser una panderola diferent abans que un xiquet fava): El dia en qu Edu es va convertir en panderola.

6. Un cientfic perdut en el triangle de les Bermudes arribava al centre de la Terra i esbrinava que el planeta era, en realitat, una nau i que els humans rem els parsits desenvolupats en la superfcie al llarg del seu viatge: La nau fantstica.

7. Un xicot descobria que era una mquina, i que tamb ho eren els pares. Ells el reprogramaven, per ell tornava a descobrir-ho i, al final, ell els reprogramava a ells: Mquines! Relat del llibre Tres (histries de terror).

20

2.2.- En la sopa de lletres:

A C C A A I L I M A F O L R

M O R D N M C P R E V B A

A D I E R O E R U I L L I R

F V G N A R T E S C I M A T

E I E N D R E R A R U S T

L E L P D E S C R I U R E N

M T L A E S P A J A B O S E

E X E L S P I E S I R M O C

D I S C I P L I N A A A P S

U Q S U A S E N I D S T S E

S U A M I S T A T F E I E L

E E B H A E S A E A L N T O

X S A T N E R E F I D S T D

E I S O C E N S U R A E O A

19 paraules: Disciplina, fama, sexe, xiques, llegir, vida, famlia, adolescent, rar, censura, diferent, amor, amics, feli, amistat, escriure, llista, independent, lliure. Llegint de dreta a esquerra i de baix cap a dalt: Tot s possible, si tu vols. Llegint desquerra a dreta i de dalt cap a baix: El meu codi tic es basa en: pau, honradesa, amor, respecte i esperana. J Sierra i Fabra.

21

3.- Totes les llistes:

Raons perqu li agrada Mariv, la bona de la classe. Raons per a rebutjar Mariv. Els pitjors presidents dUSA. Coses que va dir el seu amic escriptor. Qu fer amb Mariv als lavabos. De perqu no es pot cridar a una mare. Del seu paregut amb lavi Joaquim. Del que li agrada i del que no de son pare. Del que li haguera agradat dir a son pare. De quan descobreix que el Reis Mags sn el pares. De coses irremeiables i coses positives. De prioritats per a ser escriptor. De com anar a casa de lescriptor. Del que veu a casa de lescriptor. De si val la pena intentar-ho amb Berta. De com veien els altres a Berta i a ell. De com sn els professors i de fer-los cas. Didees. Fan referncia a set obres de Jordi. Una, per publicar. Per Berta. Les trenca totes. De qu fer la primera vegada que ixes amb una xica. De pellcules. De les categories en que es divideix la gent al cinema. Mentals. Del que feren amb les mans al cinema. Dels factors del preu dels llibres. De qu fer desprs de la primera cita. Del que pot dir de la pellcula i del que ella li havia dit. Una altra de qu podia fer. Raons per a ser desquerres. Per a decidir si li deia a la seua cosina que eixia amb alguna xica. De perqu no transcriu tota la trobada amb sa tia. Massa afalacs. Del que li est passant. De possibilitats a fer en la vida. La va fer quan tenia 14 anys. De coses importants que li han passat en la vida. De raons per a no voler morir-se. Perqu ens envaren el marcians. Antiamericana. Del que es veu en un hospital. Del que feia o experimentava des que eixia amb Berta. Del que havia de fer amb els pares de Berta. Dopcions per a fer quan el mestre, en Mari, lanomenara guanyador. Del que faria si guanyava. Del que va sentir en saber que havia guanyat Mariv. Del que pensaven o deien els pares als professors en els locutoris de tutories. Del professor. De les contestacions a Berta de perqu la va triar. Per al lector

4.- Graella dexpressions i frases fetes (de segur que en trobareu ms):

Pg.
5 6

Expressi o frase
es volatilitza (cigarrets) una collonada ms faves que manats a fer dencrrec li faltava un bull t... que et cagues damunt fer cara de posss posar a parir bufa! sense piular tant li fot tot el que pesque

En castell

Significat

7 8 9

10

22

11 13 14 15 16 17 18 21

23 25

26 27

29 30 32

35 38 46 52 53

54 55 57 58

60 63 65 66 68 69 71 73

amb pedigr bavejant cara de calent deixar ert com un fus fer botiges us foteu me la tenien votada massa per a la carabassa mirar amb cara de sospita recitar-li-les a foc seguit a manta ni de bon tros posar la primera pedra semblar poca-solta un gra massa era un passerell els veia fins i tot a la sopa freda com una deessa deixar anar del tot fotrem della un bes de primera, com una casa a tota vela em feien figa a punt desclatar-me en un tancar i obrir dulls escriure com un boig les opinions sn com els culs trencar el fil el que ens passa pels dallonses arrancar de soca-rel matar el pare se li encn la pereta Jo, sussa se ten va lolla valia ms que un tresor amb els peus a terra una flor no fa estiu lexcepci confirma la regla et pica el cos i et bull la sang jo surava escampa el poll ms alegre que unes pasqes era un rotlls havia descobert la lluna prima com una canya sempre ests penjat t un as a la mnega se neixia amb pedigr dileg per a talossos als quatre vents estar de mala lluna escrivia de conya posava pels nvols deixen sense al nhi havia a cabassos

23

77 80 81

84 85 87 88 90

92 93 94 95 97 98 101 104 106 107 113 116 119 120 121

122 124

127

129

130 135 137

138

139 141

li fotia la tabarra era bufar i fer ampolles un poc de tela certes coses li relliscaven perdre el cap es posen panolis a cabassades no hagen pescat res havem de mullar-nos va fer botifarra per la via rpida me nhe eixit de mare xupla de la mamelleta assentar el cap fam de llavi i set de saliva a la babal ficar la pota vaig veure la llum ms ert que un fus magafe en pilotes fer cara de molt degollat estar penjat no haver-me vist ni per espitllera bec dor tombava de tos gaudir com un boig el meu temps s or eixir a mort fent la guitza venir la febra tan entusiasmat com un gelat a lestiu no hi havia color moros a la costa les meues potes havien fet arrel em cremava el cap i em picava el cor poden ms dues mamelles que mil anelles costa un ou tenia el gust en all que no sona no em toques les pilotes em vaig quedar duna pea cara dou tho passes pels dallonses gallejar menys llops ells es posaren a tremolar no diguera ni piu se ten va lolla set passen sense tocar bola ni estar en lona (els 10 primers anys) ms burro que una sabata a em calfa molt me-nisc

24

143 144 145 146

147 150 152 154 156 158 159

160

166 169 171 173 180 181

ull de vellut ull a la funerala sense temps de dir-li aquesta boca s meua no em va llevar lull de damunt no volia cagar-la a veure-les venir com qui no vol la cosa llavis unflats com els dun negre cagadet de por viure de conya ser lltim mico gorrejar set fa una pilota a la gola deixar a tots fiplats la botifarra mental arribar a Moscou estaria en boca de tots en pla pulla ulls oberts de bat a bat vaig tirar les cortines tocant de peus a terra a manta em va desarmar sho va pencar la imatge tenia el seu morbo una passada de vara

25