Normativa Urbanistica: Punta Prima, Sant Lluis

GABINET dANLISI AMBIENTAL i TERRITORIAL
C/ Alfons el Magnnim, 2, ESC-A, 1r B E-07004 Palma. Illes Balears
Tel. 971461 708 Fax 971468052 empresa@gaat.es - www.gaat.es
AJUNTAMENT DE SANT LLUS
MODIFICACI PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIRIES I ADAPTACI AL PLA TERRITORIAL INSULAR A LMBIT DE LES ZONES TURSTIQUES
NORMATIVA. APROVACI PROVISIONAL
Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial. GAAT

Maig 2011
MODIFICACI PUNTUAL DE LES NS DE PLANEJAMENT I ADAPTACI AL PTI A LMBIT DE LES ZONES TURSTIQUES.
NORMES URBANSTIQUES
NDEX
TTOL IV TTOL VII TTOL IX DIVISI DEL TERRITORI I RGIM DEL SL 4 Article 21. Determinaci de Zones Turstiques REGULACI DUSOS 6 Article 63. Rgim dusos del sl i les edificacions. RGIM URBANSTIC DEL SL 10 Article 75. Sectors urbans, urbanitzables i ARTs Article 76. Rgim urbanstic del sl urb Article 77. Programaci temporal de llicncies turstiques i residencials. Article 80. Rgim urbanstic de les rees de sl urbanitzable de les zones turstiques 14 Article. 81bis Zones de Risc a les Zones Turstiques. RGIM URBANSTIC DEL SL URB I URBANITZABLE 15 CAPTOL VI. RESIDENCIAL EXTENSIVA UNIFAMILIAR. 16 ZONES TURSTIQUES 16 Article 124. Definici i mbit Article 125. Tipus dordenaci Article 126. Condicions dels solars Article 127. Condicions dedificaci Article 128. Condicions daltura Article 129. Condicions docupaci i reculades Article 130. Condicions ds Article 131. Condicions dambient i esttica Article 132. Sector 15 de s'Algar CAPTOL VII. RESIDENCIAL EXTENSIVA CONCENTRADA. 20 Article 133. Definici i mbit Article 134. Tipus dordenaci Article 135. Condicions dels solars Article 136. Condicions dedificaci Article 137. Condicions daltura Article 138. Condicions docupaci i reculades Article 139. Condicions ds Article 140. Condicions dambient i esttica CAPTOL VIII. HOTELERA I - II. 23 Article 141. Definici i mbit Article 142. Tipus dordenaci Article 143. Condicions dels solars Article 144. Condicions dedificaci Article 145. Condicions daltura Article 146. ndex dIntensitat Turstica Article 147. Condicions docupaci i reculades Article 148 Condicions ds Article 150. Condicions dambient i esttica CAPTOL IX. RESIDENCIAL UNIFAMILIAR TURSTICA ESPECIAL. 27 Article 151. Definici i mbit Article 152. Zonificaci Article 153. Condicions mnimes de parcella Article 154. Tipologia de les edificacions Article 155. Condicions dels solars Article 156. Condicions daltura Article 157. Condicions docupaci i reculada Article 158. Condicions dedificaci per a nous habitatges i establiments hotelers Article 159. rees dedificaci contnua Article 160. Condicions ds Article 161. Condicions dambient i esttica CAPTOL Xbis REES DE RECONVERSI TERRITORIAL. 33 Article 162. Definici de les rees de Reconversi Territorial (ART)
NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL
5 7 11 11 12 14
TTOL X
16 16 16 16 17 17 18 18 19 20 20 20 20 21 21 22 22 23 23 23 24 24 25 25 25 25 27 27 27 27 28 28 29 29 29 29 32 33
1
Article 163. Determinacions i directrius generals per a les ART Article 164. ART de Biniancollet (sector 8) Article 165. ART de Binibquer Nou Article 166. ART de Binibquer Nou Barranc Article 167. ART de Son Ganxo Article 168. ART de Cap den Font Article 169. ART de Binissafller Article 170. Sector Urbanitzable de Cap den Font - Binissafller CAPTOL XIV SERVEIS DINTERS PBLIC I SOCIAL Article 267. Condicions ds DISPOSICIONS TRANSITRIES DISPOSICI TRANSITRIA 2a. Rgim de Disconformitat DISPOSICI TRANSITRIA 3a. Habitatges Unifamiliars entre mitgeres
33 33 33 34 34 35 35 36 36 36 38 39 39
ABREVIATURES EMPRADES EN AQUEST DOCUMENT

DOT LEFO LEN LGT LS07 LSR Llei 6/1999, de 3 dabril, de les Directrius dOrdenaci Territorial de les Illes Balears i de mesures tributries. Llei 8/1988, d1 de juny, dedificis i installacions fora dordenaci. Llei 1/1991, de 30 de gener, d'espais naturals i de rgim urbanstic de les rees d'especial protecci de les illes Balears. Llei 2/1999 de 24 de mar, general turstica de les Illes Balears. Llei 8/2007, de 28 de maig, del sl. Llei 6/1997, de 8 de juliol, del sl rstic.
LS76 LS92
LOT MUSR MOSR NS PHIB PTI PDS AIA IMD ANEI AANP ANIT
Text Refs de la Llei sobre Rgim del Sl i Ordenaci Urbana (1976) Text Refs de la Llei sobre Rgim del Sl i Ordenaci Urbana (1992)
Llei 14/2000, de 21 de desembre, dordenaci territorial Matrius ds del Sl Rstic (PTI). Matriu dOrdenaci del Sl Rstic (DOT). Normes Subsidiries. Pla Hidrolgic de les Illes Balears. Pla Territorial Insular. Pla Director Sectorial rea dInters agrari Avaluaci dImpacte Ambiental Intensitat Mitjana Diria de Trnsit rees Naturals dEspecial Inters rees dAlt Nivell de Protecci rees Naturals dInters Territorial
La present normativa modifica aquells articles que afecten les zones turstiques i que no es varen incorporar a la modificaci anterior dadaptaci al PTI dels nuclis tradicionals i el sl rstic. Aquesta adaptaci de les zones turstiques es fa modificant total o parcialment o eliminant tots els articles compresos entre el 124 i el 227 que corresponen a les antigament denominades rees de Costa i que varen quedar exclosos de lanterior modificaci. A ms daquesta adaptaci de tots els articles entre el 124 i 227, la present normativa modifica de forma parcial o total, afegeix o elimina alguns articles puntuals, per tractar temes relacionats amb les zones turstiques. Per tant, i a part de lexplicaci ms detallada present a la Memria Justificativa, la present adaptaci significa una srie de canvis en els articles segents, que es veuen modificats de la segent manera: Es modifiquen parcialment els articles 21, 63, 75 i 76 i la disposici transitria 2. Es modifiquen completament i substitueixen els articles 77 i 80. Es modifiquen parcialment els articles 264, 265, 266 i 267. Safegeixen larticle 81-bis i la disposici transitria 3. Es substitueixen tots els articles des del 124 al 170 ambds inclosos. Seliminen els articles del 171 al 227, ambds inclosos.
TTOL IV
DIVISI DEL TERRITORI I RGIM DEL SL
Article 21. Determinaci de Zones Turstiques

(Selimina el punt dos de larticle, quedant nicament el que segueix a continuaci)
Sn considerades Zones Turstiques els sls urbans i urbanitzables de costa que delimitats a les determinacions grfiques daquesta norma es relacionen a continuaci: a) Zona Turstica de Sant Llus sud, integrada pels segents nuclis: - Sa Sivina de Baix - Punta Prima - Biniancolla - Binibquer Vell - Binissafller - Son Ganxo - Cala Torret Torret de Baix - Binibquer Nou - Binissafller platja - Cap den Font b) Zona turstica de SAlgar-Alcalfar. Integrada pels dos nuclis mencionats: - SAlgar - Alcalfar
TTOL VII
REGULACI DUSOS
Article 63. Rgim dusos del sl i les edificacions.

(A lapartat 4 sincorpora un pargraf en el punt D que estableix el que sentn per Habitatge Unifamiliar Allat a les zones turstiques)
D. A ledifici exclusiu de lactivitat allat daltres aliens. A les zones turstiques, la tipologia habitatge unifamiliar allat, sentendr en els termes exposats a lapartat 8 de tipologia dhabitatges unifamiliars a zones turstiques daquest mateix article.
(A lapartat 6 sincorpora un punt 1 que regula ls hoteler a les zones turstiques, la part que ja existia queda com a punt 2 de lapartat 6)
6. Tractament de ls hoteler 1. A les Zones Turstiques ls hoteler comprn exclusivament els establiments hotelers definits a la Llei 2/1999 General Turstica de les Illes Balears, integrats per dues modalitats : o Lhotel que s aquell establiment que presta serveis turstics dallotjament i de menjador, amb o sense serveis complementaris, que, per estructura, no disposa de les installacions adequades per a lelaboraci i el consum daliments dins de la unitat dallotjament i, o Lhotel apartament, que s aquell establiment que, a ms de prestar serveis turstics dallotjament i de menjador amb o sense serveis complementaris, disposa, per estructura i serveis, de les installacions a dequades per a la conservaci, lelaboraci i el consum daliments en totes o algunes de les unitats dallotjament. Ls hoteler, a les zones turstiques, aix mateix haur de respectar els segents criteris, a ms daquells que sestableixen per a cada qualificaci: o Categories d'establiment d'allotjament admissibles: exclusivament 4 i 5 estrelles. o Exigncia de la llicncia turstica prvia atorgada pel Consell Insular. o No superaci del nombre de 450 places per establiment hoteler. o Compliment d'una rtio turstica d'un mnim de 60 m2 per plaa per a les primeres 150 places, d'un mnim de 75 m2 per plaa per a les 150 places segents, i de 100 m 2 en endavant fins a aconseguir un mxim de 450 places per establiment hoteler. o Dotaci d'equipaments complementaris: a) Construcci d'una/unes piscina/es a l'aire lliure, per a les quals sestableixen com a parmetres mnims una lmina d'aigua d'1,2 metres quadrats per plaa (computant noms les primeres 225 places) i una superfcie mnima de 70 metres quadrats. b) Disposici d'una piscina climatitzada de 30 metres quadrats de superfcie com a mnim. c) Dotaci amb pistes esportives amb uns parmetres mnims de 3 metres quadrats per cada plaa. d) Disposici d'aparcament amb un mnim d'1 plaa per cada deu places dallotjament (Decret 60/1989). e) Construcci d'andanes situades dins el recinte de la parcella o del solar, aptes per resoldre l'arribada i recepci dalmenys dos autocars i
NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL 7
dos turismes simultanis, de manera que quedin resolts el trnsit intern i la seva connexi amb la xarxa viria pblica. f) Disposici de local destinat al dipsit de contenidors per a la recollida selectiva de residus. g) Disposici de zones enjardinades per al gaudi dels visitants de l'allotjament turstic de 8 metres per plaa dallotjament, les quals poden ser compatibles amb ls esportiu sense edificaci. h) Dotaci amb sala de reunions i convencions de superfcie mnima de 150 metres quadrats, quan es tracti destabliments hotelers amb capacitat dallotjament superior a 150 places i, en el cas destabliments hotelers amb capacitat dallotjament no superior a 150 places, amb sala de reunions i convencions de superfcie mnima a ra d12 metres quadrats per plaa. i) Installaci de serveis de telecomunicacions i connexi a Internet. 2. Al Nucli Tradicional de Sant Llus ls hoteler es limita a les modalitats dhotel de ciutat i turisme dinterior. a) Sentn per hotel de ciutat, aquells establiments dallotjament hoteler que havent-se dubicar dins lmbit dels nuclis tradicionals sajusten a les segents condicions: o Categoria de 4 o 5 estrelles. o Romandre obert al pblic durant un perode mnim d'11 mesos a l'any. o No superar del nombre mxim de 250 places per establiment hoteler. o Complir els parmetres ambientals segents: Realitzaci de la jardineria per mitj de plantes autctones. Implantaci de sistemes de recirculaci d'aiges grises Recollida i emmagatzematge d'aiges pluvials per destinar-les a regar la jardineria. Implantaci de sistemes d'estalvi d'aigua. Implantaci de sistemes de regatge de baix consum. Implantaci d'energia solar trmica per a l'aigua calenta sanitria. Recollida selectiva de residus en 5 fraccions: vidre, paper/cartr, envasos lleugers, matria orgniques i restes. Recollida de residus perillosos per gestors autoritzats. Implantaci de mesures de minimitzaci de residus. o Estar dotat dels equipaments complementaris segents: Disposici d'aparcament suficient destinat a l's exclusiu dels clients, amb una previsi d1 plaa daparcament per cada 10 places dallotjament. Disposici d'una piscina climatitzada de superfcie mnima de 30 metres quadrats. Disposici de local destinat al dipsit de contenidors per a la recollida selectiva de residus. Disposici duna sala de reunions i convencions duna superfcie mnima de 150 metres quadrats, quan es tracti destabliments hotelers amb capacitat dallotjament superior a 150 places i, en el cas destabliments hotelers amb capacitat dallotjament no superior a 150 places, duna sala de reunions i convencions de superfcie mnima a ra d12 metres quadrats per plaa. Installaci de serveis de telecomunicacions i connexi a Internet. A aquest tipus destabliments no els sn aplicables les determinacions relatives a la rtio ni les condicions dedificaci vigents per als establiments hotelers de les zones
turstiques; essent substitudes per aquelles que resultin de laplicaci daquestes normes. b) Sentn per turisme dinterior, aquells establiments dallotjament hoteler que, haventse dubicar als nucli tradicional de Sant Llus, sajustin en la seva projecci i execuci a les exigncies i els requisits definits en el Decret 62/1995, de 2 de juny.
(Safegeix un apartat 8 que regula i especifica el que sentn per habitatge unifamiliar allat a les zones turstiques)
8. Tipologia dhabitatges unifamiliars a zones turstiques S'entn per habitatge unifamiliar allat, a Zones Turstiques aquella tipologia en qu la parcella es destina a la construcci d'un sol habitatge amb separaci de totes les faanes dels lmits laterals. No obstant aix, es considera comprs en l's dhabitatge unifamiliar allat el conjunt residencial que, fins i tot en una nica parcella de dimensions suficients, diferenci les superfcies destinades a servir de suport als corresponents habitatges unifamiliars, de manera que quedi justificat que cada una daquestes superfcies respecta les dimensions exigibles per a la construcci dhabitatge unifamiliar i la separaci a la totalitat dels lmits ideals daquest.
TTOL IX
RGIM URBANSTIC DEL SL
10
Article 75. Sectors urbans, urbanitzables i ARTs

(Es modifica lapartat 2, que regula les antigues zones de costa que ara passen a denominar-se Zones Turstiques)
2. Zones Turstiques a) Sant Llus sud, integrada pels segents nuclis: Sector-1 Sector-2 Sector-3 Sector-4 Sector-5 Sector-6 Sector-7 Sector-8 Sector-9 Sector-10 Sector-12 Sector-13 Sector-14 Sectro-15 Cap den Font Cap den Font-Cala Binissafller (ART) Cala Binissafller Binissafller (ART) Binibquer Vell Binibquer Nou-Cala Torret Torret de Baix Biniancollet Cala Biniancolla Son Ganxo-Son Remei Punta Prima sa Sivina de Baix Cala Alcalfar sAlgar
b) SAlgar-Alcalfar, integrada pels segents nuclis:
Article 76. Rgim urbanstic del sl urb

(Safegeix un apartat 4, que estableix les qualificacions a les Zones Turstiques)
4. Zones turstiques Sestableixen les segents qualificacions: 1. Residencial extensiva unifamiliar 2. Residencial extensiva concentrada 3. Hotelera I-II 4. Residencial unifamiliar turstica especial.
11
Article 77. Programaci temporal de llicncies turstiques i residencials.

(Substitueix per complet a lantic article 77 que establia el rgim urbanstic de lrea urbana de la costa. Es tracta dun article nou que regula la programaci de les llicncies)
1. A les zones turstiques, les llicncies urbanstiques que autoritzin places d'allotjament ds residencial o turstic en habitatges unifamiliars allats, tant si sn de nova construcci com derivades de canvi de l's d'edificacions existents, han de respectar, a ms de les altres limitacions que puguin venir imposades per disposicions autonmiques de carcter general, les regles segents: a) No es poden atorgar sense acreditar que el Consell Insular ha atorgat llicncia turstica prvia, quan aquesta sigui preceptiva per ra de la vinculaci de les places a l's turstic, aix com la propietat o el dret suficient sobre els terrenys necessaris en tot cas. b) Cada any natural noms es poden autoritzar 141 places dallotjament, en el conjunt de les zones turstiques del municipi i mitjanant llicncia urbanstica. 2. Les llicncies urbanstiques que autoritzin places d'allotjament per a s hoteler, b de nova construcci, ampliaci i/o reforma, o b derivades de canvi de l's d'edificacions existents, han de respectar les diverses limitacions que poguessin venir imposades per disposicions autonmiques de carcter general, i en cap cas no es poden atorgar sense acreditar que el Consell Insular, dacord amb el lmit mxim insular establert al PTI, ha atorgat la llicncia turstica prvia per a la localitzaci de qu es tracti, aix com la propietat o la titularitat de dret suficient sobre els terrenys necessaris. 3. No computaran als efectes del nombre mxim de places d'allotjament que sestableix per als usos dels nmeros anteriors: a) Les places d'allotjament hoteler que resultin de la conversi d'apartaments en establiments hotelers o en hotel-apartaments. La conversi a qu es refereix el pargraf anterior ser aplicable: i) als establiments d'apartaments turstics autoritzats i ii) als establiments d'apartaments que, mancats d'autoritzaci turstica, comptin amb la plena cobertura de llicncia municipal d'obres atorgada abans que entrs en vigor Pla territorial insular. En qualsevol cas ser preceptiu que en lesmentada conversi es compleixin tots els requisits de la normativa aplicable als establiments hotelers, excepte el relatiu a la rtio turstica quan la conversi impliqui disminuci del nombre de places preexistents en almenys un 30%. Per calcular aquest ltim percentatge de reducci de places es computaran les preexistents de la manera segent: i) en el cas d'establiments sense autoritzaci turstica: les places es computaran dacord amb els criteris que utilitza la Conselleria de Turisme a lhora dautoritzar o concedir la corresponent llicncia dobertura, i ii) en el cas d'establiments amb autoritzaci turstica: el nombre de places assenyalades en la corresponent llicncia d'obertura. b) Les places d'allotjament turstic que resultin de la conversi dhabitatge residencial en habitatge turstic de vacances, sempre que s'adaptin a les determinacions establertes en aquestes normes. La conversi s'entn referida tant a aquells habitatges que es trobessin en explotaci de forma irregular en el moment d'entrada en vigor del Pla territorial insular com a aquells altres efectivament destinats a l's residencial.
12
c) Les places que resultin de la reforma o la rehabilitaci d'edificacions, sempre que aquestes no impliquin un augment de les places d'allotjament. L'excs sobre les places d'allotjament existents prviament computar com a places d'allotjament noves. d) Les places corresponents a la construcci, rehabilitaci, reforma o ampliaci de residncies de carcter comunitari que es destinin a allotjar determinats collectius en rgim de convivncia, com ara collegis majors, residncies universitries, escolars o de la tercera edat, allotjaments especials. e) Les places resultants de nova construcci d'una edificaci existent que sigui objecte de demolici, sempre que no excedeixin de les preexistents. Lexcs sobre les places dallotjament preexistents computar com de places noves, llevat que: - La parcella o les parcelles sobre les quals es facin les obres de construcci, reforma o ampliaci es trobin dins d'una rea de reconversi territorial delimitada en una zona turstica. - Els edificis que se substitueixin estiguin subjectes a indicaci de la procedncia de la seva demolici per ra del seu impacte ambiental o paisatgstic o, si escau, de la seva inadequaci a l'estratgia territorial o urbanstica recollida en el planejament urbanstic. f) Les places d'allotjament que resultin de la rehabilitaci, reforma o modernitzaci de places ja construdes a lentrada en vigor del Pla territorial insular i que compleixin plenament les determinacions establertes en aquestes normes. g) Les places resultants de reformes, rehabilitaci o ampliaci destabliments hotelers ubicats en nuclis tradicionals i en el medi rural, que es realitzin per millorar la qualitat de loferta de la installaci existent. 4. La tramitaci i resoluci per part de lAjuntament de les sollicituds de llicncia urbanstica per a la realitzaci de tota classe d'obres de construcci o edificaci de les quals resultin places d'allotjament ds residencial o turstic en habitatges unifamiliars allats, a les zones turstiques, shan dajustar a les regles segents: a) Les llicncies shan de tramitar i resoldre pel procediment legalment aplicable, i quan correspongui shan datorgar a compte de: o Les places d'allotjament susceptibles de ser autoritzades durant l'any en qu es presenti la sollicitud, si encara hi queden places disponibles de les corresponents a lesmentat any. o Les places d'allotjament susceptibles de ser autoritzades dins els tres anys segents al de presentaci de la sollicitud, en un altre cas. Les llicncies referides a aquestes places s'entendran atorgades sota la condici legal que la seva eficcia, pel que fa a linici de les obres autoritzades, queda diferida al primer dia del primer dels tres anys segents en qu hi hagi nombre suficient de places disponibles; condici que sha de fer constar expressament en la llicncia corresponent.
b) LAjuntament dur un registre pblic de les llicncies atorgades i de les places d'allotjament que aquestes suposin. Mensualment ser publicada, almenys en el tauler d'anuncis de la corporaci, la relaci de llicncies i de places atorgades, juntament amb el lmit anual municipal corresponent. 5. La tramitaci i resoluci per part de lAjuntament de les sollicituds de llicncia urbanstica per a la realitzaci de tota classe d'obres de construcci o edificaci de les quals resultin places d'allotjament per a s hoteler shan de tramitar i resoldre
pel procediment legalment aplicable i, quan escaigui, s'han datorgar en tot cas sota la condici legal que la seva eficcia, pel que fa a linici de les obres autoritzades, queda diferida al primer dia del primer any a qu siguin imputables, dacord amb el que estableix la corresponent llicncia turstica prvia, almenys el 25% del total de les places autoritzades. Aquesta condici sha de fer constar expressament en la llicncia corresponent. Article 80. Rgim urbanstic de les rees de sl urbanitzable de les zones turstiques
(Substitueix per complet a lantic article 80)
1. Les qualificacions sn les mateixes que les establertes a larticle de sl urb. 2. Els terrenys classificats com a sl urbanitzable corresponen als segents sectors: Sector-2 Cap den Font-Binissafller. Sector-4 Binissafller. 3. Lordenaci daquests sectors es realitza a travs de Plans Parcials. Article. 81bis Zones de Risc a les Zones Turstiques.
(Safegeix un nou article que regula les Zones de Risc a les Zones Turstiques)
1. A les parcelles situades a les zones grafiades als plnols de la srie SU com dalt grau de susceptibilitat a relliscades o erosi, sexigir per tota activitat que generi moviment de terres, la presentaci dun estudi geomorfolgic de detall per determinar els riscs reals de relliscades i/o derosi. 2. A les parcelles situades a les zones grafiades als plnols de la srie SU com de grau mig de susceptibilitat a relliscades o erosi, sexigir per tota activitat que generi moviment de terres, la presentaci dun informe geomorfolgic senzill, on shi plasmaran les impressions dun tcnic en la matria i les seves conclusions respecte a lexistncia desquerdes, etc.
14
TTOL X RGIM URBANSTIC DEL SL URB I URBANITZABLE
15
CAPTOL VI.
RESIDENCIAL EXTENSIVA UNIFAMILIAR. ZONES TURSTIQUES
Article 124. Definici i mbit Sentenen per rea Residencial Extensiva Unifamiliar de les Zones Turstiques, els sectors corresponents a mbits residencials durbanitzaci existents o de nova creaci seguint normes urbanstiques apropiades per ls dhabitatge temporal o de segon habitatge, en els quals shan adoptat ordenacions caracterstiques de edificaci unifamiliar allada amb espais lliures al voltant de carcter privat, permetent per tant nicament un habitatge allat per solar. Comprn aquells terrenys grafiats com a tal a la cartografia adjunta amb clau REU. Article 125. Tipus dordenaci Correspon a mbits residencials existents o de nova creaci, seguint normes urbanstiques amb edificaci unifamiliar allada rodejada despais lliures privats, normalment enjardinats. Es considera lamplada mnima de carrers aptes pel trnsit de 10 m. No obstant aix, sempre seran admesos les actuals amplades de carrers existents als trams edificats o als planejaments aprovats, si tinguessin dimensions ms redudes. Per les distintes subzones en els casos especials de condicions topogrfiques adverses i ramals secundaris, es podr autoritzar fins a una amplada mnima de 8 metres. Article 126. Condicions dels solars Es fixen les segents condicions mnimes: Superfcie 1.000 m2 Dimensions faana/fons 15/15
Sadmetran solars de dimensions ms redudes quan es posi de manifest la impossibilitat fsica de poder complimentar els referits mnims ja per ser els solars contigus edificats, per ser escripturats amb anterioritat a la data daprovaci del PTI, 25 dabril de 2003, o per esta recollides a la planimetria de les presents NS. Els solars hauran de presentar les formes ms regulars possibles no admetent-se vinclades, estrangulaments ni angles entre faanes i mitgeres laterals inferiors a 65. En aquests casos seran necessries les oportunes permutes, a no sser per impediment dedificacions contiges. Les rees que han de quedar inedificables com a conseqncia de les limitacions docupaci per ledificaci, seran destinades primordialment a jardins privats i en un percentatge mnim del 40% respecte de lrea del solar. Aquests jardins hauran de ser elaborats amb flora autctona i respectant al mxim els exemplars de vegetaci naturals ja existents. La parcellaci dun rea sempre en les condicions de parcella mnima definida en el present article precisar la redacci i tramitaci dun projecte de parcellaci. Aquells solars afectats per les servituds de t nsit i protecci de costes, estaran al r disposat als articles 23, 24, 25, 26 i 27 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes. Article 127. Condicions dedificaci El coeficient mxim dedificabilitat neta ser de 0,25 m 2/m 2.
16
A les parcelles inferiors a 500 m 2 de superfcie, existents amb anterioritat a laprovaci del PTI, sadmetr ledificaci dun habitatge de superfcie mxima construda de 110 m 2, respectant en tot cas els parmetres daltura i reculades comuns a aquesta qualificaci i sempre que aquesta edificabilitat no superi el 0,35m 2/m 2 Article 128. Condicions daltura Les altures mximes de les edificacions es regiran pels segents valors, segons siguin del tipus 2 o 1. Tipus 2 Altura reguladora 6.20 m Altura mxima 7.00 m Nm. Plantes Soterrani + p.b. + pis
1 3.20 m 5.00 m Soterrani + p.b. Laltura reguladora es mesurar des del sl acabat de la planta baixa fins a la cara inferior del darrer forjat. Laltura mxima es mesurar des del sl acabat de la planta baixa fins a la cota mxima de coronaci de cobertes. Els pendents de les cobertes inclinades seran com a mnim del 15% i com a mxim de 25%, per sempre es situaran per sota de les altures mximes del quadre anterior. Es considerar planta baixa aquella que tingui el seu paviment situat a 1,5m per sobre de la cota natural del terreny, en el seu punt ms baix de trobada amb ledificaci, en els terrenys en pendent superior al 8% en la zona edificada, i de 1m en els terrenys amb pendent inferior al 8%. El mxim desnivell interior admissible en planta baixa ser 1,20m. En casos excepcionals, degut a la topografia i quan aquesta norma sigui dimpossible compliment, es redactar un estudi de detall que justificar la impossibilitat de complir aquest parmetre. Laltura lliure interior de la planta baixa, en el cas de forjats plans, ser de 3 m com a mxim; si el forjat s inclinat, laltura interior en el punt ms alt, no superar els 4,00 m, i la pendent haur destar entre el 15% (mnim) i el 25% (mxim). Els elements que podran sobrepassar laltura reguladora seran xemeneies, parallamps, antenes, baranes, el darrer forjat i cobertes inclinades, fins a una altura mxima d1,80m. Laltura mxima respecte al terreny natural de les plataformes de terrasses, bancals i piscines, situades sobre lespai lliure de la parcella, es regiran pel mateix criteri. Sentn per planta soterrani la situada per sota de la planta baixa. Article 129. Condicions docupaci i reculades La mxima ocupaci de solar admesa ser: 25%. La mnima reculada que obligatriament hauran de respectar les edificacions, inclosos els voladissos, de totes les partions del solar ser: 5 m. front a vies i rees pbliques. 3 m. front a altres parets mitgeres i front a les de vianants. 4 m entre edificacions quan aquestes siguin a condomini o a un mateix solar. La superfcie construda de segona planta no excedir del 40% de la superfcie construda a la planta baixa. Es determina una regulaci especfica de les reculades de les piscines, en conformitat amb el segent detall:
1,50 m. de reculada, quan la piscina es trobi, com a mxim, 0,50 m. per sobre del terreny natural. 3 m. en cas contrari. El mateix es regir per les casetes de maquinria. Amb carcter excepcional es determina una reculada de 3 m. a vial, en aquelles parcelles situades en sl urb, sobre les que es produeixi una reducci dalmenys un 70% de lrea edificable, com a conseqncia de les determinacions del Domini Pblic Martimo -Terrestre i zona de protecci de 20 m. definides per la parti provisional efectuada per la Demarcaci de Costes de Balears. Article 130. Condicions ds
USOS DETALLATS Unifamiliar Plurifamiliar Comunitari Indstria Magatzem Tallers Habitatge turstic Hoteler Administratiu Comercial Aparcament dautombils Servei autombil Docent Sanitari Soci-cultural Esportiu Espectacles Sales Reuni Act. Recreatives Establ. Pblics Seguretat Infraestructures Espais lliures GRUPS 3 --------------------3 3 3 --------------------------------------------------------SITUACI D --------------------D D (**) B (*) --------------------------------------------------------INDUSTRIAL Categoria grau
(*) Noms despatxos de professionals amb habitatge del titular annex. (**)Als sectors S3 de Cala de Binissafller i S5 de Binibquer Vell, a les parcelles assenyalades amb (H) als corresponents plnols de la srie SU sadmet ls hoteler. (***) A la zona del carrer Costa de Sa Platja de Punta Prima grafiada als Plnols SU9 i SU-10, sadmet ls dactivitats exemptes menors, excepte les determinades a lapartat 7 de lAnnex (Nomencltor) del Reial Decret 2816/82, de dia 27 dagost, pel qual saprova el Reglament dEspectacles Pblics i Activitats Recreatives. Article 131. Condicions dambient i esttica 1. Condicions ambientals Els edificis per construir o reformar procuraran adaptar-se bsicament a lambient de la poblaci i al paisatge. Les cobertes de les edificacions seran amb ocupaci de teulades, terrats, lloses planes i no es permetran plaques de fibrociment o materials similars, excepte les peces translcides de cobriment de lluernes o claraboies. Entre les partions dels solars i als tancaments, haur de deixar-se una separaci o les obertures necessries per permetre el pas de la fauna silvestre.
2. Condicions esttiques La composici ser lliure, per no arbitrria ni frvola, es justificaran a la memria les solucions formals adoptades. Queden prohibides les aplicacions propagandstiques en els seus paraments. Totes les faanes a via pblica o visibles des de la mateixa i els patis interiors, si nhi ha, hauran de quedar correctament rematats i acabats en tots els seus elements i si no els paraments aniran arrebossats i pintats. Sense aquests requisits no es podran donar de cap manera per acabades les obres, en tot o en part. El tractament de faanes ser de color blanc. Els tancaments dobertures seran dels colors blanc i verd tradicionals, prohibint-se expressament les llussors metlliques. Sadmetr la fusta natural. 3. Tancaments dels solars Totes les partions de parcelles buides amb la via o espais lliures pblics, estaran tancades amb paret de pedra seca. Els murs de tancament de parcelles i mitgeres es regiran per les segents determinacions: Les altures mxima i mnima del mur opac de la paret seca no podran ser inferiors a setanta (70) centmetres ni superiors a un (1 m) metre, a comptar des de la rasant de la voravia de tancament de la via pblica i des del terreny natural amb el tancament amb les parcelles venes. Quan entre dues parcelles venes existeixi un desnivell en el terreny natural, laltura del mur de tancament es mesurar des de laltura mitjana entre ambdues parcelles. Sobre el mur sadmetr una barrera vegetal fins a una altura mxima total de dos metres (2 m) des del sl. Article 132. Zona dAlcalfar i Binibeca Vell Ciudad Jardn A lrea dAlcalfar i Binibeca Vell Ciudad Jardn, definides a la cartografia amb la clau REU*-1 les condicions sn: Parcella mnima: La existent Coeficient mxim dedificabilitat neta ser de 0,35 m 2/m 2. Ocupaci mxima de solar ser de: 35%. La mnima reculada que obligatriament hauran de respectar les edificacions, inclosos els voladissos, de totes les partions del solar ser: 3 m. front a vies i rees pbliques. 2 m. front a altres parets mitgeres i front a les de vianants. La resta de parmetres seran els definits per a la zona REU.
19
CAPTOL VII.
RESIDENCIAL EXTENSIVA CONCENTRADA. ZONES TURSTIQUES
Article 133. Definici i mbit Sentenen per rea Residencial Extensiva Concentrada de lrea Turstica els sectors corresponents a mbits residencials durbanitzacions existents o de nova creaci seguint normes urbanstiques apropiades per ls dhabitatge unifamiliar temporal o de segon habitatge, sempre allat, que conviuen amb altres usos, amb tipologia concentrada. Comprn aquells terrenys grafiats com a tal a la cartografia adjunta amb clau REC. Article 134. Tipus dordenaci Correspon a mbits residencials existents, seguint normes urbanstiques amb ledificaci concentrada i allada rodejada despais lliures privats, normalment enjardinats. Es considera lamplada mnima de carrers aptes pel trnsit de 10 m. No obstant aix sempre seran admeses les actuals amplades de carrers existents als trams edificats o als planejaments aprovats, si tenguessin dimensions ms redudes. Per les distintes subzones en els casos especials de condicions topogrfiques adverses i ramals secundaris, podr autoritzar-se fins a una amplada mnima de 8 metres. Article 135. Condicions dels solars 1. Es fixen les segents condicions mnimes per a ls habitatge unifamiliar allat i ls habitatge turstic de vacances: Superfcie 600 m 2 Superfcie 2.000 m 2 Dimensions faana/fons 15/15 Dimensions faana/fons 15/15
2. Es fixen les segents condicions mnimes per a la resta dusos:
En aquest darrer cas sadmetran solars de dimensions ms redudes quan es posi de manifest la impossibilitat fsica de poder complimentar els referits mnims b per ser els solars contigus edificats o b per ser escripturats amb anterioritat a la data daprovaci del PTI, 25 dabril de 2003. 3. Els solars hauran de presentar les formes ms regulars possibles no admetent-se vinclades, estrangulaments ni angles entre faanes i parets mitgeres laterals inferiors a 65. En aquests casos seran necessries les oportunes permutes, a no sser per impediment dedificacions contiges. 5. Les rees que han de quedar inedificables com a conseqncia de les limitacions docupaci per ledificaci, seran destinades primordialment a jardins privats i en un percentatge mnim del 40% respecte de lrea del solar. Aquests jardins hauran de ser elaborats amb flora autctona i respectant al mxim els exemplars de vegetaci naturals ja existents. 6. Aquells solars afectats per les servituds de trnsit i protecci de costes, estaran al disposat als articles 23, 24, 25, 26 i 27 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes. Article 136. Condicions dedificaci
El coeficient mxim dedificabilitat neta ser de 0,35 m2/m 2 en el cas de ls habitatge unifamiliar allat i s habitatge turstic de vacances, per la resta dusos ledificabilitat ser de 0,6 m 2/m 2.
Article 137. Condicions daltura Les altures mximes de les edificacions es regiran pels segents valors, segons siguin del tipus 2 o 1. Tipus 2 1 Altura reguladora 6.20 m 3.20 m Altura mxima 7.00 m 5.00 m Nm. Plantes Soterrani + p.b. + pis Soterrani + p.b.
Laltura reguladora es mesurar des del sl acabat de la planta baixa fins a la cara inferior del darrer forjat. Laltura mxima es mesurar des del sl acabat de la planta baixa fins a la cota mxima de coronaci de cobertes. Els pendents de les cobertes inclinades seran com a mnim del 15% i com a mxim de 25%, per sempre es situaran per sota de les altures mximes del quadre anterior. Es considerar planta baixa aquella que tingui el seu paviment situat a 1,5m per sobre de la cota natural del terreny, en el seu punt ms baix de trobada amb ledificaci, en els terrenys en pendent superior al 8% en la zona edificada, i de 1m en els terrenys amb pendent inferior al 8%. El mxim desnivell interior admissible en planta baixa ser 1,20m. En casos excepcionals, degut a la topografia i quan aquesta norma sigui dimpossible compliment, es redactar un estudi de detall que justificar la impossibilitat de complir aquest parmetre. Laltura lliure interior de la planta baixa, en el cas de forjats plans, ser de 3 m com a mxim; si el forjat s inclinat, laltura interior en el punt ms alt, no superar els 4,00 m, i la pendent haur destar entre el 15% (mnim) i el 25% (mxim). Els elements que podran sobrepassar laltura reguladora seran xemeneies, parallamps, antenes, baranes, el darrer forjat i cobertes inclinades, fins a una altura mxima d1,80m. Laltura mxima respecte al terreny natural de les plataformes de terrasses, bancals i piscines, situades sobre lespai lliure de la parcella, es regiran pel mateix criteri. Sentn per planta soterrani la situada per sota de la planta baixa. Article 138. Condicions docupaci i reculades La mxima ocupaci admesa del solar ser de 30% al Sector de s'Algar i de 25% a la resta. La mnima reculada que obligatriament hauran de respectar les edificacions, inclosos els voladissos, de tots les partions del solar ser: 5 m. front a vies i rees pbliques. 3 m. front a altres parets mitgeres i front a les de vianants. 4 m entre edificacions quan aquestes siguin a condomini o a un mateix solar. La superfcie construda de la segona planta no excedir de 40% de la superfcie construda a la planta baixa, excepte al sector de S'Algar.
Es determina una regulaci especfica de les reculades de les piscines, en conformitat amb el segent detall: 1,50m de reculada, quan la piscina es trobi, com a mxim, 0,50m per sobre del terreny natural. 3m en cas contrari. El mateix es regir per la caseta de maquinria. Article 139. Condicions ds
USOS DETALLATS Unifamiliar Plurifamiliar Comunitari Indstria Magatzem Tallers Habitatge Turstic Hoteler Administratiu Comercial Aparcament dautombils Servei autombil Docent Sanitari Sociocultural Esportiu Espectacles Sales Reuni Act. Recreatives Establ. Pblics Seguretat Infraestructures Espais lliures GRUPS 3 ----1-2-3 ------------3 1-2-3 1-2-3 --------------------------------------------------------SITUACI D ----C-D ------------D C-D C-D ---------------------------------------------------------
Article 140. Condicions dambient i esttica 1. Condicions ambientals Els edificis per construir o reformar procuraran adaptar-se bsicament lambient de la poblaci i al paisatge. Les cobertes de les edificacions seran amb ocupaci de teulades, terrasses o lloses planes i no es permetran plaques de fibrociment o materials similars, excepte les peces translcides de cobriment de lluernes o claraboies. Entre les partions dels solars i als tancaments, haur de deixar-se una separaci o les obertures necessries per permetre el pas de la fauna silvestre. 2. Condicions esttiques La composici ser lliure, per no arbitrria ni frvola, es justificaran a la memria les solucions formals adoptades. Queden prohibides les aplicacions propagandstiques als seus paraments. Totes les faanes a via pblica o visibles des de la mateixa i els patis interiors, si nhi ha, hauran de quedar correctament rematats i acabats en tots els elements i si no els paraments aniran arrebossats i pintats. Sense aquests requisits no es podran donar per acabades les obres, en tot o en part.
22
El tractament de faanes ser de color blanc. Els tancaments dobertures seran dels colors blanc i verd tradicionals, prohibint-se expressament les llussors metlliques. Sadmetr la fusta natural. 3. Tancaments dels solars Totes les partions de parcelles buides amb la via o espais lliures pblics, estaran tancades amb paret de pedra seca. Els murs de tancament de parcelles i mitgeres es regiran per les segents determinacions: Les altures mxima i mnima del mur opac de la paret seca no podran ser inferiors a setanta (70) centmetres ni superiors a un (1 m) metre, a comptar des de la rasant de la voravia de tancament de la via pblica i des del terreny natural amb el tancament amb les parcelles venes. Quan entre dues parcelles venes existeixi un desnivell en el terreny natural, laltura del mur de tancament es mes urar des de laltura mitjana entre ambdues parcelles. Sobre el mur sadmetr una barrera vegetal fins a una altura mxima total de dos metres (2 m) des del sl.
CAPTOL VIII.
HOTELERA I - II. ZONES TURSTIQUES
Article 141. Definici i mbit Comprn les rees existents amb dedicaci preferent a la indstria hotelera, en aquelles tipologies permeses a les presents normes, i grafiades com a tal a la cartografia amb clau ZH-I i ZH-II Article 142. Tipus dordenaci Correspon a mbits en els quals predomina ledificaci destabliments hotelers. Article 143. Condicions dels solars Es fixen les segents condicions mnimes: Superfcie 5.000 m 2 Dimensions faana/fons 50/50
Sadmetran solars de dimensions ms redudes quan es posi de manifest la impossibilitat fsica de poder complimentar els referits mnims ja per ser els solars contigus edificats o per ser escripturats amb anterioritat a la data daprovaci del PTI, 25 dabril de 2003. En aquests casos noms shaur daplicar la qualificaci de Residencial Extensiva Concentrada. Els solars hauran de presentar les formes ms regulars possibles no admetent-se vinclades, estrangulaments ni angles entre faanes i parets mitgeres laterals inferiors a 65. En aquests casos seran necessries les oportunes permutes, a no sser per impediment dedificacions contiges. Les rees que han de quedar inedificables com a conseqncia de les limitacions docupaci per ledificaci, seran destinades primordialment a jardins privats i en un percentatge mnim del 40% respecte de lrea del solar. Aquests jardins hauran de ser elaborats amb flora autctona i respectant al mxim els exemplars de vegetaci naturals ja existents.
Aquells solars afectats per les servituds de trnsit i protecci de costes, estaran al disposat als articles 23, 24, 25, 26 i 27 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes. Article 144. Condicions dedificaci 1. A la Zona Hotelera I, el coeficient mxim dedificabilitat neta ser de 0,6 m2/m 2, excepte al sector S13 de sa Sivina de Baix on ser de 0,44 m 2/m 2. 2. A la Zona Hotelera II el coeficient mxim dedificabilitat s de 0,4 m 2/m 2.
Article 145. Condicions daltura Les altures mximes de les edificacions es regiran pels segents valors: 1. A la Zona Hotelera I: Altura reguladora 10 m. nm. de plantes soterrani, baixa i 2 pisos
excepte al sector S13 de sa Sivina de Baix, on ser: Altura reguladora 7 m. 2. A la Zona Hotelera II: Altura reguladora 7 m. nm. de plantes soterrani, baixa i pis nm. de plantes soterrani, baixa i pis
Laltura reguladora es mesurar des del sl acabat de la planta baixa fins a la cara inferior del darrer forjat. Laltura mxima es mesurar des del sl acabat de la planta baixa fins a la cota mxima de coronaci de cobertes. Els pendents de les cobertes inclinades seran com a mnim del 15% i com a mxim de 25%, per sempre es situaran per sota de les altures mximes del quadre anterior. Es considerar planta baixa aquella que tingui el seu paviment situat a 1,5m per sobre de la cota natural del terreny, en el seu punt ms baix de trobada amb ledificaci, en els terrenys en pendent superior al 8% en la zona edificada, i de 1m en els terrenys amb pendent inferior al 8%. El mxim desnivell interior admissible en planta baixa ser 1,20m. En casos excepcionals, degut a la topografia i quan aquesta norma sigui dimpossible compliment, es redactar un estudi de detall que justificar la impossibilitat de complir aquest parmetre. Laltura lliure interior de la planta baixa, en el cas de forjats plans, ser de 3 m com a mxim; si el forjat s inclinat, laltura interior en el punt ms alt, no superar els 4,00 m, i la pendent haur destar entre el 15% (mnim) i el 25% (mxim). Els elements que podran sobrepassar laltura reguladora seran xemeneies, parallamps, antenes, baranes, el darrer forjat i cobertes inclinades, fins a una altura mxima d1,80m. Laltura mxima respecte al terreny natural de les plataformes de terrasses, bancals i piscines, situades sobre lespai lliure de la parcella, es regiran pel mateix criteri. Sentn per planta soterrani la situada per sota de la planta baixa.
24
Article 146. ndex dIntensitat Turstica Per a cada plaa turstica es requerir un mnim de 60 m 2 per plaa per a les primeres 150 places, un mnim de 75 m2 per plaa per a les 150 places segents, i de 100 m2 en endavant fins a aconseguir un mxim de 450 places per establiment hoteler, mxim total possible. Article 147. Condicions docupaci i reculades 1. A la Zona Hotelera I la mxima ocupaci del solar admesa ser del 30%. 2. Per la Zona Hotelera II la mxima ocupaci admesa ser del 25%. 3. La distncia dels edificis a carrers i zones pbliques ser de 5m. Als vens ser de 3 m. Article 148 Condicions ds
USOS DETALLATS Unifamiliar Plurifamiliar Comunitari Indstria Magatzem Tallers Habitatge turstic Hoteler Administratiu Comercial Aparcament dautombils Servei autombil Docent Sanitari Soci-cultural Esportiu Espectacles Sales Reuni Act. Recreatives Establ. Pblics Seguretat Infraestructures Espais lliures GRUPS ----------------------------3 -----------------------------------------------------------SITUACI ----------------------------D -------------------------------------------------------------
Article 149. Normes pel sector de sa Sivina de Baix Ls pblic quedar limitat als usos comercial, recreatiu, esportiu, cultural i espectacles. Ls dactivitats i installacions es limitar noms als aparcaments collectius en situacions B. Article 150. Condicions dambient i esttica 1. Condicions ambientals Els edificis per construir o reformar procuraran adaptar-se bsicament a lambient de la poblaci i al paisatge. Les cobertes de les edificacions seran amb ocupaci de teulades, terrasses o lloses planes i no es permetran plaques de fibrociment o materials similars, excepte les peces translcides de cobriment de lluernes o claraboies.
25
Entre les partions dels solars i als tancaments, haur de deixar-se una separaci o les obertures necessries per permetre el pas de la fauna silvestre. 2. Condicions esttiques La composici ser lliure, per no arbitrria ni frvola, es justificaran a la memria les solucions formals adoptades. Queden prohibides les aplicacions propagandstiques en els seus paraments. Totes les faanes a via pblica o visibles des de la mateixa i els patis interiors, si nhi ha, hauran de quedar correctament rematats i acabats en tots els seus elements i si no els paraments aniran arrebossats i pintats. Sense aquests requisits no es podran donar per acabades les obres, en tot o en part. El tractament de faanes ser de color blanc. Els tractaments dobertures seran dels colors blanc i verd tradicionals, prohibint-se expressament les llussors metlliques. Sadmetr la fusta natural. 3. Tancaments dels solars Totes les partions de parcelles buides amb la via o espais lliures pblics, estaran tancades amb paret de pedra seca. Els murs de tancament de parcelles i mitgeres es regiran per les segents determinacions: Les altures mxima i mnima del mur opac de la paret seca no podran ser inferiors a setanta (70) centmetres ni superiors a un (1 m) metre, a comptar des de la rasant de la voravia de tancament de la via pblica i des del terreny natural amb el tancament amb les parcelles venes. Quan entre dues parcelles venes existeixi un desnivell en el terreny natural, laltura del mur de tancament es mesurar des de laltura mitjana entre ambdues parcelles. Sobre el mur sadmetr una barrera vegetal fins a una altura mxima total de dos metres (2 m) des del sl.
26
CAPTOL IX.
RESIDENCIAL UNIFAMILIAR TURSTICA ESPECIAL.
Article 151. Definici i mbit Lordenana abasta aquelles illetes ds residencial unifamiliar edificables en rgim de regulaci de parcella, a les quals majoritriament hi ha edificacions de diverses tipologies plurifamiliars provinents del desenvolupament del pla anterior. Aquestes edificacions plurifamiliars sn incompatibles amb els nous usos unifamiliars propis de la zona, per s voluntat daquest pla el manteniment i modernitzaci daquestes edificacions. A aquestes zones es podran mantenir els usos i tipologies existents sense cap limitaci temporal, per per a qualsevol nova construcci noms sadmetran les edificacions unifamiliars allades. Aquestes zones es localitzen a les zones turstiques, comprenen els terrenys qualificats com a tal a la cartografia amb la clau RUTE. Donades les especials caracterstiques urbanes daquestes rees, sestableix aquesta normativa especfica, de tal forma que es faci c ompatible el manteniment de les tipologies tradicionals antigues amb la nova normativa. Article 152. Zonificaci Es distingeix una nica zona, tot i que a la mateixa saplicaran dos tipus de parmetres i ordenances segons es tracti de les edificacions existents a lentrada en vigor daquest pla i que es poden mantenir o de la construcci de noves edificacions.
Article 153. Condicions mnimes de parcella

Noves Parcellacions S. mn. A. mn. 600 15 Parcelles existents Lexistent Lexistent
2
Essent: S. mn.: superfcie mnima de parcella en m A. mn.: ample mnim de faana en metres
Article 154. Tipologia de les edificacions Les condicions dedificaci per a totes aquelles edificacions existents prviament a lentrada en vigor del Pla Territorial Insular, sn les mateixes que existien, per a les quals es permeten obres de reforma, consolidaci, modernitzaci i rehabilitaci. En el cas dedificacions noves els nics usos residencials admesos sn lhabitatge unifamiliar allat (residencial o turstic) i lhoteler. Per a les edificacions existents sestableixen cinc rees diferenciades: 1. rea dedificaci allada: El tipus de construcci en aquesta zona, es troba en general a mig cam entre la caseta i el xalet amb un s bsicament residencial. Sadmet nicament lhabitatge unifamiliar. 2. rea dedificaci contnua: Coincidint lrea amb un s predominant de residencial, amb un tipus de construcci en general de caseta i magatzem per les barques. Sadmet nicament lhabitatge unifamiliar.
27
3. rea de magatzems a planta baixa: Amb un s de magatzems per les barques i tils de pesca mantenint el seu actual volum. 4. rea dequipament de costa: Aquesta rea es destina a Equipament de Costa i Equipament Comercial al servei del Sector. 5. rea Hotelera: Comprn lHotel Xuroi i la parcella que lenvolta. Per lHotel Xuroi i parcella circumdant a efectes de reformes i ampliacions regiran les ordenances de Zona Hotelera. 6. A la zona del poblat de pescadors de Binibquer Vell no es podr modificar la fesonomia dels carrers ni de les faanes. Article 155. Condicions dels solars Els solars sn els existents a lactualitat segons plnols de parcellaci i els catlegs daquestes NS. Aquells solars afectats per les servituds de trnsit i protecci de costes, estaran al disposat als articles 23, 24, 25, 26 i 27 de la Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes. Article 156. Condicions daltura Les altures mximes de les edificacions es regiran pels segents valors: Tipus Residencial Hoteler Altura reguladora 6.20 m 9.50 m Altura mxima 7.00 m 10.70 m Nm. Plantes Soterrani + p.b. + pis Soterrani + p.b. + 2 pis
Parcelles Lexistent Lexistent Lexistent existents Laltura reguladora es mesurar des del sl acabat de la planta baixa fins a la cara inferior del darrer forjat. Laltura mxima es mesurar des del sl acabat de la planta baixa fins a la cota mxima de coronaci de cobertes. Els pendents de les cobertes inclinades seran com a mnim del 15% i com a mxim de 25%, per sempre es situaran per sota de les altures mximes del quadre anterior. Es considerar planta baixa aquella que tingui el seu paviment situat a 1,5m per sobre de la cota natural del terreny, en el seu punt ms baix de trobada amb ledificaci, en els terrenys en pendent superior al 8% en la zona edificada, i de 1m en els terrenys amb pendent inferior al 8%. El mxim desnivell interior admissible en planta baixa ser 1,20m. En casos excepcionals, degut a la topografia i quan aquesta norma sigui dimpossible compliment, es redactar un estudi de detall que justificar la impossibilitat de complir aquest parmetre. Laltura lliure interior de la planta baixa, en el cas de forjats plans, ser de 3 m com a mxim; si el forjat s inclinat, laltura interior en el punt ms alt, no superar els 4,00 m, i la pendent haur destar entre el 15% (mnim) i el 25% (mxim). Els elements que podran sobrepassar laltura reguladora seran xemeneies, parallamps, antenes, baranes, el darrer forjat i cobertes inclinades, fins a una altura mxima d1,80m.
28
Laltura mxima respecte al terreny natural de les plataformes de terrasses, bancals i piscines, situades sobre lespai lliure de la parcella, es regiran pel mateix criteri. Sentn per planta soterrani la situada per sota de la planta baixa. Sexceptuen de laltura reguladora els magatzems dembarcacions per sota la rasant del carrer que tendran la consideraci de soterrani.
Article 157. Condicions docupaci i reculada A les rees residencials dedificaci allada la mxima ocupaci admesa del solar ser del 50% i la planta pis observar una reculada del 40% respecte a la planta baixa. A les rees residencials dedificaci allada, les reculades a carrers i venats seran dun mnim d1,50 m. Locupaci a les rees dedificaci contnua ser del 100% observant una reculada a la parti del fons de 3 m. Aix mateix a les rees residencials dedificaci allada la superfcie mxima de lhabitatge a planta baixa no excedir de 145 m 2. Les condicions docupaci i reculada per a totes aquelles edificacions existents prviament a lentrada en vigor del PTI sn aquelles ara existents. Article 158. Condicions dedificaci per a nous habitatges i establiments hotelers Les condicions dedificaci per a totes aquelles edificacions existents prviament a lentrada en vigor del Pla Territorial Insular i que siguin disconformes amb aquest, sn les mateixes que existien, per a les quals es permeten obres de reforma, consolidaci, modernitzaci i rehabilitaci. Sestableixen els segents coeficients mxims dedificabilitat per a les noves edificacions: 1.- Habitatge unifamiliar allat o habitatge turstic de vacances, 0,35 m 2/m 2. 2.- Per a s hoteler el coeficient mxim dedificabilitat ser de 0,6 m 2/m 2. Article 159. rees dedificaci contnua Les zones residencials dedificaci contnua dAlcalfar i Biniancolla, marcades a la planimetria afectades pel catleg que acompanya aquestes normes, es regiran per lestudi dedificaci (ordenaci de volums) presentat a lempara de larticle 183 de la Modificaci puntual de les NS de 1990 i que forma part daquesta adaptaci com annexos nmero 1 i 2. No sadmetran increments de superfcie ni de volum al marge, ni per sobre de lestudi dedificaci citat. Sadmetran obres de reforma i consolidaci. Article 160. Condicions ds
Alcalfar i Biniancolla (mbits dels Estudis dedificaci i ordenaci de volums) USOS DETALLATS Unifamiliar Plurifamiliar Comunitari Indstria Magatzem Tallers Habitatge turstic GRUPS 3 --------------------3 SITUACI D --------------------D 29
MODIFICACI PUNTUAL DE LES NS DE PLANEJAMENT I ADAPTACI AL PTI A LMBIT DE LES ZONES TURSTIQUES. 3 3 3 ----------------------------------------------------D B(*) C-D -----------------------------------------------------
Hoteler Administratiu Comercial Aparcament dautombils Servei autombil Docent Sanitari Sociocultural Esportiu Espectacles Sales Reuni Act. Recreatives Establ. Pblics Seguretat Infraestructures Espais lliures
(*) Noms despatxos de professionals amb habitatge del titular annex. Activitats i installacions complementries rees dusos infraestructurals.
BINIBQUER VELL: USOS DETALLATS Unifamiliar Plurifamiliar Comunitari Indstria Magatzem Tallers Habitatge turstic Hoteler Administratiu Comercial Aparcament dautombils Servei autombil Docent Sanitari Sociocultural Esportiu Espectacles Sales Reuni Act. Recreatives Establ. Pblics Seguretat Infraestructures Espais lliures GRUPS 3 --------------------3 3 ------------------------------------------------------------SITUACI D --------------------D A-B-C-D -------------------------------------------------------------
CALA TORRET SALGAR: USOS DETALLATS Unifamiliar Plurifamiliar Comunitari Indstria Magatzem Tallers Habitatge turstic Hoteler Administratiu Comercial Aparcament dautombils Servei autombil GRUPS 3 ---------------------3 3 3 3 --------SITUACI D ---------------------D A-B-C-D A-B-C-D B-C-D ---------
30
MODIFICACI PUNTUAL DE LES NS DE PLANEJAMENT I ADAPTACI AL PTI A LMBIT DE LES ZONES TURSTIQUES. ----3 ----------------------------------------B -------------------------------------
Docent Sanitari Sociocultural Esportiu Espectacles Sales Reuni Act. Recreatives Establ. Pblics Seguretat Infraestructures Espais lliures PUNTA PRIMA: USOS DETALLATS Unifamiliar Plurifamiliar Comunitari Indstria Magatzem Tallers Habitatge turstic Hoteler Administratiu Comercial Aparcament dautombils Servei autombil Docent Sanitari Sociocultural Esportiu Espectacles Sales Reuni Act. Recreatives Establ. Pblics Seguretat Infraestructures Espais lliures Resta de les zones: USOS DETALLATS Unifamiliar Plurifamiliar Comunitari Indstria Magatzem Tallers Habitatge turstic Hoteler Administratiu Comercial Aparcament dautombils Servei autombil Docent Sanitari Sociocultural Esportiu Espectacles Sales Reuni Act. Recreatives Establ. Pblics Seguretat Infraestructures Espais lliures
GRUPS 3 --------------------3 3 3 3 --------3 3 2-3 2-3 2-3 2-3 2-3 2-3 -------------
SITUACI D --------------------D A-B-C A-B-C B-C --------B B A-B-C A-B-C A-B-C A-B-C A-B-C A-B-C -------------
GRUPS 3 ---------------------3 3 3 3 ------------3 -------------------------------------
SITUACI D ---------------------D A-B-C-D A-B-C-D B-C-D ------------B -------------------------------------
31
Article 161. Condicions dambient i esttica 1. Condicions ambientals. Procuraran adaptar-se a les formes i solucions tradicionals que encara romanen vlides en el context cultural actual. En tot cas es justificaran les solucions proposades. 2. Condicions esttiques. La composici ser lliure per no arbitrria ni frvola. Es justificaran a la memria les solucions formals adoptades. Queden prohibides les aplicacions propagandstiques en els paraments o elements fixes, com en els Cascs Antics, de les quals les limitacions a aquest respecte serviran de normes per les RUTE. Totes les faanes a via pblica o visibles des de la mateixa i els patis interiors, si nhi ha, hauran de quedar correctament rematats i acabats en tots els seus elements i si no els paraments aniran arrebossats i pintats. Sense aquests requisits no es podran donar per acabades les obres en tot o en part. El tractament de faanes ser de color blanc. Els tancaments dobertures seran dels colors blanc i verd tradicionals, prohibint-se expressament les llussors metlliques. Sadmetr la fusta natural. No sadmetr la installaci delements o equips (aire condicionat, antenes, etc.) que volin sobre el domini pblic municipal. 3. Tancaments dels solars Totes les partions de parcelles buides amb la via o espais lliures pblics, estaran tancades amb paret de pedra seca. Els murs de tancament de parcelles i mitgeres es regiran per les segents determinacions: Les altures mxima i mnima del mur opac de la paret seca no podran ser inferiors a setanta (70) centmetres ni superiors a un (1 m) metre, a comptar des de la rasant de la voravia de tancament de la via pblica i des del terreny natural amb el tancament amb les parcelles venes. Quan entre dues parcelles venes existeixi un desnivell en el terreny natural, laltura del mur de tancament es mesurar des de laltura mitjana entre ambdues parcelles. Sobre el mur sadmetr una barrera vegetal fins a una altura mxima total de dos metres (2 m) des del sl.
32
CAPTOL Xbis REES DE RECONVERSI TERRITORIAL. ZONES TURSTIQUES

Article 162. Definici de les rees de Reconversi Territorial (ART) Les rees de Reconversi Territorial establertes a les zones turstiques de Sant Llus tenen per objecte la subjecci daquestes operacions a reordenaci, per tal destablir criteris urbanstics que garanteixin la consecuci dels objectius didonetat i qualitat dels desenvolupaments turstics assumits per aquestes normes. Sn considerades zones de reordenaci en el municipi, segons apareixen a les determinacions grfiques daquestes normes, les segents: a) Biniancollet (sector 8) b) Binibquer Nou c) Binibquer Nou Barranc d) Son Ganxo e) Cap den Font f) Binissafller Platja Article 163. Determinacions i directrius generals per a les ART Les actuacions per a noves construccions tant dhabitatges unifamiliars allats siguin turstics com residencials com dallotjament hoteler hauran de respondre als criteris segents: 1. Inscriures en una soluci dintegraci en el medi ambient i el paisatge que garanteixi la sostenibilitat a llarg termini. 2. Loferta dallotjament hoteler t prioritat enfront de les edificacions residencials, dotada la primera duna oferta complementria amb capacitat desestacionalitzadora. Article 164. ART de Biniancollet (sector 8) Lordenaci detallada daquest sector s la reflectida a les determinacions grfiques daquestes NS. Aquest mbit amb una superfcie de 23.250 m2, es qualifica com a Sistema General dEspais Lliures Pblics Espai Lliure Pblic en la seva totalitat. Article 165. ART de Binibquer Nou Lordenaci detallada daquest sector s la reflectida a les determinacions grfiques daquestes NS. La zona delimitada duna superfcie de 45.410 m2 es regula de la segent forma i shauran de complir els segents parmetres: o Es qualifica com a Sistema General dEspais Lliures Pblics, una superfcie de 11.210 m 2, que apareix grafiada com a tal a les determinacions grfiques. Es qualifica com a Residencial Extensiva Unifamilar, una superfcie de 27.374 m2, igualment definida a les determinacions grfiques, a la qual sestableixen les segents condicions: Usos admesos: Residencial Unifamiliar i Habitatge Turstic de Vacances, en Habitatge Unifamiliar Allat, segons les
condicions generals establertes en aquestes Normes i les condicions especfiques per a la Zona Residencial Extensiva Unifamiliar. Es fixa una capacitat de poblaci total de 45 places d allotjament en habitatge unifamiliar allat i s indistintament residencial o turstic (equivalent a 15 habitatges unifamiliars allats).
Es delimita una superfcie de 6.950 m2 com a serveis dinters pblic i social (aparcaments), segons les determinacions grfiques.
o La actuaci es desenvolupar mitjanant lexecuci duna Actuaci Allada, concretament lAA-01; que sexecutar amb la cessi al municipi de lespai lliure pblic i laparcament, i ladjudicaci als propietaris de laprofitament urbanstic mitjanant un projecte de reparcellaci o equidistribuci.
Article 166. ART de Binibquer Nou Barranc Lordenaci detallada daquest sector duna superfcie de 35.750 m2 s la reflectida a les determinacions grfiques daquestes NS, on ja queda qualificat com a Sistema General dEspais Lliures Pblics. Article 167. ART de Son Ganxo Lordenaci detallada daquest sector duna superfcie de 37.355 m 2, s la reflectida a les determinacions grfiques daquestes NS. A ms shauran de complir els segents parmetres: o Es qualifica com a Sistema General dEspais Lliures Pblics, una superfcie de 2.369 m 2, que apareix grafiada com a tal a les determinacions grfiques. Es qualifica com a Residencial Extensiva Unifamilar, una superfcie de 15.360 m2, igualment definida a les determinacions grfiques, a la qual sestableixen les segents condicions:: Usos admesos: Residencial Unifamiliar i Habitatge Turstic de Vacances, en Habitatge Unifamiliar Allat, segons les condicions generals establertes en aquestes Normes i les condicions especfiques per a la Zona Residencial Extensiva Unifamiliar. Es fixa una capacitat de poblaci total de 12 places d allotjament en habitatge unifamiliar allat i s indistintament residencial o turstic (equivalent a 4 habitatges unifamiliars allats).
o o o
Es delimita una superfcie de 15.176 m2 com a zona verda privada, segons les determinacions grfiques. Es delimita una superfcie de 4.450 m2 com a equipament cvic social, segons les determinacions grfiques. Tota la actuaci es desenvolupar mitjanant lexecuci duna Actuaci Allada, concretament la AA-02.
34
Article 168. ART de Cap den Font Lordenaci detallada daquesta rea duna superfcie de 200.857 m2 i lassignaci dusos pormenoritzats dels terrenys inclosos a lmbit de lART, s la reflectida a les determinacions grfiques daquestes NS, recollint els segents criteris: o o Es classifica com a sl rstic protegit, amb la categoria dANIT una superfcie de 67.074 m 2, tal com apareix a les determinacions grfiques. Es qualifica com a Residencial Extensiva Unifamilar, una superfcie de 133.783 m 2, igualment definida a les determinacions grfiques, a la qual sestableixen les segents condicions: Usos admesos: Residencial Unifamiliar i Habitatge Turstic de Vacances, en Habitatge Unifamiliar Allat, segons les condicions generals establertes en aquestes Normes i les condicions especfiques per a la Zona Residencial Extensiva Unifamiliar. Es fixa una capacitat de poblaci total de 321 places d allotjament en habitatge unifamiliar allat i s indistintament residencial o turstic (equivalent a 107 habitatges unifamiliars allats), incloent les 69 places (23 habitatges ja construts).
Tota la actuaci es desenvolupar mitjanant la modificaci del projecte durbanitzaci conjunt de Can den Font Binissafller.
Article 169. ART de Binissafller Lordenaci detallada daquesta rea duna superfcie de 278.155 m2, i lassignaci dusos pormenoritzats dels terrenys inclosos a lmbit de lART, s la reflectida a les determinacions grfiques daquestes NS, recollint els segents criteris: o Es classifica com a sl rstic protegit, amb la categoria dANIT una superfcie de 164.102 m 2, tal com apareix a les determinacions grfiques. Es qualifica com a Sistema General dEspais Lliures Pblics, una superfcie de 27.546 m 2, que apareix grafiada com a tal a les determinacions grfiques. Es qualifica com a Residencial Extensiva Unifamilar, una superfcie de 86.507 m2, igualment definida a les determinacions grfiques, a la qual sestableixen les segents condicions:: Usos admesos: Residencial Unifamiliar i Habitatge Turstic de Vacances, en Habitatge Unifamiliar Allat, segons les condicions generals establertes en aquestes Normes i les condicions especfiques per a la Zona Residencial Extensiva Unifamiliar. Es fixa una capacitat de poblaci total de 150 places d allotjament en habitatge unifamiliar allat i s indistintament residencial o turstic (equivalent a 50 habitatges unifamiliars allats), incloent les 57 places (19 habitatges ja construts). A aquest zona el pla parcial qualificar com a mnim una superfcie de 6.694 m 2 dequipaments privats.
Tota la actuaci es desenvolupar mitjanant la modificaci del projecte durbanitzaci conjunt de Can den Font Binissafller.
35
Article 170. Sector Urbanitzable de Cap den Font - Binissafller Les dues rees de Reconversi Territorial definides als articles 173 i 174, formen un nic sector de sl urbanitzable anomenat S-2 de Cap den Font Binissafller, amb pla parcial aprovat i en execuci. El projecte durbanitzaci aprovat ser modificat dacord amb els segents parmetres: o Usos lucratius: residencial unifamiliar, ls habitatge turstic de vacances i tots aquells admesos en la categoria equipaments privats. Els dos primers en les condicions generals establertes en aquestes Normes i en les condicions especfiques per a la Zona Residencial Extensiva Unifamiliar. Nmero dhabitatges: 157 (incloent els 42 ja existents) Espais Lliures Pblics: 27.546 m 2. Viari: El que determina el Pla Parcial. Execuci per sistema de cooperaci de les obres durbanitzaci resultants de la modificaci del projecte durbanitzaci.
o o o o
(Es modifica el punt 2 de larticle 264 del Ttol X, Captol XIV Serveis dinters pblic i social) Article 264. Condicions dedificaci 2. Als sectors definits com a Zones Turstiques els coeficients mxims dedificabilitat seran els segents: o Equipament pblic 1,5 m 2/m 2 o Equipament pblic ES (Esportiu) 1 m 2/m 2 o Equipament pblic ECS/EE 3,m 2/m 2 o Equipament privat 0,75 m 2/m 2
(Es modifica el punt 2 de larticle 265 del Ttol X, Captol XIV Serveis dinters pblic i social) Article 265. Condicions daltura 2. A les zones dEquipament Pblic, enclavades a les zones turstiques de Sant Llus, laltura reguladora de les edificacions ser de 10 m. i 3 plantes. En el cas dinstallacions especials que necessitin ms altura, aquesta es justificar mitjanant un estudi de detall que es sotmetr al trmit dexposici pblica. A les zones dEquipament Privat, enclavades a les zones turstiques de Sant Llus, laltura reguladora de les edificacions ser de 9 m. i 2 plantes.
36
(Es modifica el punt 2 de larticle 266 del Ttol X, Captol XIV Serveis dinters pblic i social) Article 266. Condicions docupaci i reculades 2. Als sectors definits com a zones turstiques sestableixen les segents condicions docupaci i reculades: a) La mxima ocupaci de solar admesa ser del 50% a les zones dEquipament Pblic. b) La mxima ocupaci de solar admesa ser del 40% a les zones dEquipament Privat. c) A les rees dEquipaments, les superfcies a planta soterrani no computaran a efectes docupaci. d) La reculada mnima que obligatriament hauran de respectar les edificacions, inclosos els voladissos, de totes les partions del solar ser de 3 m. e) Amb carcter excepcional es determina per als equipaments escolars una reculada de 2m. a vial.
(Es modifica larticle 267 del Ttol X, Captol XIV Serveis dinters pblic i social) Article 267. Condicions ds Ls dhabitatge noms ser adms a les zones qualificades com Equipament Privat, amb un mxim duna unitat dhabitatge, de superfcie no superior a 90 m 2, a cada zona aix qualificada. En qualsevol cas a les zones turstiques ls habitatge haur destar lligat a la tipologia dhabitatge unifamiliar allat. A les zones dequipaments de Costa sadmetran nicament els usos lligats amb activitats relacionades amb la mar, com ara magatzems per embarcacions, t llers i a usos esportius com la nutica, pesca, busseig. Es consideren com a usos admesos, aquells existents abans de laprovaci inicial daquestes Normes.
37
DISPOSICIONS TRANSITRIES
38
DISPOSICI TRANSITRIA 2a. Rgim de Disconformitat

(Es modifica el darrer pargraf de la disposici, convertint-lo en un nou punt 3 de la mateixa)
3. A les edificacions construdes en la tipologia dhabitatge unifamiliar en filera, aparellats o edificis plurifamiliars a lempara de la normativa anterior, ubicades a les zones turstiques i que esdevinguin disconformes per laplicaci daquestes normatives, podran realitzar-se obres majors (reforma, rehabilitaci i modernitzaci) i fins i tot augments de volum, sense incrementar en cap cas locupaci de la parcella o, dit duna altra manera, la superfcie en planta autoritzada anteriorment.
DISPOSICI TRANSITRIA 3a. Habitatges Unifamiliars entre mitgeres

(Safegeix una nova disposici transitria amb lobjectiu de facilitar una soluci als solars buits a zones dedificaci continua, tal com preveu la modificaci del PTI de 2006)
Amb la finalitat de proporcionar un tractament urbanstic homogeni a aquells conjunts dedificacions en sl urb existents amb anterioritat a laprovaci del Pla Territorial Insular construts amb la tipologia dhabitatge unifamiliar entre mitgeres, es permet aquesta tipologia per a la construcci dels solars no edificats i per a lampliaci de les edificacions existents de conformitat amb les condicions que seguidament sexposen. Aquesta tipologia noms ser aplicable a les rees contnues i homognies ubicades en sl urb i consolidades i edificades conforme al planejament amb la tipologia dhabitatge entre mitgeres en les que concorrin tots i cadascun dels segents requisits: a.- Que l longitud de la faana del conjunt dels solars no ocupats per a ledificaci no superi el 25% de la longitud total de la faana de lrea contnua i homognia de referncia. b.- Que amb lexecuci dels solars pendents dedificar i lampliaci de les edificacions existents, saconsegueixi un tractament urbanstic homogeni del conjunt de lrea contnua i homognia de referncia. c.- Que tant les edificacions existents com les que hagin docupar els solars que resten per edificar quedin adossades lateralment a les contiges. d.- Les parcelles seran les que figuren inscrites registralment com a finques independents a laprovaci del Pla territorial insular, sense que lordenaci en pugui permetre la fragmentaci. Lordenaci detallada daquestes rees contnues i homognies, sestableix a lAnnex dels Solars afectats per la Disposici Transitria 3, que localitza els solars no edificats, justifica el compliment dels parmetres del PTI i estableix les condicions dedificaci, que en cap cas supera els parmetres urbanstics establerts pel planejament vigent a laprovaci del Pla Territorial Insular. Palma, Maig de 2011
Josep Manchado Gegraf
Josep Antoni Aguil Arquitecte
39

Normativa Urbanistica: Punta Prima, Sant Lluis

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Normativa Urbanistica: Punta Prima, Sant Lluis

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Normativa Urbanistica: Punta Prima, Sant Lluis

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GABINET dANLISI AMBIENTAL i TERRITORIAL

C/ Alfons el Magnnim, 2, ESC-A, 1r B E-07004 Palma. Illes Balears

Tel. 971461 708 Fax 971468052 empresa@gaat.es - www.gaat.es

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

NORMATIVA. APROVACI PROVISIONAL

Gabinet dAnlisi Ambiental i Territorial. GAAT

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

ABREVIATURES EMPRADES EN AQUEST DOCUMENT

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

DIVISI DEL TERRITORI I RGIM DEL SL

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

Article 21. Determinaci de Zones Turstiques

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

Article 63. Rgim dusos del sl i les edificacions.

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

RGIM URBANSTIC DEL SL

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

Article 75. Sectors urbans, urbanitzables i ARTs

b) SAlgar-Alcalfar, integrada pels segents nuclis:

Article 76. Rgim urbanstic del sl urb

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

Article 77. Programaci temporal de llicncies turstiques i residencials.

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

TTOL X RGIM URBANSTIC DEL SL URB I URBANITZABLE

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

RESIDENCIAL EXTENSIVA UNIFAMILIAR. ZONES TURSTIQUES

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

RESIDENCIAL EXTENSIVA CONCENTRADA. ZONES TURSTIQUES

2. Es fixen les segents condicions mnimes per a la resta dusos:

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

NORMES URBANSTIQUES/ APROVACI PROVISIONAL

AJUNTAMENT DE SANT LLUS

HOTELERA I - II. ZONES TURSTIQUES

AJUNTAMENT DE SANT LLUS