grau elemental

B1
Junta Qualificadora de
Coneixements de Valenci

certificat de

grau elemental
B1

certificat de

 Generalitat Valenciana, 2009 Edita: Conselleria dEducaci

Disseny i maquetaci: disseny i comunicaci

ndex
5 Informaci general 11 Objectius 21 Continguts 31 Estructura 33 Prova

grau elemental

certificat de

JQCV

informaci general
Els plans destudis actuals han incorporat el valenci plenament en el seu currculum. Per diverses vies educatives, els estudis vigents possibiliten, si se supera la matria de Valenci, obtindre el certificat de grau elemental. Les persones que no complixen el requisit anterior i que volen una acreditaci oficial de coneixements de valenci, o b aquelles persones que volen una acreditaci dels graus mitj i superior, per a aconseguir un lloc de treball, accedir a la funci pblica o per qualsevol altre motiu, poden obtindre el corresponent certificat superant les proves que cada any convoca la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci.

Proves
Tenen com a objecte avaluar la competncia dels aspirants en un determinat grau o mbit. Per aix, les proves no van destinades a avaluar laprofitament dun curs determinat, encara que, bviament, lassistncia a cursos ajuda a preparar-se per a la superaci de les proves. La Junta convoca anualment les proves en dos perodes. El calendari, les localitats i els llocs dexmens es fan pblics al llarg del primer trimestre de lany.

grau elemental

certificat de

JQCV

6
Les proves sajusten als programes establits en lOrde de 16 dagost de 1994, de la Conselleria dEducaci i Cincia, per la qual sestablixen els certificats oficials administratius de coneixements de valenci que expedix la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci i shomologuen i es revaliden daltres ttols i certificats (DOGV nm. 2.331, de 24 dagost de 1994). La publicaci per part del Consell dEuropa del Marc europeu com de referncia per a les llenges: aprenentatge, ensenyament i avaluaci (2001) ha proporcionat unes bases comunes per a lelaboraci de programes de llengua, orientacions curriculars, exmens, llibres de text, sistemes davaluaci, etc., com a model de convergncia europeu. Des desta perspectiva la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci ha assumit els principis del document i els ha incorporat a les seues propostes davaluaci.

Certificats
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci expedix dos tipus de certificats: els de coneixements generals de la llengua i els de coneixements especfics. Els certificats de coneixements generals es referixen a diversos nivells de domini en ls de la llengua i sn els segents: Coneixements orals Grau elemental Grau mitj Grau superior Els certificats de coneixements especfics es referixen a llenguatges despecialitat propis de determinats mbits de la societat (administraci, empreses editorials i mitjans de comunicaci). Els certificats de capacitaci tcnica que es convoquen sn els segents: Llenguatge administratiu Correcci de textos Llenguatge en el mitjans de comunicaci

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

Qui pot presentar-se a les proves

Per a poder participar en les proves cal tindre, com a mnim, setze anys complits lany en qu sefectuen. Les persones aspirants als certificats de capacitaci tcnica de llenguatge administratiu i de llenguatge en els mitjans de comunicaci han destar en possessi del certificat de grau mitj. Les persones aspirants al certificat de capacitaci tcnica de correcci de textos han destar en possessi del certificat de grau superior.

Formalitzaci de la inscripci
Per a poder participar en les proves cal sollicitar-ho presentant limprs multicpia que es trobar a disposici dels interessats en els centres segents: Conselleria dEducaci Direccions territorials dEducaci Ajuntaments Centres dinformaci juvenil Tamb es pot trobar un model de matrcula en internet: www.edu.gva.es/jqcv Prviament a la presentaci de la sollicitud, cal haver abonat les taxes corresponents en la quantia i forma previstes en la convocatria. Els aspirants poden inscriures en diversos nivells, per noms sadmet una matrcula per cada nivell. La sollicitud sha de presentar en el registre de la Conselleria dEducaci, en les direccions territorials dEducaci o en qualsevol dels llocs que preveu larticle 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Rgim Jurdic de les Administracions Pbliques i del Procediment Administratiu Com. En cas de presentar-la en una oficina de correus, es far en sobre obert per tal que la instncia siga datada i segellada abans de ser certificada.

grau elemental

certificat de

JQCV

Resultats de les proves

Una vegada corregides les proves, les llistes provisionals dels aspirants considerats aptes o no aptes per les comissions examinadores es publicaran en els taulers danuncis de la Conselleria i de les direccions territorials dEducaci, i es publicar la resoluci en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. Les persones interessades tamb podran accedir a la informaci a travs de la web de la Junta Qualificadora (www.edu.gva.es/jqcv); del telfon audiomtic, que funciona les 24 hores del dia (96 386 53 95); del telfon dinformaci de la Generalitat 012, o enviant un SMS al 7373 amb el text NOTAJUNTA i el NIF o NIE corresponent.

Recursos
En la pgina web de Poltica Lingstica es poden trobar diferents programes per a preparar les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci (www.edu.gva.es/polin). En lenlla Aprendre valenci, en Aprn en lnia, es troba el programa INTER-VAL, amb models dexamen del grau mitj. (http://www.edu.gva.es/polin/val/aprendre_apren_linia.html) En lenlla Publicacions en lnia, es poden trobar els programes segents: JUGALLENGUA. Activitats de llengua de tots els nivells. (http://www.edu.gva.es/polin/val/publicacions_jugallengua.html) PRCTIC 2. Models dexamen dels quatre nivells. (http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_practic.html) VINE. Material didctic diniciaci a laprenentatge en valenci. (http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_vine.html) SALT. Diccionari, traductor, flexi verbal, corrector i gramtica. (http://www.edu.gva.es/polin/val/salt/apolin_salt.htm)

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

Punts dinformaci
CONSELLERIA DEDUCACI Secretaria Autonmica dEducaci Av. Campanar, 32 46015 Valncia Tel. 96 386 30 52 Fax 96 386 58 21

DIRECCIONS TERRITORIALS DEDUCACI ALACANT C/ Carratal, 47 03007 Alacant Tel. 965 93 50 30 Fax 965 93 50 75

CASTELL Av. del Mar, 23 12003 Castell de la Plana Tel. 964 35 84 48 Fax 964 35 80 76

VALNCIA PROP II C/ Gregorio Gea, 14 46009 Valncia Tel. 96 196 42 11 Fax 96 196 42 17

grau elemental

certificat de

JQCV

11

grau elemental
objectiu general
La persona que opte a este certificat ha de ser capa de comprendre les idees principals i les secundries duna informaci clara sobre temes diversos. Ha de poder fer front a la major part de dificultats lingstiques que es poden produir en situacions de comunicaci real. Ha de poder produir un discurs senzill i coherent sobre temes que li sn familiars o dinters personal, i ha de poder descriure fets i experincies, somnis, esperances i ambicions, i donar raons i explicacions breus de les opinions i dels projectes.

prova

grau elemental

certificat de

JQCV

13

objectius
rea de comprensi
Comprensi oral 1. s capa de comprendre les idees principals i els detalls especfics dun discurs clar i en llenguatge estndard sobre temes familiars relatius a la faena, a lescola o al temps lliure, etc., incloent-hi narracions, interaccions conversacionals breus i descripcions; pot comprendre la idea principal dels programes de rdio i televisi que tracten sobre assumptes actuals o dinters personal o professional. 2. Pot comprendre generalment les idees principals de discussions extenses en qu participe. 3. Pot comprendre instruccions senzilles, com les duna recepta de cuina, i pot seguir directrius detallades. Comprensi lectora 1. Pot trobar i comprendre la informaci rellevant descrits quotidians com ara cartes, prospectes i documents oficials; pot comprendre la descripci desdeveniments, de sentiments i de desitjos en cartes personals per a mantindre una correspondncia regular amb una persona coneguda. 2. Pot trobar una informaci concreta en un text bastant llarg i pot reunir les informacions que provenen de diferents parts del text o de textos diferents a fi de complir una tasca especfica. 3. Pot identificar les conclusions principals de textos argumentatius que tenen una estructura clara; pot reconixer el fil argumental en el tractament dun problema presentat, encara que no necessriament duna manera detallada, i pot reconixer els punts significatius darticles de diari senzills sobre temes quotidians.
grau elemental
certificat de

JQCV

14
4. Pot comprendre instruccions ds daparells si estan redactades amb claredat. 5. Pot inferir el significat dalgunes paraules desconegudes amb lajuda del context i pot deduir el significat de la frase en textos que aborden temes prxims.

rea dexpressi
Expressi oral 1. s capa de fer, duna manera raonablement fluida, una descripci o una narraci senzilla dun dels seus possibles temes dinters i presentar-la com una successi lineal delements. 2. Pot fer exposicions senzilles i preparades sobre temes prxims als seus interessos explicant els punts importants amb suficient precisi. s capa dafrontar possibles preguntes que sorgisquen a partir de lexposici i de participar en converses que demostren estes capacitats. 3. s capa de respondre a diferents situacions de comunicaci (disculpar-se i donar explicacions, demanar informaci, fer una proposta...).

Expressi escrita 1. Pot redactar escrits breus i senzills, ben cohesionats, sobre temes familiars o dinters personal; s capa de descriure un esdeveniment o un viatge recent (real o imaginari), de narrar una histria i descriure cartes personals per a demanar i donar informaci, explicar fets, expressar desitjos o fer plans i propostes. 2. Pot prendre nota de missatges que demanen informaci o expliquen problemes, i pot escriure notes que transmeten informaci senzilla dimportncia immediata per a les amistats, els companys, els parents i altres persones que formen part de la vida quotidiana. 3. Pot prendre apunts durant una exposici senzilla, si el tema tractat s familiar i el discurs es formula amb un llenguatge senzill i sarticula amb claredat, i pot fer-ho duna manera prou precisa per a poder utilitzar posteriorment les notes en lelaboraci dun text propi.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

15

rea de pragmtica i dinteracci

1. Pot comenar, mantindre i acabar converses corrents articulades per mitj dun discurs clar amb un parlant competent, tot i que de vegades haja de fer repetir certes paraules o expressions, i pot participar sense preparaci prvia en converses o discussions sobre temes familiars, expressar sentiments, com ara la sorpresa, lalegria, la tristesa, la curiositat i la indiferncia, i reaccionar-hi. 2. Pot expressar-se amb relativa facilitat, a pesar dalguns problemes de formulaci que provoquen pauses o conduxen a situacions sense eixida, i pot continuar parlant de manera efectiva sense ajuda. 3. s capa dutilitzar un conjunt significatiu de gneres orals (entrevistes, butlletins informatius, rondalles, acudits), escrits (manuals dinstruccions, guies, notcies de premsa, cartes personals, correspondncia electrnica, relats) i audiovisuals (noticiaris, pgines web, telesries), i pot participar activament en lelaboraci de textos de la vida quotidiana (cartes, xats). 4. Coneix lestructura elemental de la seqncia dialogada, de la descripci, de la narraci, de lexposici i de largumentaci, i s capa didentificar les caracterstiques ms emblemtiques dels gneres descriptius, narratius, expositius i argumentatius. 5. Pot comparar fragments curts dinformaci procedents de fonts diverses i resumir-los per a altres persones, i pot fer parfrasis senzilles de fragments escrits utilitzant les paraules i lorde del text original. 6. Pot participar activament en discussions o reunions formals i informals entre amics, aix com en una situaci de cooperaci orientada a un objectiu: a) Pot comprendre quasi tot el que es diu en una discussi informal entre amics sobre temes generals. b) Pot expressar oralment les seues conviccions, opinions, acords o desacords; pot expressar les idees prpies sobre temes abstractes o culturals com ara la bellesa, la msica, el cine...; pot explicar per qu alguna cosa planteja problemes; pot fer comentaris breus sobre els punts de vista dels altres, i pot comparar i contrastar alternatives, i discutir sobre qu fer, on anar, qui o qu triar i com organitzar un esdeveniment.
grau elemental
certificat de

JQCV

16
c) Pot comprendre gran part del que es diu en reunions i en discussions formals que impliquen un intercanvi dinformacions basades en fets o discussions en qu apareguen instruccions o soferisquen solucions a problemes prctics. 7. Pot fer front a la majoria de les situacions de comunicaci habituals de la vida quotidiana, que tenen lloc en lAdministraci, botigues, oficines de correus, entitats bancries i altres establiments pblics; per exemple, pot retornar una compra defectuosa, formular una queixa o fer una reclamaci. 8. Pot intercanviar amb seguretat informacions concretes relacionades amb temes quotidians, i pot facilitar, tot i que amb una precisi limitada, informacions especfiques exigides en una entrevista o consulta (per exemple, pot descriure els smptomes al metge): a) Pot explicar com sha de fer alguna cosa utilitzant instruccions detallades, i pot demanar i seguir directrius concretes. b) Pot resumir histries curtes, articles, exposicions, converses, entrevistes o documentals i exposar la seua opini, i pot respondre a preguntes complementries que requerisquen detalls. c) Pot verificar i confirmar la informaci, encara que de vegades haja de demanar que linterlocutor repetisca el que ha dit si la seua resposta ha sigut massa rpida o extensa, i pot prendre certes iniciatives (per exemple, per a introduir un tema nou). 9. Pot corregir els malentesos si linterlocutor li indica que hi ha un problema, i pot recomenar amb una tctica diferent si hi ha una ruptura de comunicaci.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

17

rea destructures lingstiques

1. T un repertori lingstic suficientment ampli i un vocabulari adequat per a expressar-se, encara que siga amb algunes vacillacions, dubtes i circumloquis, sobre temes com ara la famlia, les aficions, els interessos, la faena, els viatges i els fets quotidians, tot i que pot cometre errors importants quan expressa pensaments ms complexos o aborda temes i situacions poc habituals. 2. Coneix els casos ms habituals de polismia i homonmia, els mecanismes de creaci lxica ms productius (composici i derivaci), i els sap aplicar en els processos de comprensi i producci discursiva. 3. Sap identificar les interferncies lxiques ms habituals i pot substituir-les per les expressions genunes. 4. T una competncia que li permet utilitzar amb suficincia les relacions semntiques entre paraules, particularment la selecci lxica, les relacions lxiques textuals i les equivalncies ms elementals en la traducci. 5. Es comunica amb una correcci suficient en contextos quotidians; per regla general, t un bon domini gramatical, i, tot i que pot cometre errors, t prou recursos per a expressar les seues idees de manera clara i adequada a la situaci: a) s capa de pronunciar duna manera clarament intelligible, encara que en alguns aspectes la pronunciaci puga ser imperfecta. b) Pot produir escrits comprensibles, des del principi fins al final, amb una ortografia i un s dels signes de puntuaci ms habituals (coma, punt, punt i coma, dos punts, punts suspensius, gui del dileg), amb una claredat suficient per a fer el text entenedor. c) Coneix i aplica a les seues produccions escrites les normes convencionals descriptura del vocalisme (accentuaci i diresi, apostrofaci i contracci); dels sons oclusius (p/b, t/d i c/g en posici final), bilabials i labiodentals, alveolars, palatals, nasals, laterals i vibrants; de lescriptura de la h i del guionet en els numerals i en els pronoms febles. d) T un coneixement suficient de la morfologia nominal i verbal, la qual cosa li permet comunicar-se amb les exigncies prpies del nivell; fins i tot domina
grau elemental
certificat de

JQCV

18
els casos problemtics que presenten discordances entre els usos formals i informals de la llengua i amb les llenges de lentorn cultural de laprenent. Coneix les regles de formaci del gnere i del nombre de substantius i dadjectius. Coneix el paradigma de la conjugaci dels verbs regulars, sap les irregularitats verbals ms productives i usa amb propietat les perfrasis dobligaci. e) T la competncia suficient per a usar, amb eficcia i de manera elemental, les diverses categories gramaticals (determinants, adverbis, preposicions, conjuncions, relatius, interrogatius i exclamatius). Coneix les formes i les funcions que poden tindre els pronoms febles (CI, CD, CAtribut i CCLloc) i, fins i tot, s capa dutilitzar les combinacions pronominals ms simples. f) s capa de produir textos ben construts aplicant les regles bsiques de la cohesi textual, i utilitzar els connectors ms freqents i els mecanismes anafrics ms elementals.

rea de sociolingstica
1. Pot usar i seleccionar formes de salutaci per a presentarse (encantat!, molt de gust!, com est?, com anem?...) i tamb de comiat (adu, fins dem...). 2. s conscient de les normes de cortesia ms importants i sap actuar en conseqncia: s capa de demostrar inters per la salut dalg, de compartir experincies i preocupacions, dexpressar sentiments diferents (admiraci, afecte, gratitud, etc.), doferir regals, de prometre favors futurs i de ser hospitalari, devitar els comportaments amenaadors (dogmatisme, ordes directes, etc.), dexpressar penediment, de demanar disculpes i dutilitzar elements per a suavitzar el discurs (vols dir?, em pareix que...). 3. s capa dutilitzar un repertori ampli de funcions lingstiques amb un registre neutre.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

19

rea de coneixements socioculturals

1. T un coneixement suficient del marc sociocultural i de la realitat fsica, cosa que li permet: a) Identificar els elements ms representatius de la nostra comunitat (llocs, institucions, persones, esdeveniments...) i relacionar-se amb naturalitat en els mbits personal, pblic, professional i educatiu. b) Identificar les dades ms rellevants de lentorn cultural valenci (menjars, festes, tradicions...). c) Conixer el marc geogrfic elemental (per exemple, les ciutats ms importants i ms prximes a on viu). d) Ser conscient de la situaci actual de ls de la llengua i del marc legal que en regula ls. 2. s capa dutilitzar les seues habilitats prctiques (les socials i les especfiques de la vida quotidiana, les tcniques i professionals, i les prpies de loci) per a desplegar una srie destratgies o factors (motivacions, valors, creences, estils cognitius i trets de la personalitat) que li permeten mantindre actituds personals positives com a usuari o aprenent de la llengua.

grau elemental

certificat de

JQCV

21

continguts
A ms dels continguts que es detallen a continuaci, la persona que opte al certificat de grau elemental haur de demostrar el domini dels continguts exigits en el nivell anterior.

Elocuci i fonologia
1. Distinci de vocals obertes i tancades. 2. Distinci entre vocalisme tnic i ton. 3. Elisions vocliques en vocabulari bsic i expressions (Quina hora s? Quinze anys). 4. Discriminaci dels sons consonntics propis de la llengua en posicions contrastants amb altres llenges (juny). 5. Identificaci dels emmudiments consonntics ms sistemtics i aplicaci en l'activitat discursiva. 6. Articulaci clara de les consonants simples, els grups consonntics i les geminacions.

Normativa ortogrfica
Alfabet i grafies vocliques 1. Coneixement de les lletres modificades i simples, dels dgrafs i de les geminacions. 2. Escriptura de les vocals correctes en els principals casos de confusi a/e (Miquelet, afaitar), o/u (cobert, Joan, muntanya). 3. Escriptura de e en les paraules usuals comenades per em-, en-, es-, eix- (embastar, entendre, estendre, eixugar). 4. Escriptura de les alternances e/i, o/u en les formes verbals irregulars (llig/llegim, ixes/eixim; puc/pot, vullga/volia).
grau elemental
certificat de

JQCV

22
Separaci de frases i paraules 1. Separaci entre verb i pronom. 2. Escriptura dels parnims amb uni per mitj dapstrof (descriure, descriure; banyat, banyat). La sllaba, el diftong i el hiat 1. Distinci de les sllabes tones. 2. Coneixement de diftongs i hiats. 3. Separaci de paraules en sllabes. Paraules amb els dgrafs ms comuns: rr, ll, ll, ny, gu, qu, ss, tj, tg i tz (car-ro, ca-llar, ca-nya). Accentuaci grfica. Accent diacrtic. Diresi 1. Classificaci de les paraules en agudes, planes i esdrixoles. 2. Normes generals de laccentuaci (Ramon, cami; fenomen, plstic; fbrica, justcia). 3. Accentuaci dhomfons i parnims diversos del vocabulari general (pat/pati, mitj/mitja; m/ma/mha, a/ha/ah, sa/sha). 4. s de laccent obert i tancat dacord amb les regles habituals, incloent-hi les formes verbals (crixer, anir, fiem) i els usos excepcionals ms comuns (esglsia, Dnia, arrs, per, aix, plvora). 5. s dels diacrtics ms usuals (b, dna, s, ms, sc, sn, t, mn). 6. La diresi en els grups ge, gi i qe, qi; en paraules amb hiat (vena) i en els temps verbals ms usuals de la 3a conjugaci. Lapstrof, la contracci i el guionet 1. Regles generals dapostrofaci de larticle i de la preposici de (la infermera, la universitat; lase, lera, lilla, lhome, lungla; damo, dIsabel). 2. Contraccions entre larticle i les preposicions a, de, per i ca (Men vaig al poble. Escriuen als amics. Malparla del ve. Vnen pel cam. Parlen pels descosits. Vaig a cal iaio). Contracci i apostrofaci.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

23
3. Escriptura del guionet en els numerals (vint-i-cinc, norantanou, dos-cents), i del guionet i de lapstrof en els pronoms febles (compral, matabala, lobri, mho diu; dir-li, comprarlo, cantar-la). Les oclusives 1. Escriptura de les alternances ortogrfiques de les oclusives finals que apareixen en la flexi i derivaci dels adjectius, substantius i verbs (salat/salada, verd/verda, tort/torta, groc/groga, llarg/llarga/llargs/llargues; llop/lloba, cunyat/cunyada; rep/rebem). 2. Escriptura de les paraules del vocabulari usual acabades en consonant oclusiva (rab, covard, sang). 3. Escriptura correcta de cu/qu (cuota/quota, evacuar/adequar). 4. Escriptura de les grafies xc i cc (excs/accs). La bilabial b i la labiodental v 1. Escriptura de b alternant amb p (sap, saber; cap, cabota) i de v alternant amb u (neu, nevar). 2. Escriptura de b darrere de m i de v darrere de n (ambici, embolic; convent, invent). 3. Escriptura de la v en els imperfets dindicatiu dels verbs de la primera conjugaci (trobava, trobvem). Les nasals 1. Ortografia de la nasal m davant de les grafies b, p, m (umbracle, irrompre, immens). 2. Escriptura de ny final (bony, plany, puny). Les palatals 1. Escriptura de les palatals g, j, tg, tj, ig en paraules del vocabulari usual (gener, jove, platja, mitges, raig), i les excepcions principals a la norma general de l's de la g/j (objecte). Aplicaci de la norma general: consonant + x (planxa), tx entre vocals (fitxa), x a inici de paraula (xica, xarop). 2. Escriptura de la variaci ortogrfica de la flexi en paraules del vocabulari usual en aplicaci de la norma general: j + a, o, u i g + e, i (boja, bojos, boges; platja, platges).

grau elemental

certificat de

JQCV

24
3. Escriptura dels derivats de les paraules acabades en -tx i -ig (escabetxar, despatxos, rojor, lletja). Les alveolars 1. Escriptura de la variaci ortogrfica c/ que es produx amb la flexi en substantius, adjectius i verbs (pina, pinces; forar, forcem; venut, vncer). 2. Escriptura de paraules acabades en -ana, -ena (esperana, complaena). 3. Escriptura del so [ks] i [gz] amb les lletres x, cc (taxa; examen, exrcit; acci). 4. Escriptura de les paraules acabades en -essa, -esa (bellesa, timidesa, marquesa, alcaldessa), i la flexi nominal dels gentilicis acabats en -s (xinesa, xinesos, xineses). 5. Escriptura de les paraules del vocabulari general derivades de paraules agudes acabades en vocal + s (gos, gossa; pas, passos; calors, calorosa; mes, mesos). 6. Escriptura de la grafia -sc (piscina, escena, ascens). Les laterals 1. Escriptura de la ll en les paraules del vocabulari general (collegi, pellcula, intelligent). 2. Escriptura de la tl/tll en les paraules del vocabulari general (ametla, ratlla). Les rtiques 1. Escriptura de la r a principi de paraula i desprs de consonant (rosa, Enric). 2. Escriptura de la r final que en alguns parlars semmudix (portar, senyor, carrer). La grafia h 1. Escriptura de la h en paraules del vocabulari general en linici i en linterior de paraula (alcohol, ahir, tothom, prohibir). 2. Escriptura dalguns homfons molt usuals: a, ha, ah; em, hem; i, hi. 3. Escriptura del verb haver en els temps compostos (mha agradat).

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

25
Abreviacions, sigles i acrnims Abreviacions, sigles i smbols ms bsics: tel. (telfon), ESO (Educaci Secundria Obligatria), l (litre). Les majscules i minscules Normes bsiques descriptura de les majscules i de les minscules. La puntuaci 1. s del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius. 2. Escriptura del gui de dileg. 3. s dels parntesis.

Morfologia i sintaxi
El substantiu i ladjectiu: gnere i nombre 1. s de la flexi completa de gnere del substantiu i de ladjectiu: formes variables i invariables. Canvi de -u per -va; modificacions ortogrfiques de les consonants, terminacions especials: -loga, -essa, -iu, -ot; accentuaci grfica (aeri, aria). 2. s de la flexi completa del nombre del substantiu i de ladjectiu: formes variables i invariables. 3. s dels heternims (cavall, egua; gendre, nora; home, dona; marit, muller; bou, vaca). 4. s dels substantius ms usuals amb doble gnere de significat diferent (clau, fi, llum, pols, salut, terra). 5. Concordana entre substantiu i adjectiu (casa nova, peix fresc. Un cel i un paisatge bellssims). 6. Collocaci adjectiu-substantiu (Un alt directiu. Un directiu alt). 7. s igualitari de la llengua: el gnere dels crrecs, de les professions i dels oficis. Els articles definits s de les diverses formes de larticle definit. La contracci i lapostrofaci (lera, lhome, lamiga; les eres, els hmens, les amigues; linfermer, la infermera; del mercat, a lestadi).

grau elemental

certificat de

JQCV

26
Els possessius 1. s de les formes tniques. 2. s de les formes tones ms habituals dels possessius i contextos familiars en qu se solen usar: ma, ta, sa; mon, ton, son (ma casa, ton pare, sa tia). Els dctics Identificaci de les formes simples i reforades dels determinants demostratius: funcions bsiques (este/aquest producte, eixe/aqueix pardalet). Els numerals 1. s dels numerals ordinals (primer, primera, segon, quart, quint/cinqu, sexta/sisena, primers, quarts, quartes), les abreviatures (1r, 1a, 2n, 4t, 5t/5, 6a, 1rs, 4ts, 4es) i les perfrasis equivalents (El que fa huit). 2. s dels numerals multiplicatius doble, triple i qudruple. 3. s dels numerals partitius (mig, ter, quart, tres dotzenes parts). Els quantitatius 1. s dels quantitatius variables i invariables. s de quant i bastant. 2. s de les locucions ms freqents que fan funci de quantitatiu (bona cosa de, gens ni mica de, un grapat de). Els indefinits 1. s dels indefinits variables i invariables: quantificadors nominals i pronoms (diversos, diferents, qualsevol, tal, tothom, alguna cosa). 2. Distinci entre res, gens i cap (No vol res. No queda gens de vi. No tinc cap ordinador).

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

27
Les preposicions 1. s de les preposicions tones i tniques i de les locucions prepositives ms freqents: entre, cap, com, contra, fins, durant, sense, segons, sobre, vora; en compte de, en lloc de, en virtut de, al costat de, a causa de, al cap de, a mitjan, enmig de, fora de. 2. s de les preposicions tniques que indiquen la posici en lespai: damunt, davall, dins, fora, davant, darrere, etc. 3. s de les preposicions tones a, en, de i per en el domini espacial i temporal (Visc a Mallorca. Sha fet mal a la cara. Ho he llegit en larticle 32. Estic a casa. Ho he vist en un llibre. Ho he vist en tres llocs. Treballa de nit. Pel juliol o al juliol). 4. Usos bsics de les preposicions per/per a i fins/fins a. Els relatius, els interrogatius i els exclamatius 1. s del relatiu ton article + que (El que dius s perfecte). 2. s del relatiu tnic preposici + qu (La goma amb qu esborre s teua). 3. s del relatiu tnic article o preposici + qui (El qui vinga ho veur. Lhome amb qui has vingut el conec). 4. Diferncia entre linterrogatiu qu i la conjunci que introductora dinterrogacions (Qu vols? Que no en voldrs?). 5. s dels exclamatius quin, quina, quins, quines davant de substantiu (Quina festa! Quin treball!). 6. Diferncia entre el relatiu que i la conjunci que (El llibre que vull s curt. Vull que vingues). 7. Diferncia entre el relatiu qu i linterrogatiu qu (El producte de qu parles s txic. No s qu esperes). Les conjuncions 1. s de les conjuncions de coordinaci copulatives, disjuntives, adversatives i distributives. La conjunci copulativa i i la disjuntiva o (Curs de traducci i interpretaci. Li donarem carn o ossos?). 2. s de les conjuncions de subordinaci completives, temporals, modals, comparatives, concessives, causals, condicionals i finals.

grau elemental

certificat de

JQCV

28
Els adverbis 1. s dels adverbis: formes i funcions (alhora, arreu, sols, arrere/endarrere, tan, tant, ads, enguany, avant/endavant, enfora, dintre, pertot, enll, fins, bastant, debades, enfront, en, endins, desps-ahir, desps-dem, sovint, quasi). 2. s de les locucions adverbials ms freqents. 3. Expressi de la posici i del moviment en els adverbis de lloc (La vena de dalt. Es va enfilar dalt de larbre. Tespere baix. Va riu amunt. Ella puj ben amunt). 4. Diferenciaci entre els adverbis b/ben i mal/malament (Est ben fet. Ho has fet b. Est malament. Est mal fet). Els pronoms personals: tnics i febles 1. s dels pronoms personals forts mi, si, vost, vosts. Els pronoms forts darrere de preposici (sense mi, amb tu). 2. Formes i collocaci dels pronoms febles: el, la, els, les, -lo, -la, -los, -les, l, l, ls, ho, -ho, en, -ne, n, n, m, m, li, -li, hi, -hi. 3. s dels pronoms febles en funci de CD i CI que expressen la dixi personal (Sempre em parla b. No ens vol comprar flors). 4. s del pronom reflexiu es (Ara es canviaran de cotxe). 5. s dels pronoms febles en funci de CD determinat, indeterminat i neutre (Canviars la cortina? S, la posar verda. Vols caramels? En vull un de maduixa. Conta el que vullgues. Vinga, conta-ho). 6. s dels pronoms febles en funci de CAtr (Est malalt? Ho est des dahir). 7. s dels pronoms febles en funci de CI (Li escriur cartes boniques. Els llegir contes). 8. s dels pronoms febles en funci de CCLl (Anir a Vinars. Hi anir. Vinc dElx. En vinc). 9. s de les formes niques dels pronoms febles li, hi, ho i les (li escriu, escriu-li, les estima, compra-les). 10. s del pronom feble la davant de les vocals i, u tones (la usar, la inventar). 11. s de les combinacions dels pronoms febles me, te, se amb pronoms febles de 3a persona (Me lestudiar. Te la donar. Se la menjar).

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

29
Els verbs 1. s dels verbs velaritzats ms usuals i dels verbs irregulars: aparixer, aprendre, beure, cabre, caure, collir, conixer, crrer, cosir, coure, crixer, creure, dur, engolir, entendre, escriure, excloure, fugir, llegir, moure, nixer, omplir, pertnyer, prendre, rebre, resoldre, respondre, riure, seure, teixir, tossir, traure, valdre, vendre, vestir, viure. 2. s de les irregularitats de limperfet dels verbs de la 2a i 3a conjugacions (bevia; movem; coa, coem; feia, fiem; resolia, resolem). 3. s dels morfemes verbals de la 1a i 2a persones del plural dels presents dindicatiu i de subjuntiu (riem, riguem; bevem, beguem). 4. Realitzaci dels canvis voclics de e per i i de o per u en alguns verbs purs de la 3a conjugaci: ix, eixim; afig, afegim; llig, llegim; vist, vestim; cull, collim; cusa, cosim; escupa, escopim. 5. s dels dos models de la 3a conjugaci: purs i incoatius. 6. s del mode indicatiu dels verbs regulars: el passat simple i els temps compostos. 7. s del mode subjuntiu dels verbs regulars: el perfet i limperfet. 8. s de limperatiu dels verbs ms usuals. 9. s del subjuntiu en frases imperatives negatives (No encengueu foc). 10. s de les formes no personals dels verbs regulars i irregulars ms usuals. 11. s de les perfrasis dobligaci.

grau elemental

certificat de

JQCV

30

Lxic i semntica
1. El vocabulari usual de: La faena. Els vehicles i el trnsit. Els jocs i els esports. Els viatges. Els esdeveniments actuals. Els temes culturals: la msica, el cinema. Les plantes i els animals. Loratge. El paisatge. Els diners i els negocis. 2. La fraseologia: frases fetes i locucions. 3. La precisi lxica i la genutat en el vocabulari usual. La polismia. Lhomonmia. La creaci lxica: derivaci i composici. 4. Lordenaci de les paraules. Les relacions lxiques textuals. Les equivalncies elementals en la traducci.

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

31

estructura de la prova
rea i subrea
1. rea de comprensi 1a. Comprensi oral

Tipus de prova
No hi ha prova especfica.

Valor (%)

1b. Comprensi lectora

Llegir dos textos (dileg, exposici, descripci o narraci), i respondre diverses qestions, del tipus V/F o delecci mltiple, sobre el contingut o sobre els aspectes textuals.

20%

2. rea destructures lingstiques

Contestar un qestionari de 40 tems tipus test, amb tres alternatives, de les quals noms una s correcta. a) Lxic i semntica (12 qestions). b) Morfologia i sintaxi (14 qestions). c) Normativa ortogrfica (14 qestions).

30%

3. rea dexpressi escrita

Redactar una carta personal, un text descriptiu, un text expositiu o un de narratiu dun mnim de 100 paraules. Llegir en veu alta un text i interactuar amb una altra persona.

20% 30%

4. rea dexpressi i interacci oral

La prova t una duraci de 2 hores.

grau elemental

certificat de

JQCV

33

prova
rea de comprensi
Llija el text segent i pose una creu en la casella corresponent a cada enunciat segons que siga verdader (V) o fals (F). PENYAGOLOSA
El Parc Natural del Penyagolosa s un nucli muntanys elevat i ben conservat, enclavat en el Sistema Ibric, que sha constitut en un referent cultural molt arrelat en la tradici valenciana. Culmina als 1.813 m en el cim del Penyagolosa, des don es domina una bona part de les terres de les comarques venes. Ubicat en els ltims contraforts del Sistema Ibric, en el masss del Penyagolosa confluxen i sencreuen diversos ambients geolgics, biolgics, culturals i socials. Esta terra de transici entre els pobles dinterior i els del litoral impregna el carcter dels pobladors, acostumats a un clima difcil. Hi ha abundncia de vestigis dels pobles que lhan habitat, com ara restes de poblaments ibrics o calades romanes. El santuari de Sant Joan de Penyagolosa mereix una visita imprescindible. s un antic convent, integrat per un conjunt arquitectnic destil neoclssic del segle XVIII, construt sobre unes runes anteriors. Cada any s lescenari de diverses celebracions, com per exemple la romeria dels pelegrins de les Useres, o les daltres poblacions situades al voltant del masss. Tamb sha de destacar, pel seu inters histric i cultural, el patrimoni vinculat al medi rural tradicional, conformat pels masos i les edificacions relacionades amb estos (pallers, eres, corrals, etc.). Aix mateix, cal destacar les construccions fetes de pedra seca, com ara els marges i les parets, que formen part del paisatge habitual deste espai natural. La gran biodiversitat que podem trobar al Penyagolosa t fonamentalment el seu origen en la combinaci dels climes continental i mediterrani. La vegetaci del parc natural varia en funci de laltitud i del tipus de terreny; s freqent trobar pins de diverses espcies, roures i teixos. Entre la fauna destaquen les grans aus rapinyaires dirnes i nocturnes, com lguila reial i el duc; i mamfers com el gat salvatge, el teix, la cabra
grau elemental
certificat de

JQCV

34
salvatge i el cabirol. Menci a banda mereixen la rata penada de cova i la sargantana de paret, que mantenen al Penyagolosa una de les ms importants poblacions del territori valenci.

Amb 1.813 m, el punt ms alt del Parc Natural del Penyagolosa s el Sistema Ibric. En este territori no hi ha evidncies de presncia humana fins al segle XVIII. En el santuari neoclssic de Sant Joan de Penyagolosa tenen lloc diferents celebracions al llarg de lany. Les construccions de pedra seca sn un element paisatgstic caracterstic deste espai natural. La fauna est formada per aus rapaces com ara el teix, el cabirol, el duc i lguila reial.

Llija el text segent i marque la resposta ms adequada per a cada enunciat. ARRS MELS AMB BOLETS I LLAGOSTINS
Ingredients per a 4 comensals 400 g darrs bomba, 2 tomaques grans, 1 ceba, 2 grans dall, bolets (100 g de fredolics i 1 cullerada de trompetes de la mort en pols o, si en teniu de fresques, millor encara), 1 fulla de llorer, 1 l daigua, safr en bri, pebre negre acabat de moldre, 1 brot de romer, 1 pessic de sucre, oli doliva i sal. Preparaci Renteu els llagostins, peleu-los i conserveu-ne la molla. Els caps i les pells els usarem per a preparar el caldo: per a fer-lo, poseu-los en una cassola amb laigua, mitja ceba pelada partida en dos o tres trossos, la fulla de llorer, un poc de pebre i sal. Una vegada que trenque el bull, abaixeu el foc i deixeu-ho coure cosa de 20 o 30 minuts. Retireu la fulla de llorer, coleu el caldo i reserveu-lo. Piqueu la resta de la ceba, peleu i piqueu els grans dall, ratlleu les tomaques, netegeu els bolets i comenceu a fer el sofregit. Si teniu una cassola de test ser ideal; si no, useu-ne una de semblant amb vores un poc altes. Aboqueu a la cassola un bon raig doli i sofregiu la ceba. Quan comence a enrossir-se, incorporeu lall i, al cap duns minuts, la tomaca. Per a acabar el sofregit, afegiu pebre acabat de moldre, un pessic de sucre i sal.
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

35
Quan la tomaca es redusca un poc, incorporeu els bolets, ofegueu-los un parell de minuts i incorporeu larrs. El sofregiu un parell de minuts mentres el remeneu amb una cullera de fusta perqu absorbisca tots els sabors, i aboqueu el caldo, incorporeu el romer i el safr en bri. Deixeu-ho coure uns 8 o 10 minuts i incorporeu els llagostins pelats. Quan passen tres minuts ms, larrs ha destar al punt i quedar encara un miqueta de caldo. Apagueu el foc i serviu el plat immediatament.

6 Pel que fa als bolets deste plat... a) se nhan de posar de tres classes diferents. b) cal posar una cullerada de fredolics i 100 g de trompetes de la mort. c) val ms posar les trompetes de la mort fresques que en pols. 7 Per a preparar el caldo... a) cal deixar-lo al foc uns 20 o 30 minuts. b) shan dusar tots els llagostins sencers. c) hem desperar a afegir larrs. 8 Entre els ingredients del sofregit hi ha... a) oli doliva, ceba, una fulla de llorer, tomaca. b) ceba, oli, all, tomaca, pebre, sucre i sal. c) tomaca, oli, ceba, romer i safr. 9 Quan incorporem larrs al sofregit... a) el menegem amb una cullera de fusta, ja que este utensili absorbix els sabors. b) de seguida sha dafegir el caldo. c) al cap de dos minuts, abocarem el caldo i incorporarem el safr. 10 Larrs sha de servir... a) quan estiga al punt i ja no quede gens de caldo. b) tan bon punt com sapague el foc. c) quan encara hi ha molt de caldo.

grau elemental

certificat de

JQCV

37

rea destructures lingstiques

Marque en cada qesti l'opci ms adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta.

Lxic i semntica
11 He de comprar piles per al __________ a distncia del televisor. a) comando b) comandament c) mnec 12 Poden permetre's fer un __________ llarg a la platja: des de juny fins a setembre. a) estiueig b) veraneig c) estament 13 Qu significa la paraula "vinent"? a) Que ve. b) Que viu. c) Que s'hi veu. 14 L'altre dia hi hagu una tronada i tamb va __________. a) apedregar b) empedregar c) granissar 15 Podeu connectar l'aire __________? a) encondicionat b) acondicionat c) condicionat 16 __________. En el basquetbol, crcol i xarxa en qu cal fer entrar la pilota. a) basquet b) cistella c) cove 17 Els semfors regulen el __________ del carrer. a) trfic b) trfec c) trnsit
grau elemental
certificat de

JQCV

38
18 Encara recorde la __________ de matemtiques de la meua escola! a) mestra b) majordoma c) mestressa 19 Qu significa l'expressi "tallar l'abadejo"? a) Acabar all que no conv. b) Netejar el peix. c) Ser el qui porta la iniciativa. 20 La __________ pertany a la mateixa famlia que els salmons. a) truja b) truita c) trutxa 21 He contractat __________ de vida. a) una assegurana b) un segur c) una assegurada 22 __________. Cantar les notes d'una partitura musical. a) lletrejar b) dissenyar c) solfejar

Morfologia i sintaxi
23 Quan __________ de classe, anir al cine. a) eixca b) ixa c) isca 24 Considere ms interessant que __________ ell la carta de recomanaci. a) escriga b) escriva c) escriua 25 Quan __________ hages anat, continuar llegint el llibre. a) te n' b) te'n c) t'en
Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

39
26 En la reuni pot prendre la paraula __________ dels assistents. a) quansevol b) qual se vol c) qualsevol 27 Heu d'ordenar l'habitaci. __________ immediatament! a) Feu'ho b) Feu-ho c) Fe-ho 28 Les xiquetes estan tan contentes perqu ja __________ han donat els regals. a) els b) lis c) les 29 Dem __________ la nit no pense eixir de casa. a) amb b) a c) quan 30 Ens reclamava que li __________ que no havem sigut nosaltres. a) prometrem b) prometrem c) prometerem 31 S'ha de torcar __________ de la taula de ___________. a) el pols / l'alcaldessa b) la pols / l'alcaldesa c) la pols / l'alcaldessa 32 Els __________ del meu ve sn molt __________. a) gossos / lletjos b) gossos / lleig c) gos / lleigs 33 Per a beure, va demanar un __________ de cervesa. a) tres b) terci c) ter

grau elemental

certificat de

JQCV

40
34 La vena no m'ha donat sal, ja que no li'n quedava __________. a) gens b) cap c) res 35 Si jo __________ la llar, prepara tu el sopar. a) encn b) encenc c) encenga 36 Les seues propostes __________ idees noves resulten absurdes __________ horroroses. a) e / u b) e / o c) i / o

Normativa ortogrfica
37 El color __________ del cel ha __________ i ha passat a ser gris. a) blavs / cambiat b) blavs / canviat c) blaus / canviat 38 Has arribat al lloc pel cam ms __________. a) llarq b) llarc c) llarg 39 Aquell viatge li feia molta __________ i, per aix, estava tan __________. a) illusi / feli b) illusi / felli c) ilusi / feli 40 Eixa __________ s molt __________ trobar-la a l'estiu. a) erba / abitual b) herva / havitual c) herba / habitual

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

41
41 Hem quedat de veure'ns __________. a) a l'ixida de l'estadi b) a la eixida del estadi c) a l'eixida de l'estadi 42 Com s'escriu en lletres la quantitat 25.412 monedes? a) vinticinc mil quatre centes dotze b) vint-i-cinc mil quatre-centes dotze c) vint i cinc mil quatre-cents dotze 43 Quina s la paraula que est ben separada sillbicament? a) ar-ros-sar b) me-tge c) a-llun-yar 44 __________, ja han __________ el supermercat! a) Josep / ubert b) Josep / obert c) Jusep / aubert 45 En la nostra comarca shan installat moltes __________. a) industries b) indstries c) indstries 46 Joana passava __________ carrer quan la vaig saludar. a) per el b) pel c) pl 47 Em van fer l __________ que no fumara. a) advertncia b) advertencia c) advertncia 48 Quina s la frase que est ben escrita? a) Jugant amb la pilota sha fet mal a la m. b) Jugant amb la pilota sa fet mal a la m. c) Jugant amb la pillota sha fet mal a la ma.

grau elemental

certificat de

JQCV

42
49 La __________ ha sigut molt beneficiosa. a) plutja de gener b) plutja de giner c) pluja de gener 50 Sempre que eixia un programa informtic nou, el __________. a) provaba b) probava c) provava

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

43

rea dexpressi escrita

Trie una de les dos propostes segents (mnim de 100 paraules). 1. Descriga la casa on li agradaria viure. 2. Escriga una carta o un correu electrnic a un familiar que viu lluny i conte-li qu ha fet durant lltima setmana.

grau elemental

certificat de

JQCV

45

rea dexpressi i interacci oral

Lexaminand triar una lectura de les dos que li presentaran, la llegir i, a continuaci, conversar amb els examinadors sobre el seu contingut. LECTURA I CONVERSA EL PODER DEL COS A vegades utilitzem un gest en compte duna paraula o fem un dibuix amb les mans per a complementar el que diem. Per exemple, usem els dits ndex i cor de les dos mans per a dibuixar en laire el senyal de les cometes o donem colpets en el rellotge per a indicar que arribem tard. Este tipus de gestos sinclourien dins del que es coneix com a llenguatge corporal, un llenguatge que s molt utilitzat en la parla diria de les persones, tant de manera voluntria i conscient com inconscientment. La postura del cos, els gestos, lexpressi de la cara, aix com la mirada i el somriure sn alguns dels mitjans que tenim per a expressar-nos. Per s precisament lexpressi de la cara, i dins desta el somriure, la ms destacable, ja que ens permet mostrar molts estats dnim i emocions. Bsicament sutilitza per a regular les nostres relacions amb els altres i per a reforar el contingut del que diem. El somriure s mostra, sobretot, de felicitat, dalegria i de simpatia. Per contra, quan no somriem, expressem tristesa, infelicitat i, incls, podem expressar desconfiana. Per, a ms, el somriure t un efecte curatiu en les persones pessimistes o que patixen depressi.

grau elemental

certificat de

JQCV

46
En la conversa, els examinadors poden formular-li preguntes com les segents: Preguntes per a la interacci Quina importncia dna vost als gestos i al llenguatge corporal a lhora de comunicar-se? s vost una persona expressiva gestualment parlant? Totes les persones tenen la mateixa capacitat dexpressarse amb gestos? De qu depn? Del carcter, de leducaci rebuda, de la cultura...? Quina impressi t davant dalg amb una expressivitat gestual diferent de la seua? s important el somriure i el bon humor en les persones? I com reacciona davant dun mal gest?

*Criteris de correcci i solucionari en: www.edu.gva.es/jqcv

Junta Qualificadora de Coneixements de Valenci

www.edu.gva.es/jqcv