CRÍTICA DEL PROJECTE DE LLEI DE LA MILLORA D’URBANITZACIONS

AMB DÈFICITS URBANÍSTICS

(d’ara endavant, la Llei d’Urbanitzacions)

La Llei d’Urbanitzacions no és el que sembla; el seu títol ens suggereix una voluntat d’ajudar
als veins i parcel.listes de les urbanitzacions de Catalunya, mitjançant la millora dels seus
serveis urbanístics i l’execució de les obres d’urbanització a tal efecte necessàries. Però la
realitat és molt diferent: l’objectiu principal de la Llei és facilitar al Govern de la Generalitat
un instrument legal que li permeti, d’una banda, suprimir el major nombre possible
d’urbanitzacions anteriors a l’any 1981 (la immensa majoria de les existents), o reduir la
seva superfície; i, d’altra banda, obtenir una enorme quantitat de sòl urbanitzat, amb tots els
serveis i immediatament edificable; i tot això, sense cap cost per a les administracions
autonómica i locals, però causant un gran dany moral i uns enormes perjudicis econòmics
als 500.000 propietaris particulars de parcel.les que es troben dins l’àmbit objectiu de la Llei;
vulnerant els drets fonamentals dels parcel.listes afectats; i sense que hi hagi cap raó
objectiva que ho justifiqui per raó de la utilitat pública o l’interès social.

El primer objectiu, la supressió o reducció de les urbanitzacions, s’aconsegueix dotant als

planificadors territorials i urbanístics supramunicipals de la facultat de disposar l’eliminació
dels nuclis urbans o part dels mateixos que desitgin, sense cap altre requisit que el de
dibuixar una taca en un mapa, significant que el sòl ocupat per un nucli urbà existent,
urbanitzat, edificat i habitat per persones, ha de quedar arrassat, atès que se’l cataloga com
“de protecció especial”, en ares d’un pretès objectiu de sostenibilitat que, irraonablement,
postulen que exigeix eliminar l’obra humana de més del 90 % del territori de Catalunya.

El segon objectiu es pretèn assolir imposant a totes les urbanitzacions històriques de

catalunya el deure de complir les noves exigències de les últimes i abusives disposicions en
matèria urbanística, aplicant amb efecte retroactiu aquestes lleis als procediments iniciats
20, 30, o 40 anys abans que entressin en vigor. Així, se les imposa redactar i aprovar nous
plans parcials urbanístics, projectes d’equidistribució i projectes d’urbanització, quan en la
majoria dels casos, els assentaments ja comptaven amb aquests instruments aprovats
definitivament, desenvolupats i executats, en part o en la seva totalitat, i en molts altres, els
havien presentat davant l’administració competent per a la seva aprovació i es trobaven en
tràmit; per tal de forçar-les a subjectar-se a les noves exigències de les noves lleis que,
altrament, no les resultarien aplicables. Se les obliga a cedir gratuitament a l’administració
actuant moltes més parcel.les edificables de les que disposava la legislació vigent en el
moment en que es va promoure la urbanització, i es dispensa a aquestes administracions de
l’obligació que fins l’any 2007 la llei les imposava, de participar en les despeses
d’urbanització dels solars que rebessin com a cessió gratuïta d’aprofitament urbanístic. Se
les obliga, en molts casos, a cedir sòls per a espais lliures i equipaments públics en
proporció superior a la que correspondria per aplicació de la llei vigent en el moment de
promoure’s la urbanització i en d’altres a cedir nous sòls per a aquests destins, encara que
ja s’haguessin cedit en el seu dia, suprimint, si cal, per tal de complir aquesta exigència,
parcel.les actualment edificables de titularitat privada.

Pàgina 1
Per virtut de la seva aprovació, la Llei col.loca automàticament totes les urbanitzacions a que
es refereix en situació d’irregularitat, determinant la pèrdua efectiva i immediata de tots els
drets adquirits pels parcel.listes durant els últims 50 anys, produïnt els mateixos efectes que
tindria l’anul.lació massiva de tots els plans parcials, projectes de compensació i projectes
d’urbanització aprovats pels seus promotors i propietaris. I disposa que, per tal de recuperar,
si s’escau, alguns dels seus drets urbanístics, els propietaris han de tornar a tramitar des de
zero el planejament derivat, tornar a aprovar els projectes d’equidistribució de càrregues i
beneficis, tornar a aprovar els projectes d’urbanització i, fins i tot, tornar a executar les obres
ja executades, a més de les que realment mancàven; però en aquesta ocassió, subjectant-
se a les abusives i elevadísimes càrregues que estableix la legislació actual i amb les
reduccions de la superfície dels àmbits i altres restriccions del dret de propietat que disposi a
partir d’ara el Govern de la Generalitat.

És com si a una persona que ja hagués pagat per obtenir un bé se la obligués a tornar a
pagar, a més, un preu molt més alt de l’acordat, i a sobre se li prengués la meitat del bé que
ja tenia. Els efectes de la Llei per als parcel.listes són comparables als que tindria una llei
que determinés la pérdua de tots els seus drets per a un grup determinat de funcionaris,
obligant-los a superar de nou una oposició, molt més difícil que la que van aprovar en el seu
dia, i a més, excloent a alguns d’ells de la possibilitat d’examinar-se, i assignant als que la
superin una categoria inferior a la que tenien; i, tot això, únicament en base a una pretès
baix nivell de productivitat. En ambdós casos és evident que es tractaria de clamoroses
injustícies totalment il.legals.

Però, el pitjor de tot, és que si conjuguem els efectes d’aquesta llei amb les disposicions del
Reial Decret Legislatiu 2/2008, text refòs de la Llei de sòl, relatives als criteris de valoració
del sòl, resulta que tots els propietaris que hagin de perdre les seves parcel.les, o de veure
reduida la seva superfície, per les determinacions de la llei d’urbanitzacions, a sobre no
rebran ni una centèsima part del valor objectiu i de mercat dels bens dels quals se’ls privarà,
atès que, no havent completat total i absolutament les obres d’urbanització necessàries per
tal que es puguin considerar solars, les seves parcel.les seràn valorades a efectes
expropiatoris com a sòl rústic, en funció del seu rendiment agricola real o potencial.
La injustícia no pot ser més gran.

En la compareixença davant la Comissió de Política Territorial del passat 3 de desembre de

2008, tots els representants dels grups parlamentaris han manifestat estar d’acord en que no
s’havia de criminalitzar als parcel.listes per l’actual situació física i jurídica de les
urbanitzacions; però el cert és que la llei d’urbanitzacions, en la seva redacció actual,
constitueix un injust i greu càstig als parcel.listes per delictes que no han comès, i comporta
possiblement una violació dels seus drets constitucionals fonamentals. El Govern del
Tripartit vol convertir poc menys que en delicte mediambiental l’ocupació del sòl amb
habitatges unifamiliars aïllats o amb les parcel.les que en són destinades; i als parcel.listes i
veïns d’urbanitzacions, en reus d’aquest delicte; jutjant-nos i condemnant-nos per la seva
comissió, amb efecte retroactiu; redefinint els conceptes del bé i del mal; i proscrivint a tot el
territori de Catalunya l’exercici del dret a la lliure elecció del domicili, expressió del dret a la
llibertat que universalment es reconeix a tot ésser humà, en un acte de totalitarisme
ideològic inadmissible en un Estat Democràtic i de Dret.

Pàgina 2