Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia.

Professora: Rosa Thoms Mulet.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia.

ndex
Proposta: Coneixem les Fruites
1. Justificaci de la Proposta................................ Pg.3 2. Organitzaci Espaciotemporal i Grupal................. Pg.3 3. Material: Presentaci i Disposici....................... Pg.4 3.1 Material Utilitzat.................................... Pg.4 3.2 Caracterstiques dels Materials.................... Pg.4 3.3 Com Organitzem i Presentem el Material?.... Pg.6 4. Hiptesi de la Proposta.................................. Pg.9 5. Aprenentatges que podria suscitar.................... Pg.10 6. Educadores i Rol que Desenvolupen................... Pg.11 7. Reflexions................................................... Pg.12 8. Bibliografia.................................................. Pg.14

Professora: Rosa Thoms Mulet.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia.

Prctica II Disseny dEscenaris amb Materials Proposta: Coneixem les Fruites

1. Justificaci de la proposta:
Desprs de reflexionar envers el contingut de la proposta i de sospesar diverses opinions i idees, hem arribat a la conclusi que el tema de les fruites seria una bona activitat per dur-la a terme. Amb aix volem que els infants experimentin els diferents colors, textures, formes, sabors, olors, grandries, temperatures, etc. A ms a ms, no ens hem doblidar que s necessari, en la nostra societat, conscienciar, reflexionar, millorar.. els bons hbits alimentaris des dedats molt primerenques. Per a qu aquest hbit arribi a interioritzar-se i tingui una continutat ms enll de lescola, ser adient comptar amb la collaboraci de les famlies. Daltra banda, la realitzaci daquesta conduir als infants a un aprofundiment sensorial mitjanant lexploraci amb els aliments.

2. Organitzaci espaciotemporal i grupal:

Les sessions que es realitzaran amb aquest material van dirigides a un grup format per dotze infants entre un i dos anys i per portar-les a terme realitzarem

subgrups de sis components. Els nens realitzaran la proposta una vegada a la setmana durant cinc setmanes i calculem que la durada daquestes sessions ser entre quinze i trenta minuts, encara que aquest temps estar sotms al inters dels infants. Lactivitat es realitzar en laula dusos mltiples, ja que s un espai molt ampli i permet el moviment lliure dels allots. A ms, s el lloc ms idoni de lescola per realitzar diferents tipus de tallers i propostes.

Professora: Rosa Thoms Mulet.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia.

3. Material: presentaci i disposici:

3.1. Material utilitzat:
A cada sessi sanir introduint un material nou ms aquells que shan utilitzats en les classes anteriors.

PRIMERA SESSI: Fruites senceres: pomes vermelles, taronges, peres, pltans, kiwis, prssecs i llimones. Recipients on estaran les fruites: cistelles, cistellons, senalles i senallons. Taules folrades amb paper continuo dels colors de les fruites.

SEGONA SESSI: Estris de cuina amb els que es puguin manipular les fruites: davantal, barrets de cuiner, espremedora, ganivets de mantega petit, ganivets de mantega grossos, culleres grosses de fusta, culleres petites de fusta, culleres grosses de metall, culleres petites de metall, forquilles, pinzells, safates, tovallons, escumadores, varetes, gibrells, paper dalumini, morter amb la seva maa, palletes, balana, rodets i paper de cuina.

TERCERA SESSI: Fruites senceres pelades i les corresponents pells.

QUARTA SESSI: Fruites a trossets.

CINQUENA SESSI: Xocolata lquida dins diferents olles o recipients.

3.2.

Caracterstiques dels materials.

Per descriure aquest punt analitzarem els diferents materials de forma individual: Poma: s un element natural, de pell suau, t un pes redut, s rodona i petita. Els seus trossos sn groguencs, una mica aspra i relliscosa.

Professora: Rosa Thoms Mulet.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia. Taronja: s una fruita molt olorosa, amb la pell rugosa, t un color molt viu, una forma uniforme i una vegada pelada cont porcions, per tant no es necessari un ganivet per trossejar-la. Pera: s de color verds, amb pell suau, amb forma irregular, el seu interior s ms tou i requereix dun ganivet per trossejar-se. Pltan: s de color groguenc, amb pell fcil de desfilar, amb forma allargada i el seu interior s rugs. Kiwi: per fora s marro i t peles fins. Per dins t llavors i s de tres colors: verd, negre i blanc. A ms, una vegada pelat s relliscs i una mica cid. Prssec: per dins s una mica aspre a lhora de mossegar-lo, per suau a lhora de tocar-lo. Per fora tamb t pelets i s de color groguenc i taronja. Llimones: tenen un sabor cid, la pell s rugosa i per dins s fcil de desmembrar. Cistelles, cistellons, senalles i senallons: estan fets de vmet natural i alguns tenen anses de pell llargues o curtes. Davantal, barrets de cuiner i tovallons: s de diferent tipus de tela, de diferents grandries, de diferents colors i de diferents textures. Espremedora, palletes i gibrells (barreos): sn elements de plstic que sutilitzen a la cuina. Alguns sn llargs i fins i altres sn cncaus i ms o menys rodons. Ganivets de mantega, culleres de metall, safates, escumadores i varetes: sn elements de metall, de diferents grandries i que sutilitzen a la cuina. En ser de metall quan els toques estan freds, cosa que no passa amb els estris de plstic ni amb els de fusta. Culleres de fusta, pinzells, maces i rodets: sn estris de fusta, de diferents formes que sutilitzen a la cuina. Quasi tots sn allargats i en tocar-los estan a temperatura ambient, ja que la fusta reten la temperatura del voltant. Morter: s un element cncau de fang. Per tant s suau, llis i en tocar-lo est fred. A ms a ms, poden experimentar que aquest element pesa molt ms que uns altres molt ms grossos. Xocolata lquida: s una element comestible que prov del cacau. s lquid una mica viscs, de color obscur i de sabor dols.

Professora: Rosa Thoms Mulet.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia.

3.3.

Com organitzem i presentem el material?

En la primera sessi la mestra comenar lactivitat realitzant una petita assemblea per introduir-los en el tema de la proposta i anomenar algunes regles que shan de seguir durant la feina per tal devitar incidncies innecessries. Tot seguit, leducadora conduir als alumnes a la zona destinada per al joc. Aquest espai no estar delimitat per lnies imaginries sin per taules folrades amb paper continu de colors que permetran que el grup es centri en la tasca. Les fruites estaran collocades dins dels diferents tipus de cistellons, els quals es situaran en mig de lespai delimitat per les taules. Daltra banda, tamb hi haur una taula, una mica apartada de lactivitat, que comptar amb folis i llapis per a que un cop els infants hagin acabat la seva experimentaci, puguin plasmar i representar les seves vivncies,

pensaments, curiositats, reflexions,.. durant la sessi.

Hem de comentar que durant cada sessi les mestres observarem tot el que succeeix i ho documentarem mitjanant diferents tcniques. A ms a ms, desprs de portar a terme cada sessi, la mestra elaborar petits murals en els quals estaran penjades diferents fotografies de la sessi anterior. Posteriorment, aquests murals es fixaran a les parets de la classe per ajudar als infants a recorda el que ja es va fer. En la segona sessi la mestra comenar recordant la classe anterior amb ajuda de la documentaci penjada per laula. Amb aquest recordatori volem aconseguir que Professora: Rosa Thoms Mulet.
6

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia. els nens vegin que les propostes tenen una continutat en el temps, que no sn tasques puntuals sense cap intenci. A continuaci, una vegada acabada lassemblea leducadora portar als infants al espai destinat al lloc. All els allots trobaran el material de la primera sessi ms un material nou distribut per la zona: els estris de cuina.

A la tercera classe la mestra tornar a fer un recordatori del que va succeir a lanterior sessi. Seguidament, els nens veuran que torna a haver-hi uns objectes distints: fruites senceres

pelades i les seves corresponents pells.

Professora: Rosa Thoms Mulet.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia. En la penltima trobada es seguir la mateixa estructura que en les sessions anteriors. Doncs, leducadora comenar recordant el que va succeir en lactivitat posterior i donar pas a lexploraci amb tot el material conegut i el nous objectes: les fruites a trossos.

I per finalitzar, en lltima sessi farem memria envers tot el que ha succet en el transcurs de la proposta i els nins exploraran amb la xocolata lquida, com a nou material, ms la resta dobjectes ja coneguts.

Professora: Rosa Thoms Mulet.

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia.

4. Hiptesis de la proposta:
En aquest punt redactarem en forma de hiptesis diferents maneres de com pensem que els infants poden manipular, experimentar, jugar,... de forma espontnia sense cap tipus de consigna per part de la mestra. Les hiptesis son les segents: - Mostrar sorpresa, inters i anar observant i tocant les coses que es trobin al seu abast. - Tastar diferents fruites. - Pintar les fruites amb la xocolata lquida. - Barrejar les fruites amb la xocolata lquida. - Jugar amb les culleres, els gots, els plats, les fruites, etc. i experimentar amb les seves textures. - Donar voltes a les paneres que contenen les fruites i la xocolata lquida. - Agafar les paneres. - Mossegar les fruites i olorar-les. - No voler mossegar o olorar les fruites. - Tocar i punyir les fruites. - Arrossegar les fruites i les paneres. - Intentar obrir les fruites. - Llenar les fruites. - Estrnyer les fruites. Professora: Rosa Thoms Mulet.
9

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia. - Agafar les pells de les fruites. - No voler agafar la fruita pelada. - Menjar-se les pells. - Esmicolar les fruites. - Escampar les fruites. - Intentar i/o aconseguir trencar la fruita. - Fer soroll amb els estris de cuina. - Fer rodar la fruita sencera. - Golpejar les fruites senceres amb els estris de cuina. - Donar puntades de peu a les fruites senceres. - Esclafar els trossos de fruita partida. - Treure la fruita partida dun vol i posar-la en un altre. - No voler tocar la xocolata lquida. - Jugar amb la xocolata lquida. - Menjar la xocolata lquida. - Pintar amb la xocolata lquida. - Escampar la xocolata lquida. - Examinar els estris de cuina. - Jugar amb els estris de cuina. - Ficar els estris de cuina dins les paneres. - Desenganxar el paper continuo de les taules. - Trencar el paper continuo. - Classificar els objectes per colors, grandria, pes, etc. - Comparar i adonar-se de que els objectes, tant els de cuina com les fruites, tenen diferents colors, formes, olors, textures, sabors, sorolls, grandries i pesos.

5. Aprenentatges que podria suscitar la proposta:

Creiem que amb els materials que presentem als nens, possibilitem diferents aprenentatges, entre els quals destaquem els segents: - Conixer diferents formes, textures, olors, sorolls, pesos, grandries, sabors i colors, ja que les caracterstiques dels materials presentats sn molt diferents les unes de les altres. Per exemple, els infants podran descobrir quina textura t la pell de la taronja, Professora: Rosa Thoms Mulet.
10

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia. quin sabor t la llimona, quin soroll fan els estris de cuina al xocar-los o quin color t la xocolata. - A travs de la experimentaci i manipulaci del material, els nens podran observar que passa si barregen distints materials o si suquen diferents fruites dins la xocolata lquida. - Els nens mitjanant els moviments i explorant amb el material, podran assimilar qu s damunt, sota, al costat, dins, fora i dems conceptes espacials que puguin sorgir amb les seves accions. - Probablement, els infants vagin verbalitzant les seves accions per aix donar sentit a les seves tasques. A ms, pot ser que solucionin els seus conflictes cognitius posant veu als seus pensament. Considerem que daquesta manera i amb lajuda daquesta proposta, els allots podran perfeccionar la seva manera de distingir els objectes i fer comparacions entre els diferents materials mitjanant els seus sentits.

6. Educadores i rol que desenvolupen:

En aquesta proposta hi haur un total de dos educadores. El seu rol ser, primerament, el de proporcionar als infants el material abans mencionat. Desprs, mentre es porta a terme lactivitat, les mestres seran les encarregades dobservar i escoltar les diferents accions que duran a terme els allots. A ms, com adults referents, les educadores han de proporcionar la seguretat afectiva necessria per a que els petits puguin explorar, jugar i relacionar-se amb els seus iguals de forma segura i adient. Aix mateix, tamb deuen plantejar exigncies, reptes i normes que guin laprenentatge i la socialitzaci dels boixos. La tasca de les mestres s tamb tenir cura dels infants, per interferint-hi el menys possible. Doncs, el que busquem s que ells intentin solucionar autnomament els seus problemes i conflictes. Encara aix, els nens sabran que s una activitat en la que estan ells sols amb el material, per que poden acudir a nosaltres si passa alguna cosa. Una altra feina de les mestres s animar lactivitat si hi ha una davallada en el inters i latenci dels nins. A ms, anirem prenen notes dall ms destacat que Professora: Rosa Thoms Mulet.
11

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia. succeeixi durant les sessions i de tant en tant, farem fotografies per documentar adequadament la proposta. Per concloure, desitgem deixar que els infants es moguin lliurement per lespai que hem destinat al joc per a que pugin actuar amb autonomia a lhora de triar, tocar, manipular, experimentar, etc.

7. Reflexions:
Com a conclusi, hem de dir que aquesta proposta ens ha ajudat a ampliar els nostres coneixements a lhora de triar els materials i de com poder-los utilitzar en la prctica amb infants. Nosaltres creiem, que s molt important enfocar duna manera adequada i precisa aquelles propostes que, posteriorment, vulguem realitzar amb els infants. Per aix pensem, que quan els espais no estan ben definits o quan els materials sn pobres o massa nombrosos es poden multiplicar els conflictes i els infants poden vagar per la classe sense cap rumb, interrompin la dinmica de laula. Daltra banda, els escrits de Pestalozzi, ens han influenciat en la realitzaci daquesta proposta. Doncs, per a ell era molt important que els infants aprenguessin experimentant i observant, per tant el procs densenyament i aprenentatge shavia de basar en lactivitat i en leducaci dels sentits. s per aix que nosaltres, seguint aquest model, hem volgut plasmar aquestes idees en la nostra proposta i aconseguint daquesta manera que els vertaders protagonistes de lactivitat fossin els infants. Ells sn els qui han dexperimentar amb les fruites, amb els estris de cuina i amb la xocolata, han de veure i sentir les diferents textures, les distintes formes, els diversos sabors mitjanant lolfacte, la vista o el tacte, entre daltres. Dun altra costat, i fixant-nos en la teoria de les germanes Agazzi, hem utilitzat materials quotidians de la vida dels infants. s a dir, materials naturals i realistes, sense cap mena de estereotip. Perqu amb aix el que tamb volem aconseguir s que els nens es familiaritzen abans amb els utensilis de la vida diria. I que sadonin que no noms les joguines sn de materials sinttics o de plstic, sin que nhi ha de materials naturals, els quals transmeten moltes ms experincies i per descomptat sn molt ms enriquidors.

Professora: Rosa Thoms Mulet.

12

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia. Per finalitzar, volem destacar que una de les nostres finalitats s tamb observar, recollint aquelles informacions que ens serveixin per interpretar i qestionar els processos densenyament i aprenentatge que tenen lloc en la nostra aula. Amb aix, en definitiva, el que volem s valorar si es presta una atenci adequada a la diversitat dels nens i si sels hi estan proposant experincies adients que els ajudin a avanar en el seu desenvolupament. Aix mateix, el que volem amb la documentaci s deixar constncia del que hem fet i daquesta manera poder millorar els aspectes ms frgils en propostes futures.

Professora: Rosa Thoms Mulet.

13

Estratgies dIntervenci Educativa en la Primera Infncia.

8. Bibliografia:
Llibres: BASSEDAS, Eullia; HUGUET, Teresa i SOL, Isabel. Aprendre i ensenyar a leducaci infantil. Editorial Gra, Barcelona, 2004. FUST, Susanna i BONASTRE, Merc. Psicomotricidad y vida cotiana (0-3 aos). Editorial Gra, Barcelona, 2010. LAGUA, M Jos i VIDAL, Cinta. Rincones de actividad en la escuela infantil (0 a 6 aos). Editorial Gra, Barcelona, 2004 i 2008. PANIAGUA, Gema i PALACIOS, Jess. Educacin infantil. Respuesta educatia a la diversidad. Alianza Editorial, Madrid, 2007. VILA, Berta i CARDO, Cristina. Material sensorial (0-3 aos). Manipulacin y exploracin. Editorial Gra, Barcelona, 2005.

Professora: Rosa Thoms Mulet.

14