PENSAMENT EN IMATGES

Montse Garcia Castell

Mdul 6. Projecte Final. Mster Filosofia 3-18. Universitat de Girona.

Resum: L'objecte d'aquest treball s la relaci entre l'observaci d'una imatge, fixa o en moviment, amb el mtode filosfic maiutic basat en el dileg. La imatge en aquest context t una triple vessant: en primer lloc, per la seva utilitat evocadora o maiutica, una imatge suggereix temes de dileg, ja que el seu potencial simblic interacciona, en un dileg previ, amb les expectatives de l'espectador, que es converteix en actor interpretatiu. En segon lloc, per la seva funci sinttica, una imatge pot illustrar conceptes abstractes. La seva tercera faceta s, seguint el fil de Cabrera, la seva funci epistemolgica, en la mesura que la imatge s ja ella mateixa pensament o concepte, un concepte que no pot ser atrapat totalment en paraules, sin que s en s un concepte obert i viu. Per aquesta triple faceta podem dir que una imatge s per nosaltres un concepte que ens fora a interpretar i a posar en joc aquesta interpretaci en el dileg. Una imatge pot gaudir de tantes interpretacions com espectadors. Des d'aquesta pluralitat de significats que s'han obert grcies a la funci maiutica de la imatge, es pot donar peu a un dileg. El treball vol ser ms de tipus prctic que no pas teric. Per aix es realitza una compilaci de materials i s'el.laboren exemples d'activitats per a treballar les imatges que puguin provocar un dileg filosfic a classe.

NDEX 0. Introducci: propsit del treball, 5 1. El dileg filosfic, 6 Per qu filosfic? Filosofia i educaci, 7 Especificitat del dileg filosfic respecte d'altres formes de dileg, 7 Com motivem el dileg filosfic. La imatge com a punt de partida, 8 2. Estructuralisme i Semitica, 10 Breu introducci a l'estructuralisme, 10 L'anlisi semitica, 11 3. L'objecte esttic des de la semitica, 13 Obres d'art pictriques o escultriques, 14 La fotografia, 16 El cinema, 17 La publicitat, 19 4. L'assignatura de Filosofia i Ciutadania, 21 Blocs temtics de l'assignatura, 21 La importncia del dileg en l'assignatura, 22 El paper de la imatge en l'assignatura, 22 Metodologia, 22 5. Activitats proposades Activitats del bloc 1. La pregunta per la filosofia. 1.1 Imatges de la histria de la filosofia, 26 1.2 La xarxa de la cincia, 31 1.3 Theo Jansen i la relaci entre art i cincia, 35 Activitats del bloc 2. La pregunta per la realitat. 2.1 El conductor daltnic, 38 2.2 Res s el que sembla, 42

Activitats del bloc 3. La pregunta sobre el mn i l'univers. 3.1 Les coses d'aprop, 45 3.2 L'efecte dmino, 48 3.3 La llgrima mecnica, 51 3.4 L'escala infinita, 54 Activitats del bloc 4. La pregunta sobre l'home. 4.1 La imperfecci humana, 58 4.2 El nen prodigi, 62 Activitats del bloc 5. La pregunta sobre l'acci. 5.1 La doble vida, 68 5.2 L'home invisible, 73 5.3 L'home controlat, 76 5.4 Els conflictes mundials, 79 5.5 La sostenibilitat, 83 6. Conclusions, 86 7. Recursos, 87 8. Bibliografia, 88

0. Introducci: propsit del treball El subjecte principal d'aquest treball s l's de la imatge com una manera de fer Filosofia. De fet el tema central s la mateixa Filosofia, per no com a pura teoria, sin entesa com una praxis, la praxis de pensament. Agafant la idea que Cabrera desenvolupa i posa en prctica en el seu llibre Cine: 100 aos de Filosofa1 segons la qual es pot pensar tamb mitjanant imatges, ens endinsarem de manera molt breu en les diferents teories de la significaci i la interpretaci, per tal de buscar el fonament teric d'aquesta concepci tan peculiar de la imatge. En aquest intent aniran sorgint diferents qestions molt interessants i temptadores que haurem de deixar obertes, ja que podrien ser temes d'un altre treball, com per exemple la qesti sobre si qualsevol imatge s vlida per suscitar un dileg filosfic o sobre si el fet de ser imatge-concepte va lligat amb la qualitat artstica d'una imatge, i per tant si l'art s o hauria de ser pensament, o b sobre el valor artstic de la publicitat. D'altra banda, all que ens interessa fonamentalment, a ms del fet de pensar en imatges, s pensar amb les imatges i a partir d'elles. En definitiva, all que perseguim s provocar un dileg a partir de la vivncia que ens proporciona el visionat d'una escena, una fotografia o un quadre. No ens referim simplement a un dileg de tipus esttic, ni tan sols de tipus psicolgic, ja que, com hem dit, no es tracta de pensar sobre la imatge sin amb la imatge. Per tant ens estem referint a un dileg filosfic. Haurem d'intentar, doncs, escatir la forma d'aquest dileg i distingir-lo de les altres formes, tamb molt breument, ja que, per una banda, no s objecte explcit d'aquest treball, i per una altra, aquest concepte ha estat ja molt treballat i ben definit dins els materials del programa Filosofia 318, que vol ser l'ltim marc de referncia d'aquest treball. Com que la motivaci d'aquest treball s, en ltim terme, la prctica a l'aula de filosofia, he volgut elaborar materials i exercicis que puguin ser tils per a la Filosofia al Batxillerat. M'he centrat en l'assignatura de Filosofia i Ciutadania, pertanyent al currculum de primer de Batxillerat, per tal de ser ms general en la temtica, ja que es tracta d'una assignatura amb molts temes transversals, que poden trobar ressons en altres assignatures de departament de Filosofia, com Histria de la Filosofia, Educaci tico1 CABRERA, Julio. Cine: 100 aos de Filosofa. Una

una forma de

introduccin a la filosofa a travs del anlisis de peliculas. Gedisa. Barcelona, 2002.

5

cvica, Educaci per la ciutadania, Psicologia, Sociologia, Esttica, i fins i tot per a Cincies per al Mn Contemporani, que penso que hauria de ser per als departaments de Filosofia. Per altra banda, no m'he volgut limitar al cinema, tot i que era el propsit inicial d'aquest treball, i que constitueix indubtablement un estri molt til per a la indagaci filosfica. La ra s la quantitat d'estudis ja dedicats al cinema i la filosofia que he anat descobrint durant la confecci d'aquest treball, no noms en forma de llibre, sin tamb a la xarxa. Conseqentment, he ampliat el camp de la meva recerca a imatges de diferents tipus: fotografies, quadres, pellcules, anuncis o simplement retalls de Youtube. De fet, el treball pretn ser tamb una recerca de material generat per la xarxa, aprofitable per a les classes i que no cap en aquest treball. He volgut fer un recull d'alguns d'aquests materials, aix com de pgines web dedicades a la publicitat, el pensament en imatges o, simplement, pgines d'artistes. Aquest recull el trobareu en la part 7. Un material virtual que pot ser usat a classe amb connexi a Internet, un porttil i un can. Veureu que els anuncis i els filmets estan referits mitjanant un enlla. En el cas de treball amb imatges fixes, he treballat noms les que no tenim problemes de drets d'autor, per hi ha altres materials referits a l'apartat 7. A partir d'aquests diferents tipus d'imatges pretenc elaborar diferents activitats, que voldran ser, a ms d'una reflexi amb la imatge - el seu contingut -, una reflexi sobre la imatge i el seu format -publicitari, artstic, informatiu, etc- s a dir, una reflexi sobre el mateix llenguatge visual.

1. El dileg filosfic Com hem dit, el que pretenem s fer Filosofia a classe, no simplement ensenyar Filosofia. Aquest s de fet el principal objectiu de Filosofia 3-18, portar la Filosofia a la prctica. Segons el programa, aix s'aconsegueix mitjanant la constituci d'una comunitat de recerca a l'aula, essent el dileg el principal instrument o mitj per aquesta recerca. Per tant, la nostra preocupaci s doble: per una banda, com motivar aquest dileg, i per una altra, com ha de ser aquest dileg perqu sigui filosfic. Per potser podem introduir encara una altra qesti ms fonamental: per qu ha de ser filosfic?

Per qu filosfic? Filosofia i educaci. Com tamb es diu en el programa basat en els fonaments que ja introdueix Mattew Lipman, l'educaci no s simplement transmissi d'informaci, sin que per tal que sigui efica ha d'ensenyar a pensar. La tasca de la Filosofia en l'educaci s - o hauria de ser ensenyar a pensar correctament i millorar aix l'estudi d'altres matries, no noms el d'ella mateixa2. Com s evident, aqu subjau una determinada concepci de la Filosofia com a fonament del pensament i com una cincia que inclou totes les altres. Per all que la diferencia de les altres i que s el que la fa idnia per ensenyar a pensar s el fet que no estableix uns criteris de veritat, sin de correcci i de validesa. No vol transmetre informaci sin ensenyar a descobrir-la i a fer-la servir. El seu objectiu no s trobar una veritat, que sabem que sempre ser parcial, sin atansar-se a la saviesa -i aqu es pressuposa tamb una determinada manera d'entendre la saviesa-, s a dir, trobar la manera de conviure amb la parcialitat d'aquestes veritats, comprendre diferents punts de vista, obrir-se a noves possibilitats, saber argumentar opinions i identificar arguments fallaos. Aquestes capacitats Lipman les resumeix en els tres pilars del pensament: el pensament critic, creatiu i curs3. La ra, doncs, per la qual cal procurar un dileg filosfic a l'aula s per qu noms la prctica del dileg filosfic s prctica de pensar, i s justament ensenyar a pensar el nostre objectiu a l'aula. Especificitat del dileg filosfic respecte d'altres formes de dileg Cal distingir b, doncs, el dileg filosfic d'altres tipus de dileg. En el tema que ens ocupa, com s en aquest cas el pensament en imatges, cal evitar que el dileg desemboqui en consideracions merament esttiques o merament psicolgiques. Vull emfasitzar el merament perqu de ben segur que aquest tipus de reflexions han de - o poden - tenir un paper dins la investigaci filosfica, per aquesta no seria possible si ens limitssim a parlar de sentiments, o de simples judicis de gust. El dileg filosfic en tot cas hauria d'anar ms enll i buscar el per qu d'aquest o aquell judici de gust, o fins i tot es pot preguntar per qu fem judicis de gust en absolut, o b si podem evitar de fer-ne. Enlloc de parlar simplement de sentiments, haurem d'arribar a plantejar per qu alguna cosa desencadena certs sentiments, o b a interrogar-nos sobre el possible origen cultural
2 LIPMAN, Mattew. El papel de la filosfa en la educacin del pensar a Dilogo filosfico n.9 set-dic 1987 Colmenar Viejo, Madrid. 3 LIPMAN, Mattew. Filosofia a l'escola. Vic: Eumo Editorial / IREF, 1991. 7

d'aquests sentiments, aix com pel seu valor cognitiu. Hem de tenir present, si el que busquem s el dileg filosfic, que s'hi treballin les capacitats de donar raons, fer hiptesis i contrastar-les, definir conceptes, distingir o establir analogies entre diferents qestions o temes, analitzar problemes, donar exemples i contraexemples, etc. 4 Com motivem el dileg filosfic. La imatge com a punt de partida. El dileg filosfic es pot motivar de moltes maneres. Per exemple a partir d'una simple pregunta, o b d'una opini, d'un text teric, o b com es fa en el currculum Filosofia 3-18, a partir d'una histria. En el Cinfil es proposa partir d'una pellcula enlloc d'una histria escrita. En aquest treball proposo diferents maneres d'estimular el dileg a partir de diferents tipus d'imatges fixes, flmiques o cinematogrfiques5. Com hem dit, no es tracta de pensar sobre la imatge, sin amb la imatge. Per tant, no ens interessen els mtodes d'interpretaci que observen la imatge com un objecte. Per exemple, no ens volem centrar en mtodes com l'histric crtic, que analitza la imatge com un producte d'una poca determinada, d'una cultura i d'una classe social determinada, i d'unes condicions poltiques determinades. Tot i que ens poden servir de referncia, evidentment no ens volem centrar en aquests aspectes, ja que el nostre objectiu no s el context de la imatge, sin el nostre propi context teric, el nostre horitz conceptual, o, en aquest cas, el dels alumnes. Justament per aix, perqu ens interessa la referncia al context conceptual, tampoc ens interessa una anlisi formalista, tan sols centrada en les caracterstiques purament formals de l'objecte esttic, com el material de qu est feta una obra, o la disposici dels seus elements. L'obra no ha de ser per nosaltres un llenguatge encriptat per l'autor que cal descodificar. De fet, ni tan sols ens ocupem dels interessos de l'autor, tot i que s que podem arribar a suposar-los, com un moment ms del nostre joc teric. s a dir, el fet que hi hagi un autor amb unes intencions al darrera de l'obra es converteix tan sols en una suposici, igual com si suposssim un autor darrera dels fenmens naturals.
4 Per a una descripci del dileg filosfic a l'aula veure article de Terricabras Qu vol dir lgicament? Publicat al Butllet de Filosofia 3-18 nm 3 i 4 juliol de 1990. Tamb faig referncia obligada a Mattew Lipman, Suki. IAPC, Upper Montclain, NI 1978. 5 Sobre la distinci entre film i cinematgraf, v. ECO,U. La estructura ausente. Introduccin a la semitica. Lumen, 1989. 8

Podem equiparar aquesta hiptesi al fet de suposar una ment com la nostra, amb pensaments i emocions com les nostres, darrera dels cossos, les cares i les expressions que ens envolten, s a dir, al problema de les altres ments. Es tracta doncs, d'un tema que tamb es pot problematitzar quan analitzem qualsevol tipus d'imatge. Si es tracta de la comparaci entre una imatge artstica realitzada molt acuradament i una imatge de qualitat pssima obtinguda gaireb a l'atzar per la cmera d'un mbil engegada per error, es pot tematitzar molt b aquesta qesti, incls si el deix atzars d'aquesta segona imatge ha estat volgudament buscat per l'artista, com passa per exemple a la pellcula Lisboa Story, de Wim Wenders. De fet, hi ha molts artistes que no estan interessats en interpretar la seva prpia obra, sin que deixen aquesta tasca a l'espectador. L'autor, passa, doncs, a un segon pla. Aix doncs, queda descartada l'anlisi de tall psicologista o sociolgic, que abordi les intencions conscients o subconscients de l'autor, tot i que en podem parlar, si all que volem tematitzar en la nostra nostra discussi s el mateix subconscient, o la representativitat d'un sentiment o d'una emoci, o b si all que pretenem s distingir emocions i ajudar a definir-les. Un cop despullada de la seva poca, del seu context cultural i poltic, de les intencions del seu autor, fins i tot del seu carcter esttic, qu ens queda de l'obra, o de la imatge? Ara estem davant de la imatge com a smbol. La imatge es converteix en una pea d'alguna cosa ms gran, que ens interpella i ens invita a buscar l'altra pea que falta o que hi encaixa. Ara b, aix no vol dir que haguem de recrrer a una anlisi iconolgica. Un cop ms, el significat ocult dels smbols quedar al marge de la nostra atenci hermenutica. En definitiva, no volem cap imposici que ens vingui donada per endavant per part de l'obra, sin que farem servir el seu potencial comunicatiu per despertar el nostre. Aix vol dir que hi haur aspectes que aquests mtodes primen a l'hora d'interpretar un text o una obra d'art que tenen molt d'inters, i fins i tot els podem tenir en compte, per no poden constituir el centre de la nostra reflexi. En aquest cas, quan parlem de la imatge com a smbol, el mtode interpretatiu al qual em vull referir per tal de fonamentar tericament la metodologia emprada en aquest treball s de tall estructuralista. Ms concretament, em referir a l'anlisi del llenguatge visual des de la semitica. Tot seguit far una breu reps dels trets ms principals d'aquesta corrent.

2. Estructuralisme i Semitica Breu introducci a l'estructuralisme All que cal aclarir primer sobre l'estructuralisme s que no es tracta d'una escola de pensament unitria, ni tan sols d'una metodologia explcita, sin ms aviat d'una corrent de pensament, d'una cosmovisi. Ni tan sols molts dels autors que apareixen en la llista d'estructuralistes se'n consideren, com s ara el cas de Michel Foucualt. Segons Deleuze6, la pregunta no s tant qu s l'estructuralisme?, sin qui s estructuralista?, o quins trets estructuralistes reconeixen els diferents autors en el seu pensament?. Tot i la diversitat d'autors i disciplines en qu ha estat aplicat, Deleuze fa l'esfor d'anar-ne resseguint els trets comuns. All que inequvocament marca l'estructuralisme s el seu origen, que t lloc en la lingstica de Saussure, l'escola de Mosci la de Praga. En efecte, un dels pilars terics d'aquesta corrent s que noms hi ha estructura d'all que s llenguatge, encara que es tracti de llenguatge no verbal. Aix, segons un punt de vista estructuralista, si tot s estructura, tot s articulat lingsticament. No noms els fonemes i els morfemes, sin tamb les coses o els cossos, tenen estructura en tant que formen part d'un discurs silencis, que s el llenguatge dels signes en paraules de Deleuze. Per qu s una estructura? Segons Deleuze, no es pot incloure dins l'mbit de la realitat, per tampoc dins de l'imaginari. Es tracta de l'ordre d'all simblic. Ara b, val la pena destacar, com fa Umberto Eco7, que no ens interessa parlar d'estructures en sentit ontolgic, sin que ens va millor parlar d'estructuralisme com una manera d'analitzar la realitat, l'art, el llenguatge, i en general la significaci. Quan ens referim a l'estructura com un ordre simblic, ho fem en aquest sentit. Per analitzar el fenomen de la significaci des de l'estructuralisme ho fem segons la definici d'un dels pares d'aquesta corrent, Levi- Strauss. El sentit resulta sempre de la combinaci d'elements que no sn ells mateixos, per s mateixos o en s mateixos significants.8 Per tant, res sinifica res per si mateix, noms en virtut de la seva relaci amb els altres elements de l'estructura i amb l'estructura mateixa, o en paraules d'Eco, all que es diu sinifica perqu fa referncia a les altres unitats semntiques, per tamb al
6 DELEUZE, G. En qu se reconoce el Estructuralismo? a G. DELEUZE, Lle dserte et autres textes. Textes et entretiens1953-1974, edici preparada per David Lapoujade a Ed. Minuit, Paris, 2002, cap. 23, p. 238-269. 7 ECO, U. La estructura ausente.Introduccin a la semitica. Lumen, Barcelona 1989 8 LEVI STRAUSS, C. Esprit, novembre 1963. 10

codi mateix. Aix enxampla molt el camp d'acci a l'aula, ja que vol dir que gaireb qualsevol smbol pot remetre a tots els altres, qualsevol imatge pot ser vlida per despertar el coneixement latent que ens interessa, si preguntem correctament. L'anlisi semitica El camp de la semitica s aquell que, des d'una ptica estructuralista, es centra en l'estudi dels llenguatges no verbals. Tanmateix, cal no confondre-la amb la semntica, que s'ocupa del sentit o significat. Tot i que deriva de la lingstica, n'esdev independent, en tant que no redueix els fenmens visuals al seu carcter lingstic. El signe no noms existeix al nivell de la comunicaci verbal que s l'mbit exclusiu de la lingstica- sin que el veritable objecte de la semitica inclou altres processos que permeten la circulaci del significat. De fet, la semitica estudia tots els processos culturals com a processos de comunicaci. Un cop definida la semitica i la corrent en qu s'insertao s'inspira l'estructuralisme anem a veure el procs interpretatiu tal i com es dna des d'aquest punt de vista, amb la qual cosa pretenem fonamentar l's de la imatge a classe com a manera d'ensenyar a pensar. Per aclarir el procs interpretatiu hem de fer referncia al debat entre dos dels autors ms importants que han dedicat el seu pensament al fenomen de la significaci, Frege i Peirce. Per Frege, que vol superar el psicologisme de Locke imperant en la seva poca, el significat d'un terme es relaciona amb la cosa a la qual el es refereix, amb la qual cosa tenim que els protagonistes de la significaci sn, per una banda, la referncia (Sinn) o paraula i, per una altra, el referent (Bedeutung), que s l'objecte anomenat per la paraula. Per aquesta concepci ens porta alguns problemes. En primer lloc el valor semitic del smbol o referent (Bedeutung) es fa dependre del seu valor de veritat, que est limitat a la correspondncia amb la cosa representada. Ara b, resulta que som capaos de comprendre un enunciat fals igual que un de veritable, s a dir, podem entendre un enunciat, fins i tot si no es dna aquesta correspondncia. En segon lloc, el significat pot ser una entitat fictcia o construda, un esdeveniment histric no comprovat, o una unitat cultural, amb la qual cosa ens trobem amb el mateix problema. Peirce vol superar aquestes dificultats distingint tres pols imprescindibles en la comunicaci: signe, objecte o referent, i interpretant. Aquest tercer element - que tamb podrem anomenar sentit, significat, referncia al codi - s l'element de sociabilitat i de
11

convenci. Lluny del que pugui semblar, l'interpretant no s el receptor ni l'emissor del missatge, sin que s el mateix codi sota el qual s'interpreta un determinat signe. L'interpretant s el codi subjacent invisible que podrem anomenar estructura i el signe s l'element actiu visible que, activant el codi subjacent i en virtut d'ell, t el poder de referir-se a un objecte o referent. Una de les virtuts d'aquesta definici s que es pot aplicar a fenmens que no tenen emissor, com els fenmens naturals o els smptomes, els quals intentem desxifrar com si fossin signes. Ara b, el referent no noms es presenta com la presncia de la cosa, sin que tamb pot estar semiotitzat, s a dir, se'ns pot presentar com a signe icnic, codificat, simblic, o com a signe arbitrari. s en una d'aquestes relacions que hem d'emmarcar el missatge esttic. Com s evident, l'objecte esttic no s tan sols l'objecte o referent com a cosa present, sin que es tracta d'un objecte que a la vegada s signe. Nelson Goodman s un dels filsofs anglosaxons que ms s'ha dedicat a l'estudi de la significaci en l'art, als mtodes d'anlisi interpretativa, i al vincle entre smbols i obres d'art: Qui busqui un art desprovet de smbols no el trobar, si t en compte tots els modes en qu una obra simbolitza.9 Aquests modes sn l'expressi, la representaci i l'exemplificaci, els quals Goodman defineix a Languages of Art.10 Per una banda, l'expressi s all que fa que adscrivim a l'obra adjectius com trist, emocionant, pausat,... Per altra banda all que constitueix el subjecte de l'obra l'anomena denotaci, segons la qual l'obra representa o es refereix a alguna cosa. Aquest dos aspectes constitueixen la base de la funci simblica del signe. A la vegada, aquesta relaci de referncia es pot donar entre el smbol i l'objecte al qual es refereix, i llavors parlem de denotaci en sentit estricte, o de representaci, quan es tracti d'una denotaci figurativa. Ara b, es pot donar tamb la relaci inversa, quan s l'objecte que fa referncia la smbol. Llavors parlem d'exemplificaci, o d'expressi en cas d'una exemplificaci metafrica. En aquesta recerca, doncs, procurarem tenir en comte aquests dos tipus de relaci: estem buscant imatges que a partir de smbols representin coses o fets particulars, o b a la inversa, que parteixin de l'exemple concret que ens permeti accedir a un concepte ms general. Ara b, Goodman adverteix que la semblana no s necessria per a la referncia;
9 GOODMAN, N. When Is Art? The Arts and Cognition. Eds. David Perkins, Barbara Leondar. Baltimore, Johns Hopkins U.P., 1977. 10 GOODMAN, N. Los lenguages del arte. Seix Barral. Barcelona, 1976. http://www.hcrc.ed.ac.uk/~john/GoodmanBib.html Obres de Nelson Goodman i traduccions. 12

gaireb qualsevol cosa pot estar enlloc de qualsevol altra cosa, o qualsevol pintura pot denotar o representar gaireb qualsevol cosa. Tamb Christian Metz opina en aquesta direcci. Christian Metz11 parla fins i tot del relativisme de la semblana. Quan parlem de la relaci analgica entre imatge i objecte, posem en qesti que es basi en la semblana, ja que aquesta s relativa culturalment. La semblana tamb est codificada, perqu reclama un judici de semblana: segons l'poca i el lloc, no seran exactament les mateixes imatges les que els homes jutjaran semblants. De la mateixa manera, Goodman fa una reducci verbalista de la representaci, ja que, aix com una paraula no s'assembla a l'objecte al qual es refereix, aix tamb passa amb la representaci figurativa: hi ha una relaci arbitrria establerta per convenci, tot i que es tracta d'una convenci tan incrustada en el nostre hbit que no es pot dir que sigui purament relativa, sin que sembla quasi natural. Aquest espai entre la naturalesa i la pura convenci s el ms adient per situar la nostra prctica, ja que, si b pretenem que l'anlisi de la imatge es doni en una llibertat que permeti a l'alumne desplegar tot el seu horitz teric o conceptual, tampoc pretenem que es tracti d'una anlisi individual i allada, sin que el nostre objectiu s tamb posar en joc certes convencions amagades i sobretot, provocar un dileg a partir de reaccions diferents s, per no disperses. Fins aqu hem vist algunes teories de la significaci que ens poden guiar en els nostre esfor d'anlisi interpretativa. Per, per qu podem considerar justament l'art com l'aliat del filsof o, en aquest cas, del professor de filosofia? 3. L'objecte esttic des de la semitica. Aix com en el llenguatge cientfic es busca una relaci unvoca entre el signe i l'objecte, de manera que l'interpretant o codi passa desapercebut per la seva eficincia i per no resultar problemtic, en l'art, l'interpretant (o codi) entra en el joc, grcies a una problematitzaci de la relaci entre el signe i el referent. Un missatge amb funci esttica est estructurat de manera ambigua, tenint em compte el sistema de relacions que el codi representa.(...) L'ambigitat productiva s la que desperta l'atenci i exigeix un esfor d'interpretaci, permetent descobrir unes lnies o direccions de descodificaci i, en un desordre aparent i no casual, establir un ordre ms calibrat que el dels missatges redundants.
12

Per tant podem dir que el missatge esttic no noms s valus perqu

11 METZ, Christian. Ensayos sobre la significacin en el cine. Vol 2. Paids, Barcelona, 2002 12 ECO, U. La estructura ausente. Introduccin a la semitica. Lumen, Barcelona 1989. pg. 138 13

suscitin reaccions emotives, sin que crida l'atenci i a ms planteja un problema. Per aix, seguint la lnia d'Umberto Eco, ha de ser considerat un instrument de coneixement. En aquest sentit, l'obra ens impulsa, per una banda, a reconsiderar el codi i les seves possibilitats. Tota obra posa el codi en crisi, per a la vegada el potencia. (...) El destinatari adverteix la nova possibilitat lingstica i a travs d'ella pensa tota la llengua, les seves possibilitats, el patrimoni del que es pot dir i del que ja s'ha dit, que el missatge potic porta dins seu com a possibilitat entrevista en el seu fons.13 Aquest estat de disposici al dubte i al replantejament del codi es deu a un efecte provocat pel missatge esttic: l'efecte del distanciament. Quan s'empren paraules o altres signes de manera diferent a com acostumem a representar els fets d'acord amb unes lleis de combinaci de signes, es produeix una desautomatitzaci del llenguatge. La nostra reacci s el distanciament, la sensaci d'estranyesa, que porta a reconsiderar el missatge, per tamb els mitjans de representaci i el codi al qual es refereixen. Una de les tesis en qu es basa aquest treball s que aquest efecte d'estranyesa, que per cert la publicitat utilitza sovint en benefici propi per cridar l'atenci, el podem aprofitar nosaltres, a la vegada, en benefici propi per revertir aquesta utilitat altre cop en la potencialitat cognitiva de l'art. Ja hem vist com alguns pensadors opinen que qualsevol imatge pot representar qualsevol cosa, per tot i aix ens podem preguntar: hi ha imatges que ens poden servir millor que altres per tal de provocar aquest efecte d'estranyesa i de distanciament de qu parla Eco, de manera que ens faciliti la tasca de provocar una obertura mental en l'alumne i desencadenar a partir d'aqu una reflexi? Amb quin criteri triarem els materials i quin mtode utilitzarem per analitzar-los? Obres d'art pictriques o escultriques Eco parla de l'obra d'art informal, on la forma mateixa es constitueix en signe. Es tracta d'obres gaireb autnomes, on els signes no poden ser interpretats fcilment, ja que la mateixa obra funda el seu propi codi. Es tracta d'un codi que no la precedeix, ni s cap referncia externa, sin que s el seu propi contingut. Aquest tipus d'art, segons Eco, noms pot comunicar a aquells que coneixen aquestes regles. D'aqu que l'artista hagi de fer tot un seguit d'explicacions sobre el seu univers privat i donar les claus per
13 bid. pg 153 14

descodificar aquest codi. Ara b, segons el meu punt de vista, si all que ens importa s qu ens pot comunicar l'obra, i no pas qu volia dir l'artista, ens podem estalviar l'esfor de descodificar i anar directament a parlar lliurement d'all que l'obra ens suggereix. Aquest podria ser un primer tipus d'exercici a realitzar. Tornant a Eco, aquesta dificultat interpretativa no es dna en el cas de les tendncies post-informals, la nova figuraci, l'assemblage, el pop-art, el ready-made, etc., que treballen sobre la base de codis convencionalitzats, d'estructures comunicatives ja formades. Tot i que no es pot parlar de semblana amb l'objecte, els referents no sn tan arbitraris com en el cas de l'art informal. Per exemple, en els cmics de Lichtenstein, les lents d'Arman, les ampolles de Rauschenberg, o la bandera de Johns, ...l'artista utilitza aquests signes coneguts i els converteix en signes d'un altre llenguatge, amb la qual cosa instaura un nou codi que l'intrpret ha de descobrir. Tot i que es tracta d'un nou codi, actua dialcticament sobre un sistema de codis preexistent i reconeixible. Aquest tipus d'obres, doncs, ens poden ser molt tils a classe, ja que els estudiants poden identificar potser ms rpidament l'obra amb la seva experincia prvia. Ara b, aqu, l'obra potser acota ms el terreny i limita les possibilitats de discussi, amb la qual cosa permet, per altra banda, interpretar de forma ms pautada. Per altra banda, val la pena fer la segent reflexi: per qu cal escollir obres d'art?. Qu s una obra d'art i qu no ho s? Justament Nelson Goodman titula el seu article When ist art?, fent referncia al fet que la pregunta pertinent no s Quins objectes sn (permanentment) obres d'art?, sin Quan alguna cosa s una obra d'art?. Una pedra a la vora de la carretera t una significaci diferent que quan est exposada en un museu d'art, o b en un de geologia. En aquest sentit, podem experimentar tamb a classe amb objectes quotidians, tot posant-los en diferents situacions, comenant pel seu context habitual, en un museu temtic, en un museu d'art, o fins i tot en un context absolutament estrany a l'objecte, per exemple una pedra sobre el prestatge d'una biblioteca, i observem qu passa. Si veiem una pedra enmig de la carretera, llavors s un smptoma, una senyal que ens indica que hi ha perill de despreniments, i ens remet a una causa o fet anterior. Aquest s el procediment del detectiu o el cientfic, fer inferncies a partir d'un objecte en el seu lloc en el moment dels fets, en l'escenari del crim intacte. Ara b, si veiem la
15

mateixa pedra en el museu de les cincies naturals, tindr un significat molt diferent. En aquest cas, constituir un exemple, un cas particular, d'una pedra universal, d'un conjunt d'ssers amb propietats comunes. Canviem-la ara de museu i posem la pedra en un museu d'art. El museu d'art s el lloc del no lloc. s all on els objectes es presenten despullats de tot context. La interpretaci s, doncs, lliure i l'espectador hi t gaireb ms a dir que l'objecte. El buit de context s l'espai que permet l'emergncia de la pregunta i on l'objecte interroga l'espectador: qu sc? On hauria de ser? L'objecte s llavors un smbol, el significant que busca el seu significat en l'horitz de l'espectador. Per acabar l'experiment, si la pedra, en canvi, est en un context que no s el seu, com sobre el prestatge d'una biblioteca, o dins un plat de sopa, llavors el contrast fa que la pedra adquireixi un significat nou en un context estrany. Llavors ja no s una pedra, sin una idea encarcarada, o una obligaci incomplible. Per realitzar aquest experiment de significaci dels objectes a classe, equipats amb cmeres fotogrfiques podem realitzar molts exercicis de descontextualitzaci amb els alumnes, ja que ells mateixos poden buscar contextos estranys a determinats objectes. D'aquesta manera, enlloc de buscar obres d'art ja fetes, podem recrrer a les nostres prpies obres d'art. Aix, apart de satisfer les necessitats dels alumnes ms creatius o donats a l'expressi plstica, aquest exercici ens permet reflexionar de manera prvia sobre la constituci de l'obra d'art, la seva importncia social, el poder significatiu del context, el ser de l'objecte en si i per a nosaltres, etc. Una experincia semblant portada a terme per diferents instituts s el projecte anomenat Fotosofia, del qual adjunto un enlla en l'apartat de recursos. Amb aquest material fotogrfic generat per l'alumne, podem realitzar l'exercici d'interpretar i obrir un dileg sobre all que l'obra representa per a cadasc. Ara b, com veurem tot seguit, la fotografia constitueix per ella mateixa una reflexi filosfica. La fotografia La fotografia en s t ja molt poder filosfic per si mateixa, ja que es tracta d'un art que no basa la seva virtut en el fet d'assemblar-se a l'objecte, sin que moltes vegades s al contrari, busca all que li s ms difcil: dissemblar-se, buscar perspectives inslites, expressar subjectivitat mitjanant una aparent objectivitat i realisme. D'aquesta manera tradueix perfectament el problema filosfic de l'objectivitat. Si b l'objectiu capta all que capta l'ull, la ment sempre hi afegeix alguna cosa, li dna un sentit. Si la foto ens mostra
16

una perspectiva massa inslita, o s'aproxima massa a l'objecte, llavors la foto s capa de provocar l'anomenat conflicte cognitiu: la manca de sentit produeix automticament la recerca de sentit. I llavors s quan comencem a pensar. Tot i que la seva matria prima s la realitat que envolta el fotgraf, la fotografia, sobretot la fotografia en blanc i negre, s un exemple d'observaci mediatitzada pels requisits tcnics i fsics de l'observador, en aquest cas la cmera. s el que mostra Gombrich quan relata una mena d'experiment a Wivenhoe Park. Gombrich fa allusi a dues fotografies del mateix angle del parc. No hi ha ni un centmetre quadrat de fotografia que sigui idntic, per dir-ho aix, a la imatge que es podria obtenir collocant un mirall en aquell lloc. I s'entn. La fotografia en blanc i negre noms dna gradacions de to dins una gamma molt limitada de grisos. Evidentment, cap d'aquests tons correspon a all que anomenem realitat. L'escala depn en gran part de la selecci que fa el fotgraf en el moment d'ampliar i revelar el negatiu: s una qesti de tcnica14. Per tant, ms enll de la intenci del fotgraf, la tcnica mateixa produeix una imatge mediatitzada. Aix com li passa a la cmera, tamb passa amb els nostres sentits. Ara b, es dna el fenomen afegit que el fet de veure una fotografia en blanc i negre, sense colors, no ens sorprn, ja que entra dins l'horitz de les nostres expectatives com a coneixedors del codi del fotgraf. El cinema El cinema en si mateix constitueix tamb un bon motiu de reflexi filosfica, ja en el mateix moment de la seva definici. s simplement imatge en moviment? s una fotografia que es mou?. Llavors, la seva diferncia especfica respecte de la fotografia s aquest moviment. Qu li aporta aquesta peculiaritat? Si la fotografia s intuci, el cinema s simplement una suma d'intucions? s el moviment una suma de petits gestos en successi? Entremig d'un gest i el segent sempre n'hi pot haver un altre, i encara un altre, i aix fins a l'infinit, i llavors el moviment no s'acompliria mai. Estem davant la paradoxa de Zen. Ara b, potser el moviment s ms aviat una totalitat que nosaltres hem descompost en fotogrames per tal de poder recrear-lo desprs fictciament. Com s que no veiem el salt d'un fotograma a l'altre? s el que Wertheimer, segons Gubern 15, va descriure com l'efecte phi ja el 1912: s la ment la que percep el moviment com a
14 GOMBRICH, Ernest. Arte e Ilusin. 1956. Cap I 15 GUBERN, Rom. La mirada opulenta. Exploracin de la iconosfera contempornea. 17

continu, en el fenomen anomenat fusi. Ara b, el fet que una imatge cobri moviment introdueix un factor essencial en la definici del cinema: el factor temps. Com diu Edgar Morin16, el temps del cinema correspon al temps psicolgic, i l'espai, a l'espai de la conscincia, la tendncia a la ubiqitat. Segons Hugo Mnsterberg, aquest factor fa del cinema una experincia molt ms propera a la conscincia. De fet, va ms enll i afirma que el cine s un fenomen mental, transcendental. La pellcula noms existeix en la ment de l'espectador, responsable que aquesta cobri sentit. Per tant, la virtut del cinema no s tant la seva semblana amb la realitat, sin amb el flux de la conscincia, ja que es tracta d'una experincia que supera les formes del mn exterior l'espai, el temps i la causalitat , de tal manera que en una pellcula el temps es pot dilatar, contraure o fer flashbacks. Bla Balzs17 tamb parla de la proximitat del cinema respecte de la realitat conscient. All que constitueix l'especificitat del film s que es tracta d'una experincia esttica sense distncia. No cal que els personatges ens comuniquin el que senten, perqu veiem all que ells veuen. La conscincia s'identifica amb ells. Ara b, si s'assembla tant a la nostra experincia transcendental, si all que succeeix davant nostre sembla una realitat percebuda sota les formes de la conscincia, com s que ho distingim de la realitat? Per Mnsterberg no es confon amb la realitat perqu es viu com una experincia esttica. Hi ha doncs una especificitat de l'experincia esttica. I aix t a veure amb el debat sobre si est b o no que els nois i noies vegin pellcules violentes o de terror, ja que podrien confondre els termes de la ficci amb els de la realitat. Un cop ms, un bon tema de dileg a classe. Per altra banda, el cinema s una forma esttica tancada en s, completa i autnoma, que alla l'espectador. No em puc resistir de citar aqu a Ramon Gmez de la Serna a Cinelandia: Los espritus de los espectadores son succionados por el cono de la mquina de proyecciones reales, mientras que los cuerpos adormecidos permanecen en la sala bajo la vigilancia de los agentes de la autoridad. 18 El cinema ens introdueix, doncs, de ple en el terreny de la ficci i dels seus lmits amb la realitat. Per s mateix, doncs, pot constituir un bon motiu per fer recerca a classe i aprofundir en el problema de la realitat de
16 MORIN, Edgar. El cine o el hombre imaginario. 1956 17 Segons MONTIEL, Alejandro. Teorias del cine. Un balance histrico. 18 GMEZ DE LA SERNA, Ramon. Cinelandia. Editorial Valdemar, Club Digenes. !995. pg 69 18

les nostres percepcions, aix com del paper que juga la ment en aquestes. Per no s aquest l'nic tema de reflexi que el cinema brinda a la filosofia. Seguint Christian Metz, podem analitzar el cinema com un llenguatge, i per fer-ho cal desmentir dues corrents. La primera, la consideraci del cinema com una metafsica d'all visible, com un doble de la realitat, s a dir, com un espai ms en del llenguatge. La segona, fer del cine una apologia de la creativitat pura, en un espai creatiu ms enll del llenguatge. La sortida entre aquestes dues vies mortes s sens dubte la semiologia del cine. Per una banda, el film no presenta la realitat sense ms, sin que s un llenguatge. En segon lloc, s intelligible a partir d'un conjunt de codis previs, encara que aquests siguin combinats o destruts de forma creativa. Per tant, un cop ms, s un llenguatge. Si s un llenguatge, s capa d'interpellar l'espectador, de produir un dileg. La nostra feina s que aquest dileg es faci explcit. Les diferents formes d'imatges en moviment - curtmetratges, llargmetratges, clips, gags, anuncis, etc. - sn seqncies de moviment que ens expliquen un histria, un fet, una ancdota. De vegades una histria acabada, de vegades inacabada, simplement un tros de realitat, a voltes tan sols un missatge. Tot seguit parlarem del missatge publicitari, per ara encara voldria afegir una ltima qesti sobre les histries cinematogrfiques. Umberto Eco coincideix amb Metz, quan afirma que el film no s una transcripci de la realitat, sin un llenguatge. Es tracta d'un llenguatge fins i tot ms ric que la paraula, ja que els diferents significats no se succeeixen al llarg d'un eix sintagmtic, sin que apareixen a la vegada. A ms, a la triple articulaci visual signe-fotograma-film hi hem d'afegir les articulacions del so i la paraula, als quals s'hi sumen, a la vegada, els codis narratius, les gramtiques del muntatge, etc. El film, doncs, constitueix un gran pou de significats expressats de forma no verbal, per que, en tant que significats, poden generar infinites interpretacions, i infinites possibilitats de dileg.

La publicitat Tot i que la publicitat es serveix sovint de recursos esttics i cinematogrfics, i per tant utilitza els codis iconogrfics de la fotografia i el cinema, es tracta d'un llenguatge amb una codificaci especfica, ja que en el camp de la publicitat es relacionen codis
19

esttics, retrics, ideolgics, codis de sensibilitat i de gust, codis estilstics i tamb codis de l'inconscient. Per tant podem dir que es pot aprendre molt d'una societat noms veient els anuncis que produeix. La publicitat t una doble utilitat per a nosaltres: per una banda, s un filmet ms que procura atreure l'atenci, moltes vegades trencant les normes comunicatives usuals. Per altra banda, vol transmetre un missatge a partir de signes sobrecarregats de significats que, fent-se explcits, poden fer aflorar certes convencions o valors socials, normalment acceptats acrticament o inconscients. Per tant, s molt indicat per a la part ms tica de l'assignatura incidir en aquells aspectes de la publicitat que puguin connotar factors ideolgics o culturals. Eco ho explica de la segent manera: ...les premisses sn acceptades sense discussi en la majoria dels casos, encara que siguin falses, i a dems, no sn definides ni sotmeses a examen19 . La classe de filosofia pot ser un bon lloc per qestionar aquest remanent acrtic. L'anunci no exposa raons per a comportar-se d'una manera determinada, sin que exposa una bandera, un estendard davant el qual es reacciona d'una manera determinada, per pura convenci. A classe de filosofia ens podem preguntar per les raons que falten. Cada missatge no fa ms que repetir all que el receptor ja esperava i coneixia. Unes expectatives implcites que podem explicitar a classe. I ms tard es pregunta: es desitgen unes coses perqu la comunicaci ens ha persuadit, o b aquesta ens ha persuadit perqu ja ho desitjvem abans? Un bon tema per un debat a la classe de Ciutadania. Pel que fa a l'aspecte ms formal, la publicitat t un doble registre: el visual i el verbal. El registre visual s ambigu, i en canvi s el registre verbal el que fixa el missatge. Segons Barthes, la imatge es prestaria a variades interpretacions si el text no hi intervingus amb funcions purament referencials. Ara b, de vegades, el text posa ell mateix en joc diferents artificis retrics, posant-se al nivell connotatiu de la imatge, jugant amb ella o contradient-la. Val la pena, doncs, en segons quins anuncis no coneguts, visionar-los primer sense so i sense el missatge final, per deixar interpretar ms lliurement el llenguatge visual, i noms desprs deixar sentir la part sonora i visionar l'anunci com a tal, amb les seves intencions explcites i els seus missatges amagats. En el cas de cartells publicitaris, es pot ocultar en un principi el missatge verbal i centrar l'atenci en la imatge. D'aquesta manera aprofitem tota la crrega significativa dels anuncis.

19 ECO Umberto. 1989 pg. 274 20

4. L'assignatura de Filosofia i Ciutadania Blocs temtics de l'assignatura Segons els temaris oficials, l'assignatura de Filosofia i Ciutadania vol ser una matria introductria de les qestions ms fonamentals de la Filosofia des del seu naixement fins als nostres dies. En conseqncia, els blocs que proposo no sn res ms que les preguntes ms generals que s'han plantejat al llarg de la histria de la filosofia. A continuaci es detallen els subtemes a tractar. 1. La pregunta sobre la filosofia. Qu s la Filosofia. La filosofia i les altres cincies. 2. La pregunta sobre la realitat. Veritat i realitat. Percepci, coneixement, llenguatge. 3. La pregunta sobre el mn i l'univers. La Metafsica i la Fsica. Origen i constituci de l'univers. La causalitat. El temps, l'espai, la matria. 4. La pregunta sobre l'home. Antropologia filosfica. Origen i evoluci humanes. Natura i cultura. Cos i ment. La mort. 5. La pregunta sobre l'acci. tica i poltica. La Ciutadania. La felicitat individual i la collectiva. Drets i llibertats. Virtuts pbliques i privades.
21

Individu i comunitat. Naturalesa de l'estat. Sistemes d'organitzaci poltica. La globalitzaci.

La importncia del dileg en l'assignatura. En l'assignatura que ens ocupa, el dileg s clau, ja que un dels objectius que es presegueixen s, principalment que l'alumne aprengui a pensar per si mateix, per tal d'esdevienir un ciutad conscient del seu lloc en la societat. D'aquesta manera, la capacitat d'interactuar amb l'entorn de manera dialogada s l'objectiu prctic principal de l'assignatura. No serveix de gran cosa que els alumnes aprenguin de memria uns continguts que hauran de reproduir mimticament en un examen final, sin que s molt ms profits si ells mateixos es fan les preguntes, aprenen a fer recerca conjunta o individual per tal d'intentar respondre-les, aprenen a expressar la seva opini un cop estan mnimament informats, i tamb a escoltar les opinions dels dems. Com aconseguir aix i amb quina dinmica de classe, es descriu ms aball en la metodologia. El paper de la imatge en l'assignatura L'anlisi de la imatge s molt apropiada en l'assignatura, ja que vivim rodejats d'imatges sobrecarregades de significats. Com hem vist en la part de la fonamentaci terica, la imatge t un poder cognitiu molt concentrat. Una imatge, una fotografia, un curt, un anunci, sn capaos de despertar molts prejudicis socials i de fer-los conscients. Sobretot els anuncis, independentment del seu valor artstic o expressiu i d'all que puguin explicar - el seu valor denotatiu -, contenen missatges amagats, o no tant amagats, sobre els desitjos, els prejudicis, els valors i els tabs d'una societat, i per tant t molt sentit que tinguin un lloc en l'assignatura de Filosofia i Ciutadania. Metodologia Com he anat puntualitzant al llarg del treball, els materials visuals i audiovisuals de qu ens volem servir poden constituir un bon incentiu per al dileg a classe. A partir de l'observaci, es posen molts significats en joc, que poden treure a la llum tant coneixements previs, com capacitats innates dels alumnes.

22

A partir d'aqu, el treball consistir en proposar un seguit d'exemples prctics per a l'assignatura del primer de Batxillerat, Filosofia i Ciutadania, basats en l'observaci d'una imatge, d'un film o filmet, o b d'un anunci. Introduir el factor ficci, a ms de fer experimentables certs conceptes, serveix de matria prima per desencadenar un dileg, on, guiats a partir de preguntes, els alumnes poden comenar a pensar per s mateixos en els diferents problemes que s'ha plantejat la filosofia al llarg de la seva histria. L'objectiu s, doncs, que no es trobin les preguntes ja plantejades, sin que tinguin l'oportunitat de plantejar-les ells mateixos. D'aquesta manera, l'assignatura de Filosofia cobra tot el seu sentit, en tant que contribueix a l'autonomia del pensament, per a ms converteix la classe de filosofia en una classe prctica, on els alumnes demanen ells mateixos els continguts. El que es pretn s, no presentar-los els problemes de la filosofia sense ms, com a contingut a aprendre, sin fer que aquests problemes siguin tamb, en certa manera, els seus problemes. Tot seguit, aquesta metodologia preveu que el mateix grup classe, un cop plantejat correctament el problema, busqui la manera d'abordar-lo amb coneixement de causa, i s'organitzi per tal de realitzar recerques en diferents mbits de les cincies i la cultura, de manera que es pugui constituir un grup de recerca que, ms que estudiar, vagi descobrint els continguts de l'assignatura. Els objectius generals de la metodologia inclouen, doncs, tres eixos bsics: l'afinament de la capacitat d'observaci i d'interpretaci, el desenvolupament de la capacitat de raonar, i l'estimulaci de l'autonomia i de l'habilitat de recerca i transmissi de coneixement. En el cas de l'anlisi d'una imatge o d'un film, es procedir de manera que els alumnes puguin fer una primera pluja d'idees o reflexions que la imatge els hagi despertat. Seguidament, es proposaran un seguit de preguntes en un full d'observaci, per tal de guiar la interpretaci vers el plantejament filosfic buscat. Pel que fa als anuncis publicitaris audiovisuals, es proposa visionar-los i interpretarlos, en un principi, com a llenguatge cinematogrfic, i noms a posteriori es fa una anlisi semiolgica del missatge publicitari com a tal. D'aquesta manera es pretn incidir en l'aspecte ms social de l'assignatura, el de la ciutadania, tot despertant la conscincia de classe consumidora, de la qual els adolescents formen un gruix considerable.

23

La realitzaci del full d'observaci suposa el plantejament d'un dileg a classe sobre la interpretaci de la imatge observada, per tant fora ideal que es realitzs de manera collectiva, o b en petits grups que desprs posarien en com les seves respectives visions. A continuaci, es proposa una o diferents preguntes de reflexi que exigeixin un posicionament raonat, per provocar un petit debat a classe. Eventualment es decidiran les diferents vies d'investigaci que caldr obrir per tal d'aclarir la qesti plantejada, i es repartiran les tasques de recerca per grups. La proposta s que, segons les assignatures que ms els motivin, els mateixos alumnes busquin informaci pertinent ( funcionament del cinematgraf, perspectiva pictrica, com funciona el nostre sistema perceptiu, alteracions de la percepci, teories de l'origen de l'univers, sobre la constituci de la matria, sobre sistemes operatius i de circulaci de la informaci etc. per tal d'ajudar en l'aclariment de la pregunta plantejada. Es pretn, doncs, fomentar la interdiscipinarietat en la mesura del possible, aix com l'estimulaci dels interessos propis de cada alumne. La tasca final consistir en un escrit on es recullin les diferents posicions sobre el tema que s'han donat a classe, la prpia opini, i les vies d'investigaci que s'han decidit obrir per tal d'avanar en la recerca, si s'escau. La tasca final, doncs, est emmarcada dins una activitat continuada molt ms ampla, en la qual cada alumne haur de portar un diari on vagi relatant la seva prpia vivncia del procs de recerca collectiu, que tindr una puntuaci dins l'avaluaci.

24

5. Activitats proposades. Tot seguit faig una srie de propostes per treballar amb imatges en l'assignatura de Filosofia i Ciutadania. Es tracta de diferents activitats a partir del visionament d'imatges que es proposen als alumnes per tal de despertar una reflexi i un dileg sobre els diferents temes o blocs de l'assignatura. Els materials proposats s'ordenaran segons els blocs descrits anteriorment. Per a cada imatge trobareu tres fitxes: una fitxa de l'activitat, on es descriuen els continguts, objecius seqenciaci i altres detalls de l'activitat. A continuaci adjunto una fitxa del document on es descriuen les dades ms importants de la imatge o video, un breu resum o descripci, i un seguit de temes relacionats, aix com altres materials, videos o textos, per ampliar les activitats. El material bibliogrfic est detallat a la part de bibliografia. Tamb afegeixo un full d'observaci, que s l'activitat que els alumnes realitzen immediatament sobre el video o imatge, amb algunes repostes possibles. Finalment hi ha unes preguntes de reflexi ms generals, que podria ser necessari que el professor / la professora plantegs. Ara b, s possible que en el dileg sobre la mateixa observaci sorgssin aquests temes de forma espontnia.

25

BLOC: La pregunta per la filosofia ACTIVITAT: 1.1 Descripci Objectius

Imatges per a la histria de la filosofia

Activitat per a una primera caracteritzaci de la Filosofia a partir d'imatges corresponents a diferents moments de la histria. - Caracteritzar la reflexi filosfica - Observar els canvis que ha sofert la Filosofia durant la seva histria.

Organitzadors previs Continguts Seqncia

- Coneixements previs dels alumnes Caracterstiques de la reflexi filosfica Canvis en la Filosofia al llarg de la histria.

- Primer visionat de les imatges. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci i segon visionat. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? Podem demanar voluntaris per fer recerca i presentar-ne els resultats davant els companys en una propera sessi. - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Imatges: La filosofia regnant sobre les set arts lliberals. Herrada de Landsberg La filosofia de Newton segons Voltaire. El Pensador. Rodin Defensa de la Filosofia. Miguel Brieva - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

2 sessions

26

IMATGE Enllaos

ACTIVITAT 1.1 Imatges per a la histria de la filosofia http://plataformafilosofia.blogspot.com/2008/02/la-plataformailustrada.html Bloc de la Plataforma de Defensa de la Filosofia http://nibiryukov.narod.ru/nb_pinacoteca/nbe_pinacoteca_artists_b.ht m Philosophy and Philosophers in Art. http://lehrman.isi.org/media/images/originals/Philosophy_Reigning_ov er_the_Seven_Liberal_Arts.jpg Filosofia regnant sobre les set arts liberals http://hsci.cas.ou.edu/galleries/18thCentury/Voltaire/1738b/Voltaire1738b-000fp-image/ Voltaire i la filosofia de Newton.

Tipus Autors Descripci

Illustracions i Escultura Herrada de Landsberg, Voltaire, Rodin, Miguel Brieva Filosofia regnant sobre les set arts liberals. Herrada de Landsberg. A : Hortus Deliciarum. Enciclopdia Illustrada. 1180. Representaci de les diferents cincies estudiades a l'poca d'aquesta abadessa alsaciana. La filosofia apareix representada en una posici central, asseguda en un tron, coronada, i acompanyada de Scrates i Plat. Al seu voltant, hi sn representades les cincies de la gramtica, la retrica, la dialctica, msica, aritmtica, geometria, i astronomia, totes encarnades en figures femenines. Fora del cercle i a la part inferior de la illustraci, hi ha els poetes i els mags. Philosophy of Newton. Voltaire Illustraci pertanyent a la portada del llibre de Voltaire Elements de la Filosofia de Newton, del 1738. La Filosofia tradueix l'obra de Newton. El manuscrit de Voltaire s illuminat per una llum divina que sembla provenir del mateix Newton. Aquesta llum s reflectida pel mirall que sost una musa, caracteritzada com a Emile du Chatelet, traductora de l'obra de Newton, collaboradora i dona de l'escriptor. El Pensador. Rodin Defensa de la Filosofia. Miguel Brieva

Temes a tractar

Caracterstiques de la reflexi filosfica

27

Canvis en la Filosofia al llarg de la histria. Situaci actual de la Filosofia. La Filosofia i l'educaci. La Filosofia i les altres cincies. La classificaci del saber i l'especialitzaci.

Materials relacionats

- http://es.wikipedia.org/wiki/Herrada_de_Landsberg http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Voltaire_Philosophy_of_Newt on_frontispiece.jpg http://hsci.ou.edu/galleries/ History of Science Galeria d'imatges - J. Mostern. Filosofa y ciencias

Matries relacionades

- Histria de l'Art - Cincies.

28

ACTIVITAT : 1.1 Imatges per a la histria de la filosofia

FULL D'OBSERVACI

3 4 1. Observa cadascuna de les imatges. A quina poca creus que correspon cadascuna? Fes recerca sobre els autors i autores, i sobre l'poca. Exposa els resultats a classe. 2. Imatge 1. Quina s la posici de la Filosofia en aquesta representaci? Com est representada? Qu indica aix? 3. Quins personatges estan asseguts a la vora de la Filosofia? 4. Quines cincies els envolten? Com estan representades? Com interpretes aquest fet?

29

5. Quines disciplines es queden fora del cercle? Per qu creus que estan excloses? Qu feien els poetes i els mags en aquesta poca? Si conv, fes recerca i informa els teus companys. 6. Imatge 2. Com resumiries all que est representat en la imatge? Qu creus que representa la llum? I el mirall? Qui creus que s el personatge assegut ms amunt? Quins altres objectes et criden l'atenci? 7. Com caracteritzaries la concepci de la filosofia en aquesta poca? 8. Fes recerca sobre la ubicaci d'aquesta imatge i explica-ho als teus companys. 9. Imatge 3. Descriu la imatge. Per qu creus que s un home? Per qu creus que va despullat? 10. Com caracteritzaries aquesta actitud o manera de pensar? 11. Imatge 4. Quina actitud diferencia aquesta imatge de les altres? 12. Com interpretes el llenguatge irnic de l'autor? 13. Quina posici creus que ocupa la filosofia en aquesta poca en relaci amb les altres cincies? TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1.Intenteu extreure una mnima definici de filosofia a partir de l'observaci que heu realitzat. 2. Quina diferncia creieu que podem establir actualment entre la filosofia i les altres cincies? 3. Creieu que s important la filosofia per a la vostra educaci? Per qu? Quin paper t la filosofia actualment? 4. Quina penseu que s la millor manera de filosofar? Per qu?

30

BLOC: La pregunta per la filosofia Descripci Objectius Organitzadors previs Continguts

ACTIVITAT: 1.2

La xarxa de la cincia

Activitat d'avaluaci inicial sobre la cincia. Actualitzar coneixements previs sobre el procediment cientfic. Coneixements previs de l'alumne El procediment cientfic. Collaboraci entre cientfics. El sorgiment d'una teoria i la seva refutaci. Cincia i tecnologia.

Seqncia

- Primer visionament de l'anunci. Aclariment del tema. - Enumeraci i descripci dels elements de l'anunci que els hagin cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci i segon visionament de l'anunci. - Aprofundiment i dileg sobre aquests aspectes. - Tasca final: escrit sobre les semblances i diferncies entre filosofia i cincia.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla anunci Audi A4: http://es.youtube.com/watch?v=ZB7MFM0HDWg&feature=related - Gui d'observaci

Criteris d'avaluaci

- Participaci en el dileg. - Emplenament del gui d'observaci. - Interpretaci dels textos proposats.

Temps previst

1 sessi

31

ANUNCI Enlla Producte Idioma Duraci Argument

ACTIVITAT 1.2 La xarxa de la cincia http://es.youtube.com/watch?v=ZB7MFM0HDWg&feature=related Cotxe AUDI A4 Mut, Ttols en castell 1 min. 31 seg. L'anunci comena en una habitaci enorme i buida. Noms un home amb bata blanca est traient una forma caragolant un cordill amb els dits. Poc a poc, s'hi van ajuntant altres homes i dones que fan altres formes. Seguidament, ajuntant unes formes amb les altres, veiem que van sorgint diferents parts d'un cotxe. El moment s emocionant. Els enginyers estan seriosos, per a la vegada divertits, concentrats. Finalment veiem el cotxe acabat, i tots es miren amb satisfacci i complicitat. Noms un detall final manca. Tots animen al que falta per tal que hi posi el seu gra de sorra. Per en fer-ho, la figura del cotxe desapareix. La imatge i l'estatus social del cientfic. La construcci social del cientfic i contrast amb la del filsof. Cincia i creativitat La collaboraci entre cientfics. La correspondncia entre diferents teories El mtode geomtric o matemtic. Aspectes emotius dels descobriment i la investigaci cientfica. La motivaci del cientfic: terica o prctica? Relaci entre cincia i tecnologia El prestigi social de la cincia La cincia com a segell de qualitat o infallibilitat o seguretat. Es ven un cotxe o es ven seguretat?

Temes a tractar

Materials relacionats Matries relacionades

- J. Mostern. Filosofa y ciencias. - Cincies naturals

32

ACTIVITAT :1.2 La xarxa de la cincia

FULL D'OBSERVACI

1. Descripci fsica dels personatges. Quin aspecte tenen i qu comunica aquesta imatge?

La imatge i l'estatus social del cientfic. La construcci social del cientfic i contrast amb la del filsof.

2. Com t'imagines tu un cientfic? Qu el diferencia d'aquesta imatge? Qu creus que signifiquen aquestes diferncies? 3. Para esment en l'argument de l'anunci. Com comena tot? Qu creus que vol dir aquest moment?

Cincia i creativitat Es pot ser absolutament original i partir de zero? O noms es pot construir a partir d'idees dels altres? Com es comena? Per casualitat (Eureka d'Arquimedes) o buscant una altra cosa (Einstein), o fent-se una pregunta nova (Galileu).

4. Qu succeeix desprs? Qu ens indica aquest moment en relaci a la cincia?

La collaboraci entre cientfics. La correspondncia entre diferents teories, que es poden unificar. Experimentaci i desenvolupament de les teories, en funci d'una finalitat comuna. Exemples de coordinaci de teories o descobriments: teoria corpuscular i electromagntica (unificades per Einstein)

5. Quin instrument fan servir? Qu vol dir?

Els cordills poden representar la unificaci del mtode. El mtode geomtric o matemtic. Altres mtodes coneguts

6. Fixa't en les expressions dels personatges. Com se senten en aquest moment? Quina relaci hi ha entre ells?

Aspectes emotius dels descobriment i la investigaci cientfica. Complicitat Igualtat Curiositat L'alegria del descobriment

7. Com s'acaba l'anunci? Qu ha passat?

La refutaci d'una teoria. Una sola observaci pot refutar una teoria? Exemples: El final del model geocntric.

8. Quin s l'objecte de la feina dels cientfics en l'anunci? Quina s la motivaci en

33

aquest cas? s sempre aix? Creus que s la motivaci principal del cientfic? Si no quina s?

La motivaci del cientfic: terica o prctica? Relaci entre cincia i tecnologia i el paper de les marques. s comercial. Altres usos utilitaris de la cincia (medicina, exrcit, instruments per al coneixement...)

9. Aix s un anunci. Quina s la seva finalitat? Qu ens vol dir del producte?

El prestigi social de la cincia La cincia com a segell de qualitat o infallibilitat o seguretat. Es ven un cotxe o es ven seguretat?

TEMES DE REFLEXI 1. Creus que es pot ser absolutament original i partir de zero? O noms es pot construir a partir d'idees dels altres? 2. Coneixes diferents casos de descobriments cientfics que s'hagin donat per casualitat , o b investigant una altra cosa, o b formulant una pregunta nova? Feu recerca i expliqueu-ne algun la sessi segent. 3. Quins filsofs i filsofes coneixeu? Si no en coneixeu cap, feu recerca sobre algun i fixeu-vos en quines matries es dedica. Sn semblants a les de la cincia? . Quina relaci creus que t la filosofia amb la cincia? Anomeneu semblances i diferncies.

34

BLOC: La pregunta per la filosofia Descripci Objectius

ACTIVITAT: 1.3

Theo Jansen i la relaci entre cincia i art.

Activitat d'aprofundiment sobre la naturalesa de la cincia. - Delimitar l'mbit d'all que anomenem cincia. - Reflexionar sobre la interdisciplinarietat entre els diferents camps del saber i la cultura.

Organitzadors previs Continguts

- Caracterstiques del saber cientfic - Relaci entre cincia i tecnologia - Definici de l'mbit de la cincia. - Relaci entre cincia i art. - Cincia i tecnologia.

Seqncia

- Primer visionament de l'anunci. Aclariment del tema. - Enumeraci i descripci dels elements de l'anunci que els hagin cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci i segon visionament de l'anunci. - Aprofundiment i dileg sobre aquests aspectes. - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? Podem demanar voluntaris per fer recerca i presentar-ne els resultats davant els companys en una propera sessi. - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla anunci BMW: http://es.youtube.com/watch?v=a7Ny5BYc-Fs&NR=1 - Full d'observaci

Criteris d'avaluaci

- Participaci en el dileg. - Emplenament del full d'observaci. - Interpretaci dels textos proposats.

Temps previst

1 sessi

35

ANUNCI Enlla Producte Idioma Duraci Argument

ACTIVITAT 1.3 Theo Jansen i la relaci entre cincia i art http://es.youtube.com/watch?v=a7Ny5BYc-Fs&NR=1 Cotxe BMW Angls, sense subttols 1 min 6 seg L'anunci t la forma d'un mini-documental sobre Theo Jansen, un artista que s'autoanomena escultor cintic. Mentre veiem imatges del treball de l'artista i del funcionament d'una de les seves obres en moviment, una espcie d'animal mecnic, sentim el mateix artista parlant sobre all que per ell s art. Les meves escultures sn fetes de materials molt lleugers i mogudes pel vent. El problema com a enginyer era trobar el progrs de la mobilitat. Una altra part com a artista, que vol esculpir l'aire que ens rodeja. Sempre he intentat d'empnyer els lmits del que sabem. I aix sembla possible en aquest moment. Els murs entre l'art i l'enginyeria existeixen noms en les nostres ments. (Ttols: I pocs tenen la capacitat de veure-hi ms enll d'ells. BMW: Definir innovaci)

Temes a tractar

- La definici de cincia, ms problemtica del que sembla en un principi. Podem fer veure que all que diferencia aquest artista d'un enginyer s que la seva obra no t una utilitat (en el sentit en que diem que la t la tecnologia). Per tant, podem parlar de la utilitat de la cincia, i de la seva relaci amb la tecnologia, tenint en compte que sn dos formes diferents de coneixement. - Tamb ens podem preguntar sobre la utilitat de l'art. - El paper de la creativitat en cincia - Semitica del signe: qu ens vol dir aquest anunci? Que el cotxe s una uni d'art i cincia, de bellesa i eficincia. Com a ideals de la societat. Va dirigit a gent culta.

Textos relacionats

- Aristtil: sobre la definici de cincia (episteme), tecnologia (techn) i art (poiesis). Fsica II - Plat: diferncia entre cincia i art. Repblica X. - Leonardo Da Vinci: l'artista del renaixement.

Matries relacionades

- Fsica - Histria de l'Art

36

ACTIVITAT :1.3 Theo Jansen i la relaci entre cincia i art.

FULL D'OBSERVACI

1. Descripci fsica del personatge. Quin aspecte t i qu comunica aquesta imatge?

La imatge i l'estatus social de l'artista La construcci social de l'artista i contrast amb la del cientfic.

2. Com t'imagines tu un artista? Qu el diferencia d'aquesta imatge? Et recorda algun altre artista? - Possible associaci amb Leonardo Da Vinci. 3. Para esment en l'obra. Qu ha construt l'artista? Et resulta bell? Per qu?

Cincia i creativitat Invents tecnolgics que poden resultar bells. Cincia i bellesa. Pot ser que acceptem una teoria ms per bella que per vertadera?

4. Qu diu Theo Jansen? Destaca algun aspecte del seu discurs que t'hagi cridat l'atenci.

Artista i enginyer a la vegada. No hi ha lmits entre cincia i art. Els lmits del que sabem, les barreres entre les diferents branques del saber Altres casos de fusi de lmits: el naixement del cinema com a fusi entre qumica, mecnica i art, matemtiques i fsica, llengua i informtica,

5. Qu distingeix l'obra artstica de la cientfica segons Jansen?

L'artista persegueix la finalitat d'esculpir l'aire. Aix no t cap ms finalitat. A l'enginyer li preocupa el com, la manera d'aconseguir aquesta finalitat.

6. Fixa't en els ttols del final. Qu es pretn vendre i com?

El cotxe com a uni de bellesa i tecnologia

7. A qui creus que va dirigit? Per qu? - A gent de classe alta, a gent culta, a gent gran. TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1. Coneixes altres artistes com Theo Jansen? Quins? Busca informaci sobre ells i exposa els resultats a classe. 2. Anomena altres exemples de fusi de lmits entre cincia i art. 3. Qu distingeix segons tu cincia i art? Fes un escrit sobre aquest tema.

37

BLOC: La pregunta per la realitat Descripci Objectius

ACTIVITAT : 2.1

El conductor daltnic

El daltonisme com a exemple del relativisme de la percepci - Reflexionar sobre els problemes de la percepci en base a l'exemple del daltonisme. - Introduir-se en les diferents teories del coneixement. - Considerar el paper de la ment en la percepci. - Posicionar-se raonadament davant el dilema: Tenim accs a la realitat?

Organitzadors previs Continguts

- Coneixements previs dels alumnes. El daltonisme i altres casos de distorsi de la percepci. El paper de la ment en la percepci. El problema del coneixement del mn i les seves fonts.

Seqncia

- Primer visionat de l'anunci. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Debat: Tenim accis a la realitat? - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? Podem demanar voluntaris per fer recerca sobre diferents aspectes de la percepci i presentar-ne els resultats davant els companys en una propera sessi. - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://es.youtube.com/watch?v=eMrETrSNAQQ - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

2 sessions de 50 minuts.

38

ANUNCI Enlla Producte Idioma Duraci Argument

ACTIVITAT 2.1 El conductor daltnic http://es.youtube.com/watch?v=eMrETrSNAQQ Cotxe. VW GOLF. Castell 40 segons El protagonista de l'anunci s el narrador en primera persona de les seves prpies percepcions. Aix com resulta impossible en la realitat, tenim la sort de veure les coses tal i com ell les veu. Aix ens permet comprovar que all que jo anomeno blau, ell ho anomena groc, el vermell verd, i al revs. Ara b, ell insisteix que aix s el que sempre li han dit. Per exemple, li han dit que els marcians sn verds, i nosaltres els veiem vermells. Tamb veiem que el seu cotxe s vermell, per diu que li han dit que s verd. El final sorprenent s que, tot i all que li han dit, ell insisteix en una cosa: el seu cotxe s vermell (i veiem un cotxe verd). Poder suggestiu de la ment? Als ttols finals hi diu: A qui li importen els marcians?

Temes a tractar

- El daltonisme. - El significat social dels colors. - Els noms i les coses: llenguatge com a convenci. - El relativisme de la percepci versus universalisme de la ra. - El funcionament del nostre aparell perceptiu. - El paper de la ment en la percepci. - Expectativa social i percepci. - Teoria del coneixement.

Textos relacionats

- Sofistes Plat: relativisme del coneixement i del llenguatge. - Descartes: dubte sobre la validesa objectiva de les representacions. - Descartes: Solipsisme

Matries relacionades

- Biologia - Psicologia

39

ACTIVITAT : 2.1 El conductor daltnic

FULL D'OBSERVACI

1. Quin fet succeeix en aquest anunci, que en la nostra vida quotidiana s impossible? Veiem les coses tal i com les veu l'altre. Veiem les representacions de l'altre. Jo noms tinc accis a les meves representacions. 2. Quines imatges corresponen a all que ell veu, i quines a all que veiem nosaltres? Nosaltres el veiem a ell, i el cotxe al final s verd (fixeu-vos en les plantes del fons: sn verdes) Ell veu: el sol, els gira-sols, els taxis, el pltan, el mar, el cel, la sang, la bandera xina, els marcians, la gespa, el cotxe vermell (ho sabem perqu les plantes sn vermelles). 3. Quins colors intercanvia?

Vermell verd Blau groc

4. Quan el protagonista ens dna el nom dels colors, en quin aspecte insisteix? Qui ha donat nom als colors que veu?

Insisteix en el fet que aix s el que li han dit. La societat, la llengua, els lingistes, els avantpassats, ... poden ser els autors dels noms de les coses.

5. De quin color li han dit que s el seu cotxe? De quin color veu ell el cotxe?

Li han dit que s verd, i ell el veu vermell.

6. De quin color creu ell que s el seu cotxe? Com el veiem nosaltres? Com interpretes aquest final? Nosaltres el veiem verd (imatge final objectiva), per ell el veu vermell Per tant, s l'nica cosa que no es creu, que el seu cotxe sigui verd. En aquest cas, ell posa el nom al color segons la seva sensaci, trencat amb all que li han dit. Potser vol imposar el seu desig a all que sempre li han dit. Per ell vol que sigui vermell perqu un cotxe vermell t un carcter que no t un cotxe verd. (rebellia, vida, velocitat, energia, ...) 7. Fixa't en els ttols del final. Qu vol dir?

No ens importa de quin color siguin els marcians. Ens importa el color del nostre cotxe. Un cotxe juvenil

8. A qui creus que va dirigit? Per qu? - A gent jove i inconformista, per que segueix la moda. (Contradicci?)

40

TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1. Com podrem comprovar si ell veu els mateixos colors que nosaltres? Com pots saber si el teu company veu els mateixos colors que tu? L'objectivitat: existeix? S'hi pot accedir? 2. Anomena altres casos on es doni una distorsi de la percepci. Podem estar segurs que aix no ens passa sempre? 3. Creus que els noms tenen alguna cosa a veure amb les coses, o sn una pura convenci? 4. Creus que tenim accis a la realitat tal i com s en ella mateixa? TASCA FINAL - Fes un breu escrit amb les teves conclusions sobre la pregunta 4.

41

BLOC: La pregunta per la realitat Descripci Objectius

ACTIVITAT: 2.2

Res no s el que sembla.

Activitat d'aprofundiment sobre la naturalesa del llenguatge a partir d'un filmet. - Reflexionar sobre la naturalesa del llenguatge. - Indagar en les caracterstiques del llenguatge potic. - Considerar les conseqncies del relativisme.

Organitzadors previs

- Teories de la percepci. - Teories del llenguatge. - Introducci a la lgica.

Continguts

La naturalesa del llenguatge. El llenguatge potic i el subjectivisme. El relativisme.

Seqncia

- Divisi de la classe en dos grups. - El grup A surt de l'aula. El grup B fa un primer visionat del filmet. - El grup B intenta explicar a l'A la idea del vdeo sense anomenar cap dels exemples. - Visionat general. El grup A anomena els aspectes que li han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://es.youtube.com/watch?v=8HUiavoLUpM&feature=related - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

2 sessions

42

FILMET Enlla Autor

ACTIVITAT 2.2

Res no s el que sembla

http://es.youtube.com/watch?v=8HUiavoLUpM&feature=related Idea: Ivn Chorot Collaboraci: Horacio Ladrn de Guevara Text: Horacio Ladrn de Guevara Realitzaci de Vdeo: Ivn Chorot

Idioma Duraci Argument

Castell 3 min. 32 seg. "Todo muro es una puerta, dijo Emerson, y podramos seguir. Un libro no es un libro, es un espejo piadoso donde puedes encontrarte." La apreciacin de la realidad no es tal y como se aparenta, hay mucho mas abajo, y sobre todo encima. Nada es lo que parece, todo es discutible, pero algo siempre es verdadero. (dels autors)

Temes a tractar

- El llenguatge. La creaci de paraules. - El llenguatge com a convenci. - El relativisme del llenguatge i la percepci. - El llenguatge potic. La confecci de metfores. - Els lmits de la lgica. - Aparena i realitat.

Materials relacionats

- Nietzsche. Veritat i mentida en sentit extramoral. - Protgoras. Sobre el relativisme del llenguatge. - Emerson. http://es.wikipedia.org/wiki/Ralph_Waldo_Emerson

Matries relacionades

- Llengua i Literatura - Art

43

ACTIVITAT : 2.2

Res no s el que sembla

FULL D'OBSERVACI

1. Fes un primer visionat del vdeo i digues com l'explicaries als companys que no l'han vist. 2. Quina s l'estructura de les frases? Com comencen en general? X no s X, s Y. 3. Anomena en un llistat 5 dels termes que apareixen definits en el filmet i la seva traducci.

4. Qu creus que diferencia el terme negat de l'afirmat? Quina actitud creus que motiva les definicions alternatives? El primer terme fa un s denotatiu del llenguatge. El segon, l'afirmat, correspon a una actitud potica o fins i tot rebel, contra el significat convingut de les paraules. 5. Per qu has triat els termes de la pregunta 3?

6. Quina altra definici els donaries tu?

7. Compara el teu llistat i les teves definicions amb les dels teus companys. 8. Tria tu una imatge o fes tu mateix/a una fotografia o dibuix. A continuaci proposa una altra denominaci per a l'objecte de la teva representaci tal i com es fa en el vdeo.

TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1. Hi han hagut a classe dues definicions o concepcions iguals d'una mateix terme? Per qu creus que s aix? 2. Creus que les paraules sn neutres i que la seva funci s purament la de designar un objecte? O b creus que tamb el valoren? 3. En quin context i amb quina finalitat creus que es pot transgredir la lgica i dir : A no s A? Quan creus que no s lcit? 4. Tasca final. Fes un recull per escrit del que s'ha dit a classe i expressa la teva opini sobre la pregunta 3.

44

BLOC: La pregunta sobre el mn Descripci Objectius

ACTIVITAT: 3.1

Les coses d'a prop.

Sobre la constituci de la matria. - Entendre el problema de la constituci de la matria - Reflexionar sobre la indivisibilitat de l'tom i la naturalesa de la matria. - Reflexionar sobre la diferncia entre les nostres percepcions i all que podem observar a partir de lents i altres instruments

Organitzadors previs Continguts

- Coneixements previs de l'alumne El problema de la constituci de la matria L'atomisme El nostre accs al coneixement del mn.

Seqncia

- Primer visionat de l'anunci. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://es.youtube.com/watch?v=ROOD45bPy7Q&NR=1 - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

1 sessi

45

ANUNCI Enlla Producte Idioma Duraci Argument

ACTIVITAT 3.1 Les coses d'a prop http://es.youtube.com/watch?v=ROOD45bPy7Q&NR=1 Cotxe Audi A4. Castell 30 segons Se'ns mostren diferents imatges amb els materials d'un cotxe augmentats entre 500 i 2000 vegades. Ttols final: A que no havia visto nunca un Audi tan de cerca?

Temes a tractar

- El problema de la constituci de la matria - L'atomisme - El nostre accs al coneixement del mn. - L'heterogenetat dels diferents materials.

Textos relacionats Matries relacionades - Fsica

46

ACTIVITAT 3.1 Les coses d'a prop 1. Fixa't primer en all que veus i intenta descriure-ho. 2. Ara fixa't en els ttols. Qu s cada cosa? Una ampliaci dels materials d'un cotxe. 3. Qu ms ens indiquen els ttols? El nombre d'augments de cada imatge. 4. Quin s el missatge de l'anunci?

FULL D'OBSERVACI

Potser el fet d'ensenyar-nos un cotxe tan ampliat dna la idea que all que importa no s all que es veu, sin el que no es veu. 5. A qui creus que va dirigit? Per qu? A gent que busqui fiabilitat, i no noms disseny. Pel que hem dit al punt 4.

TEMES DE REFLEXI 1. Grcies a quins instruments podem observar la matria de prop? Quan vam comenar a disposar d'aquests instruments? Fes recerca i informa els teus companys. 2. Creus que encara ens hi podrem atansar ms? I desprs encara ms? 3. Creus que podrem descomposar la matria infinitament? 4. Quines sn les ltimes partcules que constitueixen la matria segons la comunitat cientfica actual? Si conv, feu recerca. 5. Tasca final. Redacta un text en el teu diari sobre el que s'ha dit a classe, quines coses s'han decidit investigar i adjunta-hi la teva opini argumentada sobre el segent tema: Fem cincia a partir de les nostres percepcions o les nostres percepcions estan condicionades per la cincia?

47

BLOC: La pregunta sobre el mn Descripci Objectius

ACTIVITAT: 3.2

L'efecte dmino

El principi de causalitat. El mecanicisme. - Reflexionar sobre les causes del moviment. - Entendre el principi de causalitat - Definir el mecanicisme. - Distingir el mecanicisme d'altres sistemes causals. - Definir el determinisme

Organitzadors previs - Teories sobre l'origen de l'univers. - Fsica d'Aristtil i de Galileu. Continguts - El principi de causalitat - Les causes del moviment i la causa primera - El mecanicisme - Altres sistemes causals. (Sistema aristotlic) - El determinisme. Seqncia - Primer visionat de l'anunci. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci i dileg. - Debat: Creus que hi ha una causa primera i que la podem conixer? - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? Podem demanar voluntaris per fer recerca i presentar-ne els resultats davant els companys. - Tasca final. Escrit d'opini sobre el tema: Ests d'acord en qu tot forma part d'un pla i es pot preveure? Recursos - Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://es.youtube.com/watch?v=g2VCfOC69jc - Full d'observaci annex. Criteris d'avaluaci - Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final. Temps previst 1 sessi

48

ANUNCI Enlla Producte Idioma Duraci Argument

ACTIVITAT 3.2 L'efecte dmino. http://es.youtube.com/watch?v=g2VCfOC69jc Cotxe. HONDA ACCORD. Angls 2 minuts Es tracta d'un anunci molt enginys on les diferents peces d'un cotxe desmuntat conformen una cadena causal travada al millmetre, on una pea provoca el moviment de l'altra, segons un efecte domino. Al principi de la cadena roda una petita anella, que provoca el moviment d'una altra, etc. Al final de la cadena hi ha el cotxe, quan la veu en off diu: Isn't it nice, when things just work? (No s bonic quan les coses simplement funcionen?) Ttols finals: Accord. Honda. The power of dreams.

Temes a tractar

- El principi de causalitat - Les causes del moviment i la causa primera - El mecanicisme - El determinisme - La predictibilitat d'un sistema - Altres sistemes causals. (Sistema aristotlic) - Veritat, ordre i bellesa.

Textos relacionats

- Aristtil. Metafsica. - Descartes. Tractat de l'home. - Chalmers. Qu s esa cosa llamada ciencia?

Matries relacionades

- Fsica

49

ACTIVITAT 3.2 L'efecte dmino

FULL D'OBSERVACI

1. Quina mena de relaci mantenen els cossos entre s? Tenen el mateix rang dins la cadena, i el mateix tipus de contacte, merament fsic, de transmissi de moviment. No hi ha relaci a distncia. Els cossos no es mouen per s mateixos, sin que necessiten que un altre cos els mogui. 2. Quin s el desencadenant de tot plegat? La primera cosa que es mou i mou les altres s una petita anella. Alguna cosa l'ha d'haver mogut abans. 3. Qu es troba al final del procs? - El cotxe com a producte final. 4. Fixa't en els ttols del final. Qu es pretn vendre i com? El cotxe funciona b. El procs s bell, ja que tot funciona. 6. A qui creus que va dirigit? Per qu? - Gent curiosa i prctica, potser.

TEMES DE REFLEXI 1. La relaci causal entre els cossos s'assembla a la descrita per Descartes (mecanicisme) o per Aristtil (biologisme)? Per qu?

S'assembla al mecanicisme, ja que s una mera relaci fsica entre els cossos. Pel principi d'inrcia, es mantenen en el seu mateix estat fins que entren en contacte amb un altre cos. Els cossos sn passius i no tenen vida prpia. S'assembla a l'aristotlic en tant que hi ha una causa final.

2. Quina s en realitat la primera causa d'aquesta cadena causal i que no es veu a les imatges? Qu la distingeix de les causes intermitges? S'ha de tractar d'alguna cosa que no sigui moguda per cap altra, ja que si no no seria la primera. A ms, hi hauria d'haver una voluntat al darrera 3. Quan arriba aquest sistema causal al reps? El final del moviment s'identifica amb la finalitat d'aquest? Amb l'aparici del cotxe. S. I aquesta no s una caracterstica del mecanicisme. 4. Et sembla que forma part d'un pla? Qu implica aix? Si forma part d'un pla, les coses no es mouen per atzar, sin que el seu moviment est previst. Per tant, si es dna la causa primera, necessriament s'ha de donar el resultat final. Si s producte d'un pla, hauria de ser previsible, almenys per la ment que l'ha ideat

50

BLOC: La pregunta sobre el mn Descripci Objectius

ACTIVITAT : 3.3

La llgrima mecnica

Activitat d'avaluaci inicial sobre la naturalesa de la matria i el seu funcionament. - Plantejar la pregunta sobre la naturalesa del ser hum. - Plantejar les diferents teories sobre el moviment de la matria. - Introduir-se en les teories mecanicistes.

Organitzadors previs Continguts

- Temes de fsica i metafsica sobre la constituci de la matria. El mecanicisme El reduccionisme materialista La intelligncia artificial

Seqncia

- Audici de la msica, sense imatges i comentari. - Primer visionat de l'anunci. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Debat: Es pot reduir l'activitat mental a la material? - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=7HK2Mu9_Ys&feature=related - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

1 sessi

51

ANUNCI Enlla Producte Idioma Duraci Argument

ACTIVITAT 3.3 La llgrima mecnica. http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=7HK2Mu9_Ys&feature=related Cotxe AUDI RS4 Castell 1 minut En primer lloc veiem el que semblen els engranatges d'un motor en funcionament. s desprs, quan la imatge s'amplia, que veiem que es tracta d'un cor bombejant accelerant-se. Desprs veiem com automticament uns pls accionats mecnicament es posen drets, al mateix temps que uns vectors superposats ens indiquen en tot moment les coordenades de cadascun dels seus moviments. El pla segent tornen a ser uns engranatges, que desprs veiem que constitueixen un ull. La pupilla es dilata, i una mena d'injectors comencen a segregar un lquid. s una llgrima. Text: Diseado para emocionar. Seguidament apareix la imatge del cotxe.

Temes a tractar

La visi mecanicista de la matria El reduccionisme materialista El problema ment matria. El cognitivisme La intelligncia artificial, el test de Turing.

Textos relacionats

- Descartes. Tractat de l'home. - Antonio Damasio.. El error de Descartes - Churchland. Materia y conciencia. - Alan Turing. La maquinaria de computacin y la inteligencia. - John Casti. El quinteto de Cambridge

Matries relacionades

- Psicologia - Biologia - Informtica - Fsica

52

ACTIVITAT 3.3 La llgrima mecnica.

FULL D'OBSERVACI

1. (Previ al visionat de l'anunci). Escolta la msica i descriu les teves sensacions. 2. Fixa't en els engranatges i digues quines sn les diferents coses que fan funcionar. - Diferents rgans del cos: el cor, els pls i l'ull. 3. Qu els passa a aquestes coses? - El cor s'accelera, els pls es posen drets i l'ull plora. 4. Com interpretem els moviments que veiem? A qu responen? s el que passa quan ens emocionem. Una mquina que s capa d'emocionar-se. L'emoci com a producte d'un seguit de processos de tipus material, mecnic o qumic. 5. Fixa't en els ttols del final. Qu es pretn vendre i com? - Dissenyat per emocionar. El cotxe s una barreja de tcnica i bellesa. La perfecci del cotxe fa emocionar. 7. A qui creus que va dirigit? Per qu? A gent a qui li agrada la perfecci, que aprecia la tcnica. A persones cultes a qui agrada la msica clssica. A conductors tranquils, que no corren. A gent per qui el cotxe s un element de prestigi, ms que no pas una eina per anar d'un lloc a l'altre. TEMES DE REFLEXI 1.De quin tipus s el procs que hem observat? Com explica el funcionament del cos? 2. Quin s el desencadenant de tot el procs que hem observat? Creus que s de tipus fsic? 3. Creus que els processos fsics sn explicables tan sols per motius fsics? 4. Creus que una mquina podria arribar a recrear la complexitat dels nostres processos mentals? 5. Si aix fos, creus que podrem dir que s'emociona de veritat, si veissim en ella les mateixes reaccions que en nosaltres? 6. Es pot reduir l'activitat mental a la material? (Tema de debat) TASCA FINAL: Fes un breu escrit recollint les diferents postures que han anat sortint en el debat i enumerant els temes que sn importants per continuar indagant en la qesti.

53

BLOC: La pregunta sobre el mn Descripci Objectius

ACTIVITAT: 3.4

L'escala infinita

Anlisi del moviment a partir de l'observaci d'una imatge. - Reflexionar sobre la naturalesa del moviment. - Conixer les principals teories sobre el temps i l'espai.

Organitzadors previs Continguts

- Teories de la percepci La naturalesa del moviment La naturalesa del temps i de l'espai. Les visions d'Aristtil, Newton i Kant.

Seqncia

- Primer visionat. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci i segon visionat. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Debat: Qu sn el temps i l'espai? - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Enlla: http://philosophyreview.blogspot.com/2008/12/revistaobservaciones-filosficas.html - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

1 sessi

54

IMATGE Enlla Tipus Autor Descripci

ACTIVITAT 3.4 L'escala infinita http://philosophyreview.blogspot.com/2008/12/revista-observacionesfilosficas.html Fotografia B/N No trobat. Fotografia d'un home baixant una escala, feta amb successives obertures d'obturador, de tal manera que el moviment continu apareix descomposat en mltiples fraccions.

Temes a tractar

La naturalesa del moviment. La naturalesa del temps i l'espai, objectiva subjectiva o transcendental? La llum i la percepci de les coses. La teoria de la relativitat. El cinema. La retina, l'efecte phi. La fotografia.

Materials relacionats

- La paradoxa del moviment de Zen. Ulisses i la tortuga. Al dileg de Plat Parmnides, 128 a-b. - Plat. El mite de la caverna. - Museu del Cinema de Girona. - Aristtil. Fsica. L'espai i el temps com a flux continu. - Kant. Crtica de la ra pura. (Formes de la sensibilitat)

Matries relacionades

- Fsica - Psicologia - Tecnologia (de la fotografia) - Matemtiques

55

ACTIVITAT : 3.4 L'escala infinita

FULL D'OBSERVACI

1. Descriu la foto. Podem dir que s la foto d'un moviment? O b diries que sn simplement moltes fotos juxtaposades? 2. Quina s la direcci del moviment retratat? Com sabem que no s al revs? 3. Podem dir que l'ltima imatge de la dreta s la ms recent i totes les altres fraccions sn moments passats respecte d'ella? 4. Hi podria haver encara una altra imatge entre dues de les fraccions que apareixen en la foto? I encara una altra? Creus que es podria fer aix fins a l'infinit? 5. Creus que si el moviment fos la suma de moviments ms petits podria acabar mai l'home de baixar l'escala? 4. Saps quina tcnica es fa servir per fer fotos aix? Si no, informa-te'n. 5. En la fotografia, el rastre de la llum reflectida pel cos ha deixat una petjada en l'emulsi fotosensible del negatiu. Podem dir que all que veiem nosaltres no s ms que aix, reflexos de llum que retornen dels cossos que ens envolten , i no pas els cossos mateixos? 6. Posa un ttol a la foto. TEMES DE REFLEXI I DEBAT
56

1. El moviment s un canvi en l'espai en una franja de temps determinat. Creus que s la suma de petites fraccions d'espai i de temps, segons has dit en la pregunta 5 del full d'observaci? 2. Quina pot ser la naturalesa de l'espai i el temps? Podem dir que sn objectius? O b tan sols subjectius? Pensa en les conseqncies de cada hiptesi. Hi ha alguna hiptesi ms explicativa? 3. Podem dir que veiem noms reflexos de llum, com la cmera? Si la llum necessita un temps per viatjar qu passaria si ens poguessin observar des d'un planeta situat a una distncia d'un any llum de nosaltres? 4. Podem dir que sabem realment com sn els cossos? O b noms com els percebem? 5. Saps com es relacionen espai temps i llum en la teoria de la relativitat? Fes recerca i exposa els resultats a classe. 6. Feu un debat a classe: Qu s el temps i l'espai? 7. Fes un escrit sobre la relaci entre espai, temps, i llum en el teu diari, recollint el que has escoltat a classe.

57

BLOC: La pregunta sobre l'home Descripci Objectius

ACTIVITAT: 4.1

La imperfecci humana

Avaluaci inicial sobre les condicions de possibilitat de la pregunta tica. - Comprendre les condicions de possibilitat de la pregunta tica. - Analitzar les limitacions humanes. - Indagar en la relaci entre l'error i el lliure albir. - Identificar la competncia tica de l'home, diferenciant-lo de la mquina.

Organitzadors previs

- La pregunta sobre el ser hum. - Natura i cultura - L'home i la mort

Continguts

Condicions de possibilitat de la pregunta tica. L'home com a sser limitat. L'error i el lliure albir La diferncia home mquina

Seqncia

- Primer visionat de l'anunci. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://www.youtube.com/watch? gl=ES&hl=es&v=KagBhd4B3kY&feature=related - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

1 sessi

ANUNCI

ACTIVITAT 4.1 La imperfecci humana

58

Enlla Producte Idioma Duraci Argument

http://www.youtube.com/watch? gl=ES&hl=es&v=KagBhd4B3kY&feature=related Cotxe BMW Castell 41 segons En l'anunci apareixen un seguit d'imatges, illustrant all que diu una veu en off: Fixa't en tu, no ho dic amb nim de despreci, per fixa't b. El material de qu esteu fets s tou, i la seva energia depn de l'oxidaci ineficient de la matria orgnica. Entreu cada nit en un estat de coma i somnieu. Per de qu serveixen els somnis, si quasi mai es compleixen. Penseu s cert, per us equivoqueu freqentment, i a la menor variaci externa, perdeu la vostra eficincia. Sou alterables, sou imperfectes. En canvi jo preferiria sentir el que sentiu. En aquest moment es veu el cotxe i veiem que qui estava parlant era la mquina.

Temes a tractar

- Condicions de possibilitat de la pregunta tica. - L'home com a sser limitat. - L'error i el lliure albir - La diferncia home mquina - Com pot preferir sentir una mquina, si no s capa de fer-ho? - Com sap que sentim, si no t accis a la nostra experincia?

Materials relacionats Matries relacionades

- Sartre. L'existencialisme s un humanisme. - Descartes i l'origen de l'error a Discurs del Mtode.

59

ACTIVITAT : 4.1 La imperfecci humana

FULL D'OBSERVACI

1. (Primer visionat sense so i sense el final). De qu creus que va l'anunci? Per qu? Quina sensaci et donen les imatges? 2. (Visionament amb so, sense el final). Fixa't en qu diu. Fes un llistat de les caracterstiques humanes que s'anomenen. Fragilitat corporal Envelliment del material per oxidaci Estats d'alteraci de la conscincia Producci de fantasies i la conseqent desillusi. Error Mala adaptaci a medis diferents. Canvis d'estat d'nim. Imperfeccions fsiques. 3. Associa les imatges que puguis a cadascuna d'aquestes caracterstiques.

Fragilitat corporal: un nad Envelliment del material per oxidaci: una dona gran Estats d'alteraci de la conscincia: una dorment Producci de fantasies i la conseqent desillusi: una dona trista Error Mala adaptaci a medis diferents: un nen que surt de l'aigua perqu no aguanta ms la respiraci. Canvis d'estat d'nim Imperfeccions fsiques. Alg posant-se una lentilla.

4. Qui creus que est parlant? Per qu? - Potser un du, un sser perfecte que ho sap tot de nosaltres. 5. (Visionament total). De qu s la veu en off? - D'una mquina, ms concretament un cotxe. 6. Qu es pretn vendre i com? - Enlloc d'un du hi ha un cotxe. El cotxe vol ser hum, per no pot, ja que ell s perfecte. No t els nostres defectes, sin que li atribum les caracterstiques contrries que ell ens atribueix a nosaltres. 7. A qui creus que va dirigit? Per qu? - A perfeccionistes, o a gent reflexiva, o persones conscients de les seves imperfeccions. Potser a gent insegura, o ms aviat assenyada? 8. La msica. Quines sensacions et transmet? Quina funci fa dins l'anunci?

60

TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1. Posa tu altres exemples d'imperfeccions humanes. Eventualment, fes recerca d'algun aspecte que t'interessi o que creguis que cal aclarir i presenta els resultats a classe. 2. Per qu creus que vol ser hum? s una condici indispensable ser imperfecte per ser capa de sentir? 3. Considera l'existncia d'un sser perfecte. Quines caracterstiques tindria? Creus que seria lliure? 4. Fes un breu escrit amb les condicions per la llibertat i les seves conseqncies, per tal d'aproximar-te a una definici de llibertat.

61

BLOC: La pregunta sobre l'home Descripci Objectius

ACTIVITAT: 4.2

El nen prodigi

Presentaci i elicitaci de continguts sobre l'aprenentatge i la constituci de comunitats de coneixement. - Reflexionar sobre el procs d'aprenentatge hum. - Considerar la socialitzaci del coneixement com una caracterstica de les comunitats humanes. - Indagar en les causes dels canvis socials en l'mbit de la difusi de coneixement.

Organitzadors previs Continguts

- Teories de l'aprenentatge. - Teoria de la cincia. Els canvis de paradigma.

L'aprenentatge hum. La socialitzaci del coneixement. Els canvis socials

Seqncia

- Primera lectura en paper del text dels anuncis en angls. Traducci. Primera interpretaci del text. - Primer visionat dels anuncis. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci i segon visionat. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Debat: El coneixement ens fa ms lliures? - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can. - Enlla: http://www.youtube.com/watch?v=WrCsq2yPjfU - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

2 sessions

62

ANUNCI Enlla

ACTIVITAT 4.2 El nen prodigi http://www.youtube.com/watch?v=WrCsq2yPjfU (Linux. Prodigy) 1 min. 33 seg. Angls amb subttols. http://www.youtube.com/watch?v=BesI6NEPWlM&feature=related (Shake up the world) 30 seg. http://www.youtube.com/watch?v=RJ3eq_lKHFk&feature=related (Linux is ready) 16 seg. http://www.youtube.com/watch?v=LcxMWDpRCmU&NR=1 (Linux is working) 30 seg. Software. IBM.Linux. Angls (Total) 2 min. 50 seg. Els quatre anuncis formen una unitat argumental. Es relata el procs d'aprenentatge d'un nen, el dest del qual s donar un pas endavant en l'evoluci del coneixement hum. 1. Prodigy. Un nen en una bombolla blanca, allat del mn, s ensenyat per diferents professors en diferents disciplines. El nen adopta en tot moment una postura interessada per passiva, assegut sobre la seva cadira blanca, i absorbeix la informaci sense dir res. Per l'ltim dels seus professors, l'exhorta a pensar per ell mateix i a dir el que pensa. 2. Shake up the world. El nen ja no t professors amb ell sin que mira la televisi, assegut sobre la seva cadira blanca. A la pantalla hi apareix Mohammed Al cridant: Shake up the World! Tot seguit apareix ell mateix davant el nen i li diu: Sight eyes up. Shake up the world Ttols: Linux. The future is open. 3. Linux is ready. La cadira blanca, buida, s present en diferents llocs del mn. Veu en off del narrador. Transcripci: The open child entered a world of critics and doubts. A closed world is a better world, they said. The barriers are there for your protection. But others knew better. They embraced the child. They nutred him, watched him grow, until the day he was ready. Ttols: Linux is ready. The future is open. 4. Linux is working. Ara el nen s present a diferents llocs del mn. Veu en off del narrador. Transcripci: A story is told about an orphan. A boy who belonged to no one. But the boy was not alone, he had friends. He grew fast and everyone who worked with him, worked better. Because the boy who belonged to noone en adopted by the world. Ttilos: Linux is working. The future is open.

Producte Idioma Duraci Argument

63

Temes a tractar

L'aprenentatge hum. La utilitat del coneixement. La socialitzaci del coneixement. Els canvis socials. La tecnologia i la gesti del coneixement. Relaci entre tecnologia i llibertat o esclavitud. Trencament de la tradici. L'evoluci humana.

Materials relacionats

- Eudald Carbonell. Encara no som humans. - Plat. El mite de la caverna. El deure del filsof. Les parts de l'nima humana a La Repblica. - Habermas. Conciencia moral y accin comunicativa. - Sobre el software Linux.

Matries relacionades

- Histria - Angls - Tecnologia

64

ACTIVITAT : 4.2 El nen prodigi

FULL D'OBSERVACI

1. Lectura i traducci del text. De qu et sembla que pot ser l'anunci? Per qu? Transcripci del primer anunci descomposat. Primer, trascrivim les paraules del dileg en primer terme: - I think you should see this. - It's just a kid. - He's learning, absorbing. He's getting smarter everyday. It's happening fast. Knowledge amplification. What he learns, we all learn. What he knows, we all benefit from. - Does he have a name? - His name is ... Transcripci de les ensenyances dels professors: This is a G cord. Homo habilis was the first to use tools. A player who makes the team great is more valuable than a great player. Loosing yourself in the group for the good of the group, that's team work. We've always watched the stars. If you look at the sky you can see the begining of time. Collecting data is only the first step toward wisdom. But sharing data is the first step toward community. Poetry. There's no much glory in poetry. Only achievement. One little thing can solve an incredibly complex problem. Everything's about timing, kid. This is business. Faster, better chipper. Constant improvement. So, you want to fly, ah? Windspeed drust. It's physics. Res publica non dominetur. Plumbery. This are the tools. Speak you mind. Don't back down. 2a part: Sight eyes up. Shake up the world 3a part: The open child entered a world of critics and doubts. A closed world is a better world, they said. The barriers are there for your protection. But others knew better. They embraced the child. They nutred him, watched him grow, until the day he was ready. 4a part: A story is told about an orphan. A boy who belonged to no one. But the boy was not alone, he had friends. He grew fast and everyone who worked with him, worked better. Because the boy who belonged to no one has been adopted by the world. 2. Visionament total del vdeo. En la primera part, descriu el medi i la manera com aprn el nen. - En una mena de bombolla blanca, on noms hi ha la cadira on ell mateix seu i els professors, sempre un per un, al seu davant. El nen no fa res. No participa activament en el seu procs d'aprenentatge. 3. Final de la primera part. Com reacciona el nen davant l'exhortaci de l'ltim professor? Per qu creus que reacciona aix? Qu significa aquest moment?
65

- Est desconcertat. Fins ara havia anat absorbint acrticament la informaci que li arribava. Per de sobte ara alg li diu que ha de dir el que pensa. Que ha de pensar per ell mateix, i no retrocedir. 4. Com descriuries el que sent el nen a la segona part? I el que has sentit tu? Saps qui s el personatge que apareix a l'aparell de televisi? - Per primera vegada veu en alg que expressa all que pensa un exemple de voluntat i valentia, factors essencials per portar a la prctica all que ha aprs. Es tracta de Mohammed Al. 5. Tercera part. Quins llocs apareixen en les imatges? Qu hi apareix a totes? Qu representa aix? - Orient i occident. A totes hi apareix la cadira blanca on seia el nen. Pot representar l'absncia del nen, o el pas previ a la seva aparici. O b la necessitat que hi ha d'ell. 5. Com relaciones les imatges amb el text? - El nen ja est preparat per sortir. L'anomenen el nen obert. Tot i que el mn tancat s ms segur, cal deixar-lo lliure per tal que pugui desplegar tot el seu potencial. 6. Quarta part. Quina diferncia hi ha amb la primera? - Mentre que a la primera hi ha una relaci unidireccional del coneixement, ara hi ha dileg i collaboraci El saber teric ha passat a la prctica. 7. General. Quin missatge vol transmetre l'anunci? - El nen representa el software Linux, i vol ser una manera de ser ms eficient en aspectes com treball en equip i transmissi de coneixement. La seva missi vol ser revolucionria i canviar el mn. 8. A qui creus que va dirigit? Per qu? - Usuaris d'informtica, professionals de la informtica, gent que valora els canvis, empreses que necessiten treballar en xarxa...

TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1. Creus que s eficient una situaci d'aprenentatge com aquesta? Per qu? Com s per a tu la situaci d'aprenentatge ideal? 2. Quines de les ensenyances parlen sobre el mn i quins parlen sobre el mateix coneixement? 3. Ests d'acord amb el que es diu sobre la importncia de compartir coneixement i del treball en equip? Creus que s una condici per a l'evoluci humana? Per qu? (Si ho creieu necessari, feu recerca en grup sobre l'evoluci dels primers homnids i exposeu els resultats a classe). 4. Saps qui s Mohammed Al? Fes recerca en grup i exposa els resultats a classe.
66

5. Quina finalitat t el saber segons el vdeo? Creus que tindria sentit si el nen es queds sempre dins la bombolla blanca? Per qu? 6. Creus que s suficient el component intellectual per al coneixement? Quins altres aspectes sn necessaris? Per qu? 7. En quina mesura ens ajuda la tecnologia a ser cada cop ms humans i en quina no? 8. Coneixes Linux? Fes recerca en grup i exposa els resultats a classe. 9. Creus que el coneixement ens fa ms lliures? Fes un escrit en el teu diari recollint les opinions donades a classe i expressant la teva prpia sobre aquesta qesti.

67

BLOC: La pregunta sobre l'acci Descripci Objectius

ACTIVITAT: 5.1

La doble vida

Activitat d'introducci en el tema de les virtuts pbiques i privades. - Introduir-se en les principals teories tiques. - Reflexionar sobre els principis de la moral.

Organitzadors previs

- Condicions per a l'tica. - tica i llibertat. - El dilema tic i la responsabilitat.

Continguts

Principis de la moral. Justificacions tiques. Hedonisme Estocisme tiques materials i tiques formals.

Seqncia

- Primer visionat de l'anunci. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Debat: T sentit fer bones accions si no les veu ning, ni ning nota les conseqncies? - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://www.youtube.com/watch?v=07radX3LITI&NR=1 - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

1 sessi

68

ANUNCI Enlla Producte Idioma Duraci Argument

ACTIVITAT 5.1 La doble vida http://www.youtube.com/watch?v=07radX3LITI&NR=1 Playstation Angls amb subttols. 1 minut En l'anunci apareix primer un personatge en blanc i negre confessant que t una doble vida. De dia treballa i fa el mateix que l'altra gent, per de nit s'entrega al plaer. De sobte, el mateix discurs s sustentat per una altra cara, i una altra. Aix,escoltem un discurs continu explicat per diferents veus i cares.Veiem un home i una noieta dient que han viscut coses de dubtosa virtut, un home que ha disfrutat de la violncia, un nen confessant que ha matat i mutilat persones, un noi en una banyera que diu que ha mostrat indiferncia total per la vida, un altre noi en cadira de rodes dient que no li ha importat la integritat fsica de les dems persones, el de la banyera ha perdut el respecte per la propietat, i un home obs en un sof diu que ha frut de cadascun d'aquests moments. Un transvestit, una noia i un nen ens diuen que si els mirem, mai imaginarem que han comandat exrcits i conquerit mons. Un ciclista i un home gran reconeixen haver deixat enrere els escrpols per aconseguir tot aix. Una dona amb el fill en braos nega que s'hagi penedit de res. I el noi en cadira de rodes introdueix la frase final: Encara que he dut una doble vida, almenys puc dir, que he viscut.

Temes a tractar

- La hipocresia social. Virtuts pbliques i vicis privats. Nihilisme. - El valor de la vida. La bona vida i la vida bona. - Naturalesa i valor del plaer. - Els fonaments de la moral. - Virtuts i inconvenients dels videojocs. - La possibilitat d'una vida virtual: voluntat d'ubiqitat. L'altra cara de la limitaci humana. - La responsabilitat en una vida virtual.

Materials relacionats

- Second life. El mn virtual d'Internet - http://www.youtube.com/watch?v=F0Mj8Cz3soQ&NR=1 Curt inspirat en l'anunci, que es pot passar de manera alternativa. - J S Mill. L'utilitarisme.

69

- Descartes. L'argument del somni a Meditacions Metafsiques - Plat. El mite de la caverna a La Repblica. - Sneca. L'estocisme. De la brevetat de la vida. - Epicuri. L'hedonisme a tica. - Aristtil i el terme mig a tica a Nicmac. - Kant i l'imperatiu categric a la Fonamentaci de la metafsica dels costums. - Nietzsche i l'origen dels valors a Genealogia de la Moral. Matries relacionades - Cincies Socials - Angls

70

ACTIVITAT : 5. 1 La doble vida

FULL D'OBSERVACI

1. Fes un primer visionat sense so. Com descriuries les persones que hi apareixen? - Gent del carrer, persones diferents entre elles en condici, edat, sexe, color, gnere. 2. (Visionat total) Fes un breu resum. - Els personatges porten aparentment una vida normal, per viuen una vida parallela molt diferent, en aquest cas en un mn virtual, on no hi ha normes morals, o almenys aquestes no valen per ells. 3. Enumera els diferents pecats o accions socialment mal vistes que estan confessant les persones que apareixen a les imatges, encara que no sigui directament. la infidelitat relacions entre adults i adolescents l'assassinat el robatori l'ambici el sadisme 4. Para esment en qui fa qu. Creus que es busca un contrast entre l'aparena de les persones i els seus actes nocturns? Enumera aquests contrastos. En la majoria hi ha un contrast: l'home treballador de la corbata s'entrega al sexe desenfrenat, el nen, la noia, el transvestit es transformen en militars o guerrers despietats, el noi en cadira de rodes que no respecta la integritat fsica d'altres. 5. Para esment en la frase final. Quin s el missatge? - La vida parallela s la de veritat, ja que, com a mnim poden dir que han viscut, perqu han portat aquesta doble vida. L'altra s'entn que s avorrida i gris. 6. Fixa't en la msica. Quin efecte provoca? - Efecte pic i heroic, propi de pellcules que narren grans gestes. 7. Qu es pretn vendre i amb quin missatge? - Es vol vendre una play, una recreaci virtual de situacions on resoldre problemes igualment virtuals, en forma d'aparell que far realitat els desitjos que no pots realitzar en la vida real. 8. A qui creus que va dirigit? Per qu? Pblic molt variat: nens dones, adults... Gent avorrida que vol emoci a la vida. Gent frustrada que vol compensar el que no pot fer a la vida real amb accions virtuals. Gent immoral o dolenta a qui agrada el vici Gent divertida que es vol divertir ms encara. 9. Quin efecte ha provocat en tu? T'ha convenut? Ests d'acord amb el missatge? Per qu?

71

TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1. Per qu creus que atreu la possibilitat d'una vida parallela? T alguna cosa a veure amb la limitaci humana intrnseca que tractarem en el tema anterior? 2. Creus que la responsabilitat sobre els propis actes s la mateixa en una vida virtual? 3. Creus que series ms lliure en una segona vida? Per qu? 4. Creus que t sentit fer una bona acci, encara que ning l'estigui veient? Per qu? 5. Qu s per a tu ser bo? Penses que s millor ser-ho? Per qu? 6. Quins valors es posen en joc en el vdeo? Creus que tots sn igualment importants? 7. Creus que aquests valors sn pures convencions i normes de conducta o b sn profundament interioritzats en la nostra societat? 8. Hi ha algun d'aquests valors que canviaries en la vida real, enlloc de transgredir-lo noms de manera virtual? Quin i per qu? 9. Pensa que si sn convencions o normes han d'haver tingut un origen. Ara b, si no ho sn, s que sn innats en l'sser hum i per tant es donen en totes les cultures. Per quina postura et decantes? Per qu? 10. Fes un breu escrit recollint les opinions que s'han dit a classe, expressa la teva opini i fonamenta-la.

72

BLOC: La pregunta per l'acci Descripci Objectius

ACTIVITAT: 5.2

L'home invisible

Activitat de reflexi sobre la invisibilitat i l'exclusi social. - Deduir els fonaments de l'organitzaci social capitalista. - Aprofundir en les causes de l'exclusi social. - Comprendre el fenomen de la invisibilitat, els mecanismes que el fan possible i els seus efectes redundants.

Organitzadors previs Continguts

- Fonaments de l'organitzaci de diferents societats. Els fonaments de l'organitzaci social capitalista. L'exclusi social. La invisibilitat. Quan es dna i com.

Seqncia

- Primer visionat del filmet. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Tasca final: Idear una acci semblant sobre un altre collectiu o situaci invisible.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://www.xipax.com/ad/996/transparent-man/ - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

1 sessi

73

FILMET Enlla Autor

ACTIVITAT 5.2 L'home invisible http://www.xipax.com/ad/996/transparent-man/ Agency: Euro RSCG Duesseldor Directors Creatius: Torsten Pollmann, Florian Meimberg, Felix Glauner. Director artstic : Jean-Pierre Gregor .Copywriter: Till Koester

Idioma Duraci Argument

Angls i alemany 1 min. 34 seg. Ttols inicials: Situaci inicial. Hi ha molts sense sostre a Dsseldorf. I molta gent que no els veu. / Missi: Sensibilitzar el pblic i incitarlos a comprar la revista dels sense sostre Fiftyfifty. / Idea: Els sense sostre tenen sovint la sensaci que la gent mira a travs d'ells. / Visualitzem aix amb una promoci espectacular durant la campanya de nadal. Lutz s un sense sostre des de fa 15 anys. Ell s el protagonista d'aquesta acci de carrer on, grcies a la tecnologia, esdevindr un home invisible que, paradoxalment, cridar l'atenci dels vianants. Ttols finals. Resultat: Extensiu cobriment televisiu i de premsa en mitjans d'mbit regional i nacional. / I esgotament d'existncies del nmero de la revista Fiftyfifty.

Temes a tractar

Els fonaments de l'organitzaci social capitalista. L'exclusi social. La invisibilitat. Quan es dna i com. L'acci de protesta i les estratgies publicitries. Les expectatives socials. El trencament de les expectatives per provocar sorpresa. Altres exemples d'exclusi i invisibilitat.

Materials relacionats

- Horacio Capel. Los espacios acotados. - Agustin Garcia Calvo. Anlisis de la sociedad del bienestar. - John Keneth Galbraith. La sociedad opulenta.

Matries relacionades

- Cincies socials - Economia - Angls, Alemany - Tecnologia

74

ACTIVITAT : 5.2 L'home invisible

FULL D'OBSERVACI

1. Ttols inicials. Quin s el plantejament inicial i el propsit de l'acci? Quina situaci es denuncia? Es denuncia el fet que hi ha molts sense sostre que sn ignorats per la resat de la poblaci. 2. Qui s en Lutz? Qu fa? Lutz s un sense sostre que ven la revista Fifityfifty. 3. Fixa't en el tipus de carrer on es situa Lutz. Com el descriuries? Quin carrer del lloc on vius s'hi podria assemblar? Carrer comercial d'una gran ciutat, en plena campanya de nadal. Gent ben vestida que van a la seva. 4. Descriu la gent. Com camina. Cap on creus que van? Cadasc va a la seva. Ning para compte en Lutz, que est plantat al mig del carrer venent la revista. Van a una cita, o a comprar. Potser a treballar. 5. Quina tcnica es fa servir per tal d'aconseguir que Lutz esdevingui invisible? Una cmera situada al darrera de Lutz capta imatges dels vianants, que desprs sn enviades a un projector ocult que les projecta sobre Lutz, el qual sembla transparent. 6. Com reacciona la gent a partir d'aquest moment? Amb estupefacci, amb sorpresa, amb somriures divertits... 7. Quin s el resultat de l'acci segons els ttols del final? Molts miren Lutz, i molts altres li compren la revista. 8. Quin ttol posaries a l'acci?

TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1. Posa altres exemples d'exclusi social. Quines creus que sn les seves causes? 2. Intenta definir el fenomen de la invisibilitat. Posa altres exemples. Creus que t a veure amb la manca de percepci visual? Com creus que es pot donar aquest fenomen? 3. En el vdeo es fa visible un home fent-lo invisible. Per qu creus que ha funcionat l'acci? 4. Tasca final. Per grups, agafeu algun exemple d'invisibilitat social i ideeu una acci de carrer per tal de fer visible el problema o el grup social en qesti.

75

BLOC: La pregunta sobre l'acci Descripci Objectius

ACTIVITAT: 5.3

L'home controlat

Activitat de reflexi inicial sobre el control de la tecnologia en una societat globalitzada. - Reflexionar sobre la tecnologia com a instrument de llibertat o de control. - Definir la globalitzaci. - Opinar sobre una possible definici de llibertat. - Esdevenir conscient de les conseqncies de la comunicaci per mitjans telemtics.

Organitzadors previs Continguts

- El fenomen de l'exclusi i el seu revers: la inclusi. La tecnologia com a instrument de llibertat o de control. La inclusi com al revers de l'exclusi social. La globalitzaci. La llibertat.

Seqncia

- Primer visionat del filmet. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Debat: Es pot ser del tot lliure? - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? Podem demanar voluntaris per fer recerca i presentar-ne els resultats davant els companys en una propera sessi. - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://www.youtube.com/watch? gl=ES&hl=es&v=GOfRpnzzmVc&eurl=http://www.txals.com/ - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

1 sessi

76

FILMET Enlla Autor Idioma Duraci Argument

ACTIVITAT 5.3 L'home controlat http://www.youtube.com/watch? gl=ES&hl=es&v=GOfRpnzzmVc&eurl=http://www.txals.com/ Delacrew Castell 3 min. 10 seg. El protagonista, informat dels mecanismes de control tecnolgics del sistema, decideix intentar escapar d'aquest control. Poc a poc va veient que escapar d'una realitat suposa ingressar en una altra.

Temes a tractar

La tecnologia com a instrument de llibertat o de control. La inclusi com al revers de l'exclusi social. La globalitzaci. La llibertat. La comunicaci en xarxa, Messenger, Facebook i els seus perills.

Materials relacionats

- Etienne de la Botie. Discurs de la servitud voluntria. - Mc Luhan, B.R.Powers. La aldea global. - Erich Fromm. Por a la llibertat. - Descartes i el moment del cogito. La pregunta sobre la realitat.

Matries relacionades

- Tecnologia. - Cincies socials.

77

ACTIVITAT : 5.3 L'home controlat

FULL D'OBSERVACI

1. Primera escena. Descriu l'entorn. Quin carcter li dna a l'escena? Ambient urb, neutre. Colors freds, formes rectes. Carcter poc emotiu, racionalitzador. Espai neutre, un no context, un espai buit on tot es mou lliurement i a l'atzar. 2. Fixa't en el dileg entre els dos amics. Quins sn els mecanismes de control descrits en aquesta seqncia? Estratgies de mercat, empreses que trafiquen amb dades, dispositius que emeten informaci privada. 3. Reflexi sobre el dret a la privacitat. Com queda definit aquest dret en el vdeo? Tenir dret a la privacitat no significa tenir privacitat de fet. 4. Quins sn els mitjans tecnolgics que incideixen en la reducci de l'espai de privacitat? Mbils, porttils, targetes de crdit, connexi banda ampla, PDA, GPS, 5. Qu decideix fer el protagonista? Llenar el mbil, no pagar amb targetes de crdit, viatjar en transports on no aparegui el nom en els bitllets, connectar-se des de cibercafs o terminals des dels quals poder ocultar la seva identitat. 6. De quines dues realitats es parla en el vdeo? Realitat i ciberrealitat. 7. Com es proposa sortir de la ciberrealitat? Els sistemes operatius i les seves deficincies. Sn coladors d'informaci privada. Els que es proposen vendre llibertat trafiquen amb la nostra identitat. Modelen la realitat per tal que visquem en funci dels seus interessos. 8. Aconsegueix el seu propsit? Quina s la seva situaci al final? Aprs a controlar la tecnologia. Arriba a ser invisible. Deixa de participar en aquesta realitat per viure en una altra. TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1. Reflexiona sobre la diferncia entre llibertat / privacitat de dret i de fet. 2. Qu creus que t a veure la llibertat amb la identitat? I amb la privacitat? Creus que s necessari el dret a la privacitat per a ser lliure? 3. Com creus que es podria definir la realitat segons el que has vist en el vdeo? Creus que hi pot haver realitats paralleles? 4. En el vdeo es relaciona la invisibilitat amb la llibertat. Creus que estan relacionats? Com es defineix la invisibilitat en el vdeo? Qu faries si fossis invisible? Quines conseqncies tindria aquest fet? 5. Tasca final. Anota les reflexions que s'han realitzat a classe en el teu diari i expressa la teva opini sobre qu s la llibertat i com s possible ser lliure.
78

BLOC: La pregunta sobre l'acci Descripci Objectius

ACTIVITAT: 5.4

Els conflictes mundials

Visionament d'un anunci sobre els conflictes mundials i la globalitzaci. - Escatir les principals causes i naturalesa dels conflictes mundials. - Valorar la pau, no noms com absncia de guerra armada. - Caracteritzar la globalitzaci en els seus aspectes positius i negatius.

Organitzadors previs Continguts

- Coneixements previs. Principals causes dels conflictes mundials. Formes de pacificaci. Aspectes positius i negatius de la globalitzaci.

Seqncia

- Primer visionat de l'anunci. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Debat: s positiva la globalitzaci? - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://www.youtube.com/watch?v=Z0Nwrfu1w5E - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

1 sessi

79

ANUNCI Enlla Producte Idioma Duraci Argument

ACTIVITAT 5.4 Els conflictes mundials http://www.youtube.com/watch?v=Z0Nwrfu1w5E Coca-Cola Mut. Ttol final en angls. 46 segons Es tracta d'una animaci amb ninots de plastilina de diferents colors, segons la seva religi o ideologia. Unes bombolles amb smbols ens indiquen a quina religi pertanyen. Al comenament uns ninots musulmans persegueixen jueus. Desprs els jueus persegueixen musulmans. Ms tard sn els cristians els qui persegueixen a tots plegats. Seguidament els comunistes persegueixen a tots els anteriors, i desprs ho fan els nazis. No noms identifiquem les diferents faccions pels smbols grfics, sin tamb pels sonors, ja que cada cop que un grup persegueix els dems sona una msica que l'identifica. Finalment, tots estan cansats i paren de crrer. Mentre encara panteixen, entra en escena un personatge bevent Coca-Cola. Indueix el desig dels altres a beure, i aquests comencen a perseguir-lo. Ttol final: Life tastes better with Coca-Cola.

Temes a tractar

Principals causes dels conflictes mundials. Formes de pacificaci. Aspectes positius i negatius de la globalitzaci. El consumisme i gregarisme social. La simplificaci dels conflictes an l'anunci. Relaci entre religi, ideologia, poltica i economia.

Materials relacionats Matries relacionades

- Ignacio Ramonet. Guerras del siglo XXI. - Hardt i Negri. Imperio. - Histria - Geografia - Histria de les religions - Economia

80

ACTIVITAT : 5.4

Els conflictes mundials

FULL D'OBSERVACI

1. Descripci fsica dels personatges. Quin aspecte t cada grup i qu comunica aquesta imatge? Verds, la mitja lluna: musulmans. Grocs i amb l'estrella de David: jueus. Blancs i amb la creu: cristians Vermells i amb l'estrella de cinc puntes: comunistes. Marrons i amb l'esvstica: nazis. 2. Quins conflictes histrics apareixen representats en el vdeo? El conflicte rab israeli. Les croades de cristians contra infidels en terra santa. La prohibici comunista de la religi en tant que opi del poble. La persecuci i exterminaci nazi de jueus, musulmans, comunistes, i la seva negaci de la religi. La imposici del nazisme com a religi. 3. Para esment en la msica que sona en cada episodi. La pots identificar? Musulmans: els versos cantats de l'Alcor. Jueus: msica tradicional. Cristians: cants gregorians. Comunistes: himne de la Uni Sovitica Nazis: Wagner. La cavalcada de les Valquries. 4. Com acaba el conflicte o la persecuci? - Per esgotament. 5. Qu els posa a tots d'acord? Qu representa aquest moment? - El desig de beure Coca-Cola. Representa el moment de la globalitzaci, on els productes i els mercats s'estenen per tot el mn, i els desitjos de diferents cultures canvien i s'assemblen cada cop ms entre elles. 6. Fixa't en els ttols del final. Qu es pretn vendre i com? - Coca-Cola com a producte que es veu a tot el mn i que tots desitgen, ms enll de religions o ideologies 7. A quina cultura representa la Coca-Cola? A la cultura occidental, o la cultura americana. 8. A qui creus que va dirigit? Per qu? Gent pacifista Gent que passa de religions i ideologies Gent que pensa per si mateixa Gent que creu que pensa per si mateixa Gent que creu que s bo pensar per un mateix.

81

TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1. Creus que els conflictes estan ben representats? Feu grups per fer recerca sobre aquests conflictes i presenteu els resultats a classe. 2. Quina forma de pacificaci surt en l'anunci? Hi ha altres maneres? Quines? 3. Com qualificaries la cultura representada per Coca-Cola? 4. Qu s la globalitzaci? s un fenomen econmic o cultural? 5. Creus que la globalitzaci s un fenomen positiu o negatiu? Per qu? 6. Fes un escrit en el teu diari explicant els diferents punts tractats, recollint opinions dels companys i expressant la teva opini raonada sobre l'ltima qesti.

82

BLOC: La pregunta sobre l'acci Descripci Objectius

ACTIVITAT: 5.5

La sostenibilitat

Activitat de reflexi sobre la sostenibilitat - Definir el concepte de sostenibilitat. - Considerar les conseqncies tiques de les accions humanes. - Delimitar els termes de responsabilitat i llibertat.

Organitzadors previs Continguts

- Antropologia filosfica - Teories tiques: materials i formals.

El concepte de sostenibilitat. Les conseqncies de les accions. La responsabilitat i la llibertat.

Seqncia

- Primer visionat del filmet. - Llistat d'aspectes que han cridat l'atenci. - Presentaci del full d'observaci. - Dileg ms profund sobre els temes proposats. - Debat: Som lliures si som responsables? - Conclusions: Quins temes sn importants per continuar indagant en la qesti? - Tasca final: Breu escrit sobre les prpies conclusions.

Recursos

- Ordinador amb connexi a Internet i can - Enlla: http://es.youtube.com/watch?v=PcQUtLOhfvQ - Full d'observaci annex.

Criteris d'avaluaci

- Participaci activa a classe. - Realitzaci del full d'observaci. - Argumentaci en el debat. - Realitzaci de la tasca final.

Temps previst

1 sessi

83

FILMET Enlla Autor Idioma Duraci Argument

ACTIVITAT 5.5 La sostenibilitat http://es.youtube.com/watch?v=PcQUtLOhfvQ Sostenibilidad.com Castell 1 min. 58 seg. Dos amics en un sof. L'un vol encendre l'aire condicionat. L'altre creu que no ho hauria de fer, ja que s una despesa injustificada d'energia. La resposta de l'acalorat s que si noms fem servir l'imprescindible, s'aturar el progrs, i descriu un panorama apocalptic. L'amic li respon amb el mateix panorama si acabem per esgotar els recursos energtics del planeta.

Temes a tractar

- La sostenibilitat i els recursos energtics - El progrs - La globalitzaci - El consumisme

Materials relacionats Matries relacionades

- http://video.google.com/videoplay?docid=-5645724531418649230 Video sobre l'origen de les coses. - Cincies naturals - Economia

84

ACTIVITAT : 5.5

La sostenibilitat

FULL D'OBSERVACI

1. Mira el vdeo sense so. Qu observes? Qu creus que passa? 2. Fes un visionat total del vdeo. Resumeix breument la postura de cadascun dels dos personatges.

3. Com justifica cadascun el seu punt de vista?

4. Quines conseqncies es derivarien de l'acci d'engegar l'aire? Quines de no fer-ho?

5. Tot i desembocar en el mateix panorama, creus que s igual una decisi que una altra? Per qu?

6. Quin s el desig de tots dos?

7. Si l'ordre de les dues versions en el vdeo fos diferent, creus que el missatge seria el mateix?

TEMES DE REFLEXI I DEBAT 1. Distingeix entre mitjans i fins en el vdeo. Podem dir que el fi justifica els mitjans? 2. Qu s all que ens fa decidir per fer una cosa o no fer-la? 3. Sn importants les conseqncies de les teves accions? Busca un exemple d'una acci que fas quotidianament i intenta fer l'exercici que fan els personatges del vdeo Qu passaria si ho fessis? I si fessis els contrari?

85

6. Conclusions Al llarg del desenvolupament de la part prctica d'aquest treball hem pogut veure com les imatges poden contribuir a estimular diferents capacitats dels alumnes, entre elles la del dileg, a la classe de filosofia, tal com es justifica en la part terica. A l'hora de confeccionar les activitats ens adonem de la riquesa de significats que pot suggerir una imatge, i de la quantitat de temes que podem tocar en una activitat. Crec que si es fa de manera ben pautada per part del docent, pot tenir efectes molt enriquidors a l'hora de motivar el dileg a l'aula. Al llarg de les activitats he mostrat com aquesta multilateralitat de la imatge permet de relacionar diferents qestions filosfiques entre elles, de manera que els diferents temes de l'assignatura superin la compartimentaci, quedin ben travats i prenguin tot el seu sentit. I no noms aix, sin que, com hem vist, s'aconsegueix tamb portar la reflexi cap a altres rees del saber de manera oportuna, de tal manera que la filosofia apareix com all que s: all que tenen en com totes les cincies. La interdisciplinarietat s, penso, un dels objectius destacats de la metodologia presentada. De forma parallela, aquesta multiplicitat de temes emergents pot ser, com he previst en les activitats, motiu de recerca collectiva. El pensament filosfic planteja preguntes, i molts cops per aprofundir-hi cal recrrer a investigacions realitzades en altres rees del saber. Aquestes investigacions sn les que he plantejat com a motius de recerca en les diferents activitats, i sobre diferents rees, com el camp de la fsica, el de la histria, el de la tecnologia o el de la llengua. Per tant, l'enfoc de les activitats incideix de ple en la capacitat investigadora dels alumnes juntament amb, un cop ms, la capacitat de relacionar diferents coneixements de diferents camps del saber i la cultura, que s la capacitat on l'aprenentatge adquireix el seu sentit. D'aquesta manera, el treball pretn ser una contribuci a la complexa tasca d'ensenyar a pensar.

86

7. Enllaos. Recursos:

Bloc sobre publicitat:

http://alvarezdebans-publicidad.blogspot.com/search/label/Verdad%20y%20Creencia

Fotosofia al bloc de Boulesis i molt ms material per a professors i alumnes: Bloc de la Revista de Observaciones Filosficas: Bloc anomenat Pensamiento en imgenes:

http://www.boulesis.com/boule/categoria/fotosofia/

http://philosophyreview.blogspot.com/2008/12/revista-observaciones-filosficas.html

http://joseluismolinuevo.blogspot.com

Cartoons filosfics: Ms cartoons: Philosophy and Philosophers in Art. Galeria d'imatges de filsofs, filsofes i de la Filosofia en la histria de l'art:

http://www.cartoonstock.com/directory/p/philosophy_gifts.asp

http://www-personal.umich.edu/~cmpbell/Philosophy%20Cartoons.htm

http://nibiryukov.narod.ru/nb_pinacoteca/nbe_pinacoteca_artists_b.htm

History of Science. Galeria d'imatges sobre la Histria de la Cincia:

http://hsci.ou.edu/galleries/

Bloc de la Plataforma en defensa de la Filosofa:

http://plataformafilosofia.blogspot.com/2008/02/la-plataforma-ilustrada.html

Enlla per a la descarrega del llibre Educacion para la ciudadania. Democracia, Capitalismo y Estado de Derecho:

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=73335

Pgina on diferents agncies de publicitat mostren els seus anuncis: Pgina sobre la Histria del Cinema amb recursos educatius, i altres enllaos:

http://www.xipax.com/

http://www.xtec.cat/~xripoll/cine0.htm

87

Artistes:

Chema Madoz. Fotgraf filosfic: Fotografies i instal.lacions de David Johnson: Pgina personal d'Arman, un artista contemporani citat en el treball: Pgina personal de Pistoletto, artista contemporani:

http://www.chemamadoz.com/home.htm

http://david-johnson.co.uk/item22.html

http://www.arman-studio.com/

http://www.pistoletto.it/it/home.htm

8. Bibliografia Bibliografia per a la fonamentaci terica: BLAZS, Bla. Film. Evolucin y esencia de un arte nuevo. Guastavo Gili. Barcelona. 1978 BAIGES, A.M. I DE PUIG, I. Cinfil. Cinema i Filosofia. Eumo / Universitat de Girona. Vic. 2007. BARTHES, Roland. La aventura semiolgica. Paids. Barcelona. 1993. BARTHES, Roland. El tercer sentido a V.V.A.A. Contribucin al anlisis semiolgico del film. Fernando Torres. Valencia. 1976 BARTHES, Roland. La cmara lcida: Nota sobre la fotografa. Plaza. Barcelona, 1995. CABRERA, Julio. Cine: 100 aos de filosofa. Una introduccin a la filosofa a travs del anlisis de peliculas. Gedisa. Barcelona, 2002. DANTO, Arthur D. Despus del fin del arte. El arte contemporneo y el linde de la historia. Paids Transiciones. Barcelona. 1999 DE PUIG, Irene. Filosofia i ciutadania. Aprendre a pensar. Barcanova. 2008. DELEUZE, Gilles. En qu se reconoce el Estructuralismo? a G. DELEUZE, Lle dserte et autres textes. Textes et entretiens1953-1974, edici preparada per David Lapoujade a Ed. Minuit, Paris, 2002. DUDLEY ANDREWS, J. Las principales teoras cinematogrficas. Gustavo Gili. Barcelona. 1978
88

ECO,Umberto. La estructura ausente. Introduccin a la semitica. Lumen, 1989. FALZON, Christopher. La filosofa va la cine. Una introduccin a la filosofa. Tecnos / Alianza. Madrid 2005. FREELAND, Cynthia. Pero esto es arte?. Ctedra Cuadernos de Arte. Madrid, 2004. FREGE, Gottlob. Escritos filosficos. Crtica. Barcelona. 1996. GOMBRICH, Ernest. Arte e Ilusin. Debate. Madrid. 2003. GMEZ DE LA SERNA, Ramon. Cinelandia. Editorial Valdemar, Club Digenes. !995. GOODMAN, N. When Is Art? The Arts and Cognition. Eds. David Perkins, Barbara Leondar. Baltimore, Johns Hopkins U.P., 1977. GOODMAN, N. Los lenguages del arte. Seix Barral. Barcelona, 1976. GUBERN, Rom. La mirada opulenta. Exploracin de la iconosfera contempornea. Gustavo Gili. Barcelona. 1987. LEVI STRAUSS, C. Esprit, novembre 1963. LIPMAN, Mattew. El papel de la filosfa en la educacin del pensar a Dilogo filosfico n.9 set-dic 1987 Colmenar Viejo, Madrid. LIPMAN, Mattew. Filosofia a l'escola. Vic: Eumo Editorial / IREF, 1991. LIPMAN, Mattew. Suki. IAPC, Upper Montclain, NI 1978. METZ, Christian. Ensayos sobre la significacin en el cine (1968-1972) . Paids Comunicacin, 134 Cine. Barcelona, 2002. MONTIEL, Alejandro. Teorias del cine. Un balance histrico. Montesinos. Biblioteca de Divulgacin Temtica, nm. 60. Barcelona, 1992. MORIN, Edgar. El cine o el hombre imaginario. Plaza. Barcelona. 2001. PEIRCE, C.S. Escritos lgicos. Alianza. Madrid. 1998. SAUSSURE, Ferdinand. Principios de lingstica general. Planeta-Agostini. Barcelona. 1992. TATARKIEWICZ, Wladislaw. Historia de 6 ideas. 1976 TERRICABRAS, Josep M. Qu vol dir lgicament? A: Butllet de Filosofia 3-18 nm 3 i 4 juliol de 1990. VATTIMO, Gianni. El estructuralismo y el destino de la crtica. a Insomnia, n. 85. VILAR, Gerard, Las razones del arte. Antonio Machado Libros. La Balsa de la Medusa, 147. Madrid, 2005. WERTHEIMER, Efecte Phi, 1912 ZUNZUNEGUI, S. Pensar la imagen. Ctedra / Universidad del Pas Vasco. Madrid. 1989
89

Bibliografia per a textos per ampliar la part prctica: ARISTTIL. Fsica.Gredos. Madrid. 1994. ARISTTIL. Metafsica. Gredos. Madrid. 1994. ARISTTIL. tica a Nicmac. Edicions 62. Textos filosfics, nm. 14. Barcelona. 1996. CAPEL, Horacio. Los espacios acotados. Geografa y dominacin social. PPU. Barcelona. 1990. CARBONELL, E. I SALA, R. Encara no som humans. Editorial Empries. Barcelona. 2001. CASTI, John. El quinteto de Cambridge. Taurus, Madrid, 1998. CHALMERS, Alan F. Qu es esa cosa llamada ciencia?. Siglo XXI. Buenos Aires, 1988 CHURCHLAND, P.M. Materia y conciencia. Introduccin contempornea a la filosofa de la mente. Gedisa. Barcelona, 1992. DAMASIO, Antonio R. El error de Descartes. Crtica. Drakontos bolsillo. Madrid. 2006 DE LA BOTIE, Etienne. Discurso de la servidumbre voluntaria o el Contra uno. Tecnos. Madrid. 1986. DELEUZE, G. I GUATTARI, F. Qu es la filosofa? Crculo de lectores. 1995. DESCARTES, Ren. Discurs del Mtode. Alhambra. Madrid. 1988. DESCARTES, Ren. Meditacions Metafsiques. Edicions 62. Barcelona. 2008. DESCARTES, Ren. Tratado del hombre. Alianza. Madrid. 1991. EPICUR. tica. Edicions 62. Barcelona. 2008. FEHER, Michel. Fragmentos para una historia del cuerpo humano. (2 vols.) Taurus. Madrid. 1990. FERNANDEZ LIRIA, Carlos y Pedro, ALEGRE ZAHONERO Luis. Educacin para la ciudadania. Democracia, Capitalismo y Estado de Derecho. Il.lustracions de Miguel Brieva. Edici: Akal. S.A. 2007. Madrid. FROMM, Erich. El miedo a la libertad. Planeta-Agostini. Barcelona. 1992. GALBRAITH, J.K. La sociedad opulenta. Planeta-Agostini. Barcelona. 1992.

90

GARCA CALVO, Agustn. Anlisis de la Sociedad del Bienestar. Lucina. Madrid. 1993. HABERMAS, Jrgen. Conciencia moral y accin comunicativa. Trotta. Madrid. 2009. HARDT, M. I NEGRI, A. Imperio. Paids. Estado y sociedad 95. Barcelona. 2002. KANT, Immanuel. Fonamentaci de la Metafsica dels costums. Laia. Textos filosfics, nm. 33. Barcelona, 1984. McLUHAN, M. I POWERS, B.R. La aldea global. Planeta-Agostini. Barcelona. 1992. MILL, J.S. L'utilitarisme. Edicions 62. Educaci 62, nm. 7. Barcelona, 2005. MOSTERN, Jess. Filosofa y ciencias. Editorial de la Universidad Inca Garcilaso de la Vega y Editorial de la Universidad P. A. Orrego. Lima (Per). 2002. MOSTERN, Jess. Conceptos y teoras en la ciencia (3 edicin, ampliada y renovada). Alianza Editorial. Madrid. 2000. NIETZSCHE, Friedrich. Sobre veritat i mentida en sentit extramoral. Dilogo. Valncia. 2000. NIETZSCHE, Friedrich. Genealogia de la moral. Edicions 62. El cangur nm. 169. Barcelona, 1995. PLAT. La Repblica. Gredos. Madrid. 1992. PLAT. Parmnides. Teetet. Edicions 62. Textos filosfics nm. 55. Barcelona. 1990 POPPER, Karl. El poal i el reflector. Dues teories del coneixement. A: El coneixement objectiu. Edicions 62. Barcelona. 1985. RAMONET, Ignacio. Guerras del siglo XXI. Mondadori. Barcelona. 2002. RAWLS, John. Teora de la justicia. Fondo de Cultura Econmica, 2006. RUSSELL, B. Los problemas de la Filosofa. Labor. Barcelona. 1970. SARTRE, J.P. L'existencialisme s un humanisme. Laia. Textos filosfics. Barcelona, 1982 SNECA, L.A. De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providncia. Bernat Metge. Edicions 62. Altaya. Barcelona. 2009. TURING, A.M. La maquinaria de computacin y la inteligencia, a BODEN, M.A. (Comp.) Filosofa de la Inteligencia artificial. FCE. Mxico. 1994.

91