Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 8

13

1 DE SETEMBRE DE 2012
L ESTEL L ESTEL
Raul BuRillo Pacheco,
Delegat dHisenda a Balears
(2004-2010)
S
aragossa (1964). Va es-
tudiar batxillerat als ins-
tituts de Torremolinos
(Mlaga) i de La Granja (Sara-
gossa). Es va llicenciar en dret
lany 1987 a la Universitat de
Saragossa i en Cincies Socials a
la UNED lany 2010. s casat, t
dos flls i s afeccionat al futbol i
al bsquet. Va aprovar loposici
a lAgncia Tributria el 1990,
als 26 anys, i tota la seva vida
professional es va desenvolupar
a les localitats catalanes de Ter-
rassa, Reus, Tarragona, Lleida
(1997-2001) i Barcelona (2001-
2004). Lany 1997 va aprovar
lexamen dAgent de la Propie-
tat Immobiliria. Va desembar-
car a les colnies dultramar dia
16 de juliol de 2004 procedent
de la delegaci dHisenda de
Barcelona, per substituir Igna-
cio Fernndez Alegra. Va sser
cessat divendres dia 14 de juliol
de 2010 i fou traslladat a Sara-
gossa. El seu substitut fou Flo-
rentino Pellejero (2010-2012)
que a la vegada fou substitut per
Arnaldo Caellas Mut.
1. Ral Burillo, una pea clau
de la conspiraci
Ral Burillo Pacheco ha
jugat un paper de primer ordre
dins la conspiraci contra els
mallorquins ja que va fltrar a
EL MUNDO informes contra
empreses, persones, collectius,
partits o institucions mallorqui-
nes. Com a va escriure Esteban
Urreiztieta al llibre Mallorca s
nostra. Crnica oculta del sa-
queo balear. Unidad Editorial,
La esfera de los libros, Madrid,
novembre de 2011: no existe
arma ms poderosa que el or-
denador de la Agencia Tribu-
taria, que se oculta como un
gran caon Bertha capaz de
demoler cualquier estructura
por poderosa que sea. En su
disco duro quedan refejadas
las facturas declaradas por
cada empresa y la contraria, la
composicin real del acciona-
riado de las sociedades, la que
habitualmente se esconde ante
el Registro Mercantil. (...) Se
puede engaar a los obsoletos
registros de la propiedad y al
colapsado mercantil, pero no al
fsco, al que hay que decirle la
verdad y nada ms que la ver-
dad. Ni la Polica Nacional ni
la Guardia Civil ni la Fiscala
disponen de esta informacin.
No ven a los polticos corrup-
tos al frente de sus tapaderas.
Ni sus operaciones econmi-
cas. Slo Hacienda, transfor-
mada en un Gran Hermano
que todo lo ve (pg. 320-321).
La complicitat de Ral Bu-
rillo amb EL MUNDO ha estat
molt important, com aix ho han
reconegut els propis periodistes
de Pedro J. Ramrez. Ara b,
cal afegir que Burillo no ha actu-
at tot sol. Com a membre de lelit
de lalt funcionariat foraster des-
tinat a les colnies ha tingut una
relaci molt intensa amb el cap
dels servicis secrets espanyols
(Centro Nacional de Inteligen-
cia) destinat a Balears: el coro-
nel S. G., amb qui comparteix, a
ms didntics objectius poltics
eliminar els partits frontissa que
posen en perill el bipartidisme
PP / PSOE, per exemple, con-
fdncies i informaci altament
sensible, lafci al bsquet i
a participar en maratons i car-
reres de mitja i llarga distncia.
Dins aquest cercle dalts funci-
onaris forasters conjurats contra
els mallorquins shi han dafegir
comandaments policials, jutges
i fscals forasters a qui Burillo
va dedicar unes paraules al mo-
ment de tornar a la pennsula:
Posiblemente con el paso del
tiempo, no mucho, no tenga
gran importancia lo que ocur-
ri durante estos aos. Todo
seguir igual, y unas personas
habrn sustituido a otras en
los mismos errores y en la mis-
ma forma de actuar. Pero para
mis compaeros, para jueces,
fscales y polica creo que no
habr sido indiferente.
2. El delegat dHisenda que
no es fava dels funcionaris
mallorquins i els marginava
Ral Burillo Pacheco, el
primer que va fer en arribar a
Mallorca lany 2004 va sser
marginar els funcionaris mallor-
quins dhisenda ja que no es f-
ava dells i els considerava uns
corruptes i uns mafosos.
Daltra banda, va crear una uni-
tat delit formada per funcionaris
forasters que seguien al dictat
les seves instruccions, fossin
quines fossin, i que compartien
amb ell els prejudicis racistes
antimallorquins i la mentalitat
antiautonomista i ultraespanyo-
lista. Continuem amb el gran
apologeta de Burillo, Esteban
Urreiztieta: Este funcionario
de poco ms de cuarenta aos,
porte atltico y verbo fcil (...)
Haba aterrizado en Baleares
un par de aos antes tras su
paso por Catalua, comprob
el nivel de corrupcin en las
islas y alert de montar una
unidad especializada en estas
lides. Orill a los funcionarios
que evitaban estas cuestiones
por tratarse de un empresario
ms o menos poderoso o de un
poltico importante y di el re-
levo a la cantera de la Agencia
Tributaria, jvenes mileuristas
por el reto, que tienen interio-
rizado el concepto de servicio
pblico y se vieron arrastrados
por la determinacin del jefe y
la oportunidad que les brinda-
ba. Impuso jornadas marato-
nianas de sol a sol y estableci
un contacto directo con sus
subordinados. Cada hallazgo,
por pequeo que fuese, deba
serle consultado. A cualquier
hora del da. Para cubrir a los
actuarios, que as es como se
denomina a los funcionarios
que suscriben los comprome-
tedores informes, acord es-
tampar l su rbrica. Con su
nombre y apellidos. Asumien-
do cualquier responsabilidad
por ser precisamente el jefe
de la unidad. Nadie se deba
preocupar. Figurara el suyo.
Era un mensaje directo al esta-
blishment balear, que iba a ser
desmenuzado con cara y ojos
e iba a poder identifcar con
claridad a su enemigo (pg.
320-321).
Arran de la defenestraci
i lobligada repatriaci cap a la
pennsula, Burillo Pacheco va
obrir un blog a la xarxa a travs
del qual va canalitzar lodi i la
rbia contra els mallorquins. Va
sser en aquest blog on va mos-
trar al gran pblic la seva perso-
nalitat eglatra, malaltissa, des-
confada i obsessiva-compulsi-
va addicta al treball i entregada
a exterminar els partits frontissa
que amenacen el bipartidisme
PP / PSOE: No se me ocur-
ri nada mejor que crear una
Unidad de Colaboracin Judi-
cial y dirigirla yo mismo. Al
fn y al cabo yo creo que era
un buen Inspector y en Bale-
ares no contamos con mucho
personal. Eso s, quienes iban a
investigar seran mis compae-
ros. Yo diriga, buscaba lneas
de investigacin, planifcaba
tiempos, coordinaba con la Po-
lica, lea los informes para qu
no se escribieran nada que no
se pudiera probar, hablaba con
los fscales, preparbamos los
medios materiales y humanos
para los registros, denunciaba
los delitos fscales que elabo-
raba Inspeccin, al ser estos
de mi competencia. En fn
muchas cosas. Eso s, jams in-
fu en las investigaciones en un
sentido u otro. Esa era mi gran
tarea. Que los investigadores
pudieran trabajar con tranquili-
dad y sin presiones. Las inten-
taba asumir yo todas. Un jefe
debe dar seguridad a la empre-
sa deca un gur de temas di-
rectivos en los cursos a los que
bamos. Pues eso. Lo mo era
intentar dar seguridad.
Tamb va sser en aquest
blog on Burillo va reconi-
xer que arran de lOperacin
Relmpago es va envoltar de
forasters ja que desconfava dels
funcionaris indgenes: Los ti-
tulares del despacho eran gen-
te importante en la isla y con
una cartera de clientes muy
bien relacionada por decir-
lo de alguna manera. El tema
era delicado pero se estaba
muy seguro de lo que se haca.
No obstante algunos de mis
compaeros tenan un cierto
respeto por la importancia de
los apellidos que albergaban
el bufete en cuestin. Supongo
que eso pasa en todas las soci-
edades ms o menos limitadas,
en un mbito local y por ello
tambin es bueno contar con
este tipo de trabajos con gen-
te joven y de fuera, aunque los
ms veteranos no se amilana-
ron ni lo ms mnimo. Burillo
es referia als despatxos de lad-
vocat Joan Buades i dels nota-
ris Alvaro Delgado Truyols i
Alberto Herrn que foren im-
putats per un suposat delicte de
collaborar amb levasi de ca-
pitals i el blanqueig de doblers
3. La falsa imatge de llop
solitari que va per lliure
El Mundo ha difs duna
manera interessada que Ral
Burillo era una espcie de llop
solitari, valent i indomable que
anava per lliure i que actuava
al marge de les consignes pol-
tiques trameses pels seus supe-
riors del PSOE de Madrid. Es-
teban Urreiztieta al llibre, Ma-
llorca s nostra, parla daquel
Burillo que se haba empeado
en ir por libre e investigarlos
a fondo (pg. 391), Va por
libre y nos est haciendo un
dao terrible (pg. 391) i que
iba por libre y slo atenda
a sus criterios profesionales
(pg. 574). Afegit a aquesta in-
sistncia, cal esmentar tamb la
idea segons la qual els ordina-
dors dHisenda el Gran Her-
mano que todo lo ve funcio-
nen gaireb per miracle i al dictat
de la Divina Providncia. En un
article publicat dia 9 de febrer
de 2012 titulat Larga vida a La
Piata, Urreiztieta, va tenir el
morro descriure: De manera
milagrosa y como si la Divina
Providencia se hubiera apia-
dado de los contribuyentes, la
Agencia Tributaria comenz a
rastrear.
Naturalment, aquesta insis-
tncia dEl Mundo, a ms de
falsa, s interessada i no t altre
objectiu que ocultar la CONS-
PIRACI. Si els milers de ma-
llorquins vctimes de la maquina-
ci sempassolen la mentida que
Burillo anava per lliure no
es preocuparan danar a destapar
el rerefons poltic i tota la trama
oculta que ha mogut els fls. Id
no! Ni Burillo anava per lliu-
re ni els ordinadors dHisenda
rastregen al dictat de la Divina
Providncia sin que obeeixen
a directrius poltiques ben clares
dictades des de Madrid. El propi
Burillo a les confessions del seu
blog reconeix que dins lAgncia
Tributria espanyola impera un
rgim presidencialista, qui mana
s Madrid, i els caps regionals
enviats a les colnies no duren en
el crrec a f devitar que confra-
ternitzin amb els colonitzats: En
la empresa para la que tra-
bajo no todas las normas estn
escritas. Los sindicatos parece
que no han pensado en el hecho
de que una Organizacin se-
ria debera tener un Estatuto
Orgnico y escribir en l todo
lo que se pueda. El rgimen
de gobierno es, para que me
entendis, presidencialista. El
que manda en Madrid adopta
los criterios que le parecen me-
jores segn su idea de lo que es
la direccin. Ms o menos, y no
s si es casualidad o que los pri-
meros arrastran a los segundos
y se contagian, todos tienen cla-
ro que los Jefes Regionales de
mi empresa no deben durar
mucho en el cargo.
Queda ben clar, doncs, que
els periodistes dEl Mundo
menteixen, desinformen i donen
pistes falses quan pinten Burillo
com aquel funcionario insur-
recto que estaba poniendo en
jaque al Sistema (pg. 396) i
CONSPIRACI CONTRA ELS MALLORQUINS (II)
Aquest material ha estat recopilat i elaborat per Josep PALOU i Jaume SASTRE (LOBBY PER LA INDEPENDNCIA)
Ens podeu fer arribar les vostres suggerncies, opinins o informacions a conspiraciocontramallorquins@gmail.com
Ral Burillo delegat dHisenda
(2004-2010)
14
1 DE SETEMBRE DE 2012
L ESTEL L ESTEL
que iba por libre y slo atenda
a sus criterios profesionales
(pg. 574). Aix s rotundament
fals! Com reconeix el propi Bu-
rillo al seu blog: Nuestra Dele-
gacin de Baleares era una de
las pocas que dispona de una
Unidad de Investigacin de
grandes tramas de fraude. To-
das ellas eran cordinadas des
de Madrid por uno de los me-
jores expertos de nuestra casa
en el tema. La cordinacin con
la fscala anticorrupcin tam-
bin era importante desde Ma-
drid por lo que aprovechamos
para comentar con nuestro fs-
cal local lo ms interesante de
estas investigaciones.
Ral Burillo Pacheco va
desembarcar a Mallorca el juli-
ol de 2004. El seu nomenament
com a Delegat de lAgncia Tri-
butria va anar lligat a larriba-
da al poder del PSOE labril de
lany 2004. El primer govern de
Rodrguez Zapatero va tenir
com a ministre dEconomia Pe-
dro Solbes i com a sotssecretari
de lAgncia Estatal de lAgn-
cia Tributria, Luis Pedroche
Rojo (Madrid, 22 de juny de
1953). Cal anotar que el relleu
de Burillo (BOE, 19 de juliol de
2010) va anar precedit del relleu
del seu protector Pedroche (30
dabril de 2010) que va perdre
la confana de la ministra Ele-
na Salgado i que va sser subs-
titut per Juan Manuel Lpez
Carbajo. s digne de remarcar,
doncs, que larribada i la sortida
de Burillo de Balears va lligada
a lentrada i sortida de Luis Pe-
droche.
4. Un foraster ressentit que
feia mrits per tornar-sen
a la pennsula
Albert Memmi, al llibre
Retrat del colonitzat prece-
dit del retrat del colonitzador
(1957), va descriure els diver-
sos tipus de colonitzadors i de
colonitzats. Si fa no fa, el de-
legat foraster Burillo Pacheco,
encaixa perfectament amb la
descripci que Memmi va fer
dels alts funcionaris enviats a
les colnies. s pblic i notori
que els qui treuen les oposici-
ons amb les pitjors notes veuen
com un cstig que els envin
el ms lluny de la metrpoli ja
que sn els ltims a poder triar
destinaci. Si repassam el curr-
culum de Burillo, hem vist que
va treure les oposicions lany
1990, amb 26 anys, i que de lla-
vors en ha arrossegat el cul de
mala gana per destinacions pro-
vincianes i molt llunyanes del
centre de poder on es nomenen
els alts crrecs: Madrid. La llista
de destinacions per on ha passat
expliquen el seu ressentiment
i la seva mala bava: Terrassa,
Reus, Tarragona, Lleida (1997-
2001), Barcelona (2001-2004) i
Balears (2004-2010). Com ha
reconegut el propi Burillo: De
forma general, gente en pu-
estos importantes de Madrid,
como mucho, han tenido un
solo destino fuera de Madrid.
Eso s, cuando tenan 25 aos,
y movieron todas sus infu-
encias para volver a casa con
sus paps o sus novios/as. A
mesura que van passar els anys,
Burillo en lloc dacostar-se a
Madrid, va comprovar com de
cada vegada el destinaven ms
lluny de la metrpoli. Frustrat i
desesperat davant aquest fet, es
va plantejar la seva destinaci a
Balears com una carrera contra
rellotge per fer mrits davant els
seus caps del PSOE de Madrid.
Albert Memmi va desta-
car que qualsevol funcionari fo-
raster destinat a les colnies que
tingui aspiracions dascendir i
docupar llocs importants dins
ladministraci, s un ocells de
pas i que ja abans de desembar-
car noms pensa qu pot fer i
quines infuncies pot moure
per sortir com ms aviat millor
de les illes i retornar a la penn-
sula. Memmi va deixar ben clar
que, des les colnies, tots els
funcionaris forasters amb ambi-
cions en fugen com de la pesta
i que noms hi romanen duna
manera permanent els fracas-
sats, els intils, els alcohlics,
els desgraciats, els perdedors
o els que fugen dalgun estig-
ma social i cerquen refugi dins
lanonimat. Per exemple, imagi-
nau-vos un fscal, un jutge o un
policia homosexual vergonyant
de la pennsula a qui la famlia
fa el buit perqu no accepta la
seva orientaci sexual, on anir
a refugiar-se per passar desaper-
cebut? Id, a les colnies dul-
tramar! El cas Rodrigo de San-
tos s illustratiu del que expli-
ca Albert Memmi. De Santos
era un alt funcionari foraster de
Burgos. Destinat a Balears lluny
de la seva famlia ultracatlica
va poder dur una doble vida
que incloa cocana, prostituci
masculina i sexe amb menors
dedat. A Madrid o a Burgos,
de Santos, envoltat damics i
familiars, la seva vida oculta
difcilment hauria passat desa-
percebuda. A una illa colnia
dEspanya, en canvi, van pas-
sar anys fns que no va rebentar
lescndol que, tanmateix, va
arribar a les primeres planes de
la premsa de Madrid (Interviu,
per exemple) o de Burgos.
Lactuaci de Burillo a
Balears durant els anys 2006-
2010 tampoc no sexplica si
no s des duna ptica coloni-
al. Laragons va venir em-
prenyat i de mala gana perqu
va considerar que passar de
Barcelona a les colnies dul-
tramar era un cstig degradant
que lallunyava encara ms de
Madrid. Les confessions del
foraster Burillo al seu blog
sn un document antropolgic
digne de fgurar en un manual
sobre colonialisme. Linici del
seu article, Un verano en Ma-
llorca (4 de gener de 2012), s
antolgic: Si me permits os
ofrezco un pequeo consejo a
los amigos mallorquines que
tengis jefes en Madrid y que
de vez en cuando os visiten a
la isla en viaje de trabajo.
En primer lugar, y esto es im-
portante, que no vengan en
verano, porque la humedad
les pone de muy mal humor
(...); en segundo, y no menos
importante, llevadlos a comer
a un lugar oscuro y tenebroso.
S, s, oscuro y tenebro-
so. Nada de impresionarles
con vistas al mar. Que sufran.
De no ser as los que sufriris
seris vosotros recordando
aquella frase que os dijo el
jefe de marras en mitad de la
comida:
Qu bien vivs aqu en
Mallorca!, te veo con buen
aspecto y adems, por lo que
veo, acostumbrado a este hor-
rible calor.
Igual este to deduci-
ris piensa que estoy todo
el da viendo el mar... yo, que
no salgo del despacho y enci-
ma me dice eso. A quin se le
ocurre venir en verano con ese
corbatn con nudo gordo!
En la pennsula piensan,
hagis lo que hagis, que en
Mallorca no se trabaja de la
misma manera. Algunos du-
dan hasta de que se trabaje.
5. La punta de llana contra
els empresaris mallorquins
Entre linici del Cas An-
dratx amb lentrada de la Gur-
dia Civil a lAjuntament dia 27
de novembre de 2006 i dia 19 de
juliol de 2010, dia que el BOE
public el trasllat de Burillo
Pacheco a la pennsula (Sara-
gossa) van sser detinguts, entre
daltres, els segents empresa-
ris i professionals mallorquins:
Joan Perell, Daniela Beau-
mont, Marcos Prez Mart-
nez, Jaime Ferndez Abad,
Miquel Romero, Miguel n-
gel Rodrguez, Carlos Mart-
nez, Jos Florentino Roy, Ma-
teu Mairata, Maria Lourdes
P. S., Juan Carlos Escuer, Ga-
briel Rivas, Jacinto Farrs,
Miquel Llabrs Feliu, F.R.C.,
M.T.F., Jaume Flux, Juan
Velasco, Jos Calvo, Francis-
ca J. Alberto Vergs, Guiller-
mo Dey, Bartomeu Morey,
Miquel Jaume, Enric Francia,
Sim Galms, Maria Masca-
r, Luisa Almiana, Antnia
Mascar, ngela Segu, Jos
Mara Castro, Vicen Mulet,
Joan Pocov... Estam parlant de
detencions perqu si a aquesta
llista hi afegssim els empresa-
ris mallorquins imputats, el re-
sultat seria impressionant.
Els sectors empresarials
ms afectats per la CONSPIRA-
CI han estat mitjans de comu-
nicaci, constructores dobra
pblica, empreses de publicitat,
productores audiovisuals, etc.
Burillo Pacheco va justifcar
al seu blog la imputaci i la
detenci massiva dempresaris
mallorquins amb aquestes pa-
raules: Todas estas tramas
no habran funcionado sin la
participacin y el benefcio
obtenido por un sinfn de
empresarios y professionales
que obtenan elevadsimas
ganancias por no hacer nada,
salvo, eso s, asumir el riesgo
de ser conscientes de estar
llevndose el dinero de los im-
puestos de sus conciudadanos,
facilitando que se lo llevasen
tambin los cargos pblicos
de turno.
Els grans benefciats de la
caa de bruixes contra els em-
presaris mallorquins han estat
les grans empreses madrilenyes.
Un cas paradigmtic el tenim
amb la persecuci i empresona-
ment de Jacinto Farrs, dia 14
de mar de 2010. Farrs, com
a empresari vinculat als mitjans
de comunicaci (Grup Canal
4) representa, juntament amb
leditor Pere Serra, una com-
petncia per al diari foraster del
PP (EL MUNDO) i el diari fo-
raster del PSOE (DIARIO DE
MALLORCA). Sn, per tant,
una nosa, un obstacle a destruir
pels colonitzadors forasters de
Prensa Ibrica (DM) i Unidad
Editorial (EM). Vet ac el que
va escriure Urreiztieta: Ja-
cinto Farrs, propietario del
Grupo Canal 4, un mulo de
don Pedro en versin reduci-
da capaz de desayunar cada
fn de semana con el presiden-
te Antich en Algaida; de alter-
nar con doa Maria Antnia
de t a t; de posicionarse en
el sector publicitario con una
empresa creada de la nada por
el jefe del Gabinete de Munar,
Antoni Martorell, y que se
qued para ser inundada, acto
seguido, de contratos desde el
Consell de Mallorca; de copar
junto al propietario del Gru-
po Serra la produccin de la
televisin autonmica IB3; de
mantener unas excelentes re-
laciones con el PP de Matas;
de suscribir una alianza con el
Grupo Intereconoma; y has-
ta de acometer importantes
negocios inmobiliarios (560).
s pblic i notori a Ma-
llorca que Jacint Farrs s un
empresari que, com la majoria
dempresaris mallorquins, no
va amb el carnet dun partit a la
boca sin que, imbut de prag-
matisme, mira destar b amb
tothom i tenir portes obertes
amb tots els partits que gover-
nen o que tenen aspiracions de
governar. Farrs, doncs, bere-
nava cada setmana amb nAn-
tich del PSOE a SHostal dAl-
gaida, tenia unes excellents
relacions amb en Matas del PP,
amb na Munar dUM i tamb
amb el PSM, Esquerra, etc. Ara
b, fxau-vos b, com Burillo,
els policies, jutges, periodistes
i fscals forasters noms el van
anar a investigar per les seves
relacions amb UM. Qu de-
mostra aix? Id demostra per
ensima vegada que ens trobam
davant una persecuci poltica,
UNA CONSPIRACI, contra
els partits poltics que posen en
perill el bipartidisme dels partits
forasters (PP / PSOE) que sn
els qui a Madrid nomenen fs-
cals, jutges, policies i inspectors
dhisenda.
Com era desperar quan es
va produir la detenci de Far-
rs i fou exposat a la vergonya
pblica emmanillat, els foras-
ters El MUNDO i de DIARIO
DE MALLORCA en van fer un
llepadits: Esteban Urreiztieta:
se practicaron por primera
vez detenciones, esposas in-
cluidas, de los altos cargos de
UM implicados en la nueva
operacin. Farrs recorri
la cuesta de los juzgados ca-
bizbajo, con sus camisas sati-
nadas de un color mate mor-
tecino, y le sigui en el furgn
policial Nadal, que pareca un
albatros con las alas cortadas,
que asomaba entre penum-
bras una mirada asustadiza
Luis Pedroche, exsotsssecretari
dHisenda
Jacint Farrs empresari del grup Canal 4 de comunicaci
15
1 DE SETEMBRE DE 2012
L ESTEL L ESTEL
desde el interior del vehculo
policial (561). Matas Valls,
per la seva banda va escriure un
article dia 16 de mar de 2010
titulat Farrs, el mejor amigo
de Antich, del qual en repro-
dum el pargraf segent: An-
tich tiene menos morbo que
Farrs, digitado por Jaume
Matas para fabricar un sus-
tituto de Pedro Serra. Eran
los tiempos en que el entonces
president intentaba engaar a
su gran amigo Pedro J. Ram-
rez, negndole que el editor a
reemplazar estuviera detrs
del asalto a su piscina. Por
entonces, el inmobiliario ayer
detenido formaba parte del
Club de los 500, integrado por
los promotores que vendan
esa cifra de pisos al ao. Junto
a l, Vicente Grande y Mateo
Sastre, tres vidas paralelas
por su prediccin conjunta de
que un apartamento valdra
cien millones de pesetas, sin
detenerse a pensar en quin
podra pagarlas. En IB3, Ma-
tas se limit a calcar el modelo
diseado por Pere Sampol.
En el moment de la deten-
ci, Jacint Farrs, a travs de
lempresa SBT feia els informa-
tius dIB3. No cal dir que lex-
hibici que feren dell, detingut
i emmanillat, va suposar un cop
molt dur per a les seves empre-
ses. Era imprescindible detenir
Farrs? Si un jutge lhagus
citat a declarar com va fer amb
Matas, Undargarn o Munar,
no hi hauria anat? A qui va be-
nefciar tot lespectacle que van
muntar els policies Antonio
Cerd i Alfonso Jimnez? Id,
el gran benefciat fou lempresa
madrilenya, Grupo Secuoya,
vinculada al PP, que t com a
president Ral Berdons Mon-
toya (Granada) i que s lem-
presa que ara fa els informa-
tius dIB3. Just abans de sortir
a Borsa, el Grupo Secuoya va
ftxar lexportaveu del govern
dAznar, Miguel ngel Rodr-
guez. Recordem com van anar
els fets:
4 doctubre de 2008: Farrs
(Serveis Balears de Televisi)
sadjudica per quatre anys
els informatius dIB3 davant
duna empresa madrilenya de
Prisa
14 de mar de 2010: Jacint
Farrs s detingut a la seu de
Canal 4 al Parc Bit.
11 de juny de 2010: Antoni
Martorell dimiteix com a di-
rector general dIB3.
27 de juliol de 2010: El parla-
ment amb els vots del PSOE,
del Bloc, UM i ExC nomena
Pedro Terrasa director gene-
ral dIB3. El PP vota en blanc.
8 de setembre de 2010: Pedro
Terrasa rescindeix el contrac-
te amb SBT.
5 doctubre de 2010: El 99 %
de la plantilla dSBT fa vaga i
es manifesta davant el Parla-
ment de Balears davant lona-
da dacomiadaments.
18 de gener de 2011: IB3
(Pedro Terrasa) atorga els
informatius a Central Bro-
adcaster Media (CBM), del
Grupo Secuoya durant un pe-
rode quatre anys i a canvi de
44.940.000 deuros. Aquest
empresa madrilenaya vincu-
lada al PP fa els informatius
de TeleMadrid i fa feina per
a Antena 3, Tele 5, Cuatro i
Neox. Loferta feta pel Grup
Serra i Diario de Mallorca
(DUHM) fou rebutjada.
1 de desembre de 2011. Gru-
po Secuoya presenta la Ciu-
dad de la Tele situada al muni-
cipi de Tres Cantos (Madrid).
Sn 22.000 m
2
que albergaran
10 estudis, quatre de 1500 m
2
,
quatre de 750 i 2 dos de 500.
Lempresa anuncia que crear
uns 500 llocs de feina a ms
duna escola de formaci.
25 de maig de 2012: Lasso-
ciaci de productors audiovi-
suals de Balears (APROBA)
denuncia que Bauz t inten-
ci de vendre IB3 al Grupo
Secuoya.
B, al fnal, a qui est be-
nefciant la CONSPIRACI
CONTRA ELS MALLOR-
QUINS? Id a les grans em-
preses de la pennsula. Mentre
a Balears shan destrut empre-
ses i llocs de treball, el procs
de colonitzaci ha fet una pas-
sa ms i IB3 du cam dacabar
en un 100 % controlada des de
Madrid.
El motiu veritable i ltim
daquesta CONSPIRACI, per
tant, s una guerra empresari-
al a mort en la qual les grans
empreses de la pennsula han
dexterminar les empreses ma-
llorquines i els forasters han de
fotre els llocs de feina als ma-
llorquins. Ni ms ni pus. Tot la
xerrameca de la lluita contra la
corrupci no s ms que una
grollera presa de pl i una ex-
cusa banastra per enlluernar ba-
baus i incauts.
Continuem amb IB3. La
televisi autonmica de Bale-
ars fou inaugurada per Jaume
Matas dia 1 de mar de 2005.
La primera directora fou la seva
exsecretria, Mara Umbert
(Madrid 1965). Mentre Matas
va governar fns al 2007, IB3
va tenir un pressupost multi-
milionari de 60 milons deuros.
En aquells anys, es gastaven
doblers sense mirar prim i els
principals benefciaris foren les
productores madrilenyes vincu-
lades al PP. Per exemple, la pro-
ductora MUNDO TV, dirigida
per Melchor Miralles, va arri-
bar a cobrar 9 milions deuros
per programes presentats per
Fernando Schwartz, o daltres
flmats amb cmera oculta. En
aquella poca els madrilenys
controlaven IB3. Periodistes
com Carlos Dvila i empresa-
ris audiovisuals com Jos Luis
Moreno pintaven molt i una
empresa del Grupo Recoletos,
Novomedia, era lencarregada
de comercialitzar la plubici-
tat dIB3 Rdio i TV. Menteix
descaradament, doncs, Esteban
Urreiztieta quan dia 15 de mar
de 2012 va escriure: El ocaso
de IB3: La RADIOTELE-
VISIN balear naci, como
todos los entes pblicos auto-
nmicos y locales, auspiciado
por el poder pblico para dis-
poner de un medio de comu-
nicacin a su servicio. Pero,
sobre todo, para alimentar a
los ya existentes. (...) por enci-
ma de cualquier otra circuns-
tancia deba amamantar a los
imperios mediticos de Pedro
Serra y del pujante Jacinto
Farrs para tener el escenario
meditico bajo control. (...)
Serra y Farrs son los dos re-
presentantes mediticos ms
siniestros del panorama bale-
ar.
Va caldre esperar al 2007,
amb el II Pacte de Progrs i el
nomenament dAntoni Mar-
torell com a director general
dIB3, per comenar a donar joc
a les productores mallorquines,
fet que els colonitzadors dEL
MUNDO i de Prensa Ibrica,
mai no li van perdonar.
6. Un delegat dHisenda que
participava en els escorcolls i
les detencions
Dia 27 de desembre de
2011, Ral Burillo va escriure
al seu blog tot i recordant la seva
destinaci a les colnies dultra-
mar: Durante estos ltimos
seis aos han pasado muchas
cosas. La mayora de ellas ha-
bituales en mi trabajo, y ellas
son las que, lgicamente, han
ocupado buena parte de mis
horas laborales. Otras no.
No son habituales. Tampoco
lo ha sido lo que ha ocurrido
en Mallorca estos ltimos seis
aos. Efectivament, nosaltres
preguntam: s habitual que tot
un delegat dHisenda simpli-
qui i lideri en primera persona
lassalt a un despatx dadvocats
acompanyat de policies i fs-
cals? B id, aix s el que va
passar dia 28 de maig de 2008 al
despatx Montis situat al nmero
7 del C. de Sant Jaume de Pal-
ma. Lautor del relat s el perio-
dista madrileny dEL MUNDO,
Esteban Urreiztieta: Una
comitiva judicial compuesta
por inspectores de hacienda,
varios agentes del Grupo de
Delincuencia Econmica de la
Polica Nacional, el jefe de la
unidad de Polica Judicial, el
comisario Antonio Cerd, los
fscales Anticorrupcin Pedro
Horrach y Joan Carrau y el
delegado de Hacienda en Ba-
leares, Ral Burillo, irrum-
pieron en la angosta calle de
San Jaime y cruzaron el dintel
del nmero 7. (...)
Pongan las manos en-
cima de los ordenadores. No
toquen nada y obedezcan a
las instrucciones que les vaya-
mos dando. Dgannos dnde
estn los archivos relacionados
con el polgono de Son Oms y
no oculten nada porque ser
mucho peor para ustedes
(pg. 343).
7. Burillo i el comissari Cerd
volien assaltar el Grup Serra
i detenir Pere Serra o un
familiar seu
El Grup Serra s lem-
presa ms important de les Illes
Balears pel que fa als mitjans
de comunicaci. Petita dins el
conjunt de lestat si comparam
amb els grans grups meditics
espanyols (Prisa (El Pas), Vo-
cento (ABC), Unidad Editori-
al (El Mundo), Prensa Ibrica
(Diario de Mallorca i desset di-
aris ms), Planeta (La Razn),
Zeta (El Peridico), God (La
Vanguardia)..., el Grup Serra
continua essent lempresa nm.
1 a Balears si b ha daguantar
una pina ferotge entre el diari
foraster del PP (EL MUNDO)
i el diari foraster del PSOE (DI-
ARIO DE MALLORCA).
EL Grup Serra s una em-
presa familiar autctona centra-
da en els mitjans de comunica-
ci (Premsa, rdio i TV), que
paga els imposts a Balears i que
est profundament arrelada dins
la societat illenca. A ms dai-
x, mant un comproms amb
la llengua i la cultura prpies de
Balears, del qual hi una mala f
de mostres: Diari de Balears,
La Gran Enciclopdia de Ma-
llorca, Gran enciclopdia de la
pintura i lescultura a les Bale-
ars, etc.
Ja fa anys que els colonit-
zadors espanyols dEL MUN-
DO i de Prensa Ibrica (Diario
de Mallorca) han posat el Grup
Serra enmig de la diana i lhan
qualifcat dobjectiu prioritari a
eliminar. Primer, perqu els fa
la competncia, i segon, perqu
un mitja de comunicaci, a part
de ser una empresa, representa
una visi del mn, transmet uns
referents histrics, crea dun es-
tat dopini i projecta uns valors
culturals i lingstics.
Com demostrarem tot se-
guit, el Grup Serra, com a
empresa mallorquina, era i s
un dels objectius principals de
la CONSPIRACI CONTRA
ELS MALLORQUINS. A hores
dara el colonialisme espanyol
ha fracassat en els reiterats in-
tents de destruir aquesta em-
presa, per no per aix shan
de deixar de constatar aquests
intents. Fa uns anys, amb mo-
tiu de la iniciativa dimpulsar
el Museu des Baluard, leditor
Pere Serra, fou vctima duna
campanya descarada, intensa i
bestial per part de les empreses
forasteres dEL MUNDO i de
DIARIO DE MALLORCA.
Algun dia shaur de fer la his-
tria i el llibre daquella campa-
nya que fou el preludi de la nova
ofensiva que hem viscut els dar-
rers anys. Entre una i altra, hi ha
emper una diferncia bsica:
la campanya contra el Museu
des Baluard es limit aleshores
a una campanya de descrdit,
mentre que els ltims anys tant
EL MUNDO com DIARIO DE
MALLORCA han intentat ins-
trumentalitzar tots els ressorts
de lestat colonitzador (policia,
jutges, fscal i inspectors dhi-
senda) per esborrar del mapa
aquesta empresa autctona.
Anem a pams i comencem
a donar proves:
Dia 28 de febrer de 2010,
el comentarista dEL MUN-
DO (avui condemnat), Antonio
Alemany Dezcallar va escriure
un article titulat, Falta la ltima
pata, i que contenia les parau-
les segents: Finis coronat
opus: la dimisin de Munar
y todo lo que ello signifca es
la coronacin de la gran obra
de este peridico, cuyo espln-
dido periodismo de investi-
gacin ha ejercido una au-
tntica funcin instructora
en el sentido periodstico y
procesal del trmino al afo-
rar a la superfcie la corrup-
cin institucionalizada que,
adems de corrupcin, estaba
pervirtiendo, con la anuencia
culpable del PP y del PSOE,
Pere Serra propietari del grup comunicatiu que duu el seu llinatge
16
1 DE SETEMBRE DE 2012
L ESTEL L ESTEL
todo el sistema poltico balear.
(...) Hay slidas razones para
investigar una pata pendien-
te: Pedro Serra. De entrada,
Serra y Munar han sido, en
todo lo que llevamos de auto-
noma, indisociables y la pre-
sencia del editor en lugares y
momentos que no le eran pro-
pios, lo confrman: desde la
reunin Matas-Serra-Munar
en Doana hasta la reunin
Matas-Munar-Serra y el yer-
no de Serra para acosar a
Carlos Delgado y conseguir el
pelotazo de Son Massot, estos
dos personajes han ido siem-
pre juntos de la mano. Ya ha
aparecido el caso de la radio
ilegal y hay otros en curso que
aparecern en breve.
Dia 6 de febrer de 2011, EL
MUNDO OPINA: Es Pedro
Serra intocable?: La sociedad
mallorquina no habr saldado
defnitivamente sus cuentas
con la corrupcin hasta que
Pedro Serra no se enfrente a
la Justicia. No revelamos nin-
gn secreto si decimos que el
editor ha estado en la cocina
de lo peor de la poltica balear.
(...) Resulta incomprensible
que a da de hoy el poderoso
editor no haya sido llamado
a declarar tras ser denunci-
ado por la Polica Nacional y
la Agencia Tributaria por ha-
berse llevado un milln pbli-
co del Consell de Munar por
alquilar una frecuencia ilegal
por la que se pag seis veces
ms.
Dia 6 de desembre de 2011,
Joan Font Rossell, va escriu-
re damunt EL MUNDO: Ma-
llorca s nostra: Ha cado
Munar, UM ya no existe y sus
herederos no levantan cabeza,
pero esta isla no habr expe-
rimentado su catarsis hasta el
da que no caiga tambin Pe-
dro Serra.
Dia 20 de desembre de
2011, EM va publicar: EL
MUNDO OPINA: Serra UM
el tndem perfecto.: La SIM-
BIOSIS entre la banda uemi-
ta y Pedro Serra ha supuesto
enormes benefcios para am-
bos. Los primeros gozaron, y
gozan, de un palmero de tro-
no, un amplifcador de sus in-
anes gestas, un ocultador me-
ditico de sus innumerables
tropelas.
Dia 17 de maig de 2012,
amb motiu del judici contra M.
Antnia Munar que havia co-
menat el 14 de maig, Esteban
Urreiztieta, va publicar un arti-
cle titulat, El gran ausente, que
incloa aquestes paraules: El
gran ausente en el banquillo
del juicio a Mara Antonia
Munar es el editor Pedro Ser-
ra y la verdadera regeneracin
tica de Baleares quedar in-
conclusa si la Administracin
de Justicia contina apartan-
do sine die su gran asignatu-
ra pendiente. El propietario
del diario Ultima Hora agota
sus ltimos resortes de poder
evitando posar para la histo-
ria junto a la expresidenta de
Uni Mallorquina en el bode-
gn de la corrupcin. Y es que
nunca antes un justiciable se
haba librado de las fauces de
la imputacin con tantos ele-
mentos en contra y con la pe-
ticin expresa de organismos
como la Agencia Tributaria y
la mismsima Policia Judicial.
(...) Don Pedro sabe que en cu-
alquier momento le puede to-
car a l. (...) El juicio a Munar,
por mucho que Pedro Serra no
est presente, es un proceso su-
marsimo a su fgura.
Com hem assenyalat, lal-
tre gran empresari mallorqu de
la comunicaci, Jacint Farrs,
fou detingut, emmanillat, expo-
sat a la vergonya pblica i la seu
de les seves empreses fou escor-
collada de dalt a baix amb gran
alegria dels seus competidors
forasters, EL MUNDO del PP
i DIARIO DE MALLORCA
del PSOE, que ho van celebrar
amb gran lulea. A Pere Serra i
als seus flls, els va venir dun
pl no passar pel mateix mal
trngol que va passar Farrs.
El delegat dHisenda, el foraster
Burillo, i el comissari, Antonio
Cerd Amengual, els tenien
emproats i van pressionar tant
com van poder als fscals que, al
fnal, no van fer la passa perqu
el PSOE de Madrid no va donar
el vist i plau fnal. Aix ho con-
ta el periodista madrileny dEL
MUNDO, Urreiztieta, al seu
llibre: La Polica nacional no
albergada ninguna duda del
protocolo a seguir. Hacienda
tampoco. (...) Se les practi-
cara el protocolo habitual:
desplazamiento a la Jefatura
Superior de Polica, un severo
interrogatorio y pase a dis-
posicin judicial esposados.
As lo quera la polica, as lo
consideraba lgico Hacien-
da y as se lo retransmitieron
a la fscala, que se qued en
blanco y no supo cmo expli-
car el cambio de tercio. (...)
Al comprobar la frialdad so-
brevenida del ministerio p-
blico, la Polica Judicial y la
Agencia Tributaria adoptaron
una decisin indita hasta ese
momento. Se unieron ante la
adversidad como nunca lo ha-
ban hecho. (...) Los dos orga-
nismos confeccionaron un es-
crito en el que concluan que
la jefa de UM haba dictado
resoluciones contrarias a de-
recho al no respectar las nor-
mas esenciales del procedime-
into administrativo. (...) Si la
Fiscala no se atreva a dar el
paso, ah estaban los equipos
de Cerd y de Burillo para
denunciar por escrito y de la
mano que era un escndalo
que la presidenta del Parla-
mento balear gozara todava
de inmunidad judicial y nadie
se atreviera a inquietarla. En
otra muestra ms de valenta,
de nuevo el fsco y la polica
destaparon al que faltaba.
Don Pedro, el dueo del diario
ltima Hora, se haba llevado
de golpe casi un milln de eu-
ros al alquilarle Munar curi-
osamente a l la frecuencia
para emitir la radio. (...) Por
lo tanto deba incluirse en la
actuacin judicial. Deban re-
gistrar las ofcinas de su gru-
po editorial para requisar la
documentacin vinculada al
regalo millonario por si haba
habido reparto con los lderes
de UM y Serra tena que ser
citado a declarar como im-
putado en breve. Si se quera
ser condescendiente con l, a
alguno de sus directivos, pero
alguien del Grupo Serra junto
a Munar, Nadal y sus respec-
tivas familias (pg. 496-497).
Les paraules dUrreizti-
eta sn una prova evident de
com la CONSPIRACI CON-
TRA ELS MALLORQUINS
s, abans de tot, una persecuci
poltica que ha jugat bsicament
amb la presumpci de culpa-
bilitat, s a dir: Deban re-
gistrar las ofcinas de su gru-
po editorial para requisar la
documentacin vinculada al
regalo millonario por si haba
habido reparto con los lderes
de UM. Dit duna altra mane-
ra, primer es posa dins la diana
el Grup Serra, desprs sassal-
ten les seves ofcines a veure si
hi ha sort i es troba res que es
pugui utilitzar en contra seva.
8. El funcionari foraster
exemplar a qui els
ajuntaments havien
dencalar per cobrar els
tributs
Els periodistes dinvesti-
gaci dEL MUNDO han pre-
sentat el foraster Ral Burillo
com un model de virtuts. Ur-
reiztieta el va defnir com un
funcionario ejemplar (pg.
572) i va reclamar per a ell,
una medalla de reconeixement
(13.10.2011). EL MUNDO, en
un article editorial de dia 14
de juliol de 2010, va proclamar
enmig de grans escarafalls que
hay un antes y un despus
desde la irrupcin de este juez
Falcone en la lucha contra la
corrupcin de los polticos de
Baleares. El membre del con-
sell editorial dEL MUNDO,
Francisco Villalonga, va afrmar
solemnement que como ciu-
dadano me siento moralmente
obligado a rendir homenaje
a una persona que (...) se ha
revelado como una de las per-
sonas ms ntegras con las que
uno puede toparse. (...) es un
tipo excepcional (...) capaz de
conjugar con facilidad la tica
y el deber. Els comentaristes
dEL MUNDO no van que-
dar darrere a lhora de repartir
llepades i ensabonades. Joan
Font el va qualifcar de funci-
onario honesto, Toms Bor-
doy dexcelente funcionario
pblico (20.07.2010) i el va
titllar de funcionario escru-
puloso (17.07.2010).
Ultra aix, Burillo Pacheco
va liderar iniciatives per consci-
enciar els estudiants mallorquins
perqu, en fer-se grans, no de-
fraudassin a la Hisenda colonial
espanyola. Llegim a EL MUN-
DO de dia 10 de febrer de 2006:
La delegacin de la Agencia
Tributaria en Baleares ha ini-
ciado la puesta en marcha en
las islas de un programa esta-
tal de educacin cvica para
prevenir el fraude fscal en el
futuro con la visita de 498 estu-
diantes de primaria y secunda-
ria a sus instalaciones, inform
ayer su mximo representante,
Ral Burillo.
B id, nosaltres no som
ni periodistes dinvestigaci,
ni tampoc rebem fltracions de
lAgncia Tributria, ni dels fs-
cals, ni dels policies ni tampoc
dels jutges forasters. Per b, vam
fcar el nom de Ral Burillo Pa-
checo al cercador de Google i
vam trobar al BOE de dia 7 de
juliol de 1996 el seu nom i el
seu DI ja que shavia apuntat
a un examen per treure el ttol
dAgent de la Propietat Immo-
biliria. Un cop obtingut el seu
DI i juntament amb el seu nou,
el vam tornar fcar al cercador i
vam trobar mirau per on! que
lAjuntament de Sant Lloren
des Cardassar el cercava el 20 de
novembre de 2007 per damunt
el BOIB ja que tenia dos deutes
amb lajuntament: un de 18,18
i un altre de 91,71. Id! Qu vos
pareix aquesta! s bona, eh!
Eh, i aix no s tot perqu
tamb vam trobar que un ajun-
tament de Tarragona, Vinyols i
els Arcs, tamb lencalava.
9. Burillo reconeix que la
persecuci contra UM s una
qesti poltica
Quan es va fer pblica la
destituci de Ral Burillo Pac-
heco dia 14 de juliol de 2010,
aquest va declarar en una entre-
vista al diari LTIMA HORA:
Soy funcionario, no poltico,
y estoy un poco desbordado
por lo que se dice en relacin
a m, pero no voy a decir nada
hasta que se publique en el
BOE.. Quin morro!
Per destapar un farsant cal
tenir pacincia i perseverana.
Com hem vist, dia 14 de juli-
ol de 2010 Burillo sescudava
darrera la frase de Soy funci-
onario, no poltico per ocultar
el rerefons poltic i colonial que
hi ha darrera la conspiraci or-
questrada des de Madrid contra
els mallorquins en la qual ha
jugat un paper fonamental. B
id, dia 29 de mar de 2011,
lalt funcionari aragons va pu-
blicar al seu blog un article molt
revelador el ttol del qual, Sis-
tema electoral en Baleares y
partidos bisagra, ja diu mol-
tes coses sobre la seva manera
de pensar. En realitat, aquest
article, sembla un informe re-
dactat per un agent del CNI i s
una mostra molt valuosa ja que
revela la manera de pensar de
lalt funcionariat foraster (po-
licies, jutges, fscals, gurdies
civils, periodistes i inspectors
dhisenda) partidaris acrrims
del bipartidisme PP / PSOE .
Vet ac les paraules reveladores
de Burillo:
http://raulburillo.over-blog.es/
article-un-verano-en-mallor-
ca-96156303.html
29 DE MAR DE 2011
Sistema electoral en Baleares y
partidos bisagra
El sistema electoral, el ta-
mao del distrito y la habitual
abstencin balear condicionan
los resultados, el gobierno y
la composicin de la Cma-
ra desde el inicio de las prime-
ras elecciones autonmicas.
Sin duda, y de forma ge-
neral, si el sistema electoral
repartiera escaos no por is-
las, como siempre se ha hecho,
sino por distritos ms pequeos
distritos electorales en el inte-
rior de cada isla-, los partidos
polticos que aprovechan su si-
tuacin parlamentaria en una
posicin numrica denominada
bisagra no existiran. (...)
Reducir la importancia
de partidos polticos como los
mencionados y de las situacio-
nes que pueden provocar, nada
democrticas para la lgica
parlamentaria a pesar de lo
que pueda parecer (y si no que
Csar Vidal i Joan Font
Esteban Urreiztieta, periodista dEL
MUNDO
17
1 DE SETEMBRE DE 2012
L ESTEL L ESTEL
se lo pregunten a los britnicos
que inventaron el parlamenta-
rismo sobre cual es su sistema
electoral), ha estado desde el
principio de la democracia en
manos de sus seoras si los dos
partidos con mayor represen-
tacin hubieran querido; para
ello solo era necesario cam-
biar la ley electoral. Pero no
lo han hecho; no lo han hecho
porque siempre a alguno de los
dos partidos mayoritarios le ha
interesado mantener el status
quo en funcin de sus intereses
locales. Siempre ha resultado
conveniente introducir en la
escena poltica un partido mi-
noritario de la misma ideologa
que el mayoritario rival. (...)
Dicho todo lo anterior, es
conocido por todos que el elec-
torado balear y especialmente
mallorqun es esencialmen-
te conservador, y que por ello
jams tendr mayora absolu-
ta una opcin de izquierdas por
si sola, por lo que para que esta
pueda ganar unas elecciones, o
lo que es ms fcil, para obtener
una mayora parlamentaria (no
confundir), necesita un partido
de derechas que robe votos
de derechas y que se coaligue
con l (con la izquierda). Estos
partidos polticos existen graci-
as a ese inconfesable inters y a
una fnanciacin peculiar.
Sin duda esta es la explica-
cin del hecho de que siempre
que ha gobernado el PSOE en
Baleares lo haya hecho coali-
gado con UM. De otra forma,
posiblemente, jams habra
ocurrido. Esto es muy impor-
tante tenerlo en cuenta.
Por ello, los casos de cor-
rupcin en este tipo de parti-
dos bisagra pueden llegar a ser
una pesadilla para los grandes
partidos nodriza, precursores
de estos autnticos submarinos
infltrados en el enemigo, por lo
que sin duda harn todo lo po-
sible para frenar las consecuen-
cias de las investigaciones que
les afecten.
Ahora la ocasin se plan-
tea muy interesante en Mallorca
ante la mas que posible desapa-
ricin del pequeo partido que
ha venido realizando esta labor
comentada; un nuevo partido
de las mismas caractersticas
ideolgicas y con la misma fun-
cin en las matemticas parla-
mentarias aparece en el hori-
zonte El nuevo partido estara
dispuesto a recibir de nuevo
votos reales de derecha, dar
una nueva imagen, y en defni-
tiva, poner los nuevos escaos
que pueda obtener al servicio
del partido grande interesa-
do en su crecimiento. Esta nue-
va fuerza nunca pactar con el
PP, ya lo vern. Si lo hace se la
comern. (...)
Por ello, el diagnstico es
obvio: la aparicin de nuevos
partidos de derecha o centro
derecha para los que as se lo
crean solo benefcia al gran
partido de izquierda lo de
izquierda tambin para el que
se lo crea.
Sobre aquest article de lalt
funcionari foraster Burillo Pac-
heco, volem cridar latenci
sobre tres coses: primer, que les
paraules en negreta les ha posa-
des lautor de larticle; segon,
que els partits que ompliran el
buit de la desapareguda UM se-
ran igualment perseguits per ra-
ons poltiques i destat al servici
del bipartidisme castell-anda-
ls, PP / PSOE; i tercer, que ex-
trapolant la mentalitat imperia-
lista i colonitzadora espanyola
de Burillo al conjunt de lestat,
explica el fet que partits com
CIU (amb el cas Pretoria i la
persecuci de Maci Alavedra
i Llus Prenafeta), BNG, PNB,
etc. hagin patit i pateixin en un
futur conspiracions i sabo-
tatges del mateix estil.
10. Un funcionari aragons
al servici dels interessos
empresarials dEl Mundo/
Grupo Barcel
Dia 2 dagost de 2012, Es-
teban Urreiztieta, va escriure
un article titulat, Rquiem por
Hacienda, en el qual recordava
duna manera melangiosa vells
temps on el seu amic del PSOE,
Ral Burillo li fltrava infor-
maci confdencial, manipulada
i esbiaixada per tal de destruir
UM i la seva bstia negra, M.
Antnia Munar: Albergo im-
borrable el recuerdo del da en
que la Agencia Tributaria de
Baleares entr en escena por
primera vez en las Islas. Cor-
ra el ao 2007 y hasta ese mo-
mento ningn organismo of-
cial se haba dado por aludido
ante la corrupcin de Maria
Antnia Munar y los suyos (...)
el entonces delegado Ral Bu-
rillo decidi dar un paso indi-
to. Cre una unidad especfca
para combatir la corrupcin
poltica a la que incorpor un
grupo de jvenes funcionarios
que se acabaran convirtien-
do en un cuerpo de lite que,
sin imaginrselo, cambiara
para siempre la historia. Los
hombres de Burillo desafaron
el Sistema establecido investi-
gando a una Munar que iba a
ser bisagra de nuevo, recon-
ciliando a la ciudadana con el
estado de Derecho. (...) el dipu-
tado clave, Bartomeu Vicens,
acab condenado gracias a sus
pesquisas y a los hallazgos de
este diario..
Aquestes paraules dUr-
reiztieta recordant amb enyo-
rana lany 2007 shan de llegir
just devora les que va escriu-
re Eduardo Inda, cinc anys
abans, s a dir, a principis de
2007. Per sser ms exactes,
dia 14 de gener de 2007. Aquell
diumenge, Inda va dedicar, una
vegada ms, el seu article set-
manal titulat La bien pag a
M. Antnia Munar. Aquest ar-
ticle acabava amb tres lnies en
les quals Inda instrua a Burillo
sobre el que havia de fer: para
pillar a MAM con el carrito
del helado no es preciso irse ni
a principados, ni a peones ni
a islas lejanas. Basta con envi-
arle unos inspectores de Haci-
enda a su casopln de Palma y
exigirle que justifque hasta el
ltimo euro de su patrimonio.
As de sencillo. Com acabau
de veure, la connivncia, com-
plicitat i la coordinaci entre
Burillo, Inda i Urreiztieta era
total.
Larticle dEduardo Inda
de dia 14 de gener va anar se-
guit dun altre article digne de
fgurar dins la histria de la
conspiraci. Fou publicat dia 24
de gener i lautor fou el foraster
Jos Ignacio Prez Argelles,
el president duna associaci es-
panyolista fnanada amb cents
de mils deuros pel govern de
Jaume Matas i que desprs de
la derrota a les eleccions auto-
nmiques de dia 27 de maig de
2007, va desaparixer del mapa.
Larticle de Prez Argelles va
anar acompanyat duna entre-
vista de plana a crrec de Juan
Riera Roca i que portava el se-
gent titular: AFA avisa que
con otro Pacte desaparecern
el trilingismo y la libre elec-
cin de centro. Jos Ignacio
Prez Argelles advierte de
las consecuencias en la educa-
cin de un previsible pacto en-
tre UM y la izquierda nacio-
nalista. Segons Argelles, si el
PP no aconseguia la majoria ab-
soluta UM obriria la porta a un
II Pacte de Progrs que tendria
conseqncies catastrfques
als ulls del president dAFA:
1.- Adis al trilingismo. 2.-
Inmersin total. 3.- Adis a la
PEDRO J. RAMREZ
MATAS
R. de SANTOS
RODRGUEZ
PSOE
ZP
RUBALCABA
MESQUIDA
ARMENGOL
MANERA
CALVO
SOCIAS
JUSTCIA
CONSPIRACI CONTRA
ELS MALLORQUINS
PSM
Biel Barcel
Antoni Alorda
Agncia tributria
Ral Burillo Pacheco
(2004 - 2010)
CNI
S. G.
FISCALS
Pedro Horrach
Juan Carrau
M. A. Subirn
Eduardo Caldern
Diego Gmez-Reino
Mnica de la Serna
Audincia
Antonio Cap
F. J. Muoz
TSJB
Vigilncia
penitenciria
M. del Mar
Soler
Juan I. Lope Sola
M. Carmen Gonzlez Mir
Carmen Abrines
Rotger Cifre
Jos Castro
Enrique Morell Garca
Piedad Marn
Instructors
Diario de
Mallorca
F. Javier Moll Pedro Pablo Alonso
Mates Valls Felipe Armendriz
Mateu Ferrer J. F. Mestre
Lloren Riera Joan Riera
Elicio mez Bartolom Campaner
Antonio Cerd Alfonso Jimnez
Julia Vzquez
Policia
JUSTCIA
El Mundo
Eduardo Inda (2002 - 2007)
Agustn Pery
Esteban Urreiztieta (2003 - 2011)
Toms Bordoy
Eduardo Colom
Gabriel Torrens
El Pas Andreu Manresa
E. mez
A. Cerd
J. Vzquez
B. Campaner
A. Jimnez
P. Horrach M. A. Subirn J. Carrau
Placa del CNI
F. Armendriz
F. J. Moll
P. P. Alonso
ZP i Matas Valls
J. Riera
Ll. Riera
A. Cap F. J. Muoz
A. Manresa
Jutges: D. Gmez-Reino, E. Caldern
i M. de la Serna
M. de la Serna
M. Ferrer
J. F. Mestre
P.J. Ramrez i ZP J. Mesquida E. Inda
T. Bordoy
E. Urreiztieta
A. Rubalcaba C. Manera A. Calvo
G. Torrens
F. Armengol P.J. Ramrez R. Socias, B. Snchez i
B. Campaner
M. del Mar Soler M. Carmen Gonzlez J. Castro E. Caldern
B. Barcel
A. Rotger Cifre
A. Alorda
D. Gmez-Reino
Matas i PJ
18
1 DE SETEMBRE DE 2012
L ESTEL L ESTEL
literatura balear. 4.- Un STEI
omnipotente. Y 5.-Padre y
madres, relegados.
Recuperant el fl de la
CONSPIRACI, larticle de
Prez Argelles publicat dia
24.01.2007 portava per ttol, Al
juzgado de guardia, i comena-
va i acabava daquesta manera:
Todos en Mallorca sabemos
de las andanzas de Munar. (...)
Esto debe acabarse de una vez.
(...) Yo propongo el juzgado de
guardia, la ms bsica de nu-
estras instituciones que ponen
orden en nuestra vida social.
(...) la herramienta que el es-
tado de Derecho nos da para
que el ciudadano de a pie pida
Justicia, con maysculas. Aho-
ra viene el asunto ms espino-
so de la cuestin, quin frma
la denuncia ante el juzgado
de guardia? No veo yo a una
masa de mallorquines hacien-
do cola ante el juzagdo, tam-
poco veo a polticos peperos y
no peperos haciendo la misma
cola, as que no se preocupen,
el que suscribe ofrece su frma,
la primera; ahora necesitamos
abogado. Si alguien ms se ani-
ma que me llame.
La connivncia sinistra i
terrorfca entre el delegat dHi-
senda i els periodistes din-
vestigaci dEL MUNDO/
Grupo Barcel queda demos-
trada irrefutablement de moltes
maneres. A mena despipellada,
us oferim a continuaci un petit
bot de mostra dels grans titu-
lars dEL MUNDO en els quals
s repeteix duna manera repe-
tida i destacada entre parntesis
la paraula caza, perqu de fet,
va sser aix, una CAA, un
veritable SAFARI de les este-
pes africanes on un escollit grup
de colonitzadors blancs armats
amb potents rifes de repetici
i de mira telescpica ajudats
de GPS i tota casta dartefactes
electrnics dltima generaci,
es van dedicar a assassinar
elefants indefensos en una lluita
absolutament desigual:.
EM, 18.09.2008: Anticorrupcin
y Hacienda cazan al portavoz de
UM y a su mujer maquillando las
cuentas de la entidad con la que
cobraron las comisiones del 15%.
EM, 09.12.2009: Hacienda y la
polica cazan pagos del Consell al
editor a travs de Conde y Diguez
de hasta 14.500 al mes por usar
su dial ilegal de Capdepera.
EM, 18.03.2010: Hacienda caza
a Munar pagando las fanzas de
Vicens en Son Oms para comprar
su silencio.
EM, 03.06.2010: Hacienda caza
ahora a Vicens ingresando en sus
cuentas uno de los 5 lotes en ne-
gro del pelotazo.
EM, 14.06.2010: Hacienda tam-
bin caza a Jaime Montis con un
lote en B de Son Oms.
EM, 27.06.2010: Hacienda caza
a la banda de UM una nueva ta-
padera vinculada a Farrs.
Aquesta collecci de titu-
lars no sacaba amb la destitu-
ci de Burillo dia 14 de juliol de
2010, sin que continu desprs
durant mesos i mesos ja que el
seu grup delit integrat per fun-
cionaris forasters va continuar
intacte i fltrant informaci a EL
MUNDO:
EM, 25.07.2010: Hacienda desta-
pa ahora un desvo de fondos a Lu-
xemburgo en medio de una venta
de Munar. (...) subraya la Agencia
Tributaria en su ltimo informe al
que ha tenido acceso EL MUNDO
/ El Da de Baleares.
EM, 26.07.2010: Hacienda acusa
a Nadal de ocultar 270.000 a tra-
vs de su sociedad instrumental.
(...) en el informe patrimonial de
Nadal al que ha tenido acceso EL
MUNDO / El Da de Baleares....
EM, 26.09.2010: Hace slo unos
das este peridico revelaba el in-
forme que dej elaborado Burillo
antes de marcharse.
EM, 12.11.2011: Hacienda cer-
tifca lo que denunci EL MUN-
DO. (...) As lo desvela la Agencia
Tributaria en un informe recin
elevado al juzgado de instruccin
nmero 2 de Palma.
EM, 15.11.2011: Hacienda reve-
la que Munar inyect en un ao
500.000 de origen desconocido
en su empresa. La Agencia Tri-
butaria solicita al Juzgado de Ins-
truccin nmero 2 de Palma (...)
que ample las pesquisas sobre el
entramado y los presuntos testa-
ferros de la trama.
EM, 20.11.2011: El ltimo infor-
me presentado por la delegacin
especial de la Agencia Tributaria
en Baleares (ATE) y desvelado en
exclusiva por este diario desgrana
una a una esas operaciones.
EM, 01.11.2011: El fsco acorrala
a la ex lder de UM. (...) tal como ya
denunci este diario y ha confrma-
do ahora un informe de Hacienda.
Lexdelegat dHisenda,
Burillo, va bravejar al seu blog
En cinco aos llevbamos
ms de 30 temas de corrup-
cin. Habamos estudiado a
centenares de personas vincu-
ladas y conocamos al dedillo
quin era quin en cada uno
de los asuntos estudiados. Vi-
ndolo en perspectiva saba-
mos demasiado. Una locura.
A la vista dels fets, aix que
afrma Burillo: conocamos
al dedillo quin era quin,
no s cert ja que Maria Ant-
nia Munar, va haver de recor-
dar un grapat de vegades que
lAgncia Tributria confonia el
seu esps amb una altra perso-
na: no tots els Miquel Munar
Munar sn el meu marit: en-
tenc que lAgncia Tributria
es confongui una o dues vega-
des, per no tantes, perqu s
lensima vegada que el con-
fonen amb una altra persona
anomenada Miquel Munar,
que s propietria dun hort
a Son Oms (Diari de Balears,
3107.2010).
11.- El Frankenstein del
PSOE que va escapar al
control dels seus instructors
Ral Burillo Pachecho va
afrmar diverses vegades que no
va rebre instruccions poltiques
dels seus superiors del PSOE i
que les seves investigacions es
limitaven a respondre el que els
jutges li demanaven: Instruc-
cin ninguna. De nadie. Nadie
nos dijo lo que debamos mirar
o lo que no podamos mirar. Ab-
soluta libertad siempre limitada
al requerimiento judicial. Inves-
tigbamos lo que nos solicitaba
el juez. (...) nuestra actuacin se
rega exclusivamente por cri-
terios profesionales y tcnicos,
por lo que nuestra obligacin
era investigar a fondo. (...) En
mi empresa y en otras geme-
las a la nuestra presumamos
de ello y as lo he hecho toda mi
vida. No hay criterio poltico
que valga por encima del profe-
sional. B, aix torna sser una
mentida com la Seu de grossa.
Un mentider, ja se sap, ha
de tenir bona memria perqu
sin mostra el llaut i entra en
contradicci. Les paraules de
Burillo que heu acabat de lle-
gir procedeixen del seu blog,
un blog que integra un grapat
darticles on tamb es pot llegir:
Las administraciones p-
blicas son el brazo armado
(sic) del poder poltico. (...) he
actuado cuando me han deja-
do. Com veis, ms clar, aigua!
Burillo al seu blog no amaga
que si Balears sortia cada dos
per tres relacionada amb cor-
rupci per damunt els mitjans
de comunicaci espanyols no
era casual: Cuando hablo del
jaleo que tenamos, os podis
hacer una idea de lo que hablo.
Media Espaa conoca lo que
estaba sucediendo por aqu.
Mucho ms que en cualquier
otro sitio
Amb la conquesta del go-
vern espanyol a les eleccions
de dia 14 de mar de 2004, el
PSOE va enviar a Balears lalt
funcionari Burillo amb una fei-
na ben concreta: passar lescn-
ner als seus enemics poltics.
Burillo anava a escarada i es
va lliurar en un 100 % a la feina
que li havien encomanat des de
Madrid el ministre dHisenda,
Pedro Solbes, i el sostsecreta-
ri de lAgncia tributria, Luis
Pedroche: Yo llevaba dos
trabajos. El normal de Jefe de
empresa y el extra de jefe
de un equipo de investigacin.
Casi todas las noches suba a
dormir ms all de las doce
de la noche. Mis compaeros
eran tan buenos que me de-
jaban extensos informes para
estudiar.
Primer, van comenar pel
PP i mig any abans de les elec-
cions autonmiques de dia 27
de maig de 2007, va esclatar
el Cas Andratx (27 de novem-
bre de 2006) amb locupaci
de lajuntament per part de la
Gurdia Civil i la detenci del
batle Eugenio Hidalgo. Trans-
corregut el parntesi de les elec-
cions i la formaci del II Pacte
de Progrs, dia 24 doctubre de
2007 van esclatar als jutjats els
casos de Son Oms (a instnci-
es de la denncia dngel Oc-
hando Javaloyas) i el cas Can
Domenge (a partir de la denn-
cia de Jos Luis Nez y Na-
varro). Un i altre, Ochando i
Nez, actuaren com a homes
de palla dEl MUNDO / Grupo
Barcel i van veure com eren
qualifcats pel diari de Pedro J.
Ramrez, gaireb com a herois
solitaris que plantaven cara a la
mfa mallorquina.
Les eleccions generals es-
panyoles de dia 9 de mar de
2008, en qu el PSOE va gua-
nyar per primera vegada al PP a
Balears per 366 vots, van supo-
sar un abans i un desprs. Abans,
lofensiva era cosa de Burillo
Pacheco i dels agents instrumen-
tals dEl MUNDO (Ochando i
Nez); desprs de les elecci-
ons el PSOE va donar lordre als
seus fscals (Horrach, Carrau i
Subirn) de Hay que ir a por
ellos (pg. 323). Hi va haver un
fet important a destacar. Dimarts,
dia 11 de mar, el segon batle de
Palma, Miquel Nadal, va con-
vidar la portaveu de loposici,
Catalina Cirer del PP, a dinar
dincgnit a Menorca. Al cap de
pocs dies, es va fltrar a la premsa
que havien dinat plegats al res-
taurant Jrago de Ma i que shi
havien desplaat amb lavioneta
de Nadal. Les especulacions so-
bre una possible moci de censu-
ra a Cort foren immediates. Com
si dun atac de banyes es tracts,
Aina Calvo, Francina Armen-
gol, Ramon Socias i companyia
van tenir un atac de clera i van
requerir lajut del director gene-
ral de la policia i de la Gurdia
Civil, Joan Mesquida. Dit i fet:
Nadal se haba pasado con
sus bravatas y la decisin esta-
ba tomada. Se libr una orden
para enviar policas nacionales
desde Madrid que haban sido
adscritos a la investigacin del
caso Gurtel con objeto de re-
forzar la investigacin de la pi-
eza separada de Son Oms en la
que haban escuchado que ha-
ba aparecido l y le abran un
nuevo frente. Antes de entrar
en el fondo de la cuestin, que
llevaban en solitario el Grupo
de Delincuencia Econmica
y la Agencia Tributaria en el
ms absoluto de los secretos
junto al juez Juan Ignacio
Lope Sola, se bautiz el nue-
vo e incipiente proceso como
Operacin Bisagra y se brome-
aba entre los policas adscritos
a la causa que cada da que se
dedicaba a esta causa les toca-
ba una dosis de viagra. Entre
chistes, la voluntad poltica de
acabar con Nadal provoc que
se prolongara indefnidamente
el secreto del sumario de unas
diligencias que llevaban meses
abiertas. (...) quedaba claro
que iban a por Miquel Nadal
por una cuestin estrictamente
poltica (pg. 484-485).
Des de mar de 2008 fns
a juliol de 2010, va sser gros
i les onades dimputacions i de
detencions es van repetir una
i altra vegada i fns arribar, tot
plegat, al milenar. Durant la pri-
mavera de 2010, els mateixos
que havien afuat els cans de bou
de lAgncia Tributria i de la
fscalia (Calvo, Mesquida, Ar-
mengol, Socias...) es van co-
menar a adonar que per ventu-
ra havien fet llarg i que shavien
passat de rosca. Fou aleshores
quan es van plantejar prescindir
de Burillo, lartfex de este
incendio que ya nadia sabe
como apagar y que ha provo-
cado que el PSOE se quede sin
su aliado natural para gober-
nar la comunidad autnoma
(Urreiztieta dixit, pg. 572).
Cal anotar que vuit dies abans
del cessament de Burillo, dia
8 de juliol de 2010, Bartomeu
Vicens va ingressar a la pres
desprs de la ratifcaci de la
condemna pel TS.
El comissari Antonio Cerd
Amengual
Toms Bordoy, periodista dEL
MUNDO
19
1 DE SETEMBRE DE 2012
L ESTEL L ESTEL
Locasi del cessament
es va presentar labril de 2010
quan la ministra deconomia,
substituta de Solbes, Elena
Salgado, va provocar una crisi
de gabinet ja que estava des-
contenta amb lequip que len-
voltava perqu no havia sabut
preveure les dimensions de la
crisi econmica que va esclatar
el 2008. Tot duna que Salgado
va destituir (30 dabril de 2010)
el sotssecretari de lAgncia
Tributaria, Luis Pedroche, i el
va substituit per Juan Manuel
Lpez Carbajo, van comenar
a crrer els rumors del trasllat
de Burillo cap a la pennsula.
I efectivament, com que His-
tricamente para nuestra em-
presa los meses de Julio eran
los meses de los cambios. Nos
citaban a todos en Madrid y al-
gunos ya no volvan con el mis-
mo cargo que antes de coger el
tren o el avin (Burillo dixit),
dia 12 de juliol de 2010, len-
dem de la fnal del Campionat
del Mn, Burillo va rebre una
telefonada que me record
que llevaba mucho tiempo en
Baleares y que mi etapa haba
concluido.
Sobre el cessament de Bu-
rillo, EL MUNDO va donar la
versi de Burillo per amb els
papers canviats. Urreiztieta va
simular una conversa per te-
lfon entre Socias i el delegat
dhisenda per la va presentar
de tal manera que volia fer veu-
re que la fltraci venia des de la
banda de Socias i no de Burillo.
Nosaltres la reproduirem per
entre parntesis hem canviat el
paper dels interlocutors: Le
hemos (Me han) dicho que si
estaba seguro de lo que estaba
haciendo, para empezar, ha-
ba judicializado el tema del
contable de Vicens a raz de
una informacin de El MUN-
DO y le hemos (me han) adver-
tido que eso no se puede ha-
cer. Nos ha (Les he) contesta-
do que la ley le (me) ampara,
que un diario es una fuente de
informacin tan vlida como
otra cualquiera. De hecho la
ha equiparado con la base de
datos de la Agencia Tributaria
o con la denuncia de un par-
ticular y ha (he) contestado
que no es la primera vez que
actan por las revelaciones de
un medio de comunicacin y
que la prueba est en que ya
lo han hecho con otros parti-
dos polticos. Adems, le he-
mos (me han) insistido en que
haba hecho un informe la
misma maana que lo haba
publicado el peridico, que
tambin eran muy poco ha-
bituales las prisas que se (me)
haba tomado, y que eso no se
haba visto en la vida. Pero ni
con esas. Nos ha (Les he) repli-
cado que no fue esa maana
sino la siguiente y que lo hizo
(hize) porque le (me) pareci
muy fuerte, que consider
(consider) que era el colmo
de los colmos que Vicens pa-
gara sus facturas falsas con
dinero pblico, que eso era un
delito y que ante una situacin
as tena la obligacin legal de
actuar. Ha (He) aadido que
verifc (verifqu) la informa-
cin con su (mi) equipo y que
comprob (comprob) que era
cierta. Por ah, nada. Le he-
mos (Me han) reiterado que
los abogados nos (les) haban
alertado de que su (mi) actu-
acin poda ser ilegal y de que
el TSJB lo iba a echar todo
para atrs, que se (me) andu-
viera con mucho ojo, que se
(me) poda estar metiendo en
un lo (pag. 397).
Ens consta que dins el
PSIB-PSOE a Balears hi va ha-
ver dos bndols. Nhi havia uns
com Francesc Antich que pen-
saven que si UM desapareixia,
el PSOE no tornaria a governar
a Balears durant anys i panys.
Nhi havia uns altres, en canvi,
que pensaven que desprs de la
victria a les generals de 2008
el PSOE i els seus escolanets
del PSM bastarien per aconse-
guir una majoria per governar.
Entre aquests hi havia Mesqui-
da, Calvo, Socias, Manera i
Armengol. Les eleccions de 22
de maig de 2011 amb la majoria
absoluta del PP van demostrar
que anaven ben errats de comp-
tes.
12. EL MUNDO veu com una
tragdia el seu cessament
Com ja hem dit, larribada
i la sortida de Burillo de Bale-
ars va anar lligada a lentrada
i sortida del seu protector del
PSOE a Madrid, el sotssecre-
tari de lATE, Luis Pedroche.
El propi Burillo va escriure al
seu blog: Empezaron a lle-
gar a ms odos los rumores
de mi cese inmediato. Parece
ser, segn me decan, que est
hecho. Hay presiones impor-
tantes para que te vayas. An
fue peor: la prensa recogi las
amenazas o presiones. B,
quan Burillo escriu la prensa
en realitat hauria dhaver escrit
mis amigos de EL MUNDO
recogieron las amenazas y las
presiones i van fer una campa-
nya intensiva per evitar la des-
tituci de la seva principal font
dinformaci.
Els rumors del cessament
de Burillo van comenar just
quan la ministra Elena Salga-
do va destituir Pedroche dia 30
dabril de 2010. Continuem amb
el blog de Burillo: Te vas... te
vas... Vale pues me voy, pero
antes terminaremos todo lo
que podamos. Se lo coment a
compaeros de confanza. Les
ped a los peritos que hicieran
el esfuerzo de terminar todo
lo que estuviera en su mano
(...) Ese fue mi ltimo verano
en Mallorca. Mis compae-
ros trabajando como locos y
yo con ellos. (...) Los meses de
Abril a Julio de 2010 fueron
los ms intensos que he vivido
nunca. Presentamos todo tipo
de informes y denuncias.
Finalment, Burillo va re-
bre la telefonada del cessament.
Ell sen recorda perfectament
perqu era lendem que Espa-
nya guanys el campionat del
mn amb el gol del jugador del
Bara, Iniesta: El da 12 de
julio de 2010, al da siguiente
del Campeonato del Mundo,
una llamada por telfono me
record que llevaba mucho
tiempo en Baleares y que mi
etapa haba concluido. Al fns
y al cabo lo haba pedido, por
lo que tampoco pareca nece-
sario que me quedara como
Inspector normal. El vespre
abans Burillo i famlia havien
sortit a celebrar el triomf espa-
nyolista. La nit deufria, per,
va tenir una amarga ressaca:
Salimos a la calle para partici-
par de todo el ambiente. No s
por qu pero pens que al da
siguiente me iban a llamar y as
se lo dije a mi mujer. Y as ocur-
ri.
Per descomptat, el diari
que va donar la primcia del ces-
sament fou el dels seus amics i
companys de CONSPIRACI
dEL MUNDO. Com ja us po-
deu imaginar la notcia els va
caure com un mal me toc pesta.
La seva reacci fou histrica i
desproporcionada. En qesti
de pocs dies, tots els articulistes
dopini del diari van sortir com
escurons a defensar un dels ho-
mes clau de la CONSPIRACI.
Agustn Pery, Francisco Vi-
llalonga, Toms Bordoy, Juan
Planas, Gaspar Sabater, etc.,
es van retratar per a la posteritat.
Article Editorial, La mejor
noticia para los corruptos, dia
15.07.2010: Mallorca, se dice
a menudo, es como Sicilia pero
sin pistolas, aunque no des-
provista de esta violencia de
baja intensidad a la, que al so-
caire de chantajes, amenazas
y coacciones, suelen recurir
los poderes fcticos. El trasla-
do, por llamarlo suavemente,
a la Pennsula del delegado de
la Agencia Tributaria en Bale-
ares, Ral Burillo Pacheco, no
puede sino provocar una pro-
funda tristeza entre la gente
de bien. (...) hay un antes y un
despus desde la irrupcin de
este juez Falcone en la lucha
contra la corrupcin de los
polticos de Baleares. (...) el
artfce de descubrir las prin-
cipales tramas de corrupcin
de nuestros polticos que toda-
va permaneceran ocultas de
no ser por la efcacia, la pro-
bidad y la rectitud moral de
este delegado de hacienda y su
excelente equipo.
Francisco Villalonga, Un
gran delegado de Hacienda,
EM 15.07.2010
como ciudadano me
siento moralmente obliga-
do a rendir homenaje a una
persona que (...) se ha revela-
do como una de las personas
ms ntegras con las que uno
puede toparse. (...) es un tipo
excepcional (...) capaz de con-
jugar con facilidad la tica y
el deber. (...) Sin su decidida
colaboracin con la Justicia
me temo que en casos como
Son Oms, La Piata o Maqui-
llaje, por citar slo algunos,
no hubieran llegado hasta
donde lo han hecho (...) tuvo
tiempo para poner en marcha
un equipo de funcionarios que
buscaron tiempo donde no lo
haba para realizar una labor
tan efcaz como poco habitual,
destapando casos de ingeni-
era fraudulenta y otras cha-
puzas delictivas varias que sin
duda supondrn una valiosa
ayuda para destapar delitos
fscales donde pareca que es
escondan solo unas leves fal-
tas sin importancia.
EL MUNDO OPINA
(17.07.2010)
Socas ha interpretado
uno de los papeles ms patti-
cos desde que es delegado de
Gobierno, sin ningn empac-
ho en ponerse de lado de los
intereses de partido y no de
los ciudadanos, sumidos en la
perplejidad tras comprobar
cmo se ajustan cuentas con-
tra un alto cargo por atrever-
se a poner coto a las corrup-
telas de la fuerza que hasta
ahora haba venido cortando
el bacalao en Baleares: Uni
Mallorquina.
Juan Planas Bennasar, (In)
oportunidad de un traslado
(EM 17.07.2010)
Llegamos, pues, al sos-
pechoso e inoportuno traslado
de Ral Burillo, pieza clave
y determinante, demoladora,
desde su privilegiada, pero
peligrosa, atalaya en la Dele-
gacin de Hacienda.
Gaspar Sabater, El gambi-
to de Burillo (EM 17.07.2010)
Burillo ha sido -es una
opinin ampliamente com-
partida- un funcionario es-
crupuloso que, como era su
obligacin, ha colaborado di-
ligentemente aportando datos
relevantes sobre movimientos
monetarios a investigaciones
judiciales en curso que, como
signo de estos tristes tiempos,
se siguen contra destacados
polticos que, faltos de valo-
res y convicciones, confundi-
eron el servicio pblico con
el saqueo de sus arcas. (...)
Es evidente que Burillo, su
Ral Burillo Pacheco Joan Mesquida, exdirector general de la Gurdia Civil Agustn Pery, delegat dEL MUNDO
a les colnies dultramar.
20
1 DE SETEMBRE DE 2012
L ESTEL L ESTEL
resuelta cooperacin, ha sido
y podra seguir sindolo- fun-
damental para, digmoslo
sin eufemismo, atrapar a los
ladrones. Y que ello ha obli-
gado a unos incomprensibles
fscales -incomprensibles por
su errtico proceder y dis-
tintas varas de medir- a ir
quizs ms all de lo que le
estaba permitido.
Toms Bordoy, El traslado
de Burillo (EM 20/07/2010)
A qu responde si no
el precipitado traslado a la
Pennsula del delegado de la
Agencia Tributaria en Balea-
res Ral Burillo cuando pre-
cisamente estaba siguiendo el
hilo del patrimonio de Maria
Antnia Munar y de su ma-
rido, Miquel Munar? No a
mucho tardar se podr saber
si estoy equivocado. Los in-
formes de Burillo y su equipo
han sido decisivos en la inves-
tigacin de grandes escnda-
los polticos y judiciales. Es
por tanto razonable que este
excelente funcionario pblico
haya solicitado de sus superio-
res una prrroga para acabar
su trabajo.
Joan Pla, El traslado, (EM
22.07.2010
Es posa de part de los que
quieren que Burillo termine
su trabajo (...) y lamentan su
traslado porque se queda a
medias su trabajo en contra
de determinadas personas y
patrimonios con claros indici-
os de corrupcin.
13. Un exdelegat dHisenda
enyorat per EL MUNDO
Gaireb un any desprs del
cessament de Burillo i del seu
retorn a la pennsula, EL MUN-
DO lamentava amargament ha-
ver perdut la principal font din-
formaci i el talp que els pas-
sava exhaustius informes. Les
paraules dEsteban Urreiztieta
parlen elles totes soles: Hacien-
da castrada (EM 16.06.2011):
AL INQUIETANTE traslado
del delegado de Hacienda que
ms ha contribuido a la lucha
contra la corrupcin en Balea-
res le ha sucedido la nada. Un
silencio ensordecedor que no se
traduce en un msero informe
que se pueda considerar reve-
lante. Tras una cascada impa-
rable de descubrimientos que
manaba a borbotones del Pa-
lacio de hacienda, al desierto.
(...) Uno de los mejores activos
que ha tenido la Administracin
en la regeneracin de Baleares
languidece hoy en Zaragoza,
llevando a cabo inspeciones
rutinarias. (...) Le sustituy un
funcionario tmido y bieninten-
cionado (..) Florentino Pellejero
est a punto de cumplir doce
meses en su puesto y no se ha
estrenado. No se le puede atri-
buir ninguna revelacin desta-
cable y los exhaustivos informes
que elaboraba el fsco forman
parte ya, por desgracia de nu-
estra historia reciente. (...) Se ha
deslizado una directriz no escri-
ta por la cual la lucha contra la
corrupcin en el paraso de la
corrupcin nunca debe volver
a ser prioritaria. La base de da-
tos de la Agencia Tributaria, el
arma ms mortfera que existe
para combatir el latrocinio, slo
debe ser empleada en cuestio-
nes fscales. (...) Burillo haba
asestado la estocada defnitiva
al aliado natural del PSOE para
gobernar las islas (...) sin Haci-
enda hoy Vicens no estara en
prisin.
14. Plors i llgrimes amar-
gues en un blog
http://raulburillo.over-blog.es
Loctubre de 2011, Ral
Burillo Pacheco, va obrir un
blog a la xarxa i tot duna els
amics dEL MUNDO, que
enyoraven les fltracions dels
seus informes sen van fer res-
s: 14.10.2011: El motor
de la lucha Anticorrupcin
se confesa en su blog. EL-
MUNDO OPINA: Burillo
era un personaje molesto, su
equipo una pesadilla, una pi-
edra en el camino de rosas de
ese matrimonio de convenien-
cia formado por socialistas y
uemitas. Cada nuevo informe
aportado por Hacienda haca
ms insostenible la fgura de
Antich como campen de la
lucha contra la corrupcin,
convertido en el operador ne-
cesario del saqueo perpetrado
por sus socios. Una denuncia
tan grave debe ser investigada
y tener consecuencias para los
presionadores y para quienes
desde Madrid actuaron como
verdugos del reo Burillo.
En aquest blog, un dels
homes clau de la CONSPI-
RACI CONTRA ELS MA-
LLORQUINS, Ral Burillo,
va escriure i reescriure una srie
darticles que sn el comple-
ment al llibre dUrreiztieta que
en reiterades ocasions hem citat
en el nostre escrit: Mallorca s
nostra. Crnica oculta del sa-
queo balear. Unidad Editorial,
La esfera de los libros, Madrid,
novembre de 2011.
Els articles de Burillo, b-
sics segons la nostra opini, sn
els segents:
Fiscales en Mallorca, 21.12.2010.
Sistema electoral en Baleares y
partidos bisagra, 29.03.2011.
Seis inviernos en Mallorca,
27.12.2011.
Un verano en Mallorca. Inicio de
mi historia. 04.01.2012.
El delegat dEL MUN-
DO a les colnies dultramar,
Agustn Pery, a la vegada que
celebrava la desaparici dUM
i sospirava perqu no aparegus
un relleu, tornava a reconixer
que Burillo i el seu equip havi-
en tingut un paper fonamental
en la CONSPIRACI: Agus-
tn Pery, No se baj los panta-
lones, EM 16.10.2011: Antich
no tuvo reparos en besar a la
mafa islea. (...) En la Sicilia
balear, ni Xisco es tan inteli-
gente como Giulio Andreotti
ni Maria Antnia Munar tan
sanguinaria como Toto Riina.
(...) Los que osaron enfrentar-
se a sus designios no volaron
por los aires. Mallorca es ms
civilizada que su hermana
Mediterrnea. La capo di tut-
ti capi crey que bastara con
asfxiar econmicamente al
medio disidente y presionar
al funcionario rebelde. (...) A
Burillo no le fall Munar sino
quienes desde Palma a Ma-
drid deberan haberle pro-
tegido de sus ataques, en vez
de convertirse en mensajeros
de sus presiones primero y
cobardes ejecutores de sus
deseos despus. (...) Un ao
despus la famiglia uemita
est desmantelada. Con suer-
te, ningn otro grupo mafo-
so ocupar su sitio (...) Con
UM fuera de juego, Mallorca
dejar de ser una isla con el
sobrecoste de la corrupcin.
El ahorro es incalculable por
millonario. Se lo deberemos
entre otros a Burillo y su
equipo.
15.- Lequip de Burillo va
continuar amb les fltracions
a EL MUNDO i no va poder
provar res en el judici contra
Munar
Com ja hem explicat, Bu-
rillo, el primer que va fer en
arribar a Mallorca va ser orga-
nitzar un equip delit en el qual
va bandejar els funcionaris ma-
llorquins per sospitosos i es
va envoltar de joves forasters.
A lhora de negar que ell havia
fltrat informaci confdencial
a EL MUNDO i que no havia
transgredit la Llei de Protecci
de Dades, Burillo va escriure:
Curioso tambin lo de pa-
sar informacin a la prensa.
El tiempo pone las cosas en
su sitio. Ms de uno me acus
de ello siendo falso. Se ha de-
mostrado que una vez que me
march la prensa se ha segui-
do haciendo con la informa-
cin, por lo que no deba ser
yo. Por cierto, el compaero
que me sucedi tampoco lo
hizo. Ja, i qu ms!
Burillo va afrmar que no
passava informaci per els be-
nefciaris daquesta (Eduardo
Inda, Agustn Pery, Esteban
Urreiztieta, Eduardo Colom,
etc.) sn els que el van posar
en evidncia davant tot Mallor-
ca amb afrmacions com: EM,
25.7.2010: Hacienda destapa
ahora un desvo de fondos a
Luxemburgo en medio de una
venta de Munar (...) El ya
ex delegado de Hacienda en
Baleares ha dejado listo antes
de abandonar su puesto el in-
forme sobre el patrimonio de
Munar (...) subraya la Agen-
cia Tributaria en su ltimo in-
forme al que ha tenido acceso
EL MUNDO / El Da de Bale-
ares.
EL BOE va publicar el ces-
sament de Burillo Pacheco dia
19 de juliol de 2010 per el seu
equip no fou desmantellat fns
dos anys desprs, s a dir, al
mes de juliol de 2012. Durant
tot aquest temps les fltracions
van continuar si b a un menor
ritme. Quan els responsables
dHisenda van anunciar el supo-
sat desactivament de lescamot
de Burillo, EL MUNDO va
tornar a fer grans escarafalls da-
vant la possibilitat que els talps
que tenia infltrats dins la base
de dades ms potent i mortfe-
ra de lestat en teoria quedassin
fora de joc. Vet ac el que va pu-
blicar EM, dia 29.07.2012: El
desmantelamiento de la uni-
dad de investigacin judicial
por parte de la Agencia Tri-
butaria es una nefasta noticia
para la lucha conra la cor-
rupcin con cuya lucha este
peridico se siente profunda-
mente identifcado. (...) Des-
de la marcha de Ral Burillo
nada ha vuelto a ser lo mismo
en las Islas en lo que se refere
a la lucha contra la corrup-
cin. Burillo era el centro en
torno al que se establecieron
unas sinergias muy positivas
entre fscales, policias, peritos
de Hacienda y jueces, una co-
laboracin que di resultados
fantsticos hasta el punto de
tener acogotados (sic) a parti-
dos y gobernantes.
El judici farsa contra M.
Antnia Munar pel Cas Ma-
quillatge va comenar dilluns
14 de maig de 2012. Dia 21 de
maig van declarar els funciona-
ris de lequip de Burillo encap-
alat per qui va ser el seu segon,
Rafael Salaberri Baraano.
Com a colof del II Captol de
la CONSPIRACI CONTRA
ELS MALLORQUINS, val
la pena citar el que va publi-
car EL MUNDO al dia segent
(22.05.2012) per demostrar fns
a quin punt el judici fou una co-
mdia i que Munar ja estava
condemnada per motius poltics
des de feia ja mesos per no dir
anys: Aunque no existe nin-
gn documento que lo acre-
dite (sic), los funcionarios de
Hacienda que investigaron
el llamado Caso Maquilla-
je sostienen (sic) que Maria
Antnia Munar fue la perso-
na que adquiri, a travs de
su testaferro, el 25 por ciento
de las acciones de la empresa
Video-U. Com veis, no hi ha
cap document ni cap prova que
fonamenti les acusacions dels
homes de Burillo, aix no obs-
tant el tribunal format per Edu-
ardo Caldern, Diego Gmez-
Reino i Mnica de la Serna,
com en els pitjors temps de la
Inquisici Espanyola, va con-
demnar Munar a cinc anys de
pres sense proves.
En continuarem parlant...
El proper captol de la CONS-
PIRACI CONTRA ELS MA-
LLORQUINSA anir dedicat
als policies i als fscals.
Pedro Solbes, exminsitre dEconomia del Govern dEspaa
Lexdelegat del gon dEspanya Ramon Socias

You might also like