Cultura

Literatura

"El genere criminal em permet d'endinsar-me en les colnies fabrils"

S e sentien uns privilegiats, uns afortunats, oi? S. L a vostra colonia s basa en cap de real? s una barraja de diverses. S'acosta a Can Vidal, pero disfres D e v e u conixer molt b la vida sada, amb els canvis que em van quotidiana a les colnies txtils, b per a la narraci. perqu hi s relatada en detall. Teneu cap referent literari? N o . Vaig interessar-m'hi arran C a p en concret. L'autor que de la visita que vaig fer un dium'agrada mes, de novel-la negra, s menge a la colonia de Can Vidal, Simenon. Ara, entre Simenon i jo hi a Puig-reig, precisament perqu no ha molta distancia, per molt que el les coneixia de res. Em va cridar volgus prendre per model. tant l'atenci que vaig pensar que Com s que heu comencat a calia conixer-les millor. A partir escriure de gran? d'aqu en vaig visitar mes i em P e r ali que diuen: primer viu vaig documentar, fins que vaig teir i desprs escriu. Vaig comengar a prou informado per a poder escriuviure d'una manera una mica atabare el lllbre. lada. A 2 1 any em caso. A 22 tinc el I per qu l'heu feta criminal? fill. A 25 em separo i a partir d'aqu S c lectora de novel-la negra em dedico a guanyar-me la vida i a i vaig veure que la millor manera pujar el fill i fins que ell no s'inded'introduir el lector en la vida d'una penditza no em plantejo ali que colonia, de fer-hi parlar tota la gent, sempre m'havia agradat, escriure. des de l'amo fins ais filis deis Al col-legi de les monges, a la clasMarta Bans publica a l'editorial Columna la novel-la crimi treballadors, era seguint la investinal El safareig deis morts. se de labor hi havia una nena que gado d'un detectiu, en aquest cas ens llegia un llibre, pera a la meva l'ajudant del jutge de Berga. classe n'hi havia una que explicava histories i contes inventats. No es veu gaire, aix, que sigu un funcionari deis jutjats I aquesta nena era jo. que mena la investigaci. El safareig deis morts s la primera novel-la que heu es N o . El jutge l'envia cap all a tafanejar en nom seu. Havia crit? d'anar en compte perqu no podia fer detenclons, les havia de N'havia fet una altra abans, molt dolenta. Per a aprendre'n. fer la guardia civil o el jutge perqu li expliquessin coses. I aix Heu trigat molt a veure-la publicada? fa que el lector pugui arribar a tots els racons de la colonia, H e trigat quatre anys a escriure-la i dos mes a publicar-la. com jo pretenia. Va fer moltes voltes per les editorials? I a sospitar de tothom, perqu no sap si li diuen la veri N o . Primer la vaig presentar a dos premis, sense xit, i destat. prs a l'agent Sandra Bruna, i ella em va trabar editorial. Efectivament. A mes, no traben cap pista a l'escenari del L'agent literaria va fer-hi cap pentinada, cap correcci, crim i ha de comengar investigant les coartades de tothom abans d'enviar-la a una editorial? desprs els possibles motius. I sempre comprovant que no N o . Ho van fer a l'editorial. Em van treure, a les proves, l'enganyin. paraules i expressions que jutjaven antiquades, pero jo les hi L a vida plcida de la colonia, on la gent viu satisfeta de vaig restituir, perqu volia acostar-me a la llengua de l'poca i poder teir un sou estable, mes sostre i menjar a bon preu, del Bergued. Abans d'escriure la novel-la fins i tot vaig fer una noms queda trencada per una veu discordant, la d'un treballista de localismes, trets de les obres de mossn Bailarn, que llador d'idees revolucionries. La gent hi estava contenta, a vivia a Berga, precisament, i de les paraules i expressions que les colnies? recordava del meu avi. Aix, dic "fer cap" en comptes de "dirigir E l s anys 2 0 , si. N'estava encantada. El personatge del se". He mirat de mantenir un to ben allunyat del de TV3. revolucionan, que s mes un bocamoll que res, hi s ficat una mica amb calgador, perqu s'hi vegi un contrast. Llus Bonada Marta Bans (Barcelona, 1949) s'estrena amb la novel-la criminal El safareig deis morts, editada per Columna. s ambientada en una colonia fabril del Bergued, a principi del segle passat.

54 EL TEMPS 21 D'AGOST DEL 2012