La Laura i en Joan

els contes de

Guia didctica

prleg

esdevenir un incentiu que desvetlli futures vocacions cientfiques entre els nens i nenes de Catalunya, precisament en letapa en qu sentim una gran curiositat pel mn que ens envolta. Els contes giren al voltant de continguts cientfics rigorosos de cadascuna de les disciplines tractades, tant pel que fa al text com a les illustracions, i han rebut lassessorament de persones expertes en la matria. bviament, els contes noms pretenen complementar la feina que es duu a terme habitualment a les escoles, i per aix hem volgut integrar en els contes elements que aporten valors relacionats, entre altres, amb els mitjans de transport, la igualtat de gnere i els hbits alimentaris. Esperem que siguin del vostre gust, que us resultin tils en la vostra tasca educativa i que compleixin lobjectiu de potenciar la recerca a Catalunya.

ls contes de La Laura i en Joan, de la collecci Recerca Directa, pretenen donar a conixer la recerca que es pot dur a terme des de les diverses disciplines cientfiques i

Blanca Palmada Comissionada per a Universitats i Recerca

presentaci

a recerca sempre ha estat una mica allunyada dels nens i nenes, quan justament la infncia s un perode en qu la persona t una gran curiositat pel mn que lenvolta. I qu s fer recerca, sin curiositat? Amb lobjectiu dencomanar el valor de la recerca en els nens i nenes, en els contes presentem de forma atractiva per als infants tasques de recerca de diferents disciplines cientfiques. Amb els contes de la collecci Recerca Directa pretenem acostar la recerca als nens i nenes de les escoles de Catalunya. Si volem que molts dels infants davui es vulguin dedicar, en el dia de dem, a una activitat tan important per al nostre futur com s la recerca, els hem doferir estmuls per fomentar aquestes vocacions des que sn petits i petites. I aquests estmuls cal que siguin adequats, realistes, per no per aix exempts delements engrescadors. Els contes inclouen continguts cientfics de la disciplina en qesti. Sn rigorosos tant pel que fa al text com a les illustracions, assessorats en tot moment per experts en la matria. Per, a ms a ms, no hem volgut descuidar aspectes curriculars que shan integrat de forma implcita en els contes, i el resultat s que trobareu unes histries que aporten valors respecte als mitjans de transport, la igualtat de gnere, els hbits alimentaris i molts altres detalls que ja anireu descobrint. Tanmateix, per poder desenvolupar tot el potencial educatiu de cada un dels contes, ens cal la vostra ajuda, per treballar-los a laula amb activitats complementries. Com podreu comprovar, els contes comparteixen tot un seguit de continguts que doten de coherncia aques-

ta collecci inicial. En aquest sentit i per facilitar-vos la feina, us hem preparat la present guia, i els diferents recursos que anireu trobant al web del Departament dInnovaci, Universitats i Empresa, que esperem que us siguin dutilitat. A la guia hi trobareu quatre pgines dedicades a cada conte, que segueixen sempre la mateixa estructura: I. Presentaci de la disciplina cientfica de cada conte i les seves activitats. II. Suggeriment dactivitats senzilles per tractar una mica ms la recerca que sexplica al conte. III. Activitats dampliaci, sortides, pgines web, etc. Per a cada conte us recomanem unes activitats que pretenen fer veure el valor de la recerca, aix com treballar la comprensi lectora. Aix mateix, a les activitats dampliaci, proposem algunes sortides, activitats, pgines web, etc., relacionades amb la recerca del conte, o amb algun contingut que hi aparegui. Desitgem que la iniciativa sigui del vostre inters i compti amb el vostre suport i us animem perqu doneu la mxima repercussi als contes a la vostra escola. Esperem que us agradin i puguin anar seguits de noves accions perqu entre tots puguem enfortir la recerca catalana. Grcies dantuvi pel vostre suport!

Ramon Moreno Amich Director general de Recerca

La Laura i en Joan viatgen a Moambic

La Laura i en Joan
viatgen a Moambic
La Laura
MEDICIN A

viatgen a Moa mbic

i en Joan

1. Medicina
La medicina s la cincia i art de guarir, alleujar i prevenir les malalties del cos hum1. La recerca en medicina cerca contribuir a la millora dels coneixements que es tenen sobre els problemes de salut de la ciutadania, aix com la seva prevenci. Alguns dels seus mltiples objectes destudi sn loncologia (s a dir, la branca de la patologia que tracta els tumors1), la medicina de lesport, lhematologia, el sistema respiratori i els trasplantaments, recerca amb cllules mare...
1

Com podreu comprovar, en aquest conte obtenen un paper protagonista diferents elements curriculars que tamb us poden servir per realitzar les vostres prpies activitats, per exemple: Coneixement del medi social i natural: el conte ens presenta diferents continguts sobre Moambic, tant de caire natural com social. Idioma portugus: presenta un dels idiomes que parla ms gent a tot el mn, malgrat que no sigui prou valorat.

Educaci en valors: el conte reflecteix la importncia de cooperar amb lanomenat Tercer Mn perqu pugui millorar les seves condicions de vida. Educaci per a la salut: a banda doferir una actitud positiva envers la fruita, es veu clarament la importncia de les vacunes.

Definicions del Diccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans.

La Laura i en Joan viatgen a Moambic

Pautes de les activitats:

1) Comencem les activitats preguntant la importncia de la recerca del conte, s a dir, collaborar en una investigaci sobre la vacuna de la malria. 2) Proposem que dibuixin i escriguin breument les principals passes que han seguit els protagonistes per collaborar en la recerca. En aquest cas, podria ser la documentaci/informaci i lanlisi de mostres/recollida

de dades a travs de les visites a pacients. 3) Finalitzem amb unes preguntes que ajudin a repassar alguns dels aspectes importants de la recerca en la qual participen la Laura i en Joan. Primera, que expliquin per qu s tan perillosa la malria. Al conte poden trobar les dades sobre les greus repercussions que t la malaltia a tot el mn: entre 300 i 500 milions dafectats, principalment a

lfrica. Segona, un exercici de comprensi lectora que els permeti conixer amb deteniment quin s lagent de transmissi de la malaltia: un microorganisme que transporta la femella del mosquit Anopheles. La tercera s de resposta oberta: els interroguem sobre quin s el moment que troben ms emocionant de tota la recerca que protagonitzen la Laura i en Joan.

La Laura i en Joan viatgen a Moambic

2. Activitats
1. Per qu s tan important la recerca den Joan i la Laura?

2. Dibuixa quines sn les principals passes que han seguit la Laura i en Joan per collaborar
en la recerca.

3. Respon les qestions segents sobre la recerca de la Laura i en Joan:

a) Per qu s tan perillosa la malria?

b) Com es transmet la malaltia?

c) Quin et sembla que s el moment ms emocionant de la recerca de la Laura i en Joan? Per qu?

La Laura i en Joan viatgen a Moambic

3. Ampliaci
Activitats
Una activitat molt interessant seria esbrinar ms coses sobre la vacuna de la malria i daltres vacunes que existeixen i que ens estalvien patir moltes malalties. Es poden ampliar els coneixements sobre la malria amb un treball. Seria molt interessant que prengus forma de mural exposat en un lloc ben visible del centre. Per als ms grans, dins aquest treball es podria tractar dindagar sobre el per qu de la presncia de la malria en uns llocs del mn i en daltres no. Us pot servir com a referent el treball fet des duna escola sobre el tema: http://www.geocities.com/lesvacunes/ Conixer fruites daltres indrets del mn. Per aix, ser interessant la pgina web amb possible sortida posterior http://www.5aldia.es/. A ms seria una bona excusa per potenciar la cuina, en forma de taller, intercanvi de receptes, etc., al nostre centre. Elaborar una ruta amb els estats pels quals es passaria per anar a Moambic. Es podria realitzar una fitxa de cada indret: idioma, nombre dhabitants, densitat, fauna, flora..., i fer grfics comparatius. En aquesta tasca es podria repassar/treballar lescala dels mapes. Treball per conixer altres indrets del mn on es parla portugus. Es podria complementar amb una histria breu de cada lloc. El resultat final podria ser una exposici amb diapositives.

Sortides
Museu dHistria de la Medicina http://www.museudelamedicina.org/

I...
Informaci sobre ssers vius de Moambic (en angls): http://www.worldwildlife.org/expeditions/ mozambique/index.htm Govern de Moambic (en portugus): http://www.mozambique.mz/ Material per treballar el tema de la pobresa al tercer mn, amb un apartat dedicat a les malalties: http://www.intermonoxfam.org/page.asp?i d=2400 Revista Ictineus. Revista de divulgaci i comunicaci didctica de la cincia. Podeu trobar ms informaci de la malria al seu nm. 1. Us la podeu descarregar a ladrea www.gencat.cat/recerca/ictineus

La Laura i en Joan salven el MareNostrum

La Laura i en Joan
salven el MareNostrum
La Laura
INFORM TICA

salven el Mare Nostrum

i en Joan

1. Informtica
La informtica s la branca de la cincia i de la tcnica que tracta de la concepci i de la utilitzaci dels sistemes de transmissi i processament automtics de la informaci1. La recerca en informtica s de les que ms notorietat ha adquirit en poc temps. Les seves recerques poden tractar sobre fonaments de computaci, sistemes i xarxes de computadors, millora de la qualitat i la diversitat dels serveis dInternet. Tanmateix, com es descriu al conte, laplicaci de les seves recerques s molt important perqu sen puguin beneficiar altres disciplines cientfiques. Com podreu palesar, en aquest conte obtenen un paper protagonista diferents elements curriculars que tamb us poden servir per realitzar les vostres prpies activitats, per exemple: TIC: a banda daspectes ms tcnics, s molt important lenorme valor de la informtica per avanar en les recerques de moltes disciplines cientfiques, sense obviar alguns dels perills que hi poden haver. Educaci en valors: en aquest conte destaca la importncia del treball en equip. Tamb inclou una persona en cadira de rodes plenament integrada en la recerca. Coneixement del medi social: els infants estan fent un mural sobre el reciclatge. Educaci per a la salut: una actitud positiva envers la fruita i la importncia desmorzar correctament.

Definici del Diccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans.

La Laura i en Joan salven el MareNostrum

Pautes de les activitats:

1) Comencem les activitats preguntant la importncia de la recerca del conte, s a dir, esbrinar com repellir latac dels pirates informtics (crackers) per poder preservar les recerques que es duen a terme amb el superordinador MareNostrum, com tamb investigar noves formes de protecci dels ordinadors pel que fa a seguretat a Internet. s important remarcar el carcter aplicat de la recerca informtica.

2) Proposem que dibuixin i escriguin breument les principals passes que han seguit els protagonistes per collaborar en la recerca. En aquest conte podrien ser: lanlisi de lestat de la qesti, s a dir, com era la situaci del superordinador davant latac; i el treball necessari per salvar-lo un cop determinats els danys causats. 3) Finalitzem amb unes preguntes que ajudin a repassar alguns dels aspectes importants de la

narraci. A la primera, es remarca la importncia del treball en equip per aconseguir una tasca tan important. Desprs, un exercici de comprensi lectora sobre les caracterstiques i la capacitat del MareNostrum. En acabat, una pregunta oberta que respon ms al gust de cadasc, tot i que, ateses les caracterstiques de la histria, pugui ser quan sest treballant contra rellotge per salvar el superordinador.

La Laura i en Joan salven el MareNostrum

2. Activitats
1. Per qu s tan important la recerca den Joan i la Laura?

2. Dibuixa quines sn les principals passes que han seguit la Laura i en Joan per collaborar en la
recerca.

3. Respon les qestions segents sobre la recerca de la Laura i en Joan:

a) Per qu necessitaven tanta gent per salvar el MareNostrum?

b) Quina potncia t el superordinador?

c) Quin et sembla que s el moment ms emocionant de la recerca de la Laura i en Joan? Per qu?

La Laura i en Joan salven el MareNostrum

3. Ampliaci
Activitats
Es podria ampliar el tema treballant la importncia de les TIC a les nostres vides. Es podria fer una cerca per comprovar com sn presents al nostre entorn quotidi. Us recomanem una visita a les imatges del MareNostrum de la pgina web del Barcelona Supercomputing Center (BSC), on sallotja. Tamb es podria efectuar un clcul aproximat de la dimensi del superordinador prenent de referncia lalada duna persona adulta: http://www.bsc.es/ (anar a lapartat Galeria) Efectuar un treball de recerca sobre la histria dels ordinadors. Podeu consultar, entre daltres llocs, la pgina web: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ordinador Buscar informaci o preguntar a gent per comprendre el funcionament dels ordinadors. Podria ser una bona excusa per dur a la prctica un treball intergeneracional amb les famlies. De ben segur, moltes podrien collaborar en aquesta activitat. Realitzar un treball sobre Internet, que pot ser tant de caire histric com tcnic. Podeu trobar informaci a: http://www.xtec.es/~fbusquet/curs.htm Treball o mural sobre la histria de les telecomunicacions. Us pot servir de referent: http://casal.upc.es/~ramon25/hist/

Sortides
Museu de la Cincia i la Tcnica de Catalunya http://www.mnactec.com/ CosmoCaixa http://portal1.lacaixa.es/ Docs/Chan/99/2-99-1000000001.html?dest=2-9910-00000000 Museu del Transport de Castellar de NHug (els mitjans de transport sn un contingut transversal als contes)

I...
Pgina que explica diferents aspectes dels ordinadors i Internet (en angls) http://computer.howstuffw orks.com/ Revista Ictineus. Revista de divulgaci i comunicaci didctica de la cincia. Podeu trobar ms informaci del superordinador, aix com explicaci de com funciona un ordinador, al nm. 1. Tamb us la podeu descarregar a ladrea www.gencat.cat/recerca/ ictineus

La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital

La Laura i en Joan
investiguen la pissarra digital
La Laura
PEDAG OGIA

investig uen la pissarr a digita l

i en Joan

1. Pedagogia
La pedagogia s la cincia o art densenyar i educar els infants. Tamb es pot entendre com els principis i regles de lensenyament1. Com sabeu des de la pedagogia la diversificaci de recerques s molt gran, tant pel que fa als mbits dactuaci (centres educatius, no formal i informal) com als objectes destudi: relacionades amb les tecnologies de la informaci i les comunicacions (TIC), amb atenci a la diversitat, avaluaci, innovaci educativa, coeducaci, educaci per a la salut, etc. Com podreu veure, en aquest conte obtenen un paper protagonista diferents elements curriculars que tamb us poden servir per realitzar les vostres prpies activitats, per exemple: Intergeneracionalitat: al final del conte apareix el personatge de la mestra jubilada, que ajuda a fer que la recerca dels infants no fracassi. TIC: a banda daparixer com a eina dinformaci i/o documentaci integrada al procs de recerca, hi destaca laplicaci didctica de la pissarra digital a laula, com a manera de fer ms atractiva la classe grcies a les imatges. Coneixement del medi: sexplica que lentrevista i la graella sn dos instruments per recollir informaci. Educaci fsica: al conte apareixen nens i nenes jugant a hoquei, un dels esports en els quals Catalunya destaca internacionalment.

Definici del Diccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans.

La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital

Pautes de les activitats:

1) Comencem les activitats preguntant la importncia de la recerca del conte, s a dir, com millorar laprenentatge a classe. Sinvestiga si la pissarra digital pot millorar les ganes daprendre de lalumnat i com pot enriquir la feina docent, per tamb quines coses bones o dolentes t la seva utilitzaci. 2) Proposem que dibuixin i escriguin breument les principals passes que han seguit els protagonistes per

collaborar en la recerca. En la recerca de pedagogia, podria ser documentaci/informaci i la recollida de les dades que posteriorment seran analitzades per la resta de lequip investigador. 3) Finalitzem amb unes preguntes que ajudin a repassar alguns dels aspectes rellevants del conte. A la primera, sels demana que reflexionin com les entrevistes i lobservaci sn instruments per recollir la informaci necessria per a la recerca. La

segona, t la clara intenci demfasitzar la importncia dels coneixements de la gent gran, en aquest cas de la Paquita, una mestra jubilada. I la tercera, busca copsar les emocions del nostre alumnat, i per tant, ser una pregunta oberta, que ser interessant posar en com amb tot el grup classe.

La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital

2. Activitats
1. Per qu s tan important la recerca den Joan i la Laura? 2. Dibuixa quines sn les principals passes que han seguit la Laura i en Joan per collaborar en la
recerca.

3. Respon les qestions segents sobre la recerca de la Laura i en Joan: a) Per qu entrevisten nens i nenes i observen el funcionament de la classe?

b) Per qu s tan important la participaci involuntria de la Paquita en la recerca?

c) Quin et sembla que s el moment ms emocionant de la recerca de la Laura i en Joan?

Per qu?

La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital

3. Ampliaci
Activitats
En aquesta secci seria molt interessant que lalumnat pensi en estratgies per millorar el treball de classe. Es poden proposar petits treballs de recerca perqu els duguin a terme. Les feines han destar molt relacionades amb la seva vida quotidiana a lescola. Per exemple: problemes de relaci al pati, problemes a la fila, brutcia del pati, manca datenci de nens o nenes a classe, hores de televisi i relaci amb com els va lescola, noves formes dorganitzar laula, aportacions que ells i elles poden fer... Estudiar la fauna catalana, tant a nivell genric, per branques segons el que estudiem durant el curs, o centrant-nos en les espcies protegides a Catalunya. Ladrea segent us pot ser til: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/fauna/inici.jsp ?ComponentID=6458&SourcePageID=5370#1 Lhoquei s un dels esports en qu Catalunya destaca a nivell mundial i, no obstant aix, s fora desconegut en les rees de poblaci on no es practica. Podria ser una bona idea reforar la feina que es faci sobre aquest esport, complementant-la amb una sortida a un partit dhoquei. Investigar com era lescola dels seus avis o vies, pares, mares... i comparar-la amb la seva. Es pot construir a classe la graella que empraran. Aix mateix, sempre s interessant visitar una residncia de gent gran per potenciar les relacions intergeneracionals.

Sortides
Visita al Museu dHistria de Catalunya, emfasitzant en lapartat de lescola. Visita a una altra escola, per realitzar un estudi comparatiu de diferents parmetres definits prviament. A aquest efecte poden servir els enumerats en lapartat dactivitats. Museu del Joguet de Catalunya (Figueres). Es pot realitzar una tasca molt interessant sobre els diferents tipus de joguines i formes de jugar. http://www.mjcfigueres.net/

I...
Explicaci del projecte de la pissarra digital: http://dewey.uab.es/p marques/pdigital/ca/pi ssarra.htm Espcies en perill arreu del mn (en angls): http://www.redlist.org/

La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes

La Laura i en Joan
es capbussen a les Illes Medes
La Laura
BIOLOG IA

es cap bussen a les

i en Joan
Illes Me des

1. Biologia
La biologia es defineix com a cincia de la vida. I, ms concretament, s la branca de la cincia que tracta dels organismes1: Un organisme s una entitat biolgica unicellular o pluricellular, animal o vegetal, normalment capa de fer un cicle vital complet (nixer, crixer i reproduir-se). Els cnidaris sn un flum dinvertebrats marins, encara que hi ha unes poques espcies que viuen en aiges continentals, que es caracteritzen per tenir de manera exclusiva unes cllules urticants que anomenen cnidocists o cnidoblasts. A aquest grup hi pertanyen una gran varietat dorganismes com els coralls, les meduses, les actnies, etc. Tamb les gorgnies sn cnidaris i es caracteritzen per ser sssils, formar colnies ramificades amb plips iguals i tots amb vuit tentacles amb un eix central de consistncia llenyosa i espcules calcries molt petites que donen consistncia a la part exterior carnosa de la colnia. Tenen, en general, sexes separats i es reprodueixen per larves recobertes de cilis anomenades plnules. Sn animals omnvors que capturen partcules i organismes del plncton que arrosseguen els corrents que passen al voltant de les seves colnies. La biologia, ats el seu mbit destudi, presenta una gran varietat de recerques. A Catalunya, la recerca en biologia que est ms relacionada amb el conte es desenvolupa principalment en les rees de la zoologia, la botnica, la microbiologia o lecologia. Com podreu constatar, en aquest conte obtenen un paper protagonista diferents elements curriculars que

Definicions del Diccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans.

La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes

tamb us poden servir per realitzar les vostres prpies activitats, com per exemple: Medi ambient: respecte per la natura i per la vida de tots els ssers vius. Intergeneracionalitat: mitjanant la relaci dels infants amb el pescador Vctor, es promou la feina conjunta entre generacions diferents. Al mateix temps, es valora de forma molt positiva els coneixements i lexperincia que proporciona la vellesa. Educaci per a la salut: es mostra una actitud positiva envers la fruita, en aquest cas accidentada. Educaci fsica: en aquest conte els infants juguen a waterpolo, un dels esports en els quals Catalunya t una importncia ms gran a nivell internacional.

Pautes de les activitats:

1) Comencem les activitats preguntant la importncia de la recerca del conte, s a dir, comprovar si shan fet malb les gorgnies. Si fos aix, podria perjudicar altres ssers vius que poden viure grcies a elles, ja que les gorgnies esdevenen una espcie de bosc que serveix dhbitat per a altres espcies. Com sempre, s important recordar la importncia de la prevenci i dun comportament respectus amb el medi ambient. 2) Proposem que dibuixin i escriguin breument les principals passes que han seguit els protagonistes per collaborar en la recerca. Per exemple, en aquest cas podrien ser: informaci/documentaci; recollida de mostres per a la seva posterior anlisi al laboratori.

3) Finalitzem amb unes preguntes que ajudin a repassar aspectes importants de la part de recerca que es narra al conte. Volem incidir en la interdependncia que tenim tots els ssers vius, ja que la vida de les espcies moltes vegades est condicionada a lexistncia daltres. Desprs es remarca la importncia de la gent gran i els seus coneixements. Per acabar, els demanem quin els sembla que s el moment ms emocionant del conte, que bviament, tot i que quan els protagonistes estan sota laigua pugui ser el majoritari, sempre s una resposta oberta.

La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes

2. Activitats
1. Per qu s tan important el treball de recerca den Joan i la Laura?

2. Dibuixa quines sn les principals passes que han seguit la Laura i en Joan per collaborar en la
recerca de lInstitut de Cincies del Mar.

3. Respon les qestions segents sobre la recerca de la Laura i en Joan:

a) Per qu sn tan importants les gorgnies?

b) Per qu creus que els protagonistes necessitaven lajuda den Vctor?

c) Quin et sembla que s el moment ms emocionant de la recerca de la Laura i en Joan? Per qu?

La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes

3. Ampliaci
Activitats
Elaboraci dun mural sobre les gorgnies (com sn, on viuen, com salimenten...), o b danimals marins de casa nostra. Treball de recerca sobre qu estudia la biologia. Recordem que la biologia inclou camps destudi que sn molt atractius per a lalumnat, com el mn de les plantes, els animals, o les relacions de les persones amb el medi. Una activitat sempre interessant podria ser la dramatitzaci del conte, ja sigui noms centrada en el text, o de forma ms transversal, complementada amb decorats, actuaci per a famlies o altres classes de lescola, etc. Waterpolo: reglamentaci i prctica si s possible. Es podria reforar amb una visita a un club de nataci on es practiqui lesport. Visitar un bosc podria proporcionarnos molts parallelismes entre un bosc darbres i un de gorgnies. Per exemple, els matolls sn uns altres organismes bentnics2, els ocells sn els peixos, els insectes el zooplncton, el vent els corrents, etc. Es podria aprofitar per treballar el metre com a unitat de mesura. Realitzant diferents mesures al pati de lescola, com la profunditat a la qual es submergeixen la Laura i en Joan, la longitud de la piscina...

Sortides
Centre de Recuperaci dAnimals Marins (CRAM) http://www.cram.org/ Visita a les illes Medes http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/parcs _de_catalunya/medes/ Museu de Cincies Naturals de la Ciutadella http://www.bcn.es/museuciencies Centre de Recuperaci dAmfibis i Rptils de Catalunya (CRARC) http://www.crarc-comam.net/

I...
Institut de Cincies del Mar Divulga Es pot seguir en directe o en diferit expedicions oceanogrfiques, i una de les ms recents s lestudi dels boscos de coralls profunds a la plataforma continental catalana. I, ben aviat, hi apareixeran daltres amb gorgnies i molts altres organismes. http://www.icm.csic.es/icmdivulga/ca/global/port ada.htm Les expedicions a lAntrtida Es descriuen i expliquen moltes coses de comunitats bentniques semblants a les gorgnies. http://www10.gencat.net/dursi/antartida/ca/defa ult.htm http://www.recercaenaccio.cat Recerca educativa sobre la vida en condicions extremes del gla http://fundaciocollserola.com/sotazero/ Revista Ictineus. Revista de divulgaci i comunicaci didctica de la cincia. Tamb us la podeu descarregar a ladrea http://ww.gencat.cat/recerca/ictineus

Bentos: conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o daiges dolces, fixos, colgats en el substrat o desplaant-se per la superfcie.

La Laura i en Joan descobreixen el mn dels ilergets

La Laura i en Joan
descobreixen el mn dels ilergets
La Laura d
ARQUEO LOGIA

escobre ixen el mn de ls

i en Joan
ilergets

1. Arqueologia
Larqueologia s la cincia de les coses antigues. Estudia la histria de la humanitat a partir de les restes materials que aquesta ens ha deixat1. La recerca en arqueologia a Catalunya s molt rica. Tenim un gran substrat cultural que ens han anant deixant les diferents civilitzacions que han viscut al nostre territori. Les recerques en arqueologia dels grups de recerca dins i fora del pas sn molt importants. A Catalunya, fruit del nostre llegat histric, destaquen per la seva importncia les investigacions
1

sobre cultura ibrica i romana. El conte est protagonitzat per la civilitzaci ibera. Els diferents pobles ibers van desenvolupar la seva cultura a la pennsula Ibrica des del segle VI i V aC fins larribada dels romans, i Catalunya va ser un dels indrets on ms poblats crearen. Com podreu veure, en aquest conte obtenen un paper protagonista diferents elements curriculars que tamb us poden servir per realitzar les vostres prpies activitats, com per exemple:

Matemtiques: cronologia. Educaci per a la salut: una actitud positiva envers la fruita, ja que els infants apareixen menjant peres i prssecs. Histria i geografia de Catalunya: el conte ofereix tant continguts de la nostra histria, centrats bviament en la cultura ibrica, com geogrfics. Educaci fsica: al conte els infants tenen una discussi arran duna puntuaci mentre juguen a tennis.

Definici del Diccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis Catalans.

La Laura i en Joan descobreixen el mn dels ilergets

Pautes de les activitats: 1) Comencem les activitats preguntant la importncia de la recerca del conte, s a dir, la importncia de descobrir el nostre passat per entendrens millor. Al mateix temps, es parla del valor de preservar el nostre patrimoni arqueolgic com una de les fonts importants per conixer la diversitat i riquesa cultural del pas. 2) Proposem que dibuixin i escriguin breument les principals passes que han seguit els protagonistes per collaborar en la recerca. En aquest conte podrien ser lexcavaci i la formulaci dhiptesis a travs de les restes arqueolgiques trobades. 3) Finalitzem amb unes preguntes que ajudin a repassar alguns dels aspectes importants de la recerca del conte.

Comencem amb una reflexi sobre la importncia dels pobles ibers per a nosaltres: sn part de la nostra histria directa perqu eren els pobles originaris de la nostra contrada. Tot seguit, han de recordar per qu quan sexcava s important anar amb molt de compte: perqu no es trenquin les peces ni es facin malb les capes (estrats) de la terra. I per acabar, els demanem una pregunta oberta ms de caire emocional, que sempre pot ser interessant posar en com.

La Laura i en Joan descobreixen el mn dels ilergets

2. Activitats
1. Per qu s tan important la recerca den Joan i la Laura?

2. Dibuixa quines sn les principals passes que han seguit la Laura i en Joan per
collaborar en la recerca.

3. Respon les qestions segents sobre la recerca de la Laura i en Joan:

a) Per qu s tan important per a nosaltres la cultura ibrica?

b) Per qu s fonamental anar amb compte quan sexcava?

c) Quin et sembla que s el moment ms emocionant de la recerca de la Laura i en Joan? Per qu?

La Laura i en Joan descobreixen el mn dels ilergets

3. Ampliaci
Activitats
La dramatitzaci daquest conte t el benefici afegit que a travs del procs lalumnat podr aprendre molts continguts. A ms, aquest tipus diniciatives sovint afavoreixen un treball conjunt de lescola amb les famlies molt enriquidor. Seria interessant que es pogus desenvolupar a travs de lestratgia didctica anomenada living history, s a dir, una actuaci que recrea escenes, de forma tan fidedigna com sigui possible, de la vida del poble iber, en aquest cas. Per aix, s necessari informar-se sobre la seva roba, cases, i tots els aspectes de la seva vida social i econmica que ens puguin servir. Per exemple, si sabem que tenien bestiar, aquest podria ser un dels dibuixos del nostre decorat, etc. En ladrea segent trobareu la descripci duna experincia molt completa, per sempre es pot dur a terme en dimensions ms redudes: http://ddd.uab.es/pub/arqueologia/11349263n6p41.pdf Per ampliar informaci del ibers, una pgina que se centra en els ilergets. http://www.xtec.es/~mroman/index0.htm Aquesta completa pgina sobre els ibers a Catalunya us pot ser molt til, tant per saber-ne ms, com per oferir-nos noves idees per treballar a classe. http://www.xtec.es/recursos/socials/ibers/index.htm bviament si es tracta el tema dels ibers s un moment idoni per treballar la geografia de Catalunya, ja sigui a travs dun treball o lelaboraci de diferents murals per grups. Es podrien distribuir per diferents mbits: poblats, creences, societat, economia, etc. Es podria introduir la cronologia a travs dun gran eix cronolgic, on, partint de la cultura ibrica, es podrien anar situant els diferents pobles que han viscut a Catalunya.

Sortides
Museu dArqueologia de Catalunya http://www.mac.es/ Trobareu moltes excursions, com s el cas de la Ciutadella de Calafell, jaciment restitut, aix com nombrosa informaci, a la pgina de la Ruta dels ibers http://ftp.mac.es/ ruta_dels_ibers/

I...
Institut Catal dArqueologia Clssica http://www.icac.net/ Amics del ibers http://www.ibers.org/modu les/news/ Jaciments de lEbre http://www.fut.es/~jjdm/ja ciments.html Revista Ictineus. Revista de divulgaci i comunicaci didctica de la cincia. Tamb us la podeu descarregar a ladrea segent: http://www.gencat.cat/ recerca/ictineus

Departament dInnovaci, Universitats i Empresa Comissionat per a Universitats i Recerca Direcci General de Recerca

www.gencat.cat/recerca/divulgacio Autor: Josep M. Lpez Madrid Illustraci: Montse Espanyol Edici i concepci annexos: Xavier Gmez Cacho Coordinaci del projecte: Neus Salls Disseny i maquetaci: Jordi Sales Dipsit legal: B.24775-2007

www.gencat.cat/recerca/divulgacio

La Laura i en Joan
Recursos didctics

els contes de

Trencaclosques. nivell 1 (24 peces)

Recursos didctics
La Laura i en Joan viatgen a Moambic

Enganxeu el dibuix en una cartolina o cart i a continuaci retalleu per la lnia de punts.

Trencaclosques. nivell 2 (48 peces)

Recursos didctics
La Laura i en Joan viatgen a Moambic

Enganxeu el dibuix en una cartolina o cart i a continuaci retalleu per la lnia de punts.

Sopa de lletres.
Troba 6 paraules relacionades amb la recerca que la Laura i en Joan fan a Moambic:

Recursos didctics
La Laura i en Joan viatgen a Moambic

R I N T P F E O N E J W

S C E R L I C L X Q U F

E H A H A S M E A R C O

K U D O S N A Q A E O Z

L D V E M T L E N O K V

O L A B O R A T O R I Y

N A C S D A R X P V D A

T E U T I C I E H B I L

I R N F U E A L E X B E

R N A A M B Z O L O A V

B O X G E M R L E F P Y

D U R U O A O R S R S E

Soluci: IDIBAPS, MALRIA, VACUNA, PLASMODIUM, ANOPHELES, LABORATORI

Acoloreix el dibuix

Recursos didctics
La Laura i en Joan viatgen a Moambic

Trencaclosques. nivell 1 (24 peces)

La Laura i en Joan salven el MareNostrum

Recursos didctics

Enganxeu el dibuix en una cartolina o cart i a continuaci retalleu per la lnia de punts.

Trencaclosques. nivell 2 (48 peces)

La Laura i en Joan salven el MareNostrum

Recursos didctics

Enganxeu el dibuix en una cartolina o cart i a continuaci retalleu per la lnia de punts.

Sopa de lletres.
Troba 6 paraules relacionades amb la recerca que la Laura i en Joan fan per salvar el MareNostrum:

La Laura i en Joan salven el MareNostrum

Recursos didctics

A E R H O I S L E T U A

L S C O I N T E R N E T

S N H E B F A M E P F U

M A R E N O S T R U M E

O E N K U R E A G U L P

I N F O R M A C I O A R

R E O S E A G M K N T E

C A R I M T E R A O I C

I C M O A I L C U R M E

N A I L F C U E S L U R

O R D I N A D O R I F C

I B C A S N I R U B E A

Soluci: INTERNET, MARENOSTRUM, INFORMACI, ORDINADOR, INFORMTICA, RECERCA

Acoloreix el dibuix

La Laura i en Joan salven el MareNostrum

Recursos didctics

Trencaclosques. nivell 1 (24 peces)

Recursos didctics
La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital

Enganxeu el dibuix en una cartolina o cart i a continuaci retalleu per la lnia de punts.

Trencaclosques. nivell 2 (48 peces)

Enganxeu el dibuix en una cartolina o cart i a continuaci retalleu per la lnia de punts.

Recursos didctics
La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital

Sopa de lletres.

Recursos didctics
La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital

Troba 6 paraules relacionades amb la recerca que la Laura i en Joan fan sobre la pissarra digital:

A L H E E I R O A P E R

L W C M O N E D R I C O

T E U A R T B I O S O N

R B L F E E T G T S B I

U R A S T R O I I A I C

N A S I E N S T N R T U

O G T Y L E I A O R E S

B R P A N T A L L A N I

E U H U R S N I O T O A

R T E L O N I F D S E T

I E R A L H O C R E S R

C L O S T S L A E O T O

Soluci: WEB, AULA, INTERNET, DIGITAL, PISSARRA, PANTALLA

Acoloreix el dibuix

Recursos didctics
La Laura i en Joan investiguen la pissarra digital

Trencaclosques. nivell 1 (24 peces)

Enganxeu el dibuix en una cartolina o cart i a continuaci retalleu per la lnia de punts.

Recursos didctics
La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes

Trencaclosques. nivell 2 (48 peces)

Recursos didctics
La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes

Enganxeu el dibuix en una cartolina o cart i a continuaci retalleu per la lnia de punts.

Sopa de lletres.
Troba 6 paraules relacionades amb la recerca que la Laura i en Joan fan a les Illes Medes:

Recursos didctics
La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes

R O M E D E S C A S M T

E M I O A R U H L O E I

C E L N B A B A U L N N

O S E E I L M D E I E C

N I O S N X A R X A C E

E N T I U I R I I N A R

G O R G O N I E S T R O

I P A U L O N L B I U P

S U O S C N I D A R I S

U C C P A T S U N O N U

L A O E L E T C U B Q A

B I O L O G A E T A E N

Soluci: MEDES, XARXA, GORGNIES, CNIDARIS, BILOGA, SUBMARINISTA

Acoloreix el dibuix

Recursos didctics
La Laura i en Joan es capbussen a les Illes Medes

Trencaclosques. nivell 1 (24 peces)

Recursos didctics
La Laura i en Joan descobreixen el mn dels ilergets

Enganxeu el dibuix en una cartolina o cart i a continuaci retalleu per la lnia de punts.

Trencaclosques. nivell 2 (48 peces)

Recursos didctics
La Laura i en Joan descobreixen el mn dels ilergets

Enganxeu el dibuix en una cartolina o cart i a continuaci retalleu per la lnia de punts.

Sopa de lletres.
Troba 6 paraules relacionades amb la recerca que la Laura i en Joan fan sobre el mn dels ilergets:

Recursos didctics
La Laura i en Joan descobreixen el mn dels ilergets

A R N T R O B A L L A R

N I O E A N E R U V R I

S B I R B C I B C U Q L

E E S E J U S I O B U E

L R B S A S E R R H E T

U L E X C A V A C I O A

C O R O I N U T I R L N

I H O C M O L I T E O E

R E L U E L I S E S G I

E S I T N I C E N U I S

T E C I T T O L O N A I

O Y A L E O N A V A H O

Soluci: IBER, JACIMENT, ARQUEOLOGIA, TROBALLA, EXCAVACI, MOL

Acoloreix el dibuix

Recursos didctics
La Laura i en Joan descobreixen el mn dels ilergets