Lvi-Strauss i la traducci.

Homenatge pstum1 Montserrat Ventura i Oller Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) Lany 1985 Lvi-Strauss va definir la mort com una molstia: a causa della va dir- jo no sabr com ser el mn daqu a cent, dos-cents o dos mil anys2. Tot i aix, en les seves darreres intervencions, com en el discurs dagrament a les institucions catalanes que li atorgaren lany 2005 el Premi Internacional Catalunya, assegurava que no es preocupava per comprendre el mn actual; ell havia viscut intensament el segle XX; en ell i per a ell havia desenvolupat la seva obra, la qual creia adequada per comprendre el segle passat. Era una frmula, com tantes daltres que sabia utilitzar, per evitar respostes compromeses a preguntes banals sobre el futur. Crec que la seva obra tamb ens illuminar el futur, per el cert s que aquests dies shan editat moltes portades i articles de fons amb el rtol Ha mort Lvi-Strauss, el darrer gran intellectual del segle XX i penso que sobre aix no hi ha cap mena de dubte. Cap altre cientfic social no ha desvetllat linters que ha suscitat Claude Lvi-Strauss fora de lmbit estrictament antropolgic o de les cincies socials. I cap altre no ha influt realment en els discursos cientfics i poltics com ha fet la seva obra. La seva collaboraci continuada amb la UNESCO des de la creaci daquesta instituci desprs de la Segona Guerra Mundial s un bon exemple daquesta influncia en lmbit social i poltic i un dels textos del monogrfic que presentem, el discurs que hi pronunci lany 2005, ens ho explica ben clarament. Voldria, amb aquesta intervenci, sumar-me al condol i al dol per la seva mort. Tot i haver estat a la vora de les seves passes i haver respirat laura que deixava al Laboratori on treballava quan jo era estudiant, no el vaig tractar mai; seria

Aquest text fou llegit en lacte de Presentaci del monogrfic Lvi-Strauss 2008/100 de la revista Quaderns de lICA.a lInstitut dEstudis Catalans el 25 de novembre del 2009. 2 Lvi-Strauss en 33 mots. Propos recueillis par D.-A. Grisoni, Magazine littraire n223, oct.1985, p. 27.

hipcrita dir que em dol la seva mort per labsncia de la seva persona. Per LviStrauss va regalar-nos amb els seus pensaments i els seus escrits fins prcticament la seva mort. Ara no escriur ms i aquest s el nostre dol. Tot i aix, ens ha llegat un llistat impressionant de textos amb qu podrem seguir gaudint de la seva ment brillant i la seva bella paraula fins, de ben cert, el final de les nostres vides. Tamb al monogrfic trobareu un annex amb tota la seva extensa bibliografia. He estat convidada a aquesta taula per la meva participaci en el monogrfic com a traductora, en el que tamb ha participat la Gemma Celigueta. Traduir LviStrauss ha estat un privilegi, amb no poques dificultats tcniques perqu com s sabut Lvi-Strauss escriu com pensa, amb una estructura gramatical molt precisa i amb un llenguatge molt culte sense per estalviar en bellesa. Com diu lantroploga brasilera Beatriz Perrone-Moiss, traductora al portugus de les Mitolgiques, citant a Octavio Paz: el llenguatge de Lvi-Strauss oscilla constantment entre el concret i labstracte, la intuci directa de lobjecte i lanlisi; s un pensament que veu les idees com a formes sensibles i les formes com a signes intellectuals. Solidaritat entre forma i contingut que s justament essencial en la seva noci destructura3. Traduir, doncs, ha estat un esfor per no trair. Per no em vull estendre en consideracions bvies sobre lofici i demano disculpes pels errors -, sin que volia insistir en un punt central de tota lobra de Lvi-Strauss, per reprendre aquella virtut que amablement matribueix lAlexandre Surralls en el prleg daquest monogrfic: fer de la traducci una tasca antropolgica. Per Lvi-Strauss, fer antropologia s traduir. No s noms transcriure i descriure; no s noms explicar. Aquestes tasques li serveixen per traduir unes formes de pensar no a un altre idioma, que seria el nostre, el cientfic, sin a un altre llenguatge, el dels signes, on el que compta no s ja el seu significat semntic, sin el significat que els
Perrone-Moiss, Beatriz 2008 Lvi-Strauss.Aberturas, in Caixeta de Queiroz, Ruben y Renarde Freire Nobre (orgs) Lvi-Strauss. Leituras brasileiras, Belo Horizonte: Universidade Federal de Minas Gerais, pp.17-40.
3

atorga el lloc que ocupen. Com diu Jean Pouillon4 en explicar-nos lestructuralisme lvi-straussi, aquest busca reconixer als elements dun sistema no un valor dentitats independents, sin un sentit de posici, s a dir, depenent de les relacions que les uneixen i les oposen, i prendre-les com a base de lanlisi; reconixer que aquestes relacions noms tenen un sentit de posici al si dun sistema de correlacions en el qual el que es tracta s dextreuren lestructura, trobar el lloc que ocupen en un conjunt organitzat. Lvi-Srauss t una frase famosa i aix va pels estudiants que heu vingut-, que expos en una reuni com les que comenaven a proliferar a lpoca5 (1952) entre lingistes i antroplegs, on es debatia si era la llengua que determinava la cultura o b a linrevs: era el moment ms lgid de la famosa hiptesi anomenada hiptesi SapirWhorf. Doncs b: aquesta s una de les primeres llions de Claude Lvi-Strauss: no ens hem adonat prou que llengua i cultura sn dues modalitats paralleles duna activitat ms fonamental: penso, aqu deia Lvi-Strauss- en aquest hoste present entre nosaltres tot i que a ning no se li ha acudit de convidar als nostres debats: el pensament hum, lesprit humain (1974 [1958]:87). I s precisament aquest esprit humain el que Lvi-Strauss ens vol presentar en tota la seva nuesa en la seva constant traducci de les manifestacions culturals dels pobles a codis, ja buidats i nets de la seva arbitrarietat semntica, de la llengua i de la cultura per ser traslladats al llenguatge de lestructura, que posats un al costat de laltre, un al darrera de laltre, un en diagonal de laltre, ens permetr entendrels com a sistemes, on per ell rau la veritable significaci.

J.Pouillon 1985 Les structures de luvre, Magazine littraire n223, oct.1985, p.31-33. Cf. Tamb la seva aportaci al monogrfic de la revista LHerne, 2004. 5 Lingstica i antropologia, 1952 (conf.), primer publicat en angls: 1953; 1 ed. a Anthropologie structurale: 1958.

Diuen que Lvi-Strauss era una persona reservada per molt irnica. En el mateix glossari rpid de lany 1985 esmentat a linici, proposa la segent definici destructuralisme Tal i com sha ents, una moda parisina com les que sorgeixen cada cinc anys i que ha tingut el seu torn quinquennal6. Per lestructuralisme, malgrat el desgast de la paraula, ha estat leix central de la seva obra, tant per a lanlisi del parentiu com el dels mites. Lestructuralisme, que Lvi-Strauss assegura que no s un descobriment recent, data del renaixement i entre els seus inspiradors esmenta des de lobra de pintors renaixentistes fins a la de Ramon Llull. Les societats humanes, ens explica en una de les entrevistes que va concedir, sn objectes molt ms complicats que no els objectes que estudien els bilegs. Tant, que amb tota una vida no podrem comprendre la complexitat duna hora de la vida dun poble de 50 persones en totes les seves dimensions. Per aix lestructuralisme intenta comprendre la diferncia daquesta societat amb una altra. Si cada societat s molt complexa, la relaci entre elles pot aclarir-nos-en coses. Lestructuralisme ens permet veure els esquemes, la lgica interna de les societats. Posar-les en relaci amb les societats venes. I aquesta tasca, prpiament etnolgica, esdev antropologia perqu en posar les diferents societats en relaci i observar-ne les diferncies, podem copsar en tota la seva intensitat la unitat del pensament hum. Aix, lestudi dels mites que ell va emprendre en la seva basta tetralogia de Les Mitolgiques, i daltres obres que li succeren, com Histoire de Lynx o La potire jalouse ens permet entendre les societats que els reciten, per separat i en el seu conjunt; ens permet entendre com de diferents i com de semblants sn les societats amerndies. I a nosaltres ens permet entendre lestructuralisme.

Lvi-Strauss en 33 mots. Propos recueillis par D.-A. Grisoni, Magazine littraire n223, oct.1985, p. 27.

Aquest gran intellectual pot tamb ser molt didctic quan parla per al gran pblic, com ho fu a Raa i histria. Lexplicaci que segueix ns un bon exemple: diu Lvi-Strauss que per entendre com s feta la societat, la relaci de lsser hum amb lexterior social i la posici de lsser hum en el conjunt de lunivers, que sn les grans preguntes que tota societat es fa, nosaltres procedim amb explicacions cientfiques, independents, per mbits; la histria en serveix per entendre com les societats han arribat a ser; la cosmologia, com s lunivers; etc. El mite, en canvi, ofereix a les societats indgenes dAmrica que ell estudia, una explicaci global; una sola matriu explicativa: la ra per la qual el sol ha destar all on s i no ms a prop (es cremaria la gent) o ms lluny (obscuritat total) aix com, pel mateix principi dexplicaci, perqu laliana massa propera (lincest) o massa llunyana (amb eventuals enemics) s prohibida i perqu cal fer laliana a una bona distncia. La distncia social en el matrimoni i la distncia fsica del sol a la terra i tots el problemes intermedis, de la fsica, la zoologia, la meteorologia a problemes de lorganitzaci social, el mite ofereix una explicaci en diferents registres, diu Lvi-Strauss amb la seva eterna metfora, a mode duna partitura dorquestra on cada instrument contribueix al missatge total; missatge que noms s donat pel conjunt de lorquestraci. Aquesta lgica explicativa dels sistemes de pensament no occidentals que LviStrauss descobreix i a la que anomena el Pensament Salvatge permet posar en igualtat de condicions les societats occidentals i les no occidentals, no noms en lordre social, sin tamb en lintellectual i superar definitivament la definici daquells sistemes com de pre-lgics o algics. Ara b, i aquest s un altre gran ensenyament, el pensament salvatge, la lgica del concret, no s exclusiu dels pobles no occidentals, sin que s universal, s una forma de pensar que a Occident conviu amb el pensament cientfic.

Sn les relacions el que compta, no els termes de la relaci, s el missatge de Les estructures elementals del parentiu, d El Pensament salvatge i de lextensa anlisi dels mites (ms de mil!) duta a terme per Lvi-Strauss al llarg de la seva vida. Aquest sistema inconscient i no visible a primer cop dull, cal dentrada, descodificar-lo; desprs, traduir-lo; I un cop tradut, enunciar-lo amb la bellesa i la intelligncia comunicativa que lautor ha imprs en tota la seva obra. Ara b: si la tasca de lantropologia s fer visibles els mecanismes inconscients de la ment humana, o de les societats - i aix Lvi-Strauss lluny de tot interpretativisme, ho considera una tasca envoltada de rigor-, tamb s cert que Lvi-Strauss fou el primer a elevar fora de la disciplina lestendard del relativisme cultural. Amb la seva metfora del tren que passa velo per un lloc i dels punts de vista diferents sobre les coses que lexemple permet, ens condueix a plantejar el tema de les versions diferents del mn. I a mi, per deformaci professional, mevoca el xamanisme. Els xamans sn, en les societats amerndies, els especialistes en construir versions del mn i en traduir-les als seus congneres a un llenguatge intelligible7. Com el cant del xaman Kuna del Panam que evoca un mite per alleugerir metonmicament el dolor duna partera. I voldria afegir, per apaigavar els dubtes dels qui insisteixen a considerar la tasca estructuralista com a massa abstracta, que lanlisi estructural dels mites ens permet comprendre, tamb, leficcia simblica. Com el xaman amerindi, Lvi-Strauss ens ha descodificat i tradut els signes de les societats amerndies. I com els xamans, traductors, ms enll de la coherncia interna del discurs, ens nha donat el sentit. Per a mi, el principal sentit que ens ha aportat ha estat el de traduir-nos la bellesa duns sistemes culturals als cnons de bellesa i intelligibilitat de lart i la cincia occidental. Que aquest volum que avui presentem serveixi dhomenatge pstum.
7

cf. Ventura i Oller, Montserrat 2009 Identit, cosmologie et chamanisme des Tsachila de lquateur, Paris: LHarmattan.