GALILEO GALILEI: CINCIA, MTODE I FE.

Ramon ALCOBERRO.

ELS FUNDADORS DE L ASTRONOMIA MODERNA. Quatre savis genials Coprnic, Kepler, Galileu i Newton- sn considerats els fundadors de l astronomia moderna. Per l envergadura de la seva obra sobrepassa de molt l mbit de la nova fsica per tal d influir decisivament en la imatge que els humans tenen no tan sols del mn sin d ells mateixos. Entre el llibre de Coprnic (1543) i el de Newton (1687) transcorren menys de cent cinquanta anys, per la cincia i la comprensi de l home i del mn passen per una profunda mutaci que en bona part cal atribuir a aquests quatre pioners. Abans estem encara al mn de l Antiguitat, que conserva les idees dels grecs clssics: hi ha un mn celestial i un mn sublunar; la terra s el centre de l Univers, els seus materials sn impurs i obeeixen a regles capricioses. Els cossos celestials, en canvi, sn purs i els seus moviments sn perfectes i eterns. Aix no vol dir que tots els astrnoms medievals fossin platnics o aristotlics. La major part de savis seriosos de l poca sabien que la gran quantitat d hiptesis ad hoc necessries per salvar el geocentrisme era poc elegant i massa complexa. Hi ha discussions inacabables, per s oblida interrogar la Naturalesa. I no es disposava tampoc d mtode matemtic prou treballat. un Per desprs de Coprnic, Kepler, Galileu i Newton ha triomfat una nova visi del mn, matematitzada i poc relacionada amb l aparena. Com s acostuma a dir: el Cosmos [finit, tancat] se substitueix per l Univers [infinit, per mesurable, cientficament comprensible]. La imatge que els humans tenen del mn fsic queda esberlada. La Terra ha perdut la seva centralitat, per els materials de la terra i del cel han trobat la seva unitat: la matria i les seves lleis sn universals. La cincia reposa ara sobre principis mecnics slids, t un mtode fecund alhora experimental i racional- i totes les cincies que neixin d ara endavant prendran com a model la Mecnica Celeste de Newton. Es posa en marxa la civilitzaci moderna. Cal entendre, a ms, el ress d aquesta aportaci cientfica a la llum del procs contra Galileu. Per primer cop una construcci cientfica fa posar en crisi i desplaa- la imatge que una societat t de si mateixa. Per primer cop tamb un savi es veu obligat a definir pblicament l estatut de la seva tasca, davant la resistncia que provoquen les seves hiptesis. Hi ha, doncs, una doble problemtica. Epistemologia i fsica es reconsideren globalment. I aix marca una crisi de conscincia i una crisi de civilitzaci.

1 www.alcoberro.info

DIFERNCIES ENTRE LA CINCIA MEDIEVAL I LA CINCIA MODERNA.

Aquest esquema pot ajudar-nos pedaggicament a comprendre els canvis, per convindria no ser mecnic i lineal, ni excessivament esquemtic quan es parla de la cincia medieval, perqu sense el desenvolupament matemtic medieval, la cincia moderna no hauria estat possible.

CINCIA MEDIEVAL: Cosmos tancat. Geocentrisme. Religi. Autoritat. Qualitativa. Cosmos finalista.

CINCIA MODERNA: Univers obert. Heliocentrisme. Autonomia davant la religi. Observaci i experincia. Quantitativa . Estructura mecnica del mn.

NICOLAU COPRNIC (1473-1543). Coprnic s un astrnom polons, que va fer els seus estudis sota l empara del seu oncle bisbe. Va seguir cursos d astronomia a Cracvia i desprs a Itlia (Pdua, i Bolnia). Des de 1503 va ser canonge a Frauenburg (prop del Bltic), crrec que va conservar fins a la mort. Sembla que ja cap a 1510 havia expressat la seva nova concepci de l Univers: el Sol est al centre del sistema planetari i la Terra s un planeta, situat entre Venus i Mart que dna una volta completa al Sol en un any, alhora que gira sobre si mateixa en un dia, donant aix origen a l aparena de la sortida i la posta dels astres. Per la seva ambici era presentar als especialistes un sistema tan perfeccionat com el de Ptolomeu. Dificultats inevitables perqu persistia a emprar els moviments circulars i uniformes i pensava que el Sol era una estella fixa- el van portar a complicar el seu sistema i a sobrecarregar-lo com Ptolomeu- amb engranatges ficticis (epicicles i excntriques). Per altra banda emprava documentaci imprecisa i tal vegada el cel boirs del Bltic tampoc no li permetia millorar massa les seves observacions.
Quan es va decidir a publicar el seu manuscrit (1543) era massa tard per a ell. L obra impresa a Nuremberg va arribar a Frauenburg, segons diuen els bigrafs, el dia de la seva mort. En aquest llibre que porta per ttol: De les revolucions dels cossos celestes, t bona cura de fer esment d alguns astrnoms grecs (per omet Aristarc de Samos, que avui ens sembla el ms proper a Coprnic). Per aquestes opinions estaven sepultades per segles d oblit.

2 www.alcoberro.info

Quins fets determinen la seva concepci astronmica? En primer lloc el Sol juga un paper eminent i nic- en el seu sistema planetari. s el que ens illumina i ens escalfa. Quan Coprnic en parla es posa lric i tendeix a atorgar-li arreu el primer lloc en tot. Per altra banda, dos dels planetes, Mercuri i Venus, no se separen gaire del Sol, que els arrossega en la seva cursa anyal aparent a travs del Zodac. I si aquests dos planetes giren al voltant del Sol, per qu no ho far la Terra? La Terra i els altres planetes giren al voltant del Sol en cercles concntrics a temps desiguals. Les distncies mtues entre els planetes varien en gran manera i s aix el que provoca les diferncies en la seva llussor, quan els contemplem. Per tant, els suposats retrocessos dels planetes esdevenen pures aparences; sn fruit noms del moviment de l observador terrestre sobre l rbita de la Terra, segons les lleis de la perspectiva que projecta a cada instant la imatge del planeta sobre la tela de fons, ms llunyana, de les constellacions. La nova teoria, escrita en llat i difcil de seguir per les seves complicacions finals va tenir poc xit entre els astrnoms i gaireb no va arribar al gran pblic. Noms el combat lliurat per Galileu quasi un segle ms tard produiria un escndol per tamb canviaria la imatge del mn. Amb Coprnic tenim un Sol immbil i uns planetes que es mouen al seu voltant. La Terra, per, perdia el seu privilegi ancestral. L home deixava de fiar-se del que percebia ingnuament. En tot cas, la publicaci de les teories de Coprnic no va tenir conseqncies de caire teolgic i poltic, mentre que les de Galileu van provocar una polseguera teolgica i epistemolgica que encara dura. Ens podrem preguntar per qu hi ha una diferncia de tracta tant important i la resposta s bvia. Osiander, el deixeble de Coprnic encarregat de vigilar l edici del ttol: De les revolucions dels cossos celestes va tenir la precauci d afegir un prefaci explicant que la teoria presentada era noms una hiptesi destinada a facilitar els clculs astronmics i no una temptativa d explicaci de la realitat fsica. Aix era una estratgia prudent que evitava que hom pogus acusar-lo d heretgia. Si hi ha afer Galileu s, precisament i estricta, perqu el fsic florent treu totes les conseqncies de la teoria copernicana. JOAN KEPLER (1571-1630). Es deu a Joan Kepler el fet d haver-nos desembarassat de l imperatiu de les rbites circulars. Kepler s, a ms, un personatge bsic perqu elabor les tres lleis que completen la revoluci iniciada per Coprnic. Socialment resulta inseparable de l mbit cientfic de Praga i cal tenir clar que hi ha encara en Kepler una seriosa barreja entre cincia i mgia. A ms, Kepler es va interessar per qestions d ptica d una manera molt ms profunda que Galileu. Les tres lleis de Kepler diuen: 1.- Les rbites planetries sn ellptiques no circulars- i el Sol est situat en un dels focus.
3 www.alcoberro.info

2.- La velocitat orbital de cada planeta s tal que una lnia imaginria (radi vector) que uneixi el centre del planeta amb el centre del Sol escombra rees idntiques en perodes de temps idntics. 3.- Els quadrats dels perodes de dos planetes sn proporcionals als cubs de les seves distncies mitjanes al Sol. Les dues primeres lleis presentades a l Astronomia nova (1605)- i la tercera a les Harmonies del Mn (1618)- sn de caire empric, no mecniques. La simple observaci dels perodes de revoluci proporciona amb rigor les dimensions de totes les rbites en relaci amb la de la Terra, per exemple. Aquestes lleis empriques serviran de base a l obra de Newton. GALILEO GALILEI (1564-1642). A l abril de 1609, el florent Galileo Galilei a qui des d anomenarem Galileu ara com sempre s fet a Catalunya fins que ens ha caigut a sobre una plaga de ha cursis- professor de fsica i matemtiques a Pdua va saber que uns holandesos anaven per fires i mercats venent ulleres de llarga vista i va intentar fabricar-se-les, comptant amb la simple indicaci que s associen en els dos extrems d tub una un lent cncava i una lent convexa (en l ocular). Galileu es dedica a les lents i aconsegueix ulleres llargavistes molt perfeccionades, primer de 8 augments i desprs de 30. Amb aquests instruments cientfics, que aplica a l estudi del cel funda l astronomia fsica. En primer lloc percep en totes les constellacions miriades d estels que mai ning no havia vist abans. Aquest simple fet ja mostrava que els astres no tenen en l home llur ra de ser. La Via Lctia li revela, tot seguit, les seves increbles acumulacions d estrelles, visiblement distribudes en profunditat, el que arruna la ficci d una esfera d estrelles fixes slida, la paret de la qual seria la volta celeste. En conseqncia la idea de la rotaci sincrnica o en vint i quatre hores de tot el conjunt al voltant de la Terra resulta insostenible: s la Terra, doncs, la que gira al seu voltant en 24 hores. Galileu s assegura que els seus telescopis no li indueixin a error en la seva observaci d objectes terrestres: el telescopi amplifica la visi sense alterar-la. Quan Galileu observa la Lluna no veu en absolut l astre esfric, llis, dels antics, sin una Terra en miniatura, un sl rugs, amb muntanyes, valls, planes i muntanyes que s illuminen noms quan el Sol s aixeca. La Terra brilla amb la llum prestada pel Sol i Galileu comprn que la llum de la Lluna s estrictament el reflex de la Terra. El gener de 1610, Galileu descobreix els quatre principals satllits de Jpiter i els veu girar amb una regularitat perfecta: existeix, doncs, al sistema planetari, com a mnim un centre que no s la Terra. I els satllits no presenten retrogradacions: els retrocessos dels planetes sn, com ja se suposava, simplement aparents.

4 www.alcoberro.info

Ms tard Galileu descobreix les taques solars, incompatibles amb la suposada perfecci d aquest astre noble i aquest descobriment li permet calcular la rotaci del Sol sobre si mateix. La rotaci dels astres li sembla una propietat general. Per ltim Galileu descobreix que Venus presenta un cicle complet de fases com la Lluna, el que invalida el sistema de Ptolomeu que no atribua a aquell planeta ms que un exigu creixent. Convenut ara de la veritat del sistema heliocntric, Galileu se sent obligat a donar-lo a conixer. Malgrat tota mena de problemes i confiant en la fora de la veritat i en els seus protectors, publica a Florncia i en itali el Dileg sobre els dos grans sistemes del Mn (1632). La conseqncia s el procs, l abjuraci sota amenaa i finalment la residncia vigilada a Acetri, prop de Florncia fins a la seva mort i la mort de la seva filla monja, vctima de tota classe de tortures psicolgiques al convent. Per la derrota de Galileu s ressonant i mai cap derrota no ha estat tan fructfera. El maltractament infringit a Galileu desperta indignaci i encara avui desacredita els seus enemics. Per aix la cincia conquereix la seva independncia i el sistema proposat per Coprnic noms trobar objeccions purament formals. Galileu s tamb el fundador de la fsica, en el seu mtode i en els seus captols essencials. Prepara experiments i tradueix els seus resultats en llenguatge matemtic. Descobreix el principi d inrcia en absncia d una fora externa un mbil conserva la seva velocitat- i el principi clssic de relativitat experincies a l interior d laboratori no permeten distingir si un objecte est immbil o en un translaci rectilnia i uniforme. Aquests estudis posen les bases de la dinmica i preparen l obra de Newton. LA NATURALESA EST ESCRITA EN LLENGUATGE MATEMTIC. A Il Saggiatore (1623) Galileu formula la idea que est al darrera de la nova fsica: la realitat o la naturalesa s geomtrica. En el que resulta potser el pargraf ms repetit de la seva filosofia ho escriu d una manera ben clara (cap.6): La filosofia est escrita en aquest gran llibre contnuament obert davant dels nostres ulls (em refereixo a l univers); per no la podem entendre si abans no aprenem a comprendre la llengua en qu est escrit. Est escrit en llenguatge matemtic i els seus signes sn els triangles, cercles i altres figures geomtriques, sense les quals s humanament impossible entendre res; sense ells s com endinsar-se vanament en un laberint ben fosc. Hi ha quatre hiptesis galileanes que seran implcits de tota cincia moderna i, per extensi del concepte mateix de modernitat: 1. El dualisme aristtelic s del tot fals. Noms hi ha una realitat que s la natura.
5 www.alcoberro.info

2. La natura s quantitativa i geomtrica. L eina adient per a comprendre-la s la matemtica. 3. No hi ha cap diferncia entre el mn lunar i el mn sublunar. Si una llei s vlida en un punt de l Univers, ha de ser vlida en les mateixes condicions en qualsevol altre punt. 4. En un cos, reps i moviment sn estats inercials. El moviment i el reps s completament independent de la seva naturalesa i del lloc on es troben. Per tant s falsa la superioritat clssica- del reps sobre el moviment igual que ho s la teoria aristotlica de la causa final com a explicaci dels canvis.

Aquesta nova fsica implicava tamb una reconsideraci global de la cincia i de la tcnica. El mn cal explicar-lo com una gran mquina i no com un gran organisme (com l havia pensat, per exemple, Bruno). Hi ha encara una segona conseqncia d aquest nou plantejament: la meta-fsica (cincia de les essncies, de les substncies...) queda desconnectada de la nova fsica. Les conseqncies d aix per a la filosofia el que s anomenen dues cultures encara s les arrosseguen. ELS PROBLEMES DE GALILEU AMB L'ESGLSIA. Quan Galileu comen a tenir problemes amb la Inquisici, l'any 1615, va fer seva una frase del cardenal Baronius que resumeix molt b la relaci entre cincia i fe: La Bblia ens diu com anar al cel; per no pas com va el cel. Galileu hagu d'afrontar la polmica teolgica per demostrar que el copernicanisme podia ser compatible amb el cristianisme. Els seus arguments es troben fonamentalment en les Cartes a la gran duquessa de Toscana i es poden resumir en tres:

1.- El text bblic fou escrit des de la mentalitat de la seva poca i, per tant, quan parla de la volta celeste o usa d'altres metfores ho fa amb les paraules del saber del seu temps 2.- L'Escriptura est illuminada per l'Esperit, per no s cap tractat de fsica o d'astronomia, sin un missatge moral de Du per a la salvaci. Per tant quan es discuteixen temes cientfics hem de limitar-nos a usar arguments racionals. 3.- La Teologia no t cap mena d'autoritat sobre la filosofia o sobre la cincia; de manera que ha de deixar llibertat de pensament. Aquests arguments l'enfronten al poder eclesistic que comena a considerar la cincia nova com una enemiga potencial de la fe.
6 www.alcoberro.info

L'any 1632 hi hagu, a ms, una epidmia de pesta a Itlia central. El papa Urb VIII es veia insegur en el soldi pontifici i temia una revolta popular que l'enderroqus. El papa, a ms, era una persona molt supersticiosa. Amb motiu dels eclipsis del 1628 i 1630 fins i tot havia demanat al dominic Tomasso Campanella (l'autor de la utopia: La ciutat del sol) que fes mgia protectora per salvar-lo dels suposats perills celestials. Campanella era partidari de Galileu i admirador de Giordano Bruno, que havia estat cremat com a heretge a Roma l'any 1600). A partir del 1632, el papa volia desempallegar-se del seu conseller, perqu Campanella havia anat agafant ms poder. A ms, Urb VIII creia que Galileu l'havia satiritzat anomenant-lo Simplici ("tonto", ingenu) en els Dilegs. Tot plegat va fer que es torns a obrir el cas d'acusaci contra Galileu per heretgia. Galileu havia estat advertit l'any 1616 per tal que deixs de divulgar el copernicanisme, per no en va fer cabal. Quan es reobr el cas, hi havia la intenci de fer un escarment. Els jutges van ser triats curosament: el cardenal Belarmino ja havia estat entre els qui condemnaren Bruno a la foguera i un membre de la comissi, el jesuta Melchior Inchhofer tenia un llibre prohibit a l'Index [el recull de llibres prohibits per l esglsia catlica sota sospita d'heretgia] i veia en la condemna a Galileu una manera de rehabilitar-se. En resum, en el cas Galileu coincideixen quatre elements: 1.- La necessitat que t el Papa de reforar el seu poder en poca de crisi. 2.- El fet que Galileu s considerat un hermetista, amic de persones sospitoses, com Campanella 3.- La prpia situaci del Papa que es creu insultat pels Dilegs 4.- La dificultat de fer coincidir el relat bblic amb la nova teoria fsica que provoca un conflicte de legitimitat a l'autoritat religiosa.

7 www.alcoberro.info

Textos sobre Galileu.

CARTA DEL CARDENAL BELARMINO (jesuta) AL CARMELIT PAOLO ANTONIO FOSCARINI, 12 d'abril 1615.
La carta s un element important perqu mostra les raons de la condemna a Galileu per part dels protagonistes directes de l'afer.

Al Muy Reverendo Padre Maestro Paolo Antonio Foscarini. Provincial de los Carmelitas de la provincia de Calabria. Muy Reverendo Padre mo: He ledo con gusto la carta italiana y el escrito latino que Vuestra Reverencia me ha mandado: le agradezco una y otra, y confieso que estn todas llenas de ingenio y doctrina. Pero porque Ud. pide mi parecer, lo har con mucha brevedad, porque Ud. ahora tiene poco tiempo para leer y yo tengo poco tiempo para escribir. Primero. Digo que me parece que Vuestra Paternidad y el seor Galileo hagan prudentemente contentndose con hablar ex supositione y no absolutamente como yo siempre he credo haya hablado Coprnico. Porque el decir, que supuesto que la tierra se mueva y el sol est quieto se salven todas las apariencias mejor que con poner todas las excntricas y los epiciclos, est muy bien dicho, y no tiene peligro ninguno; y esto basta al matemtico: pero querer afirmar que realmente el sol est en el centro del mundo, y slo se revuelva en s mismo sin correr del oriente a occidente y que la tierra est en el tercer cielo es cosa muy peligrosa no slo de irritar a todos los filsofos escolsticos, sino tambin de daar la Santa fe con volver falsas las Escrituras Santas; porqu Vuestra Paternidad ha bien demostrado muchos modos de exponer las Sagradas Escrituras, pero no los ha aplicado en particular, que sin duda habra encontrado grandsima dificultad si hubiese querido exponer todos aquellos lugares que Ud. mismo ha citado. Segundo. Digo que, como usted sabe, el Concilio [de Trento] prohibe exponer las Escrituras contra el comn consenso de los Santos Padres; y si Vuestra Paternidad quisiere leer no slo los Santos Padres; Sin los comentaristas modernos sobre el Gnesis, sobre los Salmos, sobre el Eclesiasts, sobre Josu, encontrar que todos convienen en exponer ad literam que el sol est en el cielo y gira en torno a la tierra y que la tierra est en el centro del mundo inmvil. Considere Ud., con su prudencia, si la Iglesia puede soportar que se d a las Escrituras un sentido contrario a los Santos Padres y a todos los expositores griegos y latinos (...) Tercero. Digo que cuando hubiese verdadera demostracin de que el Sol est en el centro del mundo y la tierra en el tercer cielo que el Sol no circunda la Tierra, sino la Tierra circunda al Sol, entonces sera necesario andar con mucha
8 www.alcoberro.info

consideracin en explicar las Escrituras que parecen contrarias y ms bien decir que no las entendemos, que decir que sea falso aquello que se demuestra. Pero yo no creer que exista tal demostracin, hasta que me sea mostrada: ni es lo mismo demostrar que supuesto que el Sol est en el centro y la Tierra en el cielo, se salven las apariencias y demostrar que en verdad el Sol est en el centro y la Tierra en el cielo; porqu la primera demostracin creo que pueda existir pero de la segunda tengo grandsima duda y en caso de duda no se debe dejar la Escritura, expuesta por los Santos Padres. Aado que aquel que escribi Oritur sol et occidit, et ad locum suum revertitur... fue Salomn, el cual no slo habl inspirado por Dios, sino que fue hombre sobre todos los otros sapientsimo y doctsimo en las ciencias humanas y en el conocimiento de las cosas creadas y esta sabidura la tuvo de Dios, de donde no es verosmil que afirmase alguna cosa que fuese contra la verdad demostrada o que se pudiese demostrar (...) Con que saludo caramente a Vuestra Paternidad y le ruego de Dios todo contento... (12 abril 1615)
Text extret de El caso Galileo de Jos Antonio Yoldi. Cuadernos del Instituto de Teologa Fundamental. Centre Borja. Sant Cugat del Valls Exercicis: Qu s l'argument d'autoritat?. Com s'usa? Localitza l'afirmaci: "en caso de duda no se debe dejar la Sagrada escritura". La frase tradueix un adagi llat: In dubio, standum est pro traditione. Qu hi diria una concepci moderna de la cincia?. Vol dir que Belarmino, en el fons, dubtava? Joan Pau II va dir : La cincia nova galileana, amb els seus mtodes i la seva llibertat d'investigaci que suposen, obligava els telegs a interrogar-se sobre els seus criteris d'interpretaci de l'Escriptura. La majoria no ho van saber fer. Paradoxalment, Galileu, creient sincer, es va mostrar en aquest punt ms perspica que els seus adversaris telegs (Discurs del 31-10-1992). Podries explicar perqu Galileu va ser millor teleg que els seus adversaris?

9 www.alcoberro.info

ABJURACI DE GALILEU.
El 22 de juny del 1633, Galileu fou portat, en mula i amb hbit de penitncia al convent de Santa Maria sopra Minerva, on se li lleg la sentncia que el declarava sospits d heretgia. La declaraci acabava dient: ens alegrem que siguis absolt sempre que, prviament, amb cor sincer i fe infinita, davant nosaltres, abjuris, maleeixis i detestis els esmentats errors i heretgies contraris a la catlica i apostlica Esglsia de la forma i manera que nosaltres t imposem. Era condemnat, doncs, a abjurar, a reclusi formal en aquest Sant Ofici -que no compl per edat- i a resar durant tres anys un cop per setmana, set salms expiatoris. El text de l Abjuraci s el segent:

Jo, Galileu, fill del difunt Vicenzo Galileu, florent, de setanta anys d'edat, acusat davant aquest tribunal i agenollat davant vostre, Eminentssims i Reverendssims Senyors Cardenals, Inquisidors Generals contra l'hertica perversitat en tota la comunitat cristiana, tenint davant els meus ulls i tocant amb les meves mans els Sagrats Evangelis, juro que sempre he cregut, crec i amb l'ajut de Du creur en el futur tot all que sost, predica i ensenya la Santa Esglsia Catlica i Apostlica; desprs, per, havent-me estat ordenat per aquest Sant Ofici que abandoni totalment la falsa noci que el Sol s el centre del mn i que no es mou i que la Terra no s el centre del mn i es mou, aix com no haig de sostenir, defensar ni ensenyar de cap manera ni oralment n per escrit aquella falsa doctrina; desprs d'haver-me estat notificat que aquesta doctrina era contrria a les Sagrades Escriptures, vaig gosar escriure i imprimir un llibre en el qual exposava aquesta doctrina ja condemnada, i vaig aportar arguments de gran fora a favor seu, sense, per, presentar cap soluci per a ells. I per aix el Sant Ofici ha declarat que en contra meva hi ha vehements proves d'heretgia; s a dir, que he sostingut que el Sol s el centre del mn i immbil, mentre que la Terra no n's el centre i es mou. Per tant, amb el desig d'esborrar de les ments de Vostres Eminncies i de tots els fidels cristians aquesta vehement sospita, justament concebuda contra mi, amb cor sincer i una fe que no fingeixo, abjuro, maleeixo i detesto els errors esmentats i les esmentades heretgies i en general, qualssevol errors, heretgies i sectes contraris a la Santa Esglsia i juro que, en el futur, mai ms no tornar a dir i a afirmar res de paraula o per escrit que pogus donar lloc a semblant sospita de mi. s ms, si conec algun heretge o alguna persona sospitosa d'heretgia, la denunciar a aquest Sant Ofici o a l'Inquisidor o a l'Ordinari del lloc on em trobi. Juro tamb, i prometo complir i observar en la seva integritat totes les penitncies que m'han estat imposades, o que puguin sser-ho ms endavant, per aquest Sant Ofici. I en el cas, que Du no ho vulgui, que infringeixi qualsevol d'aquests juraments o promeses, em sotmeto a tots els cstigs i penes imposats i promulgats en els
10 www.alcoberro.info

cnons sagrats i en altres constitucions generals o particulars contra aitals delinqents. Aix m'ajudin Du i aquests Sants Evangelis que toco amb les mans. Jo l esmentat Galileo Galilei ha abjurat, jurat, proms, i m obligat com figura he ms amunt; i com a fe de la veritat he subscrit la present cdula d absoluci, paraula per paraula, en el convent de Minerva, aquest 22 de juny del 163. Opere, XIX, 406-407.

11 www.alcoberro.info

ELS ARGUMENTS DE CAMPANELLA A FAVOR DE LA NOVA CINCIA: L APOLOGIA PRO GALILEO.

Giovanni Tomasso Campanella, dominic, i autor d una de les utopies ms importants del Renaixement (La Ciutat del Sol, 1602) s un dels personatges ms interessants de la seva poca, barreja de mgia i cincia. Fou, a ms, un dels intel lectuals ms contraris a la presncia catalano-aragonesa en terres italianes. En aquest text de l Apologia pro Galileo, (Hiptesi segona) trobem un dels clssics de l epistemologia del Renaixement. La idea de fons s que cincia i fe pertanyen a mbits diferents i no es poden barrejar. Campanella deixa clar que Galileu ha irritat la poltica eclesistica que ell anomena Esglsia triomfant- per no la fe del que presenta com a Esglsia militant. Les traducci que recollim s la de Mireia Vives i Puig: Apologia pro Galileo. CIRIT Generalitat de Catalunya. Bcn, 1989.

Sn sis les mximes que conv que spiga qui jutja sobre aquestes qestions per poder jutjar correctament. Primer, que la filosofia de les coses celestials i terrenals s necessria al teleg especulatiu que vol rebatre els heterodoxos. Segon, que la cincia de l astronomia encara no ha estat perfeccionada pels filsofs. Tercer que ni el Sant Moiss ni el senyor Jesucrist ens han manifestat la fsica i l astronomia, sin que Du ha lliurat el mn a la disquisici dels homes(Eccle, 3, II) per tal que travs d a aquelles coses creades veiessin compreses les coses invisibles (Rom, I, 20); en canvi ens han ensenyat a viure feliment i ens han ensenyat tamb els principis sobrenaturals, per als quals la llum racional no era suficient. Quart, que aquell que prohibeix als cristians l estudi de la filosofia i de les cincies, els prohibeix tamb ser cristians, i que noms la llei cristiana recomana als seus l estudi de totes les cincies perqu no t por de la seva falsedat. Cinqu, que es comporta de manera perniciosa contra ell mateix, de manera impietosa contra la fe i de manera ridcula contra els altres, aquell que ataca, fent servir la doctrina de la fe cristiana, els filsofs que defensen les prpies veritats amb la ra i l experincia quan aquelles no sn expressament contrries a les Sagrades Escriptures, en no admetre aquests interpretaci per altres contextos, i molt ms aquell que adapta el sentit de l Escriptura a un filsof, de tal manera que vagi contra els altres.
12 www.alcoberro.info

Sis, que no tota falsedat contradiu les Escriptures de tal manera que hagi de ser tinguda per hertica a l Esglsia militant, com tal vegada ho s a la triomfant, excepte si trastorna el significat de l'Escriptura immediatament o conseqent; i que els si telegs han abraat les doctrines tant o ms contrries, segons l aparena, a les Escriptures de Du, no ha de ser condemnat ni allunyat de l especulaci ulterior aquell que, amb esperit de descobrir la veritat, no d atacar la fe, investiga si les veritats que es proposen sn realment aix.

13 www.alcoberro.info

GALILEU DESPRS DE LA CONDEMNA. LA CARTA A ELIO DIODATI (25 de juliol, 1634).

Les condicions de la pres de Galileu han estat discutides fora sovint. L escandals i intolerable, per, no sn les condicions ms o menys cruels de l empresonament, sin el fet mateix. Pel dems cal recordar que Galileu va patir uns qudruple forma de tortura. En primer lloc la tortura psicolgica de la situaci de prctic empresonament de la seva filla monja, Maria Celeste, morta al convent als trenta-quatre anys com a conseqncia de les pressions psicolgiques i les mortificacions que va patir durant el procs del seu pare. En segon lloc tot el que significa la malaltia i la ceguesa final. En tercer lloc la privaci del contacte epistolar amb els amics i del treball cientfic. Noms finalment se li permet un assistent, Vincenzo Viviani, el futur bigraf. I finalment la pitjor forma de tortura era amenaar-lo constantment amb enfortir les condicions del seu arrest domiciliari. Tot plegat una bona manera de silenciar-lo, malgrat la qual Galileu va continuar encara reflexionant d una manera lliure. Aquesta carta explica una mica la situaci en qu es trob durant la seva pres domiciliria.

Quan tornava del convent en companyia del metge que havia visitat la meva filla malalta i gaireb a punt d expirar, aquest va dir-me que el cas era del tot desesperat, i que no passaria de dem, cosa que es va verificar; arribat a casa vaig trobar-hi el vicari de l Inquisidor, vingut per significar-me seguint una ordre del Sant Ofici de Roma- que segons una carta que havia rebut del cardenal Barberini havia d abstenir-me immediatament de demanar per a mi el perms per tal de retornar a Florncia i que, altrament, em farien tornar a Roma a les veritables presons del Sant Ofici. Aquesta fou la resposta que hom va donar a la memria que Sa Excellncia l ambaixador de Toscana, nou mesos desprs de la meva condemna, havia presentat al dit tribunal. D una tal resposta em fa l efecte que es pot treure la conjectura prou probable que jo no canviar la pres en qu estic sin per una altra comuna, estreta i de llarga durada. Aquests fets i d altres que em seria massa llarg de descriure, em fan veure bastant que es va exacerbant sense aturar-se l dels meus molt potents perseguidors odi que han acabat per significar-se ells mateixos; un dels meus benvolguts amics [Fulgenzio Micanzio] es trobava a Roma fa al voltant d parell de mesos, un conversant amb el Pare Cristfol Gremberger, jesuta, matemtic del collegi rom, van acabar enraonant de la meva situaci present i el jesuta va dir al meu amic en els seus propis termes. Galileu hagus sabut conservar l Si amistat dels Pares d aquest Collegi portaria en aquest mn una vida gloriosa, cap desgrcia no l hauria colpejat i hauria pogut escriure tot el que li vingus de gust sobre qualsevol tema i fins i tot sobre el moviment de la Terra, etc. Vostra Senyoria veu, doncs, .
14 www.alcoberro.info

b el que ha fet i fa la meva desgrcia, que no s pas haver professat una o altra opini, sin haver caigut en desgrcia als jesutes. De la vigilncia dels meus perseguidors n tingut diverses altres proves. Entre he d altres aquestes: em fou adreada una carta per no s qui dels pasos ultramontans i enviada a Roma, on aquell que me l escrivia devia creure que em trobava encara; va ser interceptada i feta a mns dels cardenal Barberini; i segons el que se va escriure tot seguit, aquesta carta, que per sort meva era una m primera carta i no una resposta, contenia grans elogis del meu Dileg. Ha estat llegida per diverses persones; em diuen que en circulen cpies per Roma.[...] Berigard i Chiaromonti, tots dos lectors a Pisa, han escrit contra mi, el primer per defensar-se i l altre a desgrat, segons m dit, per per complaure alg que el ha podria afavorir en la seva carrera; l i l un altre, pel dems, molt suaument. Per el que em sembla digne de ser observat s que alguns, veient com s obre al seu davant com un gran camp la possibilitat d usar l ensabonada en benefici dels seus interessos, s deixat portar a escriure obres que, en circumstncies diferents a ha les presents, fcilment serien tingudes per excessives, sin temerries. Froidmont s havia limitat a incloure el moviment de la Terra en l heretgia. Per darrerament un Pare jesuta ha imprs a Roma que aquesta doctrina era tan horrible, tan perniciosa i tan escandalosa que dhuc si arribs a passar que des de les ctedres, en les assemblees, en els debats pblics o per la impremta es presentessin arguments contra els principals articles de fe, com la immortalitat de l nima, la creaci, l encarnaci, etc., mai no s de permetre que s ha argumenti contra la immobilitat terrestre; aquest nic article ha de ser tingut, sobre tots els altres, per tant assegurat, que en cap cas se n de fer objecte d ha una discussi, ni per defensar una opini contrria ni per corroborar-la. El ttol d aquest llibre s Melcioris Inchofer, e Societate Iesu, Tractatus syllepticus. I vet aqu encara que Antonio Rocco en termes poc civils, pren contra mi la defensa de la doctrina peripattica, tot declarant-se ell mateix mancat de coneixements matemtics i astronmics; s un cervell estpid, sense cap mena d intelligncia del que escric, per tant arrogant i temerari com sigui possible Opere. XVI, carta n2.970

15 www.alcoberro.info

BERTOLD BRECHT: GALILEO GALILEI.

Aquests dos fragments resumeixen d una manera fora clara els motius ideolgics de la pugna oberta per l obra galileana.

Quan el Totpoders va pronunciar el seu gran faci , s Va cridar el Sol a fi que seguint les seves ordres, ports una llumenera al voltant de la Terra, Com una serventa, en cercles ordenats. Car era el seu desig que, en endavant, Cadasc ans girant al voltant de qui s ms que ell. I van comenar a giravoltar Al voltant dels poderosos els qui sn ms poca cosa, I al voltant dels del capdavant els de la cua, Per tal que es faci Aix en la Terra com se fa en el Cel. Al voltant dels Papes giren els cardenals, Al voltant dels cardenals giren els bisbes, Al voltant dels bisbes giren els secretaris, Al voltant dels secretaris giren els regidors, Al voltant dels regidors giren els cortesans, Al voltant dels cortesans giren els servents, Al voltant dels servents giren els gossos, Les gallines i els captaires.

S ala el doctor Galilei (aparta la Bblia, treu el telescopi, llana una ullada a l univers) i al Sol li diu. tu quiet! Ara la creatio dei haur de girar a l inrevs. Ara qui era l amo, ep!, Girar al voltant del servent. Senyors, no va de broma! Tot s diferent, doncs? Els servents es tornen ms i ms atrevits! I, amb la m al cor, qui no voldria Ser amo i senyor de si mateix? Distingits ciutadans, teories d aquesta mena sn absolutament impossibles!

16 www.alcoberro.info

FRIEDRICH DASSAUER: EL CAS GALILEU I NOSALTRES.

Dassauer, enginyer, filsof i qumic fou un dels pensadors catlics de la cincia i de la tcnica ms importants del segle XX. El seu llibre El cas Galileu i nosaltres (1942) s una revisi de l'impacte de la condemna a Galileu des del punt de vista catlic. Recollim fragments de la traducci catalana (1967) de Michael Faber-Kaiser.

Per Galileu no sols fou un gran fsic. La seva postura histrica, que comen una nova poca , la deu, igual que els seus descobriments, al seu dest i al dest del cristianisme, unit al seu mateix. Havia fet professi de fe d'un nou sistema universal, que tamb semblava modificar la posici de l'habitant de la terra. Davant el perill i la por, malalt i mig cec, es retract. Havia fracassat. Per del fracs no neix sovint una victria, una transformaci? Si ho mirvem amb ms atenci, en qualsevol moment de la histria de la humanitat en qu un visionari, un profeta, proclama una nova visi que posteriorment conquerir el mn, trobarem generalment un Glgota que precedeix una resurrecci triomfal, sovint tardana. Estranyes particularitats de la histria! Un xit clar en la vida desapareix aviat, moltes vegades, mentre que una gran renovaci sovint va unida a un fracs socioterrenal! El procs de Galilei havia commogut -malgrat la Guerra dels Trenta Anys- tot el mn intellectual. Tothom havia escoltat -envers Roma- pressentint que hi havia en joc quelcom ms que la sola culpa d'un home. Amics i enemics sentien el problema que es jutjava dins les parets de la Minerva a Roma: la investigaci de la naturalesa, reforada per les matemtiques, t els seus resultats ; la doctrina de la fe, te les seves fonts, els escrits i la tradici. I si ara els resultats de la investigaci neguen all que s'havia cregut fins al moment; aleshores qu?, qui decideix?. s cert que cal distingir el que revela la religi - all que s doctrina de l'esglsia- i el que opinen en aquell instant els alts servidors de l'Esglsia. En tots els segles hi ha hagut diferncies entre les opinions i la doctrina, que portaren a dues catstrofes: el cisma grec i, ara, la nova divisi que hom denominava Reforma. La Bblia parlava del curs del sol. Per era aix quelcom ms que un s com del llenguatge? Qui hauria ents res llavors, si s'hagus parlat dels moviments de la terra? Si encara avui parlem a la manera antiga! Les Sagrades Escriptures, poden sser competents en qestions de cincies de la naturalesa? Molts telegs, cardenals i bisbes d'importncia foren de l'opini que no era una llibre de fsica o d'astronomia i que l'Escriptura utilitzava el llenguatge com. No hi havia una decisi oficial de l'Esglsia. I es produ la gran desgrcia que un collegi arbitral i un tribunal de la Inquisici foren d'una altra opini. (...) Per deixem aquesta discussi. Vingu la desgrcia, una condemna errnia, dura, injusta. El fet que ens importa s la magnitud de la desgrcia.
17 www.alcoberro.info

Un home es converteix en vctima. Un pensador important, apassionat, de gran fora. D'una vanitat infantilment ingnua, i per aix suportable; necessitat de ressonncia, i doncs interessat en l'eco del seu ambient. Piets i creient -sense cap vacillaci- fins a la mort, per inclinat a la vegada a les alegries terrenals. Massa emotiu en la sort i en la desgrcia. Coneixedor de les seves prpies debilitats, per sense la decidida voluntat de lluitar contra elles. (...) Indomablement fort en la lluita oberta dels debats: desemparat i desorientat davant un enemic amagat, tan sols pressentit. Un home que vol conixer, descobrir, ensenyar; considera aix la seva missi: ha de donar a conixer els seus coneixements. Aix t per a ell ms importncia que no el martiri. (...) En el seu llarg cam a travs de mil nou-cents anys, l'Esglsia ha conegut molts sofriments; persecucions, dolors de dins i de fora, per, tal com jo ho veig, noms hagu de sofrir tres vertaderes catstrofes, noms tres abismes autntics hi hagu al seu cam: el cisma grec, la divisi de l'Esglsia per la Reforma i la secularitzaci de la revelaci natural. Les dues primeres eren de gravetat: unes fenedures es produren entre pobles i els travessaren. Ara b, els pobles separats no han desaparegut de la vista. Continuen essent cristians i les fenedures ja no s'eixamplen, encara que tampoc no tornen a tancar-se. Per el tercer abisme travess pel mig tots els pobles. Perqu, segons la unitat de l'esperit i la unitat de la creaci, cal que l'home meni la seva mirada en una direcci cap al mn, cap a la humanitat i, a travs d'ells, cap a Du, creador, conservador i sentit de tot. D'aquesta manera havia comenat. Per molt dolenta que hagus estat la investigaci de la naturalesa, aix havia estat correcte en el sentit que l'investigador de la naturalesa cercava Du. Per aix canvia [desprs del cas Galileu] (...) L'actitud espiritual, les idees, sn el que configuren la histria de la humanitat. Els esdeveniments d'una poca neixen del pensament de l'poca anterior. Si una generaci trenca la unitat de l'actitud espiritual envers Du i el mn, la generaci segent, mancada d'una direcci, es desf en les seves lluites. D'aquesta manera les capes professionals que investiguen i aprofiten la naturalesa, les capes ms grans als pasos civilitzats, sn presa del dimoni del migdia i s'han allunyat de Du. (...) Dues guerres mundials, revolucions, es desencadenen arreu del mn. Una cosa s certa: l'home, de fa tres-cents anys gran treballador, ha aconseguit dominar molts de perills i ha pogut acomplir molts desigs; per encara no ha pogut comprendre's ell mateix.

18 www.alcoberro.info