Exposici

Exposici

Monz
ARTS SANTA MNICA La Rambla 7 08002 Barcelona www.artssantamonica.cat 93 316 28 10 ENTRADA LLIURE Horari: dimarts a diumenge 11:00h-21:00h. Dilluns tancat

Comissariat Juli Guillamon Disseny expositiu Llamazares Poms Disseny grfic Hobra Disseny catleg America Sanchez Organitzaci i producci Arts Santa Mnica Instituci de les Lletres Catalanes Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci Dossier didctic Francesc Ricart Servei dImmersi i s de la Llengua. Departament dEducaci Instituci de les Lletres Catalanes Reserves per a visites escolars Telfon: 935671110 (de dimarts a diumenge, de 11 a 21 h) Per descarregar el dossier didctic des dinternet http://cultura.gencat.cat/ilc http://issuu.com/artssantamonica http://www.xtec.cat/lic/centre/profe_llengua.htm Crdits fotogrfics: Pedro Madueo / Pep Rigol / Xavier Dalf i Isabel-Clara Sim / Ramiro Elena / Albert Abril / Ferran Sendra / Robert Ramos / Miguel Brieva / Leonard Beard / Quim Monz / Ferran Freixa / Televisi de Catalunya / Marc Vila i Ramon Enrich

SUMARI
INTRODUCCI

QUADERN DE TREBALL 1. 1. SPLASSSHF 2. 3. 2. S MS MODERN SER POSTMODERN QUE NO PAS MODERN? 4. 3. DEL TOT INDEFENS DAVANT DELS HOSTILS IMPERIS ALIENGENES 4. MONZ-MADUEO 5. EL PERQU DE TOT PLEGAT

INTRODUCCI
La proposta didctica al voltant de l'exposici Monz pretn facilitar l'acostament a l'obra i al personatge de Quim Monz. Un acostament que vol ser franc, s a dir, amb l'alliberament de llastos previs; acceptant que el personatge i l'obra, en aquesta exposici, hi sn presents amb una gran rotunditat, oberts en canal i esperant de satisfer tota mena de curiositats i interessos dels nostres estudiants. A partir dels continguts de l'exposici i de la distribuci cronolgica i temtica, les propostes parteixen d'evidncies, de documents, de visions, de textos, d'imatges i de muntatges visuals i audiovisuals que ensenyen l'enorme bagatge intellectual i tamb hum de Monz. Les propostes, no cal dir, volen motivar els i les nostres joves a llegir Monz i a descobrir-lo en tota la dimensi artstica i humana. Monz s un mn literari immens per descobrir i, alhora, s un mn complex, de mltiples cares i referents, fruits d'una experincia vital i intellectual molt rica que ha de poder "mobilitzar" l'alumnat des de la seva condici de lector de literatura; i tamb com a estudiant i persona curiosa davant el mn, com ho s i ho ha estat Monz, l'acostament i la descoberta del mn monzoni s'ha de poder fer des dels angles i interessos de les cincies socials, de la filosofia, de la cultura en general. Aquestes propostes, tanmateix, no exhaureixen les possibilitats dexplotaci de lexposici ni, per descomptat, de lobra de Quim Monz i el seu personatge; aix, que sempre s obvi, segur que us hi avindreu en passejar pels espais que la componen. L'exposici ens mostra el recorregut personal de Quim Monz i Gmez (Barcelona 1952) i el trajecte del creador literari, l'experimentador de coses noves, l'articulista de diaris, el collaborador de programes que ha conegut el gran pblic a la rdio i a la televisi; en definitiva s l'exposici d'un personatge que es crea cada dia ell mateix, que s reconegut arreu i, alhora, s l'exposici que aplega l'obra d'un autor de primera fila de la literatura catalana, amb aportacions d'un autntic estol (exrcit no hi s escaient) d'especialistes i artistes que ajuden a entendre la magnitud i la riquesa de l'obra de Monz.

L'exposici est organitzada de manera que es pugui fer un recorregut cronolgic de Quim Monz i de la producci en els diversos camps de lart grfic, de laudiovisual i, sobretot, en el de lescriptor: els viatges al Vietnam, a Romania i a Nova York, els dos ltims fets per encrrec, per cobrir periodsticament esdeveniments clau de la histria dels nostres dies; els treballs inicials i experimentals en diferents modalitats disseny, cinema, audiovisual ... i els llibres darticles, de contes i les novelles. Un recorregut presidit per uns moments sociolgics i poltics, a Catalunya i al mn, que arriben a explicar un procs en lescriptura i en els interessos de lescriptor, socialment i culturalment (i viceversa). Passejant per l'exposici Monz us trobareu, a ms de referents de tota mena, un munt d'artistes i intellectuals que hi aporten la seva visi del personatge i de l'obra de Monz; hi podreu reviure experincies radiofniques i televisives que han marcat una poca en el mn dels mitjans a Catalunya; hi veureu reproduts passatges singulars dels llibres de Monz amb el "suport" de pintures, illustracions, reproduccions; muntatges fotogrfics sorprenents, com els de Madueo i Enrich i Vila, que ajuden a copsar encara ms la personalitat, en certa manera abassegadora, de Monz. I res no s el que sembla. Monz no s un fenomen epidrmic, ms o menys

simptic, ms o menys frvol, resultat d'un muntatge de disseny ben orquestrat. Ben al contrari, s Monz i la seva producci ben feta, fruit d'un treball elaborat i exigent com coincideixen a dir tots els qui el coneixen el que conforma el mn monzoni: un treball carregat de sensibilitat per tot all que tracta i amb qu ho tracta, com s la llengua: Quim Monz s un treballador incansable de la llengua, fins i tot, indefallible; sempre se'n preocupa, del catal, dels aspectes formals i del moment delicat que li toca viure en la nostra societat, i sempre que pot ho denuncia. L'exposici Monz s el resultat duna coincidncia gens astral: la duna personalitat i la seva obra ingent aplegada en un espai fantstic, a partir dels esforos de molta gent incondicional de Quim Monz. Com diu Juli Guillamon, el comissari de lexposici i un dels incondicionals: El conjunt s una invitaci a llegir Monz ms enll dels llocs comuns que sassocien amb la seva obra, a descobrir-ne la diversitat de procediments, la complexitat de sentit que samaga darrere laparena enjogassada o la crnica negra, la capacitat doferir el diagnstic duna poca i, ms enll dun territori i un temps concrets, crear ficcions que retraten la condici humana com els clssics de la literatura de tots els temps.

QUADERN DE TREBALL
"En els ltims set mesos he tingut un individu a les meves tres cases, obrint armaris i remenant calaixos, i preguntant-me quin dia de 1973 em vaig posar aquests calotets blancs i quin altre dia vaig enviar aquesta postal".

Comentari de Quim Monz, recollit a larticle Monz ho ensenya tot dEva Piquer (diari Avui, 28 de novembre del 2009).

1. SPLASSSHF
1973-1978: llbum blau de Quim Monz, fotografiat a la casa del carrer Cardenal Reig, amb els cabells rinxolats, espitregat, amb bigoti i mitja barba. s lpoca dels primers articles escrits sota la influncia del nou periodisme, dels viatges a la guerra del Vietnam, Irlanda del Nord i Tanznia, de la feina de dissenyador, del cinema i la literatura experimentals, de lhumorisme poltic, dels primers llibres que copsen la sensibilitat del moment: el clima aclaparador de la ciutat sotmesa, les escapades cap a mons imaginaris, les grans esperances collectives i el desengany prematur.

Dentrada, situem-nos en el temps: a Catalunya, a lEstat, al Mn...

1973 Morts de Pau Casals, Pablo R. Picasso, Pablo Neruda. Cop destat a Xile. El general Pinochet derroca el president demcrata Allende. Continua la Guerra del Vietnam, malgrat que els americans i el Vietnam del Nord signen un alto el foc. Atemptat mortal dETA al president del govern espanyol, Carrero Blanco. Fi de la dictadura a Portugal. Executat al garrot lanarquista catal Salvador Puig Antich. Els partits poltics catalans i espanyols es reorganitzen. Final de la guerra del Vietnam (rendici de Vietnam del Sud). Vaga de la SEAT a Catalunya. Continuen preparant-se per al canvi poltic els partits poltics catalans i espanyols. Espanya cedeix el Shara al Marroc i a Mauritnia. Mort de Franco. Joan Carles I rei dEspanya Comena la transici poltica. Grans manifestacions a Barcelona convocades per lAssemblea de Catalunya amb el lema: Llibertat, amnistia i estatut dautonomia. Indult general a lEstat espanyol. Cop destat dictatorial a Argentina. Cent mil assistents a la commemoraci de lOnze de Setembre a Sant Boi. Eleccions generals democrtiques a lEstat espanyol. Un mili de persones a la manifestaci de lOnze de Setembre a Barcelona. Retorn a Catalunya de molts exiliats. Constituci espanyola. Eleccions sindicals.

1974

1975

1976

1977

1978

1. De tots aquests esdeveniments, de quins teniu coneixement? 2. Don heu obtingut informaci? De la famlia, del centre educatiu, dels mitjans de comunicaci...?

Monz i els primers treballs Quim Monz no t una formaci universitria. Va estudiar Disseny a lEscola Massana de Barcelona i, des de sempre, ha mostrat un inters en tots els aspectes del dibuix, el grafisme i el disseny. Monz ha demostrat un domini del disseny i una percia artstica indubtables amb treballs professionals i amb les incursions que va fer en els inicis, sobretot, en revistes com Ajoblanco i Canig. Tamb cal destacar laportaci definitiva de Monz a lhora de triar les portades dels seus llibres.

Pep Rigol

1. Quim Monz sempre sha interessat pel grafisme i el disseny: recordeu o sabeu qu era el letraset? Jugueu amb diferents tipus de lletra i componeu una mena de grafitti amb onomatopeies, com les dels contes dUf, va dir ell, per exemple, o les que us suggereixin els ttols dels llibres de Monz. Intenteu que la composici tingui resultat esttic. 2. Ajoblanco i Canig sn dues publicacions ben representatives del mn dels anys setanta, amb inquietuds i compromeses, tal com es deia aleshores. Busqueu informaci de les dues revistes i digueu quins eren els collaboradors i els continguts que hi destacaven.

Monz al Vietnam La personalitat de Quim Monz depassa la de lautor de contes, de novelles i darticles. Segurament tots els visitants de lexposici partiu daquesta mena de pressupsit: Monz s popular perqu ... S: perqu ha aparegut en els mitjans com la televisi i la rdio i ha participat en programes dxit, amb molt bones audincies; escriu i ha escrit en publicacions de prestigi i ha comptat sempre amb unes crtiques molt favorables. A partir dara, tanmateix, hi haureu dafegir al sac dels punts positius de Quim Monz moltes de les coses que us mostra l'exposici, entre les quals lexperincia com a reporter en els punts ms conflictius del mn de la dcada dels setanta, quan tenia vint-i-pocs anys.

Llegiu el text dAlbert Abril: Viatjvem a qualsevol lloc on hi hagus guerra i un vol xrter barat. Lestiu del 1973, a Phnom Penh, vam viure un moment delicat, poc abans de lentrada a la ciutat dels khmers rojos, la fora que va matar gaireb dos milions de persones. Per cap dany del 1974 vam ser a Irlanda del Nord. Ens vam ficar a Albert Street, quarter general de lIRA, els soldats britnics ens van retenir i decomissar les fotografies que es van endur... amb un tanc! mentre una patrulla ens escortava en posici de prevenci. A lestiu segent volem anar a Moambic. No ens van deixar entrar i ens vam quedar a Dar es Salaam, la capital de Tanznia, on hi havia representants de tots els moviments dalliberament africans. De tornada escrivem els articles i Pere-Oriol Costa els publicava a Tele/eXprs.

Informeu-vos dels conflictes a qu es refereix Albert Abril, amb qui Monz va cobrir periodsticament: Vietnam, Cambodja, Irlanda del Nord i els moviments dalliberament africans. Feu-ne un quadre i anoteu-hi: les causes del conflicte, els estats involucrats, la durada i persones destacades.

Quim Monz i Albert Abril dibuixats per Quim Monz.

A ms de linters indubtable del testimoni periodstic de Quim Monz a la Guerra del Vietnam, a lexposici hi heu vist un apartat dedicat a detalls del moment: objectes personals de lescriptor, fotografies, estris... Fixeu-vos i observeu-los amb deteniment. Us criden latenci? Comenteu les diferncies dels objectes (la motxilla, el passaport) amb els davui; i comenteu sobre laspecte fsic i les grenyes de Monz i dAlbert Abril. Busqueu i consulteu sobre els referents i els comportaments de la joventut de la dcada dels 70. Feu una mena de frum a la classe i aporteu testimonis de les persones dentre 45 i 55 anys. Classifiqueu o enumereu les diferncies amb el jovent davui. On aniria Monz avui a fer de periodista? Per qu?

A lespai dedicat a les collaboracions periodstiques de linici dels anys setanta, hi heu vist articles sobre el Vietnam signats amb Albert Abril del diari Tele/eXprs, que sortia a la tarda, i collaboracions amb la revista Canig; ms endavant tamb heu conegut els treballs periodstics a altres mitjans. Munteu una entrevista amb Quim Monz, ara vosaltres feu de periodistes, repassant les collaboracions amb els mitjans (Tele/eXprs, Canig, El Mn, El Temps, Avui, La Vanguardia). L'entrevista tractar de la visi particular de Monz dels diferents moments; ser una entrevista inventada, s clar, per ha de ser versemblant.

Quim Monz s i ha estat sempre un gran lector, una persona que ha seguit els corrents intellectuals del moment i que els ha passat pel seu seds o els ha incorporat a la seva motxilla cultural. Dels referents culturals del primer Quim Monz, que apareixen a la installaci basada en el conte Enfilall, del llibre Selfservice, del qual s coautor amb Biel Mesquida, fes-ne un itinerari, un enfilall amb els noms, amb una indicaci de lactivitat artstica en qu sobresurten, o una obra destacada... A Enfilall, prcticament noms funcionen quatre verbs, quins? Una altra curiositat s que hi apareixen personatges sense nom, com la majoria que el tenen entre parntesi. Fes el conjunt dels sense nom: qui i qu sn.

Cinema sota terra Quim Monz, lhome interessat i format en el mn del disseny i en tot all visual, va collaborar en experincies audiovisuals, cinematogrfiques, com a guionista. Sn experincies que ara ens apareixen curioses, per que ens serveixen per conixer els interessos i destreses dalg que creix cada dia. Lany 1970, en un film filmat al festival de Woodstock, el cantant Jimmy Hendrix interpretava lhimne nacional dels Estats Units dAmrica. Un dels nmeros u de la can nord-americana interpreta lhimne nacional USA. Un dels nmeros u de la can catalana interpreta lhimne nacional illegal a Catalunya nostre. Per denotar la injustcia de la situaci i per moure el pblic a la reflexi en una lnia conceptual de lart les imatges no van acompanyades de so. Aquest text dAlbert Abril, que parla de les peripcies de cineastes que van fer amb Quim Monz, s una mostra dart underground, dart sota terra, un concepte que avui no funciona. Segons les imatges a qu fa referncia el text dAbril, van fer un film amb una actuaci musical sense so (!). El cantant, un nmero u de la can catalana, era Quico Pi de la Serra.

Pep Rigol

Informeu-vos dels festivals de Woodstock, de Jimmy Hendrix i de Quico Pi de la Serra. Valoreu el contrast entre un marc com el festival de Woodstock, un focus de lantisistema a Nord-amrica, com en direm avui, i el fet que aqu no es podia cantar Els Segadors.

10

Escriu Antoni Mart: Arriba un dia que en Franco t el bon gust de morir-se. En Monz, Roser Fradera, Quim Sota (que s el msic) i jo, tots quatre, a partir de les imatges de la televisi daquells dos dies deixem anar la imaginaci... Hic digitur Dei s un dels audiovisuals que es veuen a lexposici a qu es refereix Antoni Mart. Diu que la revista Hola! de la setmana que va morir Franco va ser el story board del film. Ben segur que ja coneixeu la revista Hola! i que heu sentit a parlar del que va representar la mort del dictador i com es va tractar a la premsa i a la televisi, a lnica televisi (espanyola) que hi havia. Si conv informeu-vos-en, de lesdeveniment. Poseu la lletra del gui dalgunes escenes o expliqueu com el fareu.

La transici segons Monz Tothom ja est situat amb la transici poltica espanyola? Es tracta del perode que comena desprs de la mort de Franco (no, que no us preguntarem qui era) i que no se sap ben b on arriba. Hi ha qui diu que mai no ha acabat o que no ha existit i hi ha qui no es posa dacord a determinar-ne les caracterstiques i els indicadors, de la transici. Aquest perode, amb la perspectiva del temps transcorregut, va ser un temps de desencs, de desencantament. Sigui com sigui, a Catalunya la transici es va viure i veure duna manera singular i, des de la singularitat, Quim Monz la va tractar i criticar amb diferents recursos. A lexposici destaquen materials de la collaboraci amb la revista Canig, es tracta duna pgina titulada Polticaflicci. Aturat en els dibuixos i els textos del Polticaflicci que comena amb els personatges de la finestra i amb una bafarada del que diu el qui porta el diari: Lo que pasa es que los catalanes queris tener privilegios:

11

13 de maig del 1978.

1. A quins privilegios es deu referir? 2. Quina llengua sobrex en el dibuix? 3. Quins dficits denuncia Monz a partir daquesta gran vinyeta? 4. Fixeu-vos en els nens i en el lector del diari. Comenteu-ho i compareu la situaci amb la que es viu avui al Principat. Ara anem a la Politicaflicci del Som felios: ja hem votat: 5. Qu hi ha que es pot considerar com a significatiu o representatiu de la transici espanyola? 6. Comenta i explica les ironies, a partir del Som felios... i cada una de les vinyetes.

25 de juny del 1977

12

2. S MS MODERN SER POSTMODERN QUE NO PAS MODERN?

1979-1989. Ara Monz es fa retratar al despatx del carrer Rossell, repentinat, encorbatat i amb un posat de melanclic seductor, per a la solapa dEl perqu de tot plegat, el llibre que representa la plena maduresa. Una estada dun any a Nova York li va permetre posar en contacte les seves prpies descobertes amb les noves tendncies del mn periodstic, artstic i literari, que contempla amb ironia. De tornada de Nova York, el 1983, inicia una trajectria descriptor professional a la rdio i a la premsa i esdev un autor molt popular.

Lespai ens trasllada materialment a un bar. El bar, en lobra i en la peripcia urbana de Monz, s un element imprescindible. Podrem referir-nos-hi, al bar, com un tot, on conflueixen forma i contingut. Aquest bar que protagonitza la segona part del recorregut acull, tanmateix, bona part dels elements de lunivers ms monzoni que ha conformat el Quim Monz creador de les novelles llargues Benzina i La magnitud de la tragdia, el Monz del llibre de contes El perqu de tot plegat, el de la maduresa del text, i tamb el Monz que sha amarat del mn anglosax, amb un viatge a Nova York que el permet viure modernitats i postmodernitats, des duna ptica ben diferent de la dels qui fins ara havien anat a pouar al mn tocat per les modes franceses, del post 68, de la

nouvelle vague, del nouveau-roman i nous filsofs. Monz a Nova York omple els pulmons, descobreix artistes i formes artstiques, emmagatzema molt material i, en tornar al Born, viu una fase de gran creativitat. A ms de les obres apuntades, Quim Monz tasta noves frmules a la rdio, amb participacions com la del programa El lloro, el moro, el mico i un senyor de Puerto Rico i Sang bruta, dos programes estellars de Catalunya Rdio que lacosten al gran pblic. Aquest espai, installat en el bar, ens permet recrrer i viure els bars barcelonins de la dcada dels vuitanta, que sn punts de referncia i material dobra de lescriptor; nhi ha que sn gaireb llegendes urbanes.

Robert Ramos

13

1. Merbey, ZigZag, Zeleste i Universal, triem aquests bars de copes. Busqueu informaci daquests establiments barcelonins: encara hi sn? Per qu sn o han estat famosos? Feu descriptor, feu de Monz, i preneu nota darguments per a les vostres narracions o contes que fareu des de cada bar dacord, s clar, amb les caracterstiques que ara ja coneixeu.

Ferran Freixa

Bar ZigZag

2. Feu de narrador i expliqueu les diferncies entre un bar dels anys vuitanta, tal com es mostren a l'exposici, i un bar representatiu d'aquest tombant de segle. Benzina De la solapa de ledici de novembre de 1983: En Monz trobem la mateixa alegria narrativa escumosa, lleugera, posada al servei dhistries que sn un anar i venir de la fantasia ms desfermada, a la desarticulaci, pel treball de lhumor i de la ironia, de les experincies comunes i quotidianes de la vida. (Enric Cassany, Avui) Informeu-vos-en de largument de Benzina i preneu nota dels personatges. Fixeuvos que tots comencen amb hac. Poseu atenci a les imatges i als textos de lapartat Dos pintors catalans a Nova York i expliqueu que es verifica all que diu a la solapa del llibre.

14

El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico

Robert Ramos

Quim Monz, Jordi Vendrell i Ramon Barnils: La Mercantil Radiofnica.

El programa de Catalunya Rdio El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico va tenir un gran xit i va suposar "una frmula" nova que, encara, s recordada. Heu escoltat fragments del programa a lexposici?, us han agradat?, qu us ha cridat latenci? Si ho voleu, podeu consultar la fonoteca de Catalunya Rdio i us ho passareu dall ms b amb lenginy daquella colla: http://lanostrahistoria.catradio.cat/base.php 1. Informeu-vos sobre Jordi Vendrell i Ramon Barnils. 2. Intenteu reproduir, com si vosaltres fssiu els periodistes, algun fragment amb la intervenci dels tres participants: Jordi Vendrell, Ramon Barnils i Quim Monz. Com els qualifiqueu? Comenteu el fragment. 3. Esteu d'acord que, en aquell moment, devien trencar esquemes? Per qu? Expliqueu-ho.

15

3. DEL TOT INDEFENS DAVANT DELS HOSTILS IMPERIS ALIENGENES

El Monz ms negre. Els contes presenten el mn com un gran teatre on les paraules emmascaren els fets: la crueltat humana i les renncies collectives. Els articles periodstics fustiguen la barra dels poltics, la incompetncia dels professionals, la deixadesa de la gent. Des de mitjan anys noranta inicia un procs dintrospecci que el du a revisar la llengua dels seus primers llibres i a interessar-se per les causes neurolgiques que possiblement sn lorigen de les seves obsessions. Aquestes causes neurolgiques el diverteixen i el fascinen. Reconegut internacionalment, la seva obra es tradueix a les principals llenges del mn.

Aquest espai ocupa el tram dels anys noranta. Podem parlar de la plenitud de Monz: produeix fora, s reconegut en tots els mbits de la cultura; Ventura Pons fa el film El perqu de tot plegat... La presncia de Monz a TV3, amb unes intervencions esperades per laudincia com poques vegades abans havia passat... Fins al Monz de Frankfurt: un cas inslit en la literatura catalana i en el panorama cultural catal: poca broma, molta gent i molta gent jove sap qui s l escriptor i, fins i tot, podem parlar de popularitat, un fenomen no gaire usual en la literatura catalana. El dibuix imponent de Miguel Brieva s una composici a partir de situacions i personatges de les narracions del llibre El millor dels mons i se les enginya per construir (o deconstruir, potser en direm avui) la cara de Quim Monz. La veus? I s clar!

Miguel Brieva

16

1. Identifiqueu les "vinyetes" que hi apareixen amb el contes i la novella del llibre. 2. Descriviu la imatge de Monz a la manera ms monzoniana que sapigueu. Coneixes Davant del rei de Sucia?, s una novella inclosa en el llibre El millor dels mons. El protagonista, el senyor Amargs s un personatge urb, etern candidat al Premi Nobel de Literatura; a la histria viu unes situacions que podrem qualificar de surrealistes o absurdes, entre les quals les provocades per l'escurament de les persones que l'envolten. 1. Qu et suggereix la metfora de lhome escurat que s el centre de la novella? 2. En grup, proposeu-vos buscar altres imatges sobre les renncies collectives, els altres escuraments. Expliqueu-les i arribeu a proposar idees per a narracions com la novella de Monz. 3. "El increble hombre menguante". Fixeu-vos en els titulars i les notcies impossibles d'aquesta publicaci impossible. Inventeu titulars de notcies falses impossibles; tamb podeu trobar notcies que poden semblar impossibles. Animeu-vos a escriure una narraci a partir d'una d'aquestes troballes. Persones humanes Vau arribar a veure aquest programa de TV3? Heu mirat els vdeos de lexposici? Qu us semblen? Sabeu que Persones humanes va tenir un gran xit, segurament comparable a programes dara com Polnia? Que us en parlin els de casa, busqueu-los a Internet i gaudiu-ne. La mecnica era senzilla, com si tot transcorregus sense cap esfor, quan sabem, i Miquel Calada ho remarca en un dels textos exposats, que al darrere hi havia una feina brutal: aportaci didees, tria de continguts, elaboraci minuciosa del gui. I Quim Monz hi participava de manera ben activa i aportant-hi, sens dubte, la seva marca.
17

1. Llegiu aquest fragment dun dels monlegs de Monz: s una mostra brillant de ls de la ironia, dun model de llengua fresc, ric, directe i, alhora, exigent, com sempre ho s Monz.
-Sovint hi ha gent que t tirada a pensar que la reialesa es passa tot el dia amb una m damunt laltra sense fer res. s veritat aix? -No, de cap manera. Els que diuen aix sn gent perversa i antimonrquica que t la idea que els membres de la reialesa, en general, no fan res. I no s veritat; no paren en tot el dia: hpica..., esqu..., obres de beneficncia..., inauguracions... A ms, per si no en tinguessin prou, amb tota aquesta feina feixuga, arriba Nadal: un discurs per la tele. Tot aix s una feinada que la gent no valora, perqu la gent no t sentiments. Per als teleespectadors plebeus que puguem tenir en aquest moment explicarem que lhpica s un conjunt desports diversos on interv el cavall, en el sentit animal. Lespecialitat ms habitual de lhpica consisteix a pujar dalt del cavall, ents com a animal, i, apa, a crrer.

2. Explica la ironia del text. Es refereix a la monarquia, s clar; saps que hi va haver qui va criticar aquesta i altres intervencions daquest programa? Parleu-ne a classe. Amb quins altres aspectes podreu ironitzar sobre la feinada dels monarques actuals.

El millor dels mons Com has pogut veure, el passads est molt concorregut, amb unes illustracions intrigants, fins i tot, provocadores. Sis pintors illustren contes dEl millor dels mons. Els continguts sn ben explcits i, segurament estars dacord, complementaris dels contes, dels quals hi ha una presentaci i un text. Les illustracions dels pintors i el llibre connecten amb la visi de la vida de Monz i del Cndid volteri. Monz, en El millor dels mons i tamb en tota lobra, des de lUf, va dir ell, fins on vulgueu, mostra un mn de desencantament i ho fa explicant situacions absurdes, sovint amarades de crueltat, una crueltat quotidiana. Sens dubte, lobra de Monz s representativa dun temps carregat de decepcions, dun mn daquesta part de loccident, si ms no que ha vist passar pel davant des de les guerres imperialistes i les caigudes i aixecaments de murs arreu, fins a les decepcions ms prximes viscudes en el postfranquisme a Catalunya i a Estat espanyol. 1. Podem dir que el Cndid s un referent de lobra de Quim Monz. Busqueu informaci de lobra de Voltaire i del significat histric i literari del Cndid i imagineu una conversa entre Voltaire i Monz per parlar del desengany en qu han caigut els seus personatges.
18

Leonard Beard

2. Quina pintura o illustraci tagrada ms o et crida ms latenci? Per qu? Quina situaci et sembla ms inversemblant daquests contes. Coneixent-ne largument, intenta continuar un dels fragments i acabar el conte a la teva manera. A continuaci, atreveix-te a modificar la illustraci, afegint-hi ms elements o fent-ne una de bell nou. Proposeu-vos de fer una exposici collectiva amb els resultats a la classe. 3. A lexposici, hi podeu afegir la presentaci dels illustradors de lexposici: Miguel Brieva, Max, Ramon Enrich, Leonard Beard, Arnal Ballester, Pisu i Marc Vicens.

19

Nova York desprs de l11S La destrucci de les Torres Bessones de Nova York ha estat un dels esdeveniments que ms ha impactat la generaci dels 50. Una generaci de postguerres que ha viscut permanentment envoltada de conflictes bllics i dexterminis localitzats. Mentre el World Trade Center quedava envoltat per un sudari de pols blanca, La Vanguardia va pensar que aquell realisme fantstic i esglaiador necessitava una mirada especial. Necessitvem un escriptor brillant, observador minucis, amb enorme sensibilitat humana i, si tamb tenia formaci periodstica, doncs tampoc no passava res. El tenem ben a la vora. El seu nom: Quim Monz. De la generaci dels 50. Quim Monz, com diu Alfredo Albin, s un observador minucis que fa la feina de reporter de manera brillant i aportant-hi una gran sensibilitat. Amb els seus articles des de Nova York, a partir de la destrucci terrorfica i terrorista de les Torres Bessones, va fer unes aportacions molt ben valorades. Monz, doncs, s un cronista dels nostres temps, un cronista qualificat: amb aquesta aportaci ha cobert tres esdeveniments representatius dels ltims quaranta anys: la Guerra del Vietnam, la caiguda de Ceauescu i del rgim comunista romans i aquest testimoni de l11 de setembre de 2001... 1. Llegeix els textos de les crniques sobre Nova York i comentals a partir dels criteris de Tom Wolfe que Quim Monz ha aplicat sempre en els seus treballs periodstics (recorda: la presentaci de lescena sense abusar de la narraci histrica, amb dilegs realistes, ls de la tercera persona i la incorporaci de notes sobre la vida quotidiana). 2. Comenta amb els de casa la vivncia dels fets, quin va ser limpacte emocional, qu recorden ms, qu van comentar ms... a partir daquestes impressions, escriu una mena de crnica des de la distncia, aplicant tamb els criteris anteriors.

20

4. MONZ-MADUEO
Pedro Madueo ha estat el fotgraf que millor ha interpretat la personalitat de Quim Monz. Des del seu primer retrat, del 1992, fins a avui, Madueo ha estat fonamental en la creaci de la imatge pblica de lescriptor. Al mateix temps, grcies a la relaci de confiana que han establert al llarg dels anys, ha pogut accedir a la intimitat de Monz per oferir-ne imatges indites, reveladores de la seva manera de ser i de veure el mn. Una srie de fotografies presenta un dia de la vida de Quim Monz. Les fotos presideixen lespai dEl perqu de tot plegat. Dalguna manera es podria dir que les fotos de la vida de Monz acullen els temes de lobra de Monz i et piquen lullet perqu entenguis qui s lautor que ha motivat tot el renou daquesta exposici. Les fotografies de Madueo, amb la qualitat reconeguda, a voltes sn sorprenents perqu ens presenten un Monz que en direm all dindit; unes imatges que ajuden a crear el Personatge Monz. 1. Qu en penseu, de les fotografies i dels muntatges? Us agraden totes? Ajuden a fer el Personatge Monz? Quines no us agraden? Parleu-ne i traieu les vostres conseqncies. Feu propostes de quines altres fotografies voldreu veure de Monz.

Pedro Madueol Quim Monz caracteritzat com un dels persontages de Mil cretins, el senyor Beneset

2. Escriu un conte, una narraci amb els moments seqenciats a les fotografies de Madueo dun dia de la vida de Quim Monz. Feu-ho de manera literria, a la (vostra) manera monzoniana.

21

5. EL PERQU DE TOT PLEGAT

Deu compartiments simtrics, al centre de lespai final de lexposici mostren els deu temes que regeixen lobra de Quim Monz. Tingueu-los presents: 1. El sexe: focalitzat en la novella La magnitud de la tragdia. 2. La poltica: una graella al servei de la cuina de fer discursos del poltic. 3. Lordre: 200 copes, les que surten en una escena de la novella Benzina, fan interrogar-se a lHumbert sobre els noms dels vasos de les begudes. 4. La malaltia: la sndrome de La Tourette com a una part del motor que fa funcionar la mquina descriure. 5. La repetici: un mural dels dissenyadors Albert Planas i America Sanchez confeccionat amb la repetici dels motius de les cobertes dels llibres de Monz. 6. La famlia: els records i referents familiars presents en els contes i novelles, sobretot a Mil cretins, lltim llibre de Monz. 7. La veritat: la veritat s la mentida o la mentida s la veritat, la dels contes i de la imatgeria infantil; els contes estrafets (per sempre molt ben escrits) per Monz i llegits per persones conegudes. 8. Labsurd: Usualment, a ning no se li acut de comptar-los, encara que en aquest mn, no se sap mai (frase totmica de Benzina: els heu comptat mai?, qu haveu de comptar?). 9. Lamor: tamb el trobareu a La magnitud de la tragdia, lamor o els tpics de la novella sentimental i cursi. Un grapat, els haureu pogut veure en el muntatge de Poldo Poms. 10. La informaci: la curiositat, amb majscules, que respira Quim Monz; una curiositat (la respiraci) que li permet descriure de tot i ms en els articles i contes. La poltica Si convideu Quim Monz a fer un discurs, amagueu les carteres!, perqu us pot aixecar la camisa; o us pot engaltar un simple joc com el de Frankfurt o, directament, muntar-vos un refregit amb el manual de discursar com s el cas del discurs que els va confegir als de Quaderns Crema, seguint la mecnica de la graella de lexposici. Prepareu un discurs per al vostre centre amb motiu de qualsevol aniversari a celebrar i fes-ho articulant els continguts de lengraellat elaborat per Quim Monz i que trobareu a la pgina segent:

22

I Benvolguts collegues:

II la realitzaci dels deures del programa

III ens obliga a lanlisi

IV de les condicions financeres i administratives existents. de les directives de desenvolupament per al futur.

Daltra banda,

la complexitat dels estudis dels dirigents

compleix un rol essencial en la formaci

Aix mateix,

laugment constant en quantitat i en extensi de la nostra activitat lestructura actual de lorganitzaci

exigeix la precisi i la determinaci

del sistema de participaci general.

Malgrat tot, no oblidem que

ajuda a la preparaci i a la realitzaci

de les actituds dels membres de les organitzacions cap als seus deures. de les noves proposicions.

De la mateixa forma

el nou model dactivitat de lorganitzaci

garanteix la participaci dun grup important en la formaci compleix deures importants en la determinaci

La prctica de la vida quotidiana demostra que No s indispensable argumentar el pes i la significaci daquests problemes ja que Les experincies riques i diverses,

el desenvolupament continu de les diferents formes dactivitat

educatives en el sentit del progrs.

la garantia constant, la nostra activitat dinformaci i de propaganda

facilita la creaci

del sistema de formaci de quadres que correspongui a les necessitats.

el reforament i desenvolupament de les estructures

obstaculitza lapreciaci de la importncia

de les condicions de les activitats apropiades.

Lafany dorganitzaci, per sobretot, Els principis superiors ideolgics, aix com

la consulta amb els nombrosos militants linici de lacci general de formaci de les actituds,

ofereix un assaig interessant de verificaci implica el procs de reestructuraci i modernitzaci

del model de desenvolupament.

de les formes dacci.

23

La malaltia Sndrome de La Tourette No s cap secret, de fet s una evidncia que mai no ha amagat: Quim Monz pateix un trastorn, conegut com la sndrome de La Tourette. A les aparicions pbliques, es percep amb tota la claredat els efectes de la sndrome: tics motors facials i un desordre en la producci fnica, amb interrupcions i canvis de to de la veu a lhora de parlar. El resultat s el duna persona que no domina els impulsos mecnics i, necessriament, crida latenci de qui lobserva i el segueix. Tamb aquesta circumstncia es pot afegir i sumar als elements formals que componen la singularitat Quim Monz. Cal tenir present les explicacions de la doctora ngels Bays que ens han fet saber la influncia de la malaltia, no noms en el comportament orgnic de Monz, sin que influeix en la creaci artstica de lautor. A partir de la collaboraci magistral de la doctora ngels Bays, a lexposici es presenten i descriuen les caracterstiques de la sndrome de Tourette i els comportaments de les persones afectades; i, en un esfor encomiable, sha fet una antologia de trets turtics en els contes i en la novella Benzina. Per completar lesplndida aportaci sobre la sndrome de La Tourette en Quim Monz, una imatge mbil ens mostra lautor i ens en recorda de manera amable els efectes. 1. Ja coneixeu Quim Monz i els seus efectes de la sndrome de La Tourette; intenteu explicar a alg que no el conegui en qu consisteix la sndrome de La Tourette a partir de com actua Monz quan parla. I sobre l'efecte que pot produir en els que l'escolten.

2. Dacord amb la magnfica explicaci que fa ngels Bays i els exemples dels fragments dels contes on es pot veure lefecte de la sndrome, intenta trobar ms exemples en els mateixos contes o en altres contes daquesta afectaci

24

Marc Vila i Ramon Enrich

Lordre Segueix la mxima de Monz, esmola lenginy i dna un nom a cada vas de cada beguda de les que coneixes.

La veritat Poseu en com els vostres contes i proposeu-vos de canviar-hi els arguments. Feu un concurs didees i acabeu escrivint els que hgiu triat. Expliqueu-los o feu-los arribar a la canalla de les escoles de la vostra poblaci.

Labsurd Feu una pluja didees de situacions o moments absurds que puguin motivar un conte o que hi puguin aparixer. Proveu descriure el conte i difoneu-lo a partir dels vostres blocs o pgines web del centre.

25

26