22

ARREU4

CATALUNYA

DIUMENGE, 30 DE SETEMBRE DEL 2012 | Regi7

Entrevista Uriel Bertran

Secretari general de Solidaritat Catalana per la Independncia. Bertran s un dels fundadors de SI, amb Alfons Lpez Tena i Joan Laporta. Considera que ara sha entrat clarament en un procs dindependncia.

ARXIU/ACN

Europa sap tractar la independncia

Europa est expectant. T molta experincia en territoris independentistes. Europa ha vist com han nascut estats nous en les darreres dcades, per tant, coneix b que sn els processos d'independncia i est acostumat a tractar amb ella i a integrar nous estats a la prpia estructura de la Uni Europea. El fantasma que propugna el PP que Europa no voldr integrar Catalunya no ha fet forat en el pensament dun dels idelegs de SI. Uriel Bertran defensa que a Europa ni li impressiona ni li impacta el procs, l'entoma amb naturalitat, esperant a veure quina es la decisi dels catalans i quan iniciem les negociacions amb els diferents estats que formen la UE pel reconeixement de l'estat catal. Considera, tamb, que un estat solvent dins la situaci actual dels estats del sud d'Europa interessa perqu en aquesta rea els estats estan en una crisi profunda, per tant, si nhi ha un de solvent, prsper i dinmic com pot ser Catalunya seria un factor corrector davant aquesta Europa desastrosa. Aix s una de les nostres bases per obtenir el reconeixement immediat davant de la UE quan declarem la independncia.

A la voluntat popular i la democrcia no shi pot oposar ning

Bertran, diputat de SI, creu que la Diada va

situar el poble de Catalunya en el cam de la independncia, en un punt de no retorn

Dani Perona
BERGA

Uriel Bertran, ideleg i secretari general de SI

Desprs de tres anys formant part d'Esquerra Independentista, un corrent intern d'ERC en lpoca del segon tripartit que proposava un canvi independentista en l'estratgia del partit, Uriel Bertran s diputat de Solidaritat Catalana per la Independncia al Parlament. Bertran s un dels seus fundadors juntament amb Joan Laporta i Alfons Lpez Tena, que va presentar-se per primera vegada a les eleccions del 2010 amb l'objectiu d'obrir el cam cap a l'estat catal. El diputat creu que la manifestaci de l'Onze de Setembre ha servit com a punt de no retorn i ha perms deixar enrere els intents de pacte scal i federalisme. Bertran espera que desprs de les eleccions, hi hagi encara ms diputats que ara disposats a declarar l'estat catal.
P Creu que estem en un procs d'independncia o noms estem preparant les eleccions? R Clarament hem entrat en un procs d'independncia que va tenir el seu punt culminant i de no retorn a la manifestaci de l'Onze de Setembre. La marxa va tancar denitivament l'etapa autonomista i ha servit per liquidar tant els intents de reforma de l'Estatut, com de pacte scal amb Espanya com intents federalistes abocats al fracs. Obre lnica soluci: la independncia poltica, amb un aval de dos milions de persones que surten al carrer Aix s el punt de no retorn. Ara el que cal s assolir el segon objectiu, que s fer-la. Cal

passar de les paraules als fets. Les eleccions han d'estar dins el procs d'independncia, sn un element que forma part del procs. P Cona que Catalunya far el cam denitiu cap a la independncia? R Catalunya i el poble catal sense cap mena de dubte fan cam cap a la independncia. Faltar veure els instruments poltics dels que es dota el poble catal per assolir aquest objectiu i quina s la velocitat que decideix que ha de tenir, i aix ho reectiran els resultats del 25-N. La independncia ser real perqu la gent la vol i contra la voluntat popular i la democrcia no s'hi pot oposar ning. P Tindr la majoria parlamentria sucient? R Noms els partits poltics que vam donar suport a la manifestaci ja sumem 86 diputats, una majoria absolutssima, els mateixos que hem aprovat la convocatria duna consulta. Hem vist que desprs de la manifestaci, els partits ms tebis en aquesta qesti independentista han fet el pas, com sn CiU i ICV. En aquests moments som majoria que per programa de partit tenim l'estat propi com a horitz. Ara cal escollir el com. Hi ha l'opci que sigui un procs el ms rpid possible. Creiem que no s bo que aquests processos triguin massa perqu s'enrareix l'ambient de forma irrespirable, i seria bo que s'agilitzs per la prpia dinmica social i activitat econmica. Per altra banda, hi ha la via lenta, que s la que ens portaria a parlar d'estructures d'estat. Ara tothom assumeix l'estat propi, per encara no sabem exactament quin ser. ICV el planteja federat a Espanya, CiU depenent

Tant ara com desprs de les eleccions constatem que hi ha una majoria absolutssima que pot convocar el referndum Cal el mxim nombre de diputats disposats a convocar un referndum, i SI estar oberta a fer coalicions
de qui sentis diu una cosa o altra, SI el planteja independent dins d'Europa. Per tant, l'horitz s la sobirania, per s'ha de decidir la velocitat i denir qu entenem com a estat propi. P Com veu la proposta de consulta que ha aprovat el Parlament? R Nosaltres, Solidaritat, hi vam donar suport, tot i les ambigitats de la proposta de CiU i ERC. s un pas endavant perqu insta la convocatria duna consulta per decidir el futur, per no concreta que sigui segur la propera legislatura ni que la consulta segui sobre la independncia. Ara, el 25-N el poble catal ha de donar un suport massiu i dir s a la independncia. El s independentista del 25-N s la millor frmula perqu les ambigitats de la consulta es transformin en concrecions i convoquem un referndum dindependncia com a mxim l11 de setembre del 2014. P Convocar eleccions era una necessitat prioritria? R Constatem que tant ara com desprs de les eleccions hi haur una majoria absolutssima que pot convocar el referndum i declarar la independncia. Desprs

de les eleccions pot haver-hi ms diputats a favor. Per nosaltres hagussim pogut comenar el procs ara, en el mateix debat de poltica general haurem pogut aprovar un full de ruta i iniciar converses amb la comunitat internacional. Ara s quan hi ha el poble entusiasmat i mobilitzat. Les eleccions sempre incorporen confrontacions poltiques i elements partidistes. En tot cas, acceptem la decisi i el procs continuar desprs del 25-N. P Creu que s el moment de fer un front com de partits que defensin la proclamaci de l'estat catal? R El ms important s que hi hagi el mxim nombre de diputats i partits poltics que desprs de les eleccions estiguin disposats a convocar el referndum i declarar la independncia. A partir d'aqu, si hi ha partits poltics que compartim un full de ruta, estarem oberts a parlar-ne i fer coalicions, per suposat. De totes maneres, el ms important s que hi hagi el mxim de diputats que estiguin disposats a declarar la independncia. P Com valora la reacci d'Espanya en referncia als ltims esdeveniments succets a Catalunya? R Espanya sempre ha coms el mateix error: practicar un imperialisme de mal gust i pssim. Hi ha una diferncia entre l'imperialisme angls i l'espanyol. L'angls sempre ha volgut negociar la independncia deu minuts abans de que es proclams la independncia de les seves colnies, Espanya sempre lha volgut negociar deu minuts desprs que s'hagus proclamat, per aix ho han perdut tot. Espanya s l'estat que ms territori

ha perdut perqu sha independitzat. Fan riure aquestes amenaces i aquests intents que tot s inamovible. Espanya t una manera maldestre de gestionar la diversitat i la diferncia. P Per on cal comenar perqu Catalunya tingui estructura d'estat? R Els atributs de sobirania noms els tens quan tens la sobirania. Una hisenda prpia s el principal atribut de sobirania d'un estat: recaptar els impostos. No hi ha hagut cap cas previ a abans de la declaraci de la independncia hagi tingut una hisenda prpia. De totes maneres, entenem que sn processos parallels. La creaci de l'estructura d'estat i la proclamaci sn simultanis. Mentre estem preparant la declaraci d'independncia estem preparant l'arquitectura institucional d'una hisenda prpia, d'una poltica de seguretat, d'una poltica energtica i d'una poltica exterior de negociaci amb la comunitat internacional. Desprs de proclamar la independncia, entraran en funcionament aquests mecanismes. Si hem d'esperar proclamar la independncia quan tinguem una hisenda prpia, no la declararem mai. P Quins han de ser els passos? R Primer, cal iniciar les negociacions amb la comunitat internacional pel reconeixement de l'estat catal. Tamb s'ha de crear un govern d'unitat nacional que aglutini tots els partits disposats a treballar i a mostrar-se com un bloc slid nacional i cohesionat. A ms s'ha de comenar a preparar l'arquitectura nacional: des del departament d'Hisenda, de Seguretat Social, o d'Exteriors.