TEMA 1 EXPLICA EN QUINA MESURA EL CONTEXT SOCIOPOLTIC DELS ANYS POSTERIORS A LA GUERRA CIVIL FINS ALS ANYS 70 CONDICIONA

LA PRODUCCI NARRATIVA DE LPOCA. El perode 1936-1939 Laixecament militar i feixista contra la Repblica va ser dominat a Catalunya i a Valncia, per triomf a Mallorca. Davant de les noves circumstncies, els escriptors van adoptar posicions variades: La inhibici duna realitat fora conflictiva i lemigraci a lestranger. Lemigraci moral: restaren al pas sense intervenir en la vida pblica. Vinculaci al franquisme. Lleialtat a la Repblica i a la Generalitat. Aquest collectiu va constituir plataformes dintervenci acordades al moment histric i va contribuir de manera molt destacada a la continutat de la vida cultural i literria i a reorganitzar-la. La narrativa que es publica durant la guerra segueix les tendncies iniciades a partir del 1925: el corrent psicolgic, que assoleix una cota molt significativa amb laparici dAloma, de Merc Rodoreda; la reflexi humorstica de Pere Calders, que escriu molts contes per a revistes literries; la brillant trajectria iniciada per Salvador Espriu que creix amb la publicaci el 1937 de Letzia i altres proses. Existeix una demanda de novelles de tema de guerra feta des dorganismes culturals o publicacions peridiques, per sn molt poques les que sescriuen o les que es poden publicar en aquell moment. A la novella li cal la maduraci de lexperincia, ha de ser construda amb temps i reps. Per aix, les millors novelles sobre la guerra sescriuran uns anys desprs. El tema de la guerra va donar, en canvi, uns resultats ms positius en el conte que, com a gnere breu, ms abastable i fcil de publicar, fou molt fomentat per la premsa peridica. Va ser conreat tant per professionals reconeguts (Jordana, Rodoreda, Calders, Bartra, Arts-Gener, Riera Llorca, etc.) com per autors nous que responien amb contes i novelles a les demandes descriure sobre lexperincia de la guerra fetes per revistes destinades al front. LA POSTGUERRA Lexili i la prosa La noci de literatura de lexili no representa per ella mateixa una unitat de sentit esttic, sin que s una perioditzaci feta sobre un component histric. Determina, per, una irregularitat cultural que modifica completament les condicions de lactivitat literria i del mercat. Un dels efectes constatables que es produeix sobre la producci literria s el desequilibri que es produeix entre els gneres, amb una presncia superior de lassaig i de la poesia. Pel que fa a la prosa, els fets traumtics de la guerra, de lexili i dels camps de reclusi decanten molts autors cap a una literatura de lexperincia, que parteix duna vivncia prpia i duna voluntat testimonial que abraa diferents graus de ficcionalitzaci i que estableix una frontera difusa entre les modalitats no imaginatives (la crnica o el memorialisme) i les imaginatives (la novella i el conte). Lexili, per tant, es transforma en un tema de tractament literari en la producci narrativa. Aquest tema no s tractat amb la figuraci homrica del viatger, sin que simposa la condici bblica dels mancats de ptria, de poble dispers sense possibilitats de retorn a un temps i a un lloc definitivament perduts i irrecuperables. El carcter de desposset interv en la formulaci literria duna realitat histrica, lexili, i molt especialment lexili americ. Aix proporciona una temtica distintiva sobre la qual sopera des de diferents models esttics. Una temtica que es nodreix dalguns models arquetpics: el viatge cap a all desconegut, latracci/repulsi per lextic, lalteritat derivada de la diferncia, la nostlgia del passat i de la terra dorigen, lestrangeritat o la prdua de la identitat prpia. Tot aix s present, en diferents graus i amb ingredients variables en la narrativa de Riera Llorca, dArts-Gener, de Calders, de Jordana, de Ferran de Pol, de Ramon Vinyes i daltres. I, naturalment, hi s des de diferents formes descriptura, des de la narrativa

testimonial fins al realisme mgic passant pel psicologisme. La represa literria: la dcada dels cinquanta La poltica aplicada pel bndol vencedor tenia una pretensi uniformitzadora del conjunt de lestat. La uniformitzaci lingstica es va traduir en la prohibici durant set anys i mig de tots els usos pblics de la llengua en el conjunt del territori catalanoparlant. Fins el 1946 el rgim no va autoritzar un altre s del catal que no fra expressi folklrica de la peculiaridad regional. La cultura es redua al folklore, del qual la llengua, dialectalitzada, era un aspecte ms. La historiografia ha fixat lany 1951 per tancar la postguerra prpiament dita, amb lestabilitzaci definitiva del franquisme. Aix propici la progressiva reaparici pblica de la literatura catalana, que pogu deixar la clandestinitat. Cap a la meitat de la dcada dels cinquanta es produren uns progressos significatius en la projecci i en la producci literria, que ja tenia una infraestructura (editorials, premis). A partir del 1951, doncs, quan es va alar la total prohibici i a mesura que la literatura catalana esdevenia pblica, bastants escriptors van anar acceptant de collaborar amb la premsa, per tenir relaci amb el pblic i incidir-hi, i tamb per a poder viure; cosa que va comportar lopci del bilingisme periodstic (Josep Maria de Sagarra, Joan Oliver, Josep Pla...). Amb larrancada editorial van sorgir noves colleccions i nous narradors (Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Josep Maria Espins..., als quals se sumen escriptors de lexili, Pere Calders, Xavier Benguerel, Joan Sales...). Hi hagu, en resum, tot un teixit dactuacions que demostraven una especial atenci al desenvolupament i la renovaci de la narrativa i el teatre. En aquesta poca el repte era com donar a conixer les obres publicades: sense un pblic lector suficient no hi ha recuperaci de cap literatura ni del capital invertit. La situaci comen a redrear-se el 1951 amb els premis de la Nit de Santa Llcia, amb el Joanot Martorell de novella i lssa Menor de poesia. Factors bsics del creixement editorial, acompanyat dun pblic lector, van ser laparici de colleccions especfiques de novella i de nous autors renovadors que revitalitzaren la narrativa i que determinaren el seu predomini. En donarem els segents exemples. La famlia Rouquier, de Xavier Benguerel (premi Joanot Martorell, 1953) Es vessa una sang fcil, de Manuel de Pedrolo (1954) Mites, de Jordi Sarsanedas (1954) Com ganivets o flames, de Josep Maria Espins (1954) Crniques de la veritat oculta, de Pere Calders (1955) Incerta glria, de Joan Sales (1956) El mar, de Blai Bonet (1958) La dcada dels seixanta A partir de 1959 es produeix un canvi important en el panorama cultural i literari catal: sabandona la resistncia estricta cap al rgim dictatorial i es prenen actituds ms agosarades i conflictives que juguen amb els lmits de les regles de joc imposades pel rgim. En aquesta dcada dominen el panorama de novetats autors que, molt joves, ja havien comenat a publicar abans de la guerra (Pere Calders, Merc Rodoreda, Lloren Villalonga...) i daltres que, durant el temps de la guerra, eren joves combatents o adolescents (Manuel de Pedrolo, Josep M. Espins...). La dictadura adopta posicions ms permissives per diverses raons de caire internacional i aix possibilita laccs dels escriptors a un pblic ms ampli i un funcionament menys restringit de tots els mecanismes que fonamenten lexistncia duna cultura, malgrat la continutat de la censura. Un altre factor molt important s el perms per traduir literatura estrangera al catal. En la literatura catalana dels seixanta es viuen dos grans debats ntimament lligats: literatura culta enfront de literatura popular reflecteix els intents de donar entrada a productes literaris que fan possible un consum molt ms ampli (colleccions de novella de quiosc, novella policaca, literatura lligada al cinema, etc.). Aquest s un mecanisme de normalitzaci lingstica perqu acosta el producte escrit, de creaci i de ficci, a un pblic

amplssim que no est necessriament interessat amb productes literaris que impliquen quelcom ms que lentreteniment. renovaci duna esttica de tradici simbolista per una altra, la socialrealista aquest debat promou una concepci de la literatura relacionada amb el servei de consignes ideolgiques marxistes i amb lobjectiu de progressar en la lluita contra la dictadura i la restauraci de la legalitat democrtica. Aquest moviment de renovaci fou consagrat sota el rtol de realisme histric.

Els plantejaments del realisme histric fan que molts dels autors de narrativa, en el conte i la novella, prescindisquen de plantejaments psicolgics o fantstics en benefici de lobjectivitat i el testimoni. El resultat s una literatura compromesa, dun realisme que pot matar davorriment i fer oblidar la importncia dels elements formals en la creaci literria. A hores dara el realisme histric pot ser considerat com a un moment de transici que testimonia la polititzaci de tots els aspectes de la vida cultural, per que obt uns xits literaris molt relatius. Al final de la dcada comena a destacar un grup de joves escriptors (Terenci Moix, Montserrat Roig, Baltasar Porcel...), per als quals les consignes del realisme ja no tenien el mateix valor. Des dactituds ms cosmopolites i menys militants inicien la renovaci literria ms important de les lletres catalanes des del tombant del segle XIX i principis del XXTEXTOS INCERTA GLRIA
JOAN SALES

"Segons d'on bufa el vent, ens arriba a ratxades el tritlleig d'una campana. Du sap de quin poblet... Del territori enemic, s clar, ja que en el nostre no ha quedat cap campana: per quina companyia fa! Estic content: he somniat la Trini. Vols creure que encara no l'havia somniada mai? Llstima que era tan incoherent, aquell somni; per la veia molt b, que em somreia i tenia els ulls brillants de llgrimes; els seus ulls de criatura crdula i entenimentada. I aquest mat de diumenge, sentint el so lluny d'una campana de poblet, estirat sota un pi i prenent el sol tan madur de mitjans d'octubre, m'he posat a pensar que podrem ser tan felios ella, el nen i jo, en aquesta paridera... Per qu no? Amb una vaca i unes quantes cabres, ben lluny de tothom; Que ens deixin tranquils d'una vegada! El tritlleig de la campana annima es confonia a moments amb les esquelles del bestiar i jo anava que tot seria tan bonic si fos ben senzill. Per ja ho han pensat tants d'altres abans que jo i ho pensaran tants desprs... Tan bonic si fos ben senzill... Haurem de comenar per ser senzills nosaltres; haurem de comenar per ser massissos com les esttues, sense tota aquesta repugnant complicaci que traginem per dintre sense saber-ho. [...] Sense en Llus i sense en Solers, la brigada se m'apareixia com buida de sentit. Ara sabem amb fora detall i sense cap dubte possible molts dels horrors que s'havien vist a la rereguarda mentre nosaltres rem al front; feia mesos que els incendis d'esglsies i les matances de capellans havien cessat, per havien deixat un mal record que noms el restabliment del culte pblic hauria pogut esborrar. Els mesos anaven passant i comenaven a perdre aquesta esperana que ens havia sostingut en els pitjors moments, els del desbordament anrquic; l'esperana que el desordre era passatger, que el govern autnom reprendria la seva autoritat i donaria a la guerra l'nic sentit que podia valer als ulls de tots nosaltres: la defensa suprema d'all que en unia, que ens hauria pogut unir a tots per damunt de tot, la terra amenaada." L'ARBRE DOMSTIC
PERE CALDERS

En aquesta vida he tingut molts secrets. Per un dels ms grossos, potser el que estava ms en pugna amb la veritat oficial, s el que ara trobo oport d'explicar.

Un mat, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre. Per no us penseu: es tracatava d'un arbre de deb, amb arrels que es clavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre. Vaig veure de seguida que all no podia sser la broma de ning, i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia. Em va rebre el capit, amb uns grans bigotis, com sempre, i duent un vestit l'elegncia del qual no podria explicar, perqu el tapaven els galons. Vaig dir. Us vinc a fer saber que en el menjador de casa meva ha nascut un arbre de deb, al marge de la meva voluntat. L'home, vs direu, es va sorprendre. Em va mirar una bona estona i desprs digu: No pot sser. S, s clar. Aquestes coses no se sap mai com van. Per l'arbre s all, prenent llum i fent-me nosa. Aquestes paraules meves van irritar el capit. Va donar un cop damunt la taula amb la m plana, va alar-se i m'agaf una solapa. (All que fa tanta rbia.) No pot sser, dic repet. Si fos possible aix, seria possible qualsevol cosa. Enteneu? S'hauria de repassar tot el que han dit els nostres savis i perdrem ms temps del que sembla a primer cop d'ull. Estarem ben arreglats si en els menjadors dels ciutadans qualssevol passessin coses tan extraordinries! Els revolucionaris alarien el cap, tornarien a discutir-nos la divinitat del rei, i qui sap si alguna potncia, encuriosida, ens declararia la guerra. Ho compreneu? S. Per, a despit de tot, he tocat l'arbre amb les meves mans. Apa, apa, oblideu-ho. Compartiu amb mi, noms, aquest secret, i l'Estat pagar b el vostre silenci. Ja anava a arreglar un xec quan es mobilitz la meva conscincia. Vaig preguntar: Qu s d'inters nacional, aix? I tant! Doncs no vull ni un cntim. Jo per la ptria tot, sabeu? Podeu manar. Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les grcies. I qui, amb aix, no es sentiria ben pagat? Del llibre Els millors contes de Pere Calders. Barcelona: Avui, 1994, p. 89-90 Del llibre LA FILLA DEL GUDARI
TERESA PMIES

"L'Elvira no va dir a la seva amiga Maite el que va passar a Figueres el dia que evacuaren el refugi de Breda desprs que les tropes de Franco entressin a Girona i llencessin a l'Onyar la bandera republicana que onejava al balc de lAjuntament. No li va dir que en aparixer els avions alemanys al cel de l'Alt Empord la gent salt dels camions que els transportaven a Frana, es produ la desbandada, tots buscaven, enfollits, un lloc on protegir-se de les bombes i del foc de les metralladores dels caces enemics. En aquell infernal campi qui pugui es trob separada de la mare. La Maite s'endugu els infants ms petits a sota d'un tnel de desgus, a recer del bombardeig aterridor. L'Elvira estava aterrida quan el mestre basc l'empeny al fons d'un reguerot mentre xiulava la bomba que esclataria al mig de la carretera. El fred era intens i el vent de tramuntana ho sacsejava tot, asclant troncs d'arbres i arrencant marquesines. EL mestre basc duia un capot de soldat amb el qual abrig l'Elvira, que tremolava de fred i de por arrimada a la seva esquena. I all va comenar tot, per a mi. No vaig ser engendrada per un violador com m'havia insinuat gent de l'entorn familiar. Tampoc no sc fruit d'un acte d'amor, sin de la pietat i de la por. La Maite no ho va saber mai. Cinquanta-tres anys ms tard, la seva amiga Elvira li ho podia haver dit, per una mena de pudor i l'afecte per l'amiga d'adolescncia li ho va impedir. 'Des de Figueres no ens vam tornar a veure digu la Maite; en acabar el bombardeig vam enfilar-nos al cami i

dues hores desprs rem a Perpiny, on el delegat del govern basc ens tenia preparat un refugi de trnsit. El nostre dest era Anglaterra, on ja funcionava una colnia per a infants d'Euskadi. I vosaltres, Elvira, on vau anar a parar desprs de les bombes?' Aquell era el moment de dir la veritat a l'amiga, per contest: 'Vam tornar a casa. La mare em va trobar a la carretera morta de por i encara em va renyar per haver-me escapat, segons ella. Vam baixar a peu fins a Breda, on hi tenia uns oncles. Ens hi vam quedar uns mesos, fins que acab la guerra. El meu germ Andreu havia mort a la serra de Pndols. Quedvem la mare i jo soles. Tornrem al pis de Barcelona i la postguerra va ser ms trista que la guerra'. No li va dir, a l'amiga Maite, que a Figueres va quedar embarassada del mestre d'euskera ferit de guerra, al qual no torn a veure mai ms. I s que mai no ho diem tot perqu ens quedarem buits. Sempre guardem algun secret que no confessarem a ning, no perqu sigui inconfessable, sin perqu s part de nosaltres mateixos i revelar-los s autoamputar-se el cos i l'nima. Les quatre tardes al jard de Maite foren reps i blsam per al meu estat anmic, sotms a tantes batzacades. La Begoa compartia aquell assossegament a una certa distncia, mirant la seva mare contenta de ser amfitriona de l'nica amiga que tingu en la vida."