Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 8

EPICUR

LLETRES
TEXT REVISAT, INTRODUCCI 1 VERSI DE

MONTSERRAT ]DFRESA
PROF. A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

BARCELONA FUNDACI BERNAT METGE

1975

NOTCIA

PRELIMINAR

Aquesta Lletra, la ms breu de les. conservades per Digenes Laerci -ocupa els pargrafs 122-135 del llibre X de les Vides-, exposa els conceptes fonamentals de l'etica epicria i s, al mateix temps, l'niea que gaudeix d'una estimable qualitat literaria. Hi ha un desig d'efectes en I'estil, insolit en les altres dues obres que qoneixem d'Epicur, i que noms retrobem en algunes de les seves sentencies. El perode i la frase sn tractats acuradament i les mximes s'expressen de manera clara i fcil de recordar, pero el que ens impressiona en aquesta obra s, sobretot, el to: sembla que sentim la veu del bon amic, del vell mestre que ens vol convencer dolcarnent, i pensem en l'afirmaci de Seneca que les grans animes epicries no les va fer la doctrina sin l'assdua companyia del savi. Quant al contingut, la Lletra cornenca per un protreptic on s'exhorta al cultiu de la filosofa que, considerada com a salut de I'nima, s'obre a tots els homes sense distinci d'edat. Aquesta afirmaci d'universalitat s un dels aspectes originals de la doctrina, car el fet que tant el jove com el vell siguin considerats aptes per a gaudir dels benefcis de la filosofa, pressuposa l'abolici de l'aprenentatge previ de totes les 'txvaL que exigien les altres escoles. A continuaci Epicur, emprant el to d'aquell que a ms d'ensenyar vol persuadir, inspirant-nos confianca exposa les seves creences sobre la qudruple arrel de les desgracies humanes i el qudruple remei que ell ha trobat per a guarir-les: el recte concepte que hem de tenir sobre la divinitat (123"124), sobre la mort (125-126) i sobre all que realment sn el plaer i el dolor (127-131). D'acord arnb aquests quatre punts, es descriu ms endavant (132-133) la imatge del savi q.ue selecciona els plaers segons la relaci que guarden amb el dolor, comptabilitat que converteix la presumpta doctrina hedonista en un senzill i ascetic utilitarisme.

130

NoTCIA

PRELIMINAR

Desprs d'una darrera invitad a la pietat (134), l'epstola es clou amb una exaltaci de la llibertat de la voluntat humana, capac amb el seu esorc de canviar la desgracia en felicitar, i de convertir-nos cadasc de nosaltres en un rei enmig dels altres homes.

11 - EPlCUR. LLETRES

n=oz

MENOIKEA

LLETRA Epicur a Meneceu, salut.

A MENECEU

[l22J
EO'rLV 'r~v oihE

M~'rE

voe;

ne;

(J,v

pEAA't"(.)

4>LAooo4>Elv, yap 'fL()(lvov.

p~'rE

y-

pCilV untpxCilV yCilV ~ p~nCil TIlxpElvCXL eLeX 'r~V AaLOe; 'ra TItv'ra EXELV. 'rl'v

KOnL<t'rCil 4>LA0004>&)V' 'roO 4>LA0004>Elv EOTL 1:9 'r9 n&pXELv EtV()(L. 'r9 e'

oihE

alpOe;

OMIE(e;

ntpCilpOe;

npOe; 'rO K()('reX ~Ux~V


AyOV't"L TIpOe; yrptOKCilV pEAAV'"(lV.

b eE A~ p~ Kal

&'lP()(V ~ n()(pEAlJAu8'JcxL EUe()(Lpov(CXV VEcXl:n 'rOle; apa pEV pEAnav de;

&'lpcxv OpOLe;

&'lP()(V ~ PT]KTL PEv OTIle;

&'lOTE 4>LA0004>lJTOV OTICile; voe;

V,:, x o L ypOVTL,

&.y()(801e; K()(l TIao\'.iv XP~ otU1:fje; 10

XtpLV 'r&V yEyOVTCilV, OLa 'r~V &.4>0~(CXV 'r&V EUOotLpov(av,

TIOLOOVT()( 'r~V E:XOpEV,

E'LTIEP TIotpOOT]e;

&.TIOOT]e; 010 TItv'rot TIp.'r'rOpEV

'rO 'raTT]v

[123J

aA o OOL OUVEx&)e; TI()(P~y'(EAAOV,


OTOLXElot 'roO KaAi3e; l:fjv pEII 'rOV 8EOV l:9011 &.U'rplOV pf]'rE a4>8otp'rov 'rfje;

'rotO'rot

xo l TIph'rE vop('rfje; 15

K()(l pEATot, VCilV. TIp&TOV l:lll, aU'r9 pE'ra yap (01) &'4>8otpo()(e;

'r()(O'r'

EtVO<L OLotAap~tpf]'rE

xe.l potKtplOV

c:,e; ~ KOlV~ TIpOotn'rE' &'4>Botpo(ae; ElOlv' TIoUol EVo<py~e;

'roO 8EOO VT]Ole;

UTIEypcX4>T], pn8Ev potKotpl'rT]'rOe; otu'roO OE,otl:E. 4>UAt'r'rOUOlV 'r&V 8Eole;

eXvolKElOV 8EOl PEv 20

TIiv 010 'ro 4>UAtTTElV paKotpL'rlJ'rot YeXp otu'r&v eXoE~~e; 'r&)v eE Elolv OUK ElO(V' TIoU&v Eonv

OUVtpEVOV 'r~v

TIEPL au'rov ou '(ap oE,ote; eXU'

~ '(V&OLe;. o"(oue; o' otU'roue; aUTOUe; BEOUe; otl TIoU&)v

vopCl:OUOLV eXU'

OLOUe; vop(l:OUOLV. &.valp&v,

OUX b 'roue;

b 'rae;

TIpOOcXTI'rCilV. ~EuOE'le;

[[ 24.J
ili F 11

ou

yap

TIpOA~~Ele;

TIOAf]~Ele;

om, P! el Clem, Alex. : . B 11 6 il7]Xrt BP: el Clem. Alex. : codd. : VEWTp<> Clem, Alex. 11 21 (ol) Gass. 11 22 vOilil;ou",v codd. : voo,,'v Uso
7 V<>

4 tFP2:

[12'2] Que ning, mentre es jove, no vacil:li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es cansi. Car per assolir la salut de l'nima, mai no s's ni massa vell ni massa jove. Aquell que diu que encara no li ha arribat l'hora, o que ja li ha passat l'edat, s com si digus que per a la felicitar no ha arribat encara el moment, o b que ja li ha fugit. Que filosofin, per tant, el jove i el vell; l'un perque tot envellint es mantingui jove de felicitar grcies als records passats; l'altre perque pugui sser jove i vell alhora per la seva 'impertorbabilitat enfrant de l'esdevenidor. Ens cal meditar, dones, sobre les coses que ens reporten felicitar, car si la possem, ja ha tenim tot, i si ens manca, fem tots els possibles per posseir-la. [123] EIs principis que sempre t'he recomanat, practica'ls i medita'Is tot considerant-Ios com a mximes necessries per a assolir una vida felic, Abans de tot, considera la divinitat com un sser incorruptible i benaurat -tal com ens suggereix la noci comuna-; i no li atribueixis mai res de contrari a la seva immortalitat ni en discordanca amb la felicitat. Pensa'n com a veritables tots aquells atributs que contribueixin a . salvaguardar la benauranca juntament amb la immortalitat. Car els dus existeixen: el coneixement que en tenim s evident, pero no sn tal com creu la majoria de la gent, que els atribueix qualitats en discordanca amb la noc~que 'en . t. Per tanty no s impiu qui renega dels dus de la multitud, sin qui aplica les opinions de la multitud als dus, [124] car

133
'"[3v TIoH3v yap to(aLe;

n soz

MENOIKEA

LLETRA A MENECEU

133

TIEP 8E3V &.TIO.plcrELe; Ev8EV al yLcr'"[aL P.>Ar.l~aL EK 8E3V ETICxyov'"[aL KaL &..pAELaL, '"[ale; otKELOEVOL OLa TIaV'l:Oe; &.pE'"[ale; ,"[~Ue; elO(Oue; OE EV '"[0 VO(l;ELV T)8EV TIpOe; ~&e; E1vaL -rv 08EV yv3O'Le; &p8~ '"[00 T)8ll:v E1vOlL &.AAa '"[ov 'I:~e; &.8avOlO'(0lC; EV'"[tI> l;fjv OELVOV EV '"[0 p.~ [,~v 8tva'"[ov oux
10

[a'hLCXL '"[Ole; KaKOle;J

&'noox ov-rco., TICXV ~ '"[OLOO'"[OV &.H-rp LOVvo P.U:;OV'rEC;. '"[o &'e; ~UV8tl;E 5 8lVOl,"[OV'ETIEt TI&V &.ya80v KOlLKaKOV Ev aLcr8~O'EL' cr'"[pT)crLC; o Ecr'rLV atcr8~O'Ee.:>e; o 8va'"[0e;. TIpOe; ~&e; 'rOV 8lVOl'rOV&.TIOAauO''rov TIOLEl '"[o '"[~e; l;e.:>~e; 8vr-rv, OUK CXTlELpOV TIpocr,"[L8Elcra xpvov &..pEAOVT) TI80v. [r2J OU8EV ytp Ecrnv

'"[0 KOl,"[ELAT).pn YVT)ale.:>e; '"[o T)OEV \mtpXELv liELVV' l.\O''rE 4'r(XLOC; el Aye.:>v OEOLvaL 'rov on AUTI~crEL TIOlpC:W&.H'

lS't:L AuTIEl P.AAe.:>V. yap TIOlpOV OUK o

EVOxAEl TIpOO'ooKeilP.EVOV KEV)e; AUTIEl. '"[o .ppLKe.:>oO''ra'l:ov o~v 'l:3v KaK3v ~Ete; TIpOe; Ecrnv,

8tVOl'"[0e; OU8EV TIpOe; ~ /X ETIELO~ TIEp o'"[av p.ll:v 15 e;,

QP.EV,

8va'"[0e;

ou TIpEO''t:LV' O'rClV o'

8tva'"[Oc; TIapn,

'l:8' ~p.Ete; OUK EO'P.V. O{'"[Eo~v TIpOe; ,"[~Ue; l;3l/'rtc; EO''"[LV o{'rE 'l:OUe; '"[E'"[EAEU'"[T) K'"[ae;, ETIELO~ TIEp TIEpL oue; p.ll:v OUK 01 o' OUK,"[LElO'(v. &.n' 01 TIoHoL 'rov 8&.VOl'"[OV O'rE p.ll:v

&'e; P.YLcr'"[OV'"[3v KOlK3v .pEyOUcrLV, O'rE OE &'e; &.VtTIClUO'LV 'r3v 20 EV '"[0 l;~v '"[EhaL l.\crnEp (KaK3v alpoOl/'raL.

[1 26J

el OE 0'0.p0e; o{TE TIapOlLo{TE yap aU'r0 KaKov EtVOl( 't:L '"[o p.~ l:,fjv. '1:0 ~OLO',"[OV

'"[o l;fjv)

O{'"[E .pOP.>E'L,"[ClL ~ l;~v' '"[O

TIpocrlO'Ta,"[OlL '"[o l;fjv O{'rE oo~tl;E't'aL alpEhOl,L,

OE '"[o O'L '"[(ov OU '"[o TIAElOV TItv'"[e.:>e;&.Ha

o rco KaL xPVOV ou '"[OV P.~KLO',"[OV &.AAa '"[ov ~OLO''rov 25

lCapTI(l;E'"[(H.

o OE

TIOlpayyHAe.:>v

'"[ov EV vov

1C00A3e; l:,fjv, '"[ov EtVOlL P.EA~o

OE ypOI/'rOl lCaA3e; KOl'"[acr'rp.pELV Eu~8re; Ecr'rLv ou P.VOVOla 'r0 'tfje; l;e.:>~c; &.crTIOl V, &.Ha ICOouk '"[o '"[~V au't~v O',"[ '"[T)V '"[00 1C00A3C; l:,fjv KOll '"[00 1C00A3C; &TI08VlO'ICELV. TIOAU aE

xdpe.:>V lCal ti Aye.:>V(Tgn. 425, 427) lCaAov EV ~ .p0VOll,

2 [lXtn'1' 't"O'i, lteLlto'i,] secl, Diano Arrighetti : a om. Co : IXlTilX , (~).o:. ~WV) ,o'i; )(o:xo'i, (XlXl w<peAUWV ,o'i, ciyIX60r~) Pbilippson " 9 rrupov Aldoban : rropov codd. 11 J1 rrlXpov pl : rrapwv BFpl " 14 TCPOuooxw~evov BP: .0 ot rrpo<;o. F 11 (5 oMEv BP: OOEV F 11 11'22 ()(IX)(WV .. ' ~ijv) USo 11 '4 1jo,u,ov codd. ,1jOIOV USo 11 30 XEipwv B1FP : Xe'ipov Bl

"eL,

no sn intucions, sin presumpcions vanes, els judicis de la gent vulgar en referir-s'hi, segons els qualsels majors mals i els avantatges ms grans provenen dels dus, car aquests, lliurats contfnuament a les seves propies virtuts, acullen i es fan estimar pels seus semblants, i consideren estrany tot allo que no s'hi acorda. Acostuma't a pensar que la mort pera nosaltres no s res, car tot el b i el mal resideixen en les sensacions, i precisament la mort s la privaci dels sents.Per tant, el recte coneixement que la mort no s res per a nosaltres ens fa agradable la mortalitat de la vide: no perque hi afegeixi un temps indefinit, sin perqueens desembarassa de l'enyoranca desmesurada de la immortalitat. [125] No hi ha res temible a la vida per a qui esta convencut que el no viure no guarda tampoc res de terrible. De manera que s estpid aquell que confessa tmer la mort no perque li dolgui en el moment que es presenti, sin perque, preveient-la, experimenta dolor: ear allo que en presentar-se no ens pertorba, no t sentit que ens angoixi durant l'espera. El ms terrible deis mals, la mort, no significa res per a nosaltres, perque mentre som vius, ella noexisteix; i quan ella s present, nosaltres ja no hi som. Aix dones', no s real ni per als vius ni per als morts, perque, dels primers, n'est allunyada i, quan s'apropa al segons, aquests ja han desaparegut. Malgrat aixo, la majoria de persones tan aviat defugen la mort com el ms gran dels mals, com la demanen per remei de les desgracies d'aquesta vida. [126] Pero el savi ni demana la vida ni defuig de deixar-la, perque ni per a ellel viure s un mal, ni considera tampoc un mal la mort. 1 aix com entre els aliments no escull els ms abundants, sin els ms agradables, de la mateixa manera el temps que li s rns dele no s el ms llarg, sin el ms intens de plaer. A:quell qui exhorta el jove a una bona vida i el vell a una bona mort no t seny, no sols per totes les coses agradables que la vida inclou, sin perque la meditaci i l'art de viure i de morir b sn una sola cosa. 1 encara pitjor qui diu:

134

nr-oz

MENOIKEA

LLETRA A MENECEU

134

<!>VTCX OTtCilC;lSKlOTCX TtACXe;, Aiocxo m,p~ocxL. O'

[127 Er p.Ev yap TtETtOlB~e; TOOT <!>'l0l, Tt&e; OUK &TtPXETCXl EK nO l;~v; EV T>(P.9 y&p CXUT9 TOOT' ltonv, E'LTtEP ~v (3E(3oUAEUP.VOV CXUT9 (3E(3CX(Cile; Er /lE P.CilK'p.EVOe;, p.CTCXlOe; TOLe; EV
OUK ETIlOEXop.VCle;. 5 Mv'l P.OVEU'tOV /lE &.C;'to p.nov oelTE ~ P.hEPOV OUTE mxV'tCilC; oux ~P.hEpOV, '(vcx P.~TE mXvTCile; TtpOOP.VCilP.EV &.e; EOP.EVOV P.~TE &Ttd.Tt(l;CilP.EV &.e; TtcXVTCile;OUK EOP.EVOV. 'AVCXAOYlO1:OV /lE &.C;'t&v ETtlBuP.L&V cxl p.v dOL <!>UOlKCX(, cxL /lE KEVCX(. KCXL T&V <!>UOlK&V cxL p.b &vcxyKOllcxl, cxL oE t>UOlKCX( !O p.vov T&V /l' &VCXYKCX(CilV p.Ev TtpOC; d/lcxLP.OV(CXV ErOLV &vaycxL KCXLCXl, /lE TtpOe; 't~v nO o'p.cxnc;" &oXA'l0lcxv, cxL/lE TtpOC; cxfno cxL 'to l;~v. [128J TOTCilV y&p &TtAaV~C; BECilp(a Ttaoav CX'(pEOlV KCXL t>uy~v EmxvcXyELv O't/lEv ETtL 1:~V 't00 o'p.aToc; Y(ElCXV KCXlT~V 't~e; quX~C; (hcxpcx~(cxv, ETtEl 1:00n TOO p.cxKap(Cile; l;~v Eon 15 'tHoC;. -rc-rcu yap XpLV TtVTCX TtpcX'tTOP.EV, 011CilC; P.~TE &Ay&P.EV P.~TE Tcxp(3&P.EV o'tcxv /l' &11CX~TOOTO TtEPL ~p.ae; yvTjTaL, AETCXl Ttac; T~C; quX~C; XElP.'V, OUK ltxoVToC; nO l;cpou l3a/l(l;ElV &.C; TtpOC; EV/lOV n KCXLl;TjTElv ETEpOV ~ 'to T~C; qux~e; KCXL't00 Oc::,P.OlTOC; &ycxBov OUP.11ATjp'OETCXL. TTE y&p ~OOV~C; 20 XPE(CXV ltX0P.EV OTav EK -ro p.~ TtCXpELVCXl :~V ~OOV~V &AY&P.EV 1 (OTCXV /lE p.~ &AY&P.EV,) o13Kn T~C; ~/lov~C; /lEp,E8cx. KCXL /lla TOO'tO T~V ~/lov~v apx~v KCXlTHoe; AyOp,EV E'tval TOO P.CXKCXp(CilC;l;~v TCX1:TjV yap &ycxBov Ttp&TOV KCXLOUyyEVlKov EyVCilP.EV, [129J KCXL aTto TCX't'le; KCXTcxpxp.EBa TtcXo'lC; CXLpOECile; KCXL:l5 t>uy~c; KCXL ETtL 'tCXT'lV KCXTCXVT&P.EV KCXVVl T911BEL &.C; 11av &ycxBov Kp(VOVTEC;. KCXL E11d Ttp&1:0V aycxBov -rc-ro KCXL Op.t>uTOV, /lLa 'tOOTO KCXL013 TtiXocxv ~/lov~v cxLpop.EBcx, aAA' EO'tlV OTE TtOAAaC; ~/lovaC; TtEpI3CX(VOP.EV, OTCXV11AE10V ~p.1v TO /luoXEPEC; EK n1:CilV ~11Tj'tCXl" KCXL TtOnae; &AyTjllvae; ~/lOV&V Kpd'tTOUC; vOP.(l;OP.EV, ETtEL/laV p,dl;Cilv ~p.tv ~oov~ TtCXpcxKoAouBft TtOAVV Xpvov TtOP.E(VCXOl 'taC; aAyTj/lvCXC;. 11aocx o'lv ~/lov~ /lla 'to t>OLV ltXElV OlKE(OIV ayotBv, 013 Ttaoex p,VTOl cxlpE't~
6 o rs 'J.Tepov P' : om. BFPIZ : ora mivTw, 1)J.Tepov <l> 11 9 a! J.Ev ecr1v <l> 11 14 rravciyHv B'P' : 1tavayaylv BIFP' 11 , T~, <jvX~, B' : om. BI: TOV crWJ.aTo, FP 11 lO TDV BF: ro TDV P; crvJ.rrA1)pwcrETal BI : aV.trrA1)pWu1)rat B'P : aVI.trr"A1)pw61jcrnat F 11 11 (ciTav o J."J<XAywJ.ev) Gass, ",8 (ai o BP' : )tai FpI 11 29 -!J.lV om. F1

s bell no haver nascut, pero, puix que s'ha nascut, travessar les portes de l'Hades com ms aviat millor. [127] Si ho diu convencut, per que no abandona la vida tot seguit? En t tot el dret, si s'ho ha pensat b. Contrariament, si s una facecia, tracta amb banalitat afers que no en demanen. Recordem tamb que l'esdevenidor no s nostre, pero tampoc no ens deixa de pertnyer del tot. Per tant, no hem d'esperar-lo com si s'hagus d'acomplir amb tota seguretat, ni hem de desesperar com si no hagus de realitzar-se mai. Igualment, s'ha de saber que dels desigs, els uns sn naturals, els altres vans, i entre els naturals, n'hi ha que sn necessaris i altres solament naturals. Dels necessaris, els uns sn indispensables per a assolir la felicitat, altres per al benestar del cos, altres pera la vida mateixa. .[128] De manera que si els coneixem b, sabrem relacionar cada elecci o cada refs a la salut del cos o a la tranquillitat de l'nima, car aquesta s la finalitat d'una vida Ielic, i en vista d'aix realitzem totes les nostres accions, per no sofrir ni sentir torbaci. Tan aviat dio possem, qualsevol tempestat de I'nima s'asserena, i l'home ja no t res ms per a desitjar, ni cerca altra cosa que li curulliel b de l'nima i del coso Car, del plaer, en tenim necessitat quan sofrim per la seva absencia, pero quan no sentim dolor, tampoc no el necessitem. Per aixo diem que el plaer s el principi i la fi de la vida felic, perque I'hern reconegut com a b primer i congenit, [ 129] a partir del qual iniciem qualsevulla e1ecci o aversi, i ens hi referim jutjant els bns segons la norma del plaer i del dolor. 1 puix que aquest s el b primer i connatural, per aquest motiu no escollim tots els plaers, sin que de vegades renunciem a molts, quan se'n despren una incomoditat encara ms gran. 1 molts dolors els considerem preferibles als plaers, si ens reporten un plaer encara ms gran quan ms temps hagim suportat el dolor. Cada plaer per la seva propia naturalesa s un b, pero no tots s'han d'escollir. De ma-

30

135
K0l8!. TIEp T~

nr-oz
KOll eXAyr/)cl>V TIexaOl

MENOI KEA KOlKV, o TIexOOl /)E &El <!'EUKKOll au.t<!'EpVK0l8~KEL" &<; KOlKt;>, Xpvou<; T~V

LLETRA A MENECEU

135

TIE<!'UKULOl. ydtp .tyOl

[130]
Tt;> .tEv

Tft

.tVTOL

au.t.tETp~aEL

Tc.:>V KOll tiau.t<!,pc.:>v Xp~.tE80l Tt;> /)E tiY0l80v

BAIJIEL &<;

TaOTOl &y0l8t;>,

TI!.VTOl KpLvELV KOll

eXy0l8t;> KOlT!. TLva<;

KOlKt;> To{f.tTTOlAW vO.tL~O.tEV,

OlT!.pKELOlV /)E

OX lVOl TI!.VTc.:>e; TOL<; HYOL<; OTL tj/)LaTOl TToAuTEAELa<;

.tE8 01. eXH' ,

OTTc.:><; dtv .t~ 1tXc.:>.tEV Tdt TToH, yvralc.:><; /)E.tEVOL,

XpcbTOL<; ALyOL<; XP(&TIoAOlTIXv XUAol


10

.tE80l, TIETIELG.tVOL ETIpLaTv tarv aTL,

ouo cv o l tjlCLaTOl TOlTr<; TIOAUTEAEl

KOll OTL TO .tEv <!,uaLKov 0'( TE ALTol

TO SE KEVOV /)uaTIpLaTov.

/)LOlLTTI T~V ~/)OV~V

TIL<!'POUOLV OTOlV cXTIOlV TO KOll .tX~Ol KOll /)G:>P T~V V/)c.lV TL<; OlTdt
TIpOa-

&AyOOV KOlT' 1tV/)ELOlV EE,OlLpE8jl' &KpOT!.TrV EVyKrTOlL. &TIO/)(/)c.:>aLV ~/)OV~V TO OUVE8L~ELV Blou

[131J
TIEL/)dtv

O~V V TOlL<; &.TIAOlLe; KOll O TIOAUTEaU.tTIArpG:>TLKOV c'XOKVOV TIOLEl TOV TXrv &<!,Bou<; KOll TIpOe; Tdt<; c'Xv8pG:>TIOV xed KpEhTOV T3v s<; 20

AaL /)LOllTOlL<; KOll yLELOle; an eXvOlyKOlLOl<; TOO TOL<; TIOAUTEAaLv ~.tX<; /)LOlTl8raL XP~OEL<;

15

K /)UXAEL.t.tTG:>V KOll TIpo<; T~V

TIpOOEPXOl.tVOL<; TIpXELv, ~

TIOlpOlaKEu~EL. O Tel<;

aoTOlV
TLVE<; na80lL TEe; T3V BLov,

o~v

AyG:>.tEV ~/)ov~v KOll Tci<; v KOll &Hdt OX

TAo<;

eXacbTG:>v ~/)ova<; eXyVOOOVTE<; .tEVOL Vo.tL~OUaLV,

&TIOAOlOEL KEL.tVOl<; AyO.tEV, b.tOAOyOOVTE<; eXAyELV KOlTdt O3.tOl .t~TE Taplh-

KOlK3<; K/)EX-

TO .t~TE

KOlTa IJIUx~V. O/)' tiTIOAOlaEL<; tiHa

[132]

O ydtp TITOL KOll K3.tOL ouvatp KOll yUVOlLK3V TpTIEl;Ol O/)' tX8G:>v TOV ~/)UV

cvKal

TIOll/)c.:>v

c'XHG:>v OGOl <!,PEL TIOAUnA~<; v~<!,G:>v AOyLa.to<; KOll <!,uy~<; tiY0l80v KOlTOlAOl.tBvEL KOll Ta<;

YEvv~ TIor<; KOll

25

0lt'"C(0l<; E,EpEuv3v

OllpaE)<; Tdt<; IJIuxa<; T~ .tyLaTov TIPXEL /)L/)aKouoOl

KOll Ta<; ME,Ol<; E,EAOlV)V E, Sv TIAELOTO<; 8puBo<;. TOT)V /lE TIeXVT)V eXpx~ <!,pvraL<;' /)LO KOll <!'LAoao<!'(Ol<; ~fjv TL.tLcbTEpOV &'PETOl(, 30

<!,pvraL<;,

E, ~<; Oll AOLTIOll TIXaOlL TIE<!'KOlaLv (oME <!'pov(.t)<; Kal

&<; OK i10TLV ~/)c.:>e;

c'XVEU TOO <!,povL.tc.:><; KOll KOlA3<; KOll /)LKOll)<;)

KOlA3<; KOll /)LKOl()e;,

,-2 q>VY."':7i BPI: q>Vl<Tll<' P in m. 11 < ,00Il7rciJ..lV pz : r ElLm'Alv F : Ih' Civ rrciAlv B : .lLrrCl.AlV Uso 11 6-7 XPWlL&ex codd. : cipY.wlL6cx Cobet 11 '7 rrpolTPxoILVOl~ BP: 7rPOlTPXOILvOV, <P 11 19 <P: .wv BFP 1124 cirroAex UEl~ BFP : cirrOACXlTl~ <P et Uso 11 25-26 "]OVV xex, YVVCXtOV ~OV "1l"OLOVlTlV<P 11 27 ~ c1v B<P: om. FP : ciq>' 00 Z 11 lO rrciPXl om. F 11 l' litociuxovlTex Uso : OlMITl<oVITCXl BFP 11 ,. (ovo, , O'lCXlW~) Stepb.

.a~

,a~

nera semblant cada dolor s un mal, pero no sempre s'ha de defugir el dolor. [130] A mesura dels guanys i perjudicis s'ha de jutjar sobre el plaer i el dolor, car de vegades el b es converteix en mal, i d'altres el mal s un b. La independencia, la considere m un gran b, no perque sempre ens hgim de conformar amb poc, sin a fi que, si no possem gaire, el poc ens sigui sufcient, car estem convencuts que de l'abundor en gaudeixen ms dolcament aquells que mnimament la necessiten, i que tot el que la naturalesa demana s fcil d'obtenir, i difcil allo que representa un caprici. Els aliments frugals proporcionen el mateix plaer que els requisits, quan satisfan plenament el dolor que causa la fretura; [131] i el pa i l' aigua produeixen el ms gran plaer quan se 'n nodreix qui en t necessitat. Estar acostumat a una alimentaci lleugera i no complicada s saludable, i ajuda l'homea sser diligent en les ocupacions de la vida; i si a intervals participem d'una vida ms luxosa, ens trobem en ms bona disposici envers una vida d'aquesta mena i ms intrepids enfront de la sort. Quan diem que el plaer s l'nica finalitat, no entenem els plaers dels dissoluts o dels crpules, tal com alguns que desconeixen la nostra doctrina o no hi estan d'acord o la interpreten malament, sin el no sentir dolor al cos ni trasbals a l'nima. [132] Car ni els banquets i les festes contnus, ni el gaudir de jovenets i dones, ni els peixos ni altres aliments que ofereixen les taules ben servides ens fan la vida agradable, sin el judici encertat que examina les causes de cada acte d'acceptaci o de refs i sap guiar les nostres opinions lluny d'aquelles que omplen l'nima d'inquietud. D'aix n's principi i mxim b el seny, i per aquest motu el seny -origen de totes les altres virtutss ms apreciable que la mateixa filosofa, i ens ensenya que no existeix una vida felic sense sser al mateix temps assenyada, bella i justa, ni s possible viure amb prudencia, bellesa i justcia, sense sser

felic.

/
136

npo~

MENOIKEA

LLETRA A MENECEU

136

c'XVEV -roO ~&c.l<; aUflTlE<>lCcxaL yap ICcxl -ro l;fjv ~Clc.l<; "t"o"t"c.lVEa-rlv

cxl .xpE"t"cxt -rf l;fjv ~&c.l<;,

clc:)(41pLa"t"Ov. &la Tlcxv"t"o<; .x<>Bc.l<; -rAo<;, ICcxl "t"o "t"E ICcxl EOTlOLOtACXflB&.vov"t"o<;, 5

[13J] 'ETlEt

"t"lvcx VOflll;EL<; ETvCXL ICpEt"t""t"OVCX "t"00 ICcxl rrsp],

BE(.)V oaLcx ooE,&'l;ov"t"o<; ICcxl TlEpl Bcxvehou

EXOV"t"O<; ICcxl -ro "t"fj<; <>aEc.l<; ETllAEAoyLaflvou flEV "t"(.)V.xycxB(')v Tlpcx<; cb<; Ea"t"LV EoauflTlA~pc.l"t"V
'\

pLa"t"oV't&LCXACXflTlA~pc.l"t"V--rE ICcxl EOftpLa"t"ov "t"o &E "t"(.)V ICCXIC(.)V ~ XP6vouC; cb<; liE tm "tLVc.lV &EaTl"t"LV dacxyoflvT)V

~ TlVOUC; EXEL BpcxXEl<;, "t"~V Tl&.V"t"c.lV EyyEA(.)V"t"OC;


10

(EtflcxPflVT)V ICcxlfllAAOV ti flEv ICCX"t"' .xV&.yKT)VytvEaBcxLAyoV"t"OC;), ti &E .xTlO "t"XT)C;, ex &E TlCXP' ~fllC; &La "t"O "t"~V flEv clc:vUTlEBuvov ETvCXL, "t~v &E "t"XT)V &a"t"Ot"t"ov opav,"t"o ~flaC; .x&aTlo"t"ov .xV&'YKT)V &E TlOtp'

9 Kcxl "t"o flEflTl"t"ov

ICcxt-ro Evcxv"t"lov TlCXpCXKOAOU15

BELV Tl<>UKEV [134] (ETlEl KPEh-rov ~v "t"f rrsp l BE(.)V flB9 KCX"t"CXKOAouBElV "tfj "t"(.)V<>uaLK(.)V ElflCXpflvn &OUAEELV' o flEv ~ . yap EATll&cx TlCXpcxL-r~aEc.l<; UTlOyp&.<>EL BE(.)V &ux "t"LflfjC;, ~ &E UTlOAcxflB&.vc.lv (O8Ev yap &"t"eXK"t"c.l<; BEf &.TlcxpOtl-rT)"t"OvEXEL "t"~v &.V&.YICT)V), "t"~v M: "t"XTJv OelTE BEOV cbC; 01 TloAAol vOflll;ouaLV Tlp&."t-rE-rCXl) oelTE &BBcxLOV cxhlcxv (OOK) O'LE"t"OtlflEv yap .xyaBov ~ KCXKOVEtc -rcx"t"T)<; TlpOC; -ro flcxKaplc.l<; l;fjv .xvBpmoL<; &l&oaBcXL, .xpXaC; flV"t"OL flEyeXAc.lV a:YOtB(.)v ~ KaKQV UTlO "t"a"t"T)<; xopTJyElaBaL)

20

[13 5]

KpEL-r"tOV EtVCXL vOflCl;oV"t"o<; EOAoyta"t"c.uc;

a:"t"uXElV ~ .xAoyla"t"c.u<; EO"t"UXElV' BA"t"LOV&' a\'J EV "t"aLe; Tlp:E,EaL "to KcxAI;)<;KplBEV op8c.u8fjvCXl eha "tcxulv. T cxO"t"a o\'Jv ICcxl"t"a "t"O"t"o e; aUyyEvfj L ~flpa<; Kal VUK-rO<; TlpO<; (-rE) TlO"t"E oel8' UTlap o eI"t" ovap , Ev a:vBpmol<;. &.8CXVeX"t"Ol<; a:ycx80Lc;.
I n;; B2P : T BI : TOV F 11 8 ~paXEr<; BP : ~paocrrtlV et ~paxcrT1lv FI 11 9 yYEAWV10<; Bailey : 6:yyAO",O<; BF : 6:yyEAWVTO<; P! : 6:yyEAWVTO<; P2: yEAWVTO<; Uso : post 6:yyD.Ao"O<; lacunam indicavit Uso 11 10 (EiJ.CI:p.tV7)V xal .taAAOV c'i .tEv xc",' (iv6:yx7Jv yiVEcrOa., AyOVTO<;) Uso 11 12 "-VVTW':'OVVOV BpI : ~TtEO'JVOV FP' 11 15 xaTlll<OAOVOE'V BPI: "-"OAoVaE'V Fpz 11 18 oOEv BP : OOEv F 11 19 (00x) USo 11 II vo.ti~o"o<; USo : vOiJ.i~wv BP: VO.ti~HV F 11 25 crWVTV Gass.: EavTov codd. 11 26 (TE) USo 11 28 ~WV B': ~WOV P: 1;wov el F

flEA"t"CXTlpOe; aEcxu"t"ov l;~aElC; &E Q<; BEo<;

25

-rOV OflOlOV aEcxu"t"f, Kal oM[,QV &vBpc.uTloe; EV

&lcx"t"cxpaxB~an,

ooBEv yap EOlKE 8vT)"t"f [,99

Car les virtuts sn connaturals a la vida felic, i el fet de viure felicment va sempre acompanyat de la virtut. [133] Perque, qui podries considerar superior a aquel1 que t opinions piadoses envers els dus i es mostra impvid en relad a la mort, que coneix que s el b segons la naturalesa i t clara consciencia que el lmit dels bns s fcil d'assolir i el lmit dels mals, al contrari, s de curta durada o b comporta penes l1eugeres, que es burla del dest que alguns consideren senyor absolut de totes les coses, afirmant que algunes es produeixen per necessitat, altres casualment, altres, en fi, depenen de nosaltres, car veu que la necessitat s irresponsable, I'atzar inestable, en canvi la nostra voluntat s lliure i per aquest motiu digna de rnereixer retrets o lloances? Gaireb era millor creure en els mites sobre els dus que sser esc1au de la predestinaci dels fsics; car aquells ens procuraven l'esperanca de poder commoure els dus per mitj de les ofrenes; el dest, en canvi, s implacable. 1 el savi considera la fortuna no com una divinitat -tal com creu la majoria de la gent-, car cap acte dels dus no manca d'harmonia, ni com una causa no fonamentada en la realitat, ni creu tampoc que reporti als bomes cap b o cap mal referent a l1ur vida felic, sin tan sols que la fortuna s l'origen de grans bns i de grans calamitats. [135] El savi creu que val ms sser assenyadament desgraciat que insensatament felic, pero en les' nos tres accions s preferible que rexi el bon consell. Totes aquestes coses i d'altres similars, medita-les dia i nit en el teu interior i en companyia d'alg que se t'assembli, i mai, tan despert com en somnis, el teu esperit no sofrir torbaci, sin ben al contrari, viurs com un du entre els homes. Perque no s'assembla gens a un mortal l'home que viu entre bns que no moren.

o,a-

You might also like