EX

PO

2 1 9 1 12 20

SICI

EscriurE En tEmps difcils

AvEll Arts-GEnEr pErE cAldErs JosEp fErrAtEr morA JoAn sAlEs

1912 2012

Avell Arts-Gener Pere CAlders JoseP FerrAter MorA JoAn sAles

ESCrIurE En tEmPS dIfCIlS

EscriurE En tEmps difcils

EscriurE En tEmps difcils

Nixer eN uN pas que reNeix, 1912-1931
Avell Arts-Gener, Josep Ferrater Mora, Pere Calders i Joan Sales neixen el 1912. Quan aquests escriptors tenen un any, lInstitut dEstudis Catalans publica les Normes ortogrfiques. Els quatre infants formen part de la primera generaci que accedeix normalment a ls de la gramtica catalana posada al dia per Pompeu Fabra. El 1914 es crea la Mancomunitat Catalana, el primer embri de poder poltic catal des de 1714. Creixen en ple Noucentisme. La poesia de Josep Carner, la filosofia dEugeni dOrs i la prosa de Josep Pla formen part de les seves lectures juvenils. Pere Calders i Avell Arts-Gener sn companys de classe des dels tres anys a lescola mossn Cinto, una de les ms avanades del moment. Sn educats en catal i ens els valors de la llibertat, la solidaritat i la cincia. En guarden un record magnfic.

avell arts-geNer pere calders Josep ferrater mora JoaN sales lexili: coNstruir el geNi eNmig del desert (1939)
Marxen amb 27 anys i la salut malmesa per les dures condicions dels darrers mesos de la guerra civil. Pere Calders i Avell Arts-Gener troben acollida a Mxic. Josep Ferrater Mora passa primer per Cuba, sest uns anys a Santiago de Xile i sinstalla finalment als Estats Units el 1949. Joan Sales recala primer a la Repblica Dominicana i desprs a Mxic. Per a tots ells comena un exili en qu malden per conservar la vocaci descriure en catal sense cap possibilitat de poder ser llegits. Escriuen en catal en temps difcils. Labnegaci amb la qual senfronten a aquesta tasca difcil contrasta amb la bona acollida que Amrica dispensa als exiliats de la segona repblica espanyola. La idea del retorn s present durant tot lexili. Joan Sales aconsegueix de tornar el primer lany 1948. Pere Calders i Avell Arts-Gener no retornen fins al 1962 i el 1965 respectivament. Josep Ferrater Mora fa estades destiu a Catalunya, per no shi torna a installar mai.

el retorN i la coNsagraci
Joan Sales s el primer a obtenir un xit aclaparador amb la seva novella sobre la guerra civil espanyola Incerta glria (1955). Josep Ferrater Mora, arriba a Santiago de Xile el 1941 greument malalt de laparell respiratori, per continua treballant en el seu Diccionario de Filosofia. No s fins als anys 1949-80, com a professor universitari als Estats Units, que obt prou temps i estabilitat per anar engrandint el diccionari que ser la columna vertebral de tot el seu pensament filosfic. Pere Calders esdev un autor conegut arran del muntatge teatral dels seus contes, Antaviana (1978-79), realitzat per Dagoll Dagom; i Tsner (nom artstic dAvell Arts-Gener) ho ser desprs amb lxit de les seves memries Viure i veure (1989-1996), i tamb a travs dels seus mots encreuats. Sn uns xits llargament treballats en silenci, i tot sovint entre privacions. Tots ells deixen un llegat imprescindible per a les lletres i per a la filosofia catalanes de la segona meitat del segle XX.

uNa guerra a la flor de la vida 1931-39

Durant la Segona Repblica (1931-39) Josep Ferrater Mora acaba els seus estudis de Filosofia i Lletres. Pere Calders i Avell Arts-Gener, els de Belles Arts, i Joan Sales, la carrera de dret. s el temps descriure i publicar les primeres obres. Avell Arts-Gener i Pere Calders collaboren en els nombrosos diaris en catal, hi dibuixen i hi escriuen acudits; llegeixen la literatura innovadora i imaginativa del grup de Sabadell. Joan Sales esdev militant comunista per es desenganya progressivament daquesta ideologia. El cop destat feixista i la guerra civil de 1936-39 canvien radicalment la vida daquests joves. Combaten

amb lexrcit republic. Quan el 1939 simposa el feixisme, els trobem en un exrcit que fuig: Joan Sales ns un comandant, Avell Arts-Gener un tinent coronel, Josep Ferrater Mora pertany al servei dintelligncia, i Pere Calders s un sergent cartgraf. Ho han perdut tot, per sobretot es troben mancats de la possibilitat de desenvolupar una obra normalment: Catalunya ha perdut les seves institucions i el catal s prohibit per la dictadura. En el cas de Joan Sales la guerra consolida un canvi de pensament cap a un existencialisme catlic que es pot resseguir en les seves Cartes a Mrius Torres, on comenta amb estupor els assassinats de capellans al front dArag a mans de la Federaci Anarquista Ibrica.

1.1Acudit de Pere Calders publicat a LEsquella de la Torratxa el 5 de novembre de 1937 falta 1.2 Acudit publicat l1 doctubre de 1937. A ms del joc de paraules dels ous, cal entendrel tenint en compte que la venda dels ous estava vigilada a causa del racionament. Falta 1.3 Coberta del llibre dacudits. Falta 2. Joan Sales, a la dreta, durant la guerra civil falta

EX

PO

2 1 9 1 12 0 2

SICI

EX

PO

2 1 9 1 12 0 2

SICI

ESCrIurE En tEmPS dIfCIlS

lexili: coNstruir el geNi eNmig del desert (1939)
Marxen amb 27 anys i la salut malmesa per les dures condicions dels darrers mesos de la guerra civil. Pere Calders i Avell Arts-Gener troben acollida a Mxic. Josep Ferrater Mora passa primer per Cuba, sest uns anys a Santiago de Xile i sinstalla finalment als Estats Units el 1949. Joan Sales recala primer a la Repblica Dominicana i desprs a Mxic. Per a tots ells

Avell Arts-Gener Pere CAlders JoseP FerrAter MorA JoAn sAles

comena un exili en qu malden per conservar la vocaci descriure en catal sense cap possibilitat de poder ser llegits. Escriuen en catal en temps difcils. Labnegaci amb la qual senfronten a aquesta tasca difcil contrasta amb la bona acollida que Amrica dispensa als exiliats de la segona repblica espanyola. La idea del retorn s present durant tot lexili. Joan Sales aconsegueix de tornar el primer lany 1948. Pere Calders i Avell Arts-Gener no retornen fins al 1962 i el 1965 respectivament. Josep Ferrater Mora fa estades destiu a Catalunya, per no shi torna a installar mai.

Nixer eN uN pas que reNeix, 1912-1931

Avell Arts-Gener, Josep Ferrater Mora, Pere Calders i Joan Sales neixen el 1912. Quan aquests escriptors tenen un any, lInstitut dEstudis Catalans publica les Normes ortogrfiques. Els quatre infants formen part de la primera generaci que accedeix normalment a ls de la gramtica catalana posada al dia per Pompeu Fabra. El 1914 es crea la Mancomunitat Catalana, el primer embri de poder poltic catal des de 1714. Creixen en ple Noucentisme. La poesia de Josep Carner, la filosofia dEugeni dOrs i la prosa de Josep Pla formen part de les seves lectures juvenils. Pere Calders i Avell Arts-Gener sn companys de classe des dels tres anys a lescola mossn Cinto, una de les ms avanades del moment. Sn educats en catal i ens els valors de la llibertat, la solidaritat i la cincia. En guarden un record magnfic.

el retorN i la coNsagraci
Joan Sales s el primer a obtenir un xit aclaparador amb la seva novella sobre la guerra civil espanyola Incerta glria (1955). Josep Ferrater Mora, arriba a Santiago de Xile el 1941 greument malalt de laparell respiratori, per continua treballant en el seu Diccionario de Filosofia. No s fins als anys 1949-80, com a professor universitari als Estats Units, que obt prou temps i estabilitat per anar engrandint el diccionari que ser la columna vertebral de tot el seu pensament filosfic. Pere Calders esdev un autor conegut arran del muntatge teatral dels seus contes, Antaviana (1978-79), realitzat per Dagoll Dagom; i Tsner (nom artstic dAvell Arts-Gener) ho ser desprs amb lxit de les seves memries Viure i veure (1989-1996), i tamb a travs dels seus mots encreuats. Sn uns xits llargament treballats en silenci, i tot sovint entre privacions. Tots ells deixen un llegat imprescindible per a les lletres i per a la filosofia catalanes de la segona meitat del segle XX.

uNa guerra a la flor de la vida 1931-39

Durant la Segona Repblica (1931-39) Josep Ferrater Mora acaba els seus estudis de Filosofia i Lletres. Pere Calders i Avell Arts-Gener, els de Belles Arts, i Joan Sales, la carrera de dret. s el temps descriure i publicar les primeres obres. Avell Arts-Gener i Pere Calders collaboren en els nombrosos diaris en catal, hi dibuixen i hi escriuen acudits; llegeixen la literatura innovadora i imaginativa del grup de Sabadell. Joan Sales esdev militant comunista per es desenganya progressivament daquesta ideologia. El cop destat feixista i la guerra civil de 1936-39 canvien radicalment la vida daquests joves. Combaten

amb lexrcit republic. Quan el 1939 simposa el feixisme, els trobem en un exrcit que fuig: Joan Sales ns un comandant, Avell Arts-Gener un tinent coronel, Josep Ferrater Mora pertany al servei dintelligncia, i Pere Calders s un sergent cartgraf. Ho han perdut tot, per sobretot es troben mancats de la possibilitat de desenvolupar una obra normalment: Catalunya ha perdut les seves institucions i el catal s prohibit per la dictadura. En el cas de Joan Sales la guerra consolida un canvi de pensament cap a un existencialisme catlic que es pot resseguir en les seves Cartes a Mrius Torres, on comenta amb estupor els assassinats de capellans al front dArag a mans de la Federaci Anarquista Ibrica.

1.1Acudit de Pere Calders publicat a LEsquella de la Torratxa el 5 de novembre de 1937 falta 1.2 Acudit publicat l1 doctubre de 1937. A ms del joc de paraules dels ous, cal entendrel tenint en compte que la venda dels ous estava vigilada a causa del racionament. Falta 1.3 Coberta del llibre dacudits. Falta 2. Joan Sales, a la dreta, durant la guerra civil falta

1912-1983 geNi literari descoBridor de geNis literaris

Joan Sales s el creador de la primera de les grans novelles de la postguerra, Incerta Glria (1956). Tamb s autor de tres epistolaris. El primer amb el poeta i amic Mrius Torres, el segon amb lescriptora Merc Rodoreda i el tercer amb el filleg Joan Coromines. Amb tots tres mant una correspondncia dilatada que s cabdal per entendre el procs de creaci literria i la reflexi lingstica de segon ter de segle XX. Les opinions de Sales sobre el model de llengua literria sn encara de rabiosa actualitat. Amb lescriptor Xavier Benguerel emprn el 1955 El Club dels Novellistes, una ingent i abnegada tasca editorial que el duu a descobrir una bona part dels grans autors de segon ter de segle XX durant els temps ms durs de la repressi i la censura de la dictadura Franquista. Sn escriptors com: Marius Torres, Joaquim Amat-Piniella, Lloren Villalonga o Merc Rodoreda. Aquesta tasca sestn cap a la lingstica com a editor del filleg Joan Coromines.

JoAn sAles

viatge duN moriBuNd (1952)

RECORDS DUN SOLDAT Lhome i lobs SOBRE el camp de batalla, la boira dels matins flota encara, tnue, illusria. 1obs, harmonis com la brisa en els pins, descriu la seva trajectria. El soldat, dins la seva trinxera (igual que un mort que medita al fons de la tomba), compta els segons que passen pels batecs del seu cor fins que sent lesclat de la bomba. L impacte escup al cel una tromba de pols i dascles vives de metralla. Ve a la boca un regust de sang, esps i dol; ... -Com crida, aquell! Per qu no calla? Ja ha callat ... -I mastega, entre les seves dents, com un tabac verd que fermenta tota la voluptat brutal daquests moments -de ms brutals lor no ninventa!-
Joan Sales. Viatge dun moribund. Macors, fragment de poema sobre la guerra civil escrit a lilla dHait lany 1941

de fet, s com si viatgssim a travs duN tNel

(carta del 31 de maig de 1949)
LEpistolari de Joan Coromines & Joan Sales abasta la correspondncia de 1946 a 1983, on el filleg i el novellista tracten mltiples temes: dedici, reflexions i recerques filolgiques, debats sobre el model de catal ds i literari i les preocupacions prpies de lpoca. Joan Sales esdev un collaborador de recerques lexicogrfiques i tots dos hi gesten idees per fer diccionaris. Lescriptor hi mostra un pensament poltic madurat, decantat cap al catalanisme nacionalista i la reflexi existencial, que pren el seu mxim relleu a la seva narrativa. <<s perqu tinc fe que daix nostre sen pot fer una naci (un altre error dels catalanistes era creure que ja ho era), o sigui, un organisme social dotat dExrcit, Esglsia, Universitat i Estat propis, que continuo essent nacionalista, i ms nacionalista que mai. >>
carta del 3 de setembre de 1949 Epistolari de Joan Coromines & Joan Sales

iNcerta glria (1956) el tolstoi de la guerra civil espaNyola

Obra dxit tamb en la seva traducci al francs (1962), s la primera novella de le`poca que projecta una literatura aleshores perseguida per la dictadura als escenaris internacionals. El novellista fa i ref la novella una vegada i una altra. Primer per problemes amb la censura de la dictadura, que la va prohibir diverses vegades, desprs perqu esdev lobra de tota una vida i no queda definitivament fixada en les seves 750 pgines fins a la mort del seu creador. La reflexi sobre la guerra des de la perspectiva dels venuts esdev aix leix narratiu de la seva vida. Incerta glria, una de les grans novelles del segle XX, revela no sols un narrador excepcional, sin alhora un pensador, amb visi de transcendncia al costat de la misria humana, i un coneixement tan profund de la llengua que ell sap adaptar amb mgia a la circumstncia narrativa i que tenia com a ndul substantiu la guerra civil espanyola. A lexili, Sales evolucion dun extremisme idealista fins un pensament ms equilibrat, colorit de vegades dun cert conservadorisme. Tant ell com la seva dona havien retornat al Catolicisme practicant en llur condici dautntics conversos. Albert Manent, prefaci a Epistolari de Joan Coromines & Joan Sales Ara pot semblar incomprensible, i s que ho s, que quasi immediatament desprs daquesta aventura que acabo dexplicar intents passar-me a lenemic. Jo mateix, ara, recordant-ho, en veig tota la incongruncia. Potser passa amb la guerra i la pau com amb el son i la viglia; desperts no podem comprendre lhome adormit que rem abans. Lhome de pau ja no compren lhome de guerra; al cap de tants anys, mavergonyeixo dhaver disparat contra ells tant com dhaver intentat passar-mhi poc desprs. Joan Sales. Incerta glria.1956

cartes a mrius torres (1936-41)

A les Cartes a Mrius Torres s on trobem lanalista de poesia que, de la m de lamic poeta, esdev poeta al seu torn amb Viatge dun moribund (1935-51). Es tracta, segurament, el seu llibre ms apassionant. Hi trobem les experincies del soldat al front narrades en viu, al ritme que es van produint i el conjunt de reflexions que desprs el van dur a la redacci de la seva gran novella Incerta glria, de la qual les cartes en sn el fonament. La sinceritat i la complicitat amb el poeta i amic, lestil proper i intimista fan que la lectura esdevingui particularment intensa.. La teva nova can a Mahalta s molt bonica; llegida en aquesta carena pelada, acabada de pelar per la guerra, i amb la remor de fons de la batalla, mha dut com una alenada de coses molt familiars i molt enyorades; com el vespre, quan sala el vent de llevant, em duu lalenada remota del nostre mar.
Joan Sales. Cartes a Mrius Torres. Sierra Gorda (front dArag), diumenge 29 dagost de 1937

cartes a merc rodoreda (1960-1983)

Joan Sales, s dels primers a adonar-se de la vlua duna obra literria indita, La plaa del diamant, quan Xavier Benguerel i Joan Fuster shi fixen en qualitat de membres del premi Sant Jordi, que no li fou atorgat. Lescriptor-editor no dubta a posar-se en contacte amb Merc Rodoreda. Sinicia aix una relaci amb lescriptora que dura 20 anys i resulta cabdal per entendre la gestaci de cadascuna de les seves obres. <<Aquesta novella [La plaa del diamant] s la seva obra mestra, amb una diferencia -a parer meutan gran respecte a tota la seva obra anterior, que s com si amb aquesta obra comencs de deb la seva carrera literria, la definitiva. Aquesta t, del principi al capdavall, aquell al inimitable de cosa inspirada. La inspiraci de deb no t generalment res a veure amb la facilitat, sin tot al contrari, de vegades s una suada de sang; no shi arriba ms que amb un esfor suprem, com al cim duna muntanya gaireb inaccessible. Vost hi ha arribat amb aquesta obra.>>
Merc Rodoreda, Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). 16 de maig de 1961

1912-1994 LESCRIPTOR DE LES realitats ocultes

Em dic Pere i dos cognoms ms. Vaig nixer abans dahir i ja som dem passat. Ara noms penso com passar el cap de setmana (Nota biogrfica. Contes breus. Invasi subtil, 1978) El 1936 Pere Calders va publicar el recull de contes El primer arlequ on ja apunta el seu humor, imaginaci i subtilesa. Lexperincia de la guerra civil el va dur a escriure novella de guerra amb la crnica Unitats de xoc (1938), Lexili a Mxic i el tarann de la poblaci amerndia apareix a Aqu descansa Nevares (1967) i tamb a Crniques de la veritat oculta (1955), el llibre de contes que el dna a conixer entre la crtica i un pblic redut com a precursor del realisme mgic.

Pere CAlders

la guerra: eNtre el relat imagiNatiu a la crNica de guerra

Amb la derrota de lexrcit republic, Pere Calders passa de ser una jove promesa literria a esdevenir un fugit del Feixisme triomfant a Espanya i Europa. Caminem amb el cap cot, en silenci, amb el pensament ple de totes les coses que deixem darrera nostre. Quatre anys abans, (...) era una de les poques millors de la meva vida i em sentia plenament feli. Treballava en una feina del meu gust, tenia en vies de realitzaci una de les ambicions que ms estimava i estava a punt de casar-me. Amb la meva dona, dibuixant com jo, projectvem els mobles de casa nostra i els fiem construir a gust nostre; sentem tan afermat el benestar que ens semblava que no hi havia res al mn que pogus desfer-lo. En el transcurs de quatre anys mhavia casat, havia tingut un fill, havia viscut la revolta militar i conegut la guerra i la desfeta. ( 1939, Prats de Moll )

les dues cares de la iroNia: eN Narrador faNtasis, larticulista oBservador

La ironia i la fantasia sn constants a la narrativa caldersiana. Les trobem fins i tot als contes ms curts. La mort es present quan no se lesperava, i ell li digu que no li havia donat hora. -s que lhora la dono jo -va respondre-li la mort ( De teves a meves. 1984 ) Aquesta ironia -que Josep Ferrater Mora considera tan caracterstica del tarann catal- no sha dentendre com una frivolitat, sin com una manera daprofundir en la racionalitzaci duna realitat que tot sovint esdev desconcertant. El realisme mgic, les realitats ocultes que lautor pretn descobrir-nos a la seva narrativa, no laparten del comproms amb la realitat que lenvolta: QU DETESTO MS QUE RES? La falta de pietat i de comprensi disfressada dideal poltic o de sentiment religis QUIN FET MILITAR ADMIRO MS? -La desmobilitzaci al final de cada guerra. Ladmirar ms quan saconsegueixi posar-la al principi de qualsevol conflicte. ( Qestionari Proust. Llus Permanyer. 1967 ) Aquest comproms amb la realitat i aquesta ironia adquireixen tota la seva esplendor amb els articles que va publicar a la premsa catalana durant els anys vuitanta i noranta.

uNa fama Nova eN uNa Nova democrcia

Crniques de la veritat oculta (1955) el va descobrir com un narrador extraordinari i un precursor del realisme mgic. En el palmell sagitava lleument, com un peix petit o una bola de mercuri, la vida de lEspol. Per tal que un oblit momentani pogus perjudicar-lo adopt lartifici dembolicar-se la m. (Pere Calders. Crniques de la veritat oculta 1955) Es tracta dun precursor amb una tcnica reflexionada que no s pas fruit de la casualitat, sin dun estil treballat amb convicci: Em sembla que el que fan ara s limitar el concepte de realitat. Perqu en definitiva, el somni s tan consubstancial a lhome com la percepci fsica duna punxada. Encara que sigui la cosa ms aparentment irreal, s un fenomen que forma part duna realitat fsica que s la meva. ( Dilegs a Barcelona. Joan Oliver-Pere Calders. 1984 ) Lxit de Pere Calders a partir dAntaviana, durant els anys 80, no s casual. Lescriptor s fill de la situaci de normalitzaci literria i cultural dels anys 30, i van ser precisament els joves de la dcada dels 80, tamb de normalitzaci, els qui van valorar el seu sentit de lhumor i la seva imaginaci i el van donar a conixer.

crixer eN uNa escola motivadora i creativa

Jo era un nen en una masia vallesana, a prop de lermita de la Salut, a can Maur, que era la casa de la meva mare. Doncs els pagesos no vivien pas com explica Vctor Catal: b que els agradava donar-se bona vida... ( Dilegs a Barcelona. Joan Oliver-Pere Calders. 1984 ) A lescola mossn Cinto es va afeccionar al dibuix i a la redacci. Lambient de normalitat en ls del catal i de motivaci creativa de lescola va fer llavor en la ment de linfant. Lescola mossn Cinto, a la qual jo anava, la va tancar lexrcit espanyol, sota lexcusa que hi havien trobat un mapa lingstic dEuropa en el qual els pasos de llengua catalana estaven marcats amb color propi. Els quaranta anys de Franco venien de bastant abans... Finalment, ara tenim un mapa de lEuropa de les Nacions... ( Dilegs a Barcelona. Joan Oliver-Pere Calders. 1984 )

mxic: uN pas acollidor, uNa cultura iNslita

Quan va arribar lonada de refugiats, els mexicans van veure de seguida que no era la mena daventurers espanyols que havia anat all a explotar-los (...) quan ens presentaven acostumaven a dir: el seor es de los que llegaron despus i ells ja sabien que era una altra mena de persona. (Dilegs a Barcelona. Joan Oliver-Pere Calders. 1984 ) Aqu descansa Nevares s el llibre que reflecteix duna manera ms singular lexperincia mexicana. Calders hi descriu el carcter amerindi a travs duna ocupaci dun cementiri en poca de pluges per part dunes famlies pobres i sense llar.