Dossier didctic

Exposici

Literatures de lexili

retorn a Catalunya

Exposici

Literatures de lexili

retorn a Catalunya
21 dabril 21 de juny de 2009 Sala dexposicions del Palau Moja Portaferrissa, 1, 08002 Barcelona Comissariat Juli Guillamon i Francesc Abad Disseny expositiu Ivan Bercedo i Jorge Mestre [Mizien] Organitzaci i producci Instituci de les Lletres Catalanes A partir del projecte Literatures de lexili, iniciat el 2005 pel Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB), la Sociedad Estatal para la Accin Cultural (SEACEX) i lInstitut Ramon Llull. Dossier didctic Marta Nadal i Juli Guillamon Grafisme: Marc Valls i Oriol Soler [Mizien] Instituci de les Lletres Catalanes, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci Direcci General dInnovaci, Departament dEducaci http://cultura.gencat.cat/ilc http://www.gencat.cat/educacio Aquest dossier va adreat a lalumnat de primer i segon cicle dESO i de batxillerat. Informaci sobre lexposici per a centres docents Marta Nadal (Departament dEducaci) marta.nadalb@gencat.cat Mriam Romeu (Instituci de les Lletres Catalanes) Ilc.exposicions@gencat.cat Reserves per a visites escolars Servei de sala dexposicions del Palau Moja Telfon: 93 316 28 18 (de dimarts a dissabte, d11 a 20 h) Per descarregar el dossier des dinternet http://cultura.gencat.cat/ilc http://www.xtec.cat/lic/centre/profe_llengua.htm Procedncia de les imatges i crdits fotogrfics Arxiu Comarcal del Bergued | Arxiu Riera Llorca, Ajuntament de Pineda de Mar | Arxiu Histric de Sabadell | Arxiu de la Fundaci Merc Rodoreda de lInstitut dEstudis Catalans | Arxiu Joan Prat de la Fundaci Merc Rodoreda | Biblioteca de Catalunya. Barcelona | Centre de Cultura Contempornia de Barcelona | Fons Bartra-Muri, Arxiu Histric Comarcal de Terrassa | Fons Amat-Piniella, Arxiu Histric Comarcal de Manresa | Fons Carles Riba, Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Valls | Fons diari Exclsior, Lquipe, Issy les Moulineaux | Museu de Terrassa | Famlia ArtsMercadet | Leopold Benguerel | Rafaela de Buen | Tessa Calders | Jordi Espresate | Nria Folch i Pi | Teresa Rovira. Fotografies dels objectes Ramiro Elena

SUMARI

INTRODUCCI

QUADERN DE TREBALL 1. TEMPS DE GUERRA (1936-1939) 2. UN POEMA 3. PERSONATGES 4. LA INTEGRACI 5. OBJECTES NTIMS I SIMBLICS 6. TORNAR O NO TORNAR 7. LEXPOSICI

BIBLIOGRAFIA

INTRODUCCI
Perduda la guerra civil lany 1939, moltes de les persones que a Catalunya van lluitar contra el feixisme, entre elles un gran nombre descriptors i dintellectuals, es van exiliar a Frana, passant per Bescan, Agullana Alguns hi van arribar amb el bibliobs que els facilit la Instituci de les Lletres Catalanes: el 23 de gener, el bibliobs partia de Barcelona amb catorze passatgers a ms del xofer. Entre els passatgers hi havia Francesc Trabal, Joan Oliver (Pere Quart), Merc Rodoreda, Joan Prat (Armand Obiols), Llus Montany i Miquel Joseph. Daltres arribaren a Frana fent trossos del cam amb cotxe i trossos a peu, i tamb en camions, com el del Servei dAssistncia Social, que sort el mat del dia 24, amb Pau Vila, Xavier Benguerel i la seva esposa, Domnec Guans, Sebasti Gasch, Alfons Maseras, Josep Roure i un familiar seu, la famlia Muri els pares, amb dos dels seus fills, Jordi i Anna i Ramon Vinyes. El cami no tenia capota i el fred era penetrant. Avanaven cap a la frontera passant a frec de corrues de gent que abandonava Catalunya a peu, carregada amb fatos de misria i de derrota. Molts dells eren membres de lexrcit en retirada.
El pas de la frontera el gener de 1939.

Un cop a Frana, bona part dels exiliats foren distributs en diferents camps de concentraci situats a platges o esplanades, com els dArgelers, Sant Cebri, el Barcars, Bram Les condicions de vida eren extremes, en aquests camps. Grcies a les gestions de la Generalitat, per, un bon nombre dintellectuals trob acolliment a les residncies organitzades per les universitats i albergs de joventut a Tolosa de Llenguadoc, Montpeller, Boissy-la-Rivire i Roissy-en-Brie. Famlies destrudes, familiars desapareguts, incomunicaci i ignorncia sobre la sort dels qui van restar al pas va ser el resultat daquest xode. La Fundaci Ramon Llull, creada per la Presidncia de la Generalitat a lexili, es va preocupar de localitzar els familiars dels refugiats, a ms dajudar-los a subsistir en aquelles condicions extremament precries. Si b Frana va ser, majoritriament, el primer dest dels exiliats catalans, amb la imminncia de la Segona Guerra Mundial, el 1940, molts dells es van haver de plantejar, novament, la fugida, de manera que la dispora que sen deriv els escamp per diferents ciutats europees o americanes. Mentre que alguns es mantenien ferms en la idea de quedar-se

a Europa Anglaterra, Sussa, Pars, daltres optaren per marxar a Amrica acollint-se a les expedicions organitzades pel Servicio de Evacuacin de Refugiados Espaoles (SERE) i per la Junta de Ayuda a los Refugiados Espaoles (JARE). Mxic i Xile, aleshores amb governs desquerres, van obrir les portes als refugiats. Tamb els les obr, paradoxalment, la Repblica Dominicana, en aquell moment governada pel dictador Trujillo. I nhi hagu que van anar pel seu compte a lArgentina, Cuba, Veneuela o Bolvia. Amb la fi de la Segona Guerra Mundial, i sense la perspectiva duna caiguda immediata del rgim de Franco, va arribar per a molts refugiats el moment de prendre una decisi: tornar o quedar-se al pas dacollida i fer-hi anar els membres de la famlia que shavien quedat a Catalunya. Malgrat tot, la idea de provisionalitat va presidir sempre la vida dels exiliats. Tenien lesperana que, dun moment a laltre, el govern de Franco cauria, la qual cosa els facilitaria el retorn al pas. Anna Maria Prat, neboda de Francesc Trabal, relata: Durant tota lpoca que vam viure aqu [Xile] amb loncle, no es podia fer res que signifiqus establirse de cap manera definitiva perqu lany que ve tornem. Francesc Trabal, que no volia tornar a

Catalunya mentre Franco hi governs, va morir a Xile el 1957. Joan Oliver, tamb exiliat a Xile, va decidir de tornar abans, el 1948. Pere Calders, com Tsner, es va establir a Mxic, on va viure vint-i-tres anys, dedicat a feines editorials. Arrib a Catalunya amb la seva famlia el 1962. Tsner va tornar el 1965. Anna Muri i Agust Bartra sinstallaren primer a la Repblica Dominicana i desprs a Mxic, don van retornar definitivament el 1970 Fos quin fos lindret on van intentar reiniciar la seva vida, els exiliats van passar per diferents moments vitals: de la inadaptaci a la integraci, de lesperana al desencs, de la desorientaci a la voluntat dafirmaci en el mn diferent que els acollia. I la seva literatura se nha fet ress. Lobjectiu de Literatures de lexili. Retorn a Catalunya s mostrar les diferents vivncies de lexili i, sobretot, presentar all que generalment ha quedat soterrat: la vida quotidiana dels exiliats, el seu dia a dia, la formaci de colnies catalanes a les diferents ciutats americanes, laspecte ms hum i personal. I tamb la veu dels seus fills, molts dells nascuts en els pasos dacollida. Les seves esperances i les seves illusions. Els seus somriures malgrat la derrota.

4 Dossier didctic

Agust Bartra i Anna Muri a la duana de laeroport del Prat quan tornen, el gener de 1970.

QUADERN DE TREBALL
Sovint, quan es parla de lexili, sacostuma a oferir una visi que reala els moments dramtics i deixa de banda els aspectes ms quotidians. Es parla poc de lexperincia dels fills, del paper de les colnies de catalans emigrats, dels intellectuals xilens, argentins o mexicans que van conviure amb els escriptors de la dispora. [] Lexili apareix carregat de matisos i contradiccions, com un dia revolt, en el qual conviuen diverses situacions vitals: la fidelitat, el dolor, el desarrelament, el desig de comenar una nova vida. Cel negre, sol radiant, nvols esquinats, pluja daurada. 26 de gener de 1939: les tropes de Franco sn a les portes de Barcelona
Del llibre El dia revolt, de Juli Guillamon.

1. TEMPS DE GUERRA (1936-1939)

En aquest primer apartat us proposem de resseguir la histria dels darrers mesos de la guerra civil espanyola, quan va tenir lloc locupaci de Catalunya i lexili de tots els derrotats pel feixisme. Per aix, plantegem quatre mbits nuclears de treball: la cronologia de locupaci de Catalunya, la retirada i el primer exili, el segon exili, el mus antifeixista.

1.1. La cronologia de locupaci de Catalunya, any 1939

26

de gener
Caiguda i ocupaci de Barcelona. Fort bombardeig aeri sobre Figueres.

27

de gener
Tres dies de bombardejos aeris sobre Girona.

28

de gener
Les autoritats franceses autoritzen el pas de la frontera als primers refugiats: dones, criatures i ferits de guerra.

31

de gener
Bombardejos sobre Sant Hilari Sacalm, Maanet de la Selva i Sils.

de febrer
Les Corts republicanes es reuneixen per darrer cop en territori republic al castell de Sant Ferran de Figueres. Ocupaci de Vic.

de febrer
Bombardejos sobre la Bisbal dEmpord i Figueres, que es repeteixen els dies 4, 6 i 7.

de febrer
Ocupaci de Girona. Alguns edificis encara fumejaven com a conseqncia dels darrers bombardejos.

8 Dossier didctic

de febrer
Azaa, president de la Repblica, Companys, president de la Generalitat de Catalunya, i Aguirre, president del govern basc, travessen la frontera cap a Frana. Ocupaci de la Seu dUrgell.

de febrer
Ocupaci dOlot.

de febrer
Els franquistes ocupen Figueres. Negrn, cap del govern de la Repblica, travessa la frontera francesa.

de febrer
Lexrcit franquista arriba a molts punts fronterers.

10

de febrer
Les tropes franquistes assoleixen tots els posts fronterers amb Frana i es dna per acabada locupaci de Catalunya. El cap del govern de la Repblica, bona part dels seus ministres i alguns comandaments militars, retornen amb avi a territori republic, des de Frana fins a Alacant.

dabril
Amb la caiguda de Mrcia i Cartagena, darreres ciutats republicanes, acaba la guerra civil.

Les dades bsiques daquesta cronologia provenen dAA.VV., La Guerra Civil a Catalunya (1936-1939), volum 4: Derrota, ocupaci militar i exili, Barcelona, Edicions 62, 2005.

1. Llegiu atentament la cronologia de locupaci de Catalunya per part de les tropes de Franco. Tot seguit, elaboreu el dietari de ficci dun soldat republic durant aquests catorze dies dofensiva de lexrcit franquista.

2. Situeu en un mapa de Catalunya les poblacions bombardejades que apareixen en aquesta cronologia.

1.2. La retirada i el primer exili

El gener de 1939 les tropes de Franco sn a punt de prendre Barcelona i a principis de febrer ocuparan definitivament Catalunya. Les persones compromeses amb la Repblica es plantegen de fugir del pas. El seu dest immediat s Frana. Bona part dels intellectuals opten per lexili i, com hem vist, es posen a disposici seva un bibliobs i camions que els duran a uns destins segurs, a les residncies de Roissy-en-Brie o Boissy-la-Rivire, per exemple. Civils i milicians de lexrcit republic arriben a Frana per Prats de Moll, en camions, en cotxe o a peu. Milers de persones emprenen la retirada. En arribar a Frana, les autoritats franceses, desprevingudes davant la magnitud daquest xode, sapressen a installar-les en camps de concentraci on les condicions de vida eren extremes. Nhi havia a Argelers, Sant Cebri, el Barcars, Bram 1. Observeu el mapa detingudament i feu una llista de les poblacions franceses on van anar a parar els diferents intellectuals i escriptors que shi citen. 2. Llegiu i analitzeu els textos segents fent atenci al moment a qu fan referncia, com shi explica la retirada, qui sn els protagonistes, com sorganitza la vida durant la retirada o al camp. Quines diferncies estilstiques i de gnere presenten aquests fragments?
11

Tot duna, pels voltants de Girona, vam ser arrossegats per lenorme confusi de cotxes i les allaus de fugitius que avanaven lentament per inexorablement com un corrent de lava. Nhi havia que saturaven de sobte, miraven desolats al seu entorn i vacillaven igual que una flama a punt dextingir-se. Alg els donava un cop amb el colze, els empenyia suaument i, aleshores, potser sense adonar-sen, gaireb per inrcia, acabaven per moure les cames i tirar endavant. Daltres, malalts, extenuats, es desplomaven de sobte. Es produa un brevssim moviment de suspensi, dexpectaci, i una remor somorta. Perqu no entorpissin el pas, com que no els quedava fora per dur-los a pes de braos, els arrossegaven fins a la cuneta. Devien dir alguna cosa, perqu movien els llavis; poca cosa: noms adu. Res ms. I aquella multitud desfeta, tornava a reprendre la marxa, ni que fos a batzegades. Alguns, obstinats fins a lembrutiment, encara suportaven farcells, sacs, maletes; daltres, com a possets o folls, seguien empenyent uns carretons de m on sapilaven atuells i mrfegues, si no malalts i criatures.
Xavier Benguerel, Els venuts.
Cartografia: Vctor Hurtado / Ikona infografia, S.L. Mapa de lexposici Literatures de lexili, CCCB, Barcelona, 2005.

I vaig dir amb una veu trencada que fins aleshores mai no havia sentit eixir de mi unes absurdes ordres militars, que disposaven larrenglerament en filera ndia daquells doscents quaranta-sis homes depauperats amb mi sumaven dos-cents quaranta-set i els feien caminar cap al pas entre les dues banderes. Dos-cents quaranta-set homes, resta de cinquanta Companyies, o dotze Batallons, o tres Brigades Mixtes, o una Divisi dInfanteria de xoc, que van entrar en terra oficialment francesa, per laiguavs pirinenc de cara al nord on mai no hi toca el sol, cobert de neu gelada. A les cinc de la matinada del dia catorze de febrer de 1939 els gendarmes que ens esperaven ja ens havien desarmat i fets formar a la carretera de la Presta.
Avell Arts Gener (Tsner), Viure i veure. Memries publicades el 1990, desprs de lexili mexic.

Novella publicada el 1969, quan lautor ja havia tornat de lexili.

Estimat amic: Des dahir estic internat en el camp de concentraci daquesta ciutat, desprs duna retirada que dur dies a travs dels Pirineus i dhaverme escapat dun altre camp de concentraci on la vida era per molts motius penosa. Ac no sest molt millor, per hi ha el gran avantatge que el camp s ms petit i el percentatge de gent catalana ms elevat. No s el moment de cansar-vos amb les meves peripcies individuals. Han estat tantes, per altra banda, que no sabria com posar-mhi per escriure-ho i ho deixo per a futures avinenteses.
Carta del poeta Agust Bartra a Carles Pi i Sunyer des del camp de concentraci de Perpiny, datada el 14 de febrer de 1939.

12 Dossier didctic

1. TEMPS DE GUERRA

El camp de concentraci de la platja dArgelers.

Les primeres barraques fetes amb canyes i mantes de campanya.

1. Busqueu fotografies actuals dels llocs on van ubicar-se els camps de concentraci francesos. Hi queda algun rastre que els identifiqui?

El nombre dexiliats a Frana durant el mar de 1939 va ser de 440.000 persones. El nombre de refugiats als camps de concentraci francesos va ser de 220.000 persones.

2. Informeu-vos de la capacitat mitjana dun camp de futbol de primera divisi i calculeu quants camps de futbol podrien omplir-se amb el nombre de refugiats que van passar a Frana. 3. Cerqueu quin o quins municipis de Catalunya tenen un nombre dhabitants semblant. Perqu us en feu una idea, us direm que la comarca del Tarragons t actualment una poblaci de 204.242 habitants.

Els enllaos que us indiquem us donaran ms informaci sobre la vida als camps. Entreu-hi. MUSEU MEMORIAL DE LEXILI. http://www.museuexili.cat/index.php?action=mostrarInicio&idioma=ca ARGELERS. http://argeles1939.com/ http://www.argeles-sur-mer.com/ca/arg-2100.php?ThemaID=6&CatID=109&ArtID=138
Cartografia: Vctor Hurtado / Ikona infografia, S.L. Mapa de lexposici Literatures de lexili, CCCB, Barcelona, 2005.

1.3. El segon exili

Lany 1940 esclata la Segona Guerra Mundial i els exiliats catalans que es troben a Frana han demprendre, novament, un segon exili. La ciutat de Pars s ocupada per les tropes alemanyes de Hitler el juny de 1940. Malgrat el perill, algunes persones decideixen de quedar-shi, com ara Merc Rodoreda o Joan Prat. Daltres, opten per anar a altres ciutats europees. La majoria, per, sembarca en vaixells cap a Amrica. Pasos com Mxic o Xile acullen oficialment els exiliats catalans.

1.4. El mus antifeixista

El 1938-1939, Mauricio Amster va dissenyar un joc de cartes antifeixista. Tenia la intenci de repartir-lo entre els soldats republicans, com a element de propaganda. La seva presncia evoca les llargues tardes dels exiliats en els cafs i els centres republicans dEuropa i Amrica discutint sobre la guerra mundial i jugant al mus, esperant que la caiguda de Franco els obrs les portes del retorn.

1. Indiqueu amb fletxes a quins pasos van establir-se els intellectuals i escriptors segents: PERE CALDERS CARLES FONTSER
1. TEMPS DE GUERRA

1. A qui fan referncia els personatges de la baralla? Com els caracteritza el dibuixant? Fixeuvos en cadascun dels elements que els defineixen.
Busqueu informaci sobre

REPBLICA DOMINICANA CUBA XILE MXIC VENEUELA ARGENTINA ESTATS UNITS

quins van ser els principals aliats de Franco durant la guerra civil.
Quins interessos compartien els seus governs amb Franco per aliar-shi?

AVELL ARTS GENER (TSNER) JOAN OLIVER (PERE QUART) FRANCESC TRABAL AGUST BARTRA I ANNA MURI JOAN SALES

14 Dossier didctic

15

2. Elaboreu una petita fitxa de cada personatge indicant-ne les segents dades: a qu es dedicava abans de la guerra, tasques que va desenvolupar a lexili americ, anys destada a lexili, vida familiar, any del retorn a Catalunya.

2. Lhumor actua sovint com a element distanciador de la realitat. Com el recurs de la ironia, permet parlar dels fets amb implicaci per sense la identificaci que, de vegades, paralitza i no deixa actuar. Aquest s el paper, tamb, dels acudits, i de les cartes com les que us mostrem, que feien riure malgrat la tragdia. Busqueu a la premsa algun acudit dun fet poltic o social seris sobre el qual el recurs de lhumor i el tra del dibuix permetin de fer una reflexi distanciada.

2. UN POEMA
Retorn a Catalunya

4. Llegiu atentament el poema Corrandes dexili, de Pere Quart (Sal de tardor, Santiago de Xile, 1947). Aneu a:
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=458&titol=1082

i escolteu-lo, interpretat per diferents msics. Desprs, contesteu les preguntes segents: Ja veig damunt la terra de foc el nostre pi. Oh gent que per les feixes daurades feu cam! Em sobta com un vi la fora tota vella i humil que ens agermana. (s viu com la ginesta i com el blau mar el teu escarafall, oh noia catalana.) Com somrieu en hores del vespre, masos blancs, entre pallers de bona companyia, i cada mas ateny en curta rodalia bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs. Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades dir tes llaors, oh terra de salut!, enmig de coses fosques i vides oblidades com aquest grill que canta dins un cam perdut.
Josep Carner Bella terra, bella gent, 1918.

A quin moment histric creieu que fa referncia el poema? Justifiqueu-ho assenyalant els versos que ho indiquen. Comenteu els versos: no em morir denyorana / ans denyorana viur. Hi veieu reflectits, en el poema, determinats indrets de la geografia catalana? Qu creieu que po-

den representar per al poeta? Compareu-los amb els elements de paisatge que apareixen al poema Retorn a Catalunya, de Josep Carner.

16 Dossier didctic

1. Escolteu el poema recitat pel mateix poeta, enregistrat lany 1963 per la companyia Ediphone. Fixeu-vos que, en arribar a la darrera estrofa, Carner semociona i sennuega, i gaireb no pot acabar de llegir-lo.
http://www.aulamariustorres.org/materials/fonoteca/visor.php?acronim=veup&acr_autor=carn&tipus=edigsa&pos=1

Quina explicaci doneu a aquest fet? Quines emocions creieu que provoca en el poeta la lectura daquest poema, escrit molts anys abans de lesclat de la guerra civil? 2. Quins elements del paisatge hi sn evocats? Es pot dir que tenen una dimensi simblica? Per qu? 3. Reconstruu la trajectria de Josep Carner des dels anys trenta fins al final de la seva vida. Podeu trobar informaci a les pgines web que us proposem: CATALUNYA DES DELS TRPICS Les lletres catalanes de lexili a Mxic http://www.uoc.edu/lletra/exili/cat/index.html LLETRA http://www.uoc.edu/lletra/ AELC ESCRIPTORS EN LLENGUA CATALANA http://www.escriptors.cat/

Vaig arribar, doncs, a Santiago, amb la dona i dos fills; ella i jo tenem trenta-quatre anys; vuit en Xavier, el noi gran; en Leopold, el petit, cinc. Tamb hi arribava no ho he oblidat mai amb cent noranta francs francesos. En ple Atlntic havia fet, naturalment, tot de magres projectes basats en la sollicitud, si no en la generositat, dels nostres compatriotes. Darribada, seria urgent, imprescindible, trobar una feina qualsevol que, de moment, ens permets una mica ms que viure de gana. I simposaria deliminar records, sobretot els ltims captols de la histria recentment viscuda: convertir-me en una espcie de matria en brut disponible. No caure en la temptaci; escriure em portaria fatalment, a ms de malversar el temps, a idealitzar-me per justificar la meva condici de vctima humiliada, de les que perden guerra i pau, pas i casa.
Xavier Benguerel Memria dun exili, Xile, 1940-1952.

17

5. Compareu el tractament del tema i lactitud de lautor que apareixen en aquest fragment de Xavier Benguerel i en el poema de Pere Quart que heu llegit abans. Quines diferncies hi copseu?

3. PERSONATGES
s sabut que els viatges formen la joventut: li sn un estmul, una fora. Jo diria que lexili, viatge obligat, desf lnima, li pren tot lorgull. Tadones que no ets absolutament res.
Merc Rodoreda

1. Dibuixeu en un mapa que us faciliti el professorat el periple que va fer Merc Rodoreda des de la seva marxa de Barcelona fins a installar-se a Pars. 2. Llegiu els contes Nit i boira, Orlans, 3 quilmetres, La mort de Lisa Spirling (Tots els contes, Barcelona, Edicions 62, 2008).
Els podrem titllar de biogrfics? Quins episodis histrics shi relaten? Quins sentiments presideixen lactitud dels protagonistes? Creieu que algun daquests contes podria tenir, salvades les distncies cronolgiques, certa actualitat?

Merc Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) va ser una de les escriptores que, amb daltres intellectuals, va marxar de Barcelona en direcci a Frana poc abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona, el 26 de gener de 1939. Abans darribar a la frontera, el grup va passar uns dies al Mas Perxers, a Agullana (Alt Empord), habilitat com a refugi per als intellectuals catalans, juntament amb alguns poltics, entre ells el President de la Generalitat, Llus Companys. Des dAgullana, el dest segent va ser Perpiny, Tolosa i Pars, i sestabl amb els altres refugiats, en el chteau de Roissy-en-Brie, un poblet proper a la capital, habilitat per acollir-los. Lestada al chteau va constituir un parntesi en la vida daquells intellectuals, que van poder viure, per un temps, una mena de somni enmig de la tragdia que duien arrapada a la pell: el parc que lenvoltava, els passejos, la calma, van afavorir una srie de relacions i flirtejos que, en alguns casos, tamb van provocar friccions en aquell microcosmos catal que patia la incertitud i el desconcert. Aix, Anna Muri i Agust Bartra, acollits al mateix refugi de Roissy-en-Brie, van iniciar una relaci amorosa que va durar tota la vida; i Merc Rodoreda es va unir sentimentalment a Joan Prat (conegut amb el pseudnim dArmand Obiols), casat amb Montserrat Trabal, germana de lescriptor Francesc Trabal, amb la qual havia tingut una filla, Anna Maria. Mare i filla van quedar-se a Sabadell i no va ser fins anys desprs que van exiliar-se a Xile. La relaci de Rodoreda i Prat no va ser vista amb bons ulls per alguns dels membres del grup acollit a Roissy-en-Brie. En esclatar la Segona Guerra Mundial, alguns dels companys decidiren exiliar-se a Amrica. Altres, com Rodoreda, Prat, o el Conseller de Cultura de la Generalitat republicana, Josep Maria Sbert, amb la seva secretria, Maria Antnia Freixas, optaren per quedar-se. Havien de fugir del Pars ocupat per no caure en mans dels soldats alemanys, ja que, si els haguessin agafat, els haurien condut als camps de concentraci nazis o els haurien retornat a Espanya. Ni en un cas ni en laltre, probablement, no shaurien salvat de la mort. Desprs de moltes dificultats i de viure aquest viatge al fons de la nit, tal com Rodoreda va definir la vivncia daquesta segona fugida, lescriptora sinstall a les poblacions franceses de Llemotges i Bordeus. No va ser fins lany 1946 que sestabl a Pars, on acud tamb el seu company Joan Prat (Armand Obiols) i des don dirig la Revista de Catalunya, de la qual el govern de la Generalitat a lexili va reprendre ledici. El 1948 va fer el primer viatge a Barcelona desprs de la guerra. Hi visit la seva mare i el seu fill i alguns amics. Per sen torn a Pars. Havien passat deu anys des del 1939 i emprendre altra vegada la vida a Barcelona, per diferents motius, se li feia molt difcil. Lany 1954, Rodoreda es va traslladar a Ginebra, on va viure en un petit apartament fins al 1973, any que, a travs dantigues amistats dabans de la guerra, conegu el poble de Romany de la Selva. Va decidir danar-hi a viure, a casa duna amiga primer i ms endavant a casa seva. Va morir en una clnica de la ciutat de Girona lany 1983.
Bordeus, 1943

Pere Calders al carrer Puente Alvarado, lany 1942.

18 Dossier didctic

Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta rbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens morir-me. El Pirineu s ara lesvoranc del gran esquin que desf Catalunya i amb ella la nostra vida.
Pere Calders

19

3. Seguint, ms o menys, el model del personatge que us hem presentat, reconstruu la trajectria de Pere Calders, des del gener de 1939 fins al seu retorn a Catalunya.
Pars, 1947

4. Probablement, alguns personatges de la vostra famlia van viure de forma directa o indirecta, el cop destat militar del general Franco, que va conduir a la guerra civil espanyola: cerqueu entre els vostres besavis, avis, oncles o amistats, el testimoni que us donen daquells anys i reconstruu-ne la trajectria. Quina edat tenien quan va esclatar la guerra civil? Ells i la seva famlia, van quedar-se al pas o en van marxar? Com van viure els anys de la postguerra?

Les diferents emigracions per causes econmiques que hi ha hagut al llarg dels anys han fet, i fan, un cam, en determinats aspectes, parallel al dels exilis. Moltes famlies tenen alguns dels seus membres escampats pel mn: per Sussa, Alemanya, Pars, Mxic, la Xina Vosaltres mateixos, potser, no viviu al vostre pas dorigen o teniu familiars que, per motius de feina, han hagut de marxar del propi. 5. Busqueu fotografies dels vostres Personatges personals, us hi podeu incloure vosaltres mateixos, si s el cas. Sota de cadascun, anoteu-hi el nom i les dades bsiques de la recerca: a quin pas es va exiliar o emigrar? Quin any? Quants anys fa que s fora del lloc dorigen? Ha emigrat a ms dun pas? Com viu el record de la seva terra?
Pars, 1948

6. Si dalgun dells en podeu recollir el testimoni oral, enregistreu-lo i escolteu-lo a classe. Comenteu, posteriorment, les vivncies que explica i contrasteu-les amb les dels escriptors i intellectuals que es presenten a lexposici.

4. LA INTEGRACI
Totes les comunitats obligades, per motius diferents, a viure fora del seu pas dorigen tendeixen a crear agrupacions diverses per tal de facilitar el reagrupament amb els seus compatriotes i, aix, dulcificar la distncia i lenyorament. Els Casals Catalans, com lOrfe Catal de Mxic, on els exiliats catalans es reunien, parlaven, recordaven el pas i en comentaven lactualitat, i hi celebraven les festes i les tradicions prpies de la seva terra, van permetrels el retrobament, cosa que va afavorir la comunicaci entre ells i una certa tranquillitat dnim, indispensable per a la seva integraci al nou pas dacollida. Entre els papers que conserva Tessa Calders, filla de lescriptor Pere Calders, hi ha un lbum del primer curs de primria, amb retrats de Miguel Hidalgo i Benito Jurez, del president Lzaro Crdenas s a dir, dels personatges histrics i dels poltics del lloc on vivien. Els fills dels refugiats arribaven a sentir com a seva la histria del pas que els havia acollit, sense que aix signifiqus oblidar els orgens. En aquest sentit, les escoles van exercir un paper molt important pel que fa a la integraci dels nouvinguts. Els petits comeros han jugat, sovint, un paper socialitzador. Sn punt dencontre i de conversa entre els clients, o entre el client i el botiguer, que poden parlar de qualsevol tema del barri, de la gent, etc. Actualment, moltes botigues regentades per immigrants permeten que els seus compatriotes gaudeixin, com en el seu pas, dels seus costums i gustos: perruqueries, comeros de menjar o de roba, etc. Aix mateix passava en pasos com Mxic o Xile, on hi havia establiments pensats perqu els exiliats catalans poguessin mantenir el contacte amb la seva terra. Molts daquests negocis sanunciaven en catal a la premsa local i encara es mantenen a lactualitat. Fixeu-vos en lanunci de la Pastisseria Sussa, creada a Mxic per un exiliat, i en la frase: Es serveixen berenars que us faran recordar els vostres bons temps de Barcelona.

20 Dossier didctic

21

1. Creieu que la vostra escola s un dels elements ms importants dintegraci de les persones vingudes de fora de Catalunya? Per qu?
De quins pasos provenen els companys i companyes del vostre centre? Els ha estat fcil ladaptaci a Catalunya, a la gent, al clima, a la llengua, a la gastronomia, als costums?

A lesquerra, anunci de la Pastisseria Sussa, creada a Mxic DF pel refugiat catal Jaume Bassegoda (1944). A dalt, La Pastisseria Sussa de Mxic DF, tal com s avui.

2. Busqueu, a la vostra poblaci o al vostre barri, quin s el teixit associatiu que permet el retrobament dels diferents nuclis de poblaci arribats a Catalunya des de diferents punts del mn i digueu quina mena dentitats propicien aquesta agrupaci: culturals, doci, de servei? Detalleu-les a continuaci i digueu quines activitats hi desenvolupen.

3. Anys enrere, resultava difcil de trobar en qualsevol poblaci catalana productes propis daltres pasos.
Creieu que aix ha canviat ara? Per qu? Quina mena de productes shi comercialitzen ms habitualment?

Tessa Calders, filla de Pere Calders, explica: No ens faltava res. A casa hi havia minyona. Hi havia una senyora que venia a rentar la roba, una senyora que venia a planxar. Aix all era una cosa habitual i no significava tenir cap estatus especial. Tot el terra era de parquet. No perqu fos de luxe. [] A casa la minyona sasseia a la butaca i mirava la tele. I el meu pare era incapa de dir-li: Ara magradaria veure les notcies. Li deia a la mare: Mira, que la Luca est mirant la tele, i ara fan les notcies. I la meva mare li deia: Home, Pere, s la novella I, s clar, es quedava sense notcies. Aquest mn familiar, que a poc a poc es va anar fent una mica ms plcid i estable, si ms no aparentment, es pot veure tamb en aquesta seqncia que ens mostra els diferents cotxes de Tsner, una de les seves passions, i que expressen tot un seguit democions, smbol de superaci de moltes coses.

La vida dels exiliats va transcrrer, amb els anys, amb la mateixa quotidianitat que la de qualsevol altra persona: celebraven festes daniversari, el carnaval, els dinars de Nadal, excursions a la muntanya, a la platja Algunes fotografies, com les que us mostrem a continuaci, en sn un exemple:

4. LA INTEGRACI

Festa de carnestoltes dun grup de refugiats catalans a Mxic, el 1945.

La famlia Arts celebra laniversari dun dels fills a Mxic, al comenament dels anys cinquanta.
23

22 Dossier didctic

3 1. El primer cotxe de segona m. 2. Circulant per un barri residencial de Mxic. 3. La famlia creix i el cotxe canvia. 4. Un cotxe nord-americ. 5. El primer utilitari, un Renault.

La famlia Espresate a la platja de Santa Maria del Mar, a lHavana (Cuba), lany 1971.

1. Busqueu fotografies on apareguin els diferents cotxes que han tingut els vostres pares, oncles o amics. Porteu-les a classe i comenteu-les. Observeu-ne levoluci.
Han canviat de forma? Com? Creieu que el cotxe es correspon amb un tipus de vida determinat? La seva esttica s una manera

- de mostrar-ho? Quines diferncies trobeu entre els cotxes americans i els europeus?

2. Busqueu una srie de fotografies de la vostra famlia durant la celebraci del vostre aniversari, el Nadal, el carnestoltes O de les vacances, a una excursi o a la platja. Enganxeu-les en un full i ordeneu-les cronolgicament i per temtica. Escriviu-hi un peu de foto.

5. OBJECTES NTIMS I SIMBLICS

1. Comenteu a sota de cada fotografia el significat emotiu que penseu que devien tenir per als seus propietaris respectius cadascun dels objectes segents:

Les claus de Francesc Trabal

Us he de fer una ntima confessi: donaria totes les claus que ara torno a tenir, les daqu, i no us en rigueu, per poder veure el miracle que noms una, qualsevol daquestes claus que acaben de tornar davant els meus ulls, pogus servir de nou, pogus obrir encara un pany qualsevol dels que all quedaren tancats per anava a dir per sempre.
Francesc Trabal Les claus, variacions sobre un tema intil, revista Germanor, abril de 1941.

Corbata de Pere Vives

Agust Bartra va conservar al llarg de tot lexili la corbata que el seu amic Pere Vives li va donar el moment de sortir del camp de concentraci dAgde. Vives va morir a Mauthausen duna injecci de benzina al cor lany 1942, quan Bartra ja vivia a Mxic.

Figures del pessebre de Joan Sales

Les figures, comprades a Frana, van acompanyar la famlia Sales-Folch a la Repblica Dominicana, on van celebrar el Nadal de 1940. Us desitgem un Nadal ben feli. Ser el cinqu dels consecutius que haurem passat en un lloc distint. Aquest el passarem a 30 graus a lombra per somniarem neus i gebre.

24 Dossier didctic

Molts dels qui van fugir, van emprendre el cam de lexili acompanyats dalgun objecte que, per a ells, possea una gran crrega simblica. Alguns daquests objectes sexposen a Literatures de lexili. Retorn a Catalunya, acompanyats dun text que nexplica la histria. Un dels ms emblemtics s la maleta del Mickey Mouse que el nen Leopold Benguerel, fill de lescriptor Xavier Benguerel, duia en el trajecte a bord del vaixell Florida que el va portar a Buenos Aires, el gener de 1940. La maleta, plena de cromos i joguines, va anar amb ell a Santiago de Xile. A lenlla que us oferim, http://www.tv3.cat/videos/889479, hi podeu veure Leopold Benguerel parlant amb el comissari de lexposici, Juli Guillamon, sobre la seva maleta i els tresors que hi guardava.

25

2. Quina de les vostres pertinences us endureu si hagussiu de marxar del vostre pas?
Si heu arribat a Catalunya provinents daltres pasos, heu portat amb vosaltres, des del vostre pas dorigen, algun objecte duna crrega simblica especial? Quina significaci creieu que pot atorgar-se a un objecte?

3. Analitzeu el contingut de lescena de la pellcula Amlie (2001), que podeu veure a lenlla http://www.youtube.
com/watch?v=fg2mkfuSjIs, en qu lhome troba la seva capsa de llauna amb els tresors infantils. Feu el mateix amb el film Citizen Kane (1941) i les paraules finals del protagonista: Rosebud. El podeu veure a la pgina que us facilitem: http://www.youtube.com/watch?v=Xw79Y6U2Dqk. Qu representen i evoquen, per a cada personatge, els objectes amb els quals es retroben? Pot establir-se alguna similitud entre aquests objectes i els dels intellectuals i escriptors exiliats que es presenten a lexposici?

6. TORNAR O NO TORNAR
A partir de 1946, amb Franco installat definitivament al poder, els exiliats perden lesperana dun canvi de rgim poltic a Espanya. Alguns opten per tornar i es troben un pas que ha canviat, estrany, desconegut. Daltres es quedaran per sempre a lexili. Els uns i els altres prenen conscincia que el temps no ha passat debades i que el clima dels anys de la Repblica la joventut, la possibilitat de canviar el mn no tornar. Llegiu aquests testimonis, trets del llibre El dia revolt. Quines diferncies dactitud hi trobeu? La mare va estar tot lany que vam viure a Llagostera passant-me llions perqu em pogus examinar dingrs i primer. Jo parlava espanyol per no lescrivia. Havia destudiar les diferents matries, i tamb Formacin del Espritu Nacional. El Libro Verde eren preguntes i respostes que thavies daprendre de memria. Les preguntes eren del tipus: Y qu hicieron entonces los rojos? Esperar que los falangistas les sacaran las castaas del fuego. Ma mare em preguntava aix i jo li havia de contestar per comprovar que mho havia aprs de memria. Penso la cara de pal de ma mare: qu devia sentir, qu devia pensar quan havia de fer-me aprendre aquelles barbaritats? Helena Vidal, filla del traductor August Vidal. Va nixer a lURSS el 1946 i va tornar a Catalunya el 1967.

7. LEXPOSICI
Literatures de lexili clou el seu recorregut desprs dhaver-se installat a Barcelona, Buenos Aires, Santiago de Xile, Mxic DF i Santo Domingo. En cada lloc sen present una versi diferent que tenia en compte els aspectes dinters local. Sorganitzava narrativament, des del moment de la caiguda de Barcelona fins al moment del retorn o el no retorn. El muntatge actual, en canvi, mostra els diferents elements organitzats temticament (fotografies familiars, objectes, pellcules, textos, imatges), per acomiadar un projecte de cinc anys que ha involucrat moltes persones, a Europa i a Amrica. Haveu sentit parlar de la guerra i de lexili? Creieu que aquest episodi de la histria de Catalunya s prou conegut? Creieu que sen poden treure llions per al mn davui?

BIBLIOGRAFIA
Amat-Piniella, Joaquim, K.L. Reich, Barcelona, Edicions 62, 2007. Arts Gener, Avell (Tsner), Paraules dOpton el Vell, Barcelona, Edicions 62 (La Butxaca), 2000. Benguerel, Xavier, Els venuts, Barcelona, Edicions de 1984. Calders, Pere, Aqu descansa Nevares, Barcelona, Edicions 62 (El Cangur), 1997. Ferran de Pol, Llus, La ciutat i el trpic, Barcelona, Selecta, 1956. Gasch, Sebasti, Pars, 1940, Barcelona, Quaderns Crema, 2001. Guillamon, Juli, El dia revolt. Literatura catalana de lexili, premi Ciutat de Barcelona dassaig, Barcelona, Empries, 2008. Pere Quart, Sal de tardor, Barcelona, Proa (Ossa Menor), 1986. Riera Llorca, Vicen, Tots tres surten per lOzama, Barcelona, Edicions 62 (El Cangur), 1988. Rodoreda, Merc, Tots els contes, Barcelona, Edicions 62, 2008.

26 Dossier didctic

Leopold: [] En Xavier tenia una polola (una nvia, en xil), cinc anys ms gran, que vivia davant de casa. Havien renyit i la noia va anar a veure la meva mare. Xavier: la mare va tenir por que jo em cass all i va dir: hem de fer les maletes. No va ser traumtic perqu no tenem un ambient de joventut, rem molt de casa. Els exiliats fan com els caragols, formen uns nuclis molt durs, all no hi entra ning. Leopold i Xavier Benguerel, fills de lescriptor Xavier Benguerel. Van tornar de Xile el 1952.

27

A la meva mare li ha costat molt integrar-se i de fet no sha integrat mai. I el meu pare es va integrar a mitges, com en Tsner: hi van posar tot lamor i tota la dedicaci possibles, lesperit daventura i el goig de viure una nova vida, per al final sempre sorgeix la pregunta: qu hi faig aqu? El pare va comenar a tenir la inquietud de gran. Hauria tornat? Segurament. Per, aleshores, qu fas amb els fills, cadascun amb la seva vida? Arcadi Arts, pintor i arquitecte, nebot dAvell Arts Gener. Viu a Mxic.

Dossier didctic

Francesc Trabal

Joaquim Amat-Piniella

Joan Oliver (Pere Quart)

Antoni Rovira i Virgili

Josep Carner

Vicen Riera Llorca

Clementina Arderiu

Agust Bartra

Joan Prat (Armand Obiols)

Llus Ferran de Pol

Joan Sales

Xavier Benguerel

Merc Rodoreda

Ramon Vinyes

Anna Muri

Domnec Guans

Avell Arts Gener (Tsner)

Csar-August Jordana

Carles Riba

Pere Calders