Professional Documents
Culture Documents
Pràctica 6 - Informàtica
Pràctica 6 - Informàtica
L'APRENENTATGE
Informtica 4t d'ESO
Pgina n. 2
1 Experimentals 2 Vegeu el punt segent 3 GUTIRREZ, 1989 a Lidia Gonzlez Trujillo Pgina n. 3
Cal remarcar que aquestes activitats cientfiques no sn un conjunt de regles que s'han d'aplicar mecnicament des de la primera fins a l'ltima com tampoc no s'han d'aplicar totes i cadascuna d'elles. Cada problema exigir les seves habilitats. La justificaci d'aquest mfasi en els processos que fan els autors de SAPA, la podem trobar resumida a PINTO6: Parteixen del principi que els continguts de la cincia sn molt amplis, que tot no es pot ensenyar o aprendre i que una formaci cientfica bsica s'ha d fonamentar en el fet que els alumnes adquireixin unes maneres de fer (. ..) La millor manera d'ensenyar cincia s fer-ho com a procs d'investigaci. Aix com llegir s un instrument fonamental per explorar tot el que es pot descriure de la mateixa manera la cincia s un instrument fonamental per explorar tot que es pot provar per l'observaci i l'experiment. La cincia s, ms que un cos de coneixements, una collecci de principis i un conjunt d'instruments de mesura; s una manera estructurada i dirigida de fer-se preguntes i contestar-les. Els procediments d'investigaci cientfica, presos no com una llista de regles, sin com a camins per buscar respostes, poden ser aplicats sense lmits. El noi, aix ensenyat, enfocar el comportament hum, l'estructura social i demandes d'autoritat amb el mateix esperit d'escepticisme amatent que adopta envers les teories
4 HARLEN, 1985 5 IZQUIERDO et al., 1988 a 6 1983 Lidia Gonzlez Trujillo Pgina n. 4
cientfiques. s aix que el futur ciutad, que no esdevindr un cientfic, aprendr que la cincia no s memria ni mgia, sin ms aviat una forma disciplinada de curiositat humana. Els aspectes ms criticats d'aquest model sn, entre altres, la posici empirista a la qual respon7, que rebutja qualsevol tipus I guia o direcci en l'aprenentatge8,9, la manca d'atenci en els continguts i el risc de proporcionar noms un conjunt d'adquisicions disperses10. Per a Driver s un model empirista pel fet de defensar que el coneixement est basat en les observacions, com a fets immutables i objectius, i que les lleis es dedueixen d'aquelles i de la recollida de dades, idees aquestes que sn deutores de Roger Bacon11, considerat l'iniciador l'inductisme. En la posici de Driver podem situar tots aquells altres investigadors que preconitzen el principi hipottic-deductiu de la cincia i la construcci de conceptes fruit del propi pensament dels alumnes, i, per tant, en contra de les observacions com a punt de partida (sovint no sn objectives perqu estan infludes pel punt de vista teric de l'observador) i la validesa de les dades resultants per construir teories. D'altra banda, l'eficcia del model s'ha posat en evidencia per la persistncia de les idees intutives i dels esquemes conceptuals alternatius en els alumnes, la qual cosa significa que no s del tot positiu un ensenyament/ aprenentatge de les cincies basat, nicament, en el fet d' assolir el domini de processos cientfics.
resposta, de canvi de conducta. s a dir, la connexi entre la teoria i la practica que es recomana no va ms enll de l'afirmaci que els estudiants tendiran a all que els demanem que facin, sobretot quan la cadena de raonament es detingui perqu l'estmul no porti necessriament a la resposta que espervem15. Pel que fa al canvi conceptual que significa l'adquisici d'un nou coneixement, no es produeix considerant precisament els alumnes com a tabula rasa, cosa que succeeix amb la concepci d'una cincia jerarquitzada o de l'ensenyament programat, ja que no dna peu a experimentar situacions de canvi conceptual com, per exemple, la reorganitzaci de les prpies experincies. Les tendncies que s'observen en la seva evoluci - l'apropament a les teories ciberntiques o de processament de la informaci - i una conceptualitzaci ms mplia de l'aprenentatge segons Gagn es poden trobar en un article publicat recentment16.