Qu comporta aplicar un currculum orientat al desenvolupament de competncies a lescola primria?

Neus Sanmart
Gener, 2008 Jornada sobre els nous currulums a lEducaci Primria

Per qu els nous currculums demanen que els mestres ens plantegen el desenvolupament de competncies en lalumnat?
Una societat democrtica necessita persones capaces danalitzar crticament la informaci i saber actuar Noves necessitats de leconomia: preparaci per canviar de feina. Laccs a la informaci s universal (Internet), per cal saber qu buscar i comprendre-la.

Canvis en el concepte de competncia derivats de les TIC i de les noves formes dorganitzaci del treball
Factor Visi antiga
disciplina

Visi actual
Iniciativa

Responsabilitat Bona conducta,

Expertesa
Interdependncia

Fonamentada en lexperincia
Seqencial

Fonamentada en la R. Problemes
Sistmica

Formaci
Aprenentatge

Una vegada i per Contnua sempre

Passiu, rebre Responsabilitat, autoaprenentatge

Training and learning for competence, EU, 2002

Qu sentn per competncia?

Capacitat dactuar eficament en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, per tamb en valors, habilitats, experincia... (Eurydice, 2002)

Qu comporta?
Integraci de coneixements en la resoluci de problemes (complexitat). Funcionalitat del coneixement (aplicaci a situacions socialment rellevants, imprevisibles). Autonomia de lalumnat per aprendre i per actuar eficament.

Un exemple
Contingut del currculum:
Caracteritzaci de la funci de

reproducci a partir de lobservaci danimals i plantes (Cicle mitj)

Qu ens hem de proposar que aprengui lalumnat?

A utilitzar aquest coneixement en la seva vida personal quan hagi de prendre decisions dactuaci o quan desitgi continuar aprenent.

Com ho avaluem?
Pensem: Quina pregunta plantegem habitualment per avaluar si han aprs sobre la reproducci de les plantes (o sobre les flors)?
I ara pensem: Quina pregunta plantejarem per avaluar si lalumnat s competent en ls daquest coneixement?

CEIP Bellaterra. 3 EP

O b

Quines accions plantejareu als vens per recuperar els boscos i com els hi argumentareu que sn adequades?

Qu ha dhaver aprs lalumnat per respondre preguntes daquest tipus?

A llegir textos llargs.
Idees bsiques i abstractes sobre qu necessiten els ssers vius per poder crixer i reproduir-se. A aplicar aquestes idees a una situaci no treballada a classe.

A relacionar aquests coneixements amb comportaments i valors (conseqncies ambientals).

A argumentar propostes tenint en compte variables diferents i fonamentant-se en coneixements i en evidncies. A escriure la seva argumentaci (o exposar-la oralment) duna manera que daltres lentenguin.

Per tant, no t massa sentit

Pensar en un llistat llarg de competncies (per definici, una competncia s quelcom holstic).
Per s en possibles components o factors de la competncia

Assimilar-les noms als components transversals de laprenentatge.

Per ajudar lalumnat a desenvolupar competncies caldr dissenyar una escola diferent a lactual

Quins sn els aspectes didctics bsics?

1. Contextualitzaci de laprenentatge (R.P.). 2. Saprn ( i es R.P.) amb els altres

3. Per aprendre i per actuar cal saber comunicar

4. Per aprendre cal saber corregir-se (autoavaluar-se).

1. Contextualitzaci de laprenentatge
Partir dun problema socialment rellevant, de lanlisi duna situaci real, i fer-se preguntes per arribar a Abstreure idees globals junt amb maneres de fer i Saber-les aplicar a la interpretaci de noves situacions o problemes. No es transfereix del problema-exemple a daltres problemes; cal passar per labstracci

Idees per aprofundir: Importncia daprendre a plantejar bones preguntes

Quan a Isidore Rab, premi Nobel de fsica, li van preguntar qu li havia ajudat a ser cientfic, respongu: Al sortir de lescola, totes les altres mares jueves de Brooklyn preguntaven als seus fills: Qu heu aprs avui a lescola?. En canvi la meva mare deia: Izzy, thas plantejat avui alguna bona pregunta?
Christine Chin 2004

Idees per aprofundir: Cal distingir entre aprendre informacions i aprendre coneixements que promouen ser competent
Per exemple, aprenem sobre els arbres del pati o del bosc. Si ens centrem noms en preguntar-nos sobre els seus noms i les seves caracterstiques, no s un saber que comporti aprendre a actuar.

Per fonamentar com actuar ens cal respondre preguntes com: Don ha sortit larbre? Qu necessita una llavor per germinar? Qu passa dins de la llavor quan germina?

CEIP Bellaterra, 3r

O Per qu li serveix a un arbre tenir flors? Com podem argumentar si aquesta part del pi s una flor o no?

2. Organitzaci del treball per aprendre

Aprenem quan fem (manipulem i pensem quines sn les nostres idees i maneres de fer)
Tot interaccionant amb els altres, comparant, i Revisant els nostres punts de vista inicials.

CEIP Bellaterra. 3 EP

CEIP Coves den Cimany 3r - 5

CEIP Heura, 4t.

3. La comunicaci: Eix de tot aprenentatge

Si saprn interactuant, s fonamental:
Expressar les idees oralment, amb ajut de les TIC, del gest, argumentar-les en pblic... Escriure les idees, organitzant-les, connectant-les, justificant-les...

Llegir crticament.

Qui eren les persones que es van manifestar? A qui feien les seves propostes?

Quines propostes feien?

Lectura cooperativa de la noticia

Com argumenten les seves idees?

Qu haurem daprendre per saber si les seves propostes sn adequades?

Justifiquem en quines condicions el bosc es recupera millor desprs dun incendi?

CEIP Coves den Cimany, 5

Com que hi ha pluges els animals es poden alimentar millor i les cllules es reprodueixen... Els arbres creixen perqu amb aigua es pot fer la fotosntesi...

No hi hauria animals, perqu amb els seus sentits captarien que no hi ha aliment i buscarien un altre lloc ... Els animals no tenen aliment i no tenen energia ni vitamines i es moren les cllules... Si no tenen aliment el cos es mor, perqu les venes no poden repartir aliment pel cos...

Aprenem a argumentar
La meva idea s

Les meves raons sn

Convenceria a alg que no em creu dient

Comuniquem les nostres propostes de gesti del bosc Plataforma CENDRA

Parc Natural de Sant Lloren del Munt 08227 Sant Lloren del Munt Barcelona Senyors Som alumnes de la classe de 5. Pirineus , de lescola Coves den Cimany que hem estat estudiant el tema dels ssers vius al seu medi , i com sabem que aquest estiu es va cremar el bosc de Sant Lloren i a classe hem estat parlant molt de tot el que va passar, us volem proposar unes quantes idees que podeu fer per intentar evitar que no tornin a produir-se ms incendis. El primer de tot seria que haureu de plantar alzines normals i alzines sureres perqu si es cremen rebroten i tenen protecci amb el suro. Com a prevenci podreu : - Retallar peridicament la part superior de la capada dels arbres que estiguin a prop de cables, perqu no les toquin amb les puntes de les fulles. - Organitzar la neteja de les branques que cauen dels arbres i aprofitar-les per a fer paper. - Posar ms contenidors de reciclatge perqu la gent hi pogus llenar els vidres, l llaunes , plstics, cigarrets i papers . - Distribuir rtols indicatius, al llarg del parc, per explicar a la gent el que pot i no pot fer. - Organitzar una recollida peridica d escombriaires. - Destinar ms guardes forestals a les zones ms concorregudes. Esperant que les nostres idees us ajudin molt a mantenir bonic el parc, Us saludem els nens i les nenes de 5. Pirineus.

4. Per aprendre cal saber autoregular-se

La finalitat fonamental de tot procs densenyament s la dafavorir que lalumnat arribi a ser el ms autnom possible aprenent, s a dir, sent capa de reconixer els seus errors i trobant camins per superar-los
G. Nunziatti, 1990

Com salimenten els arbres?

Cada grup representa qu creu que passa dins dun arbre quan es nodreix

CEIP Coves den Cimany, 5

Els membres del grup expliquen com ho han fet i per qu. La resta de companys fan suggeriments de millora

Barcelona

El grup escriu qu milloraria i perqu

Els ssers vius al seu medi LA NOSTRA MAQUETA * * * * DAVID MESA DANI RUEDAS IVAN CALDERN NGEL PREZ

GRUP 1.

1.- QU HEM FET? PER QU ? Vam repassat el contorn de larbre i desprs vam fer les fulles. Hem posat palla perqu semblin les arrels. Hem posat tires verdes que eren els nervis de larbre. Serveixen per alimentar-se. Hem posat plastilina que representa les cllules. La plastilina lila significa cllules dolentes. A les arrels hem posat plastilina com si fossin llavors. El tub vermell s la circulaci de la sang.

Desprs dhaver presentat la nostra maqueta i haver-ne parlat entre tots, i desprs dhaver-nos informat amb llibres i daltres materials... 2.- QU MILLORAREM ?

- Els arbres no tenen sang. - Les arrels sn molt petites i no podrien sostenir larbre - Hem de posar tubs que baixin. Les arrels tamb necessiten aliments i els han darribar des de la fulla. - No hi ha cllules bones o dolentes. En tot cas unes es moren. -

Realment es pot aconseguir que lalumnat desenvolupi competncies?

Dubtes habituals:
Aix de les competncies s el mateix de sempre amb noms diferents.
Els llibres de text no estan enfocats a aquest tipus daprenentatge. On queden els llibres de text? No en s prou de cincies (o daltres disciplines) per treballar daquesta manera.

Tot aix requereix pensar b en el currculum (qu ensenyem i com) i un bon treball en equip, i no tenim prou temps.

s una utopia aconseguir que els alumnes siguin competents i que nosaltres siguem competents en ajudar-los a ser-ho?

La utopia est a lhoritz. Camines dues passes, ella sallunya i lhoritz corre deu passes ms enll. Aleshores per qu serveix la utopia?. Doncs ens serveix per caminar
Eduardo Galeano, escriptor.