Proves dAccs a la Universitat.

Curs 2011-2012

Llat
Srie 3

Opci dexamen
(Marqueu el quadre de lopci triada) OPCI A OPCI B

Suma de notes parcials 1 2 3 4 Total

Etiqueta identificadora de lalumne/a

Etiqueta de qualificaci

Ubicaci del tribunal Nmero del tribunal

...................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

Districte Universitari de Catalunya

La prova consisteix a fer quatre exercicis. Lexercici 1 (fer la versi catalana del text) s com a les dues opcions. En canvi, per als exercicis 2 (resoldre una qesti de morfosintaxi), 3 (resoldre una qesti sobre llengua, literatura o civilitzaci romanes) i 4 (exposar breument un tema de literatura o de civilitzaci romanes), heu de triar UNA de les dues opcions (A o B), que ha de ser la mateixa per als tres exercicis.

1. Feu la versi catalana del text segent.

[5 punts]

Actitud i gustos de lemperador Aureli Aurelianus, cum aegrotaret, medicum ad se numquam uocauit, sed ipse se inedia curabat. Erat rarus in uoluptatibus, sed mimis delectabatur; uehementissime autem delectatus est fagone qui uno die ante mensam eius aprum integrum comedit. Habuit tempus fortunatissimum praeter seditiones quasdam domesticas.
Histria Augusta, Aureli, 50 Lxic (per ordre alfabtic): aper, apri: porc senglar. Aurelianus, -i: Aureli (emperador rom del segle III). delector, delectatus sum (1a): divertir-se. fago, -onis (mascul): golafre. inedia, -ae: dejuni. mimus, -i: actor de mims. quidam, quaedam, quoddam (adjectiu indefinit): un, un cert. rarus, -a, -um: poc inclinat a. tempus, -oris (neutre): perode de govern.

OPCI A 2. Exercici de morfosintaxi

[1 punt]

Indiqueu el cas dels mots rarus i tempus i digueu la funci sintctica que fan en el text que acabeu de traduir.

3. Exercici de llengua, literatura o civilitzaci romanes

[2 punts. Cada resposta correcta val 0,25 punts i no es penalitzaran les respostes errnies.]

Completeu cada una de les vuit frases segents amb UNA de les dotze expressions llatines que us proposem a continuaci. Escriviu en lespai en blanc la lletra de la resposta que correspon en cada cas. a) in crescendo, b) accessit, c) ex cathedra, d) persona non grata, e) in flagranti, f ) in extremis, g) requiem, h) bis, i) ex abrupto, j) uiceuersa, k) uersus, l) ad hoc. 1. Els aplaudiments del pblic no van cessar fins que va concedir un ___. 2. El to despectiu de les intervencions va anar ___, fins que el moderador els va expulsar de la sala. 3. Una cmera oculta ens va proporcionar imatges de lagressor ___. 4. Ho sabia tot, daquell tema, i lexposava ___. 5. El van declarar ___ perqu va fer unes declaracions ofensives contra la ciutat. 6. El Departament de Cultura va impedir ___ que lescultura de Rodin passs a una colecci privada. 7. Els van fer traslladar tots els llibres de la dreta a lesquerra i ___. 8. El president va proposar crear una comissi ___ per a tractar el tema dels salaris.

4. Exercici dexposici dun tema de literatura o de civilitzaci romanes

[2 punts]

Expliqueu, en quinze lnies com a mnim (unes cent cinquanta paraules), el tema segent: La figura i lobra dHoraci. Mencioneu-ne les dades biogrfiques principals (lloc i any de naixement i de mort, estudis, preferncies poltiques, relaci amb August, etc.) i digueu a quin cercle literari va pertnyer i qui lhi va introduir. Anomeneu el ttol de les seves obres, el gnere al qual pertanyen i els temes que hi tracta. Per acabar, expliqueu dos dels tpics literaris que apareixen sovint en la poesia horaciana.

OPCI B 2. Exercici de morfosintaxi

[1 punt]

En la frase uehementissime autem delectatus est fagone qui uno die ante mensam eius aprum integrum comedit, digueu el tipus doraci que introdueix qui i indiqueu la funci sintctica que hi fa aquest pronom.

3. Exercici de llengua, literatura o civilitzaci romanes

[2 punts. Cada resposta correcta val 0,50 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i les qestions no contestades no puntuen.]

Identifiqueu el personatge que a lEneida, just abans de morir, diu les paraules segents: 1. Ho he ben merescut i no men planyo. Tanmateix, si pots sentir alguna compassi per un pare dissortat, tho prego, apiadat de la vellesa de Daune i retornam als meus o retornals el meu cos privat de vida. Has venut. Teva s Lavnia com a muller; no vagis ms enll en els teus odis. a) Palant. b) Turn. c) Llat. d) Eural. 2. Morirem sense venjana, per morim ja! Fins i tot aix em plau davallar al reialme de les ombres. Que els ulls del cruel troi sembriaguin amb aquestes flames des del mar, i que lacompanyi el mal averany de la meva mort. a) Cresa. b) Palant. c) Dido. d) Pram. 3. Qu en treus, Eneas, dabandonar-te aix a un dolor insensat? No s pas sense el voler dels dus que sesdev tot aix; ni el dest permet que te menduguis daqu com a companya. Arribars a la terra dHespria, on tespera un esdevenidor jois, un reialme i una muller de sang reial; deixa de plorar per mi. a) Dido. b) Lavnia. c) Cassandra. d) Cresa. 4. Jo, jo, sc jo que ho he fet, gireu contra mi les armes, rtuls! Tot lardit s obra meva; aquest no ha gosat ni ha pogut fer res; ho juro pel cel i pels estels, que en sn testimonis; ell noms ha estimat massa aquest amic dissortat. a) Volcent. b) Laocoont. c) Turn. d) Nis. 6

4. Exercici dexposici dun tema de literatura o de civilitzaci romanes

[2 punts]

Expliqueu, en quinze lnies com a mnim (unes cent cinquanta paraules), el tema segent: Els teatres romans. Expliqueu-ne lorigen, lestructura i les parts de qu constaven; enumereu i expliqueu els diferents tipus despectacles que shi feien i qui els representava; digueu quines ciutats romanes de Catalunya i de la pennsula Ibrica conserven restes de teatres romans.

Etiqueta del corrector/a

Etiqueta identificadora de lalumne/a

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs

Proves dAccs a la Universitat. Curs 2011-2012

Llat
Srie 1

Opci dexamen
(Marqueu el quadre de lopci triada) OPCI A OPCI B

Suma de notes parcials 1 2 3 4 Total

Etiqueta identificadora de lalumne/a

Etiqueta de qualificaci

Ubicaci del tribunal Nmero del tribunal

...................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

Districte Universitari de Catalunya

La prova consisteix a fer quatre exercicis. Lexercici 1 (fer la versi catalana del text) s com a les dues opcions. En canvi, per als exercicis 2 (resoldre una qesti de morfosintaxi), 3 (resoldre una qesti sobre llengua, literatura o civilitzaci romanes) i 4 (exposar breument un tema de literatura o de civilitzaci romanes), heu de triar UNA de les dues opcions (A o B), que ha de ser la mateixa per als tres exercicis.

1. Feu la versi catalana del text segent.

[5 punts]

Mort de Laocoont i els seus fills Laocoon sorte ductus est ut sacrum faceret Neptuno ad litus. Apollo a Tenedo per fluctus maris dracones duos misit qui filios eius necarent. Laocoon auxilium eis tulit; ipsum dracones necauerunt. Phryges id factum esse putauerunt quia Laocoon hastam in equum Troianum miserat.1
HIG. Faules, 119 1. Miserat s una forma del verb mitto. Lxic (per ordre alfabtic): duco, duxi, ductum (3a): triar. fero, tuli, latum (irregular): portar. mitto, misi, missum (3a): enviar; llenar. Phryges, -um (mascul plural): troians. puto (1a): creure. sacrum, -i (neutre): sacrifici. Tenedus, -i: Tnedos (illa davant de Troia).

OPCI A 2. Exercici de morfosintaxi

[1 punt]

En la frase Laocoon sorte ductus est ut sacrum faceret Neptuno ad litus, digueu el tipus doraci que introdueix ut i la funci sintctica de Neptuno.

3. Exercici de llengua, literatura o civilitzaci romanes

[2 punts. Cada resposta correcta val 0,50 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i les qestions no contestades no puntuen.]

Identifiqueu el personatge de Miles gloriosus, de Plaute, que pronuncia els fragments segents: 1. Com embolico la troca, quins ginys que faig servir! Avui li arrabassar lamant, al soldat, si aquests camarades meus segueixen fil per randa les meves ordres. a) Lesclau Palestri. b) El vell Periplectomen. c) El soldat Pirgopolinices. d) La cortesana Acrotelucia. 2. Aquesta nit he somiat que la meva germana bessona arribava a Efes des dAtenes amb el seu amant i que tots dos shostatjaven a casa del ve He somiat que un esclau de casa meva macusava dhaver-me besat amb un jove desconegut. a) La serventa Milfidipa. b) La jove Filocomsia. c) La cortesana Acrotelucia. d) El parsit Artotrog. 3. Ai, pobre de mi! Ara veig que mhan ensarronat. Malet Palestri, s ell qui mha fet caure a la trampa. Per mest b. Si als altres adlters els succes el mateix, nhi hauria menys a la ciutat, tindrien ms por i es dedicarien menys a aquestes coses. a) Lesclau Esceledre. b) El jove Plusicles. c) El vell Periplectomen. d) El soldat Pirgopolinices. 4. Qu the de dir que no spiga tothom, que de Pirgopolinices noms nhi ha un a la terra absolutament invencible en valor, en bellesa i en gestes? Testimen totes les dones i amb ra, perqu ets tan bonic!. a) El vell Periplectomen. b) El parsit Artotrog. c) Lesclau Palestri. d) El jove Plusicles.

4. Exercici dexposici dun tema de literatura o de civilitzaci romanes

[2 punts]

Expliqueu, en quinze lnies com a mnim (unes cent cinquanta paraules), el tema segent: El circ rom. Expliqueu la forma de ledifici i les parts de qu constava; descriviu els espectacles que shi feien, com es desenvolupaven, qui hi prenia part i com anaven vestits; esmenteu les ciutats romanes de Catalunya que en conserven restes i digueu la ubicaci que tenen en la planimetria de la ciutat.

OPCI B 2. Exercici de morfosintaxi

[1 punt]

En la frase Phryges id factum esse putauerunt quia Laocoon hastam in equum Troianum miserat, digueu quina forma verbal s factum esse i quin tipus destructura sintctica forma.

3. Exercici de llengua, literatura o civilitzaci romanes

[2 punts. Cada resposta correcta val 0,50 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i les qestions no contestades no puntuen.]

Encercleu la lletra de lopci correcta per a cada espai en blanc, per tal de completar els fragments segents: 1. A la costa hi ha la colnia de ________, de sobrenom Faventia, les poblacions de ciutadans romans de Btulo i Iluro, el riu Arno, Blandes i el riu Alba. (Plini el Vell) a) Mrida b) Trraco c) Ilerda d) Brcino 2. Desprs ve la regi de Cessetnia, amb el riu Subi i la colnia de ________, obra dels Escipions, com Cartago ho s dels cartaginesos. (Plini el Vell) a) Trraco b) Empries c) Mrida d) Brcino 3. La plana frtil esdev un pujol no gaire elevat que va prenent altura en pendent suau. All saixeca ________, davant la qual passa un riu daiges tranquiles abraat per un pont de pedra dun arc immens. Les tropes de Pompeu ocupen un tur proper, mentre que Csar drea el seu campament en un pujol daltura similar. (Luc) a) Brcino b) Ilerda c) Mrida d) Empries 4. ________ s una ciutat doble separada per una muralla, ja que abans tenia per vens alguns indicetes que, tot i que es governaven amb independncia, per raons de seguretat volgueren tenir un clos emmurallat com amb els grecs, per doble. (Estrab) a) Mrida b) Trraco c) Ilerda d) Empries

4. Exercici dexposici dun tema de literatura o de civilitzaci romanes

[2 punts]

Expliqueu, en quinze lnies com a mnim (unes cent cinquanta paraules), el tema segent: La histria de Nis i Eural en el llibre nov de lEneida. Expliqueu qui sn aquests personatges i la relaci que tenen entre ells; digueu en quin moment de la narraci sesdev la seva proesa, amb quin objectiu la duen a terme, la manera com ho fan i quin ns el desenlla. Per acabar, esmenteu altres protagonistes de lepisodi i el paper que hi desenvolupen.

Etiqueta del corrector/a

Etiqueta identificadora de lalumne/a

LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccs