PROPOSTES DIDCTIQUES

com es fa

un llibre

Propostes didctiques elaborades per Joan Andrs i

referides al quadern Com es fa un llibre, dEnric Solbes
Fundaci Bromera per al Foment de la Lectura
Polgon Industrial 1 - 46600 Alzira
www.fundaciobromera.org
Fundaci Bromera per al Foment de la Lectura autoritza la reproducci daquestes Propostes de
treball amb nalitats didctiques si se nesmenta la procedncia.

Presentaci
Des de linici de les seues activitats, la Fundaci Bromera per al
Foment de la Lectura sha marcat com a objectius fonamentals lanimaci lectora i la difusi del llibre valenci, i ha dedicat una atenci
especial a la poblaci infantil i juvenil, aix com al mn de la cultura
i de lensenyament.
En aquest sentit, la Fundaci Bromera promou dues lnies dactuaci: una dedicada al professorat i al mn de la cultura en general
que inclou lorganitzaci, la promoci, i el patrocini de cursos,
jornades o simposis i una altra destinada als xiquets i les xiquetes,
i que pretn fomentar lhbit de la lectura entre lalumnat de les
escoles valencianes.
Adreat a aquest segon mbit, hem editat el quadern Com es fa
un llibre, del qual s autor Enric Solbes, i al voltant del qual giren
aquestes propostes didctiques. La nostra intenci s aconseguir que
els escolars sacosten al llibre duna manera senzilla i divertida, amb
la seguretat que si tenen un coneixement ms profund del procs
de creaci dun llibre i de quina nha sigut levoluci al llarg de la
histria, la lectura els resultar ms atractiva.
Aquesta guia didctica est estructurada en dues parts. En la
primera farem un recorregut molt breu i esquemtic per la histria
del llibre i completarem la informaci que tinguen els usuaris de la
guia sobre la histria i levoluci del llibre escrit, i els situarem en
el marc on es desenvoluparan les activitats posteriors. La segona
part s un ventall dactivitats ampli que pot fer lalumnat, i que
sestructura en dos apartats. En el primer, el professorat i lalumnat
prenen conscincia del grau de coneixement que posseeixen sobre
el tema que tractarem, (all que sentn per descobrir els coneixements previs); en el segon apartat, els alumnes entren de ple en els
coneixements i les actituds que volem transmetrels envers el mn
del llibre i que han de reforar o desmentir els seus coneixements
previs. Ac es busca xar els conceptes i que coneguen el procs de
3

fabricaci dun llibre, i tamb que siguen conscients del paper que
aquest ha tingut com a transmissor de cultura al llarg de la histria
de la humanitat.
Cal remarcar, nalment, que a lhora de confeccionar la guia hem
procurat que les activitats proposades mantinguen un equilibri en el
tractament dels eixos bsics que fonamenten les tendncies pedaggiques i didctiques actuals, que busquen que lalumnat assimile conceptes per, sobretot, que els procediments i les actituds tinguen una
rellevncia especial en la seua formaci i en la seua educaci integral.
Val a dir que totes les activitats que proposem en la guia sn
optatives i, per tant, fra convenient que el professorat triara les
ms adequades dacord amb les caracterstiques de nivell, edat i
interessos del seu grup dalumnes. Tant de bo que aconseguim el
nostre propsit i que la guia us siga til.

Histria del llibre

Probablement, el primer llibre de la histria va ser el llibre mesopotmic, creat pels sumeris en el IV millenni aC. Els llibres mesopotmics es feien amb rajoletes dargila, sobre les quals sescrivien
signes cuneformes de la veu llatina cuneus (tasc), anomenats aix
per la forma de linstrument que empraven. La majoria de les rajoletes que han arribat ns als nostres dies corresponen a documents
econmics, administratius i legals, com ara inventaris, hipoteques,
rebuts, contractes darrendament, de compravenda i matrimonials,
sentncies judicials, adopcions, etc.
La cultura egpcia va ser la primera a utilitzar la tinta i, com a base,
una matria lleugera: el papir (antecessor del paper, obtingut de la
planta del papir). I encara que es mantenien algunes caracterstiques
comunes respecte al perode anterior, com sn la brevetat o lanonimat,
els egipcis hi introduren tamb novetats importants, com ara la forma
del llibre, grcies a ls del papir en forma de rotllo III milleni aC, a
4

la utilitzaci de la tinta i a la inclusi dillustracions com a complement

aclaridor dels textos, o simplement com a adorn.
En la cultura grega, el pergam que es fabricava a partir de pells
danimals adobades esdevingu el suport ms habitual de lescriptura. Aquest suport va substituir el papir denitivament a partir del
segle IV aC. A ms, a Grcia el llibre va assolir per primera vegada
una gran rellevncia: duna banda, la consolidaci de lalfabet grec
va facilitar la tcnica descriure i la va posar a labast de qualsevol
persona; i de laltra, el contingut del llibre es diversic: a ms de
textos burocrtics, comen a ser el suport dobres losques,
literries, etc. Finalment, les obres deixaren de ser annimes i shi
reconegu la gura de lautor.
En lpoca romana, comenaren a aparixer les primeres llibreries
editorials, on els esclaus es dedicaven a copiar els textos. El comer
del llibre es va veure afavorit pel costum dels patricis romans de colleccionar-los, com a signe de distinci, de prestigi social. Tamb van
ser els romans els que inauguraren la primera biblioteca pblica que es
coneix, lany 39 aC, i van introduir, al nal de limperi, un nou format
de llibre, el cdex, que es formava unint uns quants fulls de papir o
pergam cosits els uns als altres i protegits per dues planxes de fusta.
Amb la caiguda de limperi Rom, lEsglsia va exercir un paper
predominant, ja que va dur a terme una tasca fonamental com a
conservadora de la cultura. Els monestirs cristians es van encarregar de garantir la conservaci de la cultura i el saber de lantiguitat
clssica, ja que shi guardaven i copiaven els llibres. Tanmateix, el
comer del llibre va desaparixer, ja que als monestirs es copiaven
els llibres, per sense nalitats econmiques.
El suport de lescriptura ms usat en ledat mitjana continu sent
el pergam. En el pergam, en primer lloc, es delimitava la caixa
descriptura i desprs es feien les lnies on shavia descriure. Els
espais per a les ornamentacions (inicials, miniatures, illustracions)
es deixaven en blanc perqu els ompliren els monjos especialitzats.
Finalment, els quaderns o plecs eren cosits i coberts per un cuiro
5

gros o tapes de fusta, que podien estar decorades amb teles, pedres
precioses, or, plata, etc.
Encara que la majoria dels llibres existents eren de temtica religiosa, cap als segles XI i XII dC leconomia reviscola, i aix fa que hi
apareguen nous professionals que comencen a necessitar algun suport
per als seus treballs (els comerciants per a portar els comptes dels
negocis, els notaris i funcionaris de les cancelleries per a ocupar-se
de la burocrcia, etc.). s en aquell moment que el llibre esdevingu
un instrument per a conixer les noves idees, a ms de constituir un
depsit de la saviesa antiga, i tamb deix de ser patrimoni dels
monestirs i es despla cap a les universitats i les corts reials. Daltra
banda, el paper, una de les grans aportacions del poble xins i que ens
arrib a travs dels musulmans, va comenar a usar-se a loccident.
El pas segent va ser laparici del llibre xilogrc. La xilograa,
inventada el segle II aC a la Xina, consistia a rebaixar en una planxa de
fusta les parts que quedarien en blanc (lletres o gures). Una vegada
shavia gravat la fusta, es tintava i saplicava directament damunt del
paper (o damunt de draps), utilitzant una premsa plana.
La invenci de la impremta amb tipus mbils contrriament al
que se sol pensar, no s europea, ja que lany 960 ja susaven a la
Xina tipus mbils de fusta. La seua invenci a Occident satribueix
a Gutenberg, nascut a Magncia (Alemanya), qui va idear els tipus
mbils de plom (ms resistents que els de fusta) i va adaptar una
premsa de ram per a la impressi de paper (Estrasburg, 1440). Aix
es va crear la impremta primitiva.
Degu ser cap a la dcada del 1470 que la impremta va arribar a
la pennsula Ibrica, encara que no se sap exactament. Sembla que
la hi van introduir impressors alemanys que arribaren des dItlia.
Daquesta poca sn els llibres que es coneixen com incunables
(impresos entre lany dinvenci de la impremta i el 1500). No obstant aix, durant la primera meitat del segle XVI el llibre imprs
encara convisqu amb el manuscrit, i no fou ns a la segona meitat
del XVI que aquest ltim desaparegu denitivament.
6

El 1796, laustrac Alois Senefelder va inventar una nova tcnica

dimpressi: la litograa. Es tractava dun sistema en qu la imatge es
dibuixava a linrevs en una pedra especial, que absorbia la humitat,
amb pintura greixosa que rebutjava laigua. La litograa va inuir
profundament en la producci del llibre durant els segles XIX i XX .
De fet, aquest invent fou la base de laparici del sistema dimpressi que ms sutilitza en lactualitat, lfset, basat en el principi de
la litograa per que substitueix la pedra per una planxa metllica
i el dibuix per una cpia fotomecnica. Igualment, la linotpia, que
va aparixer lany 1886, va ser substituda per la fotocomposici,
tcnica que permet compondre els textos fotogrcament.
Al segle XX simpos el triomf dels avanos tcnics, que ja afectaven
tots els aspectes fsics del llibre (impressi, illustraci i enquadernaci). Es multiplica el nombre de llibres impresos, a causa dels nous processos de fabricaci, i aix va repercutir, lgicament, en labaratiment
dels costos i en la possibilitat que ms persones en puguen gaudir.
El pas segent en levoluci del llibre s laparici de suports
nous, com sn la cinta magntica, el videocasset o els discos ptics,
per tamb daltres sistemes de reproducci, com ara la fotocopiadora o la microfotograa. Segurament, la introducci tcnica ms
innovadora va ser, ja al nal del segle, laplicaci de la informtica al
mn del llibre, amb el desenvolupament daplicacions ben diverses:
processadors de text i dautoedici, programes de maquetaci, de
tractament dimatges, de disseny...
Des del punt de vista social, el ms important daquesta ltima fase
s que, com sha remarcat ms amunt, el llibre sha fet accessible a milions de persones, a causa principalment de lextensi de lensenyana i
de labaratiment relatiu del preu dels llibres (que ja han esdevingut ds
quotidi), als nous avanos tcnics i al llibre de butxaca que langls
Allen Lane llan en la seua collecci Penguin Books, el 1935.
Finalment, el segle XXI ens ha portat la creaci dun nou tipus de
llibre: el llibre digital o electrnic i, amb aquest, el consegent dubte
sobre el futur del llibre imprs.
7

ACTIVITATS

Un reps a la histria
1. Coneixes, a grans trets, quina ha sigut levoluci del llibre al
llarg del temps? Llig el text de les pgines anteriors i desprs
completa aquest esquema cronolgic perqu shi reectisquen
els esdeveniments ms representatius de la histria del llibre.
Perode
IV

milleni aC

III

milleni aC

Segle IV aC

Lloc

Esdeveniment

Mesopotmia Naixement del llibre.

Llibres de papir en forma
de rotllo.
Grcia

Segle II aC
Any 39 aC

Invenci de la xilograa.
Roma
Comencen a utilitzar-se els
tipus mbils.

Segle X dC
Segles XI i
XII dC

Europa
Gutenberg inventa la
impremta.

Any 1440
Any 1470

Espanya

Desapareix el llibre manuscrit.

Segle XVI
Any 1796

ustria
Alemanya

Any 1935

Anglaterra
Aparici de noves tcniques
dimpressi: fset i fotocomposici.

Segle XX
Segle XXI

Invent del linotip.

Mn

2. Reconeixes aquests tipus descriptura? Demostra-ho escrivint el

nom i el pas dorigen.

1. ................................................................................................................................................................................................................................
2. ................................................................................................................................................................................................................................
3. ................................................................................................................................................................................................................................

3. Una de les claus en la histria del llibre va ser la invenci de la

impremta i la seua introducci a Europa per part de Gutenberg.
Redacta una biograa breu daquest important personatge buscant en una enciclopdia o en alguna pgina web, com ara les
que tindiquem a continuaci:
http://www.iespana.es/natureduca
/biog_gutenberg.htm
http://www.infoamerica.org/museo/tipografos
/paginas/gutenberg.htm
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................

4. Segons Gutenberg, La impremta s un exrcit de soldats de

plom amb qu es pot conquistar el mn. Qu creus que volgu
dir? Explica-ho amb les teues paraules.
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................

10

5. Fins ara hem parlat de la histria de llibre per, qu s un llibre?

........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................

6. Ara busca en una enciclopdia o en un diccionari la denici de

la paraula llibre. En qu sassembla i en qu es diferencia dall
que havies escrit?
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................

7. Fixat en aquestes endevinalles i indican la soluci. Inventan tu

unes quantes en qu la resposta siga la mateixa.
Mbric i tanque i guarde a dins
histries, consells i llions...
Hi ha qui em guarda amb molt bons ns
i qui em deixa pels racons.
Tinc fulles i no sc arbre;
tinc punts i cala no sc;
ensenye sense ser mestre;
sense ser ganivet, tinc llom;
mbric i tanque sense ser porta.
No saps qui sc? No the dit prou?
T llom i no camina.
Sap molt i no parla.
T fulles i no s planta.
Soluci:
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................

12

8. Observa quines sn les parts dun llibre.

contracoberta
portada
coberta posterior
llom
coberta
anterior

guardes

coberta

sobrecoberta
plec
solapa o aleta
13

9. Busca uns quants llibres de la biblioteca daula o en la

del centre i observa i anota en quina part del llibre sol
aparixer cadascuna daquestes informacions. Tin en
compte que alguna delles es podria repetir.

ttol, autor, editorial, premis que ha guanyat, illustrador,

logotip de leditorial, collecci, nmero de la collecci,
breu resum del llibre, biograa de lautor, edat dels lectors,
codi de barres

Coberta anterior

..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................

Sobrecoberta

..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................

Coberta posterior

..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................

Llom

..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................

Solapa

..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................

14

10. Busca a casa o a la biblioteca del centre un llibre que tinga sobrecobertes. Per qu penses que li les han posades?
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................

11. Observa uns quants llibres de la biblioteca. Tots porten guardes?

I sobrecobertes? Per qu creus que passa aix?
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................

12. Creus que s el mateix una editorial que una impremta? Explican
les diferncies amb lajuda duna enciclopdia.
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................

15

13. Imagina que has escrit un llibre i ara vols que es publique. Busca
informaci en la biblioteca de la teua classe o la del centre, en
revistes, en Internet, etc. i escriu el nom de tres editorials valencianes a les quals podries enviar loriginal.
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................

14. Agafa un llibre i observal detingudament. A continuaci llig el

quadern Com es fa un llibre i completa aquest esquema, que explica quines sn les persones que intervenen en la confecci del
llibre que tens a les mans, des dun autor o autora, ns a arribar
a un lector o lectora com tu.
AUTOR

.........................................................................

CORRECTOR

....................................................................................

....................................................................

...............................................................................

..............................................................

.........................................................................................

LECTOR

15. Lautor ha lliurat el text a leditor i aquest li lha passat al corrector, que lha deixat aix. Copia el text del requadre qu hi
ha a la pgina segent i incorporant-hi les correccions de les
galerades.

16

, Anys desprs Antonieta la Fantasma ploraria amargament

c.b en aquell dia destiu quan moria el Senyoret Canyelles ja
vell, el mateix any que esclatava la guerra civil, en aquell
estiu quan uns vens pujaven a la torre del campanar que ja
no tenia misteri, i tiraren a terra amb infernal soroll estrepits les campanes, mentre cridavem Visca la Repblica!
c.a mort als feixistes!

........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................

17

16. A continuaci, el text sha de maquetar, i posteriorment caldr

illustrar-lo. Fes una illustraci adequada per al text que has
copiat.

18

17. El pas segent seria preparar el fotolits. Cal preparar-ne un per a

cada full del llibre. Per, saps qu s un fotolit? Busca informaci
i explica per a qu aprota.
................................................................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
.....................................................................................................................................................................
...............................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
......................................................................................................................................
..................................................................................................................................
.............................................................................................................................
........................................................................................................................
................................................................................................................
..............................................................................................
..................................................................................
.....................................................................
................................................................

18. Desprs de muntar els fotolits, es fan les planxes que, collocades
en la mquina dimprimir, fan possible la reproducci dimatges i
de lletres en els plecs. Ordena els passos que cal seguir desprs.

Encolar les cobertes

Retallar les vores
Doblegar el paper
Dur-los a les llibreries i a les biblioteques
Posar els llibres en caixes
Cosir els fulls
19

19. Una vegada sha acabat de fer el llibre sha de distribuir i fer-lo
arribar a les llibreries, els punts de venda ms habituals. Escriu
el nom de tres llibreries que conegues.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................

20. El departament de comunicaci duna editorial sencarrega de

crear les campanyes publicitries de promoci dels llibres. De
vegades, ns i tot adrecen cartes a possibles lectors, com en
lexemple. Tria un llibre que tagrade molt i redactan una, basantte en el model que toferim.
.........................................................................................................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
........................................................................................................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
................................................................................................................................................

Benvolg
u

t/da am

ic/ga,
Et faig
arribar
de pare!,
Quina
..............................................................................................................................................
canya
una nov
ella esc
lautor fr
rita per
ancs C
laude K
el pseud
lotz sota
nim d
............................................................................................................................................
e Patric
i tradud
k Cauv
a per P
in
asqual
Lhumo
Alapon
r s una
t.
pea cla
..........................................................................................................................................
daquest
u en lob
escripto
ra
r i, amb
un pare
tracta el
separat i
humor,
problem
el seu fill
a que so
a Bangk
rgeix en
q
.......................................................................................................................................
u
ok per a
an el pri
tre
passar le
mer pre
deixar e
tn esca
s vacanc
l fill am
p
e
ar
s.
b
La seua
lexdona
possible
intenci
, per e
s per a m
....................................................................................................................................
s
l xiquet
arxar am
far tots
b ell.
els
Cauvin,
autor en
b edita
....................................................................................................................................
tr
e altres d
da en la
e=mc2,
collecci
la relaci
amor me
Esp
u, tampare-fil
l amb te urna de Brome
ra, retra
.................................................................................................................................
ndresa
ta
i comic
itat.
Espere q
ue siga
cordial,
del teu
inters.
..............................................................................................................................
Rep una
salutaci
Marta E
st
relles
............................................................................,..............................................
Gabinet
de comu
nicaci

20

21. En una llibreria tenen previst fer una presentaci dun llibre.
Dissenya el cartell per a lesdeveniment, i no toblides de posar
el ttol de lobra, el lloc i lhora en qu es far la presentaci,
una bona fotograa o una illustraci del llibre que es presentar,
si ha guanyat algun premi, les persones que hi assistiran (autor,
illustrador, editor) i tot all que cregues convenient perqu
la presentaci siga un xit.

21

22. Aquesta auca, que resumeix el procs de producci dun llibre,

est incompleta. Demostra la teua habilitat potica i completa
amb redolins les explicacions que hi falten.
Auca de la creaci dun llibre

Lescriptor molt ha pensat

i ja t el llibre redactat.

..........................................................................................................
..........................................................................................................

..........................................................................................................
..........................................................................................................

22

Infallible, el corrector,
deixa el text sense un error.

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

..........................................................................................................

Doblegat, enquadernat i retallat, dins les caixes, i acabat.

23

..........................................................................................................
..........................................................................................................

23. Tria cinc llibres que tagraden i completa la taula. Desprs confecciona una sopa de lletres amb els cognoms dels autors. Quan
la tingues enllestida passa-la a algun company o companya perqu
la resolga.
Autor

Ttol

Nom

La fada masovera

Vicent

24

Cognom
............................................................

24. Taller editorial

Ara que ja coneixeu el procs de creaci dun llibre, podeu crear
a la classe una editorial i editar un llibre. Seguiu aquests passos:
Poseu-li un nom a la vostra empresa.
Repartiu-vos les tasques (segons lordre dintervenci de les
persones implicades assenyalades en lactivitat 14).
Convoqueu un concurs literari a lescola. Pot ser de narrativa,
poesia, teatre, etc.
Designeu un jurat i elegiu les millors histries. Aquestes formaran el llibre.
Passeu les histries als correctors.
Decidiu el format que donareu al llibre: quartilla, foli (s
aconsellable el format de quartilla).
Seguidament, feu cpies de les histries i repartiu-ne una a
cadascuna de les persones de la vostra classe que dibuixen
millor i que les illustren i munteu una maqueta. Podeu separar
els fragments de text per a intercalar-hi els dibuixos.
A continuaci, munteu els treball sobre un o ms plecs de
quatre fulls (no cal que prepareu fotolits). Els plecs els podeu
muntar sobre un paper de format A3.
Fotocopieu el plec per les dues cares (haureu de fer tantes
fotocpies com exemplars penseu editar).
Plegueu els plecs, talleu-los en la guillotina i desprs grapeu-los
o apegueu-los.
Finalment, haureu de confeccionar una portada i enquadernar.
Per acabar, cal que presenteu el llibre a la resta de lescola.
Prepareu cartells publicitaris on sanuncie el dia, lhora i el lloc
de la presentaci.

25