La necessitat de valorar amb rigor el servei pblic de la CCMA i la seva fragilitat

Investigadors de comunicaci social signants: Miquel de Moragas (UAB), Josep Gifreu (UPF), Emili Prado (UAB), Xavier Gir (UAB), Joan Corbella (UPF), Nria Almiron (UPF), Salvador Alsius (UPF), Reinald Besal (UPF), J. Maria Casass (UPF), Antoni Castel (UAB), Enric Castell (URV), Josetxo Cerdn (URV), Llus Costa (UdG), Matilde Delgado (UAB), Merc Dez (UAB), Joan Ferrs (UPF), Ramon Girona (UdG), Lorena Gmez (UPF), Juan Luis Gonzalo (URV), Frederic Guerrero (UPF), Jaume Guillamet (UPF), Josep ngel Guimer (UAB), Bernat Lpez (URV), Carles Llorens (UAB), Marcel Mauri (UPF), Pilar Medina (UPF), Marta Narberhaus (UPF), Matilde Obradors (UPF), Merc Oliva (UPF), liver Prez (UPF), Francesc Xavier Prez (UPF), Jordi Pericot (UPF), Carles Pont (UPF), Eva Pujadas (UPF), Montserrat Quesada (UPF), Carles Roca (UPF), Emma rodero (UPF), Miquel Rodrigo (UPF), Xavier Ruz Collantes (UPF), Francesc Salgado (UPF), Carlos Alberto Scolari (UPF), Jaume Soriano (UAB), Mnica Terribas (UPF), Jordi Xifra (UPF), Xavier Cubeles (UPF), Francesc Burguet (UAB), Jordi Farr (URV), Olga del Ro (UdG), Mnica Jimnez (UPF), Montserrat Llins (UAB), Rosa Franquet (UAB), Jos Luis Terron (UAB), Nria Garcia (UAB), David Vidal (UAB), Santiago Ramentol (UAB), Josep M, Catal (UAB). Octubre 2012

La necessitat de valorar amb rigor el servei pblic de la CCMA i la seva fragilitat.

La comparaci de leficincia de la CCMA amb les televisions privades parteix d'un error fonamental

La Corporaci Catalana de Mitjans audiovisuals (CCMA) segueix el model de les corporacions pbliques d'arreu d'Europa, amb una missi de servei pblic que transcendeix les consideracions economicistes de rendibilitat i costos per poder incloure conceptes ms complexos. Entre aquests, i fonamentalment, la rendibilitat social i cultural, que obliga a cercar la pluralitat de continguts, la combinaci de la producci prpia amb la collaboraci de la indstria privada i l'assoliment de la satisfacci de la poblaci ms enll dels indicadors d'audincia propis del mercat (quota de mercat). Per aix cal avaluar la televisi pblica en termes de nivell de credibilitat, de satisfacci i inters amb relaci als programes que ofereix i l'audincia acumulada (aix vol dir uns compromisos d'arribar al llarg del temps a una mplia part de la poblaci). Per poder fer aquestes funcions de servei pblic, totes les corporacions pbliques de radiotelevisi dEuropa compten amb unes estructures de funcionament lgicament ms grans que les dels operadors privats. I encara que els estralls de la crisi econmica provoquen en totes una reducci de pressupostos, en l'agenda poltica de la majoria dels pasos europeus no es posa en dubte, ara per ara, la necessitat de la seva existncia i que tinguin l'adequada capacitat d'actuar en un sector que canvia molt rpidament. En aquest entorn de canvis, en el qual les empreses privades busquen ms que mai i legtimament apropiar-se dels recursos comunicatius (continguts, professionals, etc.) que els poden ser eficients per al manteniment dels negocis, cal que els operadors pblics no siguin aliens a les dinmiques que la innovaci tecnolgica i les prctiques socials comporten i, en conseqncia, s'adaptin al paisatge audiovisual de la societat del segle XXI. En aquest paisatge, per, s imprescindible assegurar l'existncia d'institucions comunicatives que no es regeixin per criteris purament mercantils, i aix passa encara avui per l'existncia d'operadors pblics de rdio i televisi, amb extensi cap als nous circuits de distribuci audiovisual.

La necessitat de valorar amb rigor el servei pblic de la CCMA i la seva fragilitat.

El frgil equilibri de la CCMA

Des de fa temps sinsisteix, de manera creixent, en un suposat gegantisme dels mitjans pblics de comunicaci de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA, que inclou Televisi de Catalunya i Catalunya Rdio). Fins i tot, una opci poltica ha anunciat que inclour la proposta daprimar els mitjans pblics de comunicaci de Catalunya en el seu programa electoral. Se subratlla que la CCMA t ms treballadors que les televisions privades generalistes dmbit estatal, per alhora sobvien dades imprescindibles per analitzar leficincia de la CCMA. La CCMA, a diferncia de les televisions privades generalistes dmbit estatal, t un model que es basa en la producci prpia i no en lexternalitzaci generalitzada de la producci. I la relaci cost/resultat evidencia leficincia del model de la CCMA. Amb 440 milions deuros (1), la CCMA competeix amb xit amb una televisi estatal pblica de 1.000 milions deuros i amb dos grans grups privats de 700 i 840 milions respectivament.

Grans grups de TV (2011)

Plantilla Canals
(3)

Audincia TV % 16,8 22,8 16,0 (4) 19,2

Despesa explotaci Milions 1.000 845 696 444

RTVE Mediaset
(2)

6.500 1.390 1.816 2.619

6 de televisi i 6 de rdio 7 de televisi 5 de televisi 6 de televisi i 4 de rdio

Antena3 CCMA

(1) Dades 2011, el 2012 el pressupost de la CCMA sha redut fins els 378 Milions . (2) Primers resultats de Mediaset que inclouen Cuatro i el 22% de Digital+. (3) RTVE: La1, La2, 24h,Tdp, Clan, TInternacional, Radio Nacional, Radio Clasica, R3, R4, R5 i RExterior. Mediaset: Tele5, Cuatro, Factoria de Ficcin, La Siete, Boing, Divinity, Energy. Antena3: Antena3, Neox, Nova, Nitro, Xplora. CCMA: TV3, 33, 3/24, Sper3, Esports3, TV3Int, Catalunya Rdio, Catalunya Informaci, Catalunya Msica, i iCatFM. (4) El 2012 Antena 3 i La Sexta es van fusionar. Laudincia conjunta dels dos grups el 2011 va ser del 23,4%. Totes les dades daudincia es refereixen a Catalunya. Fonts Plantilles i Despesa Explotaci: Webs corporatives. Font Audincia TV: Kantar Media, CCMA.

La necessitat de valorar amb rigor el servei pblic de la CCMA i la seva fragilitat.

En 5 anys, el pressupost de la CCMA sha redut en 100 milions deuros (-20%), loferta sha incrementat amb 3 canals ms (1), i laudincia de TVC ha crescut un 0,7%.

Ingressos Publicitaris CCMA, en Milions Aportacions Pbliques CCMA, en Milions (2) 331
600

Pressupost CCMA, en Milions (3) Quotes Audincia TVC, en % (4)

160

313

329 300 260

300
500

18,7 476

18,3 466

19 462

19,3

19,4

20

140

444
15

120

129 100

250

400

378

100 200 80

90

96 84
150

300

10

60 100 40

200

5 100

20

50

2008

2009

2010

2011

2012

2008

2009

2010

2011

2012

El qestionament de leficincia de la CCMA, fruit del desconeixement o de la parcialitat, s parallel a lesfor dels operadors privats per impedir les inversions publicitries a les rdios i televisions pbliques, en un moment de baixada constant daquestes inversions a causa de la crisi econmica i de les noves formes de consum per Internet. Des del 2007, la inversi publicitria a la televis a lestat espanyol sha redut un 36%, en total 2.137 milions deuros (1.200 milions en publicitat i 936 milions en patrocini) (5).

(1) Super3, Esports3 i iCatFM. (2) El pressupost es complementa amb ingressos diversos, que en aquest perode han oscillat entre 27 i 47 milions deuros. (3) Font: ARA i CCMA. A les Aportacions Pbliques de 2008 sinclou un romanent de 36 milions deuros dexercicis anteriors. (4) La quota daudincia del 2012 s fins a setembre. (5) Font: Comisin del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT): Informe anual 2011.

La necessitat de valorar amb rigor el servei pblic de la CCMA i la seva fragilitat.

El pressupost de la CCMA se situa entre els ms baixos de les corporacions europees de mitjans audiovisuals de pasos de dimensions semblants a Catalunya.

Comparaci del pes econmic dels ens pblics (2010)

En per habitant (1)
180

160

160

157

140

120

115

111

100

82
80

77 69 55 51 51 31

60

40

20

S u ss a N u or ue stri a ga (2 00 9)

Irl an da Fi nl n di a B l gi ca C at al un ya

S u ci a H ol an G r da ci a (2 00 9)

D in am ar ca

El 2012, el pes econmic de la CCMA sha redut a 50 per habitant l'aportaci pblica a 34 per habitant.

(2)

TVC s la televisi ms ben valorada per la ciutadania i la considerada ms imparcial (3), per el desavantatge competitiu (440 milions deuros contra 700/1.000 milions deuros) fa que els canals en castell tinguin prop del 75% de les audincies a Catalunya (4). Molts daquests canals pertanyen a grans grups de comunicaci que prioritzen el negoci a la seva responsabilitat social de servei de comunicaci.

(1) Font: Elaboraci prpia amb dades de l'European Audiovisual Obervatory. Les conversions de monedes s'han fet amb els valors de setembre de 2010. (2) Inclou ingressos publicitaris i aportacions pbliques.

(3) Font: CAC, Estudi dopini pblica sobre els mitjans audiovisuals de Catalunya 2010 i Instituto DYM. (4) Fonts: Reinald Besal (Observatori de la Producci Audiovisual-UPF), Laudincia de televisi a Catalunya i Kantar Media. Sexclouen les televisions locals, les televisions autonmiques daltres territoris, Rac105tv, Estil9 i Bara TV.

La necessitat de valorar amb rigor el servei pblic de la CCMA i la seva fragilitat.

La CCMA: un model dxit, ara amenaat, que cal preservar

Durant gaireb tres dcades, Televisi de Catalunya i Catalunya Rdio han estat un model dxit i eines fonamentals de normalitzaci de la llengua catalana i de dinamitzaci de la indstria cultural i audiovisual. s imprescindible preservar la missi de servei pblic de la rdio i de la televisi a Catalunya, garantint la seva independncia poltica del govern i dels partits poltics. Especialment en aquests temps difcils, quan la seva funci social i poltica s ms necessria que mai. La idea que s necessari aprimar la CCMA o sotmetre-la a canvis estructurals profunds pot posar en perill el frgil equilibri actual i generar una espiral de prdues de qualitat, daudincies i dingressos que pot acabar destruint, de manera irreversible, el model de la CCMA. Els investigadors de lmbit de la comunicaci social que signem aquest informe, volem alertar sobre la necessitat de valorar amb rigor la situaci i la importncia de mantenir el model, per al futur de lespai audiovisual catal.