TEMA 2

CONTINGUTS A ESTUDIAR
Lxic: motos Comunicaci: el reportatge i la notcia Llengua i societat: les llenges en contacte Gramtica: el sintagma nominal Ortografia: accentuaci i diresi Literatura: la lrica medieval

COMUNICACI: EL REPORTATGE I LA CRNICA I

Reportatge Diferncies amb la notcia
Extensi:

el reportatge s ms llarg. El tema: no sempre s dactualitat. El llenguatge: lestil pot ser ms personal sempre que no saparti dels criteris dobjectivitat i claredat. Estructura: les seves parts sn titular, entradeta i cos, per amb finalitats diferents que a la notcia.

COMUNICACI: EL REPORTATGE I LA CRNICA II

Crnica Diferncies amb la notcia i el reportatge:
Actitud

del periodista: pot introduir ms elements valoratius. La preparaci del periodista: normalment s especialista, la qual cosa li permet oferir una perspectiva ms personal. Estructura: titular, nom del periodista,lloc de redacci i cos.

LLENGUA I SOCIETAT: LES LLENGES EN CONTACTE

Realitat plurilinge del mn actual i les seves causes. Conceptes:

Bilingisme: Diglssia. Interferncies

individual, social i territorial.

lingstiques: diferncia entre prstec lingstic (o manlleu) i barbarisme.

LA POESIA TROBADORESCA I
Els trobadors foren els primers autors que empraden una llengua romnica per a la seva producci literria: loccit. La lrica trobadoresca s una poesia culta que apareix a partir de la segona meitat del segle XII a les corts feudals dOccitnia.

POESIA TROBADORESCA II

La influncia daquesta poesia sobre els trobadors catalans fu que aquests adoptessin el provenal com a llengua dexpressi literria per diferents raons:
El

prestigi de la lrica trobadoresca i dels trobadors provenals. El venatge amb Provena. El parentiu lingstic. Les relacions poltiques i econmiques entre els dos territoris.

POESIA TROBADORESCA III

Per qu estudiam la poesia trobadoresca si no era en catal?

Perqu

lobra dels trobadors catalans constitueix la base de la poesia catalana ms primerenca, la que varen escriure Jordi de Sant Jordi, Ausis March i Joan Ros de Corella.

LES TROBAIRITZ

QUI EREN?

Les trobairitz eren dones que feien poesia trobadoresca. Les seves obres sovint estaven dedicades als seus amants, i inclouen referncies directes a lamor carnal. A la seva poesia es creen entre els amants uns vincles semblants als feudals. Ella s la senyora i l'amant es declara el seu vassall.

LA COMTESSA DE DIA I
Podria tractar-se d'Isoarda, filla d'Isoard, comte de Dia, i muller de Ramon d'Agout. El cavaller del qual s'enamor i a qui dedic les seves canons sembla que fou Raimbaut IV d'Aurenga, el fill del trobador homnim.

LA COMTESSA DE DIA II

Resten cinc canons de la comtessa de Dia, senzilles i apassionades, en les quals descabdella els temes de la infidelitat del seu amant i la gelosia, i pondera la prpia bellesa.

COMTESSA DE DIA III

http://www.youtube.com/watch?v=D5P71g zdJTs&noredirect=1

COMTESSA DE DIA IV
Tinc un desfici, ai, inclement, pel cavaller que m'ha servit. Massa l'he amat, m'ha malferit, vull que tothom en tingui esment. Ara veig que sc trada car no li he dat el meu amor. Per ell jo visc en plany i enyor en llit o quan vaig vestida. Voldria haver-lo avarament entre mos braos nu una nit. Feli seria en el meu llit si jo li fos coix plaent. Ms que Blancaflor, ferida per Floris, cerco el seu favor, car jo li ofreno cor i amor, el seny, els ulls i la vida. Oh bell amic ple de dolors! Quan us tindr vora el meu cor? Si amb vs jagus, quin bell deport! Quin bes, el meu, ms amors! Sapigueu que goig hauria si us tingus en lloc del marit sols que em jurssiu, penedit, de fer o que jo voldria.

REINA CONSTANA DE MALLORCA

Filla d'Alfons III de Catalunya-Arag, fou promesa el 1325 a Jaume III de Mallorca en un intent de soluci del conflicte amb el regne mallorqu; el matrimoni se celebr el 1336. Retinguda des del 1342 pel seu germ Pere III de Catalunya-Arag a Barcelona i desprs a Girona i a Montblanc, compongu, sembla, una delicada dansa inspirada per l'enyorament del marit absent coneguda per Can de la reina de Mallorques Mor poc temps desprs de reunir-se amb el seu marit a Montpeller. Deix dos fills, Jaume (IV) i Elisabet.