La tundra

La tundra es troba al costat de les zones de neus perptues. La duresa del clima no permet l'existncia d'arbres. El seu sl (permagel o permafrost) est gelat permanentment, excepte un breu desgla superficial en els dos mesos ms calorosos. Les temperatures mitjanes oscillen entre -15C i 5C i les precipitacions sn escasses: uns 300 mm a l'any. En l'ecosistema de tundra dels factors limitants sn la temperatura i l'escassetat d'aigua. La tundra rtica, a l'hemisferi nord, s la ms extensa (uns 20.000 km2) i forma un cintur que creua Amrica i Eursia, immediatament al sud del casquet de gel de l'rtic entre les neus perptues i els boscos de conferes1 .. Les anomenades tundres alpines es situen en les altes muntanyes, per sota de les zones glaceres. A l'hemisferi sud no existeix, prcticament, tundra en ser un hemisferi ocupat en la seva major part per l'oce. Noms la Pennsula Antrtica correspon a aquest tipus de bioma. En les poques setmanes de desgla superficial es formen basses i tot tipus d'aiguamolls ja que la capa inferior del sl en romandre gelada s impermeable i impedeix que l'aigua percoli2. Aquestes zones pantanoses sn ideals per al desenvolupament dels insectes i a l'estiu recobreixen la tundra gegantins nvols de mosquits. Sl i vegetaci El sl s molt pobre i el mantell vegetal s prim, per dels ms resistents del mn. Est format per lquens, gramnies i joncs. En poques setmanes, aprofitant el curt estiu, germinen, es desenvolupen i es reprodueixen. Vida animal Les vida animal presenta un gran inters. D'una banda, com s'ha comentat, abunden els insectes en l'poca de desgla. La uni de grans quantitats d'insectes i la proliferaci de les plantes fa que sigui un lloc ideal per a la nidificaci d'un gran nombre d'aus migratries. Hi van aqu des de tot el mn i en poques setmanes s'alimenten d'insectes i llavors amb gran intensitat, aprofitant a ms la llarga durada3 del dia rtic. En poc temps poden encebar les seves cries escurant el temps d'aquest perills perode de les seves vides. Grues, oques, cignes, limncoles (territ4, polits becfins5, cama-roges6, ...) i un llarg etctera d'espcies d'aus crien en la tundra.

Arbres del grup de les plantes gimnospermes. Sn els pins, avets cedres, piceas, etc. Sn de fulla perenne, s a dir, romanen amb full al llarg de tot l'any. 2 Acci per la qual l'aigua travessa el sl cap avall 3 A les zones properes als pols(fins al cercle polar) s'alternen al llarg de l'any, sis mesos en qu la nit dura 24 hores amb sis en qu la llum del sol ocupa les 24 hores. Succeeix aix per la inclinaci de l'eix de la Terra respecte al pla de l'eclptica
4

Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la famlia dels escolopcids, d'uns 19 centmetres de llargada i aspecte rabassut, de bec llarg i corbat cap avall. 5 Ocell de l'ordre dels caradriformes, de la famlia dels escolopcids, d'uns 42 cm de llargria, amb el bec prim i corbat i les potes primes, amb la part de sobre del plomatge de color d'ant, una cella de color pllid i el dors i el carp molt blancs.

Entre els fitfags (consumidors primaris) es troben el ren, el bou mesquer, el llop, la llebre rtica, les oques, les limncoles7 i els lemmings8. D'ells s'alimenten el grif9 i el mussol nival, la guineu rtica i, per sobre de tots, l's polar. Al litoral hi ha abundncia de foques, lldries i altres mamfers marins Impactes ambientals L'impacte de l'home sobre aquest ecosistema est molt unit, en l'actualitat, a l'explotaci de recursos petrolfers i minerals; i anir augmentant en els prxims anys, si no es controla adequadament.

6 7

(Tringa totanus) cast.: archibebe

(del gr. Limnh, 'llacuna', i cola 'que viu a'); adj. d'una sola terminaci per a m. i f. S'aplica a les aus que habiten en llacs i pantans.
8

Petit rosegador que viu en galeries que excava a terra gelat. Les seves poblacions segueixen cicles anuals, en qu hi ha anys que creixen explosivament aconseguint nombres extraordinriament alts. D'ells s'alimenten els depredadors de la tundra durant molts mesos de l'any 9 Espcie de falc (Falco rusticolus)