El teatre modernista

Santiago Rusiol

 El teatre era un gnere molt atractiu per al modernisme, ja que satisfeia el principi de lART TOTAL: literatura, interpretaci dramtica, escenografia, arquitectura, dansa, msica
Moltes obres modernistes aniran acompanyades de msica (precedent: lpera, Wagner, a finals del segle XIX). Enric Morera compositor modernista ms rellevant.

El teatre modernista
Els artistes modernistes sentiren una gran atracci pel teatre (manifestaci artstica lliure). A travs del teatre podien expressar la seva idea de lart total (literatura, interpretaci, escenografia, msica) Sabandon el model de teatre romntic i se substitu per uns altres models del nord dEuropa. Modernitzaci de lescena catalana.

1. El teatre didees (regeneracionista)

El teatre didees era el mitj ms efica per canviar la manera de pensar de la societat. Henrik Ibsen, Un enemic del poble.
Individu portador de la veritat que vol transformar la societat ignorant i supersticiosa.

Tema: la lluita entre la llibertat de lindividu i la massa, entre la modernitat i la tradici, entre la ra i la superstici, entre la cincia i la ignorncia. Autors destacats: Ignasi Iglesias i Joan Puig Ferreter.

El teatre simbolista
Un grup fora important es decant per fer teatre amb finalitat exclusivament esttica. Eren els partidaris de lart per lart (el fi suprem). Totes les arts havien dintervenir en lespectacle teatral. Atmosfera suggeridora i simblica que reflects els estats dnim dels personatges. Lescenificaci de lobra havia de mostrar una correspondncia entre el mn fsic i el mn interior de lhome. Autors ms destacats: Adri Gual (Teatre ntim) i Santiago Rusiol.

SANTIAGO RUSIOL. El dramaturg.

Va nixer a Barcelona el 1861 en una famlia de fabricants de teixits. Els pares moriren ben aviat i an a viure amb el seu avi, el qual leduc per al negoci familiar. Per Rusiol se sentia atret per la pintura i an damagat a classes de pintura. Senfront amb el seu avi i el conflicte familiar lobsession tota la vida i lexpress en la seva obra literria: lenfrontament entre lartista i la classe burgesa. El 1889 es cas per el matrimoni no funcion i se nan a Pars on particip de lactivitat artstica i es convert en un artista bohemi. En les seves estades a Catalunya organitz les festes modernistes de Sitges, a la casa El Cau Ferrat i freqentava tertlies a Els Quatre Gats. Tamb va collaborar a LAven. Va ser un artista polifactic: pintor, poeta, novellista, dramaturg, escultor Es retir per mor duna malaltia a Aranjuez on mor el 1931, per abans pint els jardins de la ciutat.

El teatre de Rusiol
Les primeres obres sn de carcter simbolista:
Defensen que la societat sha de mantenir al marge de les qestions materials per viure dedicada a la Bellesa. Enfrontament entre lartista i la societat. Lalegria que passa (1891)

Les darreres obres sacosten ms a la realitat de lpoca:

Les lluites i les provocacions dels personatges sn ms reals. Els escenaris sn ms propers al pblic. Temes ms actuals. Lhroe (1903) i Lauca del senyor Esteve (1909)

Lalegria que passa (obra simbolista)

Gira entorn de larribada duns artistes de circ, que encarnen la Llibertat i la Poesia, a un poble indiferent, vulgar i ensopit, que simbolitzava la societat prosaica (incapa de gaudir de la bellesa de lArt), representada per lalcalde, que finalment fa fora els artistes del poble.
Lescena passa en un poble indiferent, vulgar i ensopit. En el fondo, travessant lescenari, hi ha la carretera ben polsosa, i dos o tres guarda-rodes. [] A primer terme, una placeta. [] Al mig de la plaa, mitja dotzena de pltanos ben polsosos i malalts, i dos bancs corcats, de pedra. Comena la tardor. De tant en tant caur alguna fulla seca.

Lauca del senyor esteve

Comdia molt coneguda estrenada el 1917. Presenta, amb humor i ironia, els costums i els valors morals duna nova classe (la petita burgesia), representada per una famlia de comerciants, els senyors Esteve, que al llarg de quatre generacions ha aconseguit fundiar i ampliar el seu negoci, La Puntual. Lhereu de la quarta generaci, Ramonet, sestima ms ser artista (escultor) i provoca una gran crisi familiar, perqu trenca la tradici de pares a fills.

 El conflicte entre el jove dideals elevats i el botiguer gris i mediocre representa el tema clau del Modernisme: la relaci entre lartista i la societat. Quan el senyor Esteve es troba al llit de mort es produeix una reconciliaci entre ell i el seu fill:
Ramonet ser escultor grcies als doblers que li donar el seu pare. El final representa el pacte entre lartista i la societat. Lartista ha dagrair el suport econmic de la burgesia i aquest s conscient que necessita la dimensi espiritual de lartista.

Altres autors de teatre rellevants

Ignasi Iglsias (1871-1928):
La seva obra passa per tres etapes:
Etapa simbolista (Foc follet, de 1899) Etapa didees (El cor del poble, de 1902) Ibsen. Etapa costumista (En Joan dels miracles, de 1908)

Adri Gual (1872-1943):

La seva obra s majoritriament simbolista (Nocturn, 1896; Silenci, 1897) Obres de carcter regeneracionista (Misteri de dolor, 1904).