Drames rurals

de Vctor Catal

1. Lautora: Caterina Albert Parads

LEscala, 1873-1966 Filla gran duna famlia de propietaris rurals. A la mort del pare (1899), ella administra les propietats familiars. Forta personalitat, seguretat, carcter independent i solitari. Gran sensibilitat i inters artstics. Formaci autodidacte. Vinculada al catalanisme republic (per influncia paterna) que evolucionar cap al catalanisme conservador. Contacte amb la llengua i la cultura populars incentivat per lvia. La lectura, el teatre i els viatges per Europa lajuden a configurar una determinada visi del mn. s del pseudnim literari: Vctor Catal Catal

2. Lobra literria
Tres etapes: 1 del 1902 al 1907-: Publica dos volums de poesia, El cant dels mesos (1901) i Llibre Blanc-Policromi-Trptic (1905), un volum de teatre, Quatre monlegs (1901), tres reculls de contes, Drames rurals (1902), Ombrvoles (1904) i Caires Vius (1907), i una novella, Solitud (1905) 2a del 1918 al 1930-: La Mare-Balena (1920), Un film (3.000 metres) (1926), Marines (1928) i Contrallums (1930) 3 -del 1944 al 1966-: Retablo (1944), Mosaic (1946), Vida mlta (1950) i Jubileu (1951)

3. El Modernisme 1892-1911
Moviment cultural de signe romntic. A Catalunya, moviment de renovaci cultural: transformar la cultura catalana en una cultura moderna, nacional i europea. Sassimilen els corrents de lEuropa contempornia (Prerafaelitisme, Simbolisme, Decadentisme, Art-Nouveau). Trets: -horror a la civilitzaci industrial. -propensi al neogtic, al somni, a la necroflia, a lindividualisme, a lirracionalisme i a la malenconia. -exaltaci de lideal, de la llibertat, de lespontanetat i de la sinceritat. -fascinaci per la natura.

3. El Modernisme 1892-1911
Estticament, el Modernisme catal segueix les lnies generals del Decadentisme. Decadentisme.
evadirmitj Crear un mn de bellesa ideal on evadir-se del mn real, per mitj de art. lart. Alguns trets esttics: Atracci per la mort, el morbs, el pervers i corrromput; exaltaci del dolor. Atracci pels contrastos i barreja dinnocncia i perversitat. Curiositat ; inters pel que s primitiu i per les cultures extiques i antigues. Inters per la vida interior, fins a lautoanlisi excessiva, tendent a levocaci de sensacions i emocions exquisides. Vocabulari culte; sintaxi complicada

4. El ruralisme o novella rural

Es trenca amb la visi idllica del mn rural del s. XIX. representaci Nova representaci del mn rural: a) cara fosca i trgica. b) primitivisme. c) violncia. d) els ssers humans hi sn vctimes i botxins. Temtica: Temtica: a) la duresa de la vida amb les seves fatalitats ,i ms en concret, la dels pagesos. b) la problemtica de les relacions humanes. c) la complexitat de les personalitats i dels comportaments individuals i socials. d) la situaci de la dona en una societat hostil. .

4. El ruralisme o novella rural

estil: Llengua i estil: a) brevetat i concisi b) varietat i riquesa lingstica de la gent rural. c) estil suggestiu i plstic que es recrea en els contrastos: efectes visuals de llum, ombres i colors, efectes sonors, etc. d) retrica que recorre a alliteracions, enumeracions, intensificacions, adjectivaci, metfores, smbols, comparacions mltiples i variades.

5. Drames rurals (1902)

Aplec de dotze contes aparentment independents. Deu dels dotze contes presenten un certa unitat temtica i formal: histries trgiques o dramtiques ubicades en espais rurals, representades per personatges de la pagesia. Lexplosi i Lenveja no sajusten al conjunt. a) Lexplosi: parteix duna ancdota histrica (els atemptats anarquistes), el marc s urb i el personatge s un obrer de Barcelona. b) Lenveja: tot i el marc rural, s un idilli conjugal amb intenci potica centrat en el tema de la maternitat. rurals 34Prec Lectura de lapartat Drames rurals (p. 34-51) i del Prec (p.55) CATAL dins CATAL, V.: Drames rurals Ed. 62