PLANTES PER ALS NERVIS NEUROTRANSMISSORS PLANTES PER ALS NERVIS AROMATERPIA PROPIETATS DELS PRINCIPIS ACTIUS ALCALOIDES

AFECCIONS NERVIOSES DELS ADULTS FONTS DINFORMACI (01-10) (10-30) (31-32) (33-42) (42-58) (59-78) (78-79) NEUROTRANSMISSORS A lespai sinptic entre neurones hi ha un corrent de neurotransmissors que donen misstages estimulants o sedants. Els neurotransmissors semmagatzemen en vesscules (presinptiques), que sn alliberades a lespai sinptic. La neurona receptora t uns receptors especfics per a cada neurotransmissor i lanclatge dna lloc a un canvi inic /elctric a la neurona. El 90% del treball dels neurotransmissors el fa el glutamat. De la resta, el 90% el fa el GABA. El glutamat es considera excitant, mentre el GABA es considera calmant, almenys pel que fa al cervell. A la medulla espinal, el glutamat seguexi essent excitant per hi domina amb aquesta funci laspartat. All el calmant principal s la glicina. Altres sistemes de neurotransmissors inhibidors sn la dopamina D2 i les endorfines. En canvi, sn excitants la substncia P (associada al dolor) i la dopamina D1. SISTEMES PRINCIPALS DE NEUROTRANSMISSI Sistema Origen Efectes Sistema de la Locus coeruleus Excitaci noradrenalina Tegmentum Sistema de la dopamina vies de la dopamina : Sistema motor,endocr i el coneixement via mesocortical via mesolmbica via nigrostacial via tubero-infundibular Sistema de la serotonina nucli dorsal de rafe cabdal Estat dnim, sacietat, temperatura de la sang i el son. nucli dorsal de rafe rostral Sistema colinrgic complex ponto-mesencefaloAprenentatge tegmental A llarg termini, excitaci Nucli basal ptic de MEYNERT nucli septal mitj

CATEGORIA

NOM DEL NEUROTRANSMISSOR

ABREVIACI

METABOTRPIC

IONOTRPIC

aminocids petits

1.

ASPARTAT

Asp

Neuropptids 2. N-ACETIL-ASPARTILGLUTAMAT NAAG Receptor metabotrpic del glutamats; agonista selectiu de l mGluR3

aminocids petits

3.

GLUTAMAT (CID GLUTMIC) Glu

Receptor metabotrpic del glutamat

receptor del NMDA, receptor de Cainat, receptor de AMPA

aminocids petits

4.

CID GAMMA-AMINOBUTRIC GABA

receptor de GABAB

GABAA,receptor de GABAA

aminocids petits

5.

GLICINA

Gly

receptor de la Glicina

Acetilcolina

6.

ACETILCOLINA

ACh

receptor muscarnic de lacetilcolina

receptor de lacetilcolina nicotnica

Monoamina (Phe/Tyr)

7.

DOPAMINA

DA

Receptor de la dopamina

Monoamina (Phe/Tyr)

8.

NOREPINEFRINA (NORADRENALINA)

NE

receptor adrenrgic

Monoamina (Phe/Tyr)

9.

EPINEFRINA (ADRENALINA)

Epi

Receptor adrenrgic

Monoamina (Phe/Tyr)

10.

OCTOPAMINA

Monoamina (Phe/Tyr)

11.

TIRAMINA

12. Monoamina (Trp)

SEROTONINA 5-HT

(5-HIDROXI-TRIPTAMINA)

Receptor de la serotonina, tots 5-HT3 menys 5-HT3

Monoamina (Trp)

13.

MELATONINA

Mel

Receptor de la melatonina

Monoamina (His)

14.

HISTAMINA

Receptor de la histamina

Gastrines

15.

GASTRINA

Gastrines

16.

COLECISTO-QUININA

CCK

receptor de la colecistoquinina

Neurohipofisaris

17.

VASOPRESSINA

AVP

receptor de la vasopressina

Neurohipofisaris

18.

OXITOCINA

receptor de l oxitocina

Neurohipofisaris

19.

NEUROFISINA I

Neurohipofisaris

20. NEUROFISINA II

Neuropptid Y

21.

NEUROPPTID Y

NY

receptor del neuropptid Y

Neuropptid Y

22.

POLIPPTID PANCRETIC

PP

Neuropptid Y

23.

PPTID YY

PYY

Opiacis

24. CORTICOTROPINA (HORMONA ADRENOCORTICOTRPICA )

ACTH

receptor de la corticotropina

Opiacis

25.

DINORFINA

Opiacis

26. ENDORFINA

Opiacis

27.

ENCEFALINA

Secretines

28. SECRETINA

receptor de la secretina

Secretines

29. MOTILINA

receptor de la motilina

Secretines

30. GLUCAG

receptor del glucag

Secretines

31.

PPTID INTESTINAL VASOACTIU

VIP

receptor del pptid intestinal vasoactiu

32. Secretines

FACTOR ALLIBERADOR DE LHORMONA DEL CREIXEMENT

GRF

Somtostatines

33.

SOMATOSTATINA

receptor de la Somatostatina

Taquiquinines

34. NEUROQUININA A

Taquiquinines

35.

NEUROQUININA B

Taquiquinines

36. SUBSTNCIA P

Altres

37.

BOMBESINA

Altres

38. PPTID ALLIBERADOR DE LA GASTRINA

GRP

Gas

39. XID NTRIC

NO

Soluble guanilil-ciclasa

Gas

40. MONXID DE CARBONI

CO

Lligat a canals de Potassi

Altres

41.

ANANDAMIDA

AEA

Receptor de cannabinoides

Altres

42. ADENOSIN-TRIFOSFAT

ATP

P2Y12

receptor del P2X

Els neurotransmissors ms coneguts sn: Acetilcolina. Actua entre els nervis i els H 3C msculs. Els seus receptores sn activats o b O CH3 per la nicotina (canals inics activats + N directament, en microsegons) o b per la H 3C muscarina (canals inics activats mitjanant la CH3 O protena G i lAMPc, en millisegons). Actua com a missatger general del cervell (memria), i, en especial, tamb del sistema parasimptic. s important en la regulaci de la son, de lhumor i dels moviments del cor. La glucosa s acetilcolinrgica. Els inhibidors de lacetilcolinesterasa sempren per combatre l Alzheimer. En canvi, se suposa que la pilocarpina del Jaborand lactivaria. Lacetil-colinesterasa escura la vida de lacetilcolina. s important als terminals nerviosos a la musculatura esqueltica i a la musculatura llisa (parasimptic perifric). Les fibres del PS que van dels ganglis fins als msculs i rgans finals sn muscarniques. Les fibres neuromusculars de la musculatura esqueltica sn nicotniques. Les fibres pre-ganglionars, tamb. Alguns verins de serp i el curare bloquen els receptors nicotnics. Latropina, en canvi, bloca els receptors muscarnics. Al cervell abunden molt ms els receptors muscarnics. Es troben, per exemple, a la zona interpeduncular i al nucli basal o substncia innominada de MEYNART (poc actiu en general a l Alzheimer, i fora actiu durant la vetlla o al REM). Tamb es troben al globus pllid, al putamen, a lhipotlem, als nuclis acumbents, al septe, al estriat (nucli caudat) i a la substncia negra del mesencfal. Els frmacs anti-colinesterasa haurien de ser dacci flexible o reversible (fisostigmina). Van b per la miastnia gravis, per no pel Parkinson. Alguns insecticides actuen a piny fix i fan mal (lantdot ns latropina). Lacetilcolina, la muscarina i la nicotina a dosis adients procuren un estat deufria i poden millorar laprenentatge i fer ms lent laven de l Alzheimer. Lacetilcolina activa les fibres que funcionen amb dopamina i sn responsables de la memria. Els inhibidors de l AChE (acetilcolinesterasa) fan que sarribi a nivells majors dacetil-colina, ja que lacetil-colinesterasa hidrolitza lacetil-colina tornant-la inactiva com a neurotransmissor. Per aquesta via dinhibici de l AChE s com leserina afavoreix la memria de llarg termini i laprenentatge. En canvi, l escopolamina, al ser un antagonista de lacetil-colina afavoreix una prdua de memria i dificulta laprenentatge. Entre els inhibidors de l AChE destaquen, a ms de leserina (de la Fava de Calabar), la huperzina-A (del

Lycopodium serratum), la D-carvona (de lAns), la L-carvona (de la Tarongina, Roman, Maria-Llusa), el llimon (de la pell de la Llimona), i fins i tot , amb mesura (IC50 0.9 mM), la pulegona (del Poliol) o la galantamina (IC50 2 microM). La Slvia cont alguns daquests principis actius inhibidors de l AChE, per no conv prendre la varietat de jard, ja que cont tujones epileptitzants, sin la varietat dArag, de fulla estreta (lavandulifolia), o b la varietat de Turquia (triloba). INHIBIDORS DE L ACETIL-COLINESTERASA: actinidina eseridina akuammicina, fenchona akuammidina, fisostigmina alfa-chaconina galantamina, alfa-terpin, glabridina allicina gamma-terpin, berberastina, huperzina-A, berberina, ibogaina beta-chaconina isomentona, bufotenina isomentol, cineol (1,8)-, isopulegol, cheleritrina, L-carvona (Ans), D-carvona, licorina demissidina linalool, demissina llimon (Llimona), efedrina llimon-xid elemol, mentol, eseramina mentona,

naringenina, P-cim, palmatina piperitenona, piperitenona-xid, pulegona (Poliol). sanguinarina, selagina serotonina solanidina solanina solasodina terpinen-4-ol, timol vasicimol viridifloral, yohimbina

COLINRGICS: Arecolina, colina, deoxipeganina, deoxivasicinona, eseridina, galantamina, iridina, irigenina, lecitina, Liti, nicotina, nobiletina, fisostigmina, pilocarpina, pronuciferina, yohimbina INHIBIDOR DE L ACETIL-COLINA: borneol

AMPc. s un missatger secundari que actua dins la neurona post sinptica. Un neurotransmissor primari arriba al receptor post sinptic (associat a una protena G o protenaGTP). Aleshores la protena G activa lenzim adenilat-ciclasa, que converteix lATP en AMPc. El sistema serveix per amplificar molt lacci excitant. s molt til en la visi nocturna, per exemple. LAMPc s molt important en tot el metabolisme. Tant com els diners en una economia. s important per mantenir el citoesquelet i en lexpressi gentica (memria) del nucli post sinptic. Sempre actua activant protena-kinases. Actua tamb sobre la gentica cellular general. Activa els gens reguladors dels factors de transcripci (que decideixen quin ADN sactivar i quin no). Lactivitat com a missatger secundari acaba quan la fosfodiesterasa el transforma en AMP. Ladrenalina i el glucag estimulen ladenilat-ciclasa (per tant, la formaci dAMPc). La cafena i al teofillina inhibeixen la fosfodiesterasa. Per tant, allarguen la vida de lAMPc.

Aspartat. Similar al glutamat. Abunda a lespina dorsal (part ventral). Actua com la glicina, mitjanant laugment de la permeabilitat dels canals inics, per s un excitant i antagonista de la glicina. Calci / calmodulina. El complex calcions calmodulina, activa una kinasa que fosforila una protena anomenada sinapsina I. La sinapsina I fosforilada prev que la vescula sinptica torni enrere cap a la membrana pre sinptica. Desprs, la sinapsina I fosforilada deixa anar la vescula associada.

Diacil-glicerol (DAG). Activa la PK-C.

Dopamina. Dins el grup de les mono-amines, a ms de la dopamina, hi ha la noradrenalina (una altra catecolamina) i la serotonina (una indolamina). La dopamina s molt important en les regions encefliques de les emocions i el plaer (sistema lmbic). Els esquizofrnics les tenen molt plenes de dopamina. Els frmacs contra lesquizofrnia (haloperidol) saferren als receptors de la dopamina per blocar lacci de la dopamina. La mescalina t un efecte similar a la dopamina. Les amfetamines desencadena lalliberament massiu de dopamina a les terminals nervioses. Com que el cervell rep dun mateix transportador la tirosina, la fenilalanina, el triptfan, la metionina i els aminocids racmics, quan abunden molt algunes substncies daquestes, la H competncia per sser transportada afebleix el transport de tirosina N (que es forma al fetge a partir de la fenilalanina) i aleshores apareix un dficit de tirosina al cervell que dona lloc al cretinisme (retard mental). El pitjor competidor per creuar la barrera capillar cerebral N sol ser la fenilalanina. Un cop al cervell, la tirosina es transforma en NH2 DOPA amb lajuda dels cofactors Ferro, tetrahidro-biopterina i oxigen. I la DOPA, amb lajuda del cofactor piridoxal-fosfat (derivat de la vitamina B6), passa a dopamina. Al cervell hi ha 3 o 4 vegades ms neurones que funcionen amb dopamina que no pas mab noradrenalina. Hi ha almenys dues menes de receptors de la dopamina. Els D1 sn excitants i els D2 sn inhibidors. On hi ha ms dopamina s al tracte nigroestriat de la substncia negra fins lestriat. I en segon lloc, al tracte tbero-infundibular (nucli arcuat del hipotlem), fins el tronc de la hipfisi (responsable de la prolactina). I, en tercer lloc, al tracte meso-lmbic, a lrea del tegment ventral, fins el neocrtex (rea pre-frontal). El 30% del metabolisme de les catecolamines s a les pre-sinapsis, i amb MAO. El COMPT s a les sinapsis. El 80% de la dopamina s a la part compacte de la substncia negra en forma de neuromelanina. A lestriat, hi ha el control motor (al nucli caudat i al putamen). Hi ha nivells molt alts de dopamina als esquizofrnics. Les amfetamines els poden procurar atacs psictics. La Marihuana baixa els nivells de dopamina. La dopamina baixa dona sensaci com si es pars el temps (Marihuana). Els receptors D2 de la dopamina poden provocar el vmit, i tamb incrementen la formaci dhormona de creixement. Als mascles la dopamina s ms aviat afrodisaca, per a les femelles s anafrodisaca. DOPAMINRGICS: Hirsutina, L-DOPA, piridoxina, rincofillina ANTIDOPAMINRGICS: Dauricina, reticulina, yohimbina INHIBIDOR DE LA DESCARBOXILASA DE LA DOPA: Genistena INHIBIDOR DE LADENILAT-CICLASA DE LA DOPAMINA: Anonana, isoboldina BLOQUEJADOR DE LA DOPAMINA: Bulbocapnina (Corydalis) INHIBIDOR DEL RECEPTOR DE LA DOPA: Cicleanina, dauricina INHIBIDORS DE LA COMP (anti-Parkinson) (inhibidors de la catecol-O-metil-fosforilasa). Allarguen una mica la vida de la DOPA. Catequina, epicatequina-gallat, miricetina INHIBIDORS DE LA COMT (inhibidors de la catecol-O-metil-transferasa). Allarguen la vida dels IMAO. La COMT, incitada per la dopamina (la noradrenalina o ladrenalina) pren grups metil del SAMe i els

tranfereix als catecols. Diosmina, quercetina, rutosid, gensitena, 8-hidroxi-genistena. IMAO-A: Harman, psoral, quercetina, quercitrina IMAO-B: Dihidrokawana, dihidrometisticina, harman, kawana, metisticina, psoral, yangonina IMAO: Apigenina, crisina, genistaena,glicirrisoflavona, harmalina, glizirricina, harmina, harman, isogenistena, isoliqiritigenina, isoramnetina, kaempferol, licoxalcona-A, licoxalcona-B, licocumarona, liqiritigenina, mangiferina, miristicina, polifenols, quercitrina, escopoletina, estrictamina, swerquirina, tan, xantones, yohimbina PRECURSORS DE LES MONOAMINES: Fenil-alanina, triptfan, tirosina, MONOAMINRGIC: Cinnamaldehid Feniletilamina. s el neurotransmissor de lamor (enamorament, atracci sexual, orgasme, ovulaci). Es H troba a lescora cingulada. S excreta per lorina en grands quantitats H H H N H en casos d esquizofrnia paranoide. H
H H H H 2-phenylethanamine H

Histamina. s imprescinible en els porcessos inflamatoris que segueixen a lalarma immunitria. s vasoactivadora.

GABA (=cid gamma-amino-butric). s el relaxant, inhibidor i antiespasmdic ms com. Afecta almenys a 1/3 de totes les sinapsis cerebrals. s el neuro-transmissor ms important o abundant, desprs del glutamat. Abunda 500 vegades ms que lacetilcolina. Els sedants (Valium) augmenten lacci del GABA. El GABA saferra a receptors que obren canals de ions Potassi i Clor, la qual cosa fa ms difcil la despolaritzaci. s antagonista i cooperador del glutamat. Abunda a la substncia negra i tamb al globus pllid, on s reforat pel diazepam i contrariat per la cafena. Tamb es troba als nuclis dels ganglis basals, al hipotlem i al centre gris (hipocamp). Protegeix el cervell en condicions dhipxia. Es forma amb lajuda del cofactor piridoxal-fosfat. Inhibeixen lacci del GABA l cid valernic de la Valeriana i la bicuculeina del Corydalis ambigua. Sn ANTAGONSITES DEL GABA: Bicucullina (Corydalis), cid valernic

Glicina. Actua a la membrana post-sinptica tornant-la ms permeable als ions de Clor. Amb aix es fa ms difcil la despolaritzaci. Per tant. s un neurotransmissor inhibidor. s abundant a lespina dorsal (part ventral). (Les llavors de Garrofes en contenen un 2% p.s.). L estricnina s el seu antagonista. Lestricnina s un gran excitador de lespina dorsal. s molt com (junt a laspartat). s excitant. s antagonista i cooperador del GABA. Actua facilitant la despolaritzaci de la membrana post sinptica. Els ions de Clor sn readmesos a la membrana pre sinptica. Aix altera lalta concentraci de ions de Potassi (interns) i de ions de Sodi (externs). Quan fallen els astrcits, i sinflen per intoxicaci per Mercuri, aleshores no selimina el glutamat sobrant de les sinapsis i actua com a txic. Tamb hi ha un excs de glutamat txic als atacs de feridura i a daltres isqumies cerebrals. Les llavors de Garrofes contenen un 12% p.s. d dic glutmic.

GMPc. s un missatger secundari. Es forma a partir del GTP per acci de la guanidil-ciclasa. Actua, amb lajuda de lxid ntric, entre la membrana i les protenes neuronals activant les protena-cinases que incrementen la formaci de microtbuls. s molt important a la retina, i a les cllules de Purkinje del cerebel. La teofillina inhibeix la GMPc.

Inositol-trifosfat. Actua sobre la transcripci, de manera que els ions Calci marxen del nucli i copen el citoplasma. Noradrenalina (=norepinefrina). s important al sistema nervis perifric (ms que lacetilcolina) i al
OH HO NH2

HO

lloc blau (el 40% del total). Tamb es troba a lrea tegmental lateral (don passa a excitar el hipotlem dopaminrgic), al neocrtex, al hipocamp, i al cerebel. Ve a ser una mena dhormona de lexcitaci.

Es forma a partir de la dopamina del citoplasma, amb lajuda de cofactors (oxigen, hidrolasa, Cu, vitamina C). I amb lajuda del SAMe passa a epinefrina (=adrenalina), que es troba deu vegades menys que la norepinefrina al sistema nervis central (SNC). La cocana bloca el re-aprofitament de la noradrenalina (i de la serotonina) pels terminals nerviosos. La mescalina t un efecte similar al de la noradrenalina (i a la dopamina). La norepinefrina deu estar relacionada amb lorgasme, lansietat, lexcitaci sexual i el plaer, ja que lestimulaci elctrica del lloc blau dona lloc a totes aquestes sensacions fortes. Tamb ha destar relacionada amb lestrs i la resposta a esdeveniments inesperats. Lestrs continuat comporta uns nivells alts de cortisol al lloc blau, la qual cosa comporta nivells alts de norepinefrina a lamgdala. La norepinefrina va contra la depressi. Per t el perill que pot fer pujar molt la pressi arterial, especialment si a la dieta hi ha tiramina (Card Mari, formatge). Els IMAO-A eleven els nivells depinefrina i de serotonina. Exemple: amitriptilina (engreixa), harm (Maracuy), psoral (fulles de Figuera), quercetina (Ceba), quercitrina (Nou d Areca). Els IMAO-B sn ms reversibles. Exemple: etanol, deprenil, psilocibina (Psilocybe), 5-metoxi-dimetil-triptamina (Virola), dimetil-triptamina (Yag). Sn EPINEFRININRGICS: nicorina, piperina

NO (=xid ntric). Abunda al hipocamp (circumvoluci dentada). Es forma per lacci de la NOsintetasa. s responsable de la potenciaci a llarg termini. Estimulen la formaci de NO l cid clorognic del Caf i larginina. En canvi, inhibeixen el NO l ajo i l allicina de lAll, la quercetina de la Ceba, la boldina del Boldo i l andrograflid de l A. paniculata.. I inhibeixen la sntesi de NO l apigenina de la Camamilla, la quercetina de la Ceba i el bakuchiol de la Psoralea corylifolia. Pptids. Abunden al hipotlem. Lgicament, tenen receptors molt especfics. Es desactiven per hidrlisi. Sn molt potents i en calen petitssimes quantitats. La somatostatina fa que es segregui menys hormona de creixement. Fa parella amb el seu antagonista, el GABA. Els opiodes sn o b endorfines i encefalines (al lloc blau) o b dinorfines. En general abunden a les regions sensorials, lmbica, a lamgdala), a l hipotlem i a lrea gris (mesencfal). Curiosament, poden ser excitants al

hipocamp (neurones piramidals), perqu hi inhibeixen el GABA. Lendorfina s una mena de morfina endgena. s important al hipotlem i a la hipfisi. Les parts ms actives sn cadenes de 5 aminocids (encefalines). Lacupuntura fomenta la fabricaci tant dencefalines com dendorfines. Fa que es produeixi ms endorfina la piperina del Pebre Negre. La substncia P (missatger del dolor) fa parella amb el seu antagonista, la serotonina. Petites quantitats de vasopressina (=hormona antidirtica) sembla que millorin laprenentatge (per hi ha el perill que pugi la pressi arterial). s important al hipotlem. La colecistoquinina dona la sensaci destar tip. Serotonina (=5-hidroxi-triptamina). Es troba en un 90 % a lintest. s responsable de la
H N

NH2 HO

contracci de la musculatura llisa, del sentiment de la felicitat, de laprenentatge i la memria, del seny, de la son i dels batecs del cor. Els nivells cerebrals no es corresponen amb els sanguinis. Apart de al cervell (1,5 %) es troba a les plaquetes, i als mastcits. La seva concentraci depn molt de la dieta. Desprs dun pat amb molts hidrats de Carboni, apareix una mena dembriaguesa que es deu a la pujada de serotonina. Es forma a partir del triptfan amb lajuda de cofactors (hidrolasa, oxigen, Ferro, tetra-hidro-biopterina). Un pat ric en hidrats de Carboni i aminocids racmics (leucina) fa pujar els nivells dinsulina, la qual cosa fa que el triptfan creui millor la barrera capillar cerebral i els aminocids racmics es quedin a les fibres musculars. El LSD i la psilocibina (i la cocana) bloquen el re-aprofitament de la serotonina en les terminals nerviosos. Els somnis i les allucinacions degudes a la serotonina en excs sn estimulats pel tronc cerebral. Una presa moderada de LSD o amfetamines sembla que millori la capacitat daprenentatge per associacions a lescora cerebral. La glndula pineal t alts nivells de serotonina, per no hi s funcional. Cal que es transformi en melatonina (amb lajuda de l acetilCo-A, l AMPc i del SAMe). Uns nivells baixos de melatonina coincideixen amb el zel o una activitat sexual alta tant a mascles com a femelles. Uns nivells baixos dhormona de creixement solen coincidir amb nivells baixos de serotonina (i noradrenalina). La melatonina afavoreix la creaci de teixit adips fosc, responsable de lalliberament de calor, per no dATP, als animals que hivernen. Al sistema lmbic, la serotonina (i la norepinefrina) procuren un estat dexcitaci, ansietat i capteniment impulsiu. Nivells baixos de serotonina afavoreixen la tendncia al sucidi. La bulmia, els atacs de pnic, les obsessions compulsives i la manca daprenentatges estan relacionades amb nivells baixos de serotonina. La fluoxetina (Prozac) diuen que fa pujar la serotonina. Per tamb activen la serotonina, o la fan pujar, la bufotenina dels brots de Canya Com, la ibogana del Tabernante iboga, la miristicina de la Nou Moscada, la piperina del Pebre, i l acid nicotnic i el triptfan. Uns nivells baixos de serotonina coincidint amb uns nivells alts de testosterona procuren un estat violent impulsiu agressiu. Exemple: incendiaris vocacionals, intoxicats amb Plom. La reserpina afavoreix la tendncia al sucidi perqu abaixa els nivells de serotonina, la qual cosa estaria indicada si hi ha un estat histric dexcitaci. Si es prenen estrgens contraceptius, poden aparixer tendncies sucides, degut a la davallada de serotonina. La naringenina de lescora de Taronja Amarga inhibeix lacci de la serotonina. (Moltes migranyes sn degudes a un excs de serotonina). Sn SEROTONINRGICS: Rincofillina, bufotenina, ibogana, miristicina, niacina, nicotina, piperina, triptofan. En canvi, sn INHIBIDORS DE LA SEROTONINA: Naringenina, reserpina, 8-gingerol, 6-gingerol, 6-shogoal (Gingebre); partenlid, resveratrol, rutina. s ANTISEROTONINRGIC: Cafena.

*******************************************************************************************

PLANTES PELS NERVIS 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. ALFBREGA (Ocimum basilicum) AR BLANC (Crategus monogyna) CALAGUALA (Polypodium leucotomus) CAMAMILLA (Matricaria recutita) FENIGREC (Trigonella foenum-graecum) GINSENG (Panax ginseng) HIPRIC (Hypericum perforatum) LLOBET (Humulus lupulus) MARIALLUSA (Aloysia triphylla) MENTA PIPERINA (Mentha piperita) 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. PASSIFLORA (Passiflora incarnata) POLLEN ROMAN (Rosmarinus officinalis) SLVIA (Salvia officinalis) TARONGER (Citrus aurantium) TARONGINA (Melissa officinalis) TILLA (Tilia cordata) VALERIANA (Valeriana officinalis)

1- ALFBREGA Lextracte amb etil-acetat d Ocimum basilicum (100-200 ppm) administrat p.o. en rates prviament a lolcusi carotdea experimental facilita la recuperaci dels nivells de GSH i fa que la memria a curt termini i la coordinaci motora es vegin menys afectades que sense aquest tractament previ. ALFBREGA Ocimum basilicum L. (famlia Labiades) Etimologia: kimon significa olors/ aromtic, i Basilikn del rei. Sinnims: en castell Albahaca; en itali Baslico. Histria: per les creuades, va arribar de lorient mitj a Europa. Varietats: hi ha unes 150 espcies similars al mn, que prefereixen climes tropicals. En Aromaterpia/ perfumeria sempren lOcimum carnosum (1) i lOcimum grand vert (2). Als jardins es veu sovint Ocimum minimum (de fulla petita)(3). Loli essencial d1 sempra, dilut, contra parsits i per guarir nafres. Loli essencial de 2 sempra contra colitis espasmdica. Toxicitat: en general, loli essencial dAlfbrega minva la innerviaci cererboespinal, i dona lloc a prostraci, precedida dexcitaci. Preparats: les fulles amb vi blanc (pels encostipats nerviosos), sopa (Alfbrega, All, Api, Ceba, formatge, Mongetes, oli dOliva, Pastanagues, Patates), pesto (Alfbrega, All, Julivert, oli dOliva, Pinyons). Amb les flors sen fa un oli pel mal dorella. Efectes generals sobre els nervis: afrodisaca, analgsica, antiepilptica, antiespasmdica, ceflica, cordial, neuro-reguladora a nivell del SNA simptic i del bulb raquidi, tnica (tamb a nivell de lescora suprarenal). Afeccions nervioses que millora: aerofgia, alcoholisme, anorxia, ansietat, asma, astnia, convulsions, deliris, depressi, desmais, disppsia, dolors de la regla, mal de cap, encefalitis vriques, epilpsia, esclerosi en plaques, fatiga mental, espasmes crnics o aguts, febre nerviosa, atacs de feridura, singlot, insomni, mareig al viatjar, memria escassa, migranya, neuritis vriques, parlisi, prdua dolfacte, poliomielitis, ressaca, tremolors, Parkinson.

2-AR BLANC Els flavonols del Crataegus reverteixen la isqumia cerebral i en part la prevenen. En el pretractament abans de la isqumia, prevenen laugment de producci de ROS, de nitrats/nitrits, i de substncies que reaccionen amb lcid tiobarbitric, elevant els nivells de GSH i de NO. Tamb disminueixen els nivells de la protena TNFalfa i NF-kappa-B, per, en canvi, augmenten els del ARNm dels NOS. En el retorn al reg sanguini normal, els favonols del Crataegus augmenten nitrats/nitrits i minven la producci danions superxid (iNOS) i de MDA (malondialdehid). El resultat de la prevenci, per part dels favonols del Crataegus, dels danys per isqumia cerebral es poden quantificar comptant el nombre de neurones que moren o pateixen apoptosi a la regi de l hipocamp CA1. AR BLANC Crataegus oxyacantha L, / Crataegus monogyna Jacq. (famlia de les Roscies) Etimologia: Crato significa agarrar. Ego s el jo. Oxyacantha significa de punxes esmolades. Monogyna significa que t un so aparell sexual (femen). Sinnims: en castell Espino Blanco, Espino Albar, en alemany Weissdorn, en Angls Hawthorn, Whitehorn. Varietats: La segona espcie representa el 100% de la poblaci catalana. La primera (amb 23 pistils per flor) s abundant al centre i nord dEuropa. Per exemple, a Anglaterra es troba fent tanques quilomtriques de mata viva a les vores de les carreteres locals. A la pennsula hi ha 5 espcies silvestres de Crataegus. Tamb amb un sol pistil hi ha C. granatensis (amb estipules i marge de la base del lbul proximal de la fulla amb 38 dents per costat; de les muntanyes del SE). C. monogyna t les estipules i marge de la base del lbul proximal de la fulla sencers o amb 12 dents; s de tot el centre i occident europeu; introduda a Amrica i Austrlia). Sen distingeixen a Catalunya tres subspcies: ssp. monogyna (amb branquillons i fulles joves glabres i fruit petit, de 610 mm)(molt corrent), ssp. azarella (amb branquillons i fulles joves molt piloses i fruit tamb petit, de 610 mm, fulles en ventall)(noms a Alacant), i ssp. ruscinonensis (amb branquillons i fulles joves molt piloses, fruits grans de 1015 mm, molt poques espines a les branques)(a lEmpord i al Rosell). Dins els grup despcies amb 23 pistils hi ha Crataegus oxyacantha (=C. laevigata, C. oxyacanthoides). T els peduncles i el calze glabres, i el marge basal del lbul proximal de la fulla amb 513 dents petites. Es troba a laba, Navarra del nord i Sierra de la Demanda. Les altres dues espcies son Crataegus azarolus (fulles grans glabres amb el lbul proximal fes fins noms el 50%, amb noms 2 lbuls 3-CALAGUALA (HERBA DEL SUST) La calagualina (Polypodium decumanum, leucotomus, etc.) inhibeix la metstasis tumoral mitjanant el bloqueig del TNF-alfa i del NF-kappa-B. La calagualina interromp als locus TRAF2 i NIK la cascada de la inducci del TNF-alfa activat pel NF-kappa-B. No afecta al pas previ als dos anteriors, del receptor TNFR1-TNF. El laterals, de conreus antics), i Crataegus laciniata (fulles piloses, amb lbul proximal fes fins el 75%, amb 34 parells de lbuls laterals, a les serres dAlacant i venes). Hi ha unes 25 espcies ms emprades com a remeis tradicionals i a vegades com a ornamentals. Als Estats Units, destaquen les subspcies de Crataegus sanguineus (coccinea, uniflora, punctata). Toxicitat: la sensibilitat a lefecte cardiotnic saccentua en persones eslaves, i en les poc avesades a lexercici fsic. Potser els quimiotipus locals difereixen molt en lefecte taquicrdic. Caldria comenar prenentne en dosis mnimes a ra de 3 gotes dextracte per quilmetre que es sigui capa de fer corrent, per exemple. s freqent que provoqui palpitacions amb dosis puntualment excessives, tot i que a dosis majors sembla que pugui donar somnolncia i bradicrdia. Algunes partides russes venien contaminades amb elements radioactius, quan va passar laccident nuclear de Txernbil. Preparats: s una planta molt treballada pels laboratoris farmacutics. Se nempra els rams de flors i les fulles. Sen fan comprimits, extracte sec, extracte hidroalcohlic, extracte glicric, tintura, etc. Es pot emprar a casa en infusi o en decocci (fins a 4 minuts), per caldr trobar la mida justa per evitar les palpitacions. Efectes generals sobre els nervis: antiespasmdic, hipntic lleuger, regulador de la tensi arterial (beta blocant, inhibidor de la AMPcfosfodiesterasa, abaixador de la calcmia intranuclear), sedant, simpaticoltic, tnic cardac (regularitat, velocitat, contractibilitat), vasodilatador, refrescant. Afeccions nervioses que millora: angina de pit (falsa), angoixa, artmies, desequilibris neurovegetatius, dispnea, disppsia, mal de cap, dolor al plexe solar, eretisme cardiovascular, estrs, febre nerviosa, hipertensi, irritabilitat, insomni, neuroartritis, palpitacions, vertigen

*sulphoquinovosyl diacylglycerol 1,2-di-O-palmitoyl-3-O-(6-sulpho-alpha-D-quinovopyranosyl)-glycerol inhibeix lexocitosis induda pel factor activador plaquetari PAF a 3 microM, seguramnet descativant el receptor del PAF. Tamb ladenosina (de la Calaguala) inhibeix lexocitosis deguda al PAF. CALAGUALA Polypodium calaguala (=P. trilobum, P. lepidopteris, P. decumanum, P. leucotomus, P. crassifolium) (famlia de les falgueres Polipodicies) Etimologia: Polis significa molts, i Podion peus. I s que la colnia de falgueres t uns peus o arrels molt grossos i abundants. Sinnims: Herba del Sust(o). Varietats: la planta s originaria del Per, Equador, Uruguai, Guatemala, i dalgunes provncies argentines (Chaco, Corrientes, Formosa, Salta, Tucumn). Les espcies que sagrupen com a sinnims, segons daltres autors serien espcies menors diferenciades o quasiespcies. Polypodium leucotomos seria de Guatemala. Per altra banda, als prePirineus es coneix com a Calaguala de Muntanya (Cargola o Herba del Sust) una Geranicia que viu a les codines: Erodium petraeum. Lestudi de les varietats i espcies afins a aquesta planta de moment s incomplet o incomprensible. Se nempra larrel, tamb vermella, contra la trombosi o per prevenirla. Toxicitat: dintre els remeis anticoagulants s dels ms inofensius, per no mancat de perills. Un excs determina una baixada greu de la pressi, i anmia. Preparats: se nempra el rizoma. Es pot deixar en infusi tota la nit perqu tingui ms efectes hormonals. O es pot fer bullir 10 minuts perqu tingui ms efecte anticoagulant. Sen preparen comprimits o extracte sec. Efecte general sobre els nervis: alterativa, hipotensora, tnica, depurativa. Afeccions nervioses que millora: Alzheimer, accidents vasculars cerebrals, cops al cap (per prevenir accidents vasculars), angina de pit (falsa), dolors de la regla (amb Artemisa), fatiga, febre nerviosa, grip nerviosa, atacs de feridura, psoriasi, ensurts (amb tendncia a trombosi), intoxicacions que afecten el sistema nervis.

4-CAMAMILLA Lextracte amb metanol de la Matricaria recutita actua protegint les neurones de lestrs oxidatiu i aix es constata per una disminuci, front als ions de Flor (flurour dAlumini), de la peroxidaci lipdica, i per un augment de la SOD, la CAT i el GSH. La Camamilla inhibeix el GAD a 0.1-0.6 mg/mL

CAMAMILLA Chamomilla recutita (L.) Rauchert (= Matricaria chamomilla L.) (famlia de les Asteracies o Compostes, subfamlia de les Corimbferes). Etimologia: Chamae significa nan (petit) i Milo poma. Matricaria significa que s til per a les mares. Sinnims: en castell Manzanilla, Manzanilla Dulce. Varietats: a lUrgell sen recollia un quimiotip local que donava 4 vegades ms de camazul al destillar. Hi ha algunes espcies daroma similar i conegudes tamb com a Camamilles: Matricaria aurea (de Navarra a lAlgarve) (lgules blanques petites, planta alta de 20 cm, peduncles llargs), i Matricaria suaveolens (als Pirineus) (lgules blanques petites, planta baixa, de 10 cm, peduncles curts). Algunes fan poca olor: Matricaria inodora (de muntanya mitjana)(lgules blanques grans, flors tubuloses amb 5 lbuls enlloc de 4, mata molt ramificada cap a dalt), Anthemis arvensis (de muntanya baixa)(mata que fa coixinets arrapats a terra). Daltres tenen una aroma molt forta i diferent: Chamaemelum nobile (del centre de la pennsula)(mata fent coix amb fulles totes molt dividides dun gris fosc mat, amb tija florfera poc ramificada i consistent; flors amb aroma de pltan), Anthemis cotula (mata molt similar a la Camamilla Dola, per enlloc de tenir forma de pirmide alta, t forma esfrica o gaireb, i les flors tenen olor de piretrines insecticides). Tamb hi ha alguna altra espcie que no sassembla a la Camamilla, per en

algunes contrades s coneguda com a Camamilla: Santolina chamaecyparissus (la varietat de Ma s coneguda com a Camamilla de Ma) o Helichrysum stoechas. El que ara es ven com a Camamilla Romana, en realitat s una espcie extica: Chrysalthemum indicum. Es cultiva a Frana i colnies franceses. Per el que els llibres de plantes anomenen Camamilla Romana, normalment s el que ara es ven com a Camamilla de Sria (Anthemis nobilis, = Chamaemelum nobilis), tot i que a Sria no en saben res daquest nom. Toxicitat: tot i ser la planta ms emprada en infusi, no deixa dhaverhi alguns casos adversos. Hi ha persones que aix que prenen una infusi de Camamilla una mica concentrada vomiten o tenen nusees. Pot fer baixar la pressi quan ja s baixa. Les flors fresques son molt tniques i anticoagulants, i podrien donar lloc a hemorrgies cerebrals. Preparats: la infusi de les flors seques (sovint en sobrets de paper) s molt corrent. Tamb sempra en ratafies i en licors. Sen ven oli essencial i extracte sec. Sempra en cataplasmes, compreses, banys, lavatives,

etc. Efecte general sobre els nervis: analgsica, anodina, antiasmtica, antiespasmdica, antihistamnica, aperitiva, calmant, espasmoltca, estimulant, relaxant, sedant (especial pels nens), tnica. Afeccions nervioses que millora: aerofgia, anorxia, ansietat, asma (especialment en nens), mal de panxa (en nens), insomni (en nens), rampes nocturnes a les cames, fatiga, commoci cerebral, convulsions, desmais, disppsia. Dolors en general, epilpsia, espasmes, estrs, estrenyiment nervis, febre nerviosa, fotofbia, hipertensi, inflamaci cerebral, insolaci, lipotmies, lumbago. Suors a mans i peus, migranya, nerviosisme, neurlgia del trigemin, neurlgies, neurastnia, neuritis, neurosis, palpitacions. Parlisi, prdua del coneixement, debilitat a les cames, psoriasi, encostipat nervis, taquicrdia, tos nerviosa, tremolors, Parkinson, trastorns psicosomtics en general, vmits nerviosos, picors a la vulva.

5-FENIGREC La farina de Trigonella foenum-graecum protegeix les neurones dels diabtics, disminuint-hi la peroxidaci lipdica, restaurant-hi la fludesa/transport a les membranes i estalviant la despesa denzims antioxidants. Tamb inhibeix laposici de lipofuscina i ions de Calci. Per, la farina de Trigonella foenum-graecum donada a les mares gestants (1 g/Kg), fa que les cries (rates) neixin amb menys pes corporal, menys pes cerebral, i dificultats de coordinaci motora. Per altra banda, la farina de Trigonella foneum-graecum prev fora el dany per intoxicaci etlica. En concret prev, a les neurones del cervell, la peroxidaci lipdica unduda pel Ferro. Laugment de les transaminases (AST, ALT, AP) concomitant amb la presa detanol queda protegida. Aix com la davallada dels antioxidants (SOD, CAT, GSH, vit C, vit E) . La protecci queda palesada tamb als talls histolgics. FENIGREC Trigonella foenumgraecum L. (famlia de les Fabcies o Lleguminoses) Etimologia: Trigonus significa triangular (per la corolla). Foenum significa fenc (herba que es dalla). Efectivament, a Grcia s molt emprada a lhorta. Es bull la planta com a Espinacs. Sinnims: en castell Alholva. Varietats: hi ha altres espcies silvestres mediterrnies similars, essent la ms com T. monspeliaca. Lespcie principal es conrea ara a lndia, Xina i Austrlia. Toxicitat: les llavors provoquen miopaties en rates per no en humans. La decocci massa intensa (ms de 10 minuts) podria fer mal al fetge. Una quantitat excessiva de la decocci lleugera (13 minuts) podria donar mareig lleuger, pujar la tensi arterial i embotir la ment. Un tractament perllongat dona lloc a la interrupci de las primera fase de la fecundaci. Preparats: germinats de llavor (molt fcils de fer), decocci lleugera de llavors (de 05 minuts) amb aigua molt abundant (mig litre per una cullerada de llavors) (contra la depressi, millor combinarlo amb Damiana), maceraci en aigua freda (tota la nit) de les llavors, planta (com Espinacs) com a verdura bullida. Cal evitar cossos estranys com ara bocins de vidre que poden estar junt a la farina o a les llavors, tot colant per un colador de teixit la decocci. En s extern son molt coneguts els cataplasmes resolutius de farina de Fenigrec amb farina de Llinosa. Efecte general sobre els nervis: afrodisac, alteratiu, anod, aperitiu, cordial, refrescant, tnic, reforant. La trigonellina promou la regeneraci de les dendrites i els axons de les neurones cerebrals danyades. Podria ajudar a reparar els danys en cervells psictics. Afeccions nervioses que millora: anorxia, beri beri, citica, cistitis nerviosa, debilitat nerviosa, debilitat cardaca, desnutrici nerviosa, depressi,

diarrees nervioses, disppsia, frigidesa, hipotensi, impotncia, nafres a la boca, malalties degeneratives

nervioses/ musculars.

**************************************************************************************

6-GINSENG Del Panax ginseng (i espcies similars) hi ha fora estudis recents. Tradicionalmnet semprava la rel de Panax ginseng en el preparat conegut a la Xina com a Kai-Xin-San (amb Acorus tatarinowi, Polygala tenuifolia, Poria cocos) contra la depressi, prdua de memria i estrs. Delir-se per coses dolces sol ser un smptoma de lestrs. La barreja minva el delit pel sucre, incrementa els nivells de dopamina, norepinefrina i serotonina. Tamb incrementa la transcripci de les protenes implicades en aquests neurotransmissors i dels factors neurotrfics i llurs receptors. Un altre estudi demostra lacci neuroprotectora de les saponines del Panax ginseng respecte al traumatisme cerebral a dosis entre 20 i 60 mg/Kg administrades intraperitonealment entre 3 i 6 hores desprs de lagressi. En concret, ledema cerebral i la mort de neurones a la zona CA3 de lhipocamp era molt palesa. Les saponines incrementaven lactivitat de la SOD i minvaven la de NOS, aix com els nivells de MDA i NO. Minvaven lactivitat de la IL-1 beta i de la IL-6 i la del TNF-alfa, i en canvi incrementaven lactivitat de la IL-10 a la zona perifrica a la necrosada. Tamb inhibien lapoptosi cellular, especial per la via de la caspasa-3 i del gen propaopttic Bax (inhibint-lo) i de lanti-apopttic Bcl-2 (estimulant-lo). Un altre treball explica lefectivitat dels gingensids, a pesar de llur dificultat per creuar la barrera hematoenceflica, contra la depressi similar a la promoguda per un excs de lipopolisacrids, per lactivitat antiinflamatria (perifrica). Aix es pot palesar a les rates per una millora del capteniment en el test de la nataci fins lesgotament, o en el de penjar-se per la cua, o en el delit pel sucre (tpic de la depressi). Bioqumicament aix es palesa per una reducci dels nivells de 5-HT i de triptfan (que pugen en la depressi), aix com (si la dosis ha estat administrada prviament) per la supressi de la IDO (indoleamina-2,3-dioxigenasa) tant a nivell cerebral com perifric. Aquest darrer barem es constata mitjanant els nivells de kinurenina/triptfan. Tot aix s concomitant tamb amb nivels baixos de ARNm, IL-1 beta, IL-6, TNF-alfa i IDO a lhipocamp. Un altre treball demostra leficcia dels gingensids contra la depressi induda per un estrs crnic moderat deguda a succesos imprevisibles. Desprs dun periode de provocaci de 6 setmanes, la depressi apareix (en rates). I es constata per un menor consum de sucre i una major immobilitat en el test de nataci. Aquest tipus de depressi es caracteritza per un major nivell sric de corticosterona, per per un nivell menor de d ARNm del receptor glucocorticoide a lhipocamp, i d ARNm del factor neurotrfic derivat del cervell tant a lhipocamp com a lescora frontal. Heus ac, doncs, que els gingensids a 25-50 mg/Kg administrats cada dia durant els sis mesos del capteniment depressiu indut reverteixen els canvis bioqumics (excepte en els nivells de lARNm del receptor mineralocaorticoide) i de capteniment. Lacci antidepressora sembla ser que t lloc al cervell per lincrement de lexpressi del factor neuroptic derival del cervell i per la modulaci de lactivitat de leix hiotlem hipfisis suprerrenals. El gingensid Rb1 inhibeix les seqeles del dany isqumic al cervell. A dosis de 20 mg/Kg propicia que hi hagi menys edema cerebral, menys espasmes arterials i menys deterioriaci del capteeniment desprs duna hemorraigia subaracnoidal induda. El gingensid Rg1 protegeig els nadons de danys isqumics al sistema nervis, afavorint la supervivncia de les neurones, langiognesis i la neurognesis. Seguramnet el mecanisme principal sigui la regulaci de lexpressi del factor de transcripci HIF1-alfa (factor 1-alfa indut per la hipxia). El gingensid Rb1 administrat a la vena reverteix en part el dany per isqumia cerebral. La via principal dacci sembla ser lestimulaci del gen antiapopttic Bcl-XL i del VEGF. El dihidrogingensid (derivat semisinttic) del Rb1, a ms, reverteix en part els danys a la medulla espinal. Es pot administrar a dosis 10 vegades menors que el Bb1, amb eficcia mxima i major a aquestes dosis, sense alterar la temperatura del cervell ni la pressi intracranial. Lexpressi de l ARNm del Bcl-XL respon a la hipxia, i ladel VEGF a la transducci /activaci de l STAT5. Fa temps que se sap que la barreja de les arrels de Panax ginseng i Ophipogon japonicus reverteixen el dany per isquemia cerebral. En rates neonates a les que sels lliga la cartida i desprs sels fa respirar aire empobit (8% d Oxgen) durant 2 hores la injecci intraperitoneal de 10 mg/Kg cada dia durant una setmana (desprs de la tortura) fa que hi hagi un 25% menys dapoptosis a la regi de lhipocamp dret i que, a partir de les primeres 24 hores, hi hagi ms expressi de l ARNm

del factor indut per la hipxia HI-1alfa. El Calamus aromaticus = Acorus gramineus incrementa labsorci gastrointestinal dels gingensids Rg1 i Re, per no els pot ajudar a traspassar la barrera hematoenceflica. Una barreja de Panax ginseng amb algunes altres plantes medicinals (coneguda com a LMK02Jangwonhwan) evita en part la progressi de l Alzheimer (en ratolins transgnics) a dosis duns 400 mg/Kg/dia durant 3 mesos. En concret, redueix els nivels de A-beta 1-42 i A-beta 1-40, la placa daposici, i lestrs oxidatiu; i reverteix la inhibici (tant tpica de l Alzheimer) de la fosfo-CREB i de la calbindina a lhipocamp. El Rh2 del Panax ginseng estimula lexpressi del PACAP (polipptid activador de ladenilat-ciclasa de la hipfisi) aix com la proliferaci dels astrcits tipus I cerebrals (de rates). I aix no queda pas inhibit pels antagonistes dels estrogens. El Rh2 inhibeix en aquests astrcits l Abeta. El receptor del PACAP, lanomenat PAC1, s cabdal en lacci del Rh2. Els gingensids minven la ressaca deguda a la descompensaci de la dopamina per la cocana, si sdministren junt a la droga. El 20(S)-gingensid Rg3, del grup del protopanaxadiol, atenua les seqeles de la isqumia cerebral. A concentrtacions entre 2 i 6 microM inibeix ledema en mitocondries cerebrals provocat per Ca++ o H2O2. A ms inhibeix la producci de ROS deguda alcs calcions i millora el metabolisme mitocondrial (ATP, consum dOxigen). s de suposar que inhibeix lobertura dels porus de transici de permeabilitat mitocondrial. I que ho fa sacrificant els radicals lliures. Tant la barreja total (100 mg/Kg) dels gingensids de Panax ginseng com (10 mg/Kg) noms Rg3 o Rb1 tenen, p.o., un efecte neuroprotector en el cervell estressat per immbolilitzaci forada. Aix es pot constatar per la davallada dels nivells de la putrescina (poliamina indicadora de lestrs). El 20(S)protopanaxadiol s una aglicona que es pot extreure del Panax ginseng. T la propietat de desestabilitzar els canals de Sodi activats per [(3)H]batracotoxinina A-20alfa-benzoat, i ho fa a travs duna modificaci allosrica no covalent del locus 2 de la neurotoxina. El gingensid Rg3 del Panax ginseng s inhibidor dels canals de Sodi a les neurones cerebrals tant en estat de reps o en estat actiu dels canals, i aix, grcies a les interaccions amb el segment S4 del domini II a 25-40 microM. Lisqumia cerebral i les anomalies als fluxes de ions de Sodi associades poden ser apaivagades per lextracte aqus de Panax quinquefolia o ms concretament pel gingensid Rb1. El bloqueig dels canals de ions de Sodi s proporcional a la concentraci d Rb1 i al voltatge, tonificant-loos de manera reversible. LRb1 a ra de 3 mg/mL canvia el voltatge en 14 mL en la direcci de la hiperpolaritzaci, i retarda la recuperaci desprs de la inactivaci. El meacnisme s similar al de la lidocana, per exemple. Una barreja de plantes medicinals que, a ms del Panax ginseng, cont Aconitum carmichaeli, Atracylodes macrocephala, Brassica alba, Cuscuta chinensis, Cynanchum atrtatum, Pinellia ternata i Poria cocos, sanomena Chukmesundan. T efectes moduladors sobre la producci de NO al cervell i protegeix les neurones en diversos assaigs. Redueix a la meitat lactivitat de la NOS (sintasa de lxid ntric) i aix es pot constatar per al reducci de la conversi darginina en citrullina a lhipocamp. Tamb redueix lactivitat de la NOS disparada pels agonistes dels receptors del glutamat (N-metil-Daspartat, cid alfa-amino-3-hidroxi-5-metil-4-isoxaol-propinic). Tamb prev lactivaci del Ras desencadenada pel N-metil-D-aspartat, que s un activador de la NOS. Lestrs per allament social fa que al cervell es produeixi ms NO, ms derivats per peoxidaci lipdica de lcid tiobarbitric, i menys glutati que en condicions de relaci social normal. El majonsid R2 (del Panax vietnamensis) protegeix daquests canvis. L N-metil-D-aspartat s un receptor neuronal del glutamat. El GABAA s un receptor de GABA. El gingensid Rh2 fa minvar els nivells dels lligams de l MK-801 [(+)-5-metil-10,11-dihidro-SH-dibenzo[a,d-lciclohept-5,10-imin maleat], amb lN-metil-D-aspartat, a gaireb tota la zona frontal del crtex cerebral i a tot lhipocamp. L Rh2 tamb fa incrementar, en canvi, els lligams amb del muscimol amb el GABAA, a part de lescora frontal i capa granelluda del cerebel. Mentre l Rh2 fa minvar lexpressi de la nNOS a lhipocamp, lRg3 ho fa al crtex. El dany oxidatiu de les radiacions ionitzants al citoesquelet de les neurones s minimitzat per extractes de Panax ginseng. El Panax ginseng no altera els nivells de serotonina al cervell o a lhipotlem, quan no hi ha estrs; per, quan nhi ha, els deixen pujar menys. La mediaci de la serotonina en els efectes antiestrs del Panax ginseng est modulada per les prostaglandines. El gingensid Rb1, de Panax quinquefolium, millora la memria i la capacitat daprenentatge, grcies a la seva acci colinrgica. Activa lexpressi de lacetil-tranferasa de la colina i dels ARNm de la neurotrofina trkA en el cervell basal i l ARNm del factor de creixement nervis a lhipocamp. Les saponines de les fulles i tiges del Panax ginseng a 50 mg/Kg durant una setmana reverteixen la disminuci de la consolidaci de la memria induda per electroxoc, i ho fan fins i tot millor que no pas les saponines de les arrels. Ambdues saponines incrementen els nivells de monoamines al cervell

normal de les rates. El creixement del cerebel en nadons queda afactat per letanol, per els gingensids Rg1, Rb2, Rd, Rf i Re del Panax ginseng reverteixen aquesta disminuci. LRg1 inhibeix lAMPc intracellular, de manera similar a com ho fa la teofillina, al crtex cerebral, al cos estriat, a lhipotlem i a lhipocamp, a 0,05 0,5 mM. En condicions d hipertrmia (45 C), les saponines del Panax ginseng a 200 mg/Kg inhibeixen lincrement de la corticosterona srica i la davallada de la serotonina i de la norpeinefrina cerebral, sense afectar, en canvi, els nivells de dopamina. Fan baixar una mica la temperatura del cos en condicions normals i impedeixen que pugi en condicions dhipertrmia. La reserpina podria anular ambds efectes. La P-clorofenil-alanina revertiria noms lefecte relatiu a la hipertrmia. La rel de Panax ginseng administrada durant 7 setmanes a ra de 100 mg/Kg incrementa la capacitat de mobilitat vertical i horitzontal. Incrementa el metabolisme de la serotonina al cerebel, per inhibeix el de la dopamina, de la norpinefrina i de la serotonina a lescora cerebral, a lhipocamp, a lhipotlem, al cos estriat, al lbul lmbic, i al mesenfal. Administrada noms durant 2 setmanes, activa el metabolisme de la dopamina i de la norepinefrina a lescora cerebral, i de la serotonina al cos estriat i al cerebel. En canvi, inhibeix el metabolisme de la doipamina al cos estriat i de la serotonina a lhipotlem i al mesencfal. Lextracte de Panax ginseng incrementa el consum cerebral de glucosa i disminueix la producci de lactat, piruvat i el quocient lactat/piruvat. T tamb un efecte de-sincronitzador (electrocorticograma). GINSENG

Panax ginseng C.A. Meyer (famlia de les Aralicies) panacea i GinSeng en xins vol dir arrel Etimologia: Panakos vol dir en forma humana. daltres espcies amb virtuts similars se Sinnims: per tal de distingirlo lanomena Ginseng Core. Histria: a Espanya va arribarhi ja el segle IX per metges rabs. no s ms que les arrels del Ginseng Varietats: lanomenat Ginseng Roig adobades amb vapors de Sofre i Magnesi, per tal que no es corquin i puguin vendres ms endavant. El Ginseng Siberi s una espcie diferent (Eleuterococcus senticosus), de la mateixa famlia. El Ginseng Americ s el Panax quinquefolium. El Ginseng Brahamnic s el Panax pseudoginseng. El Ginseng Japons s el Panax japonicum. Hi ha tres Ginseng Xinesos diferents del Core: Panax major, Panax bipinnatifidum i Panax notoginseng. A ms, espcies molt diverses shan comercialitzat com a succedanis del Ginseng. Toxicitat: algunes persones tenen nusees al mastegar la rel sense rentar (o rentada). Daltres se senten molt deprimides de bon comenament, o al deixar de prendre la rel. Pot accelerar el cncer si no es pren amb Seleni i vitamina C. Pot donar diarrea, agreujar lcera destmac i fer aparixer prdues a algunes dones menopusiques. Pot fer tornar els pits menys turgents. No s convenient prendren durant lembars. Preparats: a ms de les arrels blanquinoses seques (senceres o esmicolades), hi ha al mercat molts preparats combinats amb gelea reial i vitamines. Normalment es fan amb extracte sec de Ginseng. Tamb hi ha licor de Ginseng (amb la rel dins lampolla). Efecte general sobre els nervis: adaptogen, afrodisac, anod, allarga la vida, analgsic, aperitiu, energitzant, revitalitzant, tonifica el Yang, tranquillitza. Afeccions nervioses que millora: Alzheimer, amnsia, angoixa, asma, convulsions, disppsia, mal de cap, epilpsia, estrs, fatiga, encostipat nervis, hipotensi, hipertensi, fatiga mental, impotncia, insomni, esgotament, memria escassa, por, neurastnia, palpitacions, Parkinson, poliuria, disnea, malsons, ensurts, vertigen.

7-HIPRIC Hi ha tamb fora treballs de recerca sobre les accions de l Hypericum perforatum sobre les neurones. Sha considerat a Hypericum perforatum com a nootrpic (estimulant de la memria), ansioltic, i antiamnstic. La hiperforina es un derivat del floroglucinol. s el component de l Hypericum perforatum que sempra ms contra la depressi. El mecanisme dacci de la hiperforina s similar al del factor neurotrfic cerebral, derivat de la neurotrofina, a les neurones piramidals de lhipocamp. Redueix la

l ATPasa a IC50 de 2 x 10 -7 M. El gradient de pH a la membrana de les vesscules sinptiques s cabdal per a la captaci de monoamines. La bombeix de neutrons es posa de manifest mitjanant el test de davallada de la fluorescncia del taronja dacridina. La hiperforina a 10 microM s antagonista del N-metil-D-aspartat

reutilitzaci de la serotonina i de la norepinefrina. I ho fa incrementant la concentraci intracellular de cations de Sodi a travs de lactivaci dels canals no selectius TRPC6. Com que aquests canals deixen passar tamb calcions, la concentraci de Ca++ puja tamb dins les neurones. Lactivaci daquests canals modula la morfologia de les espines de les dendrites a les neurones piramidals CA1 i CA3 de lhipocamp. El mecanisme antidepressiu principal de la hiperforina s el seu impacte sobre el receptor TrkB del BDNF (*brain derived neutrophic factor) i sobre la neurognesis a lhipocamp. A dosis i.p. de 4 mg/Kg administrades in vivo o en cultiu neuronal durant un mes, la hiperforina estimula lexpressi dels canals TRPC6 (*transient receptor potential cation) i dels receptors TrkB, per la via les canals sensitius SKF-96365 que controlen la cascada de senyals que baixen i afecten els calcions, la PKA, la CREB i la p-CREB. In vivo, la hiperforina estimula lexpressi del receptor TrkB a lescora cerebral, per no a lhipocamp. A lhipocamp, la neurognesis no saltera. La hiperforina pot acabar collapsant el potencial de membrana mitocondrial de les neurones. Tamb afavoreix lalliberaci de ions de Ca++ i de Zn++ mitjanant un transportador (sensible al roig de ruteni). Entre 0.25 i 0.75M la hiperforina fa disminuir lalliberacid e NO associada a peroxidaci lipdica, per la via de l ARNm de la NOS. Tamb fa disminuir (20-40%) la fagocitosi (de zimosan) i inhibeix el receptor de la mannosa dels macrfags CD206. Queda suprimida tamb lactivaci del NF-kappaB i de la fosfo-CREB, per no afecta ni al C-Jun, ni el STAT1, ni al HIF1alfa, ni a la COX-2. Un excs d NO s concomitant amb situacioins de molt destrs i dna lloc a canvis neurodegeneratius a la microglia del cervell, que, a ms, t molt activada la fagocitosi i lalliberaci daltres mediadors pro-inflamatoris. Moltes malalties mentals es caracteriten per nivells elevats d NO a la microglia del cervell. La hiperforina inhibeix la bomba de protons dependent de

(NMDA) a les neurones de lescora cerebral. I aix es nota pel menor luxe de calcions cap a dins. En canvi, a lhipocamp la hiperforina inhibeix lalliberaci de colina a partir dels fosfolpids mediada pel receptor de l NMDA. Tamb hi contraretsa lincrement intern daigua activat per l NMDA. Per no contraresta pas ledema cerebral o loclusi darteries cerebrals. La hiperforina pot ajudar en la prevenci de les recidives de la dispomania. La hiperforina (acil-floroglucinol) inhibeix la reutilitzaci del GABA i del L-glutamat, a ms de la de serotonina, norepinefrina i dopamina. La inhibici no afecta els receptors dels neurotransmissors sin els canals de Sodi. Aix com la funci de les vesscules i dels cossos sinptics. A ms de la seva acci antidepressiva, ansioltica i nootrpica, inibeix la COX-1, les ROS i activa lapoptosis. La hiperforina indueix el fluxe cap a fora del teixit cerebral de serotonina i dopamina. Aix es deu a una concentraci citoplastica major derivada del collapse de les vesscules presinptiques. La reserpina contraresta aquest fluxe. La hiperforina atenua lalliberaci de monoamines dependent de la despolaritzaci i incrementa ms lalliberaci de monoamines provocada per lamfetamina o la fenlfuramina. La hiperforina inhibeix la captaci de serotonina elevant ela concentracin de ions de Sodi a dins les neurones. La hiperforina a 2 microM fa minvar la Vmax ms del 50% per la Km la fa baixar poc. Aix palesa una inhibici no competitiva. La hiperforina s moderadament inhibidora de lefecte de la paroxetina sobre la captaci de serotonina. Tant la hiperforina com la monensina inhibeixen la recptaci de serotonina incrementnat lintercanvi a la membrana de ions de Sodi fins a 70 mM de Na+ (50 mM dhiperforina)(10 microM de nonensina). Per la hiperforina no acaba de fer pujar els ions de Sodi fins a la concentraci extracellular. (La nonensina, s). La hiperforina a baixa concentracin (0.3 microM) fa minvar la fludesa anullar del lpids vora les protenes de membrana de les cllules cerebrals (de les cobaies). A concentracions majors (10 microM) incrementa lanisotropia de la DPH (difenil-hexatri) i fa minvar la de la TMA-DPH (trimetilamoni-difenil-hexatri). Fa minvar la flexibilitat dels cids grassos al centre de la membrana hidrocarbonada i en canvi fludifica la regi hidroflica dels fosfolpids. Per prevenir els danys per isqumia cerebral (amb manca de glucosa als teixits), es poden administrar donadors d NO (nitroprusit sdic) amb extracte aqus d Hypericum perforatum (un carronyaire de les ROS). Aix, augmentaria la supervivncia neuronal, els nivells de Bcl-2 (gen antiapopttic), i baixaria la peroxidaci lipdica i sinhibiria lactivitat de la caspasa-3 i de les osques al PARP. El glioblastoma multiforme (T98G, U-87MG) queda inhibit in vitro per la protena p38SJ de l Hypericum perforatum. La via principal dacci sembla ser la inhibici de la fosforilaci de les ERK (*extracellularsignal-regulated kinases). El cicle cellular queda aturat a les fases G0/G1. Queden inhibides la ciclina E, la Cdc-2, la E2F-1 (protenes guardianes del cicle cellular). A 400 microg/mL extractes d Hypericum perforatum inhibeixen l AChE (acetil-colinesterasa), i no

inhibeixen pas la BuChE (butiril-colinesterasa). Al cos estriat, la hiperforina, a 10 microM, incrementa lalliberaci dacetil-colina, per, a dosis majors (100 microM) la inhibeix. Extractes d Hypericum perforatum a ra de 200 mg/Kg durant 3 dies fan que aparegui un efecte antiamnstic fort. Dosis de 500 mg/Kg anullen del tot lefecte PPI (*pre-pulse-inhibition). Per aix no s pas recomanable tractar amb Hypericum perforatum els trastorns cognitius carecteritzats per un dficit de la PPI a psictics o als afectats per la malaltia de HUNTINGTON. Cllules de la micrglia pretractades amb Hypericum perforatum la mort cellular provocada per amiloide beta (25-35) o (1-40) disminueix significativament. La viabilitat cellular queda incrementada en concret per la (+)catequina i la (-)-epicatequina, que alteren una mica la fludesa de la membrana citoplasmtica. La formaci de ROS queda disminuda grcies a la quercetina i els seus derivats (rutina, hipersid, quercitrina), per aquests components no incrementen la viabilitat cellular. La capacitat de fagocitosis de la micrglia no queda alterada pels components de l Hypericum perforatum. Tot aix pot avalar que la planta pugui prevenir un empitjorament de l Alzheimer. Al mesencfal, Hypericum perforatum t un efecte neuroprotector i IMAOB inhibint lactivaci dels astrcits provocada pel 1metil-4-fenil-1,2,3,6-tetrahidro-piridina. Lacci antidepressiva de l Hypericum perforatum(900 mg/Kg) no s exactament igual que la dels inhibidors selectius de la reutilitzaci de la serotonina (paroxetina 1 mg/Kg, sertralina 10 mg/Kg). L Hypericum perforatum inhibeix la reutilitzaci sianptosomal de la serotonina per no t gaireb efecte sobre lanclatge de la paroxetina. L Hypericum perforatum (i la paroxetina i la sertralina) inhibeix el capteniment obsessiu de voler perforar el marbre (en rates) i tamb (per ni la sertralina ni la paroxetina ho fan) el temps dimmobilitat en el test de nataci. En proves estndard (DPPH) els extractes d Hypericum perforatum demostren activitat antioxidant a concentracions entre 1 i 50 microg/mL a lescora cerebral (de rates). Ms concretament, inhibeixen la peroxidaci lipdica (i lactivitat de la xantina oxidasa) induda per Fe++/ascorbat o per NADPH. La capacitat antioxidant envers radicals hidroxils t lloc a concentracions majors (fins a 100 microg/mL). La formaci de ROS, induda per 300 microM d H2O2, queda aturada a aquestes concentracions , i hi ha menys activitat de la caspasa-3. La escopolamina (1.4 mg/Kg i.p.) afecta negativament la capcitat per aprendre i a la memria (especialment la recent). I aix sexplicaria per un estrs oxidatiu molt gran. Lamnsia associada a la escopolamina eleva el MDA i la GSHPx, i redueix el GSH al cervell. Un pretractament amb 4-8 mg/Kg amb Hypericum perforatum contaresta lalteraci daquest valors. L acci antidepressiva de l Hypericum perforatum t que veure amb la regulaci del sistema hitotlem hipfisis escora suprerenal. Desprs de 16 hores de tractament, la planta activa lARNm dels receptors alfa dels glucocoritcoides i inhibeix el dels beta, segurament per la via dels canals de ions de Sodi. Hyperiucm perforatum normalitza leix hipotlem-hipfisis-suprarenals i fa minvar aix els nivells de cortisol elevats tpics de la depressi al cervell. Tamb inrementa lexpressi de la P-glicoprotena. L Hypericum perforatum en tractaments llargs (1 mes) fa minvar els nivells de corticosterona i cortisol a lescora frontal del cervell, per no altera les concentracions sriques. Lincrement de la concentraci de cortisol al lquid cefaloraquidi s tpic de les depressions. El tractament llarg (1 mes) amb extractes d Hypericum perforatum redueix les reaccions de la corticosterona i la prolactina amb lagonista del receptor 2A de la serotonina (2,5-dimetoxi-4-iodofenil-2-aminopropa). A ms de la reducci en lexpressi de la protena del receptor 2A, hi ha una reducci en els senyals de transducci. L Hypericum perforatum redueix la concentraci de glucocorticodes al cervell i aix s concomitant amb laugment de lexpressi de la protena transportadora (glicoprotena)-P. En proves en humans amb injeccions a ra de 20 mg de cortiso/hora, Hypericum perforatum redueix una mica la concentraci a la saliva del cortisol. En voluntaris humans sans, pastilles d Hypericum perforatum (9 de Jarsin 300) no alteren els nivells de cortisol per s augmenten els dhormona de creixement i disminueixen els de prolactina srica. En humans l Hypericum perforatum en pocs dies fa incrementar els nivells de cortisol a la saliva i de l hormona de creixement al plasma, per fa minvar els nivells de prolactina plasmtica. Els increments de cortisol i dhormona de creixement sn deguts majoritriament a la hiperfornia, i no a la hipericina. En animals (rates), tant la hiperforina com la hipericina fan augmentar la corticosterona plasmtica (i la serotonina cerebral). Laugment de la corticosterona queda apaivagat pels inhibidros del receptor 2A, per no pels del 1A de la serotonina. Laugment arriba un moment que queda anullat

per una mena dinsensibilitzaci (recptors 2A post-sinptics). A la curta, la hiperforina redueix la prolactina, per la hipericina no. La hiperforina fa minvar la resposta de la prolactina plasmtica als antagonistes de la dopamina (haloperidol). En tractaments ms llargs (2 mesos), la prolactina puja. La fluoxetina (10 mg/Kg) administrada durant 2 mesos fa minvar els nivells de l ARNm de la CRH (hormona alliberadora de corticotropina) en un 20%, als nuclis paraventriculars de lhipotlem, i en un 20% l ARNm de la TH (tirosina hidroxilasa) al locus coeruleus. Per altra banda, la fluoxetina incrementa les nivells dels ARNm del mineralocaorticoide, glucorticoide i receptor de serotonina, a lhipocamp, en gaireb un 20 % tamb. Tot el contrari, els extractes d Hypericum perforatum no alteren aquests ARNm que controlen leix hipotlem-hipfisi-suprarenals. Un tractament durant 10 dies amb Hypericum perforatum fa incrementar a la zona mesolmbica les unions del citalopram amb els transportadors de la serotonina. Fa incrementar tamb les unions del mazindol al tubercle i les fa minvar a la zona tegmental ventral. En general la modulaci de la capacitat dunir-se dels receptors 1A i 2A de la serotonina i dels receptors mu-opiodes s diferent a cada regi mesolmbica. En experiments traumatitzants que minven la memria, Hypericum perforatum a 200-500 mg/Kg p.o. minva les unions a l espiroperona (un receptor DA-D2) al cos estriat, i incrementa les unions a la ketanserina (un receptor 2A de la serotonina) o el flunitrazepam (un receptor de benzodiazepina) a lescora cerebral. Lacci ansioltica sembla s concomitant amb la inhibici del receptor A2 de la dopamina. I lacci antidepressiva sembla concomitant amb lestimulaci dels receptors de 2A de la serotonina o els de la benzodiazepina. Lacci nootrpica s similar a la del piracetam. Quan manca la hiperforina a lextracte hidroalcohlic d Hypericum perforatum, aleshores no t efecte antidepressiu. De tota manera, les concentracions in vivo cerebrals sn molt inferiors a les actives contra la depressi in vitro (0.1-1 microM). Aquestes actuen de manera no especfica a la pre-sinapsis, sobre els neurotransmissors, inibint-ne la captaci, i afectant tamb les receptors D1 de la dopamina i els recetpros opioides i activant dalguna manera els receptors sigma. Hypericum perforatum s un IMAOA i IMAOB moderat. Tamb inhibeix la recaptaci als cossos sinptics de serotonina, dopamina i norepinefrina. Inhibeix els receptors beta-adrenrgics i estimula els receptors de la serotonina a lescora cerebral. I facilita un capteniment intelligent en situacions molts estressants. L extracte (500 mg/Kg p.o.) d Hypericum perforaum o la hipericina (0.2 mg/Kg p.o.) minven els nivells a lhipotlem dels cids 3,4-dihidroxifenil-actic i homovainllic, de manera similar a la imipramina (15 mg/Kg), almenys desprs de 2 mesos. Lestrs continuat incrementa les nivells d ARNm de lhormona alliberadora de corticotropina (CRH) als nuclis paraventriculars de lhipotlem. Tamb incrementa la pro-opio-melanocortina (POMC) a la hipfisis anterior. I la descarboxilasa de lcid glutmic (GAD) al nuci basal de la stria terminalis. I la CREB (*cyclic AMP response element binding protein) a lhipocamp. I la TH (tirosina-hidroxilasa) al locus coeruleus. Lestrs continuat, en canvi, fa minvar els nivells d ARNm de la serotonina 1A i del BDNF (*brain derived neutotrophic factor) a lhipocamp. El pre-tractament amb Hypericum perforatum (o amb imipramina) prev la pujada d ARNm del GAD, CREB i POMC. La imipramina pot, per l Hypericum no pot, reduir el CRH o la TH. Ni la imipramina ni l Hypericum poden revertir la davallada e BDNF o d ARNm de la serotonina 1A Amb la depressi, els nivells de dopamina i de serotonina al nucli acumbent de la zona mesolmbica baixen fora. Extractes fets amb metanol d Hypericum perforatum reverteixen aquest tendncia. A dosis molt grans, pot haver-hi una inhibici daquest efecte per la inhibici sobre el transport del GABA i sobre els receptors autosmics. Extractes fets amb etanol d Hypericum perforatum (crescut a lndia), a dosis entre 50 i 200 mg/Kg p.o. en assaigs de 30 minuts al cervell revelen que baixa el metabolsime cerebral de la serotonina i el seu metabolit lcid 5-OH-indolactic i la serotonina. Aix explica lacci ansioltica. En canvi, i per explicar lacci antidepressora, pugen els nivells de norepinefrina i el seu metabolit metil-OH-fenil-glicol, i el metabolisme de la norepinefrina augmenta a tot el cervell, a la vegada que els nivells de dopamian i el seu metabolit lcid dihidroxi-fenil actic augmenten a lhipotlem, al cos estriat i a lescora. Lextracte de l Hypericum perforatum fet amb metanol i agua fa buidar les vesscules demmagtzamament i elevar la concentraci citoplasmtica de serotonina i aix fa que quedi inhibida la recaptaci de serotonina a la zona pre-sinptica. Lextracte fet amb metanol i aigua d Hypericum perforatum inhibeix la recaptaci sinptica de serotonina,

dopamina i noradrenalina. Aix pot ser lexplicaci del seu efecte antidepressiu. Aquest extracte inhibeix lacumulaci de serotonina als sinaptosomes corticals amb una IC50 de gaireb 8 microg/mL. La IC50 per a la hiperforina s de 1,8 microg/mL. Ja que lextracte cont un 5 % d hiperforina, daqu hom pot deduir que cont altres components inhibidors del recpate de serotonina. La inhibici no t lloc directament per interferncia amb les transportadors de serotonina, ja que tant lextracte com la hiperforina (a IC50 > 100 microg/mL i 10 microg/mL, respectivament) no inhibeixen el lligam amb citalopram. Els dos (3-10 microg/mL de lextracte o 0.3-1 microg/mL d hiperforina) indueixen lalliberaci dels sinaptosomes de serotonina (o almenys del triti que la marcava). Aquest efecte alliberador sassembla al del reserpinoide Ro 04-1284, tamb independent dels calcions. A lalliberar-se serotonia de les vesscules la serotonina queda al citoplasma. Lacci antidepressiva de l Hypericum perforatum no est del tot asociada amb els seus efectes sobre els receptors del GABA, les benzodiazepines o la serotonina (5HT-1), ja que les IC50 >5 microg/mL. En voluntaris humans sans, un assaigs durant 20 dies entre 2 tipus dextractes d Hypericum perforatum palesava que un dells, 6 hores desprs dhaver-ne pres, donava lloc a un increment (respecte al placebo) del 30 % en ones alfa-2, del 15% en ones beta, i del 8% en alfa-1 a l electro-encefalograma. Laltre, en canvi, donava lloc a menys ones alfa-2, potser degut a una absorci intestinal ms lenta, i a la mateixa proporci dones beta (sense efecte dhabituaci). En rates l alcoholisme es pot tractar amb extracte d Hypericum perforatum. Primer fa disminuir les ganes de beure begudes alcohliques i al final (15 dies amb 400 mg/dia) ja dna lloc a intolerncia. La dependncia de la nicotina queda fora apaivagada per Hypericum perforatum per la via de la protecci dels nivells de serotonina i del seu receptor 1A a lescora cerebral. Un extracte d Hypericum perforatum pobre en hiperforina t potncies inhibitries de 30 (norepinefrina), 70 (dopamina) i 1 (serotonina) en els cossos sinptics transportadors. Aix assenyala l Hypericum perforatum com un remei adient per a deshabituar del tabac o de les drogues. La rotenona activa la SOD, la GPx i el MDA al cervell. Els nivells de GSH queden molr reduts amb un tractament llarg (1 mes) de rotenona (2 mg/Kg/dia). Sactiva lexpressi dels gens de la CuZnSOD, la MnSOD, la CAT i la GPx. Per altra banda, Hypericum perforatum demostra la seva activitat antioxidant estalviant MnSOD i ARNm denzims antioxidants. La querectina protegeix dels ROS. La fracci de procianidines oligomriques de l Hypericum perforatum t una acci inhibitria moderada o molt moderada sobre el recapte de serotonina, dopamina, norpeinefrina, glutamat i GABA. L adhipeforina, en canvi, t gaireb la mateixa que la hiperforina. Lacci antidepressiva de l Hypericum perforatum no sexplica per lacci massiva IMAO-A a 1 miliM. A una concentraci 10 vegades menor la fracci de flavonoids mostra un 40% dactivitat aproximadament, mentre que la resta noms el 25%. En canvi, la hipericina sola no t cap efecte IMAOA. Quan els extractes d Hypericum contenen ms flavonoids, aleshores afecten a ms rees del cervell (tronc cerebral, diencfal i escora cerebral), almenys pel que fa a la serotonina, triptfan, cid 5-OHindol-actic, dopamina i noradrenalina. Dels parmetres induts per una injecci subcutnia de reserpina, els flavonoids d Hypericum perforatum en contraresten alguns. Resulten IMAOB, inhibeixen la ptosis, lautonomia motora, la desesperaci, linsomni i els nivells de serotonina i norepinefrina. L amentoflavona (d Hypericum perforatum) a 15 nM inhibeix la uni de flumazenil a la part del receptor GABA-A que tpicament suneix a la benzodiazepina. Creua la barrera hematoenceflica a travs dels capilars per difussi passiva, per ho fa a una velocitat major 5 enlloc de 3 millonssimes de cm per segon quan sadministra junt amb extracte total d Hypericum perforatum. La P-glicoprotena tamb incrementa la difusi. Dels components de les flors de diverses espcies d Hypericum (hirsutum, olimpicum, patulum, perforatum) lamentoflavona sembla la responsable de la inhibici del lligam del flumazenil als lligams benzodiazepnics dels receprots GABA-A a IC50 de 15 nM. La biapigenina de l Hypericum perforatum fa minvar (68%) la depolaritzaci de la membrana mitocondrial de les neurones induda per ADP. Incrementa llur repolaritzaci (37%). Hi fa minvar la retenci de Calci, afavorint-ne el fluxe cap a fora. Daquesta manera, protegeix les neurones, modulant lobertura mPTP (*mitochondrial permeability transition pore) i la funci ANT (*adenine nucleotide translocators) . El factor limitant s que li costa molt de creuar la barrera hematoenceflica.

La quercetina-3-O-beta-D-glucopiransid (=miquelianina) de l Hypericum perforatum t una acci contrra la depressi que queda palesada en el test de nataci forada. Labsorci intestinal (coeficinet de permeabilitat=0.004 microm/s) i la capacitat de creuar la barrera hematoenceflica (0.001 microm/s) o la barrera coroidea (0.002 microm/s) sn moderades, per suficients per a explicar lacci farmacolgica. La quercetina i la isoramnetina creuen la barrera hemtocenceflica ja que 4 hores desprs dadministrar per boca Hypericum perforatum es troben a ra de 7 ng/g i 35 ng/g respectivament al cervell. Les concentracions plasmtiques sn aleshores de 350 ng/mL i 1000 ng/mL respectivament. Lefecte antidepressiu de l Hypericum perforatum es deu principalment a la hiperforina per tamb hi ajuden, potser, la rutina, la hipericina i la pesudohipericina. Per, de fer-ho, ho farien de manera indirecta, ja que les concentracions sriques no arriben a la dcima part de les de la hiperforina, i perqu no es detecten al cervell desprs dadministrar Hypericum perforatum. La uliginosina B s un component que es pot allar de l Hypericum caprifoliatum o de l H. polyanthemum, tpics del Brasil. Inhibeix la reutilitzaci de la dopamina al cervell. T un efecte antonociceptiu (antidolors) sensible a la naloxona. La naloxona anula lefecte antidolors al caminar sobre una placa calenta. Per altra banda, redueix latxia. A dosis elevades (90 mg/Kg i.p.), t efectes atxics, per a dosis menor (15 mg/Kg i.p.) no. Les interaccions no sn directes, ja que la uliginosina B no sancla pas als receptors opioides ni als dopaminrgics. La inhibici de la reutilitzaci de la dopamina fa que sactivin els seus receptors i, aix, sestimuli el sistema opioide. Tractaments contra la depressi amb Hypericum caprifoliatum (360 mg/Kg dextracte amb ciclopent p.o.) de noms 3 dies sn suficients per alterar el sistema hipotlem-hipfisi-suprarenals. Lefecte alliberador de corticosterona s diferent del de la imipramina (20 mg/Kg) o el bupropion (30 mg/Kg) p.o. Les tres coses, administrades de forma aguda, redueixen el temps dimmobilitat per no alteren els parmetres desprs dun test de natci forada. Els dos medicaments, administrats durant 3 dies, disminueixen el temps dimmobilitat i eleven la concentraci de corticosterona a lescora cerebral i al srum desprs de la nataci forada. Ladministraci durant 3 dies de l Hypericum caprifoliatum actua igual, excepte que no fa pujar el nivell sric de corticosterona desprs de la nataci forada. La naloxona atenua lefecte antinociceptiu (antidolors) de l Hypericum procumbens (300 mg/Kg) per no el de l Hypericum perforatum (300 mg/Kg). [Les dosis sn sempre aplicades subcutnies]. Lincrement d NO (x) a la medulla espinal desencadenat per formol queda apaivagat tant per Hypericum perforatum com per H. procumbens. Lefecte antinociceptiu de la morfina (0.3 mg/Kg) saccentua amb un tractament previ amb Hypericum perforatum. Al Sud del Brasil hi creixen unes quantes espcies d Hypericum. Les ms actives com a IMAO-A sn Hypericum polyanthemum, H. caprifoliatum i H. piriai (en extracte lipoflic a 1-20 microg/mL). El benzopir de l H. polyanthemum (5-hidroxi-6-isobutiril-7-metoxi-2,2-dimetil-benzopir) t tamb una activitat notable a 20 microM. Lextracte metanlic de l H. polyanthemum no palesa activitat antidepressiva (en el test de nataci forada). ********************************************************************************* HIPERIC Hypericum peforatum L. (famlia de les Clusicies o Gutferes o Hipericcies) Etimologia: Hyper significa per sobre. Eikon significa imatge. Potser ve de que es posaven las rames florides sobre les imatges dels deus. Sinnims: en castell Corazoncillo, en francs Millepertuis, en molts idiomes Herba de Sant Joan (Saint Johns Wort, etc.) Varietats: hi ha unes 300 espcies (majors) al mn. Als Pasos Catalans, 19. Daquestes, poques es fan a les roques humides (1) o als prats subalpins entre Nerets (1), o a les llacunes someres temporals (1). Daltres es fan als fenassars (2), entre elles la tpica. I daltres als prats secs dins les brolles (4), a les vores de bosc humit (4), o a les jonquedes (5). Lespcie tpica presenta una subspcie mediterrnia, de fulles ms estretes, i varietats pel color de les flors, que poden ser des dun groc una mica ataronjat fins un crema gaireb blanc. La varietat tpica les t dun groc

intens mitj. Toxicitat: se nha dit moltes coses recentment, a rel de la popularitzaci de ls de la planta contra les depressions, i com una mostra ms de la guerra contra la fitoterpia per part de la competncia farmacoqumica. Amb tot, algunes persones (en especial les de pell molt clara) poden fotosensibilitzarse amb el contacte amb l Hiperic. Alguns animals (de pell clara) arriben a fotointoxicar se, s a dir, a tenir convulsions i coma desprs de menjar la planta i estar exposats a una insolaci intensa. Als conills pot ferlos tamb mal al fetge. En humans, pot interaccionar amb medicaments (antiretrovirals, ciclosporina, teofilina, anticonceptius orals), sempre fentne disminuir lactivitat. Preparats: el preparat ms conegut a pags s loli de cop. Es pot preparar en maceraci, 40 dies a sol i serena, o fent bullir loli al bany Maria fins que

agafi color roig intens. Aquest ungent sempra per reforar els nervis tamb. A pags tamb sen fa aiguardent i vi, per prendre. Els laboratoris farmacutics en fan extracte sec, hidroalcohlic, i pastilles. Efecte general sobre els nervis: anestesiant, anod, antidepressiu, allarga la vida de la serotonina, inhibidor de la monoaminooxidasa, vasodilatador. Afeccions nervioses que millora: esgotament nervis, ansietat, asma, citica, enuresi, cistitis nerviosa, depressi, diarrees nervioses (fruits de la planta), dolors de la regla, disppsia, mal de cap, mal de panxa, dolors en general, esquizofrnia (lleugera), estrs, febre nerviosa, insolaci, insomni, lumbago, lesions en la medulla espinal, malenconia, milgies, nerviosisme, parlisi de persones grans, Parkinson, trastorns psicosomtics, vertigen.

************************************************************************************

8-LLOBET
Del Llobet (Humulus lupulus),de moment (2012) no hi ha gaires estudis sobre el seu efecte sobre les neurones. El xantohumol (= 2-4-,4-trihidroxi-6-metoxi-3-prenil-xalcona) inhibeix a la micrglia les mediadors inflamatoirs com ara NO, IL-1beta, TNF-alfa i NF-kappa-B, que augmentarien molt amb un atac amb LPS. El xantohumol activa la transcripci del NADPH, i fa augmentar els nivells de GSH. Tamb activa la translocaci al nucli de l NRF2 aix com la transcripci subsegent de l ARE. Lactivitat antiinflamatria del xantohumol minva amb la transfecci amb NRF2 ARNsi i amb la presncia de ZnPP (inhibidor dels OH-), per no amb dicumarol (inhibidor de l NQO1).Humulus lupulus inhibeix significativament el GAD (descarboxilasa de lcid glutmic) a 0.1-0.7 mg/mL. La 8-prenil-naringenina a 400 microg/Kg durant 2 dies fa minvar la temperatura de la pell a la pre-menopausa, per aix queda inhibit amb un antagonista del receptor de lestrogen com ara l ICI 182,780 (a 200 microg/Kg). Els agonistes especfics de l ER-alfa o l ER-beta reverteixen tamb laugment de la temperatura per menopausa. L Humulus lupulus i la Matricaria recutita inhibeixen el GAD, a

dosis entre 0.1 i 0.6 mg/mL. El GAD s un enzim necessari per a la producci de GABA. LLOBET Humulus lupulus L. (famlia de les Cannabincies) Etimologia: probablement del nom popular medieval que derivaria dels mots llatins humilis i lupulus que signifiquen respectivament apocat, i petit llop. Sinnims: en catal Llpol i en castell Lpulo, Tetas de Gitana. Varietats: s planta dioica, s a dir, unes parres donen flors masculines i les altres flors femenines (les millors). Toxicitat: no s gens prudent prendren durant lembars, degut al seu efecte estrognic fort. Tampoc durant la lactncia. El polsim de les flors pot causar dermatitis. Prendren un excs dona lloc en la majoria de persones a un estat de prostraci, hipotrmia i hipotensi, dificulat per a pensar i per caminar, i fins dolor al cor. Per lefecte estrognic podria causar nusees i mareig. Preparats: el ms conegut s la cervesa (amb malta de civada fermentada). A part la decocci casolana, duns 4 minuts, feta amb les pinyetes de les flors femenines, hom disposa de llur lextracte hidroalcohlic (de laboratori). Efecte general sobre els nervis: anafrodisac pels homes, analgsic, anod, aperitiu, depuratiu, espasmoltic, hipntic, sedant, soporfer. Afeccions nervioses que millora: anorxia, ansietat, citica, cistitis nerviosa, crisis psicolgica de transsexuals i homosexuals, psicosi, diarrees nervioses, disppsies, distonies neurovegetatives, mal de panxa, enuresi, febre nerviosa, insomni, mal de cap, lumbago, neurlgies, taquicrdia, hipertensi, tos irritativa nerviosa.

*********************************************************************************

9- MARIALLUSA torna irrespirable laire de lestana Lippia citriodora (Cav.) Kunth (=L. on sasseca. Podria desencadenar triphylla, =Aloysia triphylla)(famlia de les allrgies a la pell amb lajut de la Verbencies) llum. Etimologia: AUGUST LIPPI fou un jove metge botnic que mor el 1704 a Abissnia Preparats: el ms conegut s als 26 anys. Triphylla ve de les fulles que laigua del Carme. Les fulles es fan neixen en grups de tres al voltant de leix en infusi soles o amb daltres de les tiges. Aloos era un atleta gegant digestives. Es pot comprar tamb que pogu retenir, amb lajut de son loli essencial, laroma del qual s germ, a Mart, du de la guerra, durant un dels pocs que agrada gaireb any i tres mesos. tothom. Sinnims: en catal Herba Llusa, en castell Efecte general sobre els nervis: aperitiva, Cedrn, Verbena estimulant del cervell, antiespasmdica, sedant forta. Varietats: s espcie originaria dAmrica tropical, Afeccions nervioses que millora: angoixa, asma, on nhi ha daltres que shi assemblen poc, del mateix diarrea nerviosa, mal de queixal, espasmes, dolor de gnere. De les 25 ms usades, destaquen Lippia alba, la regla, febre nerviosa, herpes zster, insomni, L. dulcis, L. micromera, L. nodiflora. mareig, nusees, nerviosisme, palpitacions, Toxicitat: pot resultar ms sedant del que hom encostipat nervis. generalment pensa. Una gran quantitat de planta

****************************************************************************************

10- MENTA PIPERINA La Mentha piperita s neuroprotectora front a les radiacions ionitzants que afecten les neurones. El dany per les radiacions ionitzants s menor quan abans es fa un tractament amb Mentha piperita. En concret, hi ha menys expressi del p53 i ms del Bcl-2. Hi ha ms GH, SOD, ADN i ARN. I menys cromatosis a les cllules piramidals de lescora, menys vacuolitzaci nuclear, menys apotposis i menys degeneraci neural. Lactivitat antioxidant dels fosfolpids cerebrals de la Mentha piperita s major quan major s el contingut en fenols. La varietat Frantsila mostra ms activitat antioxidant.

MENTA PIPERITA Mentha piperita L. (famlia de les Lamicies o Labiades)(hbrida entre M. aquatica i M. longifolia x M. rotundifolia) Etimologia: Mentha era una nimfa amant de Plut, du del mn subterrani, la dona del qual la va castigar tot transformantla en aquest gnere de plantes que viuen vora els rius, per que durant mig any semblen immerses en el mn subterrani encara. Piperita significa picant com el Pebre. Sinnims: en angls Peppermint, en alemany Pfefferminze. Varietats: almenys hi ha 2 varietats: la var. officinalis (petita, de tiges verdes, fulles clares, flors esblanquedes) i la var. rubescens (alta, amb tiges vermelles o violcies, fulles fosques lanceolades, flors violeta). Hi ha ms de 120 espcies de Menta cultivades. Les ms comuns son la Mentha viridis (M. longifolia x M. rotundifolia) i la Mentha sativa (M. arvensis x M. viridis) que en castell es coneixen com a Hierbabuena (fina y comn, respectivament). En farmcia s molt emprada la M. arvensis var. piperascens (Menta Japonesa). Toxicitat: precisament loli essencial (lquid o solidificat) de la Menta Japonesa pot paralitzar la respiraci de nens molt petits. El mentol pot irritar les mucoses (estmac, boca, nas, sinus craneals, etc.) o la pell. Inhibeix la cicatritzaci de les ferides o lceres. Els homepates asseguren que torna inoperants llurs preparats. Una dosi excessiva durant mol de temps sha dit que podia afectar els ronyons.

 Preparats: el ms conegut s el mentol (cristalls blancs amb forta aroma), els licors de Menta, i les infusions. El mentol sol afegirse a les pomades contra els dolors reumtics o musculars. Efecte general sobre els nervis: afrodisaca, anestsica, refrescant i desprs calefacient, anodina, antiespasmdica, aperitiva, cordial, equilibra el

sistema nervis, estimulant, afavoreix la memria, hipertensiva. Afeccions nervioses que millora: aerofgia, asma, esgotament, citica, desmais, digestions lentes, mal de cap, mal de queixal, enuresi, debilitat a les cames, depressi, tensi baixa, nusees, neurlgies, lipotmies, neurastnia.

11-PASSIFLORA Lextracte fet amb aigua i etanol de Passiflora incarnata suprimeix les convulsions epilptiques indudes pel PTZ (pentilen-tetrazol), i millora lestat deprimit que segueix a lictus. Fa augmentar tamb el contingut de serotonina i de noradrenalina al cervell. El diazepam lempitjoraria. Dels components de la P.incarnata destaca la crisina, amb acci depressora i agonista del receptor benzodiazepnic del GABA. Tamb cont GABA, i alcaloids IMAO-A (dacci reversible). Lacci anticonvulsiva de la P. incarnata possiblementt lloc mitjanant la modulaci positiva allostrica del complexe del receptor del GABA-A per la interacci del locus de la benzodiazepina. Els tremolors al cap i a les cames tpics de la sndrome dabstinncia del THC (Cannabis) minven molt quan junt amb la droga es prenen les benzoflavones de la P. incarnata de forma continuada o allada (20 mg/Kg p.o.). La Passiflora disminueix la dependncia i la tolerncia envers els cannabinoides.

************************************************************

PASSIFLORA Passiflora incarnata L. (famlia de les Passiflorcies) Etimologia: alguns jesutes veieren reflectida la passi de Nostre Senyor en les flors daquesta liana tropical. Aquesta Flor de la Passi t flors de color vermell morat. Hom imagina que shi veu la corona i els claus de la crucifixi. Sinnims: Pasionaria, Mburucuy. Varietats: hi ha ms de 30 espcies tropicals, molt similars. Els majoristes de plantes solen importarla de lndia. Lespcie ms corrent als jardins catalans s P. caerulea. Toxicitat: com a totes les plantes sedants, podria ser el cas que els reflexes no responguessin prou rpid, o que cres addicci o, en alguna ocasi, un estat de prostraci exagerat. De tota manera, s de les ms suaus entre les sedants afamades. Pot donar lloc a un estat de catarsi o felicitat renovada noms en comptades ocasions. Preparats: normalment sempra en decocci lleugera (bullir de 2 a 4 minuts), per sen disposa en extracte hidroalcohlic sol o combinat (per exemple, Mixtract2, amb Flor de Taronger, Ar Blanc, Llobet i Valeriana). Efecte general sobre els nervis: afrodisaca, antiespasmdica, narctica, hipotensora, psicodlica (per les betacarbolines), sedant, soporfera, inhibidora de la monoaminooxidasa A. Afeccions nervioses que millora: ansietat, asma, citica, convulsions, diarrea nerviosa, dolor de la regla, distonies neurovegetatives, mal de cap, epilpsia, espasmes, gastroenteritis nerviosa, addicci a la herona o a la morfina, hipertensi, histria, insomni (en nens, o per la febre, o per esgotament), taquicrdia, nerviosisme, neurastnia, neurlgies, neurosi, palpitacions, tos nerviosa, ensurts.

***************************************************************************************** 12- POLLEN Varietats: el que es ven a les botigues dherbodiettiques i supermercats sol ser de Labiades. Algunes vegades els grnuls son grisos. Aix correspon al pollen de Roselles (Papaver). Per esbrinarho cal mirarlo al microscopi (ptic). Toxicitat: algunes persones (amb colon irritable) poden tenir diarrea si prenen molt pollen. Qui pateixi de freqents atacs de gota els pot agreujar al prendre molt pollen. Si es pren a deshores o irregularment, pot destarotar el sistema inmunitari i fer aparixer allrgies. Preparats: els grnuls que elaboren les abelles ja son prou adients per prendrels, a ser possible ben mastegats. Efecte general sobre els nervis: tonifica el cervell (li dona ms capacitat de reacci i dadaptaci), millora la qualitat del son, millora lestat general en afectats per malalties degeneratives (sndrome de fatiga crnica, neuro-miopaties, esclerosis en plaques), escura la recuperaci dun atac de feridura o dun vessament cerebral, millora lestat dels deprimits per intoxicaci per la contaminaci de laire o per altres motius, reprimeix la incontinncia dorina.

******************************************************************************************

13-ROMAN El Rosmarinus officinalis (1.5 g/Kg) s, a ms de neuroprotector, hepatoprotector. La cirrosis induda pel tetraclorur de Carboni afecta el receptor del gluamat NMDA (N-metil-D-aspartat), incrementant lexpressi de les subunitats NR1, NR2A i NR2B, per el Roman els fa tornar als nivells normals. Per ant, est indicat com a neuroprotector en persones amb cirrosis heptica. La luteolina, lcid carnsic i lcid rosmarnic modulen les defenses cellulars contra lestrs i incrementen la tolerncia al calor de les neurones. Lestrs es pot mesurar pels nivells d Hsp90 (protena de xoc de calor 90 alfa), d VCP/p97 (ATPasa transicional del recticle endoplasmtic), d NDK (difosfatasa-cinasa dels nuclesids, i HYOU1 (preotena 1 disparada per la hipxia). A lescora cerebral i a lhipocamp es pot palesar lefecte antioxidant del Roman. El Roman estalvia despesa de CAT (escora cerebral), GPX, NOS (sobre tot al cor) i SOD. Estalvia la peroxidaci lipdica (cervell) i formaci de ROS (a lhipocamp). Lcid carnsic del Roman protegeix el cervell del dany causat pel dieldrin (pesticida organoclorat productor de Parkinson). Aix es corrobora a concentracions de 10 microM per a ambdues substncies i pels nivells recuperats amb lcid carnsic tant de caspasa-3, de fosforilaci del C-Jun terminal i de la caspasa12. La inhibici del factor neurotrfic cerebral tamb s revertida per lcid carnsic. s a dir, lcid carnsic del Rosmarinus officinalis pot protegir de llur destrucci a les cllules dopaminrgiques. Els catecols del Roman, a loxidar-se, es transformen en quinones electrofliques. En concret, lcid carnsic activa la via de transcripci Keap1/Nrf2, per ancorar-se als residus de cistena del Keap1. En cultius descora cerebral, lcid carnsic/biotina sacumula, a les cllules que no sn neurones (glia), a baixes concentracions, i, a les neurones, a concentracions majors. Lcid carnsic protegeix contra la isqumia a la zona irrigada per lartria cerebral. ROMAN Rosmarinus officinalis L. (famlia de les Lamicies o Labiades) Etimologia: o b del llat ros marinus (rosada de mar) o b del grec rof myrinos (arbust aromtic) o b del snscrit rommany (cap de famlia). Sinnims: en catal Romer, en castell Romero, en angls Rosemary. Varietats: a vegades les flors son gaireb blanques o daltres son dun atzur intens, tot i que normalment llur color s entre mig. De lespcie tpica hi ha una varietat ajaguda i penjant, la var. palaui, dalgunes roques vora el mar de Menorca, per exemple. Recentment es cultiva com a ornamental. La var. lavandulaceus es fa cap a Almeria. s una mata alta i te fulles dentades. Una espcie similar s R. eriocalix, de la costa dAlmeria,

que a la vegada t una subspcie a la costa de Granada (ssp. tomentosus) coneguda com a Romero Blanco. Ben diferent s lanomenat Romer Mascle (Cistus rosmarinifolius = C. clusii) de la famlia de les Estepes (Cistcies). Tot i que la fulla se li assembla, per la forma, la flor s ben tpica de les Estepes, en aquest cas blanca. Sempra com un depuratiu puntual de primavera. Toxicitat: a la llarga, si sen pren cada dia de lany, pot conduir a un estat anmic, amb problemes renals (glomerulonefritis) o amb gastroenteritis. Loli essencial del quimiotip verbenonaacetat de bornil terpineol pot ser neurotxic donant convulsions epileptoides, tot i que s ms cicatritzant. s el tpic de Crsega. Cal optar pels altres quimiotips: cineol (del Marroc), cmfora (AlacantMrcia). Loli essencial de Roman, en general, no s convenient per a les embarassades. Preparats: el ms corrent s la infusi casolana, normalment barrejada amb daltres plantes aromtiques. Es pot comprar loli essencial (per caldria exigir letiqueta del quimiotip). Un preparat alqumic de Roman (cendres, oli essencial i extracte hidroalcohlic barrejats) s molt efica per problemes respiratoris (bafs) ms o menys nerviosos o per ajudar a regenerar els ossos fracturats, que

comporten ms o menys dolor i neguit. Un altre preparat s lanomenat alcohol de vitamines del Dr. V.L. FERRNDIZ (1 litre dalcohol amb el suc de dues Pastanagues, dues Llimones i amb 40 g dherbes a parts iguales: Roman, Alfbrega, Hiperic, Marduix, Espgol i rnica). Es deixa macerar uns 40 dies abans de colar del tot. Sempra per a amortir dolors, i en general com un bon alteratiu. Efecte general sobre els nervis: afrodisac, antiespasmdic, aperitiu, calmant, calefacient (cap, estmac, budells, peus), cordial, estimulant de les suprarenals, regulador hipofisari de les gnades, antiinflamatori del sacroilac (verbenona), tranquillitzant. Afeccions nervioses que millora: aerofgia, angina de pit (falsa), atac de feridura, asma, rampes (cmfora), citica, contractures musculars per estrs, (cmfora), depressi (verbenona), desmais, dolor de la regla, disppsia, mal de cap, dolor al cor, embotiment mental, epilpsia, esclerosi en plaques (cineol), estrs, febre nerviosa, hipertensi (cmfora), mnima alta (tensi arterial), impotncia, lipotmies, migranyes, neurlgies, palpitacions, parlisi, parlisi cerebral, memria escassa, peus freds, vertigen.

*********************************************************************************

14-SLVIA Lextracte aqus de les fulles de la Salvia officinalis inhibeix la formaci de MDA deguda a la peroxidaci lipdica al cervell. El seu cid rosmarnic a dosis de 4 mg/Kg actua com a ansioltic sense alterar l ADN cerebral o le capacitat motora. La Slvia cont 3 flavones (apigenina 30 microM, hispidulina 1.3 microM, cirsimaritina 350 microM) i 2 diterpens de labiet (7-metoxi-rosmanol 7.2 microM, galdosol 0.8 microM) actius envers els receptors benzodiazepnics. Lextracte fet amb etanol de les fulles de la Salvia officinalis cont cid carnsic i carnosol, diterpens que inhibeixen (IC50 de 30 i 55 microM, respectivament) lancoratge del 35-S-terciari-butilbiciclo-fosforo-tionat a les membranes cerebrals, en concret al canal del clorur al receptor diazepnic del GABA. Tant lcid carnsic com el carnosol no afecten lancoratgedel muscimol o el diazepam al complexe del receptor benzodiazepnic. SLVIA Salvia officinalis L. (famlia de les Labiades o Lamicies) Etimologia: salvare en llat pot entendres com guarir. Officinalis sempre vol dir que es ven (es venia) a les oficines de farmcia. Sinnims: en francs Sauge, en alemany Salbei. Varietats: la ssp. officinalis s la cultivada als jardins. De silvestres nhi ha dues varietats. Una sassembla ms a la dels jardins (ssp. minor) i laltre s de fulla molt estreta (ssp. lavandulifolia). Als herbolaris a vegades es troba, a ms dquesta darrera ssp. la ssp. triloba (de fulla ample ondulada amb dues orelletes a la base) (prov de Turquia i Grcia). A Grcia hi ha tamb la ssp. major (=tomentosa), similar a la triloba. Hi ha unes 50 espcies emprades com a medicinals dins el gnere Salvia. Per el que sentn com a tpica s la Salvia lavandulifolia (Slvia dArag). Toxicitat: els quimiotips amb

verbenona (la ssp. officinalis i la ssp. minor) poden causar problemes com ara malformaci cardaca al fetus, o convulsions, taquicrdia i mareig als adults. La ssp. lavandulifolia s benigne. Preparats: el ms corrent s prendre la infusi o decocci de la planta (fulles). Molt rares vegades sempra la rel. Loli essencial s fcil de trobar. Efecte general sobre els nervis: afrodisaca femintzant, analgsica, aperitiva, cordial, reguladora de la tensi arterial, sedant, tnica del cervell i de les

suprarenals, inhibidora de lacetil-colinesterasa. Afeccions nervioses que millora: angina de pit (falsa), atac de feridura, asma, congesti cerebral, depressi, diarrees nervioses, disppsia, mal de cap, espasmes, embotiment mental, fred als peus, hipertensi, histria, insomni, memria escassa, meningitis vriques, nerviosisme, neurastnia, palpitacions, parlisi, Alzheimer, Parkinson, encostipat nervis, suors nocturnes, estrs, tremolors, vertgens, vmits nerviosos.

15-TARONGER Als ctrics, els flavonoids ms abundants sn les flavanones (hesperidina, naringina, neohesperidina). Per hi ha flavones menys abundants que tenen accions metabliques ms potents: apigenina, diosomina, luteolina, rutina. En general sn antiinflamatoris, antioxidants i neuroprotectors. Els flavonoids, els flavanols i els antocians i flavanones milloren la capacitat cognitiva. Interaccionen amb les vies de les proteno-cinases i les lpido-cinases que regulen factors de transcricpi i expressi de gens relacionats amb la plasticitat sinptica i amb el fluxe cerebro-vascular. Dels components de les flors de Taronger (Citrus aurantium) destaquen el linalil-acetat i el mirc. El linalil-acetat s anestsic (1 microg/mL), antioxidant, antiespasmdic (0.20 mg/mL), depressor motor i sedant. El mirc s analgsic, anticonvulsiu, antinociceptiu (20 mg/Kg), antioxidant, antiespasmdic, hipotrmic, i miorelaxant. Altres components dels ctrics, i en especial de la Taronja, sn els segents. La 3,5,6,7,8,3,4-heptametoxi-flavona de la pell de la Taronja ajuda a recuperar-se de la isqumia cerebral. En concret, indueix la fosforilaci de les cinases regulades per senyals extracellars (ERK1/2) i la CREB (*AMPc response element-binding protein) a lhipocamp, desprs dun periode disqumia. Aquesta metoxiflavona augmenta lexpressi del factor neurotrfic cerebral al gir dentat de lhipocamp. Les cllules sensibles a aquest factor neurotrfic semblen ser astrcits madurs (amb protena acdica fibrilar). Tamb augmenta el precursor neuronal de la doblecortina, a la zona subgranular (gir dentat subventricular). La neurognesis s, doncs, activada mitjanant ERK1/2 i CREB. L hesperidina (de la flor, fruit i fulla) s analgsica, ansioltica, i depressora del SNC (a 100 mg/Kg). A 50 mg/Kg protegeix dels danys per radiacions gamma (5 Gy). En concret, protegeix de lestrs oxidatiu. Protegeix els nivells de SOD i CAT. Protegeix de lalteraci de les monoamines. Fa minvar menys els nivells de serotonina, dopamina, norepinefrina, epinefrina i fa augmentar menys els de les MAO. La hesperidina a 0.8 microM, la hesperitina a 4 microM i la neohesperidina a 50 microM inhibeixen la davallada de la viabilitat de les cllules cerebrals, eviten els danys a la membrana (alliberaci d LDH i formaci de ROS); incrementen lactivitat de la CAT i eviten la pujada de calcions dins les cllules i la davallada del potencial de membrana a les mitocndries (excepte en el cas de la hesperidina a 0.8 microM). Eviten tamb la pujada dels nivells de la caspasa-3 (induda per H2O2). La hesperidina i la hesperitina eviten la davallada de la GPX i GH, inhibeixen les danys a l ADN (desencadenats per l H2O2). La hesperetina inhibeix la peroxidaci lipdica al cervell (induda per ions Fe++, H2O2, xantina-oxidasa). Tamb inhibeix el dany neuronal excitotxic indut pel glutamat a lescora cerebral. La hesperetina inhibeix selectivament el dany indut per lcid N-metil-D-aspartic al receptor del glutamat. Tamb inhibeix el dany causat pel betaamiloide (25-35). El suc de Taronja cont ms compostos fenlics que els sucs de ctrics similars. I t ms potncia com a carronyaire de radicals lliures hidroxil (OH). Inhibeix la producci de MDA pels ions ferrosos (si b el Pomelo t ms capacitat). Tamb inhibeix lacetil-colinesterasa. En conclusi, el suc de ctircs conv als malalts d Alzheimer.

Lacci antinflamatria dels flavonoids de la Taronja va acompanyada duna acci estimulant de la immunitat a la micrglia. La micrglia segrega aleshores ms citocines, iNOS, NO i NADPH-oxidasa. I els flavonoids fan que minvi el NF-kappa-B per la via del MAPK. La nobiletina t una acci contra la demncia, almenys als animals. La nobiletina, de la pell dels ctrics, estimula a les neurones de lhipocamp el senyal AMPc/ protena cinasa A / cinasa extracellular regulada per senylas/ CREB. I millora la memria perduda per culpa de lamiloide beta. Minva els nivells de guanidina-amiloide beta soluble (1-40) i amiloide beta (1-42) al cervell. Minva tamb el pes de les plques de beta-amiloide a lhipocamp. Per tant, est iundicada com a preventiva de l Alzhemier. La nobiletina inhibeix la MMP-2 i la MMP-9 als astrocitomes. Inhibeix la invasi, migraci i adhesi cellular en astrocitoma anaplsic i en oligoastrocitoma i en glioblastoma multiforme. La naringenina s una flavonona que es troba a divereses parts del Taronger. s inhibidora de lacetilcolinesterasa. Protegeix de l Alzheimer i de lamnsia. s 7 vegades ms antioxidant que la quercetina. s neuroprotectora. Inhibeix la serotonina. Inhibeix el TNF-alfa. s citosttica i creua amb facilitat la barrera hematoenceflica. Envers els gliomes fa que hi hagi ms Bax que Bcl-2 i ms caspasa-3 i caspasa-9 del normal. La luteolina pot inhibir el capteniment antisocial desencadenat durant lembriognesis per un excs de IL6 maternal dirigit envers el fetus. Tant la luteolina com la diosmina inhibeixen la fosforilaci neuronal del JAK2/STAT3 (*Janus tyrosine kinase-2/signal transducer and activator of transcription-3), en especial en contra lactivaci immune maternal. L apigenina t efectes anti-depressi que es poden testar en la prova de la nataci forada. Lapigenina redueix la davallada de la ingesta de sucre deguda a lestrs crnic. I atenua les alteracions en els nivells de serotonina; lcid 5-OH-indol actic i la dopamina o el qocinet entre aquests dos metabolits. I aix en diferents regiosn cerebrals. Tamb regula la pujada de corticosterona srica i la reducci de ladenil-ciclasa plaquetria. De l oli essencial de Llimona, el llimon, el gamma-terpin i el citral afecten proporcionalment a llur dosi lalliberaci de monoamines cerebrals. LS-llimon s ms potent que l R-llimon. Els metabolits del llimon o del gamma-terpin tenen ms efecte que les molcules mare. La sinefrina, de la pell de la Taronja verda, s perillosa ja que t un efecte similar a lefedrina i pot causar isqumia cerebral. La tangeretina (10 mg/Kg/dia/1 mes) sacumula gaireb per igual a l hipotlem, cos estriat i hipocamp). Pot evitar el dany de la 6-hidroxi-dopamina al lcul frontal mitj carecteritzat per una disminuci del nombre de cllules TH+ a la substantia nigra i del nivell de dopamina al cos estriat. La Bergamota (Citrus bergamia) inhibeix lansietat deguda a lestrs i regula la descompensaci de lanim i els dolors provocats pel cncer. Loli essencial de Bergamota (0.5 mL/Kg) redueix lextensi de linfart cerebral, especialment en el cos estriat medial i a lrea motora de lescora. Redueix els nivells daspartat i glutamat disparats a lescora fronmtoparietal per loclusi de lartria cerebral mitjana. A la vegada, incrementa la fosforilaci i lactivitat de la cinasa de supervivncia (Akt). El Poncemer (Citrus medica) cont a la pell monoterpens (llimon, gamma-terpin) i sesquiterpens que, en conjunt, tenen un efecte antioxidant, neuroptrotector (inhibidor de l acetil-colinesterasa). TARONGER Citrus aurantium L. (famlia de les Rutcies) Etimologia: el nom llat daquest arbre era ja Citrus. Aurantium significa daurat. Dir color taronja seria una redundncia. Sinnims: en castell Naranjo, Azahar (flor); en francs Orange; en itali Arancia; en grec Portogalo. Varietats: la ssp. amara s el Taronger Amarg, el que dona la flor ms preuada (Azahar). La ssp. bergamia s la Bergamota. La ssp.

sinensis s el Taronger tpic, amb moltes menes o varietats comercialitzades. La ssp. paradisi s lAranja (Pomelo). Toxicitat: la flor s molt sedant i pot fer que els reflexes no siguin rpids, a ms dembotir la ment. Loli essencial de Taronja o de la fulla (petitgrain) ens pot fer aparixer allrgies a la pell si, a ms, ens exposem al sol. Elements estranys com ara residus de pesticides poden tornar txiques parts de la planta. Preparats: laiguanaf s el destillat o hidrolat de la flor. Normalment sempra la infusi o la decocci de la flor. Tamb es pot emprar lescora de la Taronja Amarga, no noms per a fer confitura, sin per ferne infusi o decocci. El Pltan aixafat amb Taronja s bo pels nens petits. Hom diu que si en

mengen cada dia es tornen ms intelligents. Recordem que loli essencial de la flor sanomena neroli, i el de la fulla, petitgrain. Efecte general (de la flor) sobre els nervis: antiespasmdica, hipntica, hipotensiva, sedant, anodina, aperitiva, calmant del cor, tonificant de la circulaci de lenergia pels meridians (acupuntura), sedant, refrescant, tranquillitzant. Afeccions nervioses que millora (la flor): aerofgia, asma, desmais (especialment desprs dun part), dispnea, dolor de la regla, disppsia, epilpsia, espasmes, hipertensi, insomni, mareig, migranyes, nusees, palpitacions, quequesa, tos nerviosa, dolor nervis als bronquis, excitaci nerviosa, psicosi agressiva, ensurts, taquicrdia.

***********************************************************************************

16-TARONGINA Lextracte aqus de la Melissa officinalis inhibeix la GABA-T (transaminasa de lcid gamma-amino-buttic) a IC50 de 0.35 mg/mL. Lestrs oxidatiu provocat pel Mn al cervell (hipocamp i cos estriat) pot ser evitat amb un pretractament amb Melissa officinalis. Aix es corrobora amb una davallada dels tiols (espcies reactives de lcid tiobarbitric) i un increment de la CAT i la SOD. Tant lcid romarnic (1.5 % del pes sec de la Melissa officinalis), com lcid urslic inhibeixen la GABA-T i incremnten els nivells de GABA al cervell. En total inhibeixen moderadament lansietat, sense alterar les capacitats dexploraci. TARONGINA Melissa officinalis L. (famlia de les Lamicies o Labiades) Etimologia: la cabra Amaltea i labella Melissa alimentaren, segons la mitologia grega, Zeus nad, qui pogu destronar Saturn, qui havia ja destronat el Cel. Les flors abundants atrauen molt les abelles. El mot grec per abella s encara Melissa. I les abelles encara fan mel. Officinalis significa medicinal. Sinnims: en castell Toronjil, Melisa; en alemany Zitronenkraut Varietats: les fulles de la planta, quan encara no fa flor, son molt grans; en canvi, les de les rames que duen flors son petites totes. Hi ha una espcie similar: M. parviflora que almenys es troba a lndia. Toxicitat: lessncia de les fulles dona una mena de mareig amb embotiment mental i excitaci, amb sensaci de calor al cap. La infusi de la planta pot fer venir molta gana. Abusarne pot donar mareig. Preparats: normalment sempra la infusi de les fulles, que conv que facin olor i no siguin massa seques o passades. s famosa laigua del Carme (licor destillat de Tarongina, Mariallusa, flor de Taronger, Camamilla, Tilla, Celiandre, Canyella, Anglica, Nou Moscada i Hisop). Loli essencial sempra en pomades per mirar de tractar lherpes zster. Efecte general sobre els nervis: alterativa, antidepressiva, antiespasmdica, bradicrdica, calmant, cordial, espasmoltica, estimulant (primria), hipotensora, nervina, calma el cor, sedant (secundria), tnica cerebral (memria). Afeccions nervioses que millora: acfens, angoixa, anorxia, asma, atacs de nervis, depressi, desmais, digestions lentes, dolor de la regla, disppsia, mal de cap, epilpsia, espasmes (digestius, arterials, bronquials), hipertensi, insomni, histria, indigestions, lipotmies, mareig, memria escassa, migranyes, nusees, nerviosisme, neurlgies, obcecaci mental, obnubilaci mental, palpitacions nocturnes, constipats nerviosos, respiraci dificultosa per lestrs, taquicrdia, pors irracionals (fbies), vertigen.

*************************************************************************** 17- TILLA Tilia platyphyllos Scop. (Famlia de les Tilicies) Etimologia: el nom gnere equival al nom llat antic de larbre, que podria significar el mateix que Linde (alemany): arbre flexible. Sinnims: en catal Tell, en castell Tilo, en francs Tilleul. Varietats: shibrida amb T. cordata donant lloc a T. vulgaris. A la vegada, T. cordata shibrida amb T. rubra donant lloc a T. euchlora. Als jardins veiem tamb una espcie fora diferent, pel fullatge argentat: Tilia tomentosa, de rendiment superior, ja que les flors son majors i pesen fora. A Montserrat, per exemple, hi ha la Tilia platyphyllos var. cordifolia. Tilia cordata s fa ms als Pirineus. Toxicitat: la infusi o decocci de la flor de Tell provoca a la llarga lanomenada triple discrsia: anmia, plaquetes escasses, fibrinogen escs; a ms dhipotensi. No s segur lefecte sobre la visi, sobre la qual cosa hi ha versions contradictries. Preparats: el ms corrent s fer la infusi de les flors. Sembla ser que, si es fan bullir, no tenen tant efecte. Tamb sempra la decocci de lescora interna, el carb de la fusta, els fruits i les mateixes fulles. Efecte general sobre els nervis: antiespasmdica, apaivagadora, calmant, sedant. Afeccions nervioses que millora (la flor): acidesa destmac, aerofgia, asma, esgotament nervis, convulsions infantils (atacs de nervis), mal de cap, mal destmac, epilpsia, febre nerviosa, hipertensi, hipocondria, indigestions, insomni, migranyes, nusees, nerviosisme, PARKINSON, constipats nerviosos. Afeccions nervioses que millora (lescora interna): epilpsia, febre nerviosa.

18-VALERIANA Lextracte de Valeriana officinalis estimula un 40% lactivitat del GAD (descarboxilasa de lcid glutmic) a concentracions al voltant d 1 mg/mL. Dels principis actius de la Valeriana officinalis destaquen com a sedants els valepotriats, la valerenona. A ms a ms, lcid valernic s, antiespasmdic i inhibidor del GABA; lcid valric s antiinsomniac, antiespasmdic, hipotensor, i miorelaxant;

VALERIANA

Valeriana officinalis L. (famlia de les Valeriancies) Etimologia: del llat valere estar b (de salut). I aquest mot potser derivi de Baal (du fenici de la natura). Sinnims: Herba de Sant Jordi, Herba dels Gats. Varietats: hi ha moltes varietats o subspcies menors (angustifolia, collina, excelsa, procurrens) que sengloben dins lespcie tpica. A Galcia hi ha la ssp. sambucifolia. Als herbolaris i als laboratoris es comercialitza la Valeriana tpica procedent de Blgica, o lespcie V. wallichii, procedent de lAfganistan

(quan no hi ha guerra). Als Pirineus, abunda V. montana, per no es comercialitza, per ser petita. s interessant lendemisme, molt robust, Valeriana pyrenaica, que es troba a Nria, per exemple. Toxicitat: a grans dosis dona smptomes similars als originats per un tumor al cerebel (atxia, tremolor intencional, nistagmes asimtric, i dificultat per pronunciar per separat les sllabes duna paraula). Tamb pot donar mal destmac i nusees, desprs dun perode excessivament llarg prenentne. Com a tota sedant pot fer que els reflexes no responguin

prou de pressa. V. wallichii no seda durant tant de temps. Preparats: normalment es pren la infusi o decocci de les arrels. Tamb s fcil trobar lextracte hidroalcohlic o lextracte glicric. Tamb es ven en pastilles (amb pols darrel i amb extracte sec). Efecte general sobre els nervis: anodina, antiespasmdica, allarga la vida de lcid gammaamino-butric (GABA), espasmoltica, hipntica, narctica, nervina, relaxant muscular, sedant, timolptica. Afeccions nervioses que millora: allrgies, anorxia, aprehensions, asma, esgotament, deliris,

dolor de la regla, mal de cap, dolors en general, epilpsia, eretisme cardiovascular, espasmes de faringe, estrs, manca de concentraci mental, febre nerviosa, hiperexcitabilitat sensorial, hipertensi, singlot, hipocondria, histria, insomni, migranyes, nerviosisme, neurastnia, neuritis, palpitacions, poliria, encostipats nerviosos, mal de panxa, sufocacions, ensurts, tics nerviosos, tos nerviosa, trastorns psicosomtics.

AROMATERPIA ROBERT TISSERAND aplic lestil psicolgic de la fitoterpia anglesa a laromaterpia. Pels rabs, segons una dita dells, la felicitat, o lestar b dels nervis, requereix tenir contacte amb els nens, les dones, els perfums i loraci. Laromaterpia natural consistiria en refregarse la cara amb plantes aromtiques. A laltre extrem hi ha els perfums de moda, del tot artificials. Els olis essencials sovint son adulterats, rectificats o reconstituts. Els anomenats concrets poden tenir restes dels dissolvents, emprats en la maceraci, encara txics pel cervell. Els absoluts (redestillats de concrets amb alcohol) tamb. Per aix s convenient noms aplicar els olis sobre la pell, ms o menys diluts, en zones no massa sensibles. Els terapeutes poden protegirse de les energies negatives de llurs pacient, perfumant se lleugerament amb olis essencials: Clau, Hisop, Marduix, Sndal, Tim Capgrs, Vetiver. A la sala despera s convenient posar aromatitzadors amb olis essencials antisptics: Aranja, Canyella, Clau, Farigola. Els components o principis actius dels olis essencials solen resultar excitants quan tenen crrega positiva, i sedants quan la tenen negativa. Aix, els cids serien excitants i els aldehids sedants. O vist duna altra manera, serien excitants els olis essencials de: Arbre del Te, Cedre, Celiandre, Palo de Rosa, Sndal. En canvi, serien sedants els de: Espgol, Gerani, Llimona, Neroli. Fora neutres o amb ambdues tendncies compensades son els olis essencials de: Hisop i Olis essencials en afeccions nervioses concretes: AEROFGIAANS VERD AFRODISACCANYELLA, COM CASTELL Menta Piperita. En general s agradable aplicar els olis essencials amb carriers o olis de massatge. Contra la por i el blocatge dels instints bsics associats al primer xacra (genital) s convenient loli essencial de Farigola. Contra els deliris de culpabilitat, la gelosia i la confusi mental, associats al blocatge del segon xacra, del baix ventre, s convenient aplicar oli essencial de Patxul o de Xiprer. Contra un estat agressiu de petulncia, de falsa fortalesa, associats al blocatge del tercer xacra, del plexe solar, s convenient aplicar oli essencial de Fonoll o dEspgol. Contra un estat melangis associat a sentiment dodi, i al blocatge del quart xacra, al pit, s convenient aplicar oli essencial de Canyella o de Taronja. Contra la mancana de comunicaci o de facilitat per estar atent o per parlar adientment, associats al blocatge del cinqu xacra, de la gola, s convenient aplicar oli essencial de Menta Piperita o de Slvia o dArbre del Te. Contra el mareig o la manca de connexi directa amb el que veiem, associada a un blocatge del sis xacra, del front, s convenient aplicar oli essencial dAlfbrega o de Roman. Finalment, contra la insensibilitat, crueltat, egocentrisme, associats al blocatge del set xacra, del cim del crani, s convenient aplicar oli essencial de Rosa. Per cert s molt car.

AGRESSIVITATNEROLI ALZHEIMERSLVIA AMNSIACLAU, ROMAN ANORXIAFARIGOLA ANSIETATMARIALLUSA, NEROLI ASTNIAALFBREGA AUTOESTIMA BAIXAVETIVER CAMES AMB RAMPESGESSAM, BEDOLL CAMES DBILSROMAN, ANS VERD CERVICALSROMAN CITICAROMAN CLAUSTROFBIAMENTA CREATIVITAT ESCASSAMENTA, GERANI DEPRESSIARBRE DEL TE, ALFBREGA, CANYELLA, FARIGOLA DESMAISCANYELA, ROMAN, ROSA, ESPGOL ENCEFALITIS VRICAALFBREGA EPILPSIAALFBREGA, MARDUIX, PETITGRAIN, NEROLI ESGOTAMENT MENTALMENTA, ALFBREGA, ROMAN ESTRS MARIALLUSA, SNDAL, MARDUIX, NEROLI FEBRE NERVIOSACAMAMILLA ROMANA HIPERTENSIESPGOL, MARIALLUSA, MARDUIX, NEROLI, SALVIA HIPOTENSICLAU, FARIGOLA, MARDUIX, ORENGA HISTRIATARONGINA. ROMAN INDECISSI ROMAN, LLIMONA INSOMNIALFBREGA, MARIALLUSA, PETITGRAIN INTELLIGNCIA ESCASSASERPOL IRRITABILITATALFBREGA, XIPRER, ESPGOL, ROSA MAL DE CAPMARDUIX, MENTA PIPERITA, ROSA MAL HUMOR FEMENHISOP MANCA DE PLANS DE FUTURXIPRER MANCA DE RESPECTENEROLI MAREIG AL VIATJARALFBREGA, MENTA MEDULLA ESPINAL LESIONADAFONOLL MEMRIA ESCASSAALFBREGA, CLAU, MENTA, ROMAN, SLVIA, FARIGOLA MENINGITISLLIMONA, SLVIA, CEBA, CAMAMILLA, CAPS DASE MIGRANYESALFBREGA, CAMAMILLA, MARDUIX, ROMAN, ROSA NEURLGIA DEL TRIGMINGERANI, CAMAMILLA, MENTA PALPITACIONSANS VERD, MARDUIX, NEROLI PARLISIROMAN, GINEBRE, ESPGOL, ALFBREGA, MENTA PARKINSONALFBREGA, CLAU, ARBRE DEL TE, MENTA PIPERITA, SLVIA, ROMAN, FARIGOLA PESSIMISMETARONJA, PETIT GRAIN PORGINEBRE TABAQUISMEBEDOLL, GINEBRE, ABET DE SIBRIA, CEDRE AMERIC TAQUICRDIAMARIALLUSA, MARDUIX, XIPRER, NEROLI TIMIDESACAMAMILLA, BERGAMOTA TOS NERVIOSAXIPRER, EUCALIPTUS, GESSAM, CAMAMILLA TRAUMA POSTVIOLACI GESSAM, NEROLI VERTGENALFBREGA, MENTA PIPERITA, ROMAN, POLIOL VERD

LLISTA DACTIVITATS NEURONALS DE PRINCIPIS ACTIUS DE PLANTES

SISTEMA NERVIS CENTRAL EN GENERAL ACTIVADORS DEL SNC Bufotenina, cid cafeic, cid clorognic, cinarina, L-DOPA, liqiritigenina, mescalina, pirogallol (Hypericum)

1,8-cineol, adenina, anisodamina, apiol, apomorfina, atropina, benzil-benzoat, beta-sitosterol-D-glucosid, borneol, brucina, cafena, cmfora, carveol, carvona, catina, cinamaldehid, cocana, colxicina, elimoclavina, efedrina, gelsemicina, gentianina, geraniol, gingenosid Rg1, harmalina, hiosciamina, ibogana, iboxigana, ibogalina, iboxigana, jateorizina,, lobelina, mandragorina, mangiferina, mentol, mitraginina, nimbidina, panac, panaxina, picrotoxina, picrotoxinina, piperina, plumbagina, pirocatecol, reticulina, safrol, salidrosina, escopoletina,skimmianina, estricnina, tabernantina, tebana, teobromina, teofilina, verbenalina, voacangina, voacristina, yohimbina ADAPTGENS: gingensids (Ginseng) Sn remeis que procuren felicitat; i tamb ganes i molta capacitat per a treballar productivament. Aix els defin cap el 1950 ISRAEL I. BREKHAM a Rssia (seguint la pre-definici de NICOLAI LAZAREV). A ms, no perjudiquen la salut en cap sentit. Milloren el sistema nervis, minven lestrs, milloren el sistema immunitari, minven la inflamaci i el dolor, restauren lenergia perduda per lesgotament, reforcen la ment, reequilibren el sistema hormonal i lenzimtic. Estimulen els sentits i els reflexes. Regulen el colesterol i la tensi sangunia. Reforcen el cor i els pulmons. Donen ms capacitat atltica i ms resistncia a les adversitats (socials, emocionals, sensorials), milloren la intensitat del descans, i eviten lesions promogudes per lestrs. Milloren la diabetis, la massa ssia, equilibren el sistema de les prostaglandines, protegeixen del cncer i de les radiacions, i, en definitiva, milloren la qualitat de vida, i tamb lallarguen. Son adaptgenes les plantes: Aralia mandschurica, Astragalus membranaceus*, Centella asiatica**, Coleus forskohlii, Ginseng Core**, Ginseng Siberi**, Glychyrriza uralensis* (Regalssia Xina), Morinda citrifolia* (Noni), Polygonum multiflorum* (FoTi Tien), Pfaffia paniculata, Rhaponticum carthamoides, Rosa majalis, Rhodiola rosea*, Slvia**, Schizandra chinensis*, Scutellaria baicalensis*, Sutherlandia frutescens,Whitania somnifera* (Ashwagandha). [Amb dos ** les que son fcils de trobar a les botigues dherbodiettica; amb un sol * les que shi troben amb dificultat; sense asterisc, les molt difcils daconseguir des de Barcelona].

ANALPTIC (=estimulant): achirantina, cafena, coritubarina (Cascall), GABA (Patataes, Cacahuets, Jingebre, Fenigrec, Mandarines, Taronges, Maduixes, Llobet, Ginseng), galantamina (Narcissus), piperina (Pebre, estricnina (Nou Vmica) ANTIHIPNTIC: Triandrina (Salze) ANTINARCOLPTICS Efedrina, sinefrina ANTI-PARALTIC Bulbocapnina (Corydalis) BLOQUEJADORS DELS CANALS DE CALCI Berberastina, boldina, Calci, dehidrocurdiona (Zedoria) ESPASMOLITIC Geranial ESTIMULANT MOTOR Isoborneol, isoeugenol EUFORITZANTS Harmina, serotonina, morfina INHIBIDORS/SEDANTS DEL SNC 6-shogaol, acetona, cid acric, ajmalicina, angelicina, apigenina, apomorfina, arecolina, asarona, atropina, benzil-benzoat, bergapt, beta-eritroidina, beta-sitosterol-D-glucsid, brahminosid, brahmosid, butil-acohol, carpana, crisina, cincofilamina, cinnamaldehid, coixenolid, columbamina, consolidina, coridina, dauricina, dihidrometisticina, difenil, emodina, erisopina, erisotiopina,erisotiovina, erisovina, etanol, etil-acetat, eugenol, eugenol-metil-eter, gelsedina, gelsemicina, gelsemidina, gelsemina, gelsevirina, helixantina, hesperidina, honokiol, hidrastina, hiosciamina, isoreserpilina, isorincofillina, jaeteorizina, jatrorizina, kawana, lactucina,

lactucopicrina, linalool, lobelina, licorina, Magnesi, magnoflorina, magnolol, mentol, mescalina, metisticina, mitrafillina, paeoniflorina, palmatina, partenina, pelleterina, fenol, picrinina, piperidina, platicodina, piridina, quercitrina, reserpina, rubrofusarina, safrol, sanguinarina, escoparona, escopolamina, escopoletina, sinomenina, skimmianina, tigloidina, cid urslic, valepotriats, cid valric, valerenona, yangonina, yohimbina Beta-eudesmol, bulbocapnina, chelidonina, GABA, galantamina, hinesol, matrina. Gingenosid Rb1, harmina, maltol, nimbidina, coclaurina, L-DOPA, nicotinamida, nimbidina, Seleni, 6-gingerol HIPNTICS Acetofenona, anemonina, beta-eritroidina, boldina, coridalina, cumarina, etanol, galantamina, linalool, licorina, miristicina, pellotina, escopolamina, tetrahidro-palmatina Triptofan NEUROESTIMULANT Verbenina, siringina NEUROEXCITANT cid asprtic NEUROGNIC Beta-eudesmol, Gingenosid Rb1, gingenosid Rd NEURO-MIO-ESTIMULANT Avenina NEUROPTROTECTORS Catequina, baicalena, baicalina, bilobalid, crocetina, crocina, curcumina, dihidrokawana, dihidrometisticina, ginkgolid-A, ginkgolid-B, glabridina, hirsutena, hirsutina, inosina, isorincofillina, kaempferol, metisticina, puerarina, quercetina, cid rosmarinic, tangeretina, tiamina. PSICOESTIMULANTS Asarona, citisina, hiosciamina, mentona, mescalina, metisticina, miristicina, safrol, escopolamina D-nor-pseudoefedrina, harmalina,

SEDANTS 1,8-cineol, 6-gingerol, 6-shagaol, adenosina, akuammidina, alfa-pin, alfa-terpineol, amil-butirat, amilasa, anemonina, cid anglic, angelicina, annomontina, apigenina, arecolina, asarone, ascaridol, baicalena, benzaldehid, bezil-lacohol, berberastina, berberina, bergenina, beta-amirina-palmitat, beta-eudesmol, betafenil-etanol, borneol, bornil-acetat, brahminosid, bulbocapnina, butil-ftalid, cid cafeic, carvona, cariofill, quelidonina, cinnamaldehid, citral, citronelal, citronelol, codena, coridina, corinantena, cumarina, criogenina, cuminaldehid, daigremontianina, deserpidina, diazepam, dicentrina, dihidrokawana, dihidrometisticina, dillapiol, dipent, eugenol, falcarinol, farnesol, frangufolina, fumarina, GABA, galantamina, gentianina, geraniol, geranil-acetat, geranil-butirat, honokiol, hidrastina, hiosciamina, hiperforina, imperatorina, isoborneol, isocoridina, isoeugenol, isorincofillina, cid isovalric, jatamansona, jatrorizina, juglona, jujubosids, kawana, lactucina, lactucopicrina, lagoquilina-tetra-acetat, llimon, linalool, linalil-acetat, liriodenina, licorina, maltol, mentona, mentil-valerat, metoxi-annomontina, metil-eugenol, metisticina, morfina, miristicina, narcotina, nepetalactona, nerol, niacina, norisocoridina, cid oleanolic, P-anisladehid, P-cim, paeonal, paeonol, perilliladlehid, fenetil-alcohol, florizina, platicodina, protoanemonina, protopina, pulegona, rescinnamina, reserpina, rincofillina, rotundina, saikosaponina-D, salicina, escopolamina, sedanenolid (Api, Julivert), serpentina, sinomenina, skimmianina, solanina, somniferina, stigmasterol, tetrahidro-palmatina, timol, tigloidina, triptofan, valepotriats, cid valerenic, valerenona, cid valeric, vincamina, yangonina

TRANQUILITZANTS Ajmalicina, ajmalina, alfa-pin, amurensina, asarone, baicalena, beta-asarone, borneol, brahminosid (Centella asiatica), brahmosid, Calci, cinnamaldehid, coixol, coridalina, corinantena, criogenina, deserpidina, GABA, gingenosid Rb1, harm, harman, isopsoral, cid isovalric, jatamansona, jujubosids, kawana, Magnesi, nicotina, panac, rescinnamina, nicotina, reserpina, rhomitoxina, rotundina, scoparona, serpentina (Rauwolfia), sinicuixina, tetrahidro-palmitina, tevetina, cid valeric.

ANS (SISTEMA NERVIS AUTNOM) ALTERA EL SNA: nicotina AGONISTA MUSCARNIC Pilocarpina ANTIMUSCARNIC Atropina, berberastina, berberina, hiosciamina, escopolamina, tigloidina. ANTINICOTNIC Xantotoxol (Angelica) PARASIMPATICO-LITIC Anisodamina (Anisodus tanguticus) PARASIMPTICO-MIMTIC Acetil-colina, alcornena, arecolina, colina, hastatosid, fisostigmina, pilocarpina, vulgarina (Artemisia vulgaris) Verbenalina (Verbena), isoreserpilina (Rauwolfia) SIMPTICO-LTC Ajmalicina, ajmalinina, akuammidina, corinantena, corinantina, nor-macusina (Nou Vmica), sanguinarina SIMPTICO-MIMTIC akuammina (Vinca de Madagascar), cusparina (Galipea) 6-shogaol, anetol, colxicina, D-nor-pseudoefedrina, dimetil-triptamina, dopamina, efedrina, helenalina, Lefedrina, mescalina, moringinina, noradrenalina, pilocarpina, tiramina TRAQUEORELAXANTS Butil-ftalid, carvacrol, efedrina, ligustilid, timol

VAGOLTIC Alcornena (Alchornea floribunda), tubocurarina (Chondodrendron tomentosum) VAGOTNIC Bererastina, berberina

HIPFISIS ESTIMULANT DE LA HIPOFISIS Arginina, escina

HIPOTLEM DEPRESSOR DE LHIPOTLEM Asarona (Cubeba)

ESPINA DORSAL /MEDULLA ESPINAL ESTIMULANT DE LESPINA DORSAL Calabarina (Fava de Calabar), catinina (Khat)

DEPRESSOR DE LESPINA DORSAL Codena, harmalina

ALZHEIMER AMILOIDE BETA (INHIBIDORS): puerarina (Kudzu), cid rosmarnic (Roman), Rh2 (Ginseng), bis-dimetoxicurcumina, curcumina, naringenina. ANTIALZHEIMER: cid ascrbic cid rosmarnic cid urslic Alfa-tocoferol Arecolina Ar-turmerona Berberastina

Berberina Bis-dimetoxicurcumina Colina Curcumina Diosmetina Fisostigmina

Fosfatidil-colina Galantamina Glabridina Huperzina-A Huperzina-B Lecitina Naringenina

Niacina Puerarina Quercetina Smilagenina Tiamina Tocoferol Zinc

ANTIAMNSIQUES: Berberastina, Berberina, gingensid Rb1, glabridina (Regalssia), huperzina-A, naringenina ACETIL-TRANSFERASA (INHIBIDORS) Honokiol IC50 150 microM (Magnolia officinalis) ANTIATXIQUES: lecitina, fisostigmina ANTIBULTIL-COLINESTERASA: Galantamina, huperzina-A MEMORIGNIC Colina, Crom, huperzina-A, huperzina-B, fisostigmina, ARN NOOTROPIC Glabridina (Regalssia)

BOGERIA ANTI-DELIRIS: fisostigmina, escopolamina, tiamina ANTI-DEMNCIA: Tocoferol (alfa), cid ascrbic, colina, diosmetina, glabridina, isorincofillina, lecitina, niacina, puerarina, rincofillina, cid ribonucletid, rutina, smilagenina, tiamina, tocoferol, triptfan, Zinc.

ANTI-ESQUIZOFRNICS Diazepam, Liti, cid nicotnic, piridoxina, reserpina, tutina (Coriaria thymifolia) ANTIMANAC Colina, lecitina, Liti, fosfatidil-colina, escopolamina, triptfan, Vanadi

BARBITURAT (SINERGSTES DEL) Citral, linalool

NEUROLPTIC - Els neurolptics o antipsictics sn psicodepressors que sempren contra les psicosis greus. Actuen evitant lexcs de dopamina al cervell. La mania, leufria, l increment de l'energia mental i algunes allucinacions sn degudes a un excs de dopamina. Lacci principal dels neurolptics s bloquejar els receptors D dopaminrgics. Tamb modulen altres receptors com ara els de ladrebalina, histamina, muscarina, o serotonina. -Boldina

CIRCULACI CEREBRAL ANTI-FERIDURA Alfa-tocoferol, Magnesi, Potassi, proantocianidines. ANTITROMBTICA CEREBRAL: anisodamina ANTAGONISTA DE LA CALMODULINA Quercetina

CONTRA EL DOLOR ANTINEURLGIC Aconitina, allicina, allina, apiol, beta-ecdisterona, biotina, cmfora, capsacina, glicerol, hiosciamina, mentol, niacina, partenlid, fisostigmina, quinina, salicina, cid saliclic, solamina, teofilina, tiamina, vincristina. ANTINEURTIC Capscina, piridoxina, quinina, tiamina, tiumol, tocoferol. ANTINEUROPTIC Alfa-tocoferol, folacina, naringina, piridoxina, tiamina, tocoferol, Zinc ANTINOCICEPTIUS (que inhibeixen la sensaci de dolor) (+)-gallocatequina, 1,8-cineol, 14-metilen-cicloartanol, aconitina, actesid, alfa-amirina, alfa-amirina-acetat, amentoflavona, neta-amirina, beta-amirina-acetat, cid betlic, caspacina, colina, Coure, dihidrokawana, dihidrometisticina, galucina, hipersid, isoquercitrina, kawana, luteolina, marrubina, metisticina, mirc, pipoerina, quercetina, rutina, stigmasterol. ANTI-PARESTSIES Yohimbina ANTI-SUBSTNCIA-P Piperina ANTI-CITIC Quinina ENDORFINOGNIC Piperina

DROGUES ANTIADDICTIUS: Puerarina ANTIDIPSOMANAQUES: Didzena, daidzina

ANTIMORFNIC cid asprtic, L-dopa. ANTINARCTIC Cafena, piperina

EPILPSIA ANTIEPILPTIQUES: Cannabinol, diazepam (brots de Blat, Patataes), dihidrometisticina, efedrina, cid glutmic, jatamansona, Magnesi, Mangans, niacina, picrotoxina, piridoxina, solanina, Zinc

ANTICONVULSIUS: cid acric asarone berberastina berberina bergapt beta-amirina-acetat bilobalid cannabinol crisina diazepam dicentrina (ordi) dihidrokawana dihidrometisticina erisop (llavor d Eryhtrina) erisotiopina erisotiovina erisovina escopolamina estragol eugenol florizina gaba honokiol ibogana imperatorina isopsoral jatamansona kawana linalool magnesi magnolol maltol metil-eugenol metisticina mirc n-butil-ftlid niacina paeoniflorina picrotoxina cid shikmmic piperina rutina safrol sererpina serotonina skimianina tocoferol (alfa) tubocurarina visamminol xantoxiletina angelicina

ANTIEXCITOTXIQUES: Rincofillina, isorincofillina (Ua de Gato)

ESTRS ANSIOLTICS: Calci, Magnesi, triptfan, hiperforina, cid rosmarnic, hesperidina. ANTI-DEPRESSI: 5-hidroxi-triptamina (=serotonina), cid ascrbic, palmitat de beta-amirina, cid cafeic, Calci, elemicina, folacina, glaziovina, glutamina, ibogana, isoliqiritigenina, liqiritigenina, Liti, Magnesi, miristicina, fenilalanina, Potassi, psoral, piridoxina, quercetina, cid rosmarnic, Seleni, triptfan, xantones, yohimbina ANTI-ESTRS 3-N-butil-ftalid, (Api, Julivert), apigenina, cid ascrbic, beta-carot, Calci, crisina, diosgenina, elemicina, eleuterosid-C, eleuterosid-E, GABA, germacrona, gingenosid RB1, gingenosid Rg1, Magnesi, miristicina, paeonol, reserpina, siringina, ANTI -JET-LAG Melatonina, bergapt ANTI-MIGRANYA cid ascrbic, daidzena, histamina, Magnesi, papaverina, partenlid, reserpina, riboflavina, tiamina, trigonellina, triptfan. ANTIINSOMNAC: Adenosina, Calci, GABA, Magnesi, triptfan, cid valric Zinc ANTINEURTIC Galantamina, Magnesi. ATARCTIC Gentianina ANTICEFALLGIQUES: biochanina-A, daidzeina, formononetina, GABA, Magnesi, cid pantotnic, puerarina, riboflavina.

CONTRA INFECCIONS ANTI-POLIOMIELTICS cid ascrbic, tiamina ANTIENCEFALTIQUES: cid ascrbic, gossipol, hainanlid, quercetina, cid tnic, anisodamina, arginina, glicina, L-dopa, lactosa, leucina, ornitina, tiamina, tirosina, valina, Zinc ANTIMENINGTICS Anisodamina, colxicina, diallil-trisulfur, gentianina

CONTRA LA INFLAMACI DE LES CLLULES NERVIOSES ANTI- NF-KAPPA-B Anetol, Seleni, calagualina, hiperforina, xantohumol. ANTI-NITROSAMNICS Alfa-tocoferol, benzil-isotiocianat, cid cafeix, caspacina, cid clorognic, curcumina,. cid ferlic, cid gllic, lignina, mirc, cid p-cumric, quercetina, cid tnic, terpinol, tocoferol. ANTI-PEROXINITRITS cid sinpic ANTI-LIPOPEROXIDACI Beta-carot, carnosol, cid carnoslic, catequina, curcumina, epicatequina, ginkgolid-B, piceid, quercetina, resveratrol, rosmanol, cid rosmarnic, silimarina.

PARKINSON ANTI-PARKINSONIANS 5-hidroxi-triptamina, alfa-tocoferol, apomorfina, cid ascrbic, atropina, dopamina, DOPA, harmalina, hiosciamina, metionina, niacina, octacosanol, fenil-alanina, puerarina, piridoxina, escopolamina, Seleni, solanina, tigloidina (Datura metel), tocoferol, triptofan, tirosina. ANTITREMOLOR Bulbocapnina (Corydalis) , L-DOPA ANTI-SENILITAT Tocoferol ANTI-COREA: Tocoferol, apomorfina, colina, GABA

PERJUDICIALS ALLUCINGENS Cocana, isoergina, mescalina, THC, LSD, 5-HO-dimetiltriptamina, bufotenina, citisina, digoxina, dimetiltriptamina, elemicina, efedrina, harmalina, harmina, ibogana, miristicina, pulegona, tujona. ALZHEIMER (PROVOCADORS): pilocarpina (Jaborand) AMFETAMINRGICS: miristicina (Nou Moscada) ATAXIGNIC: Amil-butirat, timol CONVULSIONANTS 1,8-cineol, ajmalina, andromedotoxina, antranoil-licoctonina, arecana, armepavina, beta-sitosterol-Dglucosid, bicucullina, boldina, brucina, bulbocaptina, cmfora, cassana, catecol, caulofillina, cinerina, cocana, borneol, delsolina, dendrobina, gelsemicina, guanidina, harmalina, harm, harman, harmina, hidrastina, hidroquinona, hipaforina, isopinocamfona, laudanina, laudanosid, lolina, lofoforina, matrina, mentol, morfina, pellotina, fitolaccatoxina, pin, pinocamfona, protopina, reticulina, ricina, ricinina, rotenona, estricnina, tebana, tujona, tutina (Coriaria) CONVULSIONANT DE LESPINA DORSAL Piperidina

CURARITZANTS Alfa-eritroidina, beta-eritroidina, barbamina, candicina, dauricina, tubocurarina, espartena, magnoflorina, leonurina, laurotetanina, consolidina, consolicina. DELIRANTS Cmfora, hidroquinona, Liti DEPRESSOR MOTOR Alfa-terpineol, benzaldehid, beta-fenil-etanol, brahminosid, brahmosid, carvona, citronelal, eugenol, harman, isoeugenol, linalool, linalil-acetat, maltol, mimosina ENCEFALOPTICS Alumini, pulegona, tolu EPILEPTOGNIC cmfora, candicina, isopinocamfona i pinocamfona (Hisop), tujona ESPASMOGENIC 1,8-cineol, 5-hidroxi-triptamina, acetil-colina, aquirantina, alfa-pin, arecolina, alfa-terpin, beta-pin, camf, cafena, histamina, humulona, fellandr, pin, protopina, rhoeadina, solanina, zoapatanol (Montanoa) MEMORILTICA Ouabana (Estrofant) NARCTICS Acetona, arctina, benzaldehid, bulbocapnina, butirladehid, catina, catinina, cocana, codena, conseeina, cumarina, cum, helleborina, isobutil-acetat, isobutil-alcohol, isocoridina, metil-eugenol, morfina, Namil-alcohol, narcena, solanina, estir, temulina, tebana NEUROPARALITZANT Erisodina, erisopina, erisotiopina, erisotiovina, erisovina, eritralina, florizina, plumbaghina, rincofillina, verticina NEUROTXICS 1,8-cineol, ajmalina, alfa-eritroidina, artemisinina, atropina, beta-alanina, cafena, capsaicina, carotaxonina, catina, cocana, conessina, dimetiltriptamina, elemicina, erisonina, eugenol, gentianina, cid glutmic, harmina, ibogana, isopinocamfona, kawana, mescalina, metisticina, nicotina, morfina, pulegona, safrol, tujona, vincristina PARALITZANT DEL SNC Anemonina, beta-homochelidonina, colxicina, conessina, consolicina, gentianina, cid matatabic, cid oxalic Corituberina, borneol, n-amil-alcohol, uruxiol. Aconitina, antranoil-licoctonina, atropina, aucubina, carpana, queleritrina, conina, diabolina (Nou Vmica), gossipol, helenalina, isopelleterina, jesaconitina, magnoflorina, matrina, mesaconitina, miristicina, pelletierina, quercitrina, robina (Accia Falsa), zingerona PROMOTOR DE LESQUIZOFRNIA Coure SOPORIFER Acetofenona, allocriptopina TREMORIGNIC Alfa-ionona, cocana, conessina, diabolina, harmalina, harman, harm, harmina, mescalina, fenil-alanina, safrol, yohimbina, nor-harm

TOURETTE ANTI-TOURETTE 5-hidrotriptamina, fisostigmina, lecitina *******************************************************************************

ALCALOIDES Sn principis actius fisiolgicament molt actius, sobretot en el sistema nervis. La sobredosi produeix la mort per parlisi cardiorespiratria, ja que bloquegen el centre regulador del bulb raquidi. Es combaten amb alcaloides d'efectes contraris (p. ex. atropina contra muscarina o lobelina), o amb cortisona (naloxona contra herona). Qumicament, sn molcules heteroccliques que contenen Nitrogen, i, moltes vegades, Oxigen. Sn, almenys en part, bsiques, i es denominen acabant en -ina. De vegades, el Nitrogen s a tocar, per no dins dels anells (colxicina-del grup dels inclassificables-, feniletilamines, triptamines). Per a alguns, les feniletilaminas, aix com les purines, no serien alcaloides (en sentit estricte). Normalment, les molcules petites es desactiven amb la calor, especialment si tenen algun grup inestable. Dins els teixits de les plantes les molcules grans solen estar associades a sucres i tanins. Per alliberar-les, cal bullir la planta com a mnim cinc minuts, o b recrrer a processos osmtics (amb glucosa concentrada, per exemple). Alguns es separen b amb una base feble com s el bicarbonat sdic. Les bases ms fortes dels precipiten millor encara. Es troben en famlies de plantes superiors dicotilednies com les Apocincies, Lleguminoses, Papavercies, Ranunculcies, Rubicies i Solancies. Per tamb es troben en fongs com Psilocybe, Amanita i Claviceps (Corniol del Sgol) i en Gimnospermes (Ephedra). No s el mateix alcaloide que estupefaent, encara que moltes vegades coincideixin. El tetra-hidrocannabinol s un estupefaent, per no s un alcaloide, perqu no cont Nitrogen (s un difenil-pir). Actua confonent als receptors cerebrals de la glucosa. El cervell, sense glucosa, al lucina. El tetra-hidrocannabinol (THC) es troba a la Marihuana, una planta herbcia aromtica, alta, amb fulles palmatipartidas de folols oblanceolados estrets i serrats. Molts alcaloides sn al lucingens, especialment quan es combinen feniletilamines amb triptamines o amb beta-carbolines. L'efecte psocotrpic t molt a veure amb els neurotransmissors. Les feniletilamines i les triptamines sn prcticament neurotransmissors. I tamb t que veure amb les hormones cerebrals. Les beta-carbolines sn molt semblants a la pinolina. Un altre cas s el dels isoxazols de l' Amanita muscaria, ja que mimetitza l'acetilcolina. O el cas dels alcaloids isoquinolenics, que potser tinguin que veure amb els receptors postsinptics. De tota manera, sembla que, en general, hi ha d'haver una certa polaritzaci clara de les crregues positives i negatives en la molcula psicotrpica. Ha de tenir una grandria mitjana (ms de 10 Carbonis) i ha de tenir un costat positiu i un altre negatiu. No poden estar les crregues repartides aleatriament ni intercalades. El que un alcaloide resulti ms o menys addictiu depn de la salut (pel que fa a la disponibilitat i flexibilitat d'actuaci dels neurotransmissors) de cada persona i del seu entorn. No es pot esperar que un nad visqui sense una dosi d'herona, quan la mare gestant necessitava aquestes dosis. La bogeria, en els seus diversos graus (esquizofrnia, psicosi, paranoia), pot provocar-se amb grans dosis d'alcaloides com l'cid lisrgic o les triptaminas, o les feniletilaminas, o fins i tot el THC (normalment combinat amb aflatoxines), ja que tot aix augmenta els neurotransmissors (sobre tot la dopamina). Tamb algunes molcules del grup de les aflatoxines soles (en Penicillium pedemontanum) poden causar bogeria amb fora contundncia. Tericament, les plantes que contenen alcaloides de les llistes A i B de psictrops a Europa, cada any publicats pel BOE, estan prohibides, si no s amb recepta de psictrops. A la prctica, s millor

recomanar aquestes plantes sota presentaci homeoptica, i, tot i aix, amb certes precaucions i vigilant. Hi ha hagut morts, judicis, i ensurts, per culpa de confusions ms o menys intencionades. El cas "recent" ms truculent va ser el de la venda d'arrel de Belladona etiquetada com "arrel de Bardana". Hi va haver mitja dotzena de decessos. La concentraci d'alcaloides en diverses parts de la planta depn de factors variables com la temperatura, l'abonament, els raigs ultraviolats i fins i tot els raigs csmics. Per aix s impossible dosificar a vista, sense fer una anlisi qumica, cap planta amb alcaloides, a priori. Noms quedaria com a vlid anar provant a partir de quantitats mnimes, per exemple 10 mil ligrams de planta. Normalment, els alcaloides es venen ja molt ben dosificats formant part de preparats farmacutics, amb recepta mdica. s clar que tamb hi ha tot el mercat negre de les drogues alcaloideas (cocana, herona, cid lisrgic). La cocana es treu de les fulles de Coca, una planta andina de fulles oblongues acuminades. A peu de muntanya costa uns 300 euros el Kg. L'herona es treu l'opi, el ltex de les cpsules o fruits de les Cascalls, una mena de Roselles. Un pas molt productor s Afganistan. I l'cid lisrgic es treu de llavors de Ipomoea, una liana de flors camapanuladas de l'ndia, o del parsit del Sgol, un fong de forma de corn petit i negrs. El Tabac cont nicotina, un alcaloide molt perills, al que un pot (o no) habituar-se. I si afegim a aquesta llista el Caf amb la seva cafena, trobarem que molta gent que no vol saber res de plantes medicinals nest prenent encara que no l'hi sembli. I, a ms, est prenent les ms perilloses. I aix per no parlar d'una part important dels preparats farmacutics. L'herona del mercat negre es ven barrejada amb talc (gaireb un 60%) i cafena (25%). A ms del perill de contaminar-se per la via endovenosa amb microorganismes provinents del medi on s'ha emmagatzemat o manipulat la pols, hi ha la perillositat del poder cancerigen del talc, el perill higinic de compartir la xeringa, cosa que encara a vegades es fa, i el de la pols de vidre que sembla que a vegades shi fica. Una altra qesti s qu fa l'organisme amb el talc o la pols de vidre que algun cop shi trova, ja que no sn eliminables per cap via coneguda.

beta-carbolina
H H N H N H

fenil-etil-amina
H H H H H H H H H N

indol
H H H N H H H H

isoquinolena

H H H

H H

isoxazol

piperidina

piridina

pirrolicidina

O N
N

pirrolidina H N

H
imidazol
H H N

N H
quinolena

Triptamina

trop
H N

N
H

H H H H H H H
NH2

H N H H

N
H H H H H

Qumicament, podem classificar als alcaloides com derivats de les anteriors (vegis quadre aqu dalt)

molcules orgniques, encara que la divisi no sigui categrica. Hi ha grups mixtos o que podrien considerar-se com pertanyents a ms d'un grup d'alcaloides, o fins i tot que pertanyerien, a ms, tamb a algun altre grup de principis actius. -cid lisrgic: indol + quinolina -boldina: piperidina + fenantr -ergotoxina: lisrgic + amina + amida + lactona + bencil + pirrolidina -estricnina: indol + quinolina -indicaxantina: pirrolidina + piridina -morfina: pirrolidina + fenantr (o quinolina) (o isoquinolena) -nicotina: piridina + pirrolidina -quinina (o cinconina): quinolina + piperidina -reserpina: carbolina + quinolina -tomatina: piperidina + ciclopentanoperhidrofenantr No obstant aix, en els grups mixtos, com que cal decidir-se per una opci o una altra, s'adopta aqu la classificaci segent, eliminant el grup "mixtos" i afegint un grup de "inclassificables".

2.1: PIRROLIDINES (cucurbitina, higrina, cuskhigrina, indicaxantina, nicotina) 2.2: ISOXAZOLS (muscimol) 2.3: IMIDAZOLS (pilocarpina) 2.4: PIRROLICIDINES (retronecina) 2.5: PIPERIDINES (conina, peleterina, lobelina, piperina, espartena) 2.6: PIRIDINES (trigonellina, ricinina) 2.7: QUINOLENES (quinina, cinconina, estricnina, c. nicotnic, deriv. c. lisrgic, gelsemina) 2.8: ISOQUINOLENES (berberina, boldina, celidonina, emetina, lofocerena, morfina, papaverina, pilocerena, yohimbina) 2.9: FENILETILAMINES (mescalina, efedrina, L-dopamina , hordena) 2.10: INDOLS (a part beta-carbolines i triptamines) (reserpina,catarantina,ibogana, fisostigmina, uncarina) 2.11: CARBOLINES (harmalina) 2.12: TRIPTAMINES (5-metoxi-dimetil-triptamina, psilocibina, gramina) 2.13: TROPINES (cocana, hioscina, atropina) 2.14: PURINES (cafena, tena, teobromina) 2.15: INCLASSIFICABLES (colxicina, delcosina, veratrina)

2.1: PIRROLIDINES Sn sedants nerviosos i antiparasitaris. Els alcaloides de la Coca, cusckhigrina i higrina, sn sedants. Potser actun com l'cid-aminobutric, posant fi als estmuls anteriors. La indicaxantina (una lana) s txica. Es troba a les flors de Sophora. Les abelles poden fer, amb el nctar d'aquesta Accia de flors de color crema verds, una mel txica. La nicotina, del tabac, pot actuar com la histamina, produint coguls, vasoconstricci de grans gots, constricci de les coronries, al lrgies, i xoc. La nicotina queda ancorada en els receptors acetil de l'acetilcolina, a la membrana post-sinptica, tot i bloquejant per bastant temps la seva desconnexi, i, per tant, paralitzant els estmuls nerviosos. La part piridnica de la nicotina tamb alenteix el pas de l'estmul nervis pel ax de la neurona.

H3C N

higrina
CH3
H N

H H H H N H
H

H H O H N H
+

H H H

H H H
H

O H

indicaxantina

H H H H H

H H O H N H

H H H

nicotina
O H

2.2 ISOXAZOLS S'ha escrit molt sobre les qualitats al lucinogniquees i psicotrpiques de l' Amanita muscaria. S'ha arribat a afirmar que era la panacea o el soma en l'antiga ndia. s a dir, un remei per a tots els mals, especialment els de l'nima. Es diu que GAUD s'inspirava ajudat de les visions obtingudes mitjanant aquest bolet. Es diu tamb que altres visionen follets i nans, i que d'aqu ve la tradici de la seva presncia en els contes per a nens. Qumicament, el muscimol podria considerar-se un pirrol + amida + amina. Pot substituir la acetil-colina, tenint en com la distribuci de crregues: Npos--C--C--Oneg.

acetilcolina muscimol
H3C O N H3C CH3 O
+

CH3

2.3 IMIDAZOLS La pilocarpina es compra en dissoluci (col liris contra alguns tipus de glaucoma). s tpicament parasimptic-mimtica. Baixa la pressi ocular i provoca molta salivaci i sudoraci. s acumulativa. Costa molt d'eliminar del cos. s termolbil. Pot provocar nusees, extrem cansament i col lapse. Malgrat la seva semblana amb la histamina, cal tenir en compte la distribuci de les crregues. Els dos extrems de la histamina sn +, + mentre que a la pilocarpina clarament sn +, -. Es pot dir doncs que la pilocarpina s un bon antihistamnic, tenint en compte, a ms, la mida i facilitat de acoblar amb la histamina. Per hi ha el perill que la pilocarpina interfereixi amb l'acetilcolina, substituint-la.

pilocarpina histamina
H O O N H H H H H H H H H
N
H3C CH3 O

acetilcolina
H H H
H N
H3C O N
+

CH3

N H

NH2

2.4 PIRROLICIDINES Sn alcaloides potser no gaire populars o coneguts, per han estat responsables d'algunes intoxicacions graduals greus. I s que es troben en plantes tradicionalment considerades com inncues. Principalment les contenen en ms o menys quantitat les Compostes (Eupatorium, Petasites, Senecio, Tussilago) i les Borragincees (Anchusa, Cynoglossum, Echium, Heliotropium, Myosotis, Symphytum) De tota manera, tamb altres plantes d'altres famlies contenen alcaloides pirrolicidnicos: Apocynum , Bryonia, Thapsia. Cal destacar que no totes les Borragincees, per exemple, els contenen. En Pulmonaria i en Tussilago i en la fulla de Symphytum hi ha una petitssima quantitat noms i sense l'anell lactnic tancat, que seria el realment perills. El perills no s prendre una sola vegada aquestes plantes, sin durant perodes prolongats. La depressi nerviosa que ocasionen pot tenir que veure molt amb la desintegracin del fetge.

A la senecionina, entre els dos radicals R i R 'de la base pirrolicidncia (retronecina), hi ha una lactona unida a molcules ccliques no massa actives. El perills s que es tanqui en espai entre R i R' mitjanant un anell lactnic.

retronecina (Senecio)
HO H H

OH

senecionina

2.5 PIPERIDINES Quan sn de molcula petita (com la conina), sn molt perilloses, ja que bloquegen els processos de reducci \ oxidaci en la respiraci metablica. En realitat, doncs, sn antioxidants o reductores, i per tant caldria emprar-les per calmar estats d'excitaci tant nerviosa com cel lular (cncer, febre, inflamaci, al lrgies). Seria molt millor utilitzar les plantes que les contenen en preparats homeoptics. La conina serviria per frenar el metabolisme exacerbat d'una autoimmunitat, d'un tumor cancers, etc. La peleterina, de l'escora de l'arrel del magraner, es dna noms per combatre la tnia (les cetones

terminals de les molcules en part ccliques semblen ser sempre antihelmnticas). La piperina de Pebre s menys perillosa per la presncia de Oxgens (tres) en la molcula, a ms dels dobles enllaos (tres) que tornen a la molcula ms cida. De tota manera, 30 g de pebre ja poden provocar problemes greus, en s intern, quan es prenen de cop. Per qu Pebre s tan picant? Segurament pels seus olis essencials. A la piperina, la dioxina (Anell - O - C - O - Anell) li podria conferir un gust entre picant i amarg, i els dobles enllaos alterns una aroma que "puja". A ms, trobem a la piperina un grup carbamat (- CO - NH -), el que li podria conferir poders bloquejants d'enzims: s'usa com a conservant. La lobelina, retarda una mica l'impuls nervis en el seu discrrer per l'axn de les neurones. S'usa contra atacs d'asma, histria, d'epilpsia La distribuci de les crregues electrniques, esquematitzada s la segent: Oneg. - C - C - Npos ... C - C - Oneg., El que equival al doble de la seqncia de l'cid aminobuttico (GABA): Npos - C - C - Cneg. Per tant, la lobelina hauria d'actuar com escombrador d'impulsos previs, tal com actua aquell neurotransmissor. Hom diu que la lobelina produeix un estat de claredat mental Potser s'han escombrat els impulsos desagradables? - I hom diu que t cert poder anticancerigen. Recordem la bona proporci entre N i O que aqu vindria a ser de 1:1.5, ja que la cetona s doble oxidant que l'alcohol. La tomatina es troba a les tomaqueres. T una certa funci antibitica contra fitopatgens. En els Tomquets crus podria ocasionar alguna intoxicaci, si s'abusa. Recordem que s una molcula mixta: ciclopent-perhidrofenantr + piperidina.

conina
H H O H

piperina
H H H H H N

H H H H H O H H

H H N H H H H H H H H H

H
O

H H H

H
H H

lobelina
O

CH3 N OH

peleterina
H N CH3

tomatidina
O
H H H H CH3 CH3 HN O

CH3

CH3 HO H

La espartena s tamb alguna cosa a part dins del grup de les piperidines normals. S'usava com antdot del ver d'escur, ja que s antihemorrgica i vasoconstrictora. Per s tamb un tnic cardac perills. s euforitzant. La distribuci de les crregues Npos - C - C - C - Npos s similar a la de la histamina. La espartena s ms perillosa com a mutagen quan hi ha radiacions solars o csmiques intenses, ja que per la seva basicitat fa alliberar radicals lliures-amb facilitat

12 13 14 15 11

10

N
8 1 6 17 7 5

3 4

16

espartena

2.6 PIRIDINES

Solen alternar grups-NME amb grups cids (-CO,-OME). L'cid nicotnic no es considera alcaloide, per t gaireb la mateixa estructura que l'alcaloide trigonellina (que t un-NME en comptes d'un-NH). Els seguidors de l'escola ortomolecular afirmen que l'cid nicotnic ajuda a eliminar metalls de l'organisme, aix com radioactivitat. S'anomena tamb vitamina B3, o factor PP, juntament amb la nicotinamida, d'efectes molt sedants. L'cid nicotnic pot donar lloc a una sensaci de foc ardent en la pell que hagi estat exposada a les radiacions. Una dutxa ajudar a apagar noms una mica el "foc". El nicotinat de metil s l'ingredient preferent en les pomades d'escalfament muscular esportiu d'urgncia. T un inconvenient i s que pot provocar, encara a travs de la pell, hematria. La nicotinamida s'empra amb xit contra l'esquizofrnia en tractaments continuats. La trigonellina no s tan soluble en aigua. Es troba en les llavors del Fenigrec. Si aquestes es bullen molt (deu minuts o ms), comencen a donar a l'aigua una mica de toxicitat, potser per radiacales CH3 (Me). De tota manera, en s normal (bullint cinc minuts) la trigonellina no torna txica la decocci, ms aviat al contrari. s un drenant heptic de toxines, d'efectes semblants a l'cid nicotnic. En canvi, la ricinina s molt txica, pel grup cianur-CN, encara que t perfectament equilibrades les crregues negatives (-OME, = O) amb les positives (-NME,CN), el que explicaria la seva possible acci anticanergena, a dosis nfimes. De fet, tant la trigonellina com l'cid nicotnic tamb tenen alguna cosa danticancergens. La ricinina es troba a les llavors del ric, la forma i coloraci de les quals recorda molt a les paparres. Mastegades, produeixen hemorrgies generalitzades i, per descomptat, col lapse circulatori. En l'oli de ric hi ha quantitats nfimes de ricinina, ja que s'ha separat gaireb tota la resta abans de la seva comercialitzaci, perqu no resulti txic. S'empra en apsits, amb una mica d'essncia de cmfora, contra tumors cancerosos. Finalment, cal recordar que la nicotina i altres alcaloides del tabac (anabasina, nor-nicotina) poden considerar derivats de la piridina, per contenen pirrolidina (cf. 2.1).
H H H N

H N

Trigonellina c. nicotnic

H H H

ricinina
H H O O

2.7 QUINOLENES S'ha vist el poder antibitic d'algunes quinolenes. En el grup de les quinolenes s'inclouen els derivats de l'cid lisrgic i l'estricnina; per, es tracta de grups mixtos possiblement classificables com indols tamb. El gruix dels alcaloides quinolenics es troba en plantes tropicals com la Cinchona i la Remijia (Rubicies), conegudes tamb com a quines, i perqu sn la principal font de quinina. La planta de la Quina va curar la comtessa de Cinchn. Linn la va batejar un segle ms tard. Hi va haver un drama seris amb la comtessa. La seva esclava, tamb afectada de la malria, furtivament va canviar el got de la comtessa per el seu, el que va fer suposar als jesutes que volia enverinar. Per es tractava noms d'un jurament informal dels indgenes de no revelar el secret. La comtessa va acudir malalta, per just a temps, quan ja comenava a cremar la pira executria de la "heretge" "assassina". Els temps han canviat molt i fins a la refrescant tnica Schweppes hi ha quinina afegida per prevenir les febres paldiques tpiques de pasos tropicals. De tota manera, sembla que el cor i el cervell, dos rgans vids d'oxigen, en abusar de les quinolenes, queden afectats.

S'usa, a ms, la quinina o principis actius similars (cinconina) en processos d'autoimmunitat (lupus, artritis reumatoide, etc.). Hi va haver un temps en qu hi havia una espcie de furor per tractar el cncer amb elles. Cal recordar que disminueixen la gliclisi al miocardi (contractibilitat). Potser a dosis homeoptiques noms penetrin en els lisosomes i deixin en pau a les mitocndries. Grans dosis de quinina poden provocar febre, ja que la febre est relacionada amb la presncia de certs oligosacrids a la sang, i la quinina afecta el metabolisme dels hidrats de carboni.

R= H en cinchonidina R= MeO- en quinina

H

CH2

HO N H R

Un altre grup d'alcaloides quinolenics s el de l'estricnina. Es troben en les Faves de Sant Ignasi (Strychnos Ignatii) i en la nou vmica (S. nux-vomica), aix com en alguns Curares (S. toxifera). Sn neurotxiques, per s'usen molt en homeopatia. 18 20 N 19 R = H: estricnina H R= -OMe : brucina
1 17 16 2 3 6 5 4 7 8 15

H
13

14 21

N
9 10

H
12 11

H
22 23 24

Tamb es pot considerar com a alcaloide quinolenic l'cid aconitnic, un poders ver que es troba a la Ranunculcea Aconitum, i que bloqueja el pas dels electrons a travs d'un citocrom, al final de la cadena respiratria. Per tant, inhibeix la respiraci en les mitocndries. s un poders ver. La planta ha causat ms d'un fams accident mortal, encara que en homeopatia es pot recomanar, sense massa perill. Els derivats de l'cid lisrgic afecten ms b als msculs de fibra llisa (ter, intestins, parets d'artries). De tota manera, sn famosos els efectes psicotrpics i allucingens de les ergotamines en general, i particularment de l'LSD.

radical acil del c. lisrgic R= Et-N-Et en el LSD (Et= CH2-CH3) R= NH CHMe en la ergometrina R= NH2 en la ergina
H H H H N H19 2' H
3' 10' 9'

H
8'

O
1'

O
H
9

O H
8

18

12'

11'

H N
4' 5'

H N
7'

6'

H3C H
4 3 2

H H
7 17

17

O H

N
6 5 10 11 16 15 14

8 9

H
13

10 12 11 5H 16 4 3

N
6

H H

O H H

H H H H H

14 15

H H

N H
1

12 13

ergotamina

N H
1

gelsemina

Un excs de LSD pot provocar el sucidi, per disparar les MAO (monoaminooxidases). Ls ms o menys teraputic o recreatiu no atrau opinions uniformes per part de tothom. Era popular l's del Corniol del Sgol per prevenir hemorrgies postpart, per el perill de trombosi s tan gran que actualment es prescindeix d'ell. Hi ha preparats amb ergotaminas que es recomanen per millorar la circulaci perifrica, especialment la circulaci cerebral. Segons com es miri la distribuci de crregues de la histamina, o de la serotonina, coincideixen amb l'ergotamina: Npos - C - C - C - C - Npos. Finalment, cal afegir a aquest grup de quinolenes la gelsemina de Gelsemium. Encara que a dosis normals paralitza la respiraci, a dosis molt petites calma els espasmes bronquials i fa respirar millor.

2.8 ISOQUINOLENES Sn els alcaloides ms coneguts, ms importants, ms potents, i ms nombrosos. En aquest grup hi ha la majoria d'alcaloides de l'opi: codena, dextrometorfan, herona, morfina, narcotina, papaverina, etc. La codena, per exemple, difereix de la morfina noms perqu, en lloc de tenir un OH al costat de la "cap", t un grup OME. I l'herona difereix de la morfina perqu, en lloc del grup OH del costat de la "cap", t un grup O-CO-CH3, repetint aquesta substituci, a ms, en el grup OH lateral de "la base". El dextrometorfan difereix de la morfina perqu, en lloc del grup OH lateral de "cap", t un grup O-CH3 i perqu no t del pont epxid lateral i del grup OH de "la base". La narcotina, en canvi, difereix molt ms de la morfina.narcotina(=noscapina) Un segon subgrup s el dels que afecten especialment a la musculatura llisa: berberina, emetina, hidrastina. La hidrastina s molt semblant a la narcotina. Difereix noms perqu no t el grup O-CH3 de la base de "el cap". Altres estan presents en Cactus americans: pilocerena, lofocerena. La pilocerena ve a ser un trmer de la lofocerena. L'enlla t lloc entre el grup OH d'una "cap" i el C contigu, ms

allunyat de l'OME. Altres paralitzen la musculatura esqueltica: tubocurarina (del Chondrodendron tomentosum = curar). Altres actuen sedant el fetge: boldina, celidonina. Altres sn anestsics locals i afrodisacs: iohimbina. La importncia econmica d'aquests alcaloides no cal dir que s enorme. O
O H3C

N H

CH3 H O

O O O CH3 H3C

narcotina

Berberina
CH3 O N
+
H3C O

HO

CH3 N

O O H3C O
H3C O

boldina
16

HO
H3C

Celidonina
O
3 2 1 24 12 11 4 17

15

CH3 H
25

CH3 N H

18 14 13

N
5 6 19 23 7 8 9

20

21

H3C

H O HN CH3 CH3 O

H OH
10

22

H CH3
13

4 4a 12a 3 2 1 12 11

O
5 5a

OH

emetina lofocerena
O H3C

O
6 7

12b 8a 8 9

N HO CH3 CH3

10

Galantamina morfina
OH

CH3
14

CH3

papaverina
H3C CH3
O OH

OH
N H3C H

N OH

Tubocurarina
H H 3 H H N
2 +

yohimbina
H H
4 16 5 6 8 7

11

H H O H H

10 9 8

12 13

H 1 H

17

NH
1 7 2 3 5

H 15 H H
9 14 10 13 11 12H

O
11' 12' 13' 9' 14'

H
14 15 21 20

O H O

18

CH3

10'

N
4

O H H H H
6'

18'

15'

H H H N H H3'
+ 2'

17 19 18

OH

O
7'

8' 17' 16' 5'

H H 1'

H H H

4' H

2.9 FENILETILAMINES Tenen molta afinitat amb les catecolamines que actuen com neurotransmissors en els espais intersinptics. S'emmagatzemen en vescules presinptiques i sn deixades anar per passar l'estmul a l'altra neurona (membrana postsinptica). Ms concretament, s'assemblen als neurotransmissors del tipus B, que tenen un grup iso-al costat de (abans) la cua NH2. La seva poca activitat produeix Parkinson, i la seva molta activitat, esquizofrnia. Actuen com a mnim a nivell del cerebel (mitocondris). La distribuci de crregues s la segent: Npos - ISO - Oneg.

En canvi, els neurotransmissors del grup A noradrenalina i serotonina no tenen el grup isoabans de la cua aminada. El seu excs d'activitat causa psicosi maniacodepressiva i si no propicia la depressi sucida. Actuen com a mnim a nivell de l'hipocamp i del cos calls cerebral. La distribuci de crregues s, en esquema: Npos - C - C - C - C - Npos (serotonina) o Npos - C - Oneg (noradrenalina).
HO NH2

efedrina

OH NH CH3
O

HO

L-dopa

CH3
HO OH NH2 HO

dopamina

OH HO
OH HO NH2

H N
NH CH3

serotonina
NH2 HO

HO

HO

noradrenalina (=norepinefrina)

adrenalina (=epinefrina)

acetilcolina
H3C O N H3C CH3 O
+

adrenalina
OH
CH3

HO

NH CH3

HO

Oneg-C-C-Npos cido gamma-amino-butrico

H H O H H O H N H H H H

Oneg-C-C-Oneg-C-Npos histamina
H N

N NH2

Oneg-C-C(iso)-Npos

Npos-C-C-C-Npos/ Npos-C-Npos-C-C-C-C-Npos

La efedrina es troba en el Te dels Mormons o Efedra, una planta abundant en pasos secs com Iran. Tamb en el Mir de Tanznia. s la base qumica per les amfetamines, usades per treure la gana en rgims d'aprimament, no sense perill, o al dopatge, juntament amb la dopamina, que es pot extreure de les llegums de Mucuna, una lleguminosa comestible de l'ndia i Brasil. Tant l'efedrina com la dopamina sn inhibidors dels enzims de les mitocndries neuronals denominats MAO-B, s a dir, sn IMAO-B. s a dir, que inhibeixen la inactivaci dels neurotransmissors B, que s el mateix que fer augmentar llur activitat. Per hi ha altres neurotransmissors, a part els A llums. Hauria anomenar-se una TOP (TrihidrOxyi B, com l'acetilcolina (general i ms especfic del Phenyl-Ethyl-Amine). En general, les parasimptic) i l'adrenalina (general i ms catecolamines augmenten la contractibilitat del especfic del simptic). Tamb est l'cid gammamiocardi, sn broncodilatadores i amino-butric (que "esborra" els estmuls vasodilatadores, relaxen els msculs uterins, sn anteriors) o GABA, i la histamina, causant d'al lipoltiques i glucogenolticas, a ms d'alterar el lrgies. Les frmules i la distribuci de crregues ritme del son, la motricitat, i l'equilibri emotiu i d'aquests neurotransmissors s'han escrit a dalt. hormonal (sobretot, a nivell cerebral). A l L'adrenalina, la noradrenalina, i la dopamina sn efedrina li manquen els grups-OH en l'anell catecolamines. Sn derivats del catecol aminats (fenlic, per el carcter cid ja ve donat pels NH2). Per tamb s una catecolamina la dobles enllaos de l'anell; i l'efecte fisiolgic s mescalina del peiot. Com a mnim, la mescalina s similar al de les altres catecolamines. La hordena vomitiva, i dna lloc a una fuga visi de sorolls i (del Phalaris), noms t un grup-OH
O NH2 H3C H3C O O H3C

mescalina

CH3 N CH3

HO

hordena

2.10 INDOLS (excepte triptamines i beta-carbolines) Aquests indols de difcil encasellament es tracten en aquest apartat. La reserpina podria entendres com una beta-carbolina + isoquinolena + c. gllic, per per la seva activitat fisiolgica no encaixaria b en cap O d'aquests grups. El conjunt de la H3C molcula t un gran poder. s un hipotensor sanguini de primer ordre. s molt perillosa, ja que la dosi que produeix morbiditat no s res elstica.

H3C O H3C O H H N H H3C N O H O O O

H3C

CH3

reserpina (de Rauwolfia )

La reserpina t efectes sobre el sistema nervis. Potser produeixi psicosi a dosis grans, o fins i tot cncer, per a dosis nfimes pot tenir efectes contraris, si s que la molcula que va produir aquestes alteracions t una forma que encaixa b amb la de la reserpina, essent les crregues contrries. La catarantina (de la Vinca de Madagascar = Catharanthus roseus) i la ibogana (del Tabernanthe iboga de Bolvia) sn gaireb betacarbolinas. Sn al lucingenes i inhibeixen les oxigenases dependents del NADP. Llur s com anticancergens potser s tamb arriscat, si no es coneixen les molcules que cal inutilitzar. La fisostigmina o eserina (del Physostigma venenosum) s tamb gaireb una beta-carbolina, per aqu tamb els seus efectes sn molt diferents. Inhibeix la acetilcolinesterasa. Per tant, fa que hi hagi ms acetilcolina activa com a neurotransmissor. I, ja que aquest neurotransmissor actua de preferncia en el parasimptic, leserina actua contraient, per exemple, la pupil la. S'usa, per tant, en el glaucoma, o simplement per contrarestar l'efecte de les gotes d'atropina. Per, aquest alcaloide present en les Faves de Calabar s'ha fet fams pels judicis de la veritat que en pasos centreafricans tenien lloc. Les faves (o l'alcaloide) era el jutge que havia de saber qui era el culpable, d'entre els presents, d'un crim. Tots menjaven el "menjar dels dus", i, efectivament (?) Noms moria el culpable. Actualment ja no es fan. Hi havia una epxlicaci. Els innocents menjaven amb furor, sense por, i, mitjanant una gran diarrea i vmits, eliminaven el ver. En canvi, els presumptes culpables menjaven mesuradament, per por a que els fes mal, i llavors no es produa la crisi eliminativa.
H3C N H N CH3

eserina
CH3 O H N O

O O

H3C

H3C O
12

ibogana
11 10 15 14 9 17 8 7 19

H3C

NH

N H
18 6 5 4

CH3
21 20

CH3

13

catarantina

N H

H
1 2 3

16

La uncarina i la isopteropodina de la Ungla de Gat (Uncaria tomentosa: Rubicea) sn alcaloides indlics. Pel que sembla, sn anticancergens, combinats amb glicsids. Per, no est clar quin d'aquests ingredients de la Ungla de Gat s ms efica com antireumtic i quin com anticancerigen. La Ungla de

Gat s originria de la zona d'Iquitos (Per), per s'est comercialitzant ja en molts pasos europeus, principalment en forma vicariant (Uncaria guianensis). uncarina
H N
H N

isopteropodina
H N
H CH3 O

N H H CH3 H O O
CH3 N O

N
CH3

H CH3 H

pteropodina
CH3

O
O

H3C O

2.11 BETA-CARBOLINES Sn IMAO-A. Majorment es troben a la Alharma (Peganum harmala) i el Zygophyllum, aix com al Yag o Ayaguasca. Combinades amb alcohol etlic, o amb catecolamines exgenes o endgenes (produdes per estats d'ansietat), resulten ser molt psicotrpiques, i al lucingenes. El cor es va enlentint, enlentint .... fins arribar a quatre batecs per minut (!). Se senten sorolls molt distants, i es poden tenir visions reveladores.

melatonina
O H3C H N CH3

harmina
N

pinolina

La pinolina s una hormona cerebral segregada per la glndula pineal. Recentment s'ha divulgat l's de la melatonina (una triptamina) com a rejovenidor. s transformable fcilment a pinolina. La pinolina sembla que reguli els estats de viglia i l'equilibri hormonal general, i t efectes antiinflamatoris.

2.12 TRIPTAMINES METILADES Sn IMAO-B, s a dir que desencadenen l'activitat de ms dopamina, la qual cosa pot resultar en bogeria. Sn, d'alguna manera, antagonistes o competidores de les beta-carbolinas. D'altra banda, poden considerar derivades del triptfan, o com molt similars i agonistes del neurotransmissor especfic gaireb del parasimptic: serotonina. Petits matisos o alteracions de la molcula poden fer que una substncia sigui o no neurotransmissora, o receptora dels neurotransmissors, o activadora o inhibidora dels enzims que inactiven els neurotransmissors, o activadora o inhibidora dels enzims que obren i tanquen les vescules pre sinptiques. De tota manera, el metabolisme ja t cura de transformar, de vegades, unes molcules en altres. Aix, per exemple, no est desencaminat el menjar llegums amb triptfan quan hi ha depressions profundes amb falta de serotonina.

gramina
H N CH3 N CH3

5-metoxi-dimetil-triptamina
H N

N O CH3 H3C
H N

CH3

psilocibina
HO O P HO O H3C N CH3

NH2 O

triptfan

HO

N H

De tota manera, com la frontera entre IMAO-B i IMAO-A no s molt consistent, especialment quan hi ha grans dosis de neurotransmissors; i s que una gran quantitat de triptaminas metilades pot desencadenar no noms un augment dels neurotransmissors-A, sin tamb dels B. s a dir, que poden produir psicosi. La melatonina t la cua NH-CO-Em, que en el fams antiinflamatori paracetamol est unit en posici -para (exactament oposada) a un fenol. Aqu, la melatonina t un etil-indol pel mig, i en lloc d'un-OH un-OME. El seu efecte sedant ve donat pel metilcarbamat de la cua. La psilocibina s ja una triptamina metilada ortodoxa. Es troba en alguns fongs al lucingens Psilocybe i Stropharia, que es crien en les tifes de les vaques. La cua amino-dimetil li confereix una mena de propulsi en medi aqus, per ser hidrfuga, mentre que el cap d'cid fosfric, s molt hidrosoluble i fa de "proa" i facilita la seva absorci intestinal. S'ha escrit molt sobre l'efecte depurador de la psique, amb diverses etapes (penediment, xtasi, visions, pau, etc.)

La 5-metoxi-dimetil-triptamina t, en lloc del cap fosfrica, un grup - OME. Segueix doncs havent una "popa" i una "proa", electrodinmicamente parlant Es troba en el gnere de plantes amazniques Virola. En canvi, la dimetiltriptamina ja no t aquesta "proa" i ja no s tan psicotrpica. Es troba al yag o Ayaguasca i en la Chacruna, aix com en plantes amazniques del gnere Mimosa (Jurema) i Piptaderia. Al Yag o Ayaguasca, si ms no, hi ha una barreja de triptamines metilades i de beta-carbolines, el que almenys redundaria en un efecte equilibrador respecte al sistema nervis autnom. Sigui per l's rutinari d'aquestes plantes, o per l'estil de vida, no coneixen els jbars trastorns psicosomtics ni malalties mentals, segons JM. FARICLA. Els animals remugants disposen a la Gramnia Phalaris d'una feniletilamina (hordena: simptic-mimtica) i d'una triptamina metilada (gramina). Per noms toleren a aquesta ltima fins a 100 ppm, doncs ms ja seria massa psicotrpica o parasimpticoltica.

2.13 TROPINES Poden considerar-se a grans trets com pirrolidina + piperidina, o en tot cas derivats de l'anell tropnic. Al Jusquiam i en la Belladona hi ha atropina. L'atropina no t el grup epoxi de la hioscina, que es troba tamb en el estramoni, una altra solancia. L'atropina s til per contrarestar l'estat de paroxisme per excs d'acetilcolina. Aix es produeix en bloquejar l'acetilcolinesterasa, per exemple, amb pesticides rgan-fosforats o amb l'abs d'alguns antiinflamatoris. De tota manera, no cal oblidar que, especialment, la hioscina, aquests alcaloides tenen propietats psicotrpiques forts. Poden provocar des d'un lleuger mal de cap amb sequedat de gola, fins a un estat d'al lucinaci progressiva, amb vertigen incls. A petites dosis, sn uns antiespasmdics excepcionals.

H H O

H H

H H H H
H H

N H H H H H H

H H H H O H H O

H H H

H O H

H H H HH

cocana H
H O H
H

O H

hioscina (=escopolamina)
H H

La cocana (de la Coca o Erythroxylon sp.) s un psicotrpic molt emprat en estat purificat a tot el mn actualment, i des dels temps de FREUD. A principis de segle XX, es venia en drogueries com anestsic dental. Ara s'utilitza en mesoterpia. En estat natural est combinat amb alcaloides pirrolidnicos sedants. Les fulles es masteguen amb bicarbonat sdic o cendres de Quinoa perqu es separin d'altres molcules que tenen retinguda la cocana a la planta. La Coca produeix un alentiment del cor, com el Yag. El que s'esnifa com cocana, en canvi, sembla provocar taquicrdia (perqu es pren barrejada amb cafena). Almenys, la barreja dna una certa lucidesa i facilitat per relacionar idees dispars, cosa de la qual els poltics estan vids. Per, tots els abusos sn nefastos i tant FREUD com algun gran poltic actual ho ha patit a la seva pell.

La pseudopeleterina acompanya la peleterina (piperidina) en l'escora de l'arrel de Maganaer. En com, tenen el grup cetona a la cua, pel que sembla responsable del seu poder antihelmntic.

2.14 PURINES Sn bases priques similars a les que es troben en l'ADN. La cafena, almenys, activa la adenil-succinatliasa en els operons, la qual cosa est relacionada amb l'activaci d'uns gens i desactivaci d'altres, per mediaci de les protenes nuclears. Contenen cafena, a ms del Caf (arbic, brasiler, etc.), el Guaran (un 4%), la Nou de Kola, i fins i tot el Te (= tena) i el Cacau. La cafena s vasoconstrictora. En tenir dos grups-NME, en comptes d'un de sol, com tenen la teobromina i la tena, la cafena s ser el millor neurotransmissor d'aquest grup. No obstant aix, la teobromina, ms tpica del Cacau, sembla produir efectes similars a les endorfines que apareixen en els humans enamorats. Llstima que normalment el Cacau es comercialitzi amb vainillina artificial (clorur d'etil-vainillina), segurament cancergena, i amb restes de pesticides for txics per al fetge. La teofilina tamb s un coadjuvant dels neurotransmissors. s paradigmtica com antiasmtica, i alhora perillosa. Es troba en les mateixes plantes on es troba la cafena. s fals que si es deixa tota la nit el Te en maceraci, l'aigua no contingui tanta tena. El que cont ms aleshores sn pesticides que la fulla ha alliberat. O cafena
O H3C N N CH3

CH3

teofilina
O H3C H N
O

HN

N CH3

N H

teobromina
O N CH3 N

2.15 INCLASSIFICABLES En aquesta mena de calaix de sastre podrien cabre la colquicina del Clquic i espcies afins. s citosttica i alleuja el dolor de la gota. Com produeix diarrees drstiques, s'utilitza per enverinar a gossos. Qumicament s'assembla a ella la delcosina dels Delphinium. Finalment, pot afegir-se a aquest grup la veratrina del Veratrum album o Hellbr Blanc. A dosis mnimes, estimula el miocardi, per, a dosis majors, combat la hipertensi i el hipertirodisme. s tamb un bon antiespasmdic.

colxicina
O CH3

NH H3C O O H3C O H3C H3C O O

veratrina

AFECCIONS NERVIOSES DELS ADULTS ALCOHOLISME: Fenigrec, flors de Xicria, Alfbrega, Mariallusa, Camamilla, Tilla, Valeriana, Cardamom, Espirulina, Te TuoCha, Xanthium spinosum (Cadells), Ceba., Escarxofa, Col, Aglans dAlzina. s un hbit, en el sentit pejoratiu, que es presta a molts comentaris jocosos mentre no ocasioni conductes violentes. I, tard o d'hora, les procura. Sorprn la quantitat de vi (quatre litres) o de cervesa (sis litres) que algunes persones poden arribar a ingerir diriament sense que aparentment es noti massa, mentre que altres, no habituades, amb una desena part d'un litre ja es troben marejades. Per imperatiu de la religi islmica, els pobles que segueixen professant l'islamisme no beuen begudes alcohliques, encara que hi hagi excepcions (entre els ms pobres i entre els ms rics). D'altra banda, la propensi gentica dels jueus a beure s de les menors. En canvi, els eslaus solen beure ms els caps de setmana, i els centreafricans, quan han rebut la paga. Les persones habituades i alcohliques annimes asseguren que no beuen (gaireb). Pel "gaireb" cal entendre els 4 o 6 litres. Alguns resisteixen un any sense que se'ls noti. Desprs, ja comencen a haver algunes hemorrgies cerebrals i les neurones formen en l'axn cabdells mielnicos tpics d'aquesta drogoaddicci. Hi ha desmielinitzaci de les membranes en les neurones, prdua de neurones, multiplicaci dels astrcits (que connecten amb els vasos sanguinis). L'efecte primer del etanol s alterar l'equilibri de la membrana de l'ax a nivell de Na / K. La destrucci de neurones ve per les hemorrgies cerebrals, especialment en l'hipotlem. Al final pot haver polineuritis a les cames. Tamb sol haver hemorrgies intestinals. El vi porta, a ms de l'alcohol etlic, bioflavonoides i tanins que protegeixen s sistema circulatori. L'inconvenient s que solen portar additius cids que, a ms de conservar el vi en bon estat, poden ajudar a desenvolupar una nafra d'estmac. De tota manera, el mateix vi natural tamb desencadena cirrosi, ja per si mortal, o, almenys, esteatosi heptica (greix al fetge). Les varius solen empitjorar amb la beguda. El cncer tamb. Encara que sempre hi ha estudis pagats pels industrials de les begudes alcohliques que demostren els "grans" beneficis de les begudes alcohliques. Un risc especial el tenen els diabtics alcohlics, que tenen molta relaci amb intoxicar fatalment amb plantes medicinals que per altres serien gaireb inncues, com ara la Enciam Silvestre o la Paradella. Tamb cal recalcar que les al lrgies respiratries accelerades per la presa d'antibitics sn ms intenses en els alcohlics; i que alguns medicaments tenen efectes secundaris especials, quan es creua llur acci amb l'alcohol (per exemple, les cpsules que es recepten per tornar-se bru provoquen apendicitis aleshores). Els grups de terpia sn ideals per als que encara no senten els smptomes tpics de l'alcoholisme greu. El sentiment de ser del tot intil, de ser culpable del desamor d'altres, i de no estar a l'altura de les circumstncies, tot aix pot ser l'origen insidis d'una afici a evadir-se per uns moments mitjanant l'alcohol. Desprs, vnen les festes alcohliques i les ressaques, els cops de geni, la susceptibilitat, suggestionabilitat, les al lucinacions, la manca de coordinaci de moviments, i les conductes abusives cap als altres, la violncia fsica, i l'extenuaci, la desnutrici, la cirrosi , el coma etlic, i la mort. Per evitar la violncia, a casa especialment, s per al que s'administren substncies incompatibles amb l'alcohol, desprs d'un dia sense prendre res alcohlic. Sn com dissuasries, ja que provocarien crisi de taquicrdia, vertigen, nusees, vmits, congesti cerebral i un gran ensurt, si mentre s'est sota el seu influx es reincideix en la beguda. Colme (cianamida clcica citrada), Antabs (disulfiram), Altimol (nitrefazol), aquests sn medicaments que actuen com a dissuasoris perillosos. Si es prenen un parell d'anys, sense que hagi reincidit cap vegada a la beguda, o fins i tot un any, ja sest bastant segur de que no es necessita ms tractament. En casos extrems, es donen sense el coneixement de la persona addicta a l'alcohol (dipsomanaca). Una cura ms forta encara s a base d'opi. Creuat l'opi amb l'alcohol, provoca forts vmits. A ms, entre altres substncies vegetals antialcohlicas, hi ha els comprimits de Cactus de Sant Pere (Cereus Peruvianus) o de Lycopodium. Menys perilloses sn les baies del Llebus (Sambucus ebulus) que s'afegeixen al vi, simplement perqu no de tant gust beure. El tractament benigne que sol donar millor resultat s a base de Catxurrera Menor (Xanthium spinosum). Es dna a beure una tisana preparada amb l'equivalent a una cullerada sopera plena de

fruits espinosos de la planta, barrejat amb fulles i tiges talladets bullit uns dos minuts. Refresca el fetge. Es pren una tassa abans d'anar a dormir i una altra al mat en dej. Altres remeis naturals per depurar l'organisme dels alcohlics i ajudar-los a sobreposar sn:

Fenigrec (llavors): es bullen 4-5 minuts (una cullerada sopera rasa per mig litre daigua) (un cop al dia) Castayer d ndies (flors) (infusi d una cullerada sopera per tassa) Axicria (flors: una cullerada sopera, en infusi, tres tasses al dia) Tamariu (Tamarix) (decocci de 10 minuts de rametes florides) Cardamom, Lotus, Alfbrega, Jusquiam (homeopata) Col, Aglans dolces, Cebes, Porros, Julivert, Arrayanons (baies) Ammomum costatum, Angelica atropurpurea, Brassica chinensis, Cabarium album, Citrullus lanatus, Dalbergia reniformis, Dolichos lablab, Eupatorium collinum, Magnolia ovata, Marcgravia umbellata, Paederia foetida, Paederia scandens, Premna japonica, Pueraria lobata, Pueraria pseudohirsuta, Rumex hymenosepalus, Tecoma stans, Trianthema portulacastrum.

I en especial, parqu passin rpid els efectes de la borratxera (amb resaca): T Tu-Ch amb Ginseng + Espirulina Valeriana + Maria-Lusa + Camamilla + Tilla Ratnia (decocci de 2 minuts) (una culleradeta de moka per tassa) Gelea real Soja (flavonoides) Ceba, Quina, Karkad, Ginseng, Tamariu Amomum costatum, Averrhoa carambola, Elsholtzia crsitata, Lophanthus rugosus, Turnera pringlei, Urena lobata. En assistncia mdica d'urgncies el delirium tremens es tracta amb injeccions de "ms" alcohol, seguides d'injeccions d'un complex vitamnic B, especialment ric en vitamina B6 per, almenys, normalitzar la membrana de l'ax de les neurones.

Sn proverbials el vmit per desallotjar el contingut de l'estmac encara alcohlic, les dutxes d'aigua bastant freda i el prendre un caf fred per reanimar (desprs de vomitar-lo). Es diu que un truc per retardar l'efecte de l'alcohol s beure abans oli de ric purificat. Sembla que aix el ritme d'absorci intestinal s ms lent, encara que al final la quantitat absorbida sigui la mateixa. La influncia de l'alcohol sobre els accidents de circulaci s enorme. Potser la incidncia ms gran sigui quan comena a baixar el nivell d'alcohol en sang. Llavors, els reflexos s'entorpeixen i el temps de reacci es fa gran. Les begudes alcohliques naturals, amb moderaci, tenen els seus efectes beneficiosos, especialment les de KawaKawa, puix semblen millorar la circulaci cerebral. La combinaci de Caf + alcohol almenys contraresta l'efecte vasoconstrictor i alentidor dels impulsos per la membrana de l'ax de la neurona degut al Tabac. La majoria de cerveses contenen silicones, de dubtosa salubritat, ja que hom sospita que puguin desencadenar cncer intestinal. De la mateixa manera que no tots tenim la mateixa cara, la resistncia a l'alcohol s diferent tamb. Extrapolant, arribem a la conclusi que no hi ha una dosi fixa de medicaments per a totes les persones, per ms que aix figuri en els prospectes. Les modes van canviant amb els temps i les regions. Potser durant uns anys es beguin ms vins, o b ms "destil lats" (licors, orujos, gisquis, vodkes), o b ms cerveses. Hi ha preparats medicinals denominats "Aromes" o "ratafies" que poden contenir plantes que en forma de destil lat o macerat alcohlic resultin txiques, com el Donzell (epileptizante) o les Faves Tonkes (necrosant heptic), de manera que llur efecte medicinal pot quedar obnubilat per aquestes plantes d's ms o menys il legal. D's diettic, tenen fama per vncer l'hbit de l'alcoholisme els sedants i depuratius segents: Bilixir jarabe (Genciana, Crcuma, Milifulles, Dent de Lle, Ortiga, Boldo, Camamilla, Fonoll, Poliol, Marduix, Card Sant, Clam Aromtic, Trbol d Aigua, Escarxofera, Llimona) Mixtract Kalm-2 Mixtract Hep-7 (Card Mari, Dent de Lle, Fumaria, Escarxofera, Romer, Qussia)

ALZHEIMER: Calaguala, Ginkgo biloba, Slvia, Huperzia. Fosfatidilcolina. Ginkgo biloba? AChE (dcarvona: Huacatay; l-carvona: Ans, Melissa, Roman, Mariallusa; llimon: Llimona; pulegona: Menta, Poliol; Slvia; Galantamina? I altres tnics dels receptors nicotnics com ara clioquimol + vitamina B12), desferroxamina (intramuscular), EDTA, memantina, Liti, vitamina C, vitamines E (Nous), curcumina, omega-3/ omega-6 + DHA, DHEA, melatonina, Julivert. De les demncies senils, el 70% sn la malaltia d ALZHEMIER. Des que comena a manifestar-se fins que ss incapa de valdres per s mateix, solen passar 5 anys. I fins la mort solen passar 3 anys ms, al llit (amb assistncia sanitria privada). La caracterstica bioqumica tpica s la formaci del beta - amiloide. s una mena de protena caramellitzada. De primer, envaeix la llum dels vasos sanguinis. Desprs, copa la superfcie externa de les neurones del cervell. Al final, la mort de moltes neurones duu a la demncia senil. La protena precursora de lamiloide (APP) t efectes benfics sobre les neurones. La part activa s una cadena de 17 pptids. Ajuda a llevar la toxicitat de lexcs de glutamat, a les lesions isqumiques, i a baixar la concentraci de calcions dins les neurones. L ALZHEMIER comena minvant lAPP. De betaamiloide, de fet, nhi ha de dues formes. La de 40 aminocids s relativament benigne. Per la de 42 aminocids s enganxosa, fora hidrofbica, i tendeix a formar plaques. La retallada maligne dAPP va seguida de la formaci del beta-amiloide 42 que dna lloc a fibrilles i, desprs, a plaques. La retallada de lAPP amb formaci de beta-amiloide 42 s ajudada per secretases. Les secretases-alfa afecten la superfcie de la neurona. Les secretases-beta afecten el reticle endoplasmtic. Les secretases-gamma (que acaben la feina de les beta) afecten laparell de GOLGI quan donen lloc a beta amiloide 40, i al reticle endoplasmtic, quan donen lloc al beta amiloide 42. Al minvar l APP, tamb apareixen processos inflamatoris i entortolligaments neurofibrillars (NFT). Tot aix, en definitiva, dna lloc a la mort de moltes neurones. El beta-amiloide copa els porus neuronals, la qual cosa fa que entri massa Calci dins la neurona. La diabetis del tipus 2 sol comportar nivells alts dinsulina. Aix coincideix amb un elevat transport extra-cellular del beta-amiloide. Els processos inflamatoris es manifesten als astrcits amb segregaci de prostaglandines inflamatries. A la micrglia aix es manifesta amb dany per radicals lliures. L entortolligament neuro-fibrilar (NFT) es deu a un defecte en la protena-tau. El bon estat dels microtbuls depn daquesta protena. Quan la protena-tau saltera (est massa fosforilada), aleshores no senganxa b als microtbuls. Forma parelles entre s, i es formen hlices. La fosforilaci excessiva de la protena-tau ve precedida per un increment de la MAPK (mitogen activated protein kinase). Aquesta protena-kinasa s necessria per activar les cllules T i, normalment, escasseja amb ledat avanada. Els NFT solen afectar lescora entorina (neurones piramidals grans) que connecta amb lescora de lhipocamp (neurones aferents del cam perforat), la regi CA1 del hipocamp, els orgens de les projeccions crtico-corticals, i les neurones que treballen amb acetilcolina (nucli basal de MEYNART). Solen afectar neurones efectores. Hi ha casos d ALZHEMIER en les que no hi ha NFT ni beta amiloide. Aleshores la mort neuronal sol ser pels cossos de LEWY (alfa-sinuclena, parquina, ubiquitina i neurofilaments fosforilats). En general, es comencen a formar els munts de lalfa-sinuclena. Per quan aquest tipus de Parkinson afecte als joves, solen comenar a formar-se els munts de parquina o de ubiquitina. Els cossos de LEWY afecten a lamgdala i al sistema lmbic (especialment lescora cingulada anterior). Aix dna lloc a la demncia Parkinsoniana.

Beta-amiloide al voltant dun vas (tinci amb roig Congo) Genticament, es classifica l ALZHEMIER com a familiar (10% dels casos) o com a espordic. El familiar sol aparixer abans dels 60 anys, i lespordic sol fer-ho desprs dels 65.

gen PS-1 (presenilina-1)

cromosoma 14

protena S182

altres caracterstiques 50% familiar secretasa gamma (r.e.p. GOLGI) beta amiloide 42 secreatsa gamma beta amiloide 42 es dona a la sndrome de DOWN (> 40 anys) beta amiloide 42 allel E4 (arginina al locus 12), molt LDL i triglicrids, menys HDL i molt PAI-1 (plasminogen activated inhibitor), ms coagulaci sangunea. no familiar

PS-2 (presenilina-2) APP (amiloide proteina precursor) APOE (apolipoproteina E) P-tau

1 21 19

STM2 APP APOE

17

protena tau

Daltres factors bioqumics lligats a l ALZHEMIER sn nivells alts de colesterol, homocistena, IL-1beta, TNFalfa, NF-Kappa-Beta, complement C1b (lligat a les fibrilles amb beta-amiloide), Alumini, Plom, Mercuri, radicals lliures, sntesis de NO (xid ntric). Els cops al cap amb prdua de sentit, i la diabetis tipus 2 sn factors que hi predisposen.

CONTAMINACI (sensibilitat multi-qumica = MCS): Oxgen (i blau de metil), (N-acetil-cistena), mscara de Carb actiu (de Coco). Olis essencials per respirar-los (Eucaliptus, Alfbrega, Canyella, Rosa, Niauli, Cmfora, Menta, trementina, Roman, Farigola). Nou de Kola, Te (preventiu), Ceba, Noni (dolors). Bafs dEucaliptus i de Roses. Colina + inositol + hexafosfoinositol. Glutati, NADH, acetil-L-carnitina. Protenes (amb cistina), vitamina C, vitamina B1, vitamina B2, vitamina B6, B12 (metilcobalamina), vitamina E + octacosanol. (0,5 mg). Picolinat de Ferro (contra lanmia). SAMe. Dexametasona (1 mg). Calaguala, Eleuterococo, Eschizandra, Gotu-Kola. Treonina. Biomune OSF (calostre).

DEPRESSI: Damiana + Fenogrec. Hiperic. Ginseng. Espirulina. Alfbrega. Aromaterpia, flors de BACH. Fosfatidilcolina, fosfatidilserina. Garum armoricum.

Se sol manifestar per alteracions del son (tant insomni com somnolncia excessiva), manca de concentraci, desnim per treballar, estudiar o divertir-se, fatiga, inhibici sexual. Pot tenir origen exogen, per circumstncies especials que caldria corregir, o b tenir un origen endogen, per escassetat de neurotransmissors. Els tractaments psiquitrics sn molt variats, per solen tenir en com que creen dependncia, s a dir, que cada vegada es necessita ms medicaci i que no es pot passar sense ella. Entre els remeis diettics, destaquem: Eleuterococ (comprimits) Gelea real Hipric (comprimits o cpsules) Oligovigor-30 (Coure-Or-Plata), Oligovigor Liti Xarop Kalm-2 (vegeu en histria) Kawa-Kawa (cpsules) Triptfan (cpsules) Ginseng Core, arrel (licor, cpsules, xuclar directament)

A la dieta conv incorporar Fsfor (lecitina de soja, Llavors de l'Alegriao Sssam), vitamines B (llevat de cervesa, espirulina, algues Nori, algues Damiana + Fenigrec + Kawa-Kawa + Yohimbe + Nou de Kola + Polygonum multiflorum, arrel + Calaguala + Te Vermell O b alguna de les plantes:

Wakame, algues Kelp), vitamina E (germen de blat), tiramina (llavors de Card Mari). s estimulant banyar-se al Mar Mort, o si no es t temps o diners per anar, cobrir d'argila d'aquest mar, o de sal diluda amb un mnim d'aigua, ja que aquest "vestit" s bo, tant per dolors reumtics com per la depressi. La sal es pot deixar posada tota la nit. L'argila, fins que s'assequi. Banys amb herbes a la banyera, animen quan es posa Farigola, Ptxuli, Pi, Lavanda, Sajolida, Orenga, Canyella. Entre les mescles de plantes a prendre, recomanem especialment les segents:

 Caf (grans crus xuclats), Bistorta (bullir l'arrel 5 minuts i prendre l'aigua molt calenta), Brutnica (infusi, no prendre ms de 8 dies seguits), resina d'Avet (una gota al dia), Anglica, Ginesta flor (amb molta precauci per si es tracta d'espcies txiques, essent preferible la Ginesta d'Olor o Spartium junceum), Melissa, Genep dels Alps, Cacau (pellofa). Alfbrega, Safr, Marihuana, Coca, ndigo, Gingebre, Chamaelirium luteum, Cyperus rotundus, Doronicum falconeri, Doronicum pardalianches, Eriobotrya japonica, Hedyotis biflora, Hedyotis herbcia, Hedyotis corymbosa, Hedyotis difusa, Melolobium alpinum, Quassia glauca, Scopolia japonica, Yuca filamentosa. Encara que els excitants convinguin per sobreseure una crisi amb falta de neurotransmissors alfa i beta (que desemboca en sucidi), no s convenient abusar-ne, perqu creen dependncia (Khat, Betel, Nou de Areca, Caf). Les depressions manac-depressives no sn tan greus, ja que noms sembla haver escassetat dels neurotransmissors alfa, i, a ms, d'una manera cclica. Sn especialment tractables amb sals de Liti, encara que no hi ha garantia real d'xit. Les plantes amazniques poden ajudar, ja que es diu que els jbars no pateixen de trastorns nerviosos. Es mantenen mentalment "sans" a fora de rituals de Ayahuasca, Virola, i altres plantes entegenes que combina l'estimulaci dels neurotransmissors alfa i beta simultniament, en general, a base de combinar simulatniament beta-carbolinas amb triptaminas. Quan la depressi es manifesta amb anorxia, aleshores caldria prendre plantes aperitives o tniques (Serpoll, Tilla, Tarongina). I entre els remeis diettics: Vigor Tonic 35 (Ram, Carxofa, Llimona) Mivitn (vitamines, oligoelements, Ginseng) En canvi, per a la bulmia es recomanen: Oligovigor 32 (Zinc, Nquel, cobalt) Fibrabelt (Goma-Guar, i fibra de Psol i Remolatxa) Mixtract Kalm-2 (vegeu en histria)

DRAGADICCI: Passiflora, Crcuma, Agrass, Cua de Cavall, Pita (cocana), Dolamara, flor de Taronger, Orenga (Marihuana). Es deixen a part l'addicci al Tabac, i l'alcohol, tant socialment acceptats com a "bons" hbits occidentals. S'inclouen en el captol de drogues socialment menyspreables als opiacis (herona i similars) i la cocana (i derivats), i mescles amb cafena, efedrinas o altres estimulants, aix com a la Marihuana (el principi actiu psicodlic s el THC o tetrahidrocannabinol ), i als derivats de l'LSD (extrets del Corniol del Sgol). Respecte al Khat, el Betel i la Nou de Areca (estimulants) s'obre la porta a mitges, ja que on es consumeixen sn socialment acceptats, encara que tendeix a reprimir el seu s. De tota manera, cada any la revista estatal de cada pas sol publicar la llista de substncies prohibides per ser estupefaents. L'herona curiosament es va promulgar, durant els primers anys d'aplicaci teraputica, com un deshabituant de la morfina. Ara, contra l'hbit de l'herona s'est donant Metadona: *(RS)-6(Dimethylamino)-4,4-diphenylheptan-3-one. S'ha advocat tamb per la a-metil-b-parahidroxifenil-alanina. No tothom es queda enganxat a l'herona. A alguns se'ls nota que es droguen, especialment per la seva conducta descuidada o violenta, i a altres, de nivell de vida ms elevat, no. Solen reconixer-se entre ells a primer cop d'ull. Minimitzen sempre la seva addicci, inventen faules de molta credibilitat, i, el pitjor del cas, es procuren diners de manera violenta o fraudulenta. Per la falta d'higiene en el protocol per administrar les dosis, sol haver el risc de contreure hepatitis B, i en especial la D (exclusiva de heronmans), a ms de la SIDA. El tractament natural sol basar-se en terpia de grup, sauna, exercici, higiene, hidroterpia, i bona vida. A ms, hi ha els vomitius, de vegades dissuasoris per concatenaci involuntria, o simplement les fulles de Curri, com depuratius. S'empra tamb la Dulcamara i el Coralet, la passionera i el Azahar, com sedants coadjuvants. Com depuratius s'han emprat el Combretum i el Llets (Sonchus oleraceus). Com sedants, les Pasifloras, i com a substituts, els Jusquiams. La Gynura malasica s'usa contra el morfinisme a Malaia Per depurar la sang (i en especial perqu les anlisis donguin negatiu) se sol prendre tisanes de Cua de Cavall.

La cocana ja est socialment ms acceptada, si ms no per la jove alta societat. Tamb es barreja amb cafena. Normalment, s'esnifa (s'inhala la pols) per un canonet de paper (els mateixos bitllets de banc serveixen). Pot desencadenar una esclerosi i desaparici de l'env nasal. Potser tant perills com lalcloide an s siguin els residus de dissolvents orgnics. Sembla que el rizoma de Agave americana ajudi a desintoxicar de la cocana. s molt perills l's d'alcohol amb cocana i herona, especialment si, a ms, s'est en tractament contra l'alcoholisme. La Marihuana i la seva resina sembla ms acceptada pels islmics i per la societat "progre". No s inncua. A ms de les al lucinacions fortes, quan dna el "colocn", pot desencadenar crisis de sucidi o de psicosi, o esquizofrnia crnica. El THC sembla enganyar els sensors de glucosa en el cervell, de manera que ocasiona una hipoglucmia cerebral. Aix s'aprofita per tractar el glaucoma. Com que la Marihuana inhibeix les nusees, per la via de l'rea ventral activadora de la gana en l'hipotlem, es recomana per prevenir-les en pacients tractats amb quimioterpia. En principi, els efectes de la Marihuana sobre el sistema nervis central sn procurar eufria, relaxaci, augment de la sociabilitat, i potenciar les percepcions sensorials. Els efectes nocius, a ms de les al lucinacions, poden ser prdua de memria, menor coordinaci motora i, en dosis altes, ansietat, taquicrdia i hipotensi. Per contrarestar l'efecte de la Marihuana pot recrres a lOrenga i a suc de Llimona amb molt de sucre.

EPILPSIA: flor de Nenfar, escora de Taronja amarga, Artemisa, Valeriana, Passiflora, Roman, Biscars, escora de Saquer, Centella asiatica, Ruda, Et Tuo-Cha, Scutellaria baicalensis.

s una malaltia coneguda ja d'antic. Pot afectar en major o menor grau. El carcter epileptoide dna arravataments de violncia, per sentir-se perseguit, rebutjat, en pugna. Sempre sembla que hagi de passar-ne alguna de grossa daqu a poc. Els focus irritatius poden deure a tumoracions o trobar difusos en zones del cervell. Les crisis vnen precedides d'un "aura", que els gossos de companyia solen preveure millor que els mateixos afectats. Normalment es tracta amb medicaci sedant anticonvulsiva, sent el ms suau l'cid 4-amino-3-hidroxibutric. Entre els trucs tradicionals per controlar les crisis estan posar-se una mica de sal o de bicarbonat a la boca, fer un massatge al dit petit amb fora, olorar amonac, portar penjada una ampolla amb aigua d'un saltant recollida en nit sense lluna i que hagi estat posada entre el cos de dos amants que hagin tingut un orgasme exactament simultani aleshores, o b practicar un dejuni controlat de tant en tant. Entre els remeis amb plantes estan: Xarop de capoll de Nenfar Xarop d'escora de Taronja Amarga Artemisia + Clam Aromtic + Valeriana + Romer + escora de Sac + Levstic + Srpol + Vesc + Espunyidella Groga + Heracleum sphondyllium + escora de Salze + Aloc + Passionera, Boixerola, Nou Vmica (homeopatia) Ailanhus altissima, Ferula asa-ftida, Anglica silvestris, Indigofera tinctoria = Indi, Artemisa vulgaris, Lilium candidum = Atzucena, Calamus aromaticus, Liquidambar styraciflua = Estorac, Cannabis indica = Marihuana, Morus nigra = Morera (fulles), Cassia fistula = Canya Fstula, Musa paradisiaca (saba)= Bananer, Centella asiatica, Myrtus conmunis = Murtra, Chalcas koenigii = fulla de Crcuma, Narcissus tazetta = Narcisos, Cissampelos pareira = Pareira Brava, Nardostachys grandiflora = Nards, Citrus lemon = Llimona, Paeonia albiflora = Peonia (rel) , Citrus medica = Aranja, Panax ginsneg = Ginseng, Cynodon dactylon = Grama del Pas, Ricinus communis = Ric, Datura stramonium = Estramoni Ruta graveolens = Ruda, (homeopatia), Scutellaria baikalensis, Doronicum pardalianches (40 gotes de Sophora japonica, tintura al dia com a mxim) Taxus baccata = Teix,

Thea sinensis = Te Tuo Cha, Thymus serpyllum = Srpol, Tillandsia usneoides,

Urtica dioica =Ortiga Major, Valeriana wallichii, Viscum cruciatum.

Accia farnesiana, Annona reticulata, Arisaema consanguineum, Arisaema thunbergii, Asarum sieboldi, Aster fastigiatus, Bacopa monieri, Bambusa sp., Bauhinia purpurea, Benincasa cerifera, Bixa orellana (Axiote), Blighia sapida, Boerhaavia difusa, Boerhaavia erecta, Borassus flabellifer, Bryophyllum pinnatum, Caesalpinia pulcherrima, Calotropis gigantea, Campanula rotundifolia, Canna sp., Canscora decussata, Capparis coriacea, Cardamine pratensis, Carissa carandas, Cassia tora, Cedrella sp., Centipeda mnima, Cestrum nocturnum, Chiranthodendron pentadactylon, Coleobrookea oppositifolia, Cordia gerascanthus, Cotyledon orbiculata, Croton oblongifolius, Elaeocarpus ganitrus, Elaeocarpus sphaericus, Elaecarpus tuberculatus, Elaeodendron roxburghii, entada scandens, Frula alliacea, Ficus capensis, Filipendula hexaptala, Flemingia bracteata, Flemingia strobilifera, Galium mollugo, Gardenia trrida, Gastrodia elata, gmelina arborea, Guettarda speciosa , Holarrhena antidysenterica, Hoppea dichotoma, Hoslundia oposita, Humboldtia vahliana, Indigofera argentea, Indigofera enneaphylla, Indigofera suffruticosa, Ipomoea eriocarpa, Ipomoea stans, Isotoma longiflora, Jacobinia spicigera, Lablab purpureus, Lathraea squamaria, Leea guineensis, Leontice leontopetalum, Mangifera odorata, Martynia annua, Microglossa pyrifolia, Mnesithea laevis, Monotropa uniflora, Moringa oleifera, Moschosma polystachyum, Newbouldia laevis, Ochna pumila, Oenanthe crocata, Oroxylum indicum, Parkinsonia aculeata, Parnassia palustris, Perezia rgida, Peucedanum japonicum, Phyllanthus emblica, Pilocarpus microphyllus, Piper longum, Polygala chinensis, Pothos scandens, Pouteris sapota, Prunus nombroses, Quercus mexicana, sapindus mukorossi, sapindus trifoliatus, Scopolia japonica, Semecarpus Anacardium, Senecio canicida, Senecio palmatus, Solanum carolinense, Sorghum bicolor, Stachys palustris, Strychnos cinnamonifolia, Symplocarpus foetidus, Syzigium jambos , Talauma mexicana, Trachyspermum Ammi, Trema orientalis, Thypha angustata, Valeriana capensis, Valeriana hardwickii, Valeriana stubendorfi,

ESQUIZOFRNIA: Ayaguasca + Virola (ritual delicat), flor de Nenfar, escora de Saquer, Alfbrega, Fenigrec, Scutelaria baicalensis, Hiperic, germinats de Fenigrec o de Blat. Hi ha una manca de serotonina, i d'altres neurotransmissors, i amb el ritme alterat. Es tenen al lucinacions acstiques en forma de veus interiors i es desconnecta de l'exterior durant temps excessiu. Queden afectats tant el pensament (encara que hi ha esquizofrnics ms intel ligents del normal), la percepci (al lucinacions acstiques, visuals, etc.), l'afectuositat (no sempre hi ha falta d'amor a donar o a rebre), la conducta (compulsiva, de fugida de les responsabilitats), i la comunicaci (allament). Es pot contagiar transplantant un trosset minscul de cervell d'un afectat a un altra duna persona mentalment sana. Els menors en contacte amb pares esquizofrnics solen adoptar la mateixa afectaci. A part, sembla que hi ha factors gentics que predisposin molt a l'esquizofrnia. Hi ha 5 tipus d'esquizofrnia: 1. Catatnica: insensibilitat a estmuls dolorosos, incapacitat de cuidar la higiene personal, rigidesa, negativisme, estupor, alteracions motores. 2. Paranoide: ira, violncia, decisions rpides en contra de l'oponent o vctima propiciatria, ansietat, manies de grandesa o, per contra, de victimisme. 3. Desorganitzada: retir de la societat, amanerament, riure fora de to, al lucinacions, il lusions que s'ensorren fcilment, afecte que s'esvaeix rpid, retrament, incoherncia en la parla i raonament. 4. Indiferenciada: amb smptomes barrejats dels altres tipus. 5. Residual: noms queden algunes al lucinacions espordiques i l'afecte buit, El tractament mdic prolongat s necessari per evitar que l'afectat pugui seguir danyant (assassinant potser) les seves vctimes, o autolesionant-se. Normalment, es donen neurolptics i antipsictics (butirofenones, dibenzoxazepinas, dihidroindolonas, feno-tiazinas, tioxantenos). La psicoterpia seria ms apropiada per les persones que els han de suportar a casa o per als amics.

Nenfar (xarop de poncelles), Salze (escora), Saquer escpra. LLobet flor.

Alfbrega.

Fenigrec,

Hipric,

Gingebre,

Scutellaria galericulata, Scutellaria baikalensis Cura de 9 dies a base de Ayahuasca i Virola (sols si s conduda per un xaman) Nicotinamida, Ltriptfan, glutamina, metionina, DLfenilalanina, arginina, Caldo de Fesols, suc de Blat (fulles tendrfes de germinats) Omega6, SAMe (Sadenosilmetionina) Jurema (Banisteriopsis caapi + Mimosa

hostilis) Rhododendron caucasicum Scutellaria baikalensis Inositolhexanicotinato metilcobalamina Niacina

INSOMNI DELS ESQUIZOFRNICS Plantes Ortomoleculars 5-0H triptfan B6 (B1, B2, B3, B12) dimetilaminoetanol forskohlina inositol melatonina metilcobalamina Mg

Asparagus racemosus Criocereus longiflrous Ganoderma lucidum Kava-Kava Melissa Withania somnifera

PSICOSIS ESQUIZOFRNICA Plantes Ortomolecular Nicotinamida Piritinol (derivado sulfurado de la vit. B6 (2 piridoxina-sulfur)) Treonina + triptfan+ lisina + inositol + cid glutmic + vitamines B + Magnesi + vitamina C + Iode + Potassi.

Aquilegia vulgaris Fenigrec (germinat) Galanthus nivalis Jurema (Banisteriopsis caapi + Mimosa hostilis) Saxifraga vayredana Blat (germinat) Vitex agnus-castus

ESTRS: vegis Adaptgens. Mariallusa, Rooibos, Te Vermell. Nerviosisme a causa de reptes massa enervants al treball o a causa de les relacions familiars o amb les amistats massa negatives. Molts opten per la lecitina, o per el llevat de cervesa i el germen de blat. Altres pels germinats de Soja, Alfals o de Blat. I altres directament pels preparats diettics com els segents, aptes noms per als que porten un ritme de vida d'alts executius treballadors al mxim: Vit'All Plus Stress Pack (complex B-50 + sper-C complex + multiminerals quelats + antioxidant E-600) Perles de Guaran amb Ginseng Vitalert Stress (vitamines B, C, H, I, PP) Gelea real + Ginseng Comprimits multivigor ACE, Se.

FATIGA MENTAL: Ginkgo biloba + Ar Blanc. Adaptgens (Ginseng, Rhodiola, panti de crvol) i Aromaterpia: Sajulida, Alfbrega, Menta Piperita, Pebre Negre, Sndal, Cardamom, Coco, Gingebre, Ajowan, Safr. Garum armoricum. cid glutmic, gelea reial, Soja, Fenigrec, Damiana, Guaran, lecitina de Soja (fostidilcolina, fosfatidilserina). Creatina, carnitina (o acetl-L-carnitina). Magnesi (quelat). Ribosa.

Pot ser deguda a una manca d'hores de son. Pot ser deguda a una escassetat d'oligoelements i vitamines en la dieta. s molt recomanable un complex general d'aminocids i vitamines, com el Promotor 43 (Lab Calier). Tamb hi ha altres complexos vitamnics amb gelea reial + Ginseng + Guaran + Eleuterococ, oligoelements, i la lecitina de Soja, ms o menys purificada o rectificada. Les dosis haurien de ser moderades, ja que s fcil que s'eliminin les sobredosi per l'orina. Es poden prendre de tant en tant, quan ens sentim amb menys forces intel lectuals, o b sistemticament durant una temporada, si el treball estreny. Una altra soluci s l'elixir de llarga vida a base de Ginseng, Genciana, i altres plantes tniques, encara que normalment se li posa massa cmfora i massa Carlina Anglica. Una altra soluci s prendre Ginkgo Biloba amb gelea reial i Centella Asitica. Quant al menjar, va b prendre Esprrecs, Nous, Ajonjol (Ssam), i molta fruita fresca, especialment Pltan i Taronja. s veritat que la majoria d'intel lectuals sn addictes al Caf. La musicoterpia tamb es practica de forma espontnia per molts joves. Les llavors de Card Mari estimulen el cervell i la tiroides, a ms de desintoxicar dels contaminants de l'aire que respirem, segons diuen alguns. A ms, va b per l'anomenada astnia o clorosi amb artmia paradoxal (el cor s'atura al punt de mxima dilataci torcica en inspirar).

HISTRIA: sedants tpiques (Valeriana, Llobet, Passiflora, flor de Taronger) amb Ar Blanc i Ginkgo biloba. Par a les crisis de nervis denominades histriques, pot servir una mescla sedant com la que segueix: Valeriana + Camamila Dola + Passiflora + flor de Taronger + escora de Taronja Amarga Ambreta, Actaea spicata, All, Aloe vera, Aquilegia vulgaris, Nou d Areca, Aromadendon elegans, Artemisa, Atriplex patula, Bacopa monnieri, Ballota nigra, Benincasa cerifera, Boerhaavia difusa, Boerhaavia erecta, Capparis coriacea, Cestrum nocturnum, Chamaemelum nobile, Chenopodium vulvaria, Cimicifuga racemosa, Camforer, Card Sant, Mirra, Mukul, Coriandre, Safr, Comins Castellans, Crcuma, Grama del Pas, Echinops echinatus, Elaeodendron glaucum, Erythrina indica, Frula alliacea, Asa Ftida, Frula sumbul, Flemingea bracteata, Galium verum, Gelsemium sempervirens, Centella asiatica, Ipomoea stans, Iris foetidissima, Enebro, Laurel, Henna, Agripalma, Litsea cubeba, Litsea pennagiana, Mangifera odorata, Melia azederach, Mentha spicata, Meum, Moringa oleifera, Morisonia americana, Muralla paniculata, Myosotis silvatica, Nardos, Nepeta, Peonia albiflora, Alharma, Petiveria alliacea, Polygala sibirica, Prunes seques, Guaiava, Psittacanthus americanus, Ruda, Sapindus trifoliatus, Sarcostigma kleinii, Schima noronhae, Scutellaria laterifolia, Selinum tenuifolium, Symplocarpus foetidus, Tagetes minuta, Tanacetum, Taxus baccata, Valeriana, Viburnum opalus, Viscum album. Normalment, es separa la histria que va associada a angoixes fbiques dirigides cap a l'espai exterior, de la histria de conversi o internalitzaci cap a trastorns fsics en forma d'autolesions psicosomtiques. Entre els preparats diettics es recomana, per exemple: Oligovigor-8 (Liti), Oligovigor-4 (Cobalt) Mixtract Kalm-2 (Passiflora, Llobet, Valeriana, Ar Blanc, Taronger amarg, flor) Valeriana (comprimits) Tila (comprimits)

INSOMNI: quan s lleuger, Mariallusa amb Tarongina. Garum armoricum. Si s ms fort, les sedants anteriors. Asparagus racemosus Melissa Criocereus longiflrous Withania somnifera Ganoderma lucidum 50H triptfan KawaKawa B6 (B1, B2, B3, B12)

dimetilaminoetanol forskohlina inositol

melatonina metilcobalamina Mg

Per a les persones poc necessitades de sedants s suficient prendre una barreja de Maria-Lusa, Camamilla i Melissa per agafar b el son. Per als casos ms rebels, sol anar b el Mixtract Kalm-2. I encara per a casos ms rebels poden recomanar la barreja d'herbes segent: Llpol (debilita molt), Rosella, escora de taronja Amarga, flor de Taronger, Valeriana, Passionera, Piscidia, Alfbrega, Marduix [tot bullit 2 minuts] Cascall [cpsules, bullides 20 minuts] (debiliten molt) De vegades funciona molt b una petita quantitat de Lotus corniculatus, en casos d'insomni crnic. De les valerianes, la officinalis t un efecte ms durador i suau, i la wallichii ms fort i curt. A algunes persones els resulten contraproduents, ja que els procuren insomni. Altres plantes contra l'insomni sn: Xirimoia (fulles), Bruguerola, Ans Estrellat, Gessam, Truana (fruits), Polygonum multiflorum.

MAL DE CAP: Possibles causes Accidents (cops): rnica dels Pirineus (s extern; alcohol) / aigua molt freda / Ginkgo Allrgies: llet / Cal/ Te Anmies: xarops amb Ferro Cor: Menta Piperita Esgotament: flor dOfals Estrenyiment: Frngula Febre: Llobet Fetge/ bufeta del fel: Boldo Insolaci: Camamilla (litres) Intoxicacions: infusi de Camamilla molt fluixa + culleradeta de Carb actiu Isqumia (mala circulaci): Ginkgo Meningitis: Ceba, Caps dAse Analgsics:

Menstruaci: Onagra Oda intern: Poliol de Riu, Trvol dAigua Pinament cervical: cataplasma Ceba + sucre Pressi anormal: llavor de Card Mari (per pujarla), Llobet (per baixarla) Pus intern: Farigola + Fenigrec Ronyons: Cocleria (pas) Sinusitis: oli de farina de Mostassa/ vapors de Caps dAse Tumors: Coptis sinensis Venes cerebrals varicoses: Ginkgo Vista: fruits Troana

caf + suc de Llimona + decocci de Cascall (opi) flor de Taronger + Llobet + Valeriana + Passiflora + Ar Blanc Antiinflamatoris: Evodia rutaecarpa Camamilla, Malva Marduix, Alfbrega, Milifulla Antipirtics: Llobet (bullir 4 minuts): prendre a glopets de la tassa, durant 2 hores. Pl de Panotxa + Tilla (bullir 10 minuts) Antimigranyes: Tanacetum parthenium (olorar les fulles) Trvol dAigua, Ginkgo, Anglica, Ginebrons, Stevia, Caps dAse

MALSONS: Tarongina, flor de Taronger, Valeriana, Llobet, Sarsaparrilla, Donzell Menor, Genep, Dolamare, Green Spider (flors dAustrlia). Encara que el recordar els somnis ens estigui donant missatges, de vegades resulta molest somiar massa i es vol deixar de fer-ho. Podem escollir entre algunes de les segents sedants: Donzell Pntic, Donzell Menor, Hortnsia, Valeriana, Sarsaparrilla, Heptica

 Dolmara, Broida, Melissa, Taronger (fulles)

MEMRIA ESCASSA: barreja de Milifulla + Menta Piperita + Tarongina + Ginebrons + Roman, o tamb Ginkgo biloba, Trvol dAigua, Vinca Menor, Huperzia, o qualsevol de les adaptgenes. Isopogon (flors dAustrlia) Segons la Mitologia grega, la deessa de la memria era Mnemsine, filla del Cel i mare de les Muses. Palas Atenea o Minerva era la deessa de la saviesa. Segons PLAT, en la nostra ment hi ha una mena de pre-motlle amb idees que l'nima t per endavant, sobre el qual es van imprimint les vivncies sensorials. Com ms sapiguem adaptar les impressions prvies a les de la nostra vida terrenal, major ser el nostre coneixement. La saviesa consisteix a trobar la veritat, l'ombra de la qual sn totes les coses terrenals. Segons una llegenda apcrifa, el diable t poca memria, ja que va poder ser enganyat per Sant Pere i confondre la "Civada" amb la "Zitznia". Du havia obsequiat el diable, per haver-li aquest ajudat en la construcci del mn, amb un regal, que entre els dos van acordar: la civada o "Civada". Gels i temors del poder del diable, Sant Pere va obtenir el perms de Du per anar a parlar amb el diable i arreglar les coses. El van trobar sota un pont, i aqu va ser enganyat, conformant amb retenir per a si el jull. Segons l'hagiografia moderna, deu invocar a Sant Joan de Vandires-que se celebra el 27 de febrer-per enfortir la memria, ja que ell tenia molta. Tamb Sant Maurilio-que se celebra el 3 de setembre-ja que era capa de recitar la Bblia tota sencera. Segons GAGN I BRICK, els processos mentals sn interactius entre el medi i l'individu, a qui li afecten tant el medi ambient com els estmuls creats. Els estmuls afecten els sentits mitjanant els receptors. Els receptors afecten el sistema nervis central (SNC). Les sensacions passen primer pels lbuls sensitius del tlem, desprs pels nuclis primaris (neurones multiloculars) i aqu la informaci es fa reverberant. Es t la sensaci que alguna cosa que ha passat ja est encara viu. Desprs de l'etapa del contacte i la de les sensacions, arriba la de la representaci mental i la del registre, ja sigui en el de curt termini (Memria a curt termini (MC)) o a llarg termini (ML). La MC s immediata, i est codificada per conceptes. Mitjanant repetici - o desig de repetici - es passa de la MC a la ML La conducta, o resposta als estmuls, afecta el medi, produint-se un augment dels efectes capaos de produir resposta. La informaci condicionant es va activant o modulant fins que s'adquireix l'experincia d'xits i fracassos del passat. Segons PIAGET I INHELDER, la ment passa per diverses etapes molt diverses, a partir del naixement. Noms el 50% de la poblaci adulta ha arribat l'etapa formal. La resta o b es troba en l'etapa concreta, ms immadura, o ha arribat l'etapa post-formal en qu es dna importncia a no culpabilitzar a res ms que a l'atzar dels esdeveniments desagradables. Segons LOUISE L. HAY la prdua de memria probablement estigui relacionada amb la por, amb el desig de fugir de la vida i la incapacitat de autodefensar. El mtode per recuperar ms capacitat de memria seria mentalitzar considerant que la intel ligncia, el coratge i la seguretat en un / a mateix / a no faltaran mai i que no hi ha risc a estar viu. Segons ANITA MOLINO, el desig d'aprendre i de crear, la imaginaci i les associacions mnemotcniques, les vivncies i les tcniques d'estudi, fan que la capacitat mental sobrepassi el lmit del 10% normal. Recordar significa donar nou cor a les coses. Les malalties degeneratives del cervell poden estar relacionades amb un factor gentic, amb el desenvolupament de prions - protenes ccliques ms senzilles que els virus -, o amb la irrupci de contaminanates metl lics en les neurones, com ara el plom, o d'altres orgnics com el Benz, i moltssims altres presents en les zones ms civilitzades. La gentica no ho s tot. El van demostrar els experiments de l'poca nazi. Els fills naturals dels millors sementals nazis i de les mares ms perfectes de la raa ms elevada, van resultar ser pobres infelios discapacitats mentalment, a causa de la falta d'estmuls en qu se'ls tenia empresonats, per esbrinar fins a quin punt era important la gentica ella sola. La mielinitzaci dels axons de les neurones es duu a terme entre els tres i els sis mesos d'edat. Durant aquest perode es van estructurant lnies de connexi entre neurones, d'entre les moltes

existents al principi. Si la xarxa no s'ha organitzat b, per falta d'estmuls, desprs ser impossible millorar-la. Hi ha invertebrats que regeneren o reprodueixen les seves neurones, com les granotes, per els vertebrats, que se spiga, neixen amb totes les seves neurones posades, que ja no es reprodueixen ms. L'nic que passa s que es van morint i desapareixen. Es dna molta importncia a l'estimulaci de la ment de linfant, fins i tot ja abans de nixer. El que no es mama de la mare, ja ser impossible adquirir desprs. La informaci adquirida en aquest perode de lactncia est comprimida en rees petites. Desprs, la mateixa informaci, segons revela la encefalografia-Tomografia Positrnica, afectar molt ms volum de massa cerebral. La encefalopatia espongiforme o malaltia de les vaques boges ha posat en dubte, si ms no, les prctiques canbals dels Negritos australians, aix com el reciclatge de despulles per fabricar pinso per al bestiar ov, bov, i per als gats. El contacte amb vsceres d'animals malalts pot ja contagiar a travs de rascades. Se sap poc del mecanisme de contagi dels prions, i menys encara de les seves raons. Sembla que hi ha unes lnies direccionals establertes. s a dir, que es poden contagiar de l'espcie animal A a la B, per no a l'inrevs. I de la B a la C, i tamb de la C a la B. Passa una cosa semblant al estudiat per fer transfusions de sang. Un excs de protenes sembla no ser convenient, com una mancana, per mantenir inclumes a les neurones del SNC. El cervell s'alimenta bsicament de glucosa. No noms de pa s'alimenta l'home. Ms que ser degut a la manca d'aliment, el cervell de nens subalimentats pot haver danyat per la contaminaci del menjar amb aflatoxines, per exemple. La desnutrici afecta el cos, per potser tamb al cervell, encara que es diu que la fam aguditza l'enginy. La contaminaci per plom era tractada per Avicenna amb Beleo i Cascall, ambdues plantes estupefaents. La Atropa baetica (Belladona Andalusa) tamb ho s, i s'usava per millorar la memria, tot i tenir en compte que havia de passar per la fase de les al lucinacions. Modernament es fan rentats de sang amb detergents especials. De tota manera, si es prenen els complexos vitamnics i d'aminocids, pot ajudar tamb a la descontaminaci. Els accidents vasculars cerebrals poden afectar la memria. Els cops al cap tamb, especialment si es van repetint o sn molt forts, ja que disminueix el reg sanguini de zones essencials. Un fetge que funcioni malament afecta la capacitat de concentrar-se. Si un es troba malament, t febre, mareig, etc., s normal que vegi disminuir la seva memria en la majoria de les ocasions. La intel ligncia tamb s'encomana. Estar en contacte amb persones o amb esperits intel ligents millora aquesta part tan important de la intel ligncia que s la memria. Per memoritzar ms el estudiat s convenient estudiar cada dia, encara que sigui noms mitja hora, a la mateixa hora. Escoltar deu minuts de msica de Mozart, o resar, pot ajudar a millorar la memria. No deu haver incomoditats ni somnolncia. s preferible estudiar descal i sense cap pressi a la cintura. Pot fer-se acupressi o acupuntura al punt 20VB situat al centre de la segona conca central del crani, pujant des del clatell cap amunt. s molt convenient estructurar les idees que es van entenent. Desprs, a partir d'aquesta estructura ha de fer l'exercici de recrear l'aprs, en diverses temptatives. Pot ajudar l'escriure, el gravar o fins al filmar les explicacions d'un mateix. La memria dels nostres avantpassats Quan no hi havia llibres, la informaci s'aprenia de memria. La tradici era oral. Actualment, amb Internet a casa i col leccions d'Abstracts a les biblioteques universitries, la memria s ms un luxe que una necessitat (excepte per actors de teatre). De tota manera, la memria no deixa de ser una part molt important de la intel ligncia, en especial per als estudiants, encara que ja molts exmens siguin del tipus test. Avui dia ens resulta ja del tot increble que ning, com va fer SANT Maurilio, pugui aprendre la Bblia de memria. I la llista dels reis gots ens sembla un anacronisme o una ancdota divertida que recordem amb humor si mai la sentim recitar. Tipus de memria Hi ha una memria a molt curt termini, una a mig i una altra a llarg termini. La primera ens permet repetir immediatament una paraula, encara que no la comprenguem, com passa en aprendre un idioma nou. La segona ens permet passar exmens brillantment, encara que anys desprs no recordem gaireb res de tot el que hem aprs. La tercera ens permet reviure coses que han entrat en el nostre cor mental, encara moltssims anys desprs d'haver-les viscut o aprs. Prctiques que reforcen la memria Per memoritzar ms el estudiat s convenient estudiar cada dia, encara que sigui noms mitja hora, a la mateixa hora. Escoltar deu minuts de msica de MOZART pot ajudar a millorar la memria. No deu haver

incomoditats ni somnolncia. s preferible estudiar descal i sense cap pressi a la cintura. Pot fer-se acupressi o acupuntura al punt 20VB situat al centre de la segona conca central del crani (pujant des del clatell). s molt convenient estructurar les idees que es van entenent. Desprs, a partir d'aquesta estructura ha de fer l'exercici de recrear l'aprs, en diverses temptatives. Pot ajudar l'escriure l'esquema i desprs el tema complet, el llegir en veu alta o el gravar el que es llegeix. Gaudir de la lectura de llibres, recitar poesies o practicar exercicis musicals, sn formes actives de comportament que ens ajuden a mantenir la nostra memria. El que treu memria Un insomni forat minva la nostra memria. Tamb ho fan la febre, el cansament, les malalties heptiques, els cops forts al capdavant, la mala circulaci (arteriosclerosi) cerebral, el ALZHEIMER o destrucci de neurones cerebrals, la intoxicaci per residus de gasolines consumides per vehicles, o pel fum del tabac (si s's sensible a ell) i la desnutrici. Aix ltim s discutible en alguns casos. D'altra banda, el desinters i l'ablia fomenten l'anquilosament de la memria. Ser un assidu de la televisi i voler millorar la memria sn dues coses gaireb irreconciliables. L'estrs molt prolongat crea una necessitat d'oblit i de relaxaci comprensibles. La gent gran ha viscut tantes experincies desagradables, que s normal que s'esforcin a oblidar. Els joves volen fer-ho mitjanant estimulants, ULISSES o NO ho van fer involuntriament amb plantes psicodliques. Per disminuir de deb la nostra memria, haurem consumir falgueres, doncs inhabiliten la aneurina (vitamina B1). Remeis diettics Els nens que no rendeixen els suficient a l'escola, a ms d'apuntar-se als crdits de sntesi, t a l'abast les xocolatines Cerebrum (amb vitamines i fosfatidil-tur). De la mateixa Casa Santiveri, hi ha els comprimits Vit'AllPlus-Acci Memria i les cpsules MemornPlus. Les primeres, a ms d'aminocids, vitamines i minerals, contenen Ginkgo biloba i Ginseng Core. Les segones contenen fosfatidil-serina, fosfatidil-tur, tur, serina, rutina i hidrolitzat proteic (llevat + peix). La fenil-alanina est indicada per al desordre del dficit d'atenci. Tamb ho s la Civada. Un altre remei consisteix a menjar cada dia germinats de blat, de soja o d'Alfals. Molt interessants sn els de Fenogrec, doncs ajuden a reparar les zones danyades del cervell i, fins a cert punt, a combatre les malalties mentals. No hem d'oblidar la gelea reial. Combina molt b amb l'extracte de Ginkgo biloba, per millorar la memria. Per no cal oblidar les vitamines, ja sigui en la dieta o en forma de suplements. La espirulina i el llevat de cervesa sn uns bons dadors de vitamines del grup B. El Fsfor el trobem en les tan injustament injuriades Bledes, encara que la forma ms convenient (turons) est en el rovell d'ou i en la Soja i cereals integrals. La melassa d'Ordi s una font ideal de Fsfor, tamb, i d'enzims (kinases) necessries per reparar les nostres neurones. Els preparats ms moderns combinen la Huperzine A (del licopodi Xins), amb la vincopocetina (del Criocereus longiflorus), la galantamina (dels Narcisos), la bacopina (de la Bacopa Monnier), el DMAE (dimetil-aminoetanol), l'extracte de Ginkgo i el piritinol (forma sulfurada de vitamina B6). Aquesta barreja s especialment recomanable a la gent gran que van perdent memria. Tamb la carnosina (histidinaalanina) sembla rejovenir el cervell. El Seleni protegeix la membrana de les neurones dels radicals lliures. Cal dosificar b perqu no de somnolncia.

Remeis tradicionals Hi ha tamb remeis tradicionals senzills i igualment eficaos. Un consisteix a prendre cada dia el rovell d'un ou (biolgic) amb infusi de Romero. Per incrementar la futura memria d'un nad, tradicionalment, se li banyava en aigua bullida amb Parietaria. Tamb es deia que la mare havia de besar el tronc d'un Sac, perqu el nen despunts en la vida. Untar-se amb una mica de suc de tija de Girasol es diu que ens fa millorar en el nostre ofici. Dormir la migdiada amb una corona de Romero sobre el cap, es diu que augmenta la memria. Tradicionalment s'ha considerat a les plantes cordials com tniques, a ms del cor, de la memria i de la digesti. La Menta Piperita, la Melissa, la Alfbrega i la Mejorana sn les quatre principals cordials. D'altra banda, de tots s sabut que el Caf desperta, i procura ms hores per a l'estudi. Tamb la Nou de Kola, el Te, el Guaran o l'Herba Mate. Es diu que als nens que se'ls dna cada dia Pltan aixafat amb Taronja, se'ls est ajudant a ser ms intel ligents. Els pinyons i les nous tamb semblen ajudar tamb molt. Aix de les cues de (ram) panses est per demostrar. La dita popular sembla estar carregat d'ironia. s molt important ingerir cids grassos omega-3 (en oli de peix, en algues marines o en oli de Lli) per mantenir les neurones en ple funcionament.

Plantes per a la memria Una frmula molt senzilla i til per incrementar la memria consta de cinc plantes: Milfulles, Melissa, Romero, Menta Piperita i Ginebre (baies). Aproximadament a parts iguals, en volum. Una cullerada rasa de la barreja, per tassa d'aigua bullint. Reposar mitja hora i prendre un cop al dia (o fins a tres). Desprs d'uns mesos d'estudi intens, ajudats per aquesta frmula, podrem haver memoritzat, a mitj termini ia curt, gran quantitat d'informaci. A l'ndia, seguint la medicina ayurvdica, es dna als nens, perqu siguin ms intel ligents, infusions de Centella Asitica barrejada amb Brahmi (Bacopa Monnier). La primera planta s ms aviat tnica, mentre que la segona s ms aviat sedant, per amb propietats molt interessants. Disminueix l'ansietat, la fatiga mental i l'entorpiment causa del desinters o l'envelliment cerebral. Augmenta la memria a curt ia mitj termini, aix com l'espacial, augmenta la claredat mental, la capacitat de raciocini, la velocitat de reacci i la d'aprenentatge. Protegeix les neurones dels radicals lliures i determina un augment de les kinases (enzims responsables de la fosforilaci en noves neurones). Aqu, de moment, la podem contemplar com a planta ornamental o comprar-la en algun garden-center. A Andalusia, segons relata FONT QUER en la seva obra magna, s'usava la Atropa baetica (una espcie peculiar de Belladona) per incrementar espectacularment la memria a mig termini. Un inconvenient: s al lucingena. A Sibria es pren Rhodiola rosea per augmentar les forces psquiques (mentals) i fsiques. Amb aquesta Arrel Daurada, es llegeix amb menys errors i sense fatigar, es necessita menys hores de son, i es tenen ms motivacions. Tamb s'usa all el Eleuterococo o Ginseng Siberi. s una altra planta adaptgena que no fa mal, redueix l'estrs i millora l'estat general. Els efectes de les dues plantes sn suaus, per es noten millor, per contrast, en deixar de prendre-les. En canvi, l'efecte del Ginseng Core es deixa notar de seguida, en general. La seva principal missi s la de fer arribar ms oxigen a l'interior de les neurones. Si el problema de la manca de memria deriva de mala circulaci cerebral, s important prendre alguna de les plantes adequades contra l'aterosclerosi (per exemple, Mirtil), o b la barreja de:

Agripalma Alcaravea Alfbrega Anglica Caps d Ase Clau Coriandre

Eleuterococo Enebro, frutos * Espino Blanco Ginkgo Biloba Gotu Kola (=Centell Asitica) Mejorana

Melissa* Menta Piperita* Milifulles * Poliol Romer* Slvia Srpol

Stevia rebaudiana Taronja Amarga escora Trbol d Aigua Vinca Menor

Ajuda psicolgica Quan l'ablia es degui a una hipotensi, va molt b menjar llavors de Card Mari (barrejades amb oli). Una culleradeta dues vegades al dia. Segons LOUISE L. HI HA la prdua de memria sol estar relacionada amb la por, el desig de fugir de la vida o la incapacitat d'auto-defensar-se. Cal mentalitzar-se, doncs, perqu la intel ligncia, el coratge i la seguretat no ens faltin, i tranquil litzar-nos, ja que no hi ha risc en el simple fet d'estar viu. En els mtodes de lectura rpida se'ns inculca que la memria no s noms repetir les coses (com ha de fer un actor de teatre), tamb s aprendre d'una manera nova, crear noves idees o associacions, amb imaginaci, posant-hi vida. Quan la falta de memria es degui a una contusi cranial, s bo prendre decocci de Calaguala (una culleradeta per tassa), dues vegades a la setmana, durant tres setmanes, i tamb extracte de Ginkgo biloba o de Menyanthes trifoliata (Trvol de Aigua), unes vint gotes cada dia, al costat de gelea reial i Gingebre. Desprs d'un cop fort al cap o d'un vessament cerebral, podem sentir-nos molt avergonyits per no poder recordar els noms de les coses, amb l'agreujant de recordar a nosaltres mateixos en estat lcid. En un estat aix el nostre nic deure s el descans i el relacionar-nos amb un entorn el ms agradable possible, i oblidar el que ens va agredir. Una barreja molt til llavors ser la de Calaguala + Eschizandra + Centella Asitica (bullida 3 minuts). -------------------------------------------------------------------------------------------------------Aliments recomanables per augmentar la memria: Bledes, Civada, Cacau (sense clorur d'etil-vainillina), Caquis, Garum armoricum, Guaran, lecitina de soja, extracte de Malta, Nous, Ssam, Shilajit, Blat (germinats).

Complements diettics: -Hormones: 7-ceto-DHEA, pregnenolona. -Aminocids: acetil-L-carnitina, aspartat d'arginina, creatina, creatina-piruvat; DL-fenilalanina, L-glutamina, cid L-glutmic, L-lisina, L-tirosina, teanina. -Vitamines: B6, piritinol, allil-tiamines. -Altres: alfa-gliceril-fosforil-colina, carnosina, CDP-colina, DMAE, fosfatidil-colina, Fosfatidil-serina, GABA, Huperzine A, idebenona, gelea reial, pol len, picamilon, proantocianidines oligomriques, alfa-polisacridpptids , calostre, panti de crvol, vinpocetina, Aswagandha, Eleuterococ, Ginseng, Rhodiola rosea, Poria coccos. Lecitina Forte Vigor (granulat) [lecitina especial enriquida amb cid gammalinoleic] SV VitAll Memoria {vitamines + aminocids + Centella asiatica + Ginkgo + Ginseng } SV Vitalert 4-Memoria {vitamines} SV Cerebrum {xocolatina amb vitamines, lecitina i fsfor} SV Cpsules Oligovigor Seleni SV Promotor 43 {aminocids i vitamines, de Laboratoris Calier} Brots de Blat verd recent germinat o la segona aigua d haver macerat els grans del Blat Soja germinada Gelea real Rovell dou (de gallina o doca) fresc, amb infusi de Romer Melassa dOrdi Fosfatidilserina (Solgar) Masatge crnio-enceflic: La normalitzaci dels polsos del lquid cfalo-raqudi lleva molt lestrs i millora molt la funcionalitat del SNC. Resumen: A ms del Caf, el Te i el Cacau, altres plantes augmenten suposadament la intelligncia: Melissa+Milifulla+Ginebrons+Romer+Menta piperita+ Alcaravea+Caps d Ase+Alfbrega+Marduix+Safr (mnima quantitat)+Anglica+Coriandre+Slvia Parietaria+Ginkgo biloba+Vinca minor+ Agripalma+Ar Blanc+ Trbol d Aigua+ Poliol Verd+Eleuterococ o Ginseng Siberi+Clau+Stevia rebaudiana+Escora de Taronja Amarga+ Ginseng Core+Gotu Kola (=Centella Asitica) Caf / Te Col, Nous, Alfals, Morera Blanca o Morera Negra (fruits), Parietaria (en banys per a bebs), Lotus (rel), Romer, Menta, Stachys recta, Ram (panses), Pinyons, Taronja + Pltan, Artemisia stelleriana, Bambusa sp., Dimocarpus longan, Lachnanthes tinctoria Gastrodia elata, Gentiana scabra, Litsea cubeba, Pollia japonica, Polygala sibirica, Reineckea carnea Ginseng Siberi (= Eleuterococ), Ginseng Core, Ginseng Americ, Ginseng Brahmnic Convindria: Centella Asitica + gelea real + Ginkgo biloba. A ms, part de la frmula siguiente, a prendre en infusi prolongada (una culleradeta per tassa, desprs dels menjars): Menta Piperita + Romer + Ginebrons + Milifulla + Melissa

Entre els products diettics per a fer augmentar la memria hi ha: Lecitina Forte VitAll Memoria Vitalert memoria Cerebrum (colina, fosfatidilcolina, glicerofosfat clcic, quelato magnsic, vitamines, Ferro)

Cal abstenir-se de prendre plantes amb anti-vitamina B1, com alguns Falgueres (Pteridium aquilinum). Altres solucions sn menjar germinats de blat, de soja o d'Alfals, o b beure les segones, terceres i quartes aiges de macerar grans de Blat en aigua i suc de Llimona. Altres opten per infusi de Roman amb un rovell d'ou cru. MENINGITIS: All, Ceba, Camamilla, Caps dAse, Alfbrega, pell de Magrana, Paris quadrifolia. Vegis aromaterpia.

Pot ser bacteriana o vrica. Es manifesta amb mal de cap, engarrotament del clatell, febre alta, i, molt en particular, per nistagme (oscil lacions molt rpides de la mida de les pupil les). Entre els tractaments a provar mentre no es va a l'hospital o al metge d'urgncies, estarien les cataplasmes d'argila, les compreses de Camamilla + Cantueso. Conv menjar suc de col, de Ceba o d'All, Llimona, Granada. Una planta especial contra la meningitis seria la Paris quadrifolia. Tenen de fama de mortal i intoxicant a les farmacopees espanyoles, mentre que en les xineses s'usa com desintoxicant en casos d'encefalitis. Curiosament, el que escriu aquestes lnies s titllat de hipocondrac ja que queda molt afectat per qualsevol medicament txic o pels fums txics, per de cap manera es va afectar per la decocci de la planta que va prendre en grans quantitats (fins a 50 grams de cop i fins a un sac en un mes), no notant ms que un benestar afegit i un descans cerebral amb res de malaptesa. Altres plantes contra la meningitis sn: Clerodendrum cyrtophyllum, Evdia lepta, Ficus graeffii.

Contra les encefalitis s'han recomanat la Alharma (Peganum harmala), Paris polyphylla, Rhodea japonica, Eucaliptus robusta i Chrysalthemum indicum. PARKINSON: Es manifesta generalment en les persones grans, a partir dels 60 anys, en forma de tremolors, primer a un bra, i desprs als llavis. Torpesa en una ma, al vestir-se o al pujar escales, poden ser els smptomes inicials. Desprs es caracteritza tamb amb rigidesa, especialment als canells, com a reacci al moviment passiu exercit per una segona persona. Tamb es manifesta per lentitud per comenar un nou moviment, que es fa menys ampli (lletra, expressions facials, ritme ocular de clicar els ulls, veu). A les fases finals es manifesta amb inestabilitat postural per caminar dret. La paralitzaci saccentua a lintentar comenar a caminar, al girar-se o al traspassar una porta. El coll, el tronc i les cames adopten la posici flexionada. La ment es deteriora (memria a curt termini, funci visual-espaial) noms en un 1/3 de les ocasions. Tamb al final sol haver-hi descontrol de la salivaci i de la son. Hom diu que hi predisposen algunes infeccions fortes (grip), el sida, vessaments cerebrals (atacs de feridura, edema cerebral, cops al cap), o haver passat pel quirfan (anestssia). Respirar pols de fusta o beure aigua de pou (amb pesticides) tamb pot afavorir-ho. Fora medicaments tenen un efecte promotor del Parkinson: antipsictics (haloperidoal, clorpromazina, hioridazina), antiepilptics (cid valproic), antilcera gastroduodenal (metoclopramida), antidepressius (fluoxetina). Les vies de la dopamina soriginen al mesencfal (substncia negra i formaci reticular ) i al nulci infundibular i al bulb olfactori. Pel fasccul telenceflic medial van a diverses parts del sistema lmbic (putamen, nucli caudat, nucli del estriat terminal, nucli septal terminal, nucli acumbent, nucli central de lamgdala). I del nucli septal terminal va al tubercle olfatori, al gir cingulat i a lescora frontal. I del nucli acumbent al bulb olfatori. Lrea tegmental ventral salimenta del fascicle telenceflic medial. La producci de dopamina s contrarrestada per lacci de les MAO (monoaminooxidases) que la descomponen, tot formant-se radicals lliures de H2O2. El glutati contrarresta lefecte daquests radicals lliures. Per als qui pateixen de Parkinsosn les concentracions de glutati sn molt minces. Tenen una peroxidaci lipdica molt intensa i nivells alts de ferritina o de ions de Ferro al cervell. Aromaterpia: Alfbrega, Arbre del Te, Xiprer, Clau, Espgol, Menta Piperita, Patxul, Ravensara, Roman, Slvia, Slvia Romana, Farigola (thujanol), lang-lang. Homeopatia: OMn 5CH, Atropa belladona 9 CH. Acetil-L-carnitina (500 mg pel mat) Acetil-L-carnitina-arginina cid alfa-lipoic (50 mg pel mat i pel vespre) cid nicotnic (100 mg al dia) cid R-lipoic Alfa-PSP (alfa-glicans) Alga Chlorella (5 comprimits 3 cops al dia) Bacopa monniera (3 comprimits de 500 mg al dia) Carnosina (100 mg abans de gitar-se) Citidina 5 difosfo-colina Coenzim Q10 (60 mg, per esmorzar i per sopar) Complex multivitamnic i mineral (suprapak) (8 comprimits al dia) DHEA (50 mg dia si dia no) Domplex desterol-esterolines i Lactobacils (primal defense) (3 comprimits al dia) Fabes (com aliment) Ginkgo biloba Glutati (1200 mg en injecci intravenosa) (un cop cada 2 mesos) Glutati (50 mg un cop pel mat)

Homeopatia (Ox. Manganum / cell signal enhancers (ovine): JENUV, CSE14, CSE15, CSE16) Idebenona Jiaogulan L-glutamina Magnesi (quelat) (200 mg al dia, pel mat) Melatonina (5 mg retard abans de gitar-se) Metil-cobalamina (5 mg un cop al dia) Mucuna prurines (com aliment) N-acetil-cistena N-acetil-tirosina NADH (10 mg pel mat) Octacosanol (5 mg un cop per esmorzar i un cop per sopar) Olis rics en omega-3 i omega-6 (Udos Choice) (una culleradeta pel vespre) Picnogenol (del ram, 200 mg pel mat i pel vespre) Pregnenolona (50 mg un cop al dia) Rhodiola rosea Rhododendron caucasicum SAMe (200 mg 2 cops al dia) Sangre de Drago (10 gotes 3 cops al dia) Teanina + GABA (100 + 200 mg) (un cop al migdia) Treonina (500 mg al vespre) Triptfan Vinpocetina Vitamina A (25.000 UI) + vitamina D (1500 mg) 1 cop per esmorzar Vitamina B6 (5 mg al dia) Vitamina C (1500 mg a mig mati i a mitja tarda) Vitamina E (1000 mg 3 cops al dia) Zinc (quelat) (200 mg al vespre)

s una parlisi agitant amb moviments extrapiramidals, normalment afectant al coll i esquena. Comporta malaptesa de moviments, tremolors en braos i cames, i en algunes variants, paralitzacions similars a crisis epilptiques afectant el cor (Parkinson blanc). El tractament mdic es fa necessari, per cal preveure d'una banda els edictes de les autoritats sanitries prohibint un medicament que potser en el nostre cas particular no doni els efectes secundaris temuts, i de l'altra cal tenir en compte els efectes secundaris nocius de els medicaments recomanats per aquestes mateixes autoritats. Entre les drogues antiparkinsonianes dominen els derivats de la L-dopamina (carbidopa, droxidopa, levodopa) per hi ha altres (amantidina, benserazida, bietanautina, biperidn, bromocriptina, budipina, dexetimida, dietazina, etopropazina, etilbenzidramina, lazabemida, mofegilina, perglido, piroheptina , pramipexol, piridinol, prodipina, ropinirol, selegilina, talipexol, tergrido, trihexifenidil-ClH). En general, encara que alleugen els smptomes acceleren la malaltia. El tractament natural preventiu ms suau s homeoptic a base de Oxidum Manganum (OMN a la 6 CH) o tamb de Corydalis cava o Populus tremula. El ms fort s a fora de prendre arran de Belladona bullida en vinagre. Desprs d'al lucinar durant una setmana (si es resisteix) sobrev la curaci. Altres tractaments perillosos serien a base de Beleo, Cicuta, Alharma, estramoni o Brugmansia. Ms suau seria amb Hierbamora (Solanum nigrum), Imperatoria ostruthium. Stachys recta o Banisteria caapi. Les hiptesis psicolgiques culpabilizantes, tant de moda ara, asseguren que el Parkinson s'origina per la por a perdre el control. A part d'aix, de vegades es desencadena just desprs d'una operaci amb anestsia o d'un accident amb traumatisme cranial. A Cuba s'empelta al cerebel danyat pel Parkinson un tros de teixit cerebral de fetus hum, amb millora notable. L'operaci s il legal en els altres pasos, on s'opta ms aviat per la implantaci d'un xip electrnic estimulant per al cerebel, des de dins d'ell. POLIOMIELITIS: Alfbrega, Clau, Camamilla, Gelsemium, Forsythia, Pittosporum tobira, Pita, Magnlia. La vacunaci mundial ha acabat amb els casos de poliomielitis nous, encara que alguns culpabilitzen la vacuna de possibles infeccions amb VIH. Quan apareixia la malaltia es deia que banys amb aigua de mar molt calent, i fins i tot conservar la calor a les cames amb pedres (cdols) podia fer remetre. Altres possibles remeis serien les llavors de Magnlia (1-2 al dia), rizoma d'Agave, o b arrels de Pittosporum tobira (amb precauci). Els antivrics continguts si ms no en l'ltima planta, com en els jardins, s'activen ms amb els raigs UV. Altres

antivrics generals a provar serien la Alharma, la Ayahuasca (perillosa) i la Camamilla Dola. O altres ms especfics com: Forsythia suspesa, Gelsemium semprevirsn, Milletta dielsiana.

PSICOSIS: Aquilegia vulgaris Ayaguasca (ritual molt perills) Boldo Fenigrec (germinat) Galanthus nivalis Jurema (Banisteriopsis caapi + Mimosa hostilis) Saxifraga vayredana Blat (germinat) Vitex agnuscastus Nicotinamida Neroli AE

Salvia AE Piritinol (derivat sulfurat de la vit. B6 : 2 piridoxinasulfur) Treonina + triptofan+ lisina + inositol + cid glutmic + vitamines B + Magnesi + vitamina C + IK Garum armoricum

Hi ha una elevada concentraci de neurotransmissors tant del grup alfa com beta, almenys en les fases eufriques o d'excitaci. Hi ha inconscincia del dolor que s'ocasiona en altres. s la bogeria que afecta el contacte amb la realitat, al mateix temps que no es t conscincia del inadequat del pensament, percepci o raciocini. Les emocions sn fortes i variables d'una manera anormal i desordenat, hi ha confusi, extrema excitaci, autoenganys forts, al lucinacions. Es pot classificar en categories com les segents: 1. Bipolar, afectiva o manac-depressiva: estats que passen de l'eufria exagerada a la depressi profunda en qesti d'uns dies o hores. D'una gran autoestima es passa a la inrcia i manca d'autoestima i intents de sucidi. Sembla un carcter congnit, i sol aparixer cap als 15 anys 22 anys d'edat. O b hi ha ansietat i tensi continuada, o b hi ha setmanes d'eufria i setmanes de depressi, o b hi ha estats d'eufria o de depressi que no s'ajusten a les circumstncies. Mdicament se sol tractar amb benzodiazepines durant la fase d'eufria, i sals de liti per intentar entrar a la fase depressiva. 2. Alcohlica o de Wernicke-Korsakoff: prdua de neurones en cervell i medul la espinal, segurament per falta de vitamina B1, per desnutrici i alcoholisme. A la variant Korsakoff, la persona inventa faules molt crebles per substituir la manca de memria. Hi ha doble visi, incoordinaci del moviment dels ulls, manca de coordinaci en els moviments del caminar, tremolors, parlisi facial, manca de sensibilitat en mans i peus, parla confusa i de to baix, manca del poder d'abstracci, vertigen, hipotrmia, caquxia, taquicrdia, prdua permanent de memria, insomni. L'aportaci de vitamines del grup B repara els problemes de coordinaci de moviments, per no el de manca de memria. 3. Paranoide: tendncia sense suport lgic a veure els altres com una amenaa o humiliaci, amb falta de perspectiva per reconixer els propis sentiments. Comencen gaireb sempre afirmant que el presentador de les notcies de la Televisi els est mirant particularment a ells perqu li vol mal. Els falta sentit de l'humor, se senten rpidament insultats, amb hostilitat cap als altres, amb els que no sn capaos de col laborar perqu temen sempre ser explotats per ells. Sempre sospiten i mai confien, per moltes garanties que els donin d'anys d'experincies favorables. No perden el contacte amb la realitat. Tendeixen a allarse de la societat per sistema. 4. Esquizofrnica: (vegeu en esquizofrnia) 5. Senil: irreversible, degenerativa (prdua de llenguatge, de memria, de percepci de l'espai / temps, de la conducta emocional, de la personalitat, de les capacitats cognitives, etc.). Sol haver confusi en el reconeixement de familiars, manca del cicle de son normal, incapacitat per vestir una mateixa, etc.). Pot dominar un temperament pacfic, o irritable, ansis, violent. A la variant anomenada Alzheimer, el cervell perd massa, de 1.400-400 g. Normalment es requereix hospitalitzaci i tractament amb antipsictics, encara que es pot provar alguna deles plantes segents: Rubus moluccanus, Rubus rosaefolius, Sauzgatillo, Saxifraga vayredae, Narcissus, Galanthus nivalis, Aquilegia vulgaris, Kawa-Kawa , cura de Ayahuasca & Virola. Boldina (del Boldo).

RBIA: Encara que la etiologia sigui exgena (per mossegada d'animal rabis), les toxines afecten especialment el sistema nervis. A ms de la hidrofbia (nom pel qual es coneix tamb a aquesta malaltia intoxicant vrica) hi ha smptomes d'afectaci nerviosa, manca d'agilitat, engarrotament especialment de les mandbules, febre i no sempre "rbia" en sentit literal. Normalment, es recorre al srum Pasteur antirbico. Quan no l'havia, en algun cas havia tingut xit el romiatge a alguna capella de Sant Francesc (Pere) d'Asss. A Rssia s'usa l'escora de l'arrel de la Euphorbia cyparissias (espcie tamb com a la muntanya calcria espanyola poc elevada (600-1.200 m snm). Es recullen les arrels o b en el pleniluni de maig o al de setembre. Es mengen uns 4 g d'arrel ja seca amb sucre, o b fins que apareguin nusees, febre i adormiment. la primera dosi en dej, la segona sis hores desprs i la tercera l'endem en dej tamb. pot utilitzar la planta com preventiva, a cada canvi de lluna. Altres plantes contra la hidrofbia sn:Ruda, Cachurrera Menor (Xanthium spinosum), Escaramujos (Rosa canina), Cornus sanguinea, Vincetoxicum hirundinaria, Phyllostachis nigra (rels) seg (deixat en maceraci en un got de fusta durant una nit). tinctorea, Ipomoea dasysperma, Lagerstroemia Acacia farnesiana, Achyranthes aspera, Adiantum dasysperma, Lagerstroemia parviflora, Ocimum concinnum, Adiantum lunulatum, Alisma canum, Ocimum micranthum, Ocimum sanctum, gramineum, Alisma plantago, Anagallis arvensis, Panicum antidotale, Petiveria alliacea, Andrographis paniculata, Antidesma diandrum, Polygonatum odoratum, Polygonum cuspidatum, Asclepias curassavica, Bouvardia ternifolia, Sapium indicum, Scutellaria laterifolia, Senecio Calotropis gigantea, Carissa carandas, Casearia canicida, Stegnosperma halimifolium, tomentosa, Cassia laevigata, Cercis chinensis, Stegnosperma watsonii, Tulipa edulis, Urena Cissampelos pareira, Costus speciosus, Croton repanda, Vitex peduncularis, Woodfordia oblongifolius, Datura metel, Dioscorea hispida, fruticosa, Xanthium spinosum, Xanthium Dregea volbilis, Echinacea purpurea, Fraxinus strumarium, Zingiber officinale, mexicana, Glossogyne pinnatifida, Heteropogon contortus, Holarrhena antidysenterica, Indigofera

SOMNOLNCIA: (per combatrela): Te Verd Gunpowder, Poliol Verd, Menta Pperita, Asperula Olorosa (infusi estrictssima, sense bullir ni mig segon), Nou de Kola, Caf, Guaran, Hierba Mate, Centella asitica. Tothom sap que el Caf ens treu la son, encara que no a tots la tregui. Una barreja d'herbes tamb pot fer-ho, encara que en menor grau: Te + Poliol/Menta + Menta Piperita + Camamilla + Asperula olorosa + Nou de Kola Per la barreja no ha de bullir ni mig segon, ja que almenys per a la Asprula deixaria de ser enervant i es tornaria sedant. Altres plantes tpiques tniques estimulants a utilitzar per combatre el somni sn: Nou de Kola, Guaran, Herba Mate, Centella Asitica (= Gotu Kola) Altres estimulants ms perillosos que ens deixarien insomnes per nerviosos sn: Khat, Betel, Nou de Areca, Jusquiam Blanc, Belladona, Estramoni, Efedra (les flors sn molt perilloses) Olorar olis essencial deEspgol, amb amoniac, pot ajudar a mantenir-nos desperts tamb.

TABAQUISME (PER DEIXAR DE FUMAR): Lobelia inflata, Ceba, resina dAvet, extracte de Regalssia, Trfola, arrel de Malv. El Tabac, en el llenguatge simblic de les plantes, equival a "dificultats venudes". S'usava ritualment per combatre l'estrs, abans dels mini-parlaments indi-americans. La principal substncia addictiva s la nicotina. Alenteix la transmissi de l'impuls nervis al llarg de l'ax. L'addicci crea deformacions cerebrals similars a les d'altres substncies titllades de molt perilloses. El alentiment del corrent nervis passa tamb desprs de la fase d'eufria, quan un se sent satisfet per un treball ben fet i t la sensaci d'haver triomfat. Fumar equival doncs a guanyar la corona de llorer sense necessitat de competir. Els cigarrets es preparen mitjanant maceraci en melassa o almvar del tabac cru. Desprs d'aquesta fermentaci, ve el rentat. Es desprn aix de gran part de la nicotina. S'afegeix Titani perqu faci fum blanc. A ms de l'amonac, s probable que s'afegeixin perfums especialment estudiats perqu creuen addici, i qui sap qu substncies ms.

Els hbits mentals ms de ser bons o dolents demostren poca intel ligncia. La veritable manifestaci de la intel ligncia s la creativa. Els hbits sn una mera prolongaci del passat. Un hauria tancar una setmana si mateix per estudiar i veure quins hbits t. I desprendre-se'n. Si els hbits no procurar plaer, no els haurem adquirit. Per una cosa s el plaer, i una altra la intel ligncia que no es repeteix una i altra vegada, sin que es renova a cada moment. El plaer de fumar consisteix en tenir la sensaci d'haver superat les dificultats i, per tant, d'estar tranquil i satisfet. A ms, socialment, ajuda a comunicarse amb els que volen tenir aquesta mateixa sensaci. Potser siguin dolents perdedors. La dependncia fisiolgica depn de les cl lules renals i heptiques, principalment. En deixar de fumar, pot pujar el nivell de glucosa en sang, i potser ha retenci de lquids, restrenyiment, i fins que es formin clculs a la vescula biliar. La dependncia psicolgica s ms complexa, i pot ser mnima o tremenda, depenent del sistema de neurotransmissors, quantitativament variable segons l'individu. Remeis diettics: Mixtract Detox-31 Antitabac [extractess d Eucaliptous + Tusslag + Lobelia] Vitalert 8 - Fumadors [comprimits de vitamines] Tisana Instantnea Kalm-2 [granulat amb extracte sec de Tilla + flor de Taronger + Melissa + Maria-Lusa + Menta +Manzanilla] Pastilles de Regalssia Comprimids d Acerola Algues Wakame Cacau de glans Vigor Xarop Bilixir Xarop Diurixir Alls Caldo antioxidant depuratiu de Ceba + Porros + All + Escarola + Api Remeis amb herbes: Sassafrs [poqussima quantitat, com 10 miligramos](bullit amb llet, com a antdot de la nicotina) Ligustrum vulgare (com a revulsiu, glopejat) Malvav (com a pectoral) Regalssia (com apectoral) Eupatorium purpureum (com a depuratiu especfic del Tabaco) Anemone pulsatilla (homeopatia) (com a sedant) Escora d Alzina (com a antdot de la nicotina) Flor de Pi (com a pectoral) Trifolium pratense (xupant les tiges)

Altres remeis contra el tabaquisme: Nitrat de Plata, diluit a 1N: una gota en el paper de la cigarreta, com a revulsiu Aurculo-terapia en el lbul inferior

REFERNCIES GENERALS (SISTEMA NERVIS)

http://www.ars-grin.gov/duke (base de dades fitoterapia bioqumica i tradicional) http://www.mind-surf.net/drogas/ (psicoactius) http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Curiosid/Rc-51.htm (l amor) http://www.netriceuticals.com (suplements diettics i explicacions bioqumiques als EEUU) http://www.ceri.com (Alzheimer) http://www.benbest.com/science/anatmind/anatmd1.html (explicacions de Ben Best sobre lanatomia i fisiologia del sistema nervis)

http://www.morphonix.com/software/education/science/brain/game/brai narium/brainarium_glossary.html (vocabulari general) http://www.morphonix.com/software/education/science/brain/game/spec imens/specimens.html (IMATGES ENCEFAL) http://www.morphonix.com/software/education/science/brain/game/spec imens/hippocampus.gif (hippocampus) http://mail.biocfarm.unibo.it/aunsnc/3dobjcl.html (putamen) http://mail.biocfarm.unibo.it/aunsnc/Default.htm (sistema nervis) http://www2.uol.com.br/cienciahoje/chdia/n273.htm (mesencefal) http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/esp_imagepages/1923 9.htm (hipotlem) http://www.med.ufro.cl/recursos/neuroanatomia/cdneuro/Images/Putamen%20talamo%20cuerpo%20amigdaliano.htm (tlem, nucli caudal, putamen, cos amigdal) http://www.med.ufro.cl/recursos/neuroanatomia/ (anatomia enceflica) http://members.aol.com/Rss51540/brain.html (encfal, intelligncia) http://escuela.med.puc.cl/paginas/Cursos/primero/neuroanatomia/Cursoe nlinea/atlas/atlas.html (curs anatomia sistema nervis) http://www.parkinsonstissuebank.org.uk/ (Parkinson)