> rgan dexpressi de les CGT de Catalunya i de Balears 8a. poca Novembre 2012 nm.

nm. 144 0,50 euros www.cgtcatalunya.cat

Catalunya
www.cgtbalears.org

No deixem que el capitalisme arruni les nostres vides!

Dipsit legal: B 36.887-1992

> rgan dexpressi de les CGT de Balears i Catalunya nm. 144 Novembre 2012

0,50 euros www.cgtbalears.org www.cgtcatalunya.cat

No deixem que el capitalisme arruni les nostres vides!

Dipsit Legal: PM 1.177-2005

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > ON ENS TROBEM?

CONFEDERACI GENERAL DEL TREBALL (CGT) DE LES ILLES BALEARS
Cam de Son Rapinya, s/n - Centre Los Almendros, 2n 07013 Palma de Mallorca Tel. 971 791 447 -Fax. 971 783 016 lesilles@cgtbalears.org Delegaci Menorca Plaa de la Llibertat, 5 07760 Ciutadella Tel. 971 386 670 -Tel. 666 087 592 menorca@cgt-balears.org

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMIT CONFEDERAL DE LA CGT DE CATALUNYA

Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona spccc@cgt.es Tel. 933103362. Fax 933107110

FEDERACIONS SECTORIALS
Federaci Metallrgica de Catalunya (FEMEC) Federaci de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crdit Federaci Catalana dIndstries Qumiques (FECIQ) Federaci de Sanitat Federaci dEnsenyament de Catalunya (FEC) Federaci dAdministraci Pblica (FAPC) Via Laietana 18, 9 - 08003 Bcn Tel. 933103362. Fax 933107110

Lxit de la vaga general del 14N ens marca el cam a seguir

P
er a la CGT, la vaga general del 14N ha estat un xit inqestionable com a vaga general, laboral, social, de consum i ciutadana, cobrint totes les perspectives previstes. Duna banda, el 14N ha estat una vaga general laboral molt important ats que milions de treballadors i treballadores lhan secundat, podent parlarse dun seguiment proper al 90% en els principals sectors industrials, automoci, petroqumiques, transports per terra, mar i aire, telecomunicacions, construcci, serveis pblics, educaci, sanitat, televisions,... Aix mateix, la vaga general del 14 N ha estat un xit des del punt de vaga de consum, havent tancat un percentatge proper al 60% del petit comer i la poblaci majoritriament no ha acudit als comeros i botigues, demostrant que seguim tenint dignitat. La vaga general del 14N tamb ha estat un xit com vaga social a nivell de presncia en el carrer, les manifestacions que es van celebrar al llarg de tot lestat espanyol ha estat molt majoritries integrant a la majoria de la poblaci que ha fet vaga i a qui no han pogut fer-la per estar sense treball, ser pensionista, estar desnonat, ser jove sense expectatives ni futur o per la comprensible por a represlies de lempresariat i els seus directius. Lassistncia en les manifestacions convocades va ser massiva i deixava clar, sense cap tipus de dubte, que el poble est en el carrer rebutjant les poltiques de reformes, de retallades, dajustament, de pagament del deute, les poltiques antisocials de falta de llibertats, les poltiques repressives i autoritries. La vaga general del 14 N ha estat tamb una jornada europea a lhaver-se convocat vaga general amb xit a Portugal, Grcia, Itlia, Blgica, Malta, Xipre i jornada de mobilitzacions en la prctica totalitat de pasos dEuropa, donant un primer pas en el procs de mobilitzaci coordinada internacionalista. Des de la CGT volem denunciar la criminalitzaci que el Govern del PP i els go-

Editorial

FEDERACIONS COMARCALS
Anoia Carrer Clavells 11 - 08700 Igualada Tel./fax 938042985 cgtanoia@yahoo.es Baix Camp/Priorat Raval de Sta. Anna 13, 2n, 43201 Reus baixc-p@cgtcatalunya.cat Tel. 977340883. Fax 977128041 Baix Llobregat Cra. Esplugues, 46 - 08940 Cornell cgtbaixll@cgtcatalunya.cat Tel. 933779163. Fax 933777551 Comer, 5. 08840 Viladecans cgt.viladecans@yahoo.es Tel./fax 93 659 08 14 Baix Peneds Nord, 11-13, 3r, 43700 El Vendrell Tel. i fax 977660932 cgt.baix.penedes@gmail.com Barcelons Nord Alfons XII, 109. 08912 Badalona cgt_bn@yahoo.es, tel. i fax 933831803 Garraf-Peneds Lepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltr - cgtvng@cgtcatalunya.cat Tel. i fax 938934261 Maresme Uni 38 baixos, 08302 Matar maresme.cgt@gmail.com Tel. i fax 937909034 Valls Oriental Francesc Maci, 51 08100 Mollet cgt.mollet.vo@gmail.com Tel. 935931545. Fax 935793173

FEDERACIONS INTERCOMARCALS
Girona Av. Sant Narcs 28, ent. 2a 17005 Girona cgt_gir@cgtcatalunya.cat Tel. 972231034. Fax 972231219 Ponent Av. Catalunya, 2, 8 25002 Lleida lleida@cgtcatalunya.cat Tel. 973275357. Fax 973271630 Camp de Tarragona Plaa Imperial Tarraco, nm. 1 Edifici 2, 3a Planta, 43005 Tarragona cgttarragona@cgt.es Tel. 977242580 i fax 977241528

FEDERACIONS LOCALS
Barcelona Via Laietana, 18, 9 - 08003 Barcelona flbcn@cgtbarcelona.org Tel. 933103362. Fax 933107080 Berga Bal 4, 08600 sad@cgtberga.org Tel. 938216747 Manresa Circumvallaci 77, 2n - 08240 Manresa manre@cgtcatalunya.cat Tel. 938747260. Fax 938747559 Rub Colom, 3-5, 08191 Rub, cgtrubi@ gmail.com Tel. i fax 93 588 17 96 Sabadell Rosell 10, 08207 Sabadell cgtsabadell@hotmail.com Tel. i fax 93 745 01 97 Terrassa Ramon Llull, 130-136, 08224 Terrassa cgtterrassafl@gmail.com Tel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04 Castellar del Valls Pedrissos, 9 bis, 08211 Castellar del Valls cgt.castellar-v@terra.es, Tel./fax 93 714 21 21 Sallent Clos, 5, 08650 Sallent sallent@cgtcatalunya.cat Tel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61 Sort Pl. Major 5, 25560, Sort pilumcgt@gmail.com

verns autonmics van fer dels piquets informatius, de les organitzacions sindicals i socials, mandatant a la policia perqu provoqus impunement a les i els treballadors, detinint i actuant violentament contra les i els manifestants o els reporters grfics, acorralant fins i tot a les prpies seus dels sindicats de la CGT com va succer a Valncia, Sevilla i Madrid. Tamb cal destacar la violencia policial produda en diverses manifestacions, provocant desenes de ferits i detinguts. La CGT advertim al(s) Govern(s) que no pot jugar amb el poble, que no pot riures de les seves necessitats com persones, trepitjant els seus drets, perqu aquest poble sabr defensar-se de qui lhumilia i sabr reconquistar el que li han arravassat. Per a la CGT, aquesta vaga s un pas ms en pro de la mobilitzaci permanent pel canvi de model econmic, social, poltic i mediambiental. Desprs del 14N, la lluita

seguir per ja estem millor preparats, i seguirem treballant colze a colze amb el

sindicalisme combatiu i els moviments socials.

Agurrelj

Edici del Collectiu La Tramuntana: Joan Rosich, Pau Juvill, Joan Anton T, Jose Cabrejas, Mireia Bordonada, Ddac Salau, Josep Estivilli, Xavi Roijals, Jordi Mart, Josep Torres, Txema Bofill, Paco Martn, Moiss Rial i Laura Rosich. Collaboradors: Pepe Berlanga, Vicent Martnez, Toni lvarez, Pep Cara, Ferran Aisa, Miquel-Ddac Piero, Jaume Fortuo, Carls Jov, Agurrelj, Joan Canyelles Amengual, Emili Cortavitarte, Lamo en Pep des Vivero i les federacions i seccions sindicals de CGT. Tirada: 13.000 exemplars. Redacci i subscripcions a Catalunya: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977340883. Collaboracions: catalunyacgt@cgtcatalunya.cat, com-cgt-cat@cgtcatalunya.cat Redacci i subscripci a Balears: Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971791447. Collaboracions: comunicacio@cgt-balears.org Web revista: www.revistacatalunya.cat. No compartim necessriament les opinions signades de collaboradores i collaboradors.

Lexistncia i la continuItat del grup em sembla important, sobretot en un pas tan marginat i miserable com el nostre

Joan Guinjoan

Drets dels subscriptors: Dacord amb la Llei Orgnica 15/1999 de Protecci de Dades de carcter personal la CGT informa: a) Les dades personals, nom i adrea dels subscriptors i subscriptores sn incorporades a un fitxer automatitzat degudament notificat davant lAgncia de Protecci de Dades, el titulars respectius dels quals sn el Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya i la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears i la seva nica finalitat s lenviament daquesta publicaci. b) Aquesta base de dades est sotmesa a les mesures de seguretat necessries per tal de garantir la seguretat i confidencialitat en el tractament de les dades de carcter personal. c) Tot/a subscriptor/a podr exercir el seus drets daccs, rectificaci, cancellaci i oposici al tractament de les seves dades personals mitjanant comunicaci remesa al Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya, al correu electrnic s-org@cgtcatalunya.cat o b a Via Laietana 18, 9 de Barcelona; i a la Secretaria de Comunicaci de la CGT de les Balears a Cam Son Rapinya s/n, Centre Los Almendros 2n, 07013 Palma. Tel. 971 791 447. comunicacio@cgt-balears.org
Tots els continguts daquesta revista estan sota una llicncia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar pblicament lobra amb les condicions segents: - Reconeixement. Heu de reconixer els crdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador. - No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. - Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada daquesta obra. Quan reutilitzeu o distribuu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicncia de lobra. Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el perms del titular dels drets dautor. Els drets derivats dusos legtims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per lanterior. Ms informaci a http://cat.creativecommons.org/

Novembre de 2012

REPORTATGE

Les dones estem especialment afectades pels danys que el capitalisme genera en la societat, perqu el patriarcat s un pilar bsic que sost el model social dexplotaci

Amb la crisi saccentuen les problemtiques de les persones

La crisi econmica t rostre femen

Elena Idoate

Dona, crisi i mercat de treball

supera la femenina, quan la situaci estructural ha estat tradicionalment inversa. Com que sn ms aviat els homes els que es queden sense feina, aparentment semblaria que hi ha un canvi de rols de gnere i que sn ells qui retornen a la llar. Per en realitat, no hi ha aquest impuls de canvi. Es tracta duna qesti sectorial: lepicentre de la crisi ha estat lensorrament de la construcci, i tamb ha sortit molt tocada la indstria, ambds sectors molt masculinitzats. El 85% dels llocs de treball perduts amb la crisi eren masculins, i aproximadament la meitat eren de la construcci i un ter de la indstria. Per a la supervivncia familiar, dones que estaven inactives han tornat a treballar fora de casa, per no ocupant els llocs dels marits o fills, sin a treballs molt ms precaris. Tot i aix, les dones continuen tenint una taxa superior dinactivitat i sha frenat a la meitat el ritme dincrement de lactivitat femenina. Al mateix temps, els canvis en la legislaci, que donen una gran capacitat a lempresari per canviar la jornada laboral i els horaris, amenacen la participaci laboral de les dones: quan la feina i tenir cura de la canalla i la gent gran sn incompatibles, generalment no es dna aquest canvi de rols.

l capitalisme est aprofitant la crisi per atacar frontalment les condicions de vida de les classes populars i agredir els drets de les dones. El nostre sistema de protecci social dna un pes molt important a les prestacions contributives, i moltes dones en queden fora. La crisi econmica ha suposat una aturada en sec daquells mecanismes que havien perms el creixement del capital: la bombolla immobiliria, les finances desenfrenades, la precaritzaci del treball i dels salaris, etc. Els xits econmics de leconomia capitalista comporten un fracs estrepits a nivell social. La mercaderia ha guanyat ms espai en la societat i shan fet molts beneficis, principalment especulatius, per la desigualtat i la pobresa han esdevingut aclaparadores i la vida quotidiana de la majoria de la poblaci, molt ms difcil. Totes les problemtiques, algunes delles invisibles, tenen un rostre femen, com la feminitzaci de la pobresa o la crisi de les cures. Temes que requeririen un desenvolupament ampli. Les dones estem especialment afectades pels danys que el capitalisme genera en la societat, perqu el patriarcat s un pilar bsic que sost aquest model social dexplotaci i polaritzaci. Per aix, la crisi est tenint una cara especialment cruenta per a les dones. A ms a ms, lestratgia marcada des duna classe dominant enfortida est destruint unes estructures socials, aconseguides amb molts anys de lluita, que protegeixen les condicions de vida de les classes populars, de les quals les dones som ms dependents. Limpacte que la crisi econmica est tenint en les dones es pot apreciar des de diferents mbits, que se superposen i ens afecten des de diferents vessants.

Poltiques decantades cap al capital

Una altra esfera s la protecci social, que ocupa un lloc important en les condicions de vida de les classes populars. Amb les retallades veiem que, actualment, les poltiques pbliques estan absolutament decantades cap als interessos del capital. Les principals perjudicades per les retallades socials som les dones. Duna banda, perqu els collectius laborals dels serveis pblics i socials estan altament feminitzats. I de laltra, perqu en som les principals usuries. Per exemple, el 67% de les persones beneficiries de la Llei de Dependncia eren dones, perqu vivim ms anys, i el 45% de la despesa es destinava a les treballadores familiars, majoritriament dones, perqu ens encarreguem de la cura de la gent gran. La taxa de pobresa femenina s ms alta, amb la qual cosa demanem ms ajuts. Tamb hem de tenir en compte el biaix de gnere que t el nostre sistema de protecci social, perqu dna un pes molt important a les

prestacions contributives -pensions i atur- i depenen de les cotitzacions. Les dones generalment tenim prestacions de menor quantia, b perqu hem cotitzat menys temps i per menys diners o b perqu adquirim el dret a les prestacions per altres vies indirectes, com ara les pensions de vidutat i els subsidis.

La destrucci de feina
Una de les esferes: la producci mercantil. Laspecte ms destacat a casa nostra s lelevadssima destrucci de llocs de feina, que sn els que aporten els recursos monetaris a les llars. Sha donat molta rellevncia al fet que latur impacta ms entre els homes que les dones. A Catalunya, la taxa datur masculina
Novembre de 2012

mbit privat i treball no remunerat

Lesfera domstica roman en lmbit privat de les persones i s invisible de portes enfora. En la societat capitalista i patriarcal, gran part de les necessitats de reproducci social es cobreix en lmbit domstic. Sindividualitzen les necessitats, mancances i problemes de les persones, tot i que la naturalesa daquests

siguin comuns: afecten tothom, i soriginen en una estructura social que supera els individus. Sassigna a la famlia patriarcal tot tipus de tasques domstiques, i la dona s lencarregada de realitzar tot aquest treball de manera no remunerada i sense una consideraci socialitzant, perqu es fa en lmbit privat. Amb la crisi, saccentuen les problemtiques de les persones, i requerim moltssima ms ajuda, que continua fent la dona en el marc de la famlia patriarcal. Malgrat que les dones shagin incorporat al mn laboral i molts homes, o b estiguin ms a casa perqu no tenen feina, o b hagin assumit tasques domstiques, ha augmentat molt poc la dedicaci masculina a feines no mercantils. En canvi, shan incrementat molt les tasques de les dones per als membres de la seva famlia, i fins i tot

daltres. El treball domstic femen est cobrint bona part de tot all que sobtenia a lesfera mercantil, abans de la reducci dingressos salarials, i al sector pblic, abans de les retallades. Les dones estan suportant el pes de lajustament. El conjunt delements que estan provocant un atac frontal als drets de les dones i als avenos de la lluita feminista no sacaben aqu. Per amb tot aix nhi ha prou per afirmar que, amb la crisi, el capitalisme est atacant durament les condicions de vida de les classes populars, i ho fa aplicant les estructures patriarcals, de vegades fent-les ms agressives, i en altres casos, les reinventa. * Article dElena Idoate, del seminari deconomia crtica Taifa, publicat al nm. 124 de la revista Carrer de la FAVB
3

REPORTATGE
Dona i Mercat Laboral: com ens afecten la crisi i les retallades?
Isabel Prez Ortega, Secretaria de la Dona Comit Confederal de la CGT

un clar indicador de les desigualtats de gnere que segueixen existint, en considerar les dones com a propietat de lhome, sense drets, sense veu.

s del 15% de dones cobren menys del SMI - congelat- davant un 5,6% dhomes. La pujada de lIRPF penalitza aquestes rendes baixes (uns 25 ms anuals per salaris inferiors a 1000 ). La congelaci de les pensions incideix en un 44% de vdues enfront dun 12% de vidus. A ms, estan les retallades assistencials i de drets, el tancament de centres dacollida a maltractades, Les dones histricament suportem taxes ms altes datur i ocupaci precria que els homes. Tot a causa de la societat masclista i patriarcal en qu vivim. Amb laprovaci de lacord entre sindicats i empresaris del II Acord per a locupaci i la negociaci collectiva 2012, 2013, 2014, es feia un pas ms en la precaritzaci del treball, aprovant la conversi de contractes de temps complet a temps parcial, si lempresa ho necessita, basant-se en criteris organitzatius, econmics o de producci. A qui creiem que afectar ms aquesta mesura, als homes o a les dones? Es preveu una tornada als esquemes tradicionals, dels que sembla que anava sortint a poc a poc, la dona treballant a temps parcial, compaginant amb les tasques domstiques o de cures. Les retallades assistencials, b per congelaci de la taxa de reposici en el sector pblic, b per falta de subvencions a les associacions que fan la feina que shauria de prestar des de ladministraci, sn un altre punt important de precarietat que afectar directament a les dones: les retallades en dependncia, en ajuda a domicili, en escoles infantils, en menjadors escolars Tot aix repercuteix negativament en els interessos de les dones, ja que sn les que en ltim terme deixaran els seus treballs o a reduir les seves jornades o acceptar treballs precaris per poder compaginar amb les cures. Altres retalls importants que ens

Prioritats i estratgies de CGT per millorar la situaci de les dones

Des de la CGT i a travs de la Secretaria de la Dona simpulsen campanyes transversals a tot el sindicat sobre igualtat, llenguatge no sexista i contra la violncia de gnere. Fem campanyes per als dies clau per a les dones en qu reivindiquem igualtat com a treballadores i com a dones, el 8 de mar i el 25 de novembre, contra la violncia masclista i patriarcal, campanyes que es realitzen a nivell estatal i de cara a tota la societat, participant en diferents plataformes i coordinadores, i tamb en solitari. Les nostres propostes i sobre el que treballem homes i dones de la CGT sn: * A les empreses, negociaci de plans digualtat, aportant idees i mesures reals i que poden realitzar (una altra cosa s que siguin acceptades per lempresa) per a la igualtat efectiva entre homes i dones. * Conscienciar en els nostres treballs, tant a treballadors com a empresries de la necessitat de posar la vida al centre, la cura que les persones necessitem donar i rebre. * Al carrer, reivindicant la igualtat i lluitant contra locupaci submergida com pot ser en el sector de treballadores de la llar. * Reivindicaci de drets fonamentals per a les dones: llibertat per decidir sobre el nostre cos, dret a lavortament lliure i gratut, lluita contra la violncia masclista i patriarcal, dret a una orientaci sexual lliure i sense discriminaci de cap tipus. I tot aix des de lautonomia que com CGT tenim de cap poder estatal, sense subvencions per als nostres projectes i amb la militncia com a principal factor hum.

afecten: el tancament de centres dassistncia a dones vctimes de violncia de gnere, la suspensi dels concerts amb les clniques privades que realitzen les interrupcions voluntries de lembars que no es volen fer en hospitals pblics Des de lestat i les organitzacions sindicals institucionals no sha fet res per impulsar la conciliaci ni la igualtat. Com a exemples tenim la manca dinformes dimpacte de gnere (obligatoris per la Llei digualtat) de les diferents lleis i reformes aprovades i la suspensi del perms de paternitat de quatre setmanes que hauria dhaver entrat en vigor aquest any. I com a guinda, la congelaci del salari mnim. El desvergonyiment no t lmits, quan el van aprovar deien des del govern que a penes afectaria unes 100.000 persones. Noms com a treballadores de la llar hi ha unes 700.000 persones, ms del 90% dones, que el salari es regeix pel SMI. Segons lltima enquesta dEstructura Salarial (2010), hi ha ms dun 15% de dones que cobren menys del SMI davant un 5,6% dhomes. I si sumem a aix la pujada de lIRPF,

que penalitza a les rendes baixes (uns 25 ms anuals per salaris inferiors a 1000 ) i afegim la congelaci de les pensions (hi ha un 44% de vdues enfront dun 12% de vidus), tenim la immensa sort de ser les guanyadores del concurs precaritzi seva vida a travs de la legalitat. Concloent, el panorama amb qu ens trobem obliga a crear obligats vincles de dependncia, de la dona amb lhome, reduint la seva autonomia, independncia, arribant a un estatus similar al model tradicional familiar, patriarcal, de submissi, i en moltes ocasions de violncia vers les dones

Situaci de la lluita per la igualtat entre homes i dones a lestat espanyol

Les poltiques digualtat no han avanat prou feines des que es va aprovar la Llei dIgualtat lany 2007. Les empreses de ms de 250 treballadors, majoritriament, negocien plans

digualtat perqu s obligatori que ho facin, per els buiden de contingut i desprs, no es compleixen. En molts casos, ni tan sols sarriba a constituir la Comissi dIgualtat a lempresa. Aquesta crisi ha estat un moment magnfic per haver fet bones poltiques de repartiment, tant de treball com de riquesa, igualitriament. Per no lhan sabut aprofitar. En el llibre Desiguales. Mujeres y hombres frente a la crisis financiera (Icaria 2010) Lina Glvez i Juan Torres posen en relleu que la discriminaci que pateixen les dones ha estat un dels factors que ms ha ajudat a generar la crisi, en la mesura que sha incrementat la desigualtat que est a lorigen. El mateix Estat sha preocupat de maquillar les seves poltiques desigualitries, incomplint la prpia Llei dIgualtat, no havent fet un sol informe dimpacte de gnere per a cap de les lleis i reformes que shan aprovat des de lany 2010. Som moltes les organitzacions socials i sindicals que seguim lluitant per la igualtat efectiva entre homes i dones. La violncia de gnere s

Leconomia informal: altra vegada una qesti de sexe

Bibiana Medialdea

n aquesta anlisi sobre la relaci entre treball negre i divisi sexual del treball, lautora analitza les xifres sobre economia submergida i la seva relaci amb lasimtrica distribuci de tasques en la societat capitalista. Escoltem contnuament que leconomia informal s una xacra per a la societat; i s cert. Es tracta duna activitat econmica que no aporta al collectiu i que condemna a situa4

cions de precarietat indigna a qui la realitzen. Aquest tipus dactivitats no paga impostos ni cotitzacions a la seguretat social. Per altra banda, les persones que treballen en aquestes condicions solen rebre salaris per sota del mnim legalment establert, sofriexen labsncia total de garanties sobre les seves condicions laborals (horaris, vacances, treball infantil, normes de seguretat, etc.), manquen dels drets associats al contracte laboral (atur, baixes, indemnitzaci per acomiadament, pensions, etc.), i tenen serioses dificultats per a organitzar-se.

I no es tracta, ni de bon tros, dun fenomen marginal. Segons un estudi de la Fundaci de les Caixes dEstalvis (FUNCAS) el 21,5% de lactivitat econmica de lEstat espanyol seria informal. LOrganitzaci Internacional del Treball (OIT) calcula que entorn del 69% dels llocs de treball a Amrica Llatina (dos de cada tres) sn informals. Podem dir per tant que, per exemple en el nostre pas, entorn dun 20% dels treballadors i treballadores sofreixen aquesta situaci de desprotecci? No. Ni lactivitat econmica no regulada es limita als percentatges que faciliten

els estudis especialitzats, ni la seva realitzaci, amb tot el que comporta de salaris ms baixos i absncia de garanties i drets, afecta per igual a dones i homes.

Majoria de dones
Pel que fa al treball no regulat per remunerat (nic mbit reflectit per les xifres oficials), igual que succeeix en totes les formes precaritzades docupaci, la presncia femenina s aclaparant. Aix es deu, duna banda, a la concentraci de dones en activitats propcies a la informalitat: hos-

taleria i restauraci, ocupaci domstica, treballadores del sexe, serveis socials (especialment atenci a persones depenents), treball en el propi domicili, comer minorista, neteja per a locals, sanitat privada o educaci infantil. Per exemple, a Amrica Llatina es calcula que el 50,1% de les treballadores no agrcoles pertanyen al sector informal, enfront del 44,1% de treballadors. A ms, les treballadores tamb sn vctimes de la informalitat encoberta en tots els sectors econmics. Un cas paradigmtic s el de les falses jornades parcials, que es corresponen
Novembre de 2012

REPORTATGE
en realitat amb jornades completes que duen associades, aix s, salaris i drets parcials. La feminitzacin de la informalitat en el mercat laboral no s ms que un smptoma addicional de la posici subalterna que, en coherncia amb la divisi sexual del treball que vertebra les nostres societats, ocupen les dones. I la informalitat no fa ms que aprofundir aquesta posici de desavantatge: si el salari de les treballadores formals llatinoamericanes representa un 64% del mascul, en lmbit informal aquesta proporci baixa fins al 52%. tativa entre les persones adultes de la unitat de convivncia condicions necessries per a assolir-lo: jornades laborals ms curtes i serveis pblics complets i de qualitat. En aquest cas, s assenyat sostenir que la major part de les persones adultes seria capa de sostenir el treball reproductiu que precisen elles i el seu entorn personal ms proper. s a dir, en la majoria dels casos no seria necessari, ni desitjable, recrrer a la mercantilitzaci daquests treballs. No obstant aix, de moment, sn les dones les que shan especialitzat en el desenvolupament daquestes tasques. Aquest treball especialitzat i que llastra les possibilitats dinserci igualitria en el mercat laboral de les dones no obt ni visibilitat ni cap tipus de contraprestaci regulada (garantida). En resum, el que sest produint s una gran quantitat de treball que una part de la societat (les esposes, nvies, germanes, filles, mares i vies) presta a la resta de la societat (masculina en la seva majoria), que gaudeix dels bns i serveis corresponents sense que aix generi ni ingressos, ni garanties, ni drets per a les treballadores. Els estudis que tracten de mesurar limpacte

El treball reproductiu
Per altra banda, la ingent quantitat de treball no remunerat per necessari (treball reproductiu) no deixa de ser una borsa enorme de treball informal, en la seva prctica totalitat femen, i no recollit per les estadstiques. La consideraci del treball reproductiu domstic i de cures realitzat en lmbit privat s un tema conflictiu. Pensem primer en una societat plenament igualitria, en la qual aquestes tasques es repartissin de forma equi-

de leconomia i locupaci informal no hauren dignorar aquesta realitat. Hi ha dades que assenyalen que les xifres dinformalitat es dispararien si ho fessin. Per exemple, en el nostre pas es treballa un terme mitj de 46,3 hores a la setmana: delles 25,6

es dediquen al treball no pagat i noms 20,3 al treball pagat. A ms, les dones treballen un 15% ms en total que els homes, per tres quartes parts del seu treball s gratut i sense drets associats. La informalitat, un problema molt ms greu del que reflecteixen les

estadstiques oficials, definitivament, s qesti de sexe. * Bibiana Medialdea s professora dEconomia Aplicada de la Universitat de Valladolid. Article publicat a la revista Diagonal

Mare i periodista? Ja em direu com

Laia Altarriba i Piguillem

ltims dies dagost. El teu cap ja es comena a fer a la idea que, amb linici del curs escolar, tindrs quatre hores diries per tornar a treballar. Les quatre hores que vas tenir els dies feiners de juny i mig juliol, els primers que el nen anava a lescola bressol, saps que no van donar per gaire. Just vas tenir temps descriure alguns reportatges, per tots junts no arribaven ni de lluny a sumar la quantitat que cobraves en un mes en els temps bons pel sector dabans de la crisi, quan els mitjans en catal eren cada vegada ms i

de ms qualitat, aix que donaven feina a un gruix de periodistes en augment, inclosos els que, com tu, treballeu com a free-lance. Amb la ment posada en els articles que tens pendents dentregar i cavillant quines noves portes trucar per trobar ms feina, vas al caixer automtic a treure diners. I la teva sorpresa s quan thi falten 254 euros. El concepte que els ha fet desaparixer s clar: Autnomos. Per a tu et van concedir el mes de maig lexempci de pagar els autnoms durant un any perqu acabaves de ser mare, i s la bonificaci que fins ara hi havia per ajudar les dones a tornar a la feina desprs dhaver tingut una criatura, cons-

cients que les que sou autnomes ho teniu complicat per poder treballar al mateix ritme que ho fieu abans (i lopci de deixar de cotitzar significa tenir-ho ms difcil en el futur per arribar a accedir a la jubilaci). Vas a la tresoreria de la Seguretat Social per explicar-los lerror. La dona que tatn arrufa el front: No s qu deu haver passat, per em temo que un daquests divendres de consell de ministres es devien carregar lajut. El seu company de la taula del costat ho confirma: el mateix dia que van anunciar que augmentaven lIVA, el mes de juliol. A finals dagost, quan han comenat a cobrar les quotes dautnoms sense haver avisat que ho farien, s quan

sha sabut. I ara qu haurs de fer aquest setembre? Noms tens previst entregar un article, pel qual cobrars just 200 euros. s a dir: menys que el que has de pagar dautnoms. El que hauries de fer s donar-te de baixa. Per si no pagues, no cotitzes per la pensi el dia que thagis de jubilar (si s que aleshores encara queda alguna cosa del trist estat del benestar que tenim). La teva sort s que el teu company t feina i cada mes ingresseu el seu salari. La veritat s que avui en dia sou afortunats: t un contracte encara per un any ms. Daqu a dotze mesos no sabeu qu li passar, per aix ja s ser afortunat avui en dia. Les autnomes no sou pas les niques mares que patiu les retallades. Quan fa uns mesos anaves al curs de postpart al Centre dAtenci Primria, a una de les noies que hi venia la van incloure a un ERO i la van fer fora de la feina mentre estava de baixa per maternitat. Per s legal que et facin fora amb les teves condicions?, li vau preguntar amb cara destupefacci. Amb la reforma laboral que han aprovat aquest any, s. Mentre feies el curs de postpart tamb es van carregar la possibilitat de compactar el perms de lactncia que permetia allargar unes setmanes ms la baixa maternal a les que tenien contracte. Algunes de les mares que assistien al curs comptaven utilitzar aquesta frmula que fins ara permetia la llei. Per el vendaval ultraliberal que estem patint tamb ho ha eliminat. Lnic que avui us queda, doncs, s lajut de 100 euros mensuals dHisenda durant un any, que tamb es poden cobrar de cop en el segent exercici. Jo ho anir cobrant cada mes, no fos que daqu a un any ja ho hagin tret tamb, et va dir la noia del curs que et va explicar que encara existia aquest ajut. Tens la sort que al poble on viviu hi ha escola bressol pblica, i que

lajuntament ha decidit per aquest curs assumir la part que la Generalitat ja no paga. Quan el mes doctubre el nen ja hi vagi tot el dia podrs treballar vuit hores seguides fent feines com a periodista free-lance. El dubte s quin volum de feina tindrs, i quan et pagaran la que entreguis, perqu no saps qu succeeix en altres sectors, per s que coneixes b els actuals retards en els pagaments en el sector periodstic. I s que amb la crisi ja no queda gaireb cap ajut a la premsa en catal (i aix que fa quatre dies els qui ens governen van sortir embolicats amb la senyera pels carrers de Barcelona), aix que les publicacions que queden fan mans i mnigues per pagar als seus treballadors i collaboradors. El problema afegit s que quan decideixes anar a una ETT i els dius que ests disposada a treballar del que sigui, i que si cal aix del periodisme ho deixes per temps millors, o pels vespres, o pels caps de setmana, et diuen que ho tens magre perqu no tens experincia ni en lhostaleria, ni en la restauraci, ni en el sector de la neteja. En fi! Que qu has dexplicar que tothom no spiga, oi? I tu encara tens la sort que fa anys que vas comenar a fer de periodista i tens experincia i contactes. Les noves generacions no podran ni lamentar-se del que han perdut, perqu mai hauran pogut treballar com a periodistes de manera estable i amb condicions dignes. I si satreveixen a tenir una criatura, qui sap si encara queden escoles bressol pbliques, cursos de prepart i postpart als CAP, o els 100 euros dhisenda que fins no fa massa temps semblaven poca cosa. I amb un context aix (com deia fa uns dies en David Bassa, ms desorientats, espantats i afeblits que mai), quin periodisme sespera que puguem fer?
5

Novembre de 2012

TREBALL-ECONOMIA

La Vaga General del 14N La Vaga General del 14N ha estat general, laboral, social, ha estat un xit de consum i ciutadana, amb un seguiment elevat i unes inqestionable manifestacions multitudinries, un cam que cal seguir

La vaga general del 14N a Catalunya i Balears

Redacci

inalment, la CGT de Catalunya, reunida en plenria el 22 doctubre (i la CGT a nivell confederal el dia 23), va acordar traslladar la jornada de vaga general que tenia convocada per al 31 doctubre al 14 de novembre de 2012, per tal de coincidir amb la resta de sindicats i moviments socials en la vaga general, reconvertint el 31 doctubre en una jornada de lluita i mobilitzaci, per mantenint la convocatria de vaga per tal de donar cobertura legal a aquells territoris, sectors o empreses on sacords mantenir la jornada de vaga del 31 doctubre. Amb aix la CGT va acordar coincidir amb la Vaga General que shavia convocat en lEstat Espanyol, a Portugal, en altres pasos del sud dEuropa i amb les mobilitzacions dmbit europeu convocades per a aquella data. Aquesta decisi de la CGT, en benefici exclusiu de la defensa dels drets laborals i socials, responia a la necessitat de confluncia i dunitat dacci sindical que demanda la poblaci i la classe treballadora en aquests moments tan dramtics i demergncia social per la qual est travessant la majoria de la poblaci com a conseqncia de les poltiques econmiques i antisocials que emanen del govern i de la Uni Europea (reformes, retallades, pagament dun deute illegtim, privatitzacions...). El 14N ha estat una vaga general laboral exitosa ats que milions de treballadors i treballadores lhan secundat, podent parlar-se dun seguiment dentre el 80 i 90% en els principals sectors industrials, automoci, petroqumiques, transports per terra, mar i aire, telecomunicacions, construcci, serveis pblics, educaci, sanitat, televisions,... Aix mateix, la vaga general del 14 N ha estat un xit des del punt de vaga de consum, havent tancat un percentatge important del petit comer i la poblaci majoritriament no ha acudit als comeros i botigues. Tamb ha estat un xit com vaga social a nivell de presncia en el carrer, amb unes manifestacions multitudinries ms importants que les de la vaga general del passat 29M. A tot Catalunya des de primera hora del mat, la CGT, com la resta de sindicats i els moviments socials, va portar a terme piquets informatius en polgons, fbriques, mitjans de transport i carrers de les diverses ciutats. Pel mat es van fer manifestacions en algunes ciutats per la majoria delles es van portar a terme per la tarda-vespre. A Barcelona, desprs dels piquets de matinada a les zones industrials i el transport, assemblees de barri i sindicats van portar a terme piquets

per diferents zones de la ciutat. La CGT va realitzar una acci al centre comercial Arenas amb desplegament duna gran pancarta i posteriorment un piquet dunes 500 persones va recrrer la Gran Via fins el centre de la ciutat. Per la tarda desenes de milers de persones van participar en la manifestaci alternativa convocada per CGT, CNT, COS, Coordinadora Laboral i Suport Mutu 15M, assemblees de barri i moviments socials. Al final de la manifestaci dures i brutals crregues dels Mossos dEsquadra, amb bales de goma incloses, van provocar desenes de ferits (una dona va perdre un ull) i diversos detinguts, en el marc de lestratgia repressiva del conseller Felip Puig per sembrar el terror, atemorir a la gent i dissuadir-la de participar en les cada cop ms nombroses manifestacions del sindicalisme combatiu i els moviments socials. A Tarragona el bloc anticapitalista de CGT i moviments socials va aplegar unes 5000 persones, dins una manifestaci unitria dunes 25000 persones. A Reus el bloc anticapitalista de lAssemblea Popular (on anava la CGT) va agrupar unes 2000 persones dins una manifestaci dunes 5000. A Sabadell, la manifestaci convocada per Sabadell Lluitant (on participa la CGT) va aplegar unes 6000 persones, la mateixa xifra que la manifestaci dels sindicats institucionals. A Rub ms dun miler de persones es van manifestar en una convocatria unitria amb destacada presncia de CGT. A Girona la manifestaci anticapitalista convocada per Al Carrer (on participa la CGT) pel mat va reunir prop de 2000 persones. La manifestaci unitria de la tarda va comptar amb un bloc anticapitalista dunes 3000 persones dins una manifestaci dunes 15000 persones.

A Lleida el Bloc Anticapitalista (on participa la CGT) va portar a terme accions i activitats durant tot el dia, i va formar bloc propi dins la manifestaci unitria que va reunir unes 10000 assistents. A les comarques dels Pallars, una caravana va comenar a Sort i va acabar a Tremp, on es van aplegar ms de 200 persones en una manifestaci. Al Maresme la CGT va participar en el piquet unitari de la plataforma #Maresme14N, amb el que un centenar de persones van recrrer els carrers de Matar. A la comarca es van portar a terme concentracions al Masnou, Premi de Mar i Vilassar de Mar. A Igualada es va fer una manifestaci unitria dunes 1500 persones, dins la qual hi havia el bloc anticapitalista on estava integrada la CGT. A Vilanova i la Geltr la CGT i lAssemblea pels Drets Socials del

Garraf van aplegar unes 2000 persones en el seu bloc dins una manifestaci de 7000 persones. A El Vendrell es van manifestar unes 600 persones. La CGT i collectius socials van tenir presncia destacada. A Vilafranca del Peneds la manifestaci de lAssemblea Popular de

Vilafranca (on participava la CGT) pel mat va reunir unes 3000 persones. Per la tarda es va fer un bloc propi dins la manifestaci unitria dunes 5000 persones. A Manresa CGT va realitzar una concentraci dun centenar de persones. A Terrassa la CGT va participar a la manifestaci anticapitalista del mat amb unes 2000 persones, i a la de la tarda que va aplegar-ne unes 8000. Al Valls Oriental la CGT va participar amb altres moviments socials a les manifestacions alternatives de Granollers (2000 persones), Sant Celoni (500 persones) i Mollet (unes 5000 persones). A Berga la CGT i collectius llibertaris van organitzar un piquet que va recrrer la ciutat. Altres ciutats on es van portar a terme manifestacions el 14N van ser Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Tortosa, Banyoles, Cerdanyola, Sant Cugat, Montcada i Reixac... A les Illes Balears, a Palma la CGT va participar en la Comissi Pro Vaga Anticapitalista, que va realitzar pel mat un piquet anticapitalista dunes 500 persones i una manifestaci per la tarda de 10000 persones. A Menorca la CGT va participar a les manifestacions unitries de Ciutadella (2500 persones) i Ma. A Eivissa es va organitzar un Bloc Alternatiu a la manifestaci de la tarda.

Novembre de 2012

TREBALL-ECONOMIA

Una de les vagues ms combatives dels darrers anys

Contrainfo.cat

Crnica del 14N a Palma

Piquets informatius a empreses pbliques des del vespre anterior
Aix i tot, els primers piquets informatius de la jornada de vaga es varen realitzar dia 13 a la nit, quan es va fer el canvi de torn dEMAYA i saconsegu que sols sortissin els serveis mnims. La pluja matinera va espenyar molts plans previstos per diferents grups de piquets. A les cotxeres de lEMT hi va haver molt denrenou durant la matinada i, posteriorment, volien anar al MercaPalma, per al final sopt per bloquejar lIntermodal, per es top amb una forta presncia policial. El resultat, emper, fou dactivitat mnima en els transports pblics. va consistir a protestar davant de la seu de La Caixa pels diversos assassinats relacionats amb desnonaments. A ms, de la part superior de ledifici un ninot estava penjat recordant el genocidi financer.

l 14 de novembre es va poder viure la vaga ms combativa dels darrers temps a Palma. Setmanes abans del 14N diversos collectius varen arromangar-se de valent i comenaren a preparar-la. Aix, la proposta ms engrescadora va ser la creaci de la Comissi Pro Vaga Anticapitalista, que va sorgir dels moviments socials ms combatius i crtics a fi de donar una unitat dacci anticapitalista durant la vaga. Aquesta comissi va anar convocant una srie de reunions en les quals participaren els diferents collectius i organitzaren accions unitries i de lluita tot donant un toc ms coherent i combatiu al 14N.

El piquet unitari anticapitalista reuneix centenars de persones i collapsa el centre

Durant el mat hi varen haver, a ms, diferents accions de piquets per part de CNT i CGT. En un daquests la policia va carregar-hi de manera brutal i hi caus diversos ferits. Al migdia, hi havia la convocatria del piquet unitari anticapitalista que va reunir unes 600 persones que durant uns moments varen collapsar el centre de Palma. Al final de lacci, hi hagueren alguns enfrontaments i tensions amb la policia a causa de la detenci de dues persones (una delles de la CGT i laltra dEndavant) que participaren de lacte i en feriren daltres. Passades les 14 hores es va desconvocar la mobilitzaci i la gent es va dispersar en diferents grups.

A la Universitat la vaga comen el dia anterior

Aleshores, abans de dia 14 ja es realitzaren les primeres accions. Com ja s habitual, un dels primers esdeveniments de la vaga s locupaci dalgun edifici del Campus per part de lAssemblea UIB. Com ja havien protagonitzat a altres vagues, aquest cop, els membres de lassemblea ocuparen la Facultat de Cincies per convertir ledifici en un espai de lluita i preparar accions per al dia segent. Aix, una setantena de persones participaren a lassemblea nocturna, la qual va consistir a organitzar els piquets per a lendem. Malgrat la forta pluja del mat, les estudiants de la UIB no sacovardiren i dedicaren el mat a collapsar les entrades al Campus i a dificultar les classes, sobretot aquelles relacionades amb drets vulnerats, com havien denunciat els mateixos alumnes a lassemblea. Tota aquesta feina don com a resultat una universitat prcticament deserta i retencions quilomtriques als accessos.

Gran seguiment de la vaga a escoles i instituts

Pel que fa a lmbit educatiu, la Plataforma Crida i altres entitats varen fer arribar la informaci que la vaga havia estat mpliament secundada en els centre educatius, sobretot a les escoles de primria on, en algunes ocasions, el centre va haver de tancar per manca dinfants i de professorat. Des descoles i instituts de Sller, Marratx, Felanitx o Portocolom, per exemple, sinformava duna baixa activitat laboral.

Original boicot a grans firmes comercials per la vaga de consum

Tamb durant el mat es produren algunes accions de teatre de guerrilla a centres comercials i grans cadenes dalimentaci. Lhorabaixa hi hagu noves accions daquesta mena dirigides a grans cadenes de roba.

Accions contra la banca

Una mica ms avanat el dia i amb un cel ms desvetllat comenaren a tenir lloc una quantitat major daccions. A les 11h es convoc una casserolada davant la Conselleria dEducaci que aglutin molta gent. Tamb, les Padrines i Padrins Flauta, juntament amb alguns membres de la CGT varen protagonitzar una entremaliadura que

Massiva manifestaci anticapitalista final i concentraci per la llibertat dels detinguts

A les 16:30 sortiren les columnes de piquets des del barri de Pere Garau

i des de SEscorxador com a punt dinici del que al cap dunes hores seria una gran manifestaci anticapitalista, alternativa a la convocada pels sindicats CCOO i UGT, crtica i amb missatges contundents. Lanticapitalisme va omplir el passeig del Born de Ciutat amb una multitudinria manifestaci amb la pancarta de capalera Ni retallades ni deute Vaga general anticapitalista. Aquesta marxa, que apleg ms de 10.000 persones, era el plat fort de tota una jornada de lluita protagonitzada pels diversos piquets informatius que van actuar durant bona part del 14N. La manifestaci, desprs de recrrer el centre de la ciutat, va finalitzar al Born, on es va llegir el manifest i, a

continuaci, es va fer una concentraci a la comissaria de SEscorxador per demanar la llibertat de les persones detingudes.

La xarxa de mitjans contrainformatius

Com a lanterior vaga, per aquest dia es va constitur el Centre de Mijans Independents, que va comptar amb el treball de Sa Tevavisi, Rdio 77 i Contrainfo al nou local de lEcoxarxa, al passatge dAntoni Torrandell. Des dabans de les set del mat, els mitjans es dedicaren a recollir els testimoni de les diferents accions descentralitzades i unitries que es produren durant el dia.

Jornada de lluita el 31 doctubre cap a la vaga general del 14N

Redacci

Barcelona un piquet dunes 500 persones va recrrer el 31 doctubre al mat el centre de Barcelona partint des de Plaa Catalunya, fent parades en algunes empreses on shavia coaccionat als treballadors perqu no seguissin la jornada de vaga, o b pel que representen quant al model modern dexplotaci laboral. Van rebre visites el FNAC, lempresa Apple, el BBVA, etc, baixant en manifestaci per Via Laietana i acabant davant de la Patronal. A ms del piquet central en diversos barris de la ciutat es van fer piquets organitzats per les assemblees de barri. Dins la convocatria de vaga les aturades van ser seguides sobretot en el sector del transport, Metro,
Novembre de 2012

RENFE, Correus, Remolcadors, empreses de telemrqueting, taxi, etc, provocant un colapse monumental a Barcelona i rodalies. A la tarda la manifestaci convocada per la CGT, CNT, Comissi Laboral del 15-M, COS, assemblees de barri i a la qual es van sumar com bloc els treballadors de Metro convocats pel comit dEmpresa, va comptar amb lassistncia de 3.000 persones, partint des de Arc de Triomf, passant per la Conselleria dInterior, la Delegaci de Govern, la seu de CiU i finalitzant en els Jardinets de Grcia amb la lectura dun manifest. A Tarragona ms de 200 persones van secundar la convocatria de la CGT, lEIC, lAssemblea 15M i lAssemblea dels Barris de Ponent de Tarragona manifestant-se a la tarda per la Vaga General, contra la classe poltica i els bancs, darrere duna

pancarta amb el lema No hem de pagar el seu deute! 14N Vaga General l A Reus, una trentena dactivistes de lAssemblea Popular de Reus van realitzar al vespre una acci de carrer pel centre de la ciutat repartint octavetes i cridant a la vaga general del 14N, amb bosses de brossa al cap, per simbolitzar com ens ofeguen les retallades, latur, la precarietat, la corrupci, la reforma laboral, la repressi i la poltica econmica del govern. A Sabadell va tenir lloc una manifestaci convocada per la plataforma Sabadell Lluitant amb el lema contra lagressi capitalista, organitzaci popular i suport mutu. Unes 300 persones van recorrer diversos barris de Sabadell fins que al final de la marxa la Plataforma dAfectats per la Hipoteca i la Crisis va alliberar un edifici propietat de Catalunya Caixa perqu sigui habitat per famlies desnonades.

A Terrassa un centenar de persones es van concentrar davant de lAjuntament convocats per moviments socials i sindicats per mostrar el rebuig a la poltica neoliberal que retalla drets a la classe treballadora, estudiants, aturades i pensionistes. La concentraci va anar seguida duna cercavila pels carrers del centre cridant a la vaga general. A Mollet del Valls un piquet de CGT format per una cinquantena de persones va recrrer la ciutat a primera hora del mat cridant a la vaga general, el mateix es va fer a Granollers. Per la tarda es va fer una concentraci davant de lAjuntament de Mollet. A Lleida es va fer pels carrers del centre una cercavila ciutadana informativa cap a la vaga general, per informar als comeros i la ciutadania sobre la importncia i necessitat de

sumar-se a la vaga social. A El Vendrell, la CGT conjuntament amb LAteneu La Trinxera, LAteneu de Joves de Calafell i El Taulell de LArbo van realitzar una concentraci per la tarda a la Plaa Vella. A Girona un centenar de persones van sortir en manifestaci per la tarda des de Correus i desprs es va realitzar una assemblea popular a la plaa del Vi. A Manresa la CGT va convocar pel mat una concentraci a la Plaa de Sant Domnec i desprs assemblea oberta. A Esplugues de Llobregat, el 27 doctubre, unes 200 persones es van manifestar convocades per Baix Llobregat Combatiu per la derogaci de la reforma laboral, contra la repressi, els desnonaments i el rescat de la banca, i per la necessitat de la vaga general.
7

TREBALL-ECONOMIA

Sha redut la taxa de pobresa entre 2011 i 2012?

Albert Sales

ue les bones notcies econmiques no abundin no justifica ens posem a crear-les a la desesperada. Les interpretacions confuses de les xifres denquestes i estudis impulsen a molta gent a dir all de els poltics i els periodistes fan amb les estadstiques el que volen, i els resultats de lEnquesta de Condicions de Vida (ECV) de 2012 de lInstitut Nacional dEstadstica (INE) ja han sortit de les oficines de tan insigne instituci amb mal peu a travs duna nota de premsa que convida a treure conclusions, i en conseqncia titulars de premsa, manifestament erronis. Segons els resultats de lECV recentment publicats, la taxa de persones per sota del llindar de pobresa a lEstat espanyol ha disminut entre 2011 i 2012, passant dun 21,8% de la poblaci a un 21,1%. Costa de creure si atenem a levoluci de la desocupaci i a les retallades en prestacions socials. I s que la dada, totalment certa, requereix duna contextualitzaci adequada. Deixant de banda apreciacions metodolgiques que requeririen major desplegament dexplicacions matemtiques, el comunicat de lINE, de la mateixa manera que algunes interpretacions periodstiques que han aparegut als principals diaris, oblida les implicacions de la disminuci en parallel del llindar de risc de pobresa. Aquest llindar, la xifra dingressos per sota de la qual es considera que una llar est en risc de pobresa, es

calcula sobre la base de la distribuci dingressos de lany anterior i com els ingressos de les llars espanyoles es venen reduint any rere any des 2008, aquest indicador ha anat baixant progressivament des de 2009. En conseqncia, la proporci de persones per sota del llindar de risc de pobresa el 2012 pot ser inferior que el 2011, per la xifra que marca el lmit a partir del qual es considera que un o una s pobra tamb s inferior el 2012 que el 2011. El resultat daquest descens simultani es pot entendre a travs dexemples numrics: una persona que el 2011, vivint sola, ingresss 7.400 euros anuals, es considerava

en risc de pobresa, mentre que la mateixa persona, amb els mateixos ingressos, el 2012, est per sobre del llindar de risc de pobresa (1) . En clau familiar, una llar formada per dues persones adultes i dos menors que el 2011 ingresss 15.600 euros i els ingressos no shagin modificat, ha deixat destar sota el llindar de risc de pobresa, no perqu la seva situaci hagi millorat, sin perqu el llindar sha modificat (2). Mesurar la pobresa a travs dindicadors o de llindars relatius t molt sentit perqu ens permet saber quina proporci de persones tenen problemes per aproximar-se al nivell dingressos de la part mitjana duna societat. Per quan aquesta societat

viu un empobriment generalitzat, mesurar la pobresa relativa perd la seva utilitat per conixer levoluci de labast de les privacions entre la poblaci. Si atenem als ingressos mitjans de les llars, en clar descens des de 2008, aix s el que est passant amb una majoria de la societat espanyola. La nota de premsa de lINE, com alguns articles de prestigiosos diaris, remarquen que les persones majors de 65 anys milloren la seva situaci respecte del 2011, perqu del 20,8% de taxa de risc de pobresa per a aquesta franja etria el 2011 sha passat a un sorprenent 16,9%. Satribueix aquest descens al manteniment de les pensions per...

s que les persones pensionistes han vist augmentar la seva capacitat adquisitiva? La reducci de la gent gran sota el llindar de risc de pobresa sexplica per lenfonsament de la resta de la poblaci i no per una millora en les seves situacions personals. Tornant al raonament anterior, el pensionista que el 2011 estava sota el llindar de risc pobresa perqu ingressava 7.500 euros anuals i vivia sol, es converteix avui en un afortunat jubilat per sobre del llindar de risc de pobresa sense cap modificaci en els seus ingressos i amb majors dificultats per arribar a final de mes a causa de laugment dels preus. De fet, el titular de premsa del dia segent hauria dhaver estat: per tercer any consecutiu, el llindar de risc de pobresa baixa. La notcia s dramtica perqu significa que a Espanya cada vegada cal ser ms pobre per ser considerat oficialment pobre. Notes: (1) El llindar de risc de pobresa per a una llar unipersonal el 2011 era de 7.509 euros mentre que el 2012 sestima en 7.355 euros. (2) El llindar de risc de pobresa per a una llar format per dues persones adultes i dos menors era el 2011 de 15.768 euros mentre que el 2012 s de 15.445 euros. * Albert Sales i Campos s professor associat de Cincies Poltiques i Socials a la UPF. Article publicat al setmanari Directa.

LALTRA REALITAT

Vaga, Vaga!, Vaga?

Pepe Berlanga

istricament la CGT (abans CNT) ha recorregut a la vaga com eina per a millorar les condicions sociolaborals dels treballadors/ as, amb tot, levoluci i dificultats impulsades pels poders econmics i governamentals van anar encarrilant aquestes cap a la gestaci dun sistema totalment contraposat. Producte duna prctica ms recent, gaireb sha evangelitzat i transformat en una campanya ms de les quals peridicament es convoquen, fins i tot per a una part important han passat a ser la ra caracterstica de la seva activitat sindical. Amb tot, les constants agressions que venim sofrint, amb especial afany els ltims anys, aconsellaven una resposta ferma. Aix en el Congrs Extraordinari de Toledo vam decidir que CGT havia dacordar la Vaga General i proposar a totes les organitzacions sindicals i socials la necessitat de confluir en aquesta vaga abans de

cap dany. Per a arribar a aquesta collaboraci fixem un mtode de treball precs. Potser el procs que vam desenvolupar no va ser exactament lassenyalat, inclusivament els suports no van estar a laltura ni fossin tot lamplis que la gravetat del moment requeria, tal vegada la nostra afiliaci o la prpia estructura no va acabar de creure que anvem a mantenir la convocatria i possiblement sols. Si lambient no era el ms propici per a lxit de lanunci, per a acabar darrodonir-lo, els sindicats institucionalitzats informaven duna protesta europea per a mitjans de novembre, contribuint que la majoria dels companys de viatge, inclosos el ms propers, decidissin no arriscar-se amb la CGT. A la vista daquest panorama, noms cabia el sucidi organitzatiu i mantenir la vaga en la data anunciada, malgrat tot i contra tots, o aplicant intelligncia, reconvertir-la en jornada de lluita i no exacerbar fcils enfrontaments interns, per aquesta

ra recondum la nostra convocatria del 31O en aproximaci al 14N, desprs de la particular sollicitud de CCOO-UGT per a no dividir les forces, encara que no assumssim ni la consulta ni estigussim dacord amb la majoria de les seves actuacions sindicals, tant en el passat com en el present i, sobre manera, donada lescassa o nulla resposta positiva dels contactes mantinguts amb altres organitzacions i grups. Traslladant la convocatria de vaga del 31 doctubre al 14 de novembre, no oblidem que fruit dun procs dampli debat intern, vam decidir unir esforos i trobarnos amb altres respostes a nivell europeu, responent afirmativament a la petici de confluncia i unitat sindical, la mateixa que practiquem en les empreses, davant un moment de continus atacs econmics i retallades de les nostres condicions sociola-

borals. Aix no menyscaba gens ni mica la nostra autonomia sindical, especialment per que hem continuat mantenint els motius, reivindicacions i objectius que plantejvem originria-

ment, per contra el treball desenvolupat durant els ltims mesos ha servit per a exterioritzar la repulsa i la necessitat de la vaga com eina fonamental per a reivindicar els nostres drets.

Novembre de 2012

TREBALL-ECONOMIA

Estan desmantellant el model datenci social

CGT Serveis Socials Ajuntament de Barcelona

Traguem-los la careta! Vivim al

aquest model i al mateix temps, quin s el seu sentit ltim. Voldrem ressaltar aqu que no es tracta noms que el model assistencialista posi en dubte la identitat de la nostra professi, sin que qestiona obertament els principis democrtics i de justcia social sobre els quals fins ara sassentava la nostra societat. La retallada de drets a favor de les ajudes discrecionals, ms enll de la feinada que ens genera, a nivell conceptual suposa la individualitzaci de les causes de la pobresa i de les respostes per afrontar-la, culpabilitzant a la poblaci pel qu li ha tocat viure, enlloc de responsabilitzar-la pel qu fa amb el qu li ha tocat viure (que en certa manera s la nostra tasca). Sinvisibilitza aix la dimensi social de les causes de la pobresa, i fent-ho, sen treu la responsabilitat tant de la resta de la societat com de les poltiques i institucions que la generen. Estem dient llavors que darrera del model assistencialista i el desmantellament dels serveis pblics hi ha una voluntat de no assumir responsabilitats?

QUI PAGA MANA

mateix pas?

Emili Cortavitarte Carral

olts i moltes professionals dels serveis socials datenci primria estem assistint amb rbia i impotncia al desmantellament de tot un model datenci social que hem construt amb esfor al llarg dels anys, a partir de la nostra experincia laboral i dun convenciment ferm i contrastat sobre la dimensi social de les desigualtats i la pobresa. Tot i amb els nostres dubtes i matisos sobre aspectes com la discrecionalitat o no del PIRMI, la universalitat dels serveis socials, la delimitaci de lacompanyament en el treball cap a la major autonomia possible... la nostra trajectria com a collectiu professional ve definida per un principi bsic: la superaci del assistencialisme com a model dintervenci social. Sabem millor que ning que hi ha situacions personals i familiars que demanden de lAdministraci un rol supletori per a cobrir mancances irreversibles o temporalment inassolibles per part de lentorn proper. Tant en aquests casos com en aquells en que cal un suport mentre acompanyem en el procs de millora, els serveis socials han de disposar de recursos tant assistencials com socioeducatius per atendre adequadament a la ciutadania que ho necessiti. Per fins aqu. Parlem dassistencialisme quan del rol supletori la instituci en fa tot un model datenci social. La retallada en prestacions universals com les pensions o subsidis datur, la Llei de la Dependncia, les beques de menjador i llibres... i per contra, lorientaci a realitzar ajudes econmiques discrecionals per a cobrir-les, s un cas paradigmtic de fins on pot arribar

Tant de bo fos noms aix

Lassistencialisme, com la resta de models datenci, respon a una ideologia concreta. En aquest cas, una ideologia duna classe privilegiada a qui no interessen els drets socials pel conjunt de la poblaci, donat que posa en joc els seus privilegis. Una classe privilegiada que no creu en els serveis pblics, malgrat li ha interessat assumir-ne la gesti per a desmantellar-los. Un desmantellament orientat a afavorir els seus interessos en el sector privat (mtues mdiques, plans de pensions, educaci privada...), sovint transvasant-hi tamb fons pblics.

Els darrers mesos en el nostre sector hem viscut nombrosos exemples daquest procs, com el Projecte Paids que gestionar Crites, la cessi tamb a Crites dhabitatges per a persones en risc dexclusi malgrat la demanda no coberta de Pisos dEmergncia per part dels Serveis Socials municipals... O el finanament generalista de places de PQPI a centres privats des del Institut Municipal de Serveis Socials, que, en un atac de generositat sorprenent, assumeix competncies daltres quan t les seves sense resoldre. Malgrat ens ho vulguin fer creure, aquest transvasament al sector privat no respon noms a una poltica destalvi, sin a un inters en potenciar un model voluntarista datenci social. A grans trets i sense voler ser simplistes, s als serveis pblics on es gestiona la plasmaci dels drets de la ciutadania, al sector privat es ges-

tionen voluntats interessades. A un altre nivell, aquestes poltiques, a ms denriquir el sector privat af, busquen la dependncia econmica de les entitats potencialment crtiques envers lAdministraci, per tal de silenciar-les.Per tots aquests motius, la gesti de la crisis al nostre sector suposa un atac frontal als principis identitaris de la nostra professi i a la justcia social que no hem de passar per alt.Us animem a participar a totes les lluites que sestan organitzant per a defensar els interessos de la majoria i els principis democrtics i de justcia social que ens constitueixen. De moment, el novembre sestas ent un mes de mobilitzacions, tant a nivell municipal com a nivell general amb la Vaga del dia 14. Tots i totes som necessries en aquesta lluita, no hi falteu. Per uns Salut i Serveis Socials pblics de qualitat!

La desocupaci marca un nou mxim histric del 25% mentre les llars amb tots els membres sense feina ja sn el 22%
Redacci

ot i que el govern espanyol va assegurar que la taxa de desocupaci per a lany actual seria del 24,6%, el nombre de desocupats va augmentar en 85.000 persones el tercer trimestre daquest any, fins a assolir la quantitat de 5.778.100 persones aturades, el 25,02% de la poblaci activa, taxa que marca un nou mxim histric, segons dades publicades 26 doctubre per lInstituto Nacional de Estadstica (INE). Si es comparen aquestes dades amb les del mateix trimestre de lany passat, la quantitat total de desocupats va crixer en 799.700. Amb lincrement de la desocupaci entre juliol i setembre, ja sumen cinc trimestres dalces. A ms, durant el
Novembre de 2012

tercer trimestre locupaci va baixar en 96.900 persones, fins a situar el nombre docupats en 17.320.300, i mentrestant tamb creixien les llars amb tots els membres a latur, 1.737.900, un 22%, el percentatge ms alt de tota la srie histrica. Una altra dada preocupant s la taxa datur juvenil, que engloba els menors de 25 anys, que tot i baixar el tercer trimestre de lany en un 0,94% respecte al trimestre anterior, es va situar en el 52,3%, que equival a un total de 970.200 joves. Latur va recular a la Rioja (12,5%), a Cantbria (9,6%), a Navarra (9,4%), a les Balears (5,8%), a Galcia (4,3%), a Castella-la Manxa (3,3%), a Castella i Lle (2,9%) i a Madrid (2,3%). A Catalunya, latur va augmentar en 18.800 persones durant el tercer trimestre daquest any, fins a assolir els 840.400 desocupats, quantitat que

situa la taxa datur en el 22,56%. Pel que fa al nombre docupats, a Catalunya va disminuir en 36.300 persones fins a situar-se en 2.884.500 ocupats, amb una taxa del 62,16%. En aquests moments, Catalunya se situa com el segon territori de lEstat amb un increment ms gran interanual de latur, amb un total de 98.400 desocupats ms que el tercer trimestre del 2011, noms per sot dAndalusia, que en t 191.300 ms. Per demarcacions, Tarragona s la que registra una taxa de desocupaci ms elevada, amb

99.900 aturats (23,73%), mentre que Barcelona en t 622.800 (23,07%); Girona, 85.700 (21,87%), i Lleida, 32.100 (15,05%). Segons dades del Departament dOcupaci i Relacions Laborals del govern catal, a Catalunya hi ha 245.000 llars amb tots els membres a latur.

egons lEnquesta de Poblaci Activa del tercer trimestre, a Catalunya teniem 130.700 aturats ms que lany passat per aquestes mateixes dates, increment noms superat a Andalusia. Tanmateix, Catalunya apareixia en tercer lloc en el rnquing de major destrucci docupaci en el trimestre (-19.100 llocs de treball) i encapalava els darrers 12 mesos (-214.600) El Govern Mas ha estat capdavanter de les retallades de serveis pblics: sanitat, educaci reglada, universitats, guarderies, dependncia (disminuint els perceptors de la renda mnima dinserci a cop dexpedient) No obstant, aquestes han afectat de manera mnima a les empreses privades que fan o gestionen serveis concertats. Una prova la tenim en les guarderies, mentre a les concertades sels ha minvat un 10% la dotaci del Departament dEnsenyament a les pbliques el doble. I, hem de tenir en compte que les guarderies concertades acullen noms un 5% dels nens i nenes escolaritzats entre 0 i 3 anys i les pbliques tenen en les seves aules al 60%. Els informes oficials, dinstitucions socials i caritatives reflecteixen un augment creixent de la pobresa en sectors de la societat (nens, famlies fins fa poc considerades de classe mitjana baixa) fins ara al marge daquestes situacions. No obstant, els mitjans de comunicaci dependents del Govern i daltres institucions pbliques i la majoria dels privats, aix com la quasi totalitat dels poltics professionals i ms meditics no parlen daquests temes. Ni tant sols per negar-los o disfressar-los, en el ms pur estil de la ministra Bez. Sembla que vivim dues realitats paralleles. Estic a favor del dret a decidir; encara que no noms sobre un estat propi, tamb sobre el pagament del deute, sobre el model de societat, sobre els drets individuals i collectius... Estic a favor del dret a lautodeterminaci. I considero igual de lcit defensar la independncia que altres formes de relaci entre Catalunya i la resta de lEstat (federal, autonmica) o del mn (fora de la UE i de lOTAN...) Per, aquests debats i aquestes decisions no es poden donar al marge de la realitat o creant una de virtual (una Catalunya prspera, neta, uniforme, amable... independent, per sense dir-ho) que amaga sota la seva catifa els seus aspectes negatius ms negatius. I el que s pitjor, els veritables culpables i responsables (poltics, econmics, intellectuals...) de la situaci sn els que ens porten a aquest atzucac del qual les classes populars tornaran a sortir malparades perqu la majoria de les seves reivindicacions tornaran a ser bandejades.
9

TREBALL-ECONOMIA

Estat espanyol: cop de mercat i doctrina del xoc neoliberal

Iolanda Fresnillo

Pressupostos 2013: tot el que amaga la deutecrcia

mo-dificacions aprovades pel govern el 13 de setembre i en la creaci del Banc Dolent. Un nou exemple de la socialitzaci de les prdues bancries amb diner pblic. El MoU tamb estableix clarament que s lEstat espanyol qui avala els crdits que aniran a parar a la banca. Aix, lEstat sha de fer crrec del pagament dels interessos i del retorn del capital en cas que els bancs rescatats no tornin els diners rebuts, de manera que, una vegada ms, a travs de ms retallades i ms endeutament, tots i totes pagarem per les irresponsabilitats de la banca. I aquest cop la factura pot arribar als 100.000 milions deuros.

ls pressupostos generals del govern espanyol preveuen 39.722 milions deuros destinats exclusivament al pagament dels interessos del deute. El frau fiscal del perode 20102013 pot superar els 267.000 milions. El rescat tamb es pressuposta: 40.000 milions deuros per pagar el deute en els nous pressupostos generals presentats per Mariano Rajoy. Una xifra de rcord histric que suposa un augment enmig de lallau de retallades dun 34%. El dijous 27 de setembre, es van presentar els pressupostos generals de lEstat, uns pressupostos clarament antisocials, dels quals destaca, per sobre daltres partides, la destinada al pagament dels interessos del deute. 39.722 milions deuros es destinaran a aquesta partida, una xifra que marca un rcord de dimensions histriques. Aquesta partida s de les poques que augmenta, 9.742 milions deuros, prop dun 34% respecte lany 2012. Aquest increment es contraposa obertament a la reducci en sanitat (un 22,6%) o en educaci (un 17,4%). El pagament del deute opera clarament en detriment de la despesa social. Complir amb el deute no es limita a pagar els interessos, ja que tamb sha damortitzar part o la totalitat del capital prestat en un inici. En el cas de les finances pbliques, el retorn del capital del deute pblic (o amortitzaci del deute) sovint queda amagat sota el procs de refinanament del deute. Les amortitzacions de deute de lEstat per a 2013 seran de 159.153 milions deuros (un 3,8% ms que el 2012). Aquestes amortitzacions no consten com a despesa perqu, en realitat, es cobreixen amb noves emissions de deute. s a dir, nou deute per tapar el vell deute. Aquest nou deute shaur de pagar, probablement, a un cost superior (interessos ms elevats) que el deute anterior, a causa de la minsa confiana dels mercats en leconomia espanyola. Si sumem els interessos i lamortitzaci de capital, els recursos pblics que es destinaran al retorn del

Un deute legtim?
Socialitzar les prdues. Privatitzar els guanys. Abans els bancs que les persones, abans la despesa militar i les infraestructures faraniques que la protecci social. Cal apuntar que el deute no noms s injust perqu, a travs de la prioritzaci del seu pagament, atempta contra els drets de la poblaci, sin perqu sha acumulat a travs de mecanismes injustos. El deute s illegtim perqu compromet la dignitat dels pobles, amenaa la coexistncia pacfica dels ciutadans, viola els drets humans i civils o ignora els principis del dret internacional. s per aquest motiu que, des de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, No Devem!, No Paguem!, entenen que hi ha prou indicis dillegitimitat en el deute que empren la Generalitat, el govern espanyol i la UE per aguditzar la sagnant poltica dausteritat. La plataforma exigeix el dret de saber i, en darrera instncia, de dir no al pagament del deute. De reclamar, com va fer el president de Burkina Faso Thomas Sankara lany 1987, el dret dels pobles de repudiar un deute que considerin illegtim.

deute sn 168.895 milions deuros, ms que el destinat a pensions i prestacions datur conjuntament. Daquesta manera, entrem en una espiral dendeutament sense fi.

El deute hipoteca les finances pbliques

El total del deute pblic espanyol, el que tenen les administracions central, autonmiques i municipals, s de 804.388 milions deuros i equival al 75,9% del PIB espanyol (setembre de 2012). Segons les dades fetes pbliques pel Banc dEspanya, el principal augment del deute pblic sha donat en el deute de ladministraci central (617.504 milions deuros), mentre que el deute de les administracions autonmiques tamb ha crescut, per en menor mesura (150.578). La resta (36.306 milions deuros) correspon al deute municipal i daltres administracions locals i provincials. La nova previsi presentada pel govern espanyol indica, per, que, al tancament de lexercici de 2012, el deute pblic se situar al 85,3% del PIB i augmentar fins al 90,5% el 2013. Aquest creixent deute pblic, amb lincrement dels interessos que

shan de pagar any rere any, suposa una hipoteca per a les finances pbliques, ja que el seu pagament t prioritat per sobre daltres obligacions de lEstat. En efecte, recordem que la reforma de la Constituci Espanyola feta lagost de 2011 va incloure en el nou articulat la prioritat de fer front al pagament del deute per sobre daltres despeses i la prohibici de qualsevol intent de negociaci o repudi del deute. Daquesta manera, per complir amb la Constituci, la prioritat dels successius governs espanyols i autonmics no seran les pensions ni leducaci ni la sanitat ni altres drets socials, sin el pagament del deute. Tot i que la xifra dendeutament pblic encara s inferior a la mitjana europea, la preocupaci que genera al seu voltant es deu, per una banda, a la rapidesa en el seu increment i, per laltra, en la manca de confiana que les administracions pbliques espanyoles tinguin capacitat de fer front al seu pagament. Contrriament al que sembla que ens vulguin fer creure governants i alguns mitjans de comunicaci, el deute pblic no s a lorigen daquesta crisi, sin que ns la conseqncia.

Histria dun increment del deute anunciat

Lany 2007, quan la crisi era a les beceroles, el deute pblic era del 35,5 % del PIB i, desprs de prop de cinc anys de crisi, retallades i salvaments bancaris, el deute pblic aviat se situar per sobre del 90% del PIB. Darrere daquest increment, hi trobem, entre daltres, els recursos transferits al sector financer. Des de 2008, shan donat prop de 175.000 milions als bancs en avals i ajudes directes. Als quals cal dafegir el rescat bancari aprovat el juny de 2012. La Uni Europea va donar llum verda a una lnia de crdit de fins a 100.000 milions deuros per recapitalitzar la banca espanyola. Les condicions molt favorables de qu parlava el govern estan detallades al Memorndum dEntesa (Memorandum of Understanding o MoU), on es fixen les condicions per rebre el crdit. El MoU, negociat entre el govern espanyol i lEurogrup i que no ha passat pel parlament espanyol, estableix, entre altres coses, la condici de la reforma del sistema financer, que es va plasmar en les

Un rescat bancari que paguem entre totes

Resulta massa previsible que el rescat bancari acabar essent cobert totalment o parcialment per lEstat, davant levident fallida del sistema financer espanyol. Ser la ciutadania qui, patint les retallades en despesa social o noves fiscalitats com laugment de lIVA indiscriminat, acabar pagant els plats trencats de la banca. Situaci que sagreujar amb el rescat directe del BCE, que imposar noves retallades com a condici. Noms els interessos del deutes es menjaran els ingressos milionaris derivats de lincrement de lIVA. El rescat, fiscalment parlant, continuar sent ben desigual. Les grans empreses tributen a lEstat espanyol un 17% de mitjana i no un 30% com est establert. Si hi afegim el frau fiscal 89.000 milions deuros que,
Novembre de 2012

10

TREBALL-ECONOMIA
entre 2010 i 2013, suposen 267.000 milions deuros, cal concloure que, sense cap voluntat poltica de gravar la gent que t ms, la sortida del PP s una altra fugida endavant amb ms endeutament. que sestan beneficiant de les retallades i les reformes estructurals. Mtues i asseguradores que esperen fer-se amb el negoci de la sanitat; empreses que compraran amb una bona rebaixa daltres empreses pbliques en procs de privatitzaci; empresaris que apliquen les mesures de la reforma laboral per abaratir costos i augmentar beneficis; banquers al capdavant de grans bancs com el BBVA, el Santander o La Caixa, que aprofiten la reforma financera per quedar-se amb bancs i caixes en fallida rescatats amb diner pblic i a preu de saldo. Tots ells hi surten guanyant, amb el negoci de les retallades. est darrere la decisi de Citigroup dinvertir en hipoteques subprime als Estats Units. El resultat daquesta operaci va arrossegar el primer banc nord-americ a la fallida.

Qui sen beneficia, del rescat i les retallades?

El deute s un mal negoci per als pobles i un bon negoci per a inversors. Amb uns interessos dentre el 5 i el 6% (sovint 7%), els bons de deute espanyol resulten un negoci de risc, per molt sucs. Sorprn que la principal inversora en deute pblic espanyol sigui la prpia banca espanyola: 200.000 milions del deute pblic espanyol es troba a les seves mans. En mans de la mateixa banca que demana rescats i rep prstecs del BCE a un inters baixssim de l1%. Desprs, compra deute espanyol per cobrir el forat que genera el rescat bancari.Els inversors estrangers se situen en segon lloc, amb 191.836 milions deuros de deute pblic espanyol (una xifra notablement inferior als 281.439 milions que tenien a finals de 2011). El tercer inversor en deute espanyol sn les prpies administracions pbliques espanyoles (com la Seguretat Social), que acumulen 74.256 milions deuros de deute espanyol. Finalment, cal apuntar que, en realitat, el rescat dels bancs espanyols s un rescat a la banca alemanya i francesa: ambdues acumulen 197.560 milions deuros de deute espanyol, principalment deute de bancs i empreses. Per aix Merkel i Hollande urgeixen Rajoy a demanar el rescat. En el bndol dels que tamb guanyen, cal afegir-hi aquelles grans empreses

Un rescat pblic de deute privat

El deute pblic se situar al 85,5% del PIB a finals dany. El deute total, el que inclou el deute de les administracions i tamb el de les empreses, bancs i famlies, s equivalent al 400% del PIB. Leconomia espanyola deu ms de quatre bilions deuros, la majoria internament i una part a lexterior (el deute extern espanyol s d1,79 bilions deuros, un 169% del PIB). Del total daquest deute, la part principal no recau en el sector pblic, sin en el privat.El deute pblic espanyol noms suposa un 18% del total del deute. Entre les empreses no financeres (29%) i els bancs (33%), acumulen el 62% del deute de leconomia espanyola, mentre que les famlies sostenen tan sols un 20% del total. El problema espanyol, doncs, s un problema de deute privat.Per, quan es parla del rescat imminent que ha de demanar el govern Rajoy, que suposar la compra de deute pblic per part del BCE, noms es parla de fer front a la dificultat de ladministraci pblica de finanarse en els mercats. A canvi de condicionalitats encara ms estrictes: ms retallades i ms reformes estructurals com a condici imposada per continuar lespiral de lendeutament i no caure en la suspensi de pagaments.

Quant necessiten els bancs?

Segons lauditoria dOliver Wyman, encarregada pel govern espanyol i que ha costat dos milions deuros, els bancs tenen necessitat de rebre uns 53.000 milions deuros per recapitalitzar-se. Tot i que, de seguida, lagncia de qualificaci Moodys va elevar la xifra a 105.000 milions. El bloc de finances espanyol Gurusblog tamb ha denunciat diversos errors i trampes en lanlisi dOliver Wyman i estima el nou rescat en 80.000 milions deuros. Sigui com sigui, els actius txics de la banca espanyola (crdits i inversions difcils de recuperar) sumen 184.000 milions deuros. Lauditoria Oliver Wyman t precedents danlisis no gaire reeixides. El 2006, va qualificar lAnglo Irish Bank com la millor banca del mn. Tres anys ms tard, lentitat va revelar prdues per valor de 17.600 milions deuros i va haver de ser rescatada per lEstat irlands. Tot apunta, tamb, que Oliver Wyman

El deute catal
Les darreres setmanes, sha parlat

molt sobre quin deute heretaria una Catalunya independent. El deute actual de la Generalitat de Catalunya s de 42.000 milions deuros. En cas que el procs dindependncia prospers i sarribs a un acord amb lEstat espanyol per repartir el deute pblic espanyol de forma proporcional, aquest seria duns 98.000 milions deuros. La xifra surt del clcul del 16% (poblaci catalana respecte lespanyola) del total del deute de ladministraci central de lEstat, que s de 617.504 milions deuros. El deute pblic, per

tant, rondaria els 141.000 milions deuros, un 70% del PIB catal. Ara s, el deute de les empreses, els bancs i les famlies catalanes (entre el qual hem de destacar el de bancs com CatalunyaCaixa) no entra dins daquest clcul, ni tampoc limpacte en el PIB que podria tenir el procs dindependncia. * Iolanda Fresnillo s membre de lObservatori del Deute en la Globalitzaci. Article publicat al nm. 289 del setmanari Directa

No als Pressupostos del Deute, generadors dopressi i misria

Coordinadora 25S

l passat 29 de setembre va ser presentat a les Corts Generals el projecte de Pressupostos Generals de lEstat per a 2013. Desprs de la seva tramitaci regular i el simulacre dun debat en el Congrs, s probable que siguin aprovats pel ple a mitjan novembre sense canvis substancials. Aquests pressupostos han estat elaborats sense tenir en compte la situaci material en la qual es troba la poblaci. Aprofundeixen en una poltica fiscal regressiva i grans retallades en sanitat, educaci, dependncia, investigaci, cultura, medi ambient, etc. La modificaci lany passat de larticle 135 de la Constituci, sense consulta popular, va hipotecar la nostra sobirania als mercats i va anteposar el pagament dun deute que no havia estat generada per la poblaci en detriment dels nostres drets. No hi ha pressupostos possibles que satisfacin les nostres necessitats en lactual marc poltic i constitucional. El sistema institucional en el qual estem immersos bvia, quan no impedeix, la participaci en les decisions que afecten al conjunt de la poblaci, limitant-la a unes eleccions cada quatre anys desprs de les quals la majoria dels partits incompleixen sistemticament els seus programes. Qui haurien de ser els nostres representants poltics i actuar en funci de
Novembre de 2012

la demanda popular per a atendre les necessitats reals, segueixen el dictat de la Troica (BCE, FMI i UE), aliens a la sobirania popular com simples mediadors dels interessos dels mercats. El projecte de pressupostos per a 2013 confirma les irracionalitats i injustcies en lorganitzaci i distribuci de recursos pblics i mediambientals i reafirma que serem la immensa majoria de la poblaci qui paguem el deute. Aquest deute, privat gaireb en un 80%, ha estat transformat en pblic, i per tant illegtim, mitjanant rescats a bancs. La finalitat dels pressupostos per a lany que ve s expropiar recursos que ens pertanyen per a pagar-la. s imprescindible engegar una auditoria ciutadana, pblica i transparent que aclareixi quant es deu, per qu es deu, qui ho deu i qui ha de pagar-lo. El neoliberalisme, constitut en pensament nic des dels anys 80, imposa ara una espiral dausteritat, retallades i deute en tots els pasos del sud dEuropa que no est servint per a millorar la situaci. Es demana lesfor del pagament del deute illegtim a la societat civil mentre el frau fiscal de les grans fortunes arriba a nivells desorbitats amb la intolerable connivncia dels poders pblics i una poltica fiscal favorable al capital financer. El projecte de pressupostos per a 2013 crrega en la poblaci el pagament dun deute impagable mitjanant noves retallades en drets

socials i ecolgics (com les ms que possibles retallades en el sistema de pensions). Laplicaci daquests pressupostos significar una reculada en els drets socials adquirits durant dcades i la submissi de diverses generacions al capital financer. Rebutgem totalment aquests pressupostos antiecolgics, antisocials i inhumans al mateix temps que demanem lobertura dun nou procs constituent, aquesta vegada autntic, amb tota la participaci popular possible. Per tot aix, plantejvem que el projecte de pressupostos fos retornat. * Text lliurat en el Registre del Congrs dels Diputats el divendres 19

doctubre per la Coordinadora25S. Els pressupostos van ser aprovats al Congrs dels Diputats el 14 de

novembre amb algunes esmenes que no introdueixen canvis substancials i enviats al Senat.

11

TREBALL-ECONOMIA

El problema s que els rics no paguen impostos

Xavier Cao Tamayo

l neoliberalisme pretn que pujar impostos s dolent, perqu redueix la demanda i tampoc est b augmentar impostos als rics. Diuen. Per ambds mites sn falsos. Els rics paguen pocs impostos i encara volen pagar menys. Individus amb altssim valor net sn qui possexen actius superiors a 30 milions de dlars. Segons Dean Baker, hi ha 187.380 dells en el mn i que tinguin ms dun mili i menys de 30, uns quants milions. Quan plenes no estarien les arques pbliques si els rics, ms rics i molt rics del mn paguessin el que han de pagar? Per Margaret Thatcher i Ronald Reagan van establir la baixada dimpostos a rics, molt rics i obscenament rics. Fins i tot presumptes progressistes (el PSOE a Espanya) van pretendre que baixar impostos era desquerres. Atreure diners va esdevenir obsessi de governs, que competeixen a rebaixar impostos als rics. La crisi ha posat alguna cosa en qesti aquesta tendncia, per poc. Desprs de la II Guerra Mundial, el tipus mxim de limpost sobre la renda a Regne Unit era 95% i, en 1979, encara era 83%. En Estats Units, durant

vint-i-cinc anys va haver un impost del 91% per a les rendes ms altes. En aquests anys el dficit dEstats Units mai va sobrepassar el 3% del PIB. Simaginen? Per avui, els sistemes fiscals afavoreixen als rics i molt rics. Dogma de fe. Per aix, en els trenta pasos ms desenvolupats de lOCDE, limpost sobre la renda de persones fsiques no tracta igual els beneficis del capital que els salaris. Les rendes del capital tributen bastant menys; treballar i produir paga ms impostos que especular en Borsa. Sense comptar les excepcions, deduccions fiscals i subvencions estatals que redueixen encara ms els impostos a pagar pels rics (persones i empreses). I el frau fiscal. A lEstat espanyol, aquest frau ronda els 60.000 milions deuros, dels quals gaireb tres quartes parts sn per evasi dimpostos de grans empreses, grans fortunes i bancs. Segons tcnics dHisenda, de recuperar-se solament la meitat del frau fiscal, Espanya tindria un PIB superior al dItlia i igual al de Regne Unit. A Itlia es perden anualment 152.000 milions de dlars per evasi dimpostos. Fa uns mesos, la policia fiscal italiana va irrompre en centres de vacances de luxe per a buscar proves devasi fiscal. Van descobrir ms de quaranta autombils de sper-luxe

de ms de 250.000 dlars de preu, propietat de subjectes que declaraven ingressos inferiors a 25.000 dlars anuals. Eines per a pagar menys impostos sn les societats dinversi de capital variable (Sicav) que a Espanya solament paguen un 1% per guany de valor. Desprs hi ha fundacions, utilitzades per a ocultar grans fortunes, que poden constituir-se en paradisos fiscals sense pagar i garantint lanonimat dels seus propietaris. Les societats patrimonials, per la seva banda, serveixen per a no pagar impostos de plusvlua per revaloraci dimmobles. Fingir una altra residncia tamb permet evadir impostos: se simula viure en un altre pas amb impostos baixos i no es paguen en el propi; famosos esportistes i estrelles de lespectacle utilitzen aquest tipus de frau.Per res seria possible sense paradisos fiscals: finalment els diners evadits soculten i blanquegen en ells. I no cal viatjar al Carib. A Espanya, Luis Pardo, fiscal anti-corrupci, denunciava que hi ha paradisos fiscals en el passeig de la Castellana, perqu els grans bancs tenen les seves seus en aquesta mplia avinguda de Madrid i des delles els seus clients rics poden desviar diners als estats de cartr-pedra que sn els paradisos fiscals, on no hi ha impostos i soculten,

mouen i blanquegen lliure i impunement capitals i beneficis en el ms absolut anonimat. La veritat s que les brutals retallades de despesa pblica obligatries a Europa per imposici del FMI, Banc Central Europeu i Comissi Europea sn conseqncia que els rics paguin menys o defraudin des de fa dcades. A Alemanya, les baixades tributries a qui ms tenen, iniciades pel govern Schroeder i continuades per Merkel, signifiquen una reducci anual de 75.000 milions deuros en els ingressos estatals.

El veritable problema s que qui ms tenen paguen pocs impostos. O cap. Legalment (per la servitud dels governs) o defraudant. I, mentre els rics no paguin els impostos que han deuen i hi hagi frau fiscal, no hi haur suficients diners pblics, els estats necessitaran endeutar-se, per la imposada austeritat fiscal conduir al desastre. s imprescindible lluitar contra el frau de grans fortunes, grans empreses i contra els paradisos fiscals. * Xavier Cao Tamayo, s periodista, escriptor i membre dATTAC Acordem

CGT Metro contra les acusacions de TMB

Secci Sindical de CGT Metro Barcelona http://www.cgtmetro.org

avant les informacions aparegudes en els mitjans de comunicaci, on des de la Direcci de TMB sacusa als Sindicats del Metro de Barcelona i als treballadors de ser els culpables de tot un seguit de barbaritats que ells mateixos han provocat amb la seva mala gesti en el transport pblic de la ciutat de Barcelona tan sols per intentar exercir el seu dret constitucional de vaga, hem de manifestar QUE ELS DIRECTIUS DE TMB SN UNS INTILS I UNS POCAVERGONYES per: - Mentir al declarar pblicament que han ofert mesures per a minimitzar limpacte dels seus robatoris salarials als treballadors de Metro; NO han ofert absolutament RES. - Si en tan sols 3 dies daturades al Metro una delles parcial els hem fet perdre 25 milions deuros; quines gestions han realitzat amb els treballadors per a acabar amb aquesta situaci? CAP. - Culpar als treballadors del Metro de la degradaci i la mala imatge brindada pel Metro de Barcelona. Els recordem que, com directius, vosts sn els ltims i mxims responsables de la visi o imatge que el nostre mitj de transport ofereix als nostres viatgers. I, de nou, sn vos12

ts uns mentiders compulsius quan, duna banda, repliquen que tenim mala imatge i, per un altre, publiquen rtios de satisfacci al client que ronden el 90% en algunes lnies. En algun aspecte estan mentint. - Ser a ms uns irresponsables, quan acusen als treballadors de tot el que va malament en el Metro. Si algun treballador de Metro, en lacompliment de les seves funcions i en lexercici del seu dret a vaga, s agredit per algun viatger esperonat i exaltat pel seu incendiari comunicat, tinguin present que aquesta Secci Sindical es querellar amb cadascun de Vosts per incitar a la violncia gratutament. - Ser incapaces dabordar una situaci en la qual, segons el seu propi comunicat, els treballadors dle Metro fan vaga pel simple motiu de fastiguejar al viatger, de provocar prdues econmiques a lempresa i danyar la imatge de Barcelona. Tan sols per aquests tres motius, segons vosts, el treballador de Metro est perdent diners de salari en vagues. Vosts directius sn lherncia mxima del feixisme franquista, disfressada de democrcia, que vol acabar amb un dret que segurament els seus avis o pares, membres del moviment, van instaurar el 1949: la paga de Nadal. - Cobrar 2 o ms salaris milionaris de TMB (com a mnim un per Metro, i altre per Autobusos) i negar-se a publicar-los allegant que som una

empresa privada, mentre que per a robar el salari als treballadors busquen Reials decrets dafectaci a empreses pbliques. Abans de seguir fent declaracions contra els seus propis treballadors, facin pblic tots els seus salaris, inclosos els 4 sous que TMB paga al seu president, el

sr. Forn. La Secci Sindical de CGT considera laplicaci del RDL 20/2012 un robatori en tota regla als treballadors, que en aquests moments estem pagant la crisi dun sistema capitalista definitivament cada vegada ms sanguinari. Com fora

sindical ms votada en les passades eleccions sindicals, CGT considera que la Direcci de Metro no pot justificar el robatori del nostre salari sense vulnerar la Constituci i els convenis signats per Espanya amb lOrganitzaci Internacional del Treball (OIT).

Novembre de 2012

TREBALL-ECONOMIA
> EINES DE DEFENSA JURDICA

El Codi Penal ms dur de la democrcia

Blanca Rivas Roig, Secretaria de Jurdica de la CGT de Catalunya

mitjans del mes de setembre es van anunciar, per part del Ministre de Justcia, Alberto Ruiz-Gallardon, grans novetats en la legislaci penal i tamb en la Llei Orgnica del Poder Judicial. Lavantprojecte de reforma del Codi Penal, s a dir, lesborrany, va ser aprovat el passat 14 doctubre al Consell de Ministres. Aix, cal tenir clar, que tot all que hem sentit encara no saplica i no est vigent, per que s el que ser, amb alguns canvis, que difcilment seran menys durs. Per aquest motiu, hem cregut interessant, comenar a parlarne en aquest article, per anar sabent el que ens trobarem. Alguns dels canvis que ms ress han tingut, perqu suposen una restricci absoluta de la llibertat de la persona i una regressi a poques ms dures i a sistemes penals no democrtics, sn els canvis en les penes de pres. Aix, es crear la pena de pres permanent revisable o, el que seria el mateix, la cadena perptua que es podr revisar depenent de la situaci. Aix, hi haur delictes que portaran associats, en realitat i sense embuts, una pres de per vida. Una cadena perptua que suposa una regressi en el sistema penal. O, en el mateix sentit, la possibilitat, que un cop complerta la pena, s a dir, un cop finalitzada la condemna, la persona pugui seguir sota custdia. El que ve a dir que no sempre complerta la pena imposada per sentncia es donar per finalitzada la condemna cap a la persona. Tots aquests canvis, que modifiquen i molt la legislaci penal, i que la fan molt restrictiva, deixen de banda la reinserci, objectiu que tenien les penes privatives de llibertat i en el que ja poques persones creien, per reafirmar-se en la lnia del cstig exemplar com a mesura dissuasria sense intenci de fer cap treball, a les presons, (que ja no es feia) per modificar els comportaments. A la vegada, lavantprojecte de reforma, tamb planteja altres modificacions, que van directament encaminades a encarar la situaci de ms conflictivitat que sest plantejant, i es plantejar, en el moment de restricci i dagreujament de les diferncies socials en que es troba el sistema capitalista actualment. La situaci de moltes persones i famlies fa temps que es va agreujant. No se li escapen a ning les grans xifres datur general, la manca de futur pels ms joves degut a les altes taxes de desocupaci i a les dificultats per continuar estudiant, les ms de 250.000 famlies a Catalunya que no reben cap tipus dingrs, la quantitat creixent persones que es queden a la misria i sense sostre degut a les elevades xifres de desnonaments diaris, ... Tot aix fa que la fissura social siNovembre de 2012

gui cada cop ms gran. Fa que la gent que tot ho perd i no t res, pensi, que tampoc t res a perdre augmentant aix les xifres de sucidis, de malalties associades a lansietat, la depressi i, per sort, augmentant tamb els nivells de mobilitzaci i conscienciaci social. Aix ens trobem que davant les mobilitzacions dels treballadors i treballadores pblics, locupaci doficines bancries, la reocupaci dhabitatges, levitaci pacfica de desnonaments, les grans i massives mobilitzacions al carrer, les vagues generals, ... Davant les mobilitzacions i lampliaci de les diferencies socials, la resposta de lestat sn ms restriccions i posar en marxa una gran maquinria repressiva amb lobjectiu de desmobilitzar i generar por. Aix, hem vist per exemple, un canvi en els ltims temps, on persones, desprs de mobilitzacions com les de la ltima vaga general, a la ciutat de Barcelona, ha acabat a la pres de forma preventiva. Aix, en aquesta lnia, la nova legislaci, preveu suprimir la consideraci de falta en el codi penal. Aquesta fina ara es preveia per fets considerats delictius per de menor intensitat com podrien ser els deslluments de bns immobles, els danys i furts per un valor superior a 400 euros, la desobedincia lleu als agents de lautoritat, ... Les faltes seran considerades o delictes lleus o multes administratives, per sha de tenir clar, com ja ha manifestat el Ministre, que cap delles deixar de ser sancionada, ja sigui per una via o per una altra. s a dir, que la finalitat no es desregular determinades conductes sin seguir-les penalitzant per per altres

vies econmiques o amb penes ms greus. Aix, algunes passaran a ser considerades delictes lleus, per delictes. Fet que implica que les penes per aquestes podran ser ms elevades. Encara que hi ha veus que diuen que seran les mateixes per permeteu-me posar-ho en dubte. Les penes previstes per aquestes, sapunta que seran les penes de multa. Una pena de multa en principi s una sanci econmica. s a dir, s una multa que pot ser, per exemple, de 2 mesos a 6 euros per dia, per que sin es pot pagar es converteix en pres. En lexemple expressat, en 1 mes de pres. La meitat dels dies previstos per la multa shaurien de complir en pena privativa de llibertat. s a dir, la pena multa condemna a moltes persones, que no tenen recursos econmics per pagar, a veures exposats a ingressos a pre-

s. Ms informaci sobre les penes multa la podeu trobar a la web: http:// alespenespunyalades.blogspot.com. es/ que s la web de la campanya de denncia A les Penes Punyalades que es va iniciar a lany 2008. Les altres penes, les que no es puguin arribar a considerar delictes lleus, es sancionaran per la via administrativa. De fet moltes de les faltes del codi penal ja estaven previstes en lleis administratives per, tot i que hauria de ser a la inversa, es prioritzava la via penal. Per exemple, el desllument de bns immobles (les pintades) es sancionen en la majoria dordenances de neteja o en ordenances de policia i bon govern, que actualment shan ampliat i transformat en les Ordenances de Civisme. Tamb shan proposat, entre daltres, modificacions en la configuraci dels delictes datemptat, resistncia i des-

obedincia als agents de lautoritat. El que proposa la reforma s canviar la definici del delicte datemptat. Aquesta es modifica per incloure tots els supsits descomesa, agressi, s de la violncia i/o amenaces greus de violncia sobre els agents de policia o els membres dels serveis dassistncia i rescat. A lacci de desobedincia hi anir lacci de resistncia passiva amb una pena, que ja tenia, de 6 mesos a 1 anys de pres. El qestionament generalitzat que sest fent a les actuacions policials es reflecteix en canvis normatius que protegeixen encara ms la seva figura i les seves accions. En aquesta mateixa lnia, la falta de desobedincia, que fins ara es preveia al codi penal i que era la mnima utilitzada, desapareixer. Aix, per una banda passar a ser sancionada com una infracci administrativa de la Llei de Seguretat Ciutadana, cosa que no s cap novetat, per que sutilitzava en les mnimes ocasions. I els marges de la desobedincia, resistncia i atemptat com a delicte sampliaran. Tot aix, i no crec que ens equivoquem al dir-ho, portar a ms impunitat i ms restricci al dret fonamental de manifestaci. Tamb es proposen canvis, dels que no tenim ms informaci, en la configuraci del delicte dalteraci de lordre pblic. Sest dient que es proposa castigar la difusi de missatges que incitin a la comissi dalgun delicte dalteraci dordre pblic o actes de violncia. Suposem que el sentit daquesta afirmaci va en la lnia de la convocatria dactes a travs dInternet i de les xarxes socials. El que si est clar que el que sextreu de les informacions que van apareixent s que les desigualtats, cada cop ms en augment, saturaran a cop de porra i repressi

13

TREBALL-ECONOMIA

Notcies sindicals
xit de la primera Fira dEconomia Solidria de Catalunya
La 1 Fira dEconomia Solidria de Catalunya, que es va portar a terme a Barcelona el 27 i 28 doctubre, va aconseguir un gran xit de participaci, desbordant totes les previsions dassistncia. Ms de 4.500 les persones que van passar pel recinte de lantiga fbrica Fabra i Coats de Sant Andreu de Palomar, on van poder conixer les iniciatives de 114 entitats i participar duna seixantena de xerrades. Coincidint amb lesdeveniment es va posar en marxa el Mercat Social Catal, un projecte experimental que arrenca amb ls duna moneda alternativa i complementria a leuro, batejada amb el nom dEcosol, de la qual van circular 17.000 ecosols dins la fira. Totes les compres i vendes es van fer amb aquesta moneda, que equival al valor d1 euro, feta amb paper, moneda real i amb la que es pot fer intercanvis, per no especulaci financera. La fira tamb ha servit de punt de trobada per als collectius integrats a la Xarxa dEconomia Solidria (XES), per fer xarxa i visibilitzar-se de cara a la ciutadania. La creaci de la XES ara fa 10 anys va suposar un primer pas dins del sector, que enguany sha segellat amb la primera edici duna fira amb vocaci de continutat, que suposar un pas endavant per al creixement de leconomia social. En un comunicat de valoraci final es remarcava que leconomia solidria pretn transformar la societat amb prctiques econmiques alternatives que sarrelen en la fertilitat de la tradici cooperativa, en les noves experincies inclusives i solidries i en un nou paradigma que situa lactivitat econmica al mig de les necessitats humanes, unes prctiques que han de complir tres requisits: propietat collectiva, gesti democrtica i responsabilitat social.

Trias pretn privatitzar Parcs i Jardins de Barcelona

Els plans de CiU per privatitzar lInstitut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona avancen. El Govern que encapala Xavier Trias ha detallat els seus plans de futur per aquesta empresa pblica, que suposen un increment de lexternalitzaci dels seus serveis, s a dir, que part de les seves actuals atribucions passin a mans dempreses privades. Per a ferho possible pretenen modificar els estatuts de Parcs i Jardins. La privatitzaci, a banda dafavorir empreses externes, suposaria la no cobertura de les jubilacions, amb la intenci que el 2021 lInstitut compts amb 543 empleats, una tercera part menys que ara. Els plans del Govern convergent ja fa mesos que sn denunciats pel comit dempresa de Parcs i Jardins, que acumula un llarg historial de mobilitzacions des que lorganisme estava dirigit per ICVEUiA.

mil milions deuros. Quant al que concerneix a mercaderies, obren la porta a inversors estrangers, per a aix es crear una societat de lloguer, amb lobjectiu que aquests puguin entrar en el mercat sense les altes inversions en compra de material. Al mateix temps la Direcci de Renfe parla de la necessitat dun procs voluntari de regulaci docupaci davant lexcs de personal a Renfe i amb una edat mitja elevada. Per altra banda, Adif anuncia la segregaci en dues empreses, una en la qual estarien la Fibra ptica i les lnies dalta velocitat rendibles amatent per a la seva privatitzaci, i laltra, la dolenta, en la que estaren la totalitat dels treballadors, sotmesa a tancament de lnies que considerin no rendibles. En aquest sentit la ministra de Transports preveu eliminar 70 rutes de ferrocarril de mitjana i llarga distncia i substituir-les per lnies dautocar, pel que els llocs de treball a Adif tamb tenen els dies comptats.

aquesta poltica ha estat dura i sostinguda en el temps i continuar mentre no canvi lactitud dels directius de HP. Els acomiadaments shan incrementat desprs que la plantilla rebutgs, el passat mes de juliol, un pre-acord entre la companyia i la secci sindical de CCOO. Les accions de protesta continuaran fins que la Direcci de HP Espanya accepti negociar un acord docupaci basat en els principis de voluntarietat, tal com la mateixa companyia ha fet en altres pasos dEuropa.

de mxima precarietat.

Es constitueix la Coordinadora Sindical de Serveis Pblics Municipals de Barcelona

El 10 doctubre es va constitur la Coordinadora sindical de Serveis Pblics Municipals, formada per representants de la prctica totalitat de les empreses i organismes pblics dependents dels pressupostos municipals de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, TMB, B:SM, ICUB, IMI, IMMB, BAGURSA, CETRAMSA, TERSA, IMSSB, IMH, CBB, IMEB, IMPiJ, ASPB, BCN-Activa, BIMSA, CEB, Hospital del Mar, IMDB, PATSA), aplegant uns 30.000 treballadors i treballadores daquesta ciutat, amb el suport dels sindicats CCOO, CGT, USOC i UGT. Lobjectiu daquesta coordinadora s proposar i impulsar una lluita conjunta contra les retallades de drets socials i laborals a Barcelona i treballar en un pla de mobilitzacions per defensar els drets socials i laborals, que han patit una darrera i greu agressi amb el Decret-Llei 20/2012, convalidat el passat mes dagost, i que comportar un empitjorament i retallada dels serveis pblics als ciutadans i ciutadanes i s ja una vulneraci de lautonomia municipal. En aquest context reivindiquen la no aplicaci de lesmentat Decret atenent a lautonomia local, laturada i reversi de les privatitzacions dels serveis i la recuperaci del dret a la negociaci, amb lobjectiu final de garantir uns serveis pblics municipals de qualitat en benefici dels ciutadans. Una manifestaci el 17 doctubre contra les retallades i en defensa dels drets socials i laborals va donar el tret de sortida al pla de mobilitzacions, contra les privatitzacions i contra leliminaci de la paga extra de Nadal, ja que consideren que en el cas de lAjuntament de Barcelona es t una bona situaci econmica que no justifica les retallades. Un miler de treballadors de diversos serveis de lAjuntament de Barcelona es van concentrar a la plaa Sant Jaume per iniciar una marxa fins a la delegaci del Govern espanyol a Catalunya.

La CGT convoca mobilitzacions als centres de la Diputaci de Barcelona

El 16, 17 i 18 doctubre i tots els divendres a partir del 19 doctubre, la CGT convoca mobilitzacions en els diferents centres de treball depenents de la Diputaci de Barcelona, en defensa de les condicions laborals i dels llocs de treball, i en contra dels efectes de les mesures aprovades pel govern del PP. A la Mesa de Negociaci de Matries Comunes els representants de CGT van manifestar que no pensen negociar laplicaci de la disposici addicional 71 de la Llei de Pressupostos Generals de lEstat per a lany 2012 a la Diputaci, i que rebutgen totalment lampliaci de la jornada. La CGT ha defensat des del primer moment que les retallades de drets no es negocien i que lnica resposta que mereixen s la mobilitzaci. Exigeixen que la Diputaci declari la suspensi cautelar de laplicaci de la DA 71 de la LPG 2012 i insti el govern de la Generalitat a presentar un recurs dinconstitucionalitat.

A lEstat espanyol es volen carregar el ferrocarril

Duna banda, Renfe est donant els passos per a ajudar a les empreses privades que puguin competir amb Renfe. Quant a viatgers la companyia disposa de 26 trens dAlta Velocitat prcticament nous i sense utilitzar per a llogar als operadors privats que entrin en el mercat a partir dagost del 2013. Amb aquest lloguer pretn facilitar laccs a la liberalitzaci als operadors privats que ho desitgin sense necessitat que hgin de realitzar una gran inversi en compra de flota que s haguessin de fer valdria

Vaga de 24 hores a Hewlett Packard el 19 doctubre contra els acomiadaments

Els sindicats CGT i CSI van convocar Vaga de 24 hores a HewlettPackard Consultoria i Aplicacions i Hewlett-Packard Outsourcing el 19 doctubre, en la qual 1800 Treballadors i treballadores eren cridats a la vaga, la meitat corresponents al centre de lempresa a Sant Cugat. La vaga va tenir un seguiment del 30% malgrat la retirada de CCOO i UGT. Des de fa ms de 2 anys HP Espanya mant una poltica dacomiadaments (180 acomiadats, ms del 10% de la plantilla en un incessant degoteig) i contractacions precries que han condut a una degradaci progressiva de les condicions laborals. La lluita dels treballadors contra

Violaci flagrant de drets laborals a la UAB

Des de la secci sindical de la CGTUAB sha denunciat la violaci flagrant de drets laborals associats a la tasca docent del professorat associat i dels investigadors/investigadores postdoctorals. Les queixes dirregularitats administratives en la signatura tardana dels contractes, una vegada comenat el curs acadmic, i en la percepci demoluments amb carcter diferit han estat freqents i sistemtiques, unes irregularitats imprpies duna universitat pblica i de qualitat que t per eslgan lexcellncia, cosa que no es tradueix en el tracte que sest donant al professorat temporal, malgrat exercir amb pulcritud les seves tasques docents i de recerca. La qualitat noms sassoleix amb professionals satisfets. Per aix CGT va demanar explicacions sobre la disbauxa que sha produt en la gesti de nmines i en conseqncia les responsabilitats que sen dedueixen per les repercussions provocades als companys que han hagut de treballar en unes condicions

Vaga a Cacaolat el 10 i 11 doctubre contra els acomiadaments

El comit dempresa de Cacaolat va convocar vaga els dies 10 i 11 dOctubre, desprs que lempresa els comuniqus que a partir del dia 1 dOctubre es rescindirien 26 contractes indefinits per causes objectives i al gener ja es veuria que passava. Aix es produeix una vegada segregada Utebo de Cacaolat i fet un expedient de regulaci docupaci que va
Novembre de 2012

14

TREBALL-ECONOMIA
afectar a 48 treballadors de la planta de Utebo i tancada la delegaci a Tarragona amb la seva consegent prdua de llocs de treball. Sest pressionant a companys majors de 60 anys perqu renuncin als seus drets adquirits en conveni i acceptin un acomiadament per objectius. I aix omplir el contingent de 28 acomiadaments que sn els mxims que es poden fer sense tenir lobligaci de negociar amb el comit. La nova Direcci de Cacaolat (Cobega i Damm) actua, altra vegada, en contra del que va manifestar davant del jutge sobre el manteniment dels llocs de treball. Desprs de ladjudicaci lempresa quedava lliure de qualsevol crrega econmica. El comit entn que tal acci ro i contundent ha de tenir una reacci per part dels treballadors igual de contundent.

Vaga de Treballadors/ es de lAdministraci General de lEstat el 26 doctubre a Barcelona

Des de CGT i CCOO i la Junta de Personal de Funcionaris es va convocar una aturada de 2 hores i una concentraci a Barcelona el divendres 26 doctubre, a la que estaven cridats 5.300 treballadors de lAdministraci General de lEstat de la provncia de Barcelona. Amb aquesta convocatria es volia protestar contra la suspensi de la paga extra, leliminaci del complement que permet cobrar el 100% del salari des del primer dia de baixa, la supressi de dies de vacances i assumptes particulars o laplicaci de la mobilitat geogrfica i funcional. CGT va realitzar tamb la seva prpia convocatria a fi de donar cobertura al personal laboral que vulgus participar en una protesta que, per primera cop, permetia unificar les lluites de tots els treballadors de ladministraci General de lEstat de la provncia de Barcelona. Es tracta de la primera aturada dintre duna srie de vagues parcials previstes per a tots els darrers divendres de mes i que es realitza amb la intenci daglutinar amb altres administracions (local i autonmica) i amb la voluntat destendre-la al conjunt de lEstat.

Concentraci a Novartis el 15 doctubre contra lacomiadament duna treballadora

El Sindicat de Qumiques de CGT Barcelona va convocar una concentraci davant de lempresa Novartis Farmaceutica de Barber del Valls, per a protestar contra lacomiadament disciplinari de la treballadora del departament danlisi i afiliada al sindicat Noemi Fernndez. Des de maig de 2011 fins a juny de 2012, la treballadora va ser obligada a realitzar torn fix de tarda, contrriament al que figura en el seu contracte de treball i al Pacte intern de lEmpresa. Se limputa baix rendiment i errors i desobedincia. Des de CGT es considera que ha estat castigada per a exemplificar a la resta de lempresa i tenir a tot el personal amb por i que ha estat acomiadada per reclamar els seus drets i estar afiliada a la secci sindical de CGT.

accident que va tenir amb el cami amb ploma de recollida selectiva que li varen assignar per primera vegada sense estar suficientment format. En aquest accident no va patir dany fsic ning i lnic fou de tipus material en un semfor.

dels treballadors i prop dun 20% del poder adquisitiu en els ltims dos anys.

Aturades a TV3 des del 24 doctubre contra un possible ERO

El comit dempresa de TV3 va convocar aturades parcials a partir del 24 doctubre fins a gener de 2013, per fer pressi i protestar contra un possible expedient de regulaci docupaci (ERO) al canal pblic i contra lexternalitzaci de serveis, i pel manteniment dels llocs de treball i defensar el futur de TVC. La primera aturada va ser el 24 doctubre i la segona el 7 de novembre, coincidint amb linici de la campanya electoral catalana. Les aturades, acordades pels treballadors en referndum els dies 14 i 15 doctubre, en que un 71,45% de la plantilla va votar a favor, no seran lnica mesura de pressi, sestendran fins al gener i afectaran totes les franges horries, per tal de permetre que treballadors de tots els torns puguin acollir-se al dret de fer vaga. La direcci de TV3 ha encarregat un estudi a la consultora Price Waterhouse Cooper per, entre daltres objectius, redefinir el marc laboral que regeix la casa, que dna feina a 2.084 persones. Els representants dels treballadors denuncien que la direcci de la CCMA no ha respost a diferents peticions de reunions per part del Comit per parlar del Contracte Programa i del pla de viabilitat encarregat a la consultora Price Waterhouse per valor de 180 mil euros.. El comit dempresa de TV3 exigeix a la direcci de la CCMA un comproms amb el model de producci i amb la plantilla i que sacabi amb les amenaces dacomiadaments, de privatitzacions i dexternalitzacions i les retallades de salari, de drets socials i els incompliments de conveni que aquest any han suposat una prdua del 15% en mitjana del salari

Milers de manifestants el 27 doctubre a Barcelona contra les retallades educatives

Associacions de pares, sindicats, professors i alumnes seguint la crida del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) van convocar el 27 doctubre una manifestaci a Barcelona contra la retallades en educaci i en defensa de lensenyament pblic, per reclamar, entre daltres coses, que les substitucions es reforcin des del primer dia, es baixi la rtio dalumnes per aula i es contracti a personal de suport. Unes 5000 persones van participar en la manifestaci sota el lema Per la dignitat i la qualitat de lensenyament pblic. En el manifest unitari, els organitzadors criticaven les mesures dajust dels governs espanyol i catal i lamentaven que lafectaci negativa que tenen per a la qualitat dels centres pblics i les condicions del seu professorat, remarcant que les mesures sn injustes i no resolen els problemes de lescola, sin que els agreugen, i reclamant que els diners pblics sutilitzin per consolidar leducaci pblica i no per rescatar als bancs.

Bus combatiu el 26 doctubre a Barcelona

CGT, CNT i Assemblees de barri, van recrrer el 26 doctubre amb un autobs diverses empreses, sectors i barris de la ciutat de Barcelona que estaven en lluita per fer crida per a la participaci de la ciutadania en els actes de protesta, vagues i lluita convocats per al 31 doctubre. El recorregut incloia empreses en conflicte, empreses on sest acomiadant massivament, serveis pblics afectats per les retallades o hospitals que sestan desmantellant, uns llocs de la ciutat on lagressi contra els treballadors i les treballadores o latac als serveis pblics es fan ms visibles com en el cas de la sanitat.

Vergonyosa venda dAtento per part del Grup Telefnica

La CGT qualifica dabsolutament lamentable el procs de venda de la multinacional de Contact Center Atento al fons especulatiu de capital risc Bain Capital, un procs que sha realitzat a esquena dels representants dels treballadors, que shan assabentat de la venda de la seva empresa per la premsa. CGT denuncia que aquesta venda, per part de Telefnica a aquest fons especulatiu, suposar un intent dempitjorament de les condicions laborals dels treballadors i es traduir, tard o dhora, en retallades de drets als treballadors, que treballen en un dels sectors ms precaris que hi ha actualment, com s el sector del telemrqueting, o Contact Center. Tamb exigeix que es faci pblic el contracte de lacord marc de prestaci de serveis, subscrit entre Telefnica i Atento, del que depn, en els prxims anys milers docupacions a lestat espanyol. Novembre de 2012

Concentraci per a la readmissi dun treballador acomiadat per FCC

Des del Sindicat de Neteja de CGT Barcelona es va convocar una concentraci el 24 doctubre al jutjat de lo Social de Barcelona, en suport a Miguel Angel Gomez Castillo, treballador de Fomento de Construcciones y Contratas SA (FCC), acomiadat disciplinriament per un

Jornada de mobilitzacions el 22 doctubre a Barcelona: Metro, Autobusos, Parcs i Jardins,...

Els treballadors del Metro i els Autobusos de TMB van fer vaga parcial el 22 doctubre contra laplicaci de Reial Decret del govern del PP que contempla entre altres coses la reta-

llada de la seva paga de Nadal. Ms de 500 treballadors del Metro de Barcelona es van manifestar des de la plaa dUrquinaona fins a la plaa de Sant Jaume la tarda del 22 doctubre. Els treballadors del Metro, que mantenien la convocatria de vaga de 24 hores per al 31 doctubre, encara que finalment els dutobusos lhavien desconvocada, denuncien que la negociaci amb lempresa no existeix des del mes de setembre, no els ha ofert cap opci per negociar. La proposta que lempresa els van oferir s la davanar les quatre pagues que tenen a lany per mitigar lefecte de la supressi de la paga de Nadal. Aix significaria que el mes de desembre no cobrarien la paga de Nadal per el mes de gener de 2013 savanaria el cobrament de la paga extra del mes de mar. Els treballadors dautobusos de TMB desprs de dues setmanes daturades parcials de dues hores durant diverses franges horries, tornaven a obrir la via del dileg amb TMB, per com que les converses entre el Comit dEmpresa i TMB de nou no van fructificar, CGT, COS, PSA i ACTUB van acordar reprendre les aturades de dues hores per torn de servei entre els dies 12 i 23 de novembre per exigir de nou que lempresa respecti el conveni col.lectiu vigent del 2012/2014. Els treballadors de Metro i Autobusos reclamen el retorn dels diners que sels ha descomptat des del mes de setembre per part de la direcci de lempresa en concepte de laplicaci del decret de retallades aprovat pel govern espanyol i que els deixa sense paga de Nadal. La direcci justifica les retallades per laplicaci de lesmentat decret i assegura que no t mbit de competncia per poder decidir la no aplicaci. Per la seva banda, ms de 200 treballadors de Parcs i Jardins, a ms de treballadors de BSM, Tersa... van envoltar lAjuntament el 22 doctubre en protesta contra les retallades, acomiadaments, privatitzacions, etc. Posteriorment va arribar a la Plaa Sant Jaume la manifestaci de les treballadoes de Metro i van expressar el rebuig conjunt de forma sorollosa en la porta de lajuntament. 15

Parlem
Txema Bofill, Pep Cara i Gerard Vilardaga.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DIN

Jean Marc Rouillan, el guerriller sobrevi

Si oblides que lessencial s le

En un lloc de la Provence, el nom del qual no vull enrecordarme, hi viu un llegendari guerriller, sobrevivent de moltes batalles. Jean Marc Rouillan va format part del nucli fundador de diversos grups autnoms i armats: el MIL, els GARI i dAction Directe. Tres grups que han fet histria, sovint callada o tergiversada. Utilitzava el sobrenom de Sebas, que prov de Sant Sebasti on hi anava a linici del MIL, a fer accions amb ETA. Ara es troba en llibertat condicional, desprs de complir un quart de segle de pres. Viu en un xalet en la part alta del poble, solejat, amb vista als Alps. Lentrevistem desprs dun bon pat de retrobada acompanyat dabundant vi, i labsenta que li hem portat. No pot parlar dAction Directe, de les accions per les que ha estat condemnat. El nostre amic t uns seixanta anys, memria delefant, s de complexi forta, el cap calb de samurai i de savi, gran matiner i amic de les revolucions i de la vida clandestina. s occit amb avantpassats catalans de laltre cant del Pirineu. Es considera fronterer, del Pirineu. Porta un camiseta negre amb la inscripci: Primera lnia. Un lema que no s un atzar. Jean Marc Rouillan sempre va estar a la primera lnia en la lluita. Sempre fou el primer en lacci i era qui prenia ms risc. Malgrat el seu lideratge inqestionable, Jean Marc s molt geners amb els companys de lluita i comparteix les accions reeixides i lanlisi com un ms. Sobre les critiques i defectes als grups que va participar, en fa virtuts grcies al seu art descriure. I s exemplar ja que s dels que fan i no el veureu criticant als companys, a diferencia dels que no fan i se la passen criticant per mirar de sobresortir. La seva defensa a les moltes critiques dels Mass Media i de companys s explicar el que ha fet amb talent i justes paraules. Jean Marc Rouillan milita actualment amb el NPA (Nou Partit Anticapitalista). s escriptor de culte i publica un llibre quasi cada any. Viu amb Marie Claire Cordat, una artista transgressora, creativa i provocadora que pinta i fa happenings dimpacte nacional, ex de la Fura dels Baus. A nosaltres ens en fa ver un en directe, que
16

vam patir, sense temps a gaudirne: lendem al veure que recomenvem a entrevistar en Jean Marc, Marie Claire ens va fer fora de la casa en pocs minuts. Un bon espectacle: lacci directa contra les xerrades interminables. Aqu va un resum dhores de xerrar i xerrar: - Ens alegrem de veuret fora de la pres. Com va la teva vida fora? - No ho se. B, aix no s una resposta fcil. No ho puc dir, perqu lessencial de la vida de les persones, qu s? Sc jo ara qui et qestiono... - Lessencial de la vida s ser lliure, ser conscient... - ... Tu ets lliure? Creus que ets lliure? - No, no. Estic condicionat per... Aix que... no em preguntis si sc lliure. Jo era lliure, quan lluitava per la llibertat. Ara sc menys lliure. - Per ara et sentirs ms lliure que quan estaves a la pres? - Aix depn. Depn del teu desperit. Si els afrontes permanentment ets molt ms lliure que si toblides que lessencial s lenfrontament. La vida s tamb un narctic molt poders, s a dir, que un soblida de lessencial, del perqu de la seva existncia. Et pots creure lliure i no ser-ho en absolut. I per qu? Perqu tallunyes del teu objectiu. La qesti s saber si actualment mallunyo del meu objectiu? I jo no ho s. I jo preferiria veritablement ser lliure a les barricades o enmig dun moviment extremadament ofensiu. All trobaria el sentit de la llibertat. - Creus que el veurem aquest moviment ofensiu? - S. Lesperem tots i totes. Tinc una terrible desesperana i al mateix temps una formidable esperana en que esclatar. - Ens animes i ens dnes aire! Per dius que estem tots sota hipnosi... - Si, tots i totes. Igual els militants i els que es creuen que sn molt conscients dall que passa. Creus que els bons moments sn bons moments? Qu s un bon moment? Lenin deia que la revoluci s la festa dels treballadors. Doncs, lalegria, el bon viure, s la revoluci. Quan un es troba en les classes oprimides, les alegries i satisfaccions intenses estan en la revolta. Tota persona que ha participat a una insurrecci, als moviment dels any setanta, i tota persona que ha participar als temps de la guerrilla, saben molt b que sarriba a moments de felicitat intensa, afrontant lenemic. - Llavors, quin s lobjectiu? Has dit que cal ser conscient de lobjectiu - Jo se quin s lobjectiu: cal estar ben a la vora del moment i del lloc on esdevindr. Hem destar preparats tot el temps. Ha de passar alguna cosa. El veritable moment en el que passa alguna cosa dessencial s quan es capgira lordre social. Per aix, al fons de mi, jo vull estar el ms a la vora possible i ben preparat (joc de paraules etre prs i tre prt). - Com thas format en la vida? - Format?! formatejat! Tu vols dir com mhe formatejat? s molt fcil. Vaig tenir una gran sort. Als setze anys marriben dues coses: la msica anglesa de lpoca, el comenament dels anys seixanta, una musica carregada delectricitat, anunciadora dels aixecaments dels antiautoritaris; jo tenia setze anys al maig del 68. Timagines? Un rpid formateig - I desprs dels 16 anys, quines altres experincies deformatives? Vaig tenir la gran sort de viure a Tolosa, que era la capital de la segona Espanya, la capital dels rojos. Jo dic rojo perqu aquest s el terme. Els anarquistes tamb hi eren, i entre ells es deien rojos, ja que havien agafat linsult dels feixistes i dels nacionals, que els deien els rojos. Havien pres aquesta etiqueta com es pot prendre la de terroristes i revertir-la. Durant el maig 68 em comprometo en un moviment revolucionari i tinc loportunitat de conixer persones que havien fet la revoluci. Una gran sort en comparaci a molts companys francesos que parlaven molt de revoluci, per que no havien pogut parlar amb persones que lhavien viscut. La veritable sort fou aquesta oportunitat. Ho puc dir: en comparaci amb els altres companys del MIL en la conscincia de lenfrontament que va arribar a Barcelona, nosaltres estvem ms formats que els de linterior. Els de linterior miraven Pars, Nanterre, la Sorbona i reproduen els conceptes dextrema esquerra, i qu podria ser Acci Comunista, etc. Mentre Cricri i els companys formats a Tolosa, nosaltres ens considervem guerrillers, i per tant ens posvem menys problemes en relaci amb lacci armada. Ho tenem ms fcil que els de linterior. - La conscincia de guerrillers don prov? - Dels vells espanyols exiliats, dels maquis. Cricri tenia un oncle, que va estar a la partida de Massana, que lorientava cada vegada que el veia: si vas a Barcelona fes aix i all altra, ves en compte, vesteix-te b, etc.. - Aleshores podem dir que hi ha un nexe i uni entre els maquis i el MIL? Exactament. Nosaltres rem anarquistes i vam imposar en la revista del MIL un text sobre Sabat, ja que nosaltres... - ... quan dius nosaltres, et refereixes als francesos del MIL? - Nosaltres no rem francesos.... rem els de lexterior! s molt important aquesta incomprensi perqu no es pot imaginar el rebuig de la guerra civil. La primera vegada que vam arribar a Barcelona, li vaig dir a Diaz, un militant del GOA (Grup Obrer Autnom) molt conegut que escrivia, jo sc anarquista. En la seva cara va tenir un moment de terror, una cosa terrible. La CNT era una cosa del passat. No hi havia. Tampoc a la universitat. Noms hi havia el grup de llibertaris a la Universitat Central. Ni tan sols assumien la paraula anarquista. La histria es reescriu. B, nosaltres rem anarquistes i no obstant aix trobaven guerrillers, anarquistes i comunistes, al bar, a les famlies damics, per exemple, el pare dHenry. Era el nostre quotidi. Una immensa sort comparat a daltres companys del MIL que tenien molta ideologia al cap. Per no podem imposar-nos. - I qu podeu haver fet? - Haurem dhaver fet una guerrilla extremament dura, el mxim possible. Fixat. Les vacillacions per lexecuci de Creix. Hauria hagut de donar un bon cop sobre la taula i dir: Si no fem aix no val la pena que continuem Si ss un grup clandest i es tenen els mitjans i no es fan les accions que sn de la teva responsabilitat histrica, passes al costat de les coses. - Per qu Creix? - Creix era un torturador cruel de detinguts poltics, un comissari de la temible BPS (Brigada Poltico-Social). Desprs de lexecuci de Manzanas, va provocar tot de detencions al Pas Basc. Fou pilar del procs de Burgos a etarres i el responsable de la repressi i de la mort dobrers a Granada. Creix venia regularment a Catalunya. Puig va aconseguir la informaci i era un objectiu important a aquell moment del franquisme. - El pas a la lluita armada, representa canvis, com ho vas viure? - Naturalment. Un pas essencial a fer en la dictadura. - En el teu llibre De Memria II dius que no reu innocents, al parlar de Puig Antich. - Comprenc que la famlia hagi fet tot
Novembre de 2012

m amb...
de coses sobre una persona que no coneixien. Perqu no coneixien el Salvador clandest: una persona intelligent, conscient, polititzada, que sabia el que feia. Men recordo molt b duna conversa on parlava de la seva prpia execuci. Cal tenir en compte que nosaltres rem clandestins sense interrupci i arriscvem la vida contnuament, a cada viatge, a la carretera, en el pas de fronteres, en cada acci, com els maquis, com els grups guerrillers. - Com expliques El dol de la innocncia, subttol del llibre De memria II? - Estem formatejats pel sistema. Un acaba creient en el sistema. Amb la histria del MIL sap el que tespera. Sap que tens un enemic davant que no et far cap regal, etc. I un acaba per creures que els burgesos no sn tan dolents com els pinten. Sempre es tenen illusions sobre el sistema, incls els que combatem. s per aix que el dol de la innocncia s un fet. Quan un camarada prxim s executat, s un fet que et marca. Desprs en cada combat mhe repetit sempre la mort est present s difcil tenir conscincia de la mort quan sest comproms en una lluita revolucionria. - Com vivies aquesta presncia de la mort? - Et diria ara que laprenentatge fou difcil. I per tant sn anys que vam gaudir a fons, totalment felios. - Anys difcils i felios. - S. No s contradictori. Tornem all que deia al comenament de la nostre conversa. Quan vaig escriure a Michel que escrivia el llibre dels GARI, em va respondre: Fou lany ms feli de la meva vida. I tanmateix va acabar a la pres. Els anys de lluites, marquen. - Escrius molt b. Els teus llibres enganxen, ets un autor de culte i ens preguntem si et consideres ms brillant amb les pistoles o amb la ploma. - Dentrada s indissociable. Sense les pistoles, no hi hagus hagut la ploma... - ... No dissociem. La pregunta s si tu et sents ms competent amb la ploma o amb les pistoles, ja que et sentim molt competent en lescriptura. - No s si sc competent. No s la qesti. Lescriptura per lescriptura no existeix. La veritable escriptura s la teoria. I nhe escrit poca. He escrit un llibre teric per... - ... Quin? - Proletari precari. Tu, ni tan sols lhas llegit! Veus? Vens aqu a interrogar-me i no has llegit els meus llibres! - No llegeixo molt. Soc una
Novembre de 2012

NAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

ivent del MIL, dels GARI i dAction Directe

enfrontament, ets menys lliure

mica dislxic, per no interrogo... - ... No escric mai una novella per explicar una histria. Escric una novella per explicar un tema precs. I si vaig estar motivat a explicar la histria dels guerrillers (maquis) s perqu per a mi s molt important escriure-la. Com a testimoni. No per dir sha de fer aix o all. He escoltat histries i les retransmeto. - I per qu el format de novella? - Perqu jo no podia fer servir el jo i havia de trobar una altra manera dexplicar aquestes histries. I ho vaig fer com un romancero antifranquista dels anys cinquanta, amb una escriptura quasi de Tolosa. El tema exigia una forma descriptura. Em deien laltre dia que tinc un escriptura multis. Vull escriure de manera senzilla perqu limportant s transmetre. Quan vaig escriure De memria s amb la intenci que qualsevol batxiller ho pugui comprendre. Poso els meus texts al molinet perqu totes les paraules siguin comprensibles i no portin a confusi. - Quin s el fil conductor de la trilogia De Memria? - La histria sn els companys de batxillerat que comencen i que acaben en una organitzaci de lluita armada a Frana. s la seva histria de vida, la seva evoluci. I al mateix temps el que vull retransmetre s lpoca. I no vull seguir la cronologia exacta dels fets. No vull mirar els arxius. Vull retransmetre el que em queda en la memria. Escric el nostre estat dnim en les tres novelles. No, fet darrere fet. Per exemple, sc incapa de dir de memria, quan ens van veure a Brusselles, el dia dels cotxes bomba, quin cotxe condues? - Condua el segon. La DS? - No se. Sols recordo que eren cotxes robats a Holanda. Tu anaves darrere i manaves orientant. Tamb recordo que quan vas treure el seguro de la bomba estvem tots all innecessriament mirant com ho feies, malgrat que ens deies que podia explotar. Veus. No recordo el cotxe que condues. Per tinc al cap tota loperaci, les reunions que fiem, qu diem, i la conscincia del fiem. Algunes coses se mhan esborrat, per la meva transcripci es basa en els fets que recordo. - Vas estar deu anys en allament. Com es pot suportar aix? - Jo tamb mho pregunto! Lnica manera s la resistncia. - Ets un resistent total. Un sobrevivent. En cada llibre ets el sobrevivent. Ens pots donar alguns consells de supervivncia? - No, no, no s possible. s impossible. He passat a la vora de la mort diverses vegades. Tenia capacitats fsiques. No fora, per era espavilat. Saps? En el MIL em deien: Tu sers el primer que mataran ja que prenia massa riscs, ja que no comptava, no calculava. Jo estava en el moviment guerriller. Era una altra historia. Ells constataven que prenia molt riscs, per jo deia jo prenc menys riscs que el que espera a casa. I efectivament aix va passar. Hi va haver companys que van esperar la policia a casa. Si no calcules, si no ests sempre pensant el que et pot arribar, etc., es pot sobreviure molt ms que aquell que ho calcula tot, i fa les coses amb molta precauci. Cal ser precs, molt tcnic i al mateix temps no calcular. - Perqu milites en el NPA (Partit Autnom Anticapitalista) - Hi ha un costat prctic i tctic. No shan de barrejar els principis poltics, lestratgia i la tctica. Sn tres coses diferents que shan darticular. Jo per exemple he participat a les eleccions presidencials. He reculat en els principis. Per ho s. En sc conscient ja que no faig les coses noms per ideologia. Segueixo sent activista del NPA. Recorda que anarquistes com Antonio Tllez (el que va escriure la vida de Quico Sabat) va ser durant la guerra en un batall de guerrillers comunistes i desprs a lUNE (Uni Nacional Espanyola, que va dirigir loperaci de reconquesta a la Vall dAran a loctubre de 1944), Tllez com qualsevol que volgus continuar la lluita contra el feixisme, com tamb Ramon Vila Capdevila que va ser comandant en un maquis comunista... - Per, com articules els teus principis i la teva participaci en les eleccions amb el NPA? - Estic en el moviment. En unes circumstncies molt particulars. s complicat. Aqu a Frana sc un militant de la guerrilla. Aqu no hi ha hagut amnistia, com a Espanya. Tinc prohibit parlar. Em prohibeixen viatjar. Tinc encara un munt de prohibicions. Cal que calculi els meus cops. Si jo parlo, si jo milito en un moviment autnom s la meva via. Jo avano en una organitzaci que s institucional. Per he donar-los garanties per ser-hi. Per aix cal ser tctic: jo no sc trotskista. Vaig lluitar fins i tot contra els trotskistes. I jo estic en una organitzaci que s essencialment trotskista. Has de ser tctic. Cal saber on acaba el tacticisme i on comena loportunisme. Sempre s difcil de saber. No obstant aix, cal ser estricte en algunes coses. No estic segur de mi mateix, de la meva tctica: sc una persona que ha passat vint-i-cinc anys a la pres. Vull tenir una activitat poltica rpidament. Vull comprometrem polticament tan aviat com pugui. Llavors, on puc tenir contacte amb els treballadors? A Espanya es pot fer perqu s ms obert. A Frana s molt codificat. Crec que necessito aix. Si jo estigus a Grcia, actuaria duna altra manera. - Com veus lluita larmada, ahir, avui. Les condicions objectives, subjectives? - El que ha quedat demostrat a Grcia s que quan hi ha un poble que es posa en moviment a nivell de masses, desafiant el sistema, hi ha una resposta armada de grups armats. Aix que aquesta qesti ja est clara: si hi ha una contestaci, apareixeran les armes. Ells ens van derrotar militarment, per no ens han guanyat polticament. Aix s clar. Hi ha les condicions objectives per a la represa de la lluita armada, s. Hi ha una repressi i opressi tal, que justifica un replantejament del monopoli de la violncia per par de lestat. s obvi. Per no hi ha, almenys a Frana, condicions subjectives per a la represa de la lluita armada, perqu la lluita armada no s el resultat de tres o quatre persones que volen fer operacions molt espectaculars. No es tracta daix. La lluita armada s una part del moviment revolucionari que es posa davant en lacci. s noms una part daquest moviment. No s una part externa del moviment, sin una part de linterior. - Lluita larmada s doncs una expressi ms - Una expressi estratgica. Quan parlem dexpressi estratgica s en referncia al moviment anarquista. Si el proletariat de Barcelona va poder en unes poques hores prendre les armes, com Ascaso, Durruti, i aconseguir una insurrecci armada, s perqu aquests individus i militants portaven deu anys dexperincies fabuloses: temptatives dinsurrecci i operacions de guerrilla urbana. Tenien experincia. Si dius que la revoluci tindr lloc desprs dun enfrontament armat, laventurisme no s la dels que es preparen, els que acumulen experincies, els que preparen el poble, els que assagen petits cops per veure com reacciona el sistema, si t la capacitat de contrarestar fets daquest tipus. El veritable aventurisme s dir la revoluci ser un enfrontament armat i no fer res perqu aix arribi. I distribuir propaganda esperant fins a lltim moment. Aix s laventurisme. Quan veus el grup Nosotros, i la FAI com van preparar el 19 de juliol, se sap que foren conseqents des dun punt de vista revolucionari. Ells creien a la insurrecci i no van parar de preparar-la acumulant experincies. Aix s important. Jean Marc Rouillan, si aconsegueix el perms, vindr el prxim mes de gener a Barcelona a presentar els seus llibres i parlar amb nosaltres. Continuaci i ampliaci de lentrevista a: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/232978

> LES FRASES...

El veritable moment que passa alguna cosa essencial s quan es capgira lordre social. La repressi i opressi s avui tal que justifica un replantejament del monopoli de la violncia per part de lestat.
17

SENSE FRONTERES

EUROGENDFOR s un exrcit europeu dagents policacomilitars per a intervencions contra protestes, format per antiavalots, agents doperacions especials i dintervenci rural

Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions contra Israel

Adormits pel petroli

Meritxell Freixas

inquanta anys desprs de locupaci francesa, i duna turbulenta guerra civil, Algria intenta remuntar i erigir-se com un dest atractiu, segur i capa doferir serveis de qualitat als pocs visitants que rep. La iniciativa treballada sobretot des de la societat algeriana no s per una prioritat pel govern del pas que, liderat pel Front dAlliberament Nacional (FLN) des de la fi de la revoluci, ha concentrat els esforos i recursos en lexportaci de gas i petroli als pasos europeus. El nostre pas encapala un cam de progrs dinmic, tenint en compte les realitats i aspiracions dels nostres joves, per reforar les bases i assegurar la continutat de la pau, la independncia i la unitat de la naci. s part del discurs que el president dAlgria, Abdelaziz Bouteflika, va pronunciar en un dels actes centrals de la commemoraci del 50 aniversari de la revoluci. Una efemride que va tenir lloc el passat 5 de juliol per celebrar la fi de 132 anys de dominaci francesa. El president ens va confirmar que avui Algria ja s un pas segur, i que els algerians no hem de tenir problemes per mourens duna regi a una altra. s el que recorda el Hamid, un xofer de Constantine, sobre el discurs que el mandatari va oferir en motiu de la celebraci. I com el Hamid, ho mencionen molts algerians i algerianes que, desprs de locupaci francesa, van veure com el pas es pre-

cipitava en una espiral de violncia i terrorisme. Una guerra civil que va durar de dues dcades, causada per la radicalitzaci dalguns sectors de la societat. La costa mediterrnia del nord-est s una de les perles que custodia el pas. El recorregut entre Beijaa i Jijel, 250 quilmetres a lest dAlger, amaga caps, muntanyes, coves i penya-segats que sencavalquen dins el mar. Lltima vegada que vaig recrrer aquesta costa va ser a finals dels anys 70, dacampada amb els amics, explica el Hamid. Vam fer una traves-

sia de Constantine a Beijaa. Llavors era molt segur. Per als anys 90 ja no es podia anar dun poble a un altre perqu tenem els accessos tancats. Era molt perills perqu els terroristes estaven per tot arreu, sobretot a les zones de muntanya. Ara tot est molt tranquil, afegeix. El Lamin i la Razika, un matrimoni de Beijaa, han tornat de vacances al Marroc. Mostren les fotografies de la mesquita de Hassan II, a Casablanca, la quarta ms gran del mn, comenten. Tenim dos fills, i per seguretat no viatgem amb els nens per

Algria. Encara tenim por del terrorisme. Si volem marxar de vacances, ho fem fora del pas, es lamenta la mare. Sn la cara i la creu de la mateixa moneda. Un pas que sintenta recuperar, obrir i passar pgina per que encara recorda el temor i el recel que lenfrontament entre el Front Islamista de Salvaci (FIS) i lantic partit nic, el Front dAlliberament Nacional (FLN), va desencadenar. La intenci, tant de la prpia societat algeriana com del govern, s transmetre que avui el pas ms gran

dfrica s un dest segur i apellar constantment a lestabilitat i pau de la regi. Per el cert s que el pas viu un procs de reparaci, un perode de postguerra, marcat encara per les pors, tabs i recels del passat. Els nics encarregats de marcar el ritme de la recuperaci dAlgria sn els beneficis i rdits de lexportaci de gas i petroli. La nineta dels ulls del govern i el recurs ms fcil per alimentar la caixa estatal que permet rebaixar els preus dels aliments bsics, com la llet, loli, la farina i laigua, mitjanant subsidis. Els hidrocarburs representen el 98% de les exportacions dAlgria, per segons els experts les previsions anuncien que daqu a 15 anys el gas del territori sacabar. I daqu a 25 anys ho far el petroli. Impulsar nous sectors, com el turisme i la creaci dinfraestructures, s una de les demandes de la societat algeriana, que es lamenta dun govern ocupat i preocupat noms pels hidrocarburs. Aqu no interessa invertir en estructures pel turisme perqu el pas no en t necessitat. El govern est adormit amb el gas i el petroli, explica el Samid, empresari dAnnaba. A la gent ja li va b guanyar el diner fcil i immediat; s una qesti de mentalitat. El que no pensen s que un dia el petroli sacabar. I llavors qu?, continua. El patrimoni histric, natural i cultural dAlgria reclamen a crits una oportunitat. Una opci per ser coneguts i admirats des de lexterior. Laval, el reconeixement i laposta del propi poble algeri i dels seus lders poltics sn un dels mecanismes per potenciar un sector que garanteixi que el pa, la llet i la farina hi seguiran sent ms enll del petroli.

Solidaritat amb la CGT des dels treballadors de Roca Marroc

Secci Sindical CGT Roca, Gav

DT-Roca Maroc s ara mateix una secci sindical consolidada que es solidaritza amb tota la CGT i els treballadors de lEstat espanyol. El diumenge 13 dOctubre els companys del sindicat CDT a la factoria de Roca Maroc i la Federaci Local de la CDT de la ciutat de Settat (Marroc) van realitzar una manifestaci de suport i solidaritat amb els treballadors de lEstat Espanyol i amb la CGT en les seves contnues lluites al carrer contra les retallades del Govern i la UE, i contra les agressions i contundent repressi policial. Les imatges de miners, estudiants i treballadors en el seu conjunt manifestant-se i sent fortament reprimits els han arribat tant per Internet, com per canals internacionals i la prpia premsa escrita rab. Els companys es van posar en contacte amb la CGT-Roca demanant ms imatges i informaci de per qu succeen les protestes i el perqu de tan brutal repressi. Una vegada van tenir la informaci van
18

decidir convocar per la ciutat de Settat una manifestaci solidria i de suport, que va ser bastant nombrosa tenint en compte que parlem duna poblaci mitjana i en diumenge festiu. Aquesta acci no fa ms que reforar i afermar el treball internacional que portem realitzant entre les dues seccions sindicals (CGT-Roca, CDT-Roca Maroc) en la multinacional Roca a lEstat Espanyol i al Marroc, haventse ests a la poblaci de Settat. Solament a manera de reflexi, tinguem en compte que fa tan sols tot just any i mig aquests companys no tenien representaci sindical en fbrica i el suport mutu i la solidaritat era solament un pensament en les seves conscincies. Avui dia, desprs dun treball Internacional amb la CGT, no solament tenen representaci sindical amb 7 delegats a Roca Maroc, sin que organitzen manifestacions de suport i solidaritat. Des de CGT-Roca no podem ms que estar satisfets amb el treball que ha realitzat tota la CGT, per a aconseguir que uns treballadors sense cap dret laboral reconegut, i que ens van demanar ajuda sindical, avui dia siguin un referent sindical en la seva poblaci.
Novembre de 2012

SENSE FRONTERES

EUROGENDFOR, un exrcit de la UE per al control social i poltic

Llibertat.cat

l juny passat lEstat espanyol va signar la ratificaci del Tractat de Velsen de 2007 per un exrcit de policies antiavalots i unitats especials per reprimir protestes socials i poltiques. El Tractat de Velsen (2007) ha passat del tot desapercebut a casa nostra. Amb aquest tractat es va crear el cos dintervenci EUROGENDFOR, que desprs va ser ratificat el 2009 per lEstat espanyol tot i que no ha estat oficial fins fa poc, amb el BOE de l1 de juny daquest any, el dia que va entrar en vigor. Aquest acord implica la inclusi de lEstat espanyol a la Fora de Gendarmeria Europea (FGE, EUROGENDFOR), vinculada a lanomenada Poltica Comuna de Seguretat i Defensa (PCSD) de la Uni Europea. Aquesta fora de xoc militar-policaca est formada per la Gurdia Civil espanyola, la Gendarmeria francesa, la Koninklijke

Marechaussee holandesa, els Carabinieri italians, la Guarda Nacional Republicana a Porgugal i la Jandarmeria Romn romanesa. Aquest organimse policac t la seva seu permanent Vicenza (Itlia). Des dalguns collectius de defensa dels drets i llibertats ja sha aixecat lalarma sobre la creaci daquest cos, implantat a alguns estats europeus des fa uns anys. Aquest cos dintervenci suposaria un exrcit dagents policaco-militars per a intervencions contra protestes socials i poltiques, un gegant contingent dantiavalots, agents doperacions especials i dintervenci rural. Lobjectiu dEUROGENDFOR s realitzar missions de Seguretat i Ordre Pblic, uns eufemismes que remeten als precedents histrics dels Cent Mil Fills de Sant Llus, un exrcit mercenari enviat per Frana lany 1823 en representaci de la Santa Aliana (ustria, Prssia, Rssia i Frana), per garantir lordre absolutista a Europa. Segons recull aquest BOE Les Forces FGE podran actuar sota les ordres duna au-

toritat civil o sota el comandament militar. Entre les prioritats daquest cos supraestatal que pretn controlar el nou ordre social de la UE sestableix el fet de controlar, assessorar, orientar i supervisar a la policia local en el seu treball quotidi, incloses les tasques dinvestigaci criminal. Una vaga definici que xoca amb les competncies de seguretat de les diferents admnistracions locals, autonmiques i estatals, com ara el fet de plantejar dur a terme tasques de vigilncia en llocs pblics, regulaci del trnsit, control de fronteres i intelligncia general. Per els principis ideolgic que defineixen EUROGENDFOR sn lobjectiu de protecci de persones i bns i manteniment de lordre pblic en cas dalteracions daquest. Una previsi que es pretn amb la formaci dagents de policia dacord amb els estndards internacionals. Un altre aspecte que genera dubtes s la possible participaci daquest aliana militar-policaca del nou

ordre europeu en cas dun conflicte independentista en algun dels estats membres, ja que el seu article nmero 6 estableix que lestacionament i desplegament en el territori dun tercer Estat haur de recolzar en un acord entre els Estats dorigen i el tercer Estat en qu sespecifiquen les condicions daquest estacionament i desplegament, tenint en compte els principis fonamentals daquest Trac-

tat. En aquest sentit, el contingut del BOE del 1/6/2012 planteja un seguit de nombrosos interrogants sobre el carcter democrtic i els termes de legalitat internacional dels continguts daquest acord, especialment en qestions referents a immunitat, efectes fiscals daquestes operacions, llibertat dinformaci, respecte a les legislacions, etc.

I Conferncia Estatal pel BDS (Boicot, Desinversions, Sancions): Ahir Sud-frica, avui Palestina
Campanya BDS Catalunya

ls dies 19, 20 i 21 dOctubre es va portar a terme a Barcelona la I Conferncia Estatal pel BDS sota el lema Ahir Sud-frica, avui Palestina. La conferncia sorgia de la necessitat de posar sobre la taula aquesta campanya, no noms entre el moviment de Solidaritat amb Palestina sin transcendir a altres moviments per tal dincidir en les poltiques dapartheid que aplica lestat israeli envers el poble palest.

Donada la passivitat poltica internacional davant els crims israelians i el fracs continuat de les negociacions de pau, el 9 de juliol de 2005 ms de 160 organitzacions palestines van llanar la Crida de la Societat Civil Palestina al Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra lEstat dIsrael fins que aquest compleixi amb el Dret Internacional i respecti els principis universals dels Drets Humans. La Crida es va inspirar en la lluita dels Sud-africans contra lapartheid, i va prendre com referencia la reeixida campanya internacional de BDS que es va portar a terme contra aquest rgim racista. La Crida exhorta a la comunitat internacional a implementar una Campanya de Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra Israel fins que aquest Estat compleixi tres demandes bsiques: 1.que s a c a b i

locupaci i colonitzaci de totes les terres rabs i desmantelli el Mur; 2.- reconegui els drets fonamentals dels ciutadans rab-palestins dIsrael a la plena igualtat; 3.- respecti, protegeixi i promogui el dret dels refugiats palestins a la tornada a les seves llars i propietats tal com estipula la resoluci 194 de les Nacions Unides. El moviment internacional pel BDS no fa ms que exigir, de forma noviolenta, el compliment del Dret Internacional i dels principis universals dels Drets Humans en Palestina, que han estat sistemticament ignorats per lEstat sionista fins a lactualitat, amb la complicitat de la comunitat internacional. Tamb cal remarcar que la campanya BDS s una campanya global, s una crida al mn que es fa des de la perspectiva de la llibertat, la justcia i la igualtat per a totes les persones palestines que viuen o van viure en aquest territori. No es dirigeix noms a millorar les condicions de vida dels que habiten en una regi particular com la Franja de Gaza o Cisjordnia, sin que parla tamb del dret al retorn dels refugiats palestins. Set anys desprs del seu llanament, la Campanya de BDS gaudeix dun suport massiu per part de la societat palestina; a nivell internacional shan format desenes de grups lo-

cals, regionals i estatals de BDS en llocs tan distants com Marroc, Xile, Estats Units, ndia, Sud-frica, Islndia i fins i tot dintre del propi Israel. La llista de victries obtingudes pel BDS no para de crixer: es deixen de vendre productes israelians a petici dels consumidors; artistes i intellectuals manifesten pblicament la seva negativa a treballar a Israel; fons de pensions retiren els seus actius dempreses implicades en locupaci israeliana; universitats trenquen els seus acords de collaboraci amb universitats israelianes, etc. Limpacte de la Campanya de BDS queda demostrat per les reaccions desproporcionades i anti-democrtiques del Govern israeli, que va aprovar en 2011 una llei antiboicot per a criminalitzar i castigar amb sancions econmiques i fins a la pres a qui promoguin el BDS. La difusi i consolidaci de la Campanya de BDS a lEstat espanyol ha anat en augment durant els ltims anys, com resultat de la creaci i engegada de grups locals de BDS, la major part dells articulats a travs de la RESCOP -Xarxa Solidria Contra lOcupaci de Palestina-, que agrupa a 36 organitzacions de lEstat. Amb la finalitat de donar un nou impuls a aquesta Campanya, Barcelona va acollir la I Conferncia Estatal

pel boicot, Desinversions i Sancions (BDS) contra el Apartheid Israeli Ahir Sud-frica, avui Palestina, per tal de donar a conixer la Campanya al conjunt de la societat, i al mateix temps oferir als grups de solidaritat amb Palestina un espai de treball, reflexi, coordinaci i intercanvi que permeti reforar leficcia del moviment pel BDS. La Conferncia va comptar, entre daltres, amb la presncia de tres ponents de renom internacional -una palestina (la poeta i activista Rafeef Ziadah), un israeli (lhistoriador Ilan Pappe) i un sud-afric (el sindicalista Mbuyiseni Ndlozi )- que des de les seves perspectives particulars van exposar la necessitat i la urgncia dimplementar la Campanya de BDS contra el apartheid israeli. La Conferncia va fer una crida a participar en la Campanya BDS a totes les persones i organitzacions interessades, demanant al conjunt de la societat civil (ONG, sindicats, universitats, partits poltics, etc.) el seu suport explcit a la Campanya de BDS, ja que la unitat entorn del compliment del Dret Internacional i dels Drets Humans s fonamental per a assolir una pau justa a Palestina. Ms informaci a: http://www.bdsmovement.net/ http://www.bdscatalunya.org/ http://conferenciabds.wordpress. com/
19

Novembre de 2012

SOCIAL
Aprovada la privatitzaci de la costa
Ecologistes en Acci

Lestat espanyol no pot pagar el deute de 2,3 bilions deuros, del qual 2 bilions sn deute privat, i no s legtim que el poble treballador el pagui

Incrementen la despesa militar mentre retallen les despeses socials

No devem, no paguem. Tot per salvar leuro?

Isa Garnika Aizkorbe, Secretria de Gnere de CGT Catalunya

cologistes en Acci rebutja rotundament la modificaci de la Llei de Costes aprovada en el Consell de Ministres del passat 5 doctubre. La llei redueix perillosament la protecci del litoral existent fins a ara, afavoreix la privatitzaci i lespeculaci urbanstica incontrolada en bona part de la costa i estableix infinitat dexcepcions sense justificaci. Es tracta duna llei aprovada sense la necessria participaci social, feta a la mesura dinteressos particulars, que oblida el canvi climtic i el seu efecte sobre la costa. Laugment de la concessi docupaci del Domini Pblic Martim Terrestre (DPMT) a 75 anys suposa tenir en propietat una zona pblica per a tota la vida, obrint pas a lespeculaci. Els interessos privats es posen per davant dels pblics, dels de tota la ciutadania. A ms, critiquem que sexcloguin del DPMT un total de 11 zones associades a la costa sense cap criteri cientfic ni justificaci tcnica. s una mesura que abunda en la privatitzaci del litoral i en la seva desprotecci. La reducci de la servitud de 100 a 20 metres en llocs com les ries s una mesura totalment allunyada de la veritable dinmica daquests ecosistemes i a la previsible pujada del nivell del mar derivada del canvi climtic. Ignorar aquesta realitat implicar grans perjudicis socials i econmics a les poblacions associades a les costes i a les ries. Subratllem que la reforma aprovada no porta solucions, sin que genera nous problemes pel canvi de rumb que suposa pel que fa a lanterior llei. Tampoc incrementar la seguretat jurdica, malgrat el que argumenti el Ministeri dAgricultura, Alimentaci i Medi ambient. La gran quantitat dexcepcions, casustiques infinites i desigualtats de tractament que recull tindr lefecte contrari: la incertesa jurdica. Si el contingut de la reforma s censurable, tamb ho s la manera en el qual sha portat a terme la seva aprovaci, sense la necessria participaci social. Des del Ministeri de Medi ambient es va adquirir fa poques setmanes el comproms verbal de debatre la reforma amb organitzacions ecologistes i donar espai per a recollir les seves allegacions. Aquesta promesa ha estat incomplida amb la inesperada aprovaci davui en el Consell de Ministres. Ecologistes en Acci tem que el Ministeri de Medi ambient pretrengui desmantellar la legislaci ambiental. El primer pas s la modificaci de la Llei de Costes de 1988, privant a la societat dun s pblic de la costa i de la protecci de la mateixa.
20

Per la crisi ha esclatat i afectar durament a tots els pobles del mn. 2. La crisi de leuro arrossegat per limperi Cinc anys han passat des de que va esclatar la crisi financera a lagost del 2007. Al comenament van ser les subprime o crisi hipotecria, per aquesta s va fer extensiva a tot el sistema financer i a leconomia real malgrat molt analistes no van voler veure que la crisi dels USA arrossegaria tot el mn. Per tal daturar la crisi hipotecria el BCE va comenar a injectar diners per valor de 95.000milions/euros. Al finalitzar el mes dagost el nombre dentitats financeres en fallida eren ja 90. El mes de setembre del 2007 el BCE torna a injectar 42.000milions/euros. El total de bilions/euros que el BCE ha injectat des que va esclatar la crisi s de 3 bilions i les prdues derivades de la crisi hipotecria USA s de 400.000milions/dlars. LOCDE comen a rebaixar les perspectives de creixement encara que no va ser fins juliol del 2008 quan Zapatero va reconixer lexistncia de la crisi i va ser el mes de maig del 2010 quan es produa lentrega de la sobirania espanyola al BCE i lFMI. 3. Tot per salvar leuro?. Ofegament de leconomia productiva i de la fora popular Lofegament de leconomia productiva i lofegament de la fora popular sn dos objectius perseguits per les classes dominants arreu el mn. Un cop implantat leuro al 1999, malgrat la crisi del SME a principis dels 90 i aprovat el Tractat de Maastricht, els mercats financers obtenien crdits a

1. La crisi de limperi USA arrossega tot el mn Assistim a la crisi ms gran del sistema capitalista des de la II Guerra Mundial. La crisi del petroli de lany 1973 desprs de lona expansiva dels 30 gloriosos, ja va suggerir la necessitat de canviar el SMI comandat pel dlar per un altre sistema ms arrelat a la producci de bens i serveis, es a dir a leconomia real no especulativa. Per a hores dara i unes quantes crisis ms, ni el G-20, ni la UE ni els BRICs han posat fre a la dolaritzaci de leconomia mundial imperialista. Aix lSMI no s el resultat del lliure mercat sin dimposicions econmiques i poltiques USA, que va convertir el dlar en la moneda hegemnica a tot el mn. s aquest poder econmico-militar el que fa possible la reactivaci de leconomia nord-americana mitjanant la injecci de diners de la FED per valor de 600.000milionsdlar destinats a comprar deute pblic. Daquesta manera els USA reactivant la economia interna, malgrat lexportaci de la seva crisi al mn global. Com que les matries primeres cotitzen en dlars, les seves importacions no resulten ms cares. Malgrat tot, els USA tenen la balana de pagaments ms deutora del mn, seguits precisament dEspanya. Podem afirmar doncs, que la crisi de limperialisme s la causa primera de la crisi a lhora que s la causa dels atacs especulatius contra la moneda euro, tal com senyalava Krugman.

dojo a inters molt baix de fins l1%. Aix va significar que una economia perifrica com lespanyola va rebre una quantitat de diners tan gran que va provocar la prdua de producci real a favor de lespeculaci burstil. Els bancs i les immobiliries van fer lagost creant la sensaci a la poblaci duna riquesa que no se sostenia en rs. El resultat s la fallida dels bancs i el cas paradigmtic Bankia. Leuro s doncs culpable de la desindustrialitzaci de leconomia basca i catalana (Altos Hornos, Naval, Euskalduna, Seat, industria txtil i farmacutica) i la seva substituci per una economia de low cost i condicions laborals i socials en caiguda lliure. Economia de casino amb el suport de les dretes nacionals (CiU-PNV) que fan de la reducci del dficit pblic i privat loxmoron que amaga les seves responsabilitats econmiques i poltiques. Lemissi deurobons de part del BCE desactivaria la pressi envers el deute. Cada cop ms demandat per alguns sectors industrials, aquesta decisi ha quedat posposada per loposici dAlemanya, encara que aquesta no solucionaria el problema del deute pblic emesos en eurobons. 4. No devem, no paguem Lestat espanyol no pot pagar el deute. El deute s de 2,3 bilions/euros, encara que daquests 2 bilions sn deute privat. Ni s possible pagar el deute, ni s legtim que el poble treballador pagui un deute que s dels bancs i les immobiliries. Si no es pot pagar i no s just pagar-lo cal dir molt clar que No devem, no paguem i cal dir-ho quant abans millor. s una situaci dexcepcionalitat histrica cal estar a lalada i cercar estratgies a curt i llarg termini per tal de buscar el benestar del nostre poble. s cert que limpagament del deute podria estar lligat a la sortida de leuro, que aquesta sortida podria significar atacs especulatius a la nova moneda, per tamb es cert que aquesta sortida s podria fer de manera ordenada i acordada amb altres estats i pasos de la zona euro. En tot cas cal tenir present que igualment les economies centrals de la UE estan valorant aquesta possibilitat i portant, el perode inflacionari i depressiu de leconomia no ens el podrem estalviar. O b leconomia UE comena a fluir capi-

tals cap a leconomia productiva o b la sortida de leuro de les economies perifriques ofegades pel deute ser obligada. 5. Hi ha altres maneres dencarar la crisi sistmica capitalista. Islndia, Grcia, Euskal Herria Amb lesclat de la crisi provocada per limperialisme USA i agreujades per les poltiques financeres expansives de la UE els deutes dels estats creixen de manera exponencial. Per amb aquesta realitat de retallades de drets socials i laborals diferents moviments populars han reaccionat per tal de defensar els seus pobles. Islndia va exigir la celebraci dun referndum en el que el 93% de la poblaci mobilitzada al carrer va negar-se a assumir el pagament del deute provocat per les elit financeres. El nou govern s obligat a iniciar una investigaci i alguns banquers van anar a la pres. A Grcia lagrupaci electoral Siryza i sobretot Antarsya, el grup poltic clarament anticapitalista es presenta a les eleccions amb un programa de renegociaci del deute i comena a qestionar leuro. Es converteix en segona fora poltica a lestat grec. A Euskal Herria, lesquerra sobiranista agrupada en EHBildu, es converteix en la segona fora poltica presentant-se a les eleccions amb un programa fonamentat en la necessitat de la independncia per tal de construir un model econmic i social centrat en les necessitats de les persones i no dels mercats. Per tot aix cal implementar: - Auditoria democrtica del deute. - No al pagament del deute privat. No al pagament del deute pblic illegtim. Caldria fer un debat envers les preferents, que fem amb els pla de pensions privats?... - SMI vinculat a leconomia real evitant lespeculaci amb matries primeres. - Reducci de la despesa energtica, i gravar el consum exterior de carcter sumptuari. - Un altre model energtic es possible i necessari. Energia solar, elica i hidrulica a petita escala. - Sistema de doble moneda per consum intern i extern. Monedes complementries, intercanvi de bens i serveis sense diners, cooperatives socials, agricultura ecolgica, banca tica - Banca pblica i serveis pblics forts per tal de redistribuir la riquesa. - Economia centrada en les necessitats de les persones. Valoraci al PIB de totes les feines. Redistribuci del treball per a que tothom pugui dedicar espai a la seva vida personal i a la transformaci social. - Sobirania econmica i poltica per tal de decidir sobre la nostra vida.
Novembre de 2012

OPINI-SOCIAL

Un decret llei converteix lEstat espanyol en venedor darmament

Nora Miralles Setmanari Directa

Estat espanyol s el set exportador mundial darmament. Fins ara, la participaci del Ministeri de Defensa en aquesta activitat es limitava a incentivar el sector oferint informaci a les empreses espanyoles a travs de lOficina de Suport Exterior del Ministeri i dedicant bona part del seu pressupost a fomentar la investigaci i el desenvolupament (I+D) en noves eines del que ells anomenen defensa i seguretat. Per les empreses eren les que feien els contractes darmament amb els governs estrangers i les que sencarregaven de complir aquests contractes, mentre que el Ministeri de Defensa facilitava que sestablissin contractes dexportaci darmament, per no duia a terme lexportaci. A travs del Decret Llei 19/2012 aprovat el 25 de maig denguany, el govern augmenta les capacitats del Ministeri de Defensa en matria de gesti de programes de material de defensa amb destinaci a lexportaci. A la prctica i deixant de banda lambigitat del text, lEstat passar a exercir directament dintermediari entre el pas que compra el material bllic i les empreses darmes espanyoles. Concretament, a travs del Ministeri de Defensa, el govern espanyol podr signar contractes amb els pasos compradors i comprometres a garantir el subministrament de larmament fabricat per lempresa espanyola i a supervisar lexecuci del contracte. Per

altra banda, ladministraci espanyola actuaria com a representant del govern estranger davant lempresa subministradora darmament. Al decret, que tamb recull daltres mesures encarades a liberalitzar el comer i les exportacions, el govern justifica latorgament de ms competncies al Ministeri de Defensa adduint que, fins ara, lEstat espanyol es trobava en una situaci de desavantatge dins el mercat de les armes. La nostra base industrial i tecnolgica sha vist obligada a competir en el mercat internacional, en desigualtat de condicions, contra ofertes procedents de bases industrials estrangeres que gaudien dun suport molt ms proactiu i efica ofert pels seus governs dorigen, argumenta. Segons va declarar la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Senz de Santamara, la majoria dels pasos exigeixen que les seves adquisicions tinguin el suport dels ministeris de Defensa dels pasos que subministren aquest material. Malgrat el suposat desavantatge esgrimit per lEstat espanyol per justificar el nou decret, el comer darmes va reportar 2.431 milions deuros a les empreses estatals lany 2011, un 115% ms que lany anterior. Per al Centre Dels dEstudis per a la Pau, de la fundaci Justcia i Pau, el govern espanyol sha convertit en traficant darmes des del 25 de maig. No s cap exageraci; segons el diccionari de la Reial Acadmia Espanyola, traficar significa, en la seva primera accepci, comerciar, negociar amb els diners i les mercaderies, asseguren en un comunicat. La fundaci

assegura que la nova mesura vulnera una llei aprovada el 2007 sobre el control del comer exterior de material de defensa i de doble s, ja que es deixaria sense capacitat dintervenci real lrgan administratiu que regula i autoritza les exportacions de material de defensa des de lEstat espanyol, la Junta Interministerial Reguladora del Comer Exterior de Material de Defensa i de Doble s (JIMDU).

A qui es venen aquestes armes?

La majoria de pasos receptors de les armes espanyoles sn coneguts per les seves vulneracions constants dels drets humans o b per tenir conflictes armats interns oberts. s el cas del Marroc, Colmbia, Egipte, Jordnia, Oman, Bahrein, Israel i, sobretot, lArbia Saudita, pas que ha motivat laprovaci del decret llei. I s que el pas saudita, ben conegut per la ferotge repressi que exerceix sobre la dissidncia interna i per la influncia geopoltica que pretn adquirir a la zona del Magreb, volia adquirir entre 200 i 300 carros de combat Leopard 2E fabricats a lEstat espanyol, per no li semblaven b les condicions. LArbia Saudita pretenia que, com passa als Estats Units, Frana, el Regne Unit i Alemanya, el govern fos qui comprs el material en el seu nom, qui en garants el subministrament i el seguiment i, el ms important, qui respongus davant de possibles anomalies o reclamacions, que, com apunta la lgica, recaurien principalment sobre la ciutadania. Pedro Morens, ministre de Defen-

sa espanyol i exdirector general per a lEstat de lempresa fabricant de mssils MBDA, es va comprometre, durant una visita a Riad, a impulsar mesures legals que satisfessin les aspiracions de lArbia Saudita i garantissin lxit daquesta operaci comercial que sestava negociant des de 2008. Dues setmanes desprs, es va aprovar el decret llei, que salvaguarda els interessos de la indstria armamentstica espanyola, considerada com un sector essencial de lactivitat econmica del pas pel govern.

Les empreses beneficiries del decret

Dins de la indstria armamentstica

espanyola, els sectors que obtenen ms facturaci anual sn el de les plataformes aeroespacials i navals, seguits a fora distncia pel sector de larmament, els mssils i les municions. A ms de lempresa General Dynamics Santa Barbara, fabricant dels tancs Leopard 2E, les companyies ms beneficiades pel nou decret serien les drassanes pbliques Navantia, que est negociant una comanda de dotze submarins militars per a larmada australiana fins el 2025, i empreses com Arpa, Iber o la coneguda empresa Indra, amb seu al districte 22@ del Poblenou. El ministeri de Morens tamb negocia la venda dhelicpters EC-135 (fabricats per la planta que el consorci aeronutic europeu t a Albacete) a Portugal.

Campanya Esborrem el feixisme dels nostres barris

UCFR Sant Mart (Bcn) http://forafeixistesdelclot. wordpress.com/

es del nucli dUnitat Contra el feixisme i el Racisme (UCFR) del districte de Sant Mart a Barcelona, valorem positivament tot el treball que sha fet fins ara per parar els peus als feixistes que sembren lodi. Lxit ms gran, el vam aconseguir abans de lestiu, el 5 de maig, amb la manifestaci venal que va aplegar a ms de 1.000 persones, mostrant una resposta contundent, pacfica, unitria i venal contra lamenaa feixista i racista que representa el Casal Tramuntana. Lxit de la manifestaci respon a tota la feina de difusi i debat per desemmascarar la veritable naturalesa feixista i racista del Casal Tramuntana, un casal feixista que
Novembre de 2012

sinspira en la italiana Casa Pound. Grcies a la pressi mobilitzadora, vam aconseguir que els les autoritats del districte enviessin als llogaters una ordre de cessament dactivitats. Tot plegat s una victria per a totes les persones que ens oposem a les idees racistes, homfobes i feixistes. Tanmateix lamenaa del feixisme no ha desaparegut. En un context econmic i social marcat per la crisi i una situaci social dramtica per a cada cop ms capes de la poblaci, el creixement de les idees que culpen a les persones ms febles dels problemes socials de la majoria, seguir essent una amenaa. En aquest sentit, malgrat que qualsevol activitat est prohibida al Casal Tramuntana, des dUCFR no hem deixat de denunciar les activitats que damagat shan seguit fent durant lestiu. Veiem amb preocupaci laugment de pintades racistes i feixistes que han aparegut tant al

Clot- Camp de lArpa com al barri de la Sagrada Famlia. Aquestes pintades tamb han estat rebudes amb preocupaci per les venes i vens del barri de la Sagrada Famlia, per aix creiem que cal una acci coordinada entre els barris per tancar definitivament el Casal Tramuntana. Malgrat el comproms adquirit per les autoritats del districte desborrar la simbologia feixista de les parets dels nostre barris, constatem que aquesta promesa sha incomplert. Per aix engeguem una campanya, oberta a la participaci de tothom, per netejar el nostre barri de les pintades feixistes del Casal Tramuntana. Volem promoure un cop ms la mobilitzaci venal com a arma per defensar els drets de totes i tots. El que pretenem s, entre daltres activitats, esborrar literalment les pintades feixistes que tenyeixen el barri dodi. Esborrem el feixisme dels nostres barris.
21

OPINI-SOCIAL

El cas de Pedro lvarez: 20 anys doblit i injustcia judicial

Plataforma Pedro lvarez http:// plataformapedroalvarez.com/

l jove va ser assassinat per un policia a lHospitalet de Llobregat el desembre de 1992. El policia va ser posat en llibertat per falta de proves concloents. La Plataforma porta denunciant el cas dues dcades, convertint el cas en una bandera contra els abusos de poder. Lassassinat de Pedro lvarez a mans dun policia que va sortir de la pres amb total impunitat al tercer dia de la seva detenci compleix al desembre 20 anys dindignaci i complicitat judicial, per tamb duna no resignaci davant la injustcia que ha convertit el cas en la bandera de tots els casos dabs de poder per ser el moviment social europeu sobre aix ms antic i encara viu. Pedro lvarez, un jove de 20 anys, acompanya la seva nvia a casa a la ciutat catalana de lHospitalet de Llobregat, quan un cotxe gaireb la atropella. Pedro llavors inicia una

discussi amb el conductor que finalitza quan aquest agafa una arma del cotxe i li fa tres trets que acaben amb la seva vida. Les sospites recauen contra un policia nacional que s detingut i posat en llibertat el tercer dia. La jutge dificulta la investigaci i inicia un procs totalment irregular, tot i que totes les proves apunten cap a lautor: balstica, autombil, roda de reconeixement, etc. A partir de llavors familiars i amics de Pedro, acompanyats de desenes de moviments socials, artistes i intel lectuals, creen una plataforma encapalada pels pares de Pedro, Juan Jos lvarez i Carmen Pes, que enmig del dolor i la impotncia intenten implicar la societat i als mitjans de comunicaci per exigir responsabilitats a les autoritats, i denunciant una i altra vegada, el cas dabs de poder que els havia arrencat la vida dun fill. La plataforma llana un cop ms la campanya, que com sempre comena cada 11 de setembre i finalitza cada 15 de desembre, el que representa una llarga lluita de dues

dcades en les que shan realitzat centenars dactes, com ofrenes florals, concentracions, marxes , tancaments, actes culturals i fins una vaga de fam. La Plataforma destaca com sempre la solidaritat de milers de ciutadans que han donat suport sempre el cas, tot i les pressions en contra, i insisteix com sempre en labs de poder a qu la societat est sotmesa. La veritat s que el cas de Pere no s un cas allat tal com demostren altres lluites socials com el cas 4F, el cas Jonathan Castell, el cas dIsabel Ferragut o recentment el cas de Joan Pau T en Girona. Per malgrat tanta injustcia i com sempre passa, hi ha petits grups de persones que segueixen lluitant contra tot lestablert, a contracorrent, per amb tota la dignitat i solidaritat de la que mai seran capaos els jutges i mitjans que segueixen encobrint els culpables. Com cada any, el 15 de desembre sorganitzen actes: Ofrena Floral i Manifestaci. 11h. Ofrena floral a LHospitalet. 17h. Manifestaci 20 anys sense Pedro lvarez, Plaa Universitat, Barcelona.

La ciutadania de Barcelona continua respirant aire contaminat

Federaci dAssociacions de Vens i Venes de Barcelona - FAVB

a ciutat de Barcelona i la seva rea metropolitana segueixen sent notcia per la seva pobra qualitat de laire, que continua incomplint

els lmits legals de la UE i est molt per sobre dels que recomana la Organitzaci Mundial de la Salut (OMS), encara ms restrictius. A primers doctubre es publicava linforme anual dEcologistes en Acci sobre la qualitat de laire a Espanya, elaborat a partir de les dades oficials que publica cada administraci

autonmica, i que indica que el 22% de la poblaci espanyola respira aire contaminat per sobre dels lmits legals de la UE. Si es tenen en compte els valors recomanats per lOMS, la poblaci que respira aire contaminat sincrementa fins als 44,3 milions de persones, s a dir, un 94% de la poblaci. A Barcelona els dos principals contaminants continuen sent els xids de nitrogen i les partcules en suspensi, ambds produts fonamentalment a causa del trnsit i lactivitat industrial, i en menor mesura pel trnsit martim del port. Els lmits legals es troben en una mitjana anual de 40 micrograms de NO2 per metre cbic daire (g/m3), que va ser excedit en diverses estacions de mesura de la ciutat. Les estacions de Grcia, Sant Gervasi i Eixample sn les que assoleixen uns valors ms elevats. Pel que fa a les partcules (PM10 i PM2,5) el lmit es troba en una mitjana anual de 40 i 25 g/m3 respectivament i tamb ha estat excedit en diverses estacions de mesura. En el cas de les partcules les superacions son ms greus, especialment a lestaci de mesura situada a Sants. En general Barcelona presenta millors nivells de NO2 que de partcules, per encara queda

molt a fer per assolir, com a mnim, els lmits legals. La contaminaci atmosfrica afecta greument la salut de les persones, els ecosistemes i cultius i tamb contribueix a accelerar el canvi climtic. Estudis de la Comissi Europea calculen que a Espanya moren vuit vegades ms persones a causa de la contaminaci que als accidents de trnsit, 3.500 morts anuals a lrea metropolitana de Barcelona, segons experts en epidemiologia. Tot i tenir sobre la taula unes xifres tan greus, la informaci a la poblaci s molt millorable i els plans de les administracions per reduir-la no sn prou ambiciosos. La manca de voluntat poltica per afrontar aquest problema s patent. I es que al lmit de la legislatura es va aprovar a nivell estatal un Pla de Millora de la Qualitat de lAire que no sha implementat i que, a ms, lactual govern vol modificar per fer ms realista. Per la seva banda, les mesures de la Generalitat exposades al Pla de Millora aprovat per lactual Govern semblen ms encaminades a actuar durant els pics de contaminaci, com ara la reducci demissions delctriques i cimenteres durant els perodes de contaminaci ambiental, que a rebaixar la contaminaci de forma sostinguda, cosa que implicaria actuar de forma contundent sobre les poltiques de mobilitat, i que va molt ms enll dimpulsar un vehicle elctric que

encara pot fer poc per reduir les emissions a nivell global. Aquest estiu, la Comissi Europea va rebutjar la prrroga que la Generalitat havia demanat per a les zones ms contaminades, adduint precisament que calia introduir mesures ms estrictes per garantir el compliment amb els nivells legals, ja que els plans presentats no demostraven que sassols el compliment quan finalitzs la prrroga. A ms, des de 2009 Espanya est denunciada pels seus incompliments en aquestes matries per la Comissi Europea. A la FAVB reclamem que la millora de la qualitat de laire sigui un problema central a lagenda poltica i que les mesures siguin adequades per garantir la salut dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. No es pot seguir defugint la necessitat de reduir el volum de trnsit a la ciutat; a Europa hi ha alternatives implementades amb xit a ciutats molt diferents de pasos de tot tipus. A Barcelona tamb ha de ser possible. Apostem per mesures que posin la informaci sobre qualitat de laire a labast de tothom i que alhora serveixin per conscienciar del problema, com ara la installaci de panells informatius, i tamb per mesures que desincentivin ls del vehicle privat motoritzat, dimensionant adequadament el seu paper dins la ciutat i que potencin els desplaaments en transport pblic, a peu i en bicicleta.
Novembre de 2012

22

OPINI-SOCIAL

En defensa del CSA Can Vies

Centre Social Autogestionat Can Vies, Sants, Barcelona http://canvies.barrisants.org/

l mar del 2011 se celebrava el darrer dels judicis que ha hagut dafrontar el Centre Social Autogestionat Can Vies en els seus 15 anys de vida i activitat. Desprs duna sentncia favorable al CSA, ara lAudincia Provincial pretn donar la ra a lempresa propietria de ledifici, TMB, i daquesta manera enderrocar 133 anys dhistria i 15 anys dautogesti.Un cop ms, Can Vies afronta una amenaa contra la seva pervivncia. En aquests anys ha demostrat limprescindible que s pel venat

tenir espais allunyats de la tutela de les administracions i del mercat. Shi han dut a terme infinitat de projectes per denunciar les desigualtats socials, lexplotaci laboral, els processos especulatius que desfiguren els nostres barris Alhora shan generat altres frmules de vida, de cultura popular, nexes de solidaritat entre persones que han construt i assajat alternatives socials, laborals, doci i de consum no lucratives. I aix, a lAjuntament, no li agrada. Els arguments de lAjuntament (accionista majoritari de TMB) emprats per a justificar el desallotjament plantejaven la necesitat denderrocar ledifici per construir la nova estaci de Mercat Nou. La prpia realitat ha desmuntat aquest argument, ja que lestaci sha pogut construir

amb Can Vies dempeus. Ara, el Calaix de la Vergonya tamb serveix dargument per lenderrocament, per els mateixos plnols demostren que es pot fer aquesta obra -criticable en molts aspectes- sense enderrocar ledifici.

Can Vies s del barri

Can Vies som el barri, un barri amb esperit lluitador. Un barri que no encaixa amb el model Barcelona i en representa una amenaa. Amb lAssemblea de Barri vam aconseguir unes festes populars al Parc de lEspanya Industrial. Can Batll no seria concebible sense el llarg recorregut de les okupacions. Publicacions comunitries com La Burxa no existirien sense laixopluc de Can

Vies, aix com projectes de cultura popular com la Colla Bastonera. Resumint, Can Vies No s un espai allat: forma part del variat i complex teixit social del barri. Un teixit que conforma una densa xarxa de suport mutu que ha demostrat en diverses ocasions que juntes ho podem tot. Una advertncia: si ens toquen a una, ens toquen a totes! 15 anys teixint xarxes, 15 anys resistint. Defensem els espais de llibertat, solidaritat i dorganitzaci social de Sants. Juntes #SomCanVies

La manifestaci del 20 doctubre, una demostraci de fora al carrer

El dissabte 20 doctubre el CSA Can Vies va fer una demostraci de fora al carrer. Ms de 1200 persones de molt diversa procedncia i que dibuixaven un ampli ventall de lluites i entitats socials van caminar durant dues hores pels barris de Sants, la Bordeta i Hostafrancs darrera duna pancarta on es llegia No passaran i amb proclames com Som de Can Vies, som gent del barri, i daqu Sants no ens mouran, no ens mouran mai mai, ni convergents ni socialistes, no ens podran desallotjar. Els anteriors regidors del districte de Sants-Montjuc, Pere Al-

cober i Imma Moraleda (PSC) ja van provar dexpulsar sense xit les entitats que des de 1997 donen vida a ledifici propietat de TMB. s ara ledil Jordi Mart (CiU) qui haur de decidir si es fa enrere de la intenci de desallotjar lemblemtic centre social autogestionat. Al llarg del recorregut es van viure les actuacions dels Castellers de Sants, de la colla bastonera de Sants i la colla de Diables de Sants Davant de les portes daccs al recinte fabril de Can Batll, recuperat de laband pels i les venes del barri ara fa ms dun any, es va fer una parada per mostrar el lligam i la fora que sumen tots els espais autogestionats del barri. Es va prosseguir la ruta per la carretera de la Bordeta fins arribar davant lHabitatge 18N, que fou ocupat per famlies i persones amb dificultats daccs a lhabitatge o que havien estat desnonades. Ja fa ms dun any que fou desallotjat per la fora i contina buit. s un cas similar el de lEncoberta, on tamb es va fer una parada, una finca propietat dun banc portugus, ubicat a la carretera de Sants i habitat durant diversos mesos. Tamb fou desallotjat i completament tapiat. Per ltim, i desprs dempastifar amb enganxines la seu de CiU ubicada al mercat dHostafrancs, a la seu del districte i enmig duna forta ovaci es va fer la crema simblica de tres ninots que representaven a lalcalde Xavier Trias, el regidor Jordi Mart i el gerent de TMB, per tal de mostrar el rebuig a la classe poltica. La mobilitzaci es va desconvocar a la plaa on era lhistric CSO Hamsa, desallotjat ara fa 8 anys. Amb la lectura del comunicat es va fer una crida a continuar amb les mobilitzacions.

El govern espanyol augmenta les despeses militars en detriment de les despeses socials
Xarxa Antimilitarista i Noviolenta dAndalusia

l Consell de Ministres del passat 7 de setembre va aprovar mitjanant Decret-Llei un crdit de 1.782 milions deuros al Ministeri de Defensa per al pagament dels deutes corresponents als Programes Especials dArmament. Aquests programes tenen com objecte ladquisici darmes tan sofisticades que en molts casos mai arribaran a ser utilitzades i si arriben a utilitzar-se ser per a possibilitar la participaci dEspanya en guerres com les de LIraq o Afganistan. La concessi daquest crdit mostra com els Pressupostos Generals de lEstat estaven maquillats pel govern per a ocultar a la ciutadania

la veritable quantia de les despeses militars i confirma les denncies que en el seu moment van fer diferents collectius socials i centres destudis sobre locultaci per part del govern dels diners realment dedicats a despeses militars. En els Pressupostos Generals de lEstat per a 2012 sassignava una partida de 6.316 milions deuros per al Ministeri de Defensa, el que suposava una disminuci del 11% respecte de lany anterior. Dada que per si sola ja posa de manifest laposta militarista de lactual executiu ja que en plena crisi econmica la retallada mitja per ministeri era del 17%. Mentre que les retallades en Defensa estaven per sota de la mitjana, per exemple, el Ministeri dEducaci i Cultura sofria una rebaixa del 21% o lAgncia de Cooperaci Internacional per al Desen-

volupament del 71%. No obstant aix, les dades corresponents al Ministeri de Defensa solament reflecteixen una part de les despeses militars. Si incloem totes les partides que segons els criteris de lOTAN han de comptabilitzarse com a tals i sumem la part corresponent dels interessos pagats pel deute pblic, la despesa total seria de 15.835 milions deuros i la disminuci pel que fa a 2011 solament dun 7%. Encara aix, aquesta suposada disminuci del 7% en les despeses militars no podia ser certa. Solament es destinaven 4,9 milions deuros als Programes Especials dArmament mentre que el Ministeri de Defensa tenia ja assumits uns compromisos de pagament per 1.862 milions deuros. Don sortirien aquests diners? Ja tenim la resposta, un Decret Llei

a la meitat de lexercici pressupostari assignant els diners que en el seu moment no es va voler reconixer i que se sabia que calia pagar. Tota una maniobra de maquillatge per a amagar davant la ciutadania les veritables xifres de la despesa militar. Operaci que no s nova, doncs ja lany passat es va pressupostar una despesa militar total de 17.017 milions deuros i realment es van gastar 18.181 milions deuros. A ms, aquest crdit es finanar a travs del deute pblic de lEstat espanyol, el que significa un major endeutament i una major dependncia dels mercats financers i dels plans dajustament imposats des del Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Uni Europea. Un augment del deute clarament illegtim, doncs solament benefi-

ciar a les grans empreses del sector armamentista, per a les quals va treballar abans de prendre possessi del seu crrec lactual Ministre de Defensa, i haur de ser pagada per tota la ciutadania a travs de les retallades, la pujada de lIVA i la precaritzaci en els drets laborals. Un deute que no haurem de pagar. Creiem que la reducci de les despeses militars solament podr ser possible des de la pressi de la ciutadania i per aix fem un crides a totes les persones a participar en les campanyes dObjecci Fiscal a les Despeses Militars que cada any realitzen diferents collectius antimilitaristes en els mesos de maig i juny i a participar en quantes accions es convoquin en contra dels exrcits, de la indstria militar, de les guerres i en favor dun mn en pau.
23

Novembre de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

La cadena de muntatge comena a la cuina, al lavabo, als nostres cossos

Entrevista a Silvia Federici
Manel Ros

Dinamita de cervell

Silvia Federici s professora a la Hofstra University de Nova York i una activista feminista veterana, des dels anys 60. La seva obra tracta la filosofia, la teoria feminista, la histria de les dones o, ms recentment, limpacte de les poltiques de lFMI i el Banc Mundial a lfrica, un tema que va poder estudiar de prop desprs duna estada llarga a Nigria. Per, sobretot, Federici s coneguda pel seu estudi detallat sobre els processos dexpropiaci adreats als cossos i els sabers, la caa de bruixes i la reproducci de les dones. Tot aix, ho explica a Calibn y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulacin originaria (Traficantes de Sueos 2010), un llibre que ja ha publicat una segona edici i que ha tingut ms de 5.600 descrregues a la xarxa. Hi ha qui diu que s la part no escrita dEl Capital de Marx; ella ho nega dient que, si fos aix, noms hi estaria afegint coses i, en canvi, es tracta ms aviat de repensar-ho de forma conjunta. - Perqu creus que era necessari un llibre sobre les bruixes i la caa de bruixes? El llibre sobre les bruixes neix com a part de la recerca que vaig comenar a fer durant els anys 70, una recerca que estava connectada amb els debats que sestaven produint dins el moviment de les dones. Hi havia debats sobre lorigen de la discriminaci de les dones, les raons que feien que ocupessin una posici diferent respecte als homes en la societat capitalista. Primer de tot, volia entendre per qu les dones encara estan discriminades. Tenia una teoria, per estava interessada a demostrar que aquesta discriminaci no estava basada en la tradici, sin que, de fet, s quelcom que havia estat construt en les societats capitalistes. Dit duna altra manera, el patriarcat no s un llegat del passat, sin que, ms aviat, ha estat refundat pel capitalisme. Vam desenvolupar la idea que, dins el capitalisme, hi ha una organitzaci del treball que t dos components: la producci de mercaderies i la producci de fora de treball per al mercat. Les dones duen a terme la producci de la fora de treball i la discriminaci prov del fet que aquesta feina sha fet invisible. Aix doncs, el poder social per molt limitat que sigui que t el treballador mascul pel fet de cobrar un sou i que es reconegui la seva feina no el tenen les dones. Per la realitat s que, si observem el capitalisme a travs
24

del treball assalariat que inclou el treball assalariat i el no assalariat, veurem que la relaci salarial s molt ms complexa que no pas si noms tenim en compte el treball assalariat, ja que aquest tamb inclou mecanismes dexclusi. De fet, tal com diu Marx, inclou mecanismes per lextracci de treball no assalariat. En el cas de les dones, dalguna manera, aquest treball s el ms important perqu crea les persones que treballen. De la mateixa manera que no pots fer cotxes si no tens qui els faci, nosaltres diem que la cadena de muntatge comena a la cuina, al lavabo, als nostres cossos. El capitalisme ha ents aix, ja que s el sistema dexplotaci que, ms que qualsevol altre, ha emfatitzat la importncia del treball. Per tant, t molt clar que les dones sn el subjecte productiu ms important, per, per mantenir aquesta producci de la manera ms barata possible, aquest treball sha fet invisible. Vaig voler estudiar la histria per tractar de comprendreho, comenant pel segle XIX i, desprs, anant ms enrere, on em vaig trobar amb la caa de bruixes. - Qu vas descobrir quan et vas endinsar en lestudi de la caa de bruixes? Va ser un xoc perqu coneixia les bruixes, per sempre havia estat una histria que no sabies si havia estat real o una fantasia. Per quan vaig comenar a estudiar-ho i investigar-ho, em vaig adonar que mestava enfrontant a un fenomen que era extremadament important i, a ms, es va donar de forma simultnia a lenclousure (tancament dels terrenys comunals a favor dels terratinents anglesos), el procs de colonitzaci o el comenament del trfic desclaus. Tot aix

va fer que madons que aquest procs era fonamental per al desenvolupament de la societat capitalista; s un dels seus fonaments ms importants. Tamb s interessant perqu molts daquests processos estan basats en lexterminaci: del subjecte colonial, de la gent africana que va patir el trfic desclaus i tamb de les bruixes. Vaig entendre que tots aquestes fenmens estaven connectats i eren part de lacumulaci capitalista, de lacumulaci de la classe treballadora, de lacumulaci de fora de treball. Aquesta va ser la perspectiva des de la qual vaig comenar a analitzar la caa de bruixes, que em va portar cap a camins molt diferents. Vaig comenar a entendre que el desenvolupament del capitalisme, tal com va ser descrit per Marx, no s que hagus de ser reescrit perqu crec que el treball de Marx s molt encertat i molt potent, a ms de molt til actualment, de fet, es podrien canviar poques coses, per s que hi havia una altra histria que Marx no va veure. - Has estudiat Marx a fons i en parles molt al teu llibre, per, a la vegada, dius que no va veure la histria des del punt de vista de les dones. Qu podem aprendre de Marx i qu hem de reformular? El ms important de Marx s la seva teoria sobre lexplotaci, la importncia que dna al salari, no noms pel que suposa en relaci al fet de tenir diners, sin tamb pel que significa a lhora dorganitzar la societat, dorganitzar la fbrica habitual i tamb la fbrica social. Alhora, la seva explicaci de lacumulaci primitiva o originria continua sent fonamental.

Avui dia, Marx encara ens serveix per explicar qu passa al mn pel que fa al desenvolupament capitalista, per el treball de Marx es basava en el fet que el capitalisme est modelat per la idea que el treballador assalariat ser el subjecte revolucionari i que la lluita per la transformaci del mn i per la transici al comunisme tindr lloc en el terreny del treball assalariat. Per Marx no tenia un coneixement profund del procs que es dna en el capitalisme que produeix la fora de treball. Si llegim el primer volum dEl Capital de Marx sobre la teoria de la plusvlua, on descriu la producci de fora de treball, trobarem que la manera com descriu la producci s extremadament limitada i reduda. Per Marx, la producci de la fora de treball est totalment encabida dins la producci de mercaderies. El treballador t un salari; amb el salari, compra la mercaderia, la utilitza i es reprodueix a si mateix, en cap cas surt del cercle de la mercaderia. Per tant, tota lrea del treball reproductiu, que s tan important i vital per les societats capitalistes, i la qesti de la divisi sexual del treball sn totalment absents. s important destacar que el fet de veure totes aquestes altres rees no significa incloure un cinqu captol al primer volum dEl Capital. - De fet, es diu que el teu llibre s la part no escrita dEl Capital de Marx... Crec que, si fos aix, noms hi afegirem coses, per, de fet, es tracta de repensar-lo de manera conjunta. Sempre dic que el que he intentat fer no s escriure la histria de les dones en el capitalisme, sin la histria del capitalisme des del punt de vista de les dones i la reproduc-

ci, cosa que s molt diferent. Si escrius la histria de les dones en el capitalisme, dius, dacord, tenim la histria dels homes i ara farem la histria de les dones. Per escriure la histria del capitalisme i del seu origen des del punt de vista de les dones o de la reproducci que per mi sn qestions molt connectades entre si fa repensar el conjunt des duna altra perspectiva. El treball contractual dins el capitalisme est acompanyat duna quantitat immensa de treball no lliure, no assalariat i no contractual. s llavors quan comences a entendre perqu, durant la histria del capitalisme, trobem colonitzaci duna forma continuada o diferents formes desclavitud. Acceptar que el treball no lliure i no assalariat s fonamental i que no noms t com a objectiu extreure riquesa de la gent treballadora, sin tamb una forma dorganitzar la societat. La supervivncia de les relacions no lliures s fonamental i forma part del maquillatge gentic de les societats capitalistes. Mirant el capitalisme des del punt de vista de la reproducci, el que jo anomeno la reproducci de la fora de treball ha estat molt important per arribar a entendre el capitalisme i aix no ho trobes en Marx. - Tornant al llibre, argumentes que, durant lEdat Mitjana, la divisi del treball no comportava necessriament lopressi de les dones... En moltes societats, abans dels processos de colonitzaci, els homes i les dones tenien tasques diferents i existia una divisi de les tasques. De fet, en moltes societats, per exemple a Nigria, els homes i les dones treballaven en lagricultura i cadasc plantava coses diferents i sorganitzava de formes diferents. Fins i tot hi ha casos en qu els homes i les dones utilitzaven paraules prpies. Daquesta manera, les dones no depenien dels homes, tenien accs a les seves prpies collites i les utilitzaven per autosubsistir si era necessari. Per tant, el fet de fer tasques diferents no significava automticament uns graus de poder diferents, la qesti s quins valors estaven associats a aquestes diferncies. Dins el moviment feminista, vam debatre molt sobre el tipus de societat que volem. Volem una societat on no sutilitzs la categoria home o dona? O una societat que tingus alguna mena, no despecialitzaci, per s de diferenciaci perqu, desprs de tot, les dones tenim la capacitat de tenir filles? Per mi, les diferncies no sn el problema, el problema s la jerarquia. La jerarquia fa que les diferncies esdevinguin una font de discriminaci, de devaluaci i de subordinaci. No cal construir una societat on no hi hagi diferncies, potser podem decidir que algunes diferncies sn boNovembre de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

nes. - Tamb exposes que lacumulaci primitiva de capital tamb va ser lacumulaci i la divisi de les diferncies, no noms en la classe treballadora, sin tamb pel que fa al gnere, ltnia i ledat. Marx va dir diverses vegades que, quan parlem dacumulaci primitiva, realment, estem parlant de lacumulaci de treball. El que fa el capital en la primera fase de desenvolupament s lacumulaci de la classe treballadora. Un altre aspecte de lacumulaci s la divisi, lacumulaci de la divisi, que s el moment fundacional del racisme i del sexisme. Jo sempre insisteixo un cop i un altre en la importncia daix, fins i tot avui dia. El fet que el capitalisme pugui organitzar diferents rgims de treball ha estat una de les armes ms poderoses que ha utilitzat per aturar els processos revolucionaris. Primer, perqu divideix la gent; en segon lloc, perqu pot utilitzar alguns grups als quals delega poder, per exemple, els homes per controlar el treball de les dones. A travs de ls del salari, el capitalisme ha pogut amagar moltes rees dexplotaci, com el treball domstic, i fer-les aparixer com a naturals. La construcci ideolgica de les diferncies est estretament relacionada amb la construcci material. Aix es creen diferents formes dinvisibilitats, dividint les persones i utilitzant-les les unes contra les altres. Lhabilitat del capitalisme externalitzar i dividir el treball ha estat molt gran. Si agafem un ordinador, per exemple, no sabem quina quantitat de treball ni de quina mena sha emprat per construir- lo. En un ordinador, hi ha molt treball manual que sha fet al Congo per excavar les mines, treure el liti, etc. Aquesta s la divisi del treball, aquesta s la construcci de les diferncies. Entrevista realitzada per Manel Ros, publicada al setmanari Directa

La independncia: per a qu?

Octavio Alberola

n larticle Lestat propi i la independncia dels Pasos Catalans, el company Jordi Mart Font ens diu que no defensa un independentisme de dretes. Aquest independentisme que, encara que sanomeni a si mateix transversal (...) s el responsable dhaver tret al carrer la major manifestaci independentista de la histria de les quatre provncies. I al que acusa de fer pactes amb el PP que deixaran la majoria de la poblaci daquesta terra mtica que diuen que volen alliberar en la misria. s a dir: deixar a la gent sense sanitat, ni educaci de qualitat, protegir els bancs que ens roben amb participacions preferents o qualsevol altre invent, protegir a la Caixa i els seus muntatges empresarials de la desobedincia ciutadana, rebaixar els salaris de la majoria per -diuen i menteixen- sortir de la crisi -robatori- o aplaudir a la policia quan obre el cap a la gent que lnica cosa que fa s exercir el dret de ciutadania i protestar... I perqu no quedi cap dubte del per qu no defensa aquest independentisme de dretes ens precisa que una part important dels patrocinadors de la manifestaci han fet aix mateix en els ltims anys i en els ltims mesos i setmanes i no es veu per cap part cap intenci de canvi. bviament, des del poble i lesquerra anticapitalista, com es podria defensar un tal independentisme? I ni tan sols, si parlem de diners o del espoli fiscal del Principat escapat per part dEspanya. Doncs, com ho assenyala Jordi, encara que aquest espoli sigui insuportable per a una certa burgesia i per a la resta de gent, com aquesta burgesia ens diu, per a aquesta resta de gent s molt ms lesiu notar com les grans fortunes reben la protecci de lleis, jutges i policia mentre els treballadors i treballadores, les persones que vivim del nostre salari quan tenim treball (que a pesar que ens vulguin fer pensar el contrari, seguim sent majoria) sofrim un robatori constant per a molts dels que es queixen daquest gran atracament cadascun dels dies de la nostra vida, tant per part de lEstat com dels encarregats de la finca principatina que surten com el qual ms acumulant diners que mai reparteixen com no sigui amb els seus. Efectivament: Per a nosaltres, salaris baixos, pocs impostos als rics i no persecuci dels lladres que se salten fins a les seves normes (Millet i companyia continuen gaudint duna vida

regalada mentre les presons que gestionen des de Barcelona estan plenes a vessar de petits delinqents). Tot aix, perqu linsult a la intelligncia sigui ms gran, ben acompanyat per la desaparici de les condicions mnimes de benestar social que qualsevol sser hum necessita: casa, sanitat, transport, cultura, educaci... Com es podria defensar un tal independentisme? s lgic doncs que el company Jordi no ho defensi i que ho denunci: per el problema s que, encara sent majoria els treballadors i treballadores, els explotats i explotades, s aquest independentisme el que governaria en el Principat si aquest arribs a la Independncia. I, si no fos aix, si governs lindependentisme desquerra (aquest que ja ha governat), el resultat seria ms o menys el mateix per als treballadors i treballadores. No crec doncs que Jordi pugui si ms no pensar que seria aquest independentisme, per molt que es digui desquerra, el que posaria fi a lexplotaci en el Principat; doncs ell sap molt b que lobjectiu poltic i social daquest independentisme no s el cam de la igualtat econmica, del repartiment de diners i la defensa dels drets socials existents pensant sempre en la seva extensi. Clar que sha de separar a la gent que de bona fe que va participar en les mobilitzacions ltimes de les persones que intenten dirigir el procs i en bona part ho aconsegueixen repetint el del Primer la independncia i desprs ja veurem mentre no deixen de robar a les classes baixes i mitjanes drets i protecci social des duna evident opci de classe, de dretes en aquest cas. Per, com impedir que aquesta gent, malgrat ser -com ho pensa Jordi- majoria, sigui recuperada pels que dirigeixen el procs i convoquen i controlen tals manifestacions? I, pitjor encara, com impedir que aquesta gent voti per lopci independentista de dreta o per laltra desquerra que tamb t com nervi de la naci lespoli fiscal, el Bara i la Moreneta? A ms de que les dues opcions independentistes tindran sempre com argument aquest lema de Primer la independncia i desprs ja veurem. Est doncs clarssim que el Jordi no defensa aquest independentisme; per el que no queda clar, almenys per a mi, s lindependentisme que ell defensa. El que realment vol dir quan diu que la nostra casa sigui els Pasos Catalans i que aquest sigui el nostre marc mental sempre, sense apriorismes de noms ni

de mapes per s amb la voluntat ferma dexercir de catal (amb noms i formes diverses) en tota la naci. Doncs, independentment que aquest sigui -com ell sembla creurel- un objectiu factible, jo no veig com ens pot fer anar ms enll el fet de considerar els Pasos Catalans com la nostra casa i que aquest sigui el nostre marc mental sempre. I encara menys el exercir de catal amb una voluntat ferma en tota la naci. No, no veig com es podria anar ms enll amb un procs que normalment ha de culminar en la possibilitat per a les quatre provncies de convertir-se en un estat. Doncs, efectivament, com es podria anar ms enll amb un estat, quan Jordi mateix reconeix que lestat no assegura res, que hi ha estats que sn pures colnies? Qu es guanyaria doncs amb tal Independncia? Els que la volen per a manar, s saben el que guanyarien; per, qu guanyaria el poble? Estic convenut que el Jordi desitja una altra Independncia; per, el problema, s que tampoc queda clar quan afirma que ha de ser la societat civil organitzada la que construeixi la independncia i no una majoria simple de votants que guanyi un referndum. Perqu la

majoria simple de votants expressar inevitablement el que pensi i desitgi aquesta societat civil organitzada. Tret que la societat civil sigui, per a Jordi, la representada pels indignats del 15M i per quants es defineixen amb aquest clar i contundent no ens representen cridat a tots els integrants de la classe poltica catalana i espanyola. Sense oblidar -per descomptat- als independentistes de vell o nou encuny. Si aix fos aix, jo tamb diria -com ho diu

ell- que som nosaltres el subjecte actiu que ha de parlar a lhora de demanar la llibertat de la terra i de la gent. Per no noms a Catalunya, a Espanya i a Europa sin en tot el mn; doncs s obvi que els explotats i dominats som el subjecte actiu de la lluita contra lexplotaci i la dominaci capitalista en qualsevol territori. Aquesta s lnica independncia que permetr conquistar la llibertat de la terra i de la gent i no lindependentisme nacionalista, en el territori que sigui.

Contraanuncis

Novembre de 2012

25

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Nacionalisme trivial
Jordi F. Fernndez Figueras

om que no som vells ermitans que vivim allats en la solitud de la forest, sabem prou b que la democrcia ha mort. Fins no fa gaire, lendem de guanyar les eleccions, els homes dEstat europeus soblidaven de bona part de les promeses fetes als electors i comenaven a aplicar el seu programa ocult. Ara ni aix, des de lendem de guanyar les eleccions fins al dia que surten per la porta del darrere de lescenari de la farsa, els petits grans estadistes de paper actuen sota les ordres dictatorials del poder suprem del Mercat que transmeten el burcrates del Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i la Comissi Europea. Pobres, ja no els queda ni la llibertat de tenir algun gest de benvolena envers els seus ramats per compensar-nos una mica per la manipulaci a qu ens han sotms i el desdeny amb qu ens tracten, el govern de burcrates que cap poble europeu ha escollit en cap elecci, que no representa la voluntat de cap ciutadania, ara tamb els t subjugats a ells sota el seu tal de ferro. En aquest context, qu vol dir independncia? Qu vol dir tenir el dret a decidir? Ha de voler dir gaudir dun alliberament que vagi ms enll de segregar les institucions de govern catalanes de les de lEstat Espanyol, ha de voler dir rescatar la democrcia, o sia, rescatar la segrestada sobirania del poble de les mans caciquistes de la nostra classe poltica tradicional, encapalada per les dretes nacionalistes, i de les dels burcrates del FMI, el BCE i la CE; ha de voler dir independitzar-nos en poltica exterior de la dictadura dels Estats Units i en poltica econmica de la devastadora doctrina de la secta neoliberal; ha de voler dir cercar alternatives a leconomia capitalista al caire del collapse, daltra banda explorant formes deconomia participativa,

planificada i controlada pels collectius de treballadors, els consumidors i les petites i mitjanes comunitats administratives... Aix doncs, si el govern dArtur Mas convoca un referndum sobre la independncia de Catalunya espero que no satreveixin a proclamar lEstat Catal des del Parlament, menystenint la voluntat directa de les ciutadanes i ciutadans, haurem dexigir que, en nom del respecte al dret a decidir, tamb sens consulti sobre la nostra voluntat dassolir un govern democrtic de veritat i de desvincular-nos del neoliberalisme que est destruint els serveis pblics essencials, que no respecta el medi ambient, que ataca la cultura enriquidora per afavorir lenriquiment amb la cultura, que humilia els pobles, que els fa enfrontar-se entre ells... Si es pot preguntar si Catalunya vol desvincular-se dEspanya, tamb es pot preguntar si Catalunya vol desvincularse de totes les institucions supraestatals opressores. I no ens haurem de deixar enganyar pels que voldran ficar-nos la por al cos. Les dretes catalanes diran: Aix s impossible, s una quimera, deixeuvos dideologia.... No s el mateix que diuen les dretes espanyoles en un altre context? Si sou dels que penseu que cal lluitar i patir si es vol vncer, si sou dels que penseu que no sha de tenir por a trencar amb el passat si es porta un mn nou al cor, si voleu independncia, no us podeu conformar amb un succedani, sha danar per totes, sense encongir-se. Sha de poder exercir el dret a decidir si volem una democrcia veritable en la qual la sobirania sigui popular, les persones siguin ms respectades que el Mercat i la societat tingui ms poder que lEstat. Segons el meu criteri, aix s independentisme i qualsevol altre independentisme ser simplement una manifestaci de nacionalisme trivial, unes vegades afable, altres arrogant, per sempre inefica.

La democrcia est segrestada. Anem a rescatar-la

Coordinadora #25S http://coordinadora25s. wordpress.com/

nvoltem el Congrs dels Diputats per a rescatar-lo del segrest de la sobirania popular portat a terme per la Troica i els mercats financers. Una ocupaci executada amb el consentiment i la collaboraci de la majoria dels partits poltics. A partir de les mobilitzacions iniciades el passat 25 de setembre a Madrid i continuades en dies posteriors, hem iniciat una gran conversa i aquest s el cam que volem seguir. Per molt que govern i mitjans de comunicaci tractin de convertir les nostres reivindicacions en un problema dordre pblic, sortir al carrer a reivindicar drets s fer poltica, manifestar-se s fer poltica, prendre la paraula s fer poltica. Seguim aprenent. Milers de persones diuen prou i volen posar fre a una realitat que sest tornant cada vegada ms insuportable. Seguirem envoltant el Congrs perqu volem donar un salt en la mobilitzaci social i posar en el centre la recuperaci de la sobirania i del poder ciutad, s a dir, de la democrcia. En aquest any i mig hem aprs a integrar, a pensar i ac26

tuar collectivament, entaulant aliances imprevisibles: marees de tots els colors prenent la ciutat; vens i venes parant desnonaments, funcionaris i funcionries tallant carrers Ara sabem desxifrar complexos conceptes econmics i legals, cuidar-nos i cuidar a les altres, comunicar-nos millor, gestionar espais de participaci i discussi en les xarxes, les places i els centres de treball; riurens de la violenta estupidesa del poder, davant la qual, cada vegada ms, resistim en lloc de crrer. Hem assolit ampliar els mtodes de les velles formes de lluita, i hem portat a terme iniciatives que volem seguir desenvolupant des de baix, sense dreceres i pas a pas. Perqu creiem que el temps de les decisions preses per uns pocs ha acabat; perqu, enfront de qui volen deixar-nos sense futur, tenim els mitjans i la intelligncia collectiva per a decidir i construir la societat que volem; perqu no necessitem falsos intermediaris, sin recursos i eines collectives que fomentin activament la participaci poltica de totes les persones en els assumptes comuns. Seguirem envoltant el Congrs per a dir-los a qui diuen manar-nos que no, que desobeirem les seves imposicions injustes, com la de pagar el seu deute, i que defensarem els drets collectius:

lhabitatge, leducaci, la salut, locupaci, la participaci democrtica, la renda. Per a iniciar un procs que permeti que els responsables de la crisi deixin de ser impunes, perqu els pirmans que han provocat la nostra crisi no siguin recompensats i comencin, en canvi, a ser jutjats. Ni el govern de Zapatero, ni el de Rajoy ens han escoltat. Ambds han trat als seus propis votants duent endavant mesures que van prometre que mai engegarien. No obeeixen als ciutadans, no tenen la valentia ni inters per a fer-lo. El govern Rajoy, per tant, no ens serveix i exigim la seva dimissi. Els pressupostos generals de lEstat per a lany que ve sn el resultat duna reforma de la Constituci executada a mig fer entre el PSOE i el PP sense que la ciutadania pogus dir res referent a aix. Aquests pressupostos dediquen molt ms diners a pagar un deute illegtim que a les necessitats socials

que pot articular una sortida collectiva de la crisi. Aquests pressupostos sn una vergonya per a la sobirania nacional, per a la democrcia. I per aix hem de parar-los. Aquests dies hem vist que podem, si ens organitzem, si ens comuniquem, si usem les nostres xarxes i infonem confiana, calma, intelligncia collectiva. A pesar de la criminalitzaci, de les constants amenaces, les manipulacions me-

ditiques i la intensa campanya per a infondre temor en la poblaci, no tenim por, estem juntes en aix i no anem a pararnos fins que dimiteixin i sinici un procs constituent. Ens estan robant el poc que quedava per defensar. Ens queda absolutament tot per construir. No tenim por. No volem els pressupostos de la vergonya. Que sen vagin. S que es pot.

Novembre de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

PAPER Contra la instrumen- MarinaPINTAT talitzaci nacionalista Abramovic: a la recerca dels treballadors del propi
Toms Ibez

amplitud de la manifestaci del 11 de setembre 2012 a Barcelona i el seu tarann fervorosament independentista han suscitat una allau de reaccions contraposades que van des de la preocupaci per un eventual desmembrament dEspanya fins a lesperana dun nou horitz de llibertat per a Catalunya. Per molt que estiguessin reunides totes les condicions per a fomentar una participaci massiva, insistncia dels mitjans de comunicaci udio-visuals, exhortacions de les institucions de govern, frustraci per les repetides negatives del govern dEspanya a acceptar les propostes dampliaci de lautogovern catal, crispaci per la situaci laboral i per les retallades socials, sentiment dun desequilibri injust entre la contribuci econmica de Catalunya a la hisenda estatal i la tornada rebuda per la societat catalana, etc. etc., la veritat s que lafluncia va desbordar totes les previsions i crec daquesta forma un autntic esdeveniment en el ple sentit de la paraula. Per a la CGT s obvi que lesdeveniment enllumenat per aquesta manifestaci no pot

ser ignorat ni infravalorat i requereix un posicionament sense ambigitats. Per a comenar, conv deixar clar que la perspectiva dun eventual desmembrament dEspanya no s un tema que preocupi gens ni mica a la CGT, sin que constitueix una perspectiva encoratjadora. B sabem que Espanya, igual que tots els altres Estats-Naci, sha construt histricament sobre la base dun exercici de poder, ms o menys cruent segons els casos, que ha integrat en un conjunt territorial i poltic determinat la diversitat originria de les comunitats existents en aquest territori. Tamb sabem que el propi dun Estat-Naci consisteix a crear una transversalitat que difumina sota una mateixa adscripci identitria les feridores i insuportables diferncies entre les diverses posicions socials. Tan espanyol resulta ser un ric com un pobre, un explotat com un explotador, i tots queden germanats sota la fallcia duna mateixa pertinena nacional que crea la falsa illusi duna comunitat dinteressos i que, daltra banda, ni s natural, ni s necessria, ni s eterna. Per descomptat, alludir a la preservaci de lactual configuraci territorial dEspanya per a oposar-se a la secessi de qualsevol de les comunitats o dels

Mujeres Libres. Antologa 2012

Secretaria de la Dona de la CGT

intre de les diferents activitats que la CGT ha organitzat amb motiu del 75 aniversari del congrs fundacional de la Federaci Nacional de Dones Lliures, celebrat en 1937, el Secretariat Permanent de la CGT ha elaborat una antologia que recull, respectant en la seva forma el format original de la revista publicada entre 1936-1938 per aquesta organitzaci de dones anarquistes, contenint alguns dels ms interessants articles publicats en la mateixa, juntament amb exemples

del disseny editorial i de maquetaci que encara avui dia, textos i dissenys, ens sorprenen per lavanat. Textos dAmparo Poch Gascn, de Aurea Cuadrado, Emma Goldman, poesies de Luca Snchez Saornil o de Len Felipe, dibuixos de Baltasar Lobo... sn recollits en aquesta Antologia amb la qual es pretn fer un acostament a les idees i la vida daquests milers de dones, unes conegudes i moltssimes altres annimes que van donar el millor delles per a construir un mn millor. T 48 pgines, un format de 38x29cm. i es ven a 16. Si en voleu algun exemplar cal demanar-los al correu cristina-sp@ cgt.org.es o al telfon 91 445 31 32.

collectius que la integren s una cosa que no t cabuda en els postulats de la CGT. El dret a decidir per si mateix, el dret a lautodeterminaci de qualsevol comunitat, estan inscrits en el ADN de lanarcosindicalisme igual que ho estan leradicaci de lexplotaci i lexigncia de justcia social. No obstant aix seria duna basta ingenutat creure que hem dinvolucrar-nos automtica i necessriament en qualsevol lluita per lautodeterminaci sense valorar quines sn les seves caracterstiques i els seus objectius. No es tracta solament que siguin massa les batalles i les guerres que ens solliciten amb extrema premura perqu sigui indispensable detenir-nos a fixar prioritats, s sobretot que les caracterstiques i els objectius de determinades lluites les allunyen irremeiablement del que forma part de les lluites que ens sn prpies. Per descomptat, en tant que Organitzaci anarcosindicalista, la lluita per aconseguir que Catalunya sigui un nou Estat dEuropa no s la nostra lluita, per molt que milions de persones reclamin aquesta nova configuraci poltica. Tampoc formen part de les nostres lluites aquelles que mobilitzen imaginaris nacionalistes, i menys si esdevenen en un dia institucionalment i oficialment fixat per a expressar el sentiment nacional. Ja hem dit que la pertinena nacional constitueix una afirmaci de transversalitat que emmascara profunds antagonismes de classe, i no hi ha dubte que la transversalitat constitueix sovint una condici perqu puguin congregarse grans multituds. La transversalitat ha estat justament recalcada com una caracterstica de la manifestaci del passat 11 de setembre, una transversalitat que unia en un mateix crit

dindependncia a qui estan manejant les tisores i a qui estan sofrint les retallades. Perqu la independncia s un projecte poltic que solament pot avanar eficament si s mpliament transversal, si ho impulsen banquers i desnonats, si ho promouen Consellers dInterior com Felp Puig i acampats de la Plaa Catalunya apallissats per les forces sota el seu comandament, si ho afavoreixen la burgesia catalana i els desocupats catalans, queda clar que la lluita per la independncia no forma part de les nostres lluites. I aix no significa en absolut que la CGT pretengui entorpir gens ni mica el cam cap a la independncia de Catalunya, tan sols significa que aquesta no s la seva lluita. s ms, CGT considera que el fet que la manifestaci del 11 de setembre contribueixi a crear un nou escenari poltic en el qual safeblissin els ressorts de poder de lEstat Espanyol, i es relaxessin els seus mecanismes de control sobre part del territori que domina actualment, constitueix un element summament positiu. Per a concloure, s hora de tornar al titular daquest comunicat, ens sembla necessari advertir molt seriosament contra la instrumentalitzaci nacionalista dels treballadors que viuen en altres comunitats de lEstat Espanyol i contra la instrumentalitzaci nacionalista dels treballadors que viuen en la comunitat catalana, perqu res seria ms desolador i perjudicial que veure als treballadors allistar-se sota una o altra bandera nacional, encara que sigui pacficament com no podria ser daltra forma, en contra dels seus germans de classe. * Toms Ibez s professor universitari, militant anarcosindicalista afiliat a la CGT

cos

Alba Caellas Canadell

any 1974 Marina Abramovic va seure nua damunt la taula dun museu. Sobre la taula, hi havia collocat 72 objectes. Alguns produen plaer, altres dolor: unes tisores, un ganivet, un fuet, una pistola, una bala, plomes, un pintallavis... Durant sis hores, va romandre passiva, permetent a laudincia manipular el seu cos amb aquells objectes. Primerament les reaccions foren discretes, per a mesura que el pblic veia que lartista romania impassible les accions es van anar tornant ms agressives. Finalment, persones entre el mateix pblic hagueren dintervenir-hi. En aquesta performance, Ritme O, Marina Abramovic trencava per complet les barreres entre pblic, obra dart i artista. Al mateix temps, lacci era una mena dexperiment on volia descobrir quins eren els lmits de control que tenia sobre el seu propi cos. Daquesta manera es relacionava amb el pblic i, de retruc, amb els codis socials que el portaven a comportar-se duna manera o duna altra. Una de les mximes exponents del Body Art, moviment que cercava loposici a travs del cos als imperatius morals occidentals, Abramovic havia viscut el sorgiment, durant la dcada dels seixanta, dels anomenats nous moviments socials. Lorganitzaci per part de feministes, minories culturals, homosexuals, transsexuals i tota la resta de grups tradicionalment ms desfavorits i titllats com les minories agafaren embranzida, cercant alliberar-se dels sistemes dominants imposats com el patriarcat, letnocentrisme, el capitalisme o el paternalisme. Sota la influncia daquests parmetres, durant la dcada dels setanta el cos hum comen a introduir-se en les corrents artstiques com una forma de reivindicaci social. Aix, es va convertir en lobra en si mateixa o mitj dexpressi, essent testimoni duna nova concepci cultural al voltant del cos. Aquesta nova concepci del cos i la seva reivindicaci, que podrem considerar encara vigent i necessria, va portar a ms del Body Art a altres moviments artstics, com lAccionisme Viens o lArt Carnal, encapalat per Orlan. Veiem, doncs, una forma de fer poltica a travs dun llenguatge completament diferent de lhabitual, que en certa manera va sumar-se a les reivindicacions socials del moment. No ser cap sorpresa per ning recordar que el cos encara est associat a connotacions negatives. B a travs del catolicisme, encara condemnant lavortament, b sota la influncia de la cultura de masses i la publicitat, promovent cnons de bellesa excloents, la lluita interior i social vers una nova concepci del cos est ms justificada que mai.

Novembre de 2012

27

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA > EL FAR

3) Sanitat socialitzada: el Sanatori Mxim Gorki

Ferran Aisa

laltre extrem de la ciutat de Barcelona, a Gramenet del Bess, el Comit havia ocupat lHospital de lEsperit Sant, un sanatori antituberculs, convertint-lo, sota els auspicis de la CNT, en el Sanatori Maxim Gorki, en honor al popular novellista rus. Carlos de Sirval, sobre aquest sanatori, escrigu un reportatge a Solidaridad Obrera (279-1936): El sanatorio en su fisonoma es una obra que se ajusta a toda esta clase de edificios. La direccin tcnica y cientfica del mismo, apart el trasgo clerical y se manifest con arreglo a los imperativos modernos. Hemos recorrido aquellas espaciosas y bien orientadas salas y galeras, donde los enfermos encuentran un sedante a sus

dolores fsicos y reciben en todo instante la caricia de la naturaleza. Los fisiologos ms afanados han tenido como objeto fundamental la creacin de colonias sanatoriales para esta clase de enfermedades, donde los pacientes hallen cura a sus dolencias y reposo y optimismo en las convalescencias. El Diari de Barcelona (7-4-1937), tamb dedica una crnica al Sanatori Mxim Gorki, al moment en qu ja depenia de la Generalitat de Catalunya: En el rgim burgs, un sanatori era una cosa de luxe, a labast noms dels rics. Els pobres, quan tenien la desgrcia de contraure una malaltia daquestes que ja sen deien malalties de ric perqu noms la gent acabalada podia atendre-les com cal, havien de curar-se a mitges, o morir-se, o anar a lhospital, i ja sabem que volia anar a lhospital, aban. Ara... no s que les coses hagin

canviat molt. Malgrat la Revoluci, encara hi ha sanatoris per als que poden pagar; on els malalts reben les mximes atencions. (...) No obstant aix sha fet quelcom dimportant. Ns una prova el Sanatori Mxim Gorki que avui hem visitat. El delegat de la Generalitat, company Palou, i els metges encarregats del Sanatori, doctor Rosset -del pavell de dones- i el doctor Miquel del pavell dhomes-, ens han ats amablement i ens han donat totes les facilitats per a realitzar la nostra tasca informativa de lobra de la Revoluci. El periodista es passeja per les distintes dependncies de ledifici i fins i tot fa histria recordant que lantic Hospital de lEsperit Sant vivia dalmoines, dajudes oficials o, darrerament, de campanyes pbliques efectuades per Rdio Associaci de Catalunya. Tamb ens fa saber que durant els primers dies de

la revoluci, els Comits de Gramenet acompanyats del delegat del Sanatori, sapropiaren de lHotel de Santa Fe del Montseny, i immediatament shi feren les reformes adients per convertir-lo en sanatori pels malalts en fase de recuperaci: A Alemanya diu el Delegat del Sanatori- els establiments dalta muntanya sn barraques de fusta al mig del bosc, on ni tan sols hi ha metges, sin noms un infermer; el clima ho fa tot; i els malalts que necessiten tractament mdic o intervenci, resten als sanatoris propers a les urbs. Seguint aquesta tendncia moderna del tractament dels tuberculosos, nosaltres hem installat el Sanatori del Montseny on hi tenim una seixantena de malalts lleus, sota la cura dun metge i algunes infermeres. Els comits sanitaris llibertaris tamb van ocupar el Sanatori Martim de Sant Joan de Du a Calafell, per convertir-lo

en el Sanatori Martim de Calafell. No solament els Comits llibertaris creaven centres de salut o hospitals de sang, el POUM va ocupar una ampla torre enjardinada de Sarri, al carrer Martorell i Pea, 9, a la barriada de les Tres Torres, i va crear el Sanatori Joaquim Maurn. El Diluvio (27-9-1936), sen fa ress: En el Sanatorio Joaqun Maurn se han instalado cuarenta camas y en caso necesari podrn aadirse diez ms. En la actualidad reciben asistencia facultattiva unos 25 militantes del POUM, enfermos unos y heridos otros. Todos ellos nos reogaron que hiciramos pblica su ms sincera satisfaccin por lo bien que estn atendidos por el personal, e hicieron de paso, grandes elogios del servicio de cocina, que est a la altura de una clnica de primer orden a pesar de las dificultades del momento.

Qu fer i com posicionar-nos davant lindependentisme

Joaquim Garreta

avant de tota la discussi i problemtica del independentisme i mes ara de les eleccions al Parlament Catal, de nou ens trobem amb el dilema de que fer i com posicionar-nos. Tots i totes sabem que hi haur a la CGT el sector que com sempre, impulsar el seu pensament de abstenci activa i, segurament, serem molts a CGT Catalunya que sense compartir al 100% aquest discurs, optarem per labstenci com ja hem fet altres vegades. No obstant, a pesar de la decisi individual, cal que no evitem el debat de que fer davant de la opci independentista. Com sempre i anant al ms simple i fcil de manipular, ens situen els grans manipuladors, en la posici de o blanc o negre, en aquest cas en independentistes o nacionalistes. Una vegada ms fan servir el ms primari, s a dir lelement identitari (all que fa ser diferent un de laltre i per tant dona ra dexistir), per enfrontar-nos, per dividirnos, per obtenir un desviament dels problemes reals a les falses veritats.

Per mi la qesti del independentisme o no, s una discussi que a la CGT no ens ha dimportar gens ni mica, podem ser tant independentistes com vulguem o al contrari, els problemes que tenim com treballadors i treballadores els seguirem tenint en un pas independent com en un sotms a la ms rncia concepci de la Espanya una grande y libre. Posats a triar i per definici de la societat que desitgem, estem a la CGT molt ms a prop duna postura independentista que una de Gran Nacin si mes no, la prpia infraestructura que tenim com Organitzaci, defineix clarament que construm la nostra CGT des de baix cap a dalt, donant prioritat a les decisions preses a la bases i per tant, entenem factible i desitjable que els diferents territoris (locals, comarcals, etc...) es posin dacord per tal dassolir all que voluntriament han decidit tirar endavant sense comprometre ni obligar a ning ms. La nostra concepci de que tots som mereixedors de tenir unes condicions de vida molt millor de les que tenim, ens fa ser solidaris vers els que sn com nosaltres i per tant, mai podrem concebre una societat en la que uns visquem segons les nostres necessitats i altres per sota de les seves.

La Solidaritat doncs trenca les barreres de tancament que podria propiciar una situaci de no voler saber res dels altres. Tamb tenim clar a la CGT que la defensa de la cultura, duna llengua, duna manera de fer i planificar, que a ms de ser trets transversals i que pot utilitzar qualsevol de manera malvola e interessada, sn per a la CGT tamb elements a preservar, defendre i reivindicar si cal. La nostra CGT no pot caure en el simplisme en que situaran la poltica els de sempre, utilitzant com sempre el amb mi o contra mi portant barroerament la discussi de programes electorals inexistents i intils a enfrontaments dindependentisme contra nacionalisme. Tenim greus i grans problemes les persones tant de Catalunya com de fora provocats per lavarcia de qui mes t i vol seguir tenint, com per limitar la discussi a veure qui manar i si o far amb independncia o no. Tots sabem que sigui com sigui, els problemes seran els mateixos, la globalitat de la situaci sobrepassa el que es pugui fer localment. Qui veritablement est bellugant els fils de la situaci tant se li dona que es faci com es faci, lnic que els interessa es seguir guanyant ms i ms diners i aix noms es

pot fer fent que una gran i important part de la poblaci consumeixi i consumeixi, tan se val rojigualdas que quatribarrades. No podem doncs perdrens en discussions daquesta ndole i tant se val fer-ho en cata-

l com en castell, per conv que situem que el problema en com sortim daquesta REPARTINT EL TREBALL I LA RIQUESA tant des de la vessant independentista com de la nacionalista.

Receptes...

Arrs brut de tords i aucellons (*)

Lamo en Pep des Vivero (Mallorca)

Ingredients: Tords Aucellons (pajaritos) costella dola xulla de la ventresca arrs ceba tomtiga
28

col tendra monget picornells o esclata-sangs o altres bolets boscans sobrassada sam oli aigua sal pebre bo Elaboraci:

Els tords, els aucellons, desprs de ben plomats i ben nets, i la costella, ben salpebrat tot, sofregir en oli i sam i amb un poc de xulla de la ventresca. Han de estar ben cuitets. Tot seguit afegir la ceba tallada molt petita i, al cap duna estona, la tomtiga pelada i capolada. En estar tot ben sofregit, shi aboca laigua i es deixa bullir. A continuaci si posa una grapada de monget i, un

poc abans de tirar larrs, uns quants picornells i/o esclatasangs o altres bolets boscans del temps. Al posar-hi larrs hi afegim una piloteta de sobrassada i unes quantes fulles de col tendra, ben esbocinades, i es deixa coure fins que larrs esta a punt, meloset, malgrat hi ha amics meus que se lestimen un poc ms cruet. Bon profit!!

(*) Aquest es un plat tpic de la tardor. Amb la entrada dels tords i altres aucells, i la aparici dels diferents bolets als nostres boscos, desprs de les primeres pluges de la temporada, anau alerta amb els venenosos, els aficionats surten a caar i a cercar aquests ingredients per a cuinar aquest plat molt arrelat a la nostra terra.
Novembre de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Vencedors o venuts?
Joan Canyelles Amengual

> UNA MIRADA CRTICA DES DEL CINEMA

(Judgement at Nuremberg. Stanley Kramer, 1961). Vencedors o venuts, es una pellcula sobre un dels judicis (no el de mes repercussi) que es varen fer a la ciutat de Nuremberg lany 1948. En aquest cas els que seuen al banc dels acusats, varen ser alguns dels magistrats que sencarregaren dimpartir i administrar la justcia durant el rgim nazi dAdolf Hitler. Sempre que comentam una pellcula, feim una referncia sobre el director que la va concebre. Tamb solem parlar una mica de la valoraci que la crtica cinematogrfica ha fet daquest director. Amb relativa freqncia hi ha divisions profundes, que oscillen entre gaireb la idolatria (no sempre justificada) i el menyspreu o la indiferncia (no sempre merescuda). I en alguns casos el reconeixement es prcticament unnime. Pel que fa a Stanley Kramer, hi ha un consens generalitzat a lhora de considerar-lo un director poc inspirat i que tan sols de manera ocasional evidencia un notable talent. Tal vegada si hagus sigut ms valent, auda i profund estarem parlant dun dels directors mes interessants i compromesos de la histria del cinema. Molt sovint en els seus treballs, ms que ineptitud hi ha una contenci ideolgica que desvirtua seriosament el producte final. Kramer sol plantejar temes molt interessants (racisme, dogmatisme religis...), per gaireb sempre es queda a mig cam. Preocupat per la taquilla, per la rendibilitat, te por danar massa lluny, de ser excessivament radical. I aix el perjudica molt. Probablement el millor exemple daix que estem diguent sigui la pellcula Endevina qui ve a sopar (Guess Whos coming to dinner, 1967). Les conviccions lliberals i progressistes dun pare i una mare trontollen quan la filla els anuncia el seu proper matrimoni amb un jove afroameric. En pura teoria shauria de tractar dun film antiracista i un cant al

Fitxa tcnica
D: Stanley Kramer; G: Abby Mann; Ft: Ernest Laszlo; Ms: Ernest Gold; Mt: Frederic Knudston; Int: Spencer Tracy, Burt Lancaster, Richard Widmark, Marlene Dietrich, Maximilian Shell, Judy Garland, Montgomery Clift, Wiliam Shatner.
Novembre de 2012

mestissatge. Per acaba sent molt tramposa. John Prentice (Sidney Poitier) s el perfecte pretendent: brillant, educat, guapo, amb un excellent futur professional. Lnic problema s el color de la seva pell. Per altra banda, els pares del jove tampoc veuen amb bons ulls que el seu fill es casi amb una allota de pell mes aviat plida. Amb la qual cosa sembla que vol equiparar el racisme dels blancs amb el dels negres perpetrant una evident i ocenica injustcia. La pellcula es veu amablement si passes per alt aquets detalls. Per tan sols passar a la histria per la intrerpretaci de Katharine Hepburn (va rebre lscar a la millor actriu) i sobretot per la de Spencer Tracy, ltima demostraci dun immens talent. Lactor estava greument malalt quan es va rodar la pellcula degut a les complicacions dun emfisema pulmonar. El director li va donar llibertat per interpretar lltima escena com li vingus de gust. I ell va fer una declaraci dels valors que havien impulsat la seva vida i una de les mes emocionants declaracions damor que shan pogut veure a una pantalla de cinema. Les llgrimes de Katharine Hepburn quan lescoltava eren completament reals. Spencer Tracy va morir quinze dies mes tard. A Lherncia del vent (Inherit the wind, 1960), va fer una potent denncia del dogmatisme religis i del creacionisme. En aquesta pellcula un jove es jutjat per ensenyar als seus alumnes les teories de Darwin. Amb Frederich March (fiscal), Spencer Tracty (advocat) i Gene Kelly (periodista) com a protagonistes, es tornava a assegurar unes grans interpretacions i un bon reclam de taquilla. Per en aquest cas Kramer no est tan contingut, la distncia entre les intencions i els resultats no s tan sideral, i es situa, juntament amb la pellcula que comentam avui entre el millor de la seva filmografia, que per cert, no es massa extensa. Un dels nostres llibres de referncia, esmentat ja mes de una i dues vegades s 50 anys de cinema nord-americ de Bertrand Tavernier i Jean Pierre Coursodon. Per una vegada, citarem paraules textuals (sha de dir que gaireb massacren lobra de Kramer) ...Per hem de justos i no aclaparar a Kramer amb una condemna absoluta. Sempre a laguait dels grans temes, en un parell docasions aconsegueix una histria prou intensa per captar, exclusivament per latractiu intrnsec del relat, linters de lespectador. Judgement at Nuremberg i Inherit in the wind simposen com les seves millors pellcules, car que s impossible no apassionar-se pels seus respectius temes. Judici a Nuremberg no s ni de bon tros una obra mestra, pero s una bona pellcula que proposa diverses qestions molt interessants. La primera delles nomes comenar: lhome que presidir el Tribunal, (Spencer Tracy) es dirigeix en un jeep militar a la que ser la seva residncia. Veim les imatges duna ciutat completament arrasada. Quan aquell es demana que ha passat, el seu acompanyant li respon: Construccions de vuit-cents anys que es cremen en no res. Kramer suggereix la ignorncia i el menyspreu que els oficials nord americans senten per la vella Europa, per la seva histria. Una cosa que no magrada des del principi de la pellcula s precisament la rellevncia que es dona a lestament militar

en tot el procs judicial. Francament, el que la Fiscalia estigui representada per un coronel no em provoca cap adhesi. Richard Widmark interpreta aquest paper amb molta credibilitat, pero no puc deixar de pensar que la histria dels EEUU est vesada de sang innocent. I que per regla general cap militar pot donar llions dhumanitat. Ladvocat dels acusats (Maximilian Shell en el millor paper de la seva vida) s en realitat el que diu les coses ms interessants i les que mes et fan pensar. Al principi de la pellcula llegeix un text on es reivindica lesterilitzaci dels deficients mentals com a mtode de defensa de la societat. El text fou escrit per un jutge nordameric. Tamb es situa el context histric en el qual Hitler va guanyar unes eleccions democrtiques i va poder fer progressar el seu rgim de terror: una societat cada vegada mes empobrida i deprimida, on la fam no era de cap manera una cosa excepcional. Aquest s un altre dels temes plantejats per Kramer. Ha de tenir lmits la democrcia?. Shauria dhaver prohibit la participaci del partit nazi?. O el problema esta en la societat que li dona suport?. Evidentment s absurd intentar prohibir les idees. No crec que hagus solucionat res impedir a Adolf Hitler i al seu partit presentar-se a les eleccions. El problema des del meu punt de vista rau ms en la gent que s capa dacceptar el seu missatge sense qestionar-se la seva inhumanitat i el seu carcter criminal. El debat sobre aquest tema, i naturalment sobre lexercici del poder, pot ser apassionant. Per altra banda, qui satreviria a posar xifra a les vctimes del sistema capitalista al llarg de la seva histria?. Un altre tema fora interessant que proposa Kramer s que els magistrats jutjats ho son per haver aplicat unes lleis sorgides dun Parlament, no per desobeir-les Per tant es dona per bo que una llei injusta, que atenta contra els drets fonamentals de les persones, ha de ser forosament infringida i vulnerada. Totes recordareu que no fa tan de temps, els que es negaven a formar part de lestament militar,

els insubmisos, podien ser condemnats a penes superiors als dos anys de pres, la qual cosa significava entrar directament als centres penitenciaris a complir la condemna. Naturalment, cap del magistrats que va empresonar a un insubms, ha rebut una citaci judicial. En el seu darrer torn de paraula, ladvocat dels magistrats alemanys fa un allegat on culpabilitza als pasos democrtics occidentals per no haver fet tot el que estava en les seves mans per evitar les atrocitats que el rgim nazi va perpetar. Hitler no tenia un programa ocult (com alg de per aqu que totes i tots coneixem) que es va treure del calaix quan va guanyar les eleccions. La seva ideologia era ben coneguda. Els Estats que desprs varen lluitar contra ell, abans hi havien fet negocis, li havien venut armes i no el qestionaven. Aquesta situaci sha anat repetint amb altres rgims de manera quotidiana fins els nostres dies. Els exemples serien molt nombrosos, basta recordar Sadam Husein o Gadafi. La posada en escena de Kramer t moments molt assolits que contrasten amb altres de pobre construcci visual i zooms innecessaris. Gran part de la pellcula transcorre dins la sala on es celebra el judici, per el director aconsegueix amb bastanta solvncia evitar un to excessivament teatral. Es tracta des del meu punt de vista duna notable pellcula, sobretot per una interesantssima proposta discursiva. I que insinua un talent que la timidesa artstica mai va deixar brillar del tot. Menci apart mereix lexcellent repart i el gran treball interpretatiu (indubtable mrit de Kramer) de totes les actrius i els actors: Spencer Tracy, Montgomery Clift, Burt Lancaster, Marlen Dietrich, Judy Garland, Richard Widmark.... Montgomery Clif fou un dels millors actors de la histria del cinema. Irrepetible, duna intensitat dramtica poc freqent, i duna enlluernadora mirada capa de transmetre una immensa fragilitat, la seva vida va ser una de les mes tormentoses i trgiques del Holywood del seu temps. Quan li varen oferir el paper de fiscal, ja es trobava amb caiguda lliure cap a un desastre inevitable. Va rebutjar

al paper que li oferiren i tan sols va admetre interpretar sense cap contraprestaci econmica, el dun home a qui pels seus problemes mentals havien esterilitzat. Son set minuts de prodigiosa i aclaparadora interpretaci, probablent els millors de tota la pellcula. Spencer Tracy va brillar en tots els gneres que va tocar. La seva presncia era daquelles que omplien la pantalla i que dignificaven pel.lucles mediocres en les que lnic interessant era la seva interpretaci. Va representar com ning un cert tipus dhome honest, de fermes conviccions tiques, que no necessriament has de compartir per que gaireb sempre ets veus obligat a respectar. Tal vegada alg pot pensar que comparar el temps de lAlemanya pre nazi amb lactual es una completa exageraci. Qui ho pensi, segurament tindr part de ra. Per em sembla innegable que estam visquent un moment histric crucial. El resultat de les darreres eleccions a Grcia conviden a fer una profunda reflexi sobre tot el que est passant. Comenant pel mateix procs electoral, que ha evidenciat una pobrssima qualitat democrtica al pronosticar un desastre insuportable si la ciutadania no acceptava la guillotina del mercat. Crec que la principal batalla es lliurar al camp de les idees i dels valors. No podrem anar mes enll si la perdem. Hem de tenir la capacitat de convncer a la gent de que es el model, el sistema el que no funciona. Hem dexplicar a les treballadores i treballadors que les persones i els mercats no poden ser lliures al mateix temps. La vaga que hem convocat ens ha de servir per llanar aquest missatge. La revolta ha de ser un estat dnim i la rbia una eina de transformaci. Ens hi juguem molt. No en lxit o el fracs de la vaga, que sempre ser relatiu i de complicada valoraci que mai ha de ser mercantilista. Em refereix-ho al fet de poder tocar la conscincia de les nostres companyes i companys que no saben que ho son. Parlo denamorar a la gent amb la idea de la llluita. Salut, bona sort i vaga.
29

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Els 25 anys de El Lokal

Toni lvarez

BALA PERDUDA

ituat al cor del Raval de Barcelona, dnima i praxis llibertria i esperit basat en el sentit com i el suport mutu. Amb aquests trets identitaris s fcil entendre perqu el Lokal ha sigut una crulla autnoma del moviment llibertari no dogmtic de Barcelona i rodalies, lex-cintur vermell de Barcelona... LAssemblea dinsubmisos de Bcn, a la que vaig participar al llarg de 10 anys, vam tenir el Lokal com a centre de reuni i permanncia, mai millor dit, fins que ens vam dissoldre. Qu vam fer plegats fundadors del CAMPI, restes del MOC i tot un consolat en rebellia de la revoluci zapatista als pocs metres quadrats del carrer de La Cera? Aquesta circumstncia noms sentn des duna forma de fer i estar que va ms enll del dogmatisme que ens acostuma a encorsetar als collectius que es tanquen per tal de protegir-se de possibles infeccions i perills ideolgics i de prctica. Encara tenim pendent una assemblea entre aquells estranys, simptics i hiperactius cnsols zapatistes i els

membres daquella heterognia, i ms estranya encara, assemblea antimilitarista que no es creia massa en ella mateixa i que acostumava a comenar les seves assemblees amb la proposta dautodisoluci, i que podia acabar amb una proposta dacci directa per pintar les ncores del govern naval de BCN, davant lastorament militar. Una cita que quasi setmanalment ens fiem al trobar-nos a la petita llibreria de El Lokal, pujant o baixant les diminutes escales del Kokal o a algun dels bars de la rodalia on continuaven les assemblees, de manera ms informal, que ja era difcil. s una trobada que ja no es far, cap dels dos collectius existeixen, es van autodissoldre fa un parell danys. No aix les persones que participaven en elles. El Lokal representa una part molt important de la Barcelona Rebel de final de segle XX i inici de segle XXI, s ben difcil aglutinar a un espai tant petit a gent tant diversa, s difcil trobar un espai on els neguits i necessitats puguin ser ben gestionades, sense protagonismes, des duna ombra autoprotectora, amb la llum de lesperana i el somriure irnic de la revolta intelligent. I sense esperar res a canvi...

s difcil dentendre quan no shan viscut directament certs moment histrics de la Karcelona postolmpica i del Millet, del cinema Princesa, les contracimeres, les trobades Intergalctiques zapatistes i els seus caracols, la repressi policial i judicial, la por i lalegria. Saber que el Lokal continua obert, 25 anys desprs, s important per saber a qui pots trucar quan tens un marr i necessites ajut sense dogma i sense haver de tenir un carnet dafiliat. Segurament si truques s perqu has passat per all i han conegut, participat i actuat amb la gent que li ha donat vida i que continua amb la praxis llibertria que al llarg de tot el segle XX ha illustrat els carrers de Barcelona. Matreveixo a dir, amb somriure de revolta i certa ironia revolucionria, que no han fet ms que continuar amb la tradici. Des de Tarragona alguns intentem, noms intentem, seguir aquesta tradici...per molts anys companyes i companys! * Els actes del 25 Aniversari del Lokal van tenir lloc a Barcelona els dies 19, 20 i 21 doctubre

Ladu a Joan Catal, un resistent per la llibertat

Josep Calvet Setmanari Directa

ls Pirineus i ell van anar estretament lligats, tant en la lluita com en els seus darrers moments. El 14 doctubre va morir a La Seu dUrgell en Joan Catal i Balany, a ledat de 99 anys i natural de Llavors (Pallars Sobir), ha deixat darrera seu una trajectria vital extraordinriament intensa des de la Guerra Civil espanyola, sempre lligat al moviment llibertari i a la figura de lanarquista aragons Francisco Ponzn. Des del principi a la fi, va ser un home de fortes conviccions, mantingu intactes els seus ideals fins al darrer dia.

per la muntanya, Catal esdevingu, per la seva resistncia fsica, el seu valor i el seu coneixement del terreny, un dels guies ms destacats del grup, tot i que preferia fer de correu passant paquets on samagava informaci que actuar com a passador de persones.

Detencions i fugues
A Espanya fou detingut fins a quatre ocasions aconseguint fugar-se en totes elles. De la pres del Cisne de Madrid al novembre de 1940 desprs de ser apressat a Cadis. Quan era traslladat al jutge militar a labril de 1941 desprs de ser detingut a lestaci de Frana de Barcelona mentre acompanyava a dos aviadors nord-americans. En aquesta ocasi el comissari Eduardo Quintela havia intentat, sense xit, que collabors amb la policia delatant als seus companys. De la pres Model de Barcelona al desembre de 1942 desprs de ser capturat mentre esperava reunir-se amb Eliseo Melis, un anarquista que result ser un confident de la policia franquista. Finalment al mar de 1947 de la pres de Carabanchel on complia una pena de 12 anys de pres desprs de ser detingut a Adrall lany 1944. Amagat a Frana s detingut per la policia per mercs a les gestions de Robert Terres, un destacat agent dels serveis dintelligncia francesos, fou alliberat pels serveis prestats als aliats. Lany 1951 fou novament detingut a Frana desprs datracar un tren correu a Li per aconseguir fons pel moviment llibertari. Aquest fet li far passar catorze anys a presons franceses i al 1965, en sortir en llibertat, sestableix al Principat dAndorra.

El gran guia dels Pirineus

La seva trajectria compromesa comena a la Guerra Civil espanyola. En esclatar el conflicte sallista voluntari a la columna Durruti combatent al front dArag i ms tard desenvolupa serveis com a guia i espia de les tropes franquistes a lAlt Urgell integrant-se al SIEP (Servei dIntelligncia Especial Perifrica) a les ordres de Ponzn. Lencontre amb Ponzn marcar la seva vida forjant una estreta vinculaci que continuar acabada la guerra dins la resistncia francesa. Al mar de 1939 passa a Frana i s internat al camp de concentraci de Vernet dArige don aconsegueix fugir i arribar a Andorra. Al Principat es dedica al contraban per ben aviat collaborar novament amb Francisco Ponzn, el qual havia entrat en contacte amb els serveis secrets britnics per tal dorganitzar lnies devacuaci que permetessin portar a militars, jueus i personalitats dels pasos aliats fins a Barcelona. Gran caminador
30

Letern descontent
A mitjans dels anys noranta del segle passat, vaig tenir accs a una cpia me-

canografiada de les seves memries. Un text on sadvertia la seva forta crrega de comproms, lluita i acci, la seva figura com a un resistent incansable, irreductible i inconformista per a la vegada honest. El vaig conixer a Sort on vivia aleshores. Tot i tenir ms de vuitanta anys encara realitzava llargues caminades amb una energia i determinaci admirables. Lany 2007 aquestes memries van veure la llum per iniciativa de Jaime Cinca que com era la voluntat del propi Catal havia respectat fil per randa el text original ats que lautor no volia que es toqus ni una sola coma. El mateix ttol del llibre, El eterno descontento, resumia a la perfecci el pensament i les conviccions de Catal. Catal fou com tants altres un resistent annim. Entre 1936 i 1945 mantingu una lluita permanent contra el feixisme basada en unes arrelades i inalterables conviccions, desafiant els moments ms convulsos i complicats de la histria europea i deixant el seu gra de sorra, la petjada del seu recorregut pels camins dels Pirineus.

El mateix 2007 Catal, juntament a altres passadors catalans i andorrans fou objecte dun petit homenatge a Esterri dAneu. Lany 2010 el Collectiu A les Trinxeres li dedic un merescut reconeixement a la

Seu dUrgell. Dos iniciatives que van servir per donar a conixer la lluita de Catal i per honrar-lo i homenatjar-lo per la seva trajectria i que aquesta, a diferncia daltres, no hagi quedat en loblit.
Novembre de 2012

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Llibres
Kafer Enas, A lOest del Jord
Palestina des de la primera Intifada fins prcticament lactualitat una lluita convertida en smbol per tots els moviments dalliberament nacional i social.

> DES CARTES MAUDITES

Escola dassassins

Mussolini a la conquista de las Baleares y otros textos

Mots incendiaris

Diccionari de butxaca: unitat

Carlus Jov Buxeda

Musa Abdel-Muti Issa Tigre de Paper, 2012, 426 pg. En Kais, un membre de la resistncia palestina dedicat a la causa dalliberar el seu poble; en Mubarak, un agent del Mossad amb lobjectiu dinfiltrar-se entre els activistes palestins; la Nora, una jove que sha de fer crrec de la famlia vctima de les estratagemes del Mossad; en Faris, un estudiant que a ms de lluitar contra locupaci senfronta al pare en el seu desig destudiar a lestranger; lAixa, una cirurgiana que rebutja les tradicions que coarten lemancipaci de la dona Musa Abdel-Muti Issa, periodista palest, ens narra a Kafer Enas una trama novellesca ambientada en lpoca de la primera Intifada palestina (del 1987 al 1991) en un poble rural prop de Nablus, al nord de Cisjordnia. Els activistes de la resistncia palestina senfronten a locupaci israeliana per salvar el poble de la creixent colonitzaci sionista, en una dura batalla contra els serveis secrets del Mossad, que intenten sembrar un niu de collaboracionistes per desmantellar la resistncia. Tot aix, enmig duna societat palestina dividida entre la modernitat i el tradicionalisme, esquinada per la lluita entre un nacionalisme laic i un fonamentalisme religis, on el paper de la joventut i de la dona cada cop pren ms importncia. Kafer Enas s la primera part de la trilogia A loest del riu Jord; una obra que repassa la histria contempornia de Camilo Berneri La Malatesta, Edicions del Moixet Demagog i Tierra de Fuego, 2012, 170 pg. Lautor (1897-1937), anarquista itali, va escriure aquesta obra en 1937, i en ella ens parla sobre linters i els passos donats per la Itlia feixista de Mussollini per a conquistar larxiplag balear. Les Balears estaven en el punt de mira itali per la seva situaci estratgica i serien utilitzades durant la Guerra Civil com cap de pont per a la seva intervenci en la pennsula. En aquesta obra queda clara la intenci dels italians dannexionar-se les Illes a partir dels anys 20. Berneri ens parla amb rigor, sense apassionament, i amb laportaci de documents trobats en el consulat itali a Barcelona, una vegada la rebelli feixista va ser derrotada. Es tracta duna reedici conjunta realitzada per les editorials La Malatesta, Edicions del Moixet Demagog i Tierra de Fuego. El prleg est escrit per Paco Madrid, fent un valus estudi sobre la vida i pensament de lanarquista itali. I per a finalitzar shan incls una srie de textos escrits per Berneri amb el ttol Marxisme, classes i Estat, que ens fan veure de primera m quines eren les seves idees.

Roger Pal Lo Diable Gros, 2012, 114 pg. Rger Pal dna el tret de sortida a leditorial Lo Diable Gros (nom inspirat en un dels pseudnims de lhistric agitador llibertari reusenc Josep Llunas), amb el seu llibre Mots incendiaris. Recull darticles (2007-2011). Es tracta dun recull darticles escrits per lautor entre el 2007 i el 2011 en diversos mitjans de comunicaci digitals com Enderrock.cat, Naci Digital, Mdia.cat, La Directa i altres com el bloc Al darrera la nevera o lobservatori crtic Mdia. cat. s el primer volum de la colleci El Martell, que publicar textos de pensament, anlisi i crtica. Inclou un total de 50 articles dividits en cinc grans mbits temtics ms o menys lgics. El recull inclou textos dopini i anlisi de temtiques variades: poltica catalana, moviments socials, mitjans de comunicaci, memria histrica, msica... El denominador com s que la majoria dels textos han estat publicats a internet i difosos per xarxes socials. Aix doncs, textos pensats per a la xarxa prenen una nova vida en paper. No nhi ha cap indit, si b sha fet una feina dedici i correcci de tots els textos. El prleg del llibre s lnic text indit, obra del cantautor valenci Feliu Ventura. La portada del llibre s un gravat extret del primer manual darts marcials publicat a Europa.

Joan Francesc Lino Tigre de Paper, 2012, 248 pg. Una novella, finalista del premi Ramon Llull 2007, ambientada entre el Peneds i la ciutat de Barcelona on un protagonista que per maltractes laborals comet un assassinat es converteix en una mena de justicier de la classe obrera. Un comptable de Sant Pere de Riudebitlles s assassinat per un treballador. Un treballador acomiadat es pren la justcia per la seva m. Assassinat a Sant Pere de Riudebitlles per motius laborals. Lassass deixa una nota i diu que va matar per fer justcia. No li nagradava cap, per finalment es qued amb el que ms saprop a la realitat, lltim. La histria es repetia; gent amb poder, abusant del dbil. Noms que ara era pitjor, ja que es veia i es permetia amb tota normalitat. Per ell creia amb el que deia, i estava decidit a posar fi a tanta injustcia. No hi tenia res a perdre, i molt a guanyar. Com? Exterminant al diable. Aix ho va dictaminar, i res, res ja no el podia aturar

Revistes

SOM LO QUE SEMBREM Butllet de la coordinadora Som Lo Que Sembrem, de lluita contra els transgnics i en defensa del medi ambient, lalimentaci, la pagesia, la salut i el territori, http://www.somloquesembrem.org/ index.php?id=7
Novembre de 2012

LATENEU POPULAR 9 BARRIS Butllet de lAteneu Popular 9barris, un centre cultural pblic en el qual lacci ciutadana i artstica serveix com una eina de transformaci social, http://www.ateneu9b.net/

LA BURXA Peridic de comunicaci popular del barri de Sants, Barcelona, amb la crnica de les lluites i activitats dels moviments socials i les associacions culturals, http:// www.barrisants.org/

EL PSOL NEGRE Publicaci llibertria de lAlt Llobregat i Cardener,per a la informaci local, la denncia, la reflexi, el debat, la creaci i el lliurepensament, http://www.bllibertari. org/pesolnou/

unts, s millor? s una pregunta que molts ens podem estar fent en el context actual. I em sembla un bon tema per comenar una srie de columnes en les que reflexionar sobre conceptes habituals en poltica. Unitat, doncs. La unitat sembla ser una de les aspiracions humanes ms transversals. A tort i a dret hom cerca la unitat: nacional, de classe, ideolgica, dacci. La unitat com a objectiu, per tamb com a estratgia o com a experincia. Diuen els mstics que lexperincia dunitat de tot all existent s el smmum de lestat meditatiu; una cosa que no es pot explicar. I, segons el refrany, la unitat fa la fora, aix que sovint la cerquem fent aliances que semblaven impossibles, i als que la defugen sels titlla de sectaris. La unitat, generalment, sembla una cosa bona, mentres que la disgregaci sembla perniciosa. I com que la tendncia humana (diuen) s anar darrera dall bo, aspirem a formes dunitat cada cop ms grans. Del clan a la tribu, de la tribu al poblat, el regne, lestat i la naci. I la naci-estat encara sens queda petita, aix que lagregaci en una entitat supranacional (que encara no sabem massa com anomenar) seria un pas ms cap a la unitat humana (humanitat). La humanitat com a objectiu. s bonic, oi? Abans deia que podiem parlar de la unitat com a objectiu, com a estratgia o com a experincia. Per potser encara podriem considerar-ne una altra forma: com a negaci della mateixa. Pensem en la unitat per la fora. A mi aquesta expressi em sembla un oxmoron, perqu la realitat interna de la unitat forada s la disgregaci. I, no obstant, sovint defensem aquesta aparena dunitat amb dents i ungles per por al mal major de la disgregaci. Per... la disgregaci s un perill real? s tan perniciosa com sens vol fer creure? Lunivers, segons les teories vigents, s fruit de la major disgregaci imaginable. La vida mateixa s fruit de la separaci fsica de progenitor i descendent. Aix que podriem dir, a mode dhiptesi, que el joc/xoc constant entre unitat i disgregaci s un dels motors de la nostra realitat. I potser junt i separat no sn termes antagnics, sin diferents estratgies per assolir lobjectiu dunitat. (Sense tenir clar, encara, perqu la unitat s, en ella mateixa, bona. Per b, fem-li un vot de confiana.)
31

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA NEUS BAENA GALLARDO, HISTORIADORA

> LES PARAULES SN PUNYS

La nostra societat encara es troba molt impregnada dun androcentrisme histric

> LA FRASE...

Les historiadores haurem de tenir responsabilitat i comproms social

Mercats
Jordi Mart Font

La poblaci activa femenina al nostre pas s baixa comparada amb Europa

Josep Estivill

Em sorpren la quantitat i la diversitat de smbols franquistes que vaig trobar als nuclis urbans, cementiris, camins rurals i marges de carretera

Nascuda el 7 de mar de 1984 a Matar, per des dels 6 anys viu a lHospitalet de lInfant. Llicenciada en Histria i Mster en Societats Histriques i Formes Poltiques a Europa per la URV (amb Premi Extraordinari) i estudiant de doctorat a lactualitat, amb una beca del grup de recerca de la URV Ideologies i Societat a la Catalunya Contempornia. La seva tesi, dirigida pels doctors Javier Tbar i Joan Maria Thoms, se centra en la influncia del progressisme catlic en la transici poltica a la democrcia a Espanya. Es considera una persona idealista i romntica. No milita a cap moviment, per voldria donar llum i noves mirades amb la seva professi dhistoriadora.
- Has collaborat en un projecte del Memorial Democrtic sobre la simbologia franquista que es conserva a Catalunya. Fes-nosen cinc cntims. S, durant sis mesos vaig treballar com a investigadora al Cens de simbologia franquista de Catalunya. Primer de tot, convido la gent a que visiti els resultats de linventari a la pgina web del Memorial Democrtic. En el meu cas, vaig haver danar a 29 municipis de les Terres de lEbre i al Vendrell per tal de localitzar i identificar els vestigis simblics de la dictadura que encara romanen a lespai pblic. Fou una experincia molt enriquidora tant professionalment com personal. En culminar el treball de camp, encara em sorprenia la quantitat i la diversitat de smbols que vaig trobar als nuclis urbans, els cementiris, els camins rurals o els marges de carretera. - Quina s la teva opini daquests smbols? Qu shauria de fer amb la simbologia franquista?

s un tema que desperta moltes sensibilitats i ben diverses entre elles. En la gesti de la simbologia franquista, es plantegen diferents possibilitats depenent de la tipologia, com la seva retirada, el trasllat a museus o centres dinterpretaci o, per una altra banda, la contextualitzaci en el lloc on es troba el smbol amb cartells explicatius del perqu de la seva existncia, indicant qui el va collocar all, amb quina finalitat, quin significat entranya, etc. En la meva modesta opini, jo voto per la contextualitzaci- ja sigui al mateix espai pblic o en museus-, ja que crec que s fonamental que les futures generacions aprenguin la histria no noms a travs dels llibres, sin tamb visualitzant les representacions materials tangibles sorgides en un temps i un espai determinats. Els historiadors/es haurem de tenir una vessant de responsabilitat i de comproms social aportant el seu rigor i professionalitat en els temes dHistria i memria, per tal que no es torni a caure en els errors ja comesos per sistemes dictatorials, repressius i brutals. - Tamb has tractat la histria de la dona... S, en dos treballs: vaig publicar el juliol de 2010 Les dones tamb fan histria! Histria i memria de les dones de Constant al segle XX, grcies a la proposta que em va fer la catedrtica en Histria Contempornia, la Dra. Montserrat Duch, quan jo em trobava acabant quart de carrera. Tamb he participat en una obra collectiva coordinada per ella mateixa sobre dones i representaci poltica a Catalunya, on vaig encarregar-me de la tasca de documentaci dHistria oral de les dones que van collaborar amb nosaltres. Els resultats daquest ltim treball els vam presentar a la jornada de reflexi i debat El gnere de la polis, celebrada loctubre de 2011 al Campus Catalunya de la URV. - Com resumiries la situaci social de la dona als darrers cinquanta anys?

Els ideals franquistes i de la moral catlica ms conservadora i tradicional foren el ngel del hogar i la perfecta casada. La funci de les dones era ser mares, cuidar els fills de la ptria i ser unes esposes exemplars, relegant la seva vida a lanomenada esfera privada o mbit domstic. Per contra, lesfera pblica, la del treball remunerat, el pensament i la vida poltica i social, era terreny exclusivament mascul. Evidentment, hi havia excepcions, aix com diferncies entre lmbit rural i lurb. Amb el desarrollismo dels anys 60, moltes dones van comenar a treballar fora de la llar, per fou sobretot amb la transici a la democrcia que la incorporaci femenina al mercat laboral fou ms massiva. Consecucions a destacar foren la igualtat legal (per no la real i efectiva), laprovaci de la Llei de divorci, la despenalitzaci de lavortament, la legalitzaci dels anticonceptius i leliminaci de delictes com ladulteri o lamistanament. En definitiva i en termes generals, es va normalitzar la presncia de les dones en lmbit pblic. - Quins sn els reptes que encara tenen les dones pendents de resoldre? El tema estrella s assolir un equilibri entre la vida personal/familiar, lmbit professional i tamb lactivitat associativa, cultural, acadmica, etc. Aquesta problemtica incumbeix tota la societat, i en ella, determinades ideologies, rgims dictatorials repressors i morals controladores, han fet molt de mal durant molts anys, conformant una mentalitat fortament patriarcal, imbuda de prejudicis, i on des de ben nadons, seduca als nens com a nens i les nenes com a nenes, segons la construcci cultural del sexe, que s el gnere. A nivell estatal, la poblaci activa femenina s baixa si es compara amb altres pasos dEuropa, i malgrat la llei de paritat, la proporci de dones ocupant crrecs de direcci i de gesti poltica i empresarial s molt escassa. Tamb perdura una sobrecrrega de responsabilitats femenina en lesfera

privada i la xacra de la violncia de gnere. - Com valores laparici recent de collectius dhomes que debaten sobre el patriarcat i la construcci dels gneres? Que la societat es mantingui viva i dinmica i que sorgeixin della moviments cvics que lluiten pacficament per uns objectius determinats, s molt positiu sempre que es faci des de la reflexi profunda, pausada i assenyada, i mantenint el respecte cap als altres. I que els homes discuteixin sobre el sistema patriarcal i el gnere tamb s molt sa, ja que s un assumpte que afecta la collectivitat humana. El feminisme s un moviment molt seris i que sha ridiculitzat molt sovint, associant-lo a quelcom extremista, irracional, passat de moda i anti-homes. No obstant, sense les seves reivindicacions, les dones- i tamb els homes-, no gaudirien duna srie de drets que avui en dia es consideren naturals i pels quals moltes dones van lluitar i fins i tot van perdre la vida. Mai es pot baixar la gurdia, ja que la nostra societat encara es troba molt impregnada dun androcentrisme histric que sha encarregat de situar lhome en el bell mig de les coses i en lesdevenir de la humanitat. - En la teva faceta de becria universitria, com veus levoluci de la universitat en aquests darrers anys i la perspectiva futura de relegar-ne laccs a les persones ms adinerades? s molt preocupant la pujada de taxes en la matrcula universitria i en general les retallades en els serveis socials bsics de la poblaci, sorgits del consens posterior a la II Guerra Mundial amb la creaci de lEstat del Benestar. Tamb mamona molt que els estudis dHumanitats o de Cincies Socials esdevinguin marginals i encara ms desprestigiats quan, com s sabut, des de sempre les fbriques de pensament i de reflexi profunda dels problemes del nostre mn han estat les facultats de Lletres.

ercats s plural de mercat i com a tal lhaurem de contemplar. Una paraula que grcies a la essa final passa a denominar diverses unitats de la paraula primitiva o original. Per no s el cas. Si mercat ens apropa a la vida que recorre els llocs de venda de verdures, peix, carn i ous dun espai dintercanvi daquestes viandes per diners o altres formes dintercanvi, quan hi posem la essa la cosa canvia. I canvia cap a negatiu. No hi ha la vida de les peixateres que pregonen el seu peix per fer-lo desitjar per part de la gent que transita a prop de la parada de peix. No pas. Als mercats no hi ha peix sin noms beneficis que el peix o el que sigui que shi assembli pot produir. I si no som capaces de fer-ne crixer els beneficis automticament els mercats ens faran la vida impossible i arribaran a ofegar-.nos per tal que el peix o el que shi assembli que venguem amb aquest nom sigui carn,ms car. No els importa que daquell peix en visquin famlies senceres, uns pescant-lo i els altres venent-lo i els altres encara menjant-lo. No. Noms els importa que produeixi diners i ms diners, sempre ms que ahir i menys que dem. Sense creixement els mercat no existeixen perqu s la seva forma natural de respirar i per tant dexistir. Els mercats s el nom que han pres alguns dels assassins professionalitzats davui en dia, assassins que no tenen representaci en forma dimatges ni fotogrfiques ni en moviment. Assassins que manen ms que els governs i que ning sap qui sn, que ning que noms miri tele o diaris pot entendre de quins individus estan formats en el collectiu. Curis, no? Ens mana i ens envia a la mort i a la misria un grup de gent que no coneixem ni tan sols en el nom i a qui anomenem amb una paraula que no s en principi negativa, tot el contrari. Una colla de criminals assolen el mn en nom dells mateixos i que ens diuen que cal que tinguem menys assistncia sanitria gratuta i universal, que s la que serveix a tothom i no noms als rics. Ens diuen que no cal saber tant perqu total, ja aprendrem a treballar treballant, sobretot si noms ens cal ser part duna cadena de muntatge. I el fotut s que ens els creiem i els creiem, els obem perqu en la majoria dels casos ladoctrinament ha aconseguit els seus resultats a partir de la mentida, de la seva propagaci a travs dels mitjans de desinformaci general i de la violncia estatal en forma de repressi contra aquells que no shan cregut les mentides oficials. Cal retallar-ho tot perqu s lnica manera de sortir-.nos-en, diuen. Per sabem que si retallem ms en serveis bsics lnic que aconseguirem ser afonar-nos ms. I tot i aix, algunes persones, moltes, assenteixen i diuen que els mercats tenen ra. Cal desemmascarar els mercats i donar-los nom, acusar-los dassassinat (hi ha moltes maneres de matar deia Brech) i aclarir a tothom que darrere daquest nom hi ha gent que com sempre lnic que vol s robar-nos la vida a canvi de res, b, s, a canvi del nostre sotmetiment mes absolut. I com sempre, ens trobaran davant. Ja hi som!