Curs 2010-2011 Cap de departament Carolina Garcia Revert.

NDEX
1. Valoraci del procs seguit per l'elaboraci, la revisi i l'avaluaci del Pla d'Activitats 2. Valoraci de la intervenci desenvolupada en cada un dels mbits 2.1. Suport al procs d'ensenyament aprenentatge 2.1.1. Mesures generals d'atenci a la diversitat 2.1.2. Mesures especfiques d'atenci a la diversitat 2.2. Suport al Pla d'Acci Tutorial 2.3. Suport al Pla d'Orientaci Acadmica i Professional 3. Valoraci del funcionament del departament 3.1. Del mateix departament 3.2. Amb relaci a l'equip directiu 3.3. Amb relaci a la Comissi de Coordinaci Pedaggica 3.4. Amb relaci als equips educatius, tutors i professorat en general 3.5. Amb relaci als serveis educatius i socials externs al centre 4. Aspectes que caldr modificar i propostes de millora del Pla d'Activitats del curs segent. ANNEX 1: Memria dels diferents mbits del PDC i de l'optativa de TVA ANNEX 2: Memria de l'assignatura de Psicologia ANNEX 3: Memria del Programa d'Atenci a la Diversitat ANNEX 4: Memria del programa ALTER/PISE ANNEX 5: Memria Atenci als alumnes nese. ANNEX 6: Memria del PQPI

1. VALORACI DEL PROCS SEGUIT PER A LELABORACI, LA REVISI I LAVALUACI DEL PLA DACTIVITATS DEL DEPARTAMENT. Per elaborar la programaci del DO es varen seguir les indicacions que Conselleria va redactar en les instruccions de principi de curs 10-11, aix com tamb es va tenir en compte el context en el qual s'havien de desenvolupar les diferents activitats programades, s a dir, caracterstiques de l'alumnat, del professorat, famlies, institucions que envolten el centre i les caracterstiques especials que presenta l'illa de Formentera. Pel proper curs s'hauria de seguir amb aquesta lnia de treball, fins i tot indagant ms en les caracterstiques dels diferents sectors implicats, ja que aquests sn canviants. La revisi del Pla dActivitats del DO sha fet segons la valoraci del treball diari i tenint en compte l'opini dels diferents professionals i agents implicats en la realitzaci de les diferents activitats. En cas que algun aspecte no funcions segons all programat es modificava i adaptava a la situaci. Ara, a final de curs mitjanant aquesta memria hem fet lavaluaci final del Pla d'Activitats del DO. En global, pensem que la majoria de coses que estaven planificades shan realitzat. 2. VALORACI DE LA INTERVENCI DESENVOLUPADA EN CADA UN DELS MBITS 2.1. Suport al procs d'ensenyament aprenentatge 2.1.1. Mesures generals d'atenci a la diversitat

El DO ha participat a l'hora d'establir criteris per tal de seleccionar els alumnes amb el perfil per cursar el Programa de Qualificaci Professional Inicial d'Auxiliar de Serveis de Restauraci, aix com el procs que s'ha de seguir per tal de derivar-los (detecci, informes, moments,etc.). Assessorament a la CCP i els departaments didctics pel que fa referncia a les lnies bsiques d'atenci a la diversitat dels alumnes. Atendre a les demandes dintervenci amb determinants alumnes que presenten problemes daprenentatge. Ha estat molt important laportaci per part del professionals dAD . Atenci a les demandes dOrientaci Acadmica i Professional: optativitat, sortides professional, famlies i alumnes.

Atenci a les demandes familiars: al llarg daquest curs shan treballat tamb amb les famlies, i amb els tutors. Amb aquestes demandes shan ats temes com: treballar la comunicaci entre pares fills/es adolescents, s a dir, missatges que ajuden a crixer als fills/es, tamb modificacions de conductes per problemes de disciplina, orientacions per a treballar autoestima, habilitats socials, tcniques destudi, orientacions professionals i acadmiques, informaci sobre recursos, etc. Algunes daquestes sessions treballades amb les famlies han estat conjuntament amb presncia dels tutors. Aquests casos han estat majoritariament demandes per part dels tutors o b de lequip educatiu sobre alumnes que necessitaven suport en el seu procs densenyament- aprenentatge. Tamb hi ha hagut demandes per part de les famlies. Sovint han estat demandes per presentar dificultats daprenentatge, problemes de comportament i actitud, etc. Han estat treballats entre 40-50 casos aproximadament. Tenint en compte que alguns dells volien una informaci mentre que alguns han tingut una continuaci al llarg del curs. Cal assenyalar que s'ha intentat establir un ordre de prioritats a l'hora d'atendre els diferents casos, i que algunes derivacions no s'han pogut realitzar per falta de temps. Tamb cal dir que de vegades les derivacions que han fet els professors han estat un poc catiques ja que cap d'ells ha emplenat el full de derivaci que se'ls va facilitar a principi de curs per tal de que totes les demandes estiguessin registrades i facilitar aix la recollida de informaci, aquest fet ha dificultat la feina de l'orientadora. El tractament dels temes transversals per contribuir a l'educaci integral de l'alumne. Proporcionar als professors assessorament tcnic i material per al tractament de la diversitat dins l'aula (agrupament, metodologia, etc.). Al llarg daquest curs tamb shan ats les demandes dels professors per a treballar amb els alumnes o b amb les famlies daquests. Tamb sha donat assessorament i orientacions sobre com treballar amb determinats alumnes, pautes d'actuaci en casos d'hiperactivitat, dislxia,dificultats d'aprenentatge, etc, S'ha assessorat respecte a materials a utilitzar a les cotutories (contractes, qestionaris per valorar hbits d'estudi, etc.).

2.1.2. Mesures especfiques d'atenci a la diversitat

Collaboraci amb el professorat en la realitzaci i planificaci dadaptacions curriculars per a alumnes que presentin problemes daprenentatge o amb necessitats

educatives especials (identificaci de continguts i objectius ms nuclears i bsics).

Realitzaci d'entrevistes amb els alumnes proposats per cursar els diferents programes d'atenci a la diversitat i amb les seves famlies: Programa de Qualificaci Professional Inicial, programes ALTER/PISE, programa de diversificaci curricular.

Realitzaci dels informes dels alumnes que s'incorporen al Programa de Qualificaci Professional Inicial, als programes PISE/ALTER, i al programa de diversificaci curricular.

S'han elaborat els diferents informes individuals dels alumnes NESE i s'han actualitzat les dades al gestib .

Assessorament i orientaci al professorat a l'hora de determinar el Nivell de Competncia Curricular en les rees instrumentals de l'alumnat nouvingut. S'han proporcionat diferents proves i graelles per tal de determinar-ho.

Avaluaci psicopedaggica de 5 alumnes derivats pels seus tutors, mitjanant les quals s'ha detectat un alumne amb altes capacitats i 2 alumnes que necessitaven ACIs en diferents rees. S'han elaborat els informes corresponents.

2.2. Suport al Pla d'Acci Tutorial (PAT) El PAT s'ha desenvolupat com una eina pedaggica necessria per a la coordinaci de lacci tutorial i la Concreci Curricular de Centre, inclou tota una srie dactivitats amb tots els alumnes dun grup i aquestes activitats estan en funci de les necessitats de cada un dels grups. Per a elaborar el daquest curs shan tingut en compte aquestes necessitats, ja que a ms de les activitats que es solen desenvolupar tamb shan incls algunes ms especfiques en funci del grup i el que el tutor pensava que era adequat. De les activitats proposades, alguns tutors no les han pogut fer per manca de temps, ja que en alguns grups han sortit altres temes als que s'ha tingut que donar prioritat.

Les funcions treballades aquest curs han estat:

Orientaci personal. Activitats desenvolupades com: aprofundir en el coneixement que cada alumne/a t dell mateix, millorar la seva actitud amb la seva manera de ser o amb altres persones, augmentar la seva motivaci, autoconfiana, donar suport al desenvolupament de la seva personalitat, activitats que afavoreixen lautoconcepte i en

general, activitats que potencin el comproms personal, activitats que treballin les habilitats socials, els valors i principis, etc. Orientaci escolar. Activitats que potencin i desenvolupin bons hbits destudi, s a dir que els alumnes aprenguin estratgies per a poder obtenir un major xit a nivell acadmic com: tcniques destudi (horari destudis, organitzaci, esquemes, resums, exercicis datenci, memria, concentraci, etc). Orientaci acadmica. Activitats d autoconeixement, orientaci sobre itineraris i estudi: totes les possibles alternatives que hi pot haver quan lalumne/a acabi 4t d'ESO com: assignatures optatives que s'ofereixen al centre, modalitats de batxillerat, cicles formatius, escola dadults, centres on cursar-los, adreces Internet, informaci de beques, com prendre una decisi, formaci ocupacional i adreces i cursos que es poden fer, i tamb qestions relacionades amb el mn laboral, etc. Aquesta informaci sha donat als alumnes de tot l'IES, mitjanant un material que ha proporcionat Conselleria d'Educaci, el qual s'ha treballat a les hores de tutoria. Orientaci professional. Activitats que preparen a lalumne/a a la inserci sociolaboral. Com trobar feina, recursos per a la recerca de feina. Durant el 2n trimestre l'orientadora va realitzar tutories individuals a cada alumne de 2n de batxillerat per informar i orientar sobre la prova d'accs a la universitat i les possibles sortides acadmiques a les que podien accedir. Durant el 3r trimestre, l'orientadora va realitzar tutories individuals amb tots els alumnes de 4rt ESO, per ajudar-los a prendre una decisi acadmica responsable i realista. A ms es va realitzar una tutoria en grup per ajudar-los a conixer, mitjanant un inventari, quins eren els seus interessos vocacionals prioritaris. Els resultats han estat molt positius i s'aconsella continuar durant el curs que ve. Al llarg de tot el curs, el centre ha comptat amb la collaboraci de Projecte home, per realitzar sessions de tutoria dedicades a la prevenci de drogodependncies. Al 3r trimestre hem comptat amb la collaboraci del centre de salut i de l'associaci ALAS per treballar el tema de la sexualitat i prevenci de conductes de risc,encara que hem d'assenyalar que amb l'associaci ALAS hem tingut bastants problemes per falta de puntualitat dels que s'ha donat constncia al coordinador de l'associaci. Tot seguit s'esmenten les activitats treballades per curs i tamb la temporitzaci per trimestre en el PAT al llarg de les tutories en aquest curs 2010/11. Les reunions amb els tutors han estat molt positives, i hem treballat de manera conjunta, tant amb els tutors com

amb les caps d'estudis. Per dur a terme aquestes activitats s'han proporcionat materials, orientacions i assessorament als tutors, tant en les reunions setmanals com de manera individual.

Activitats primer trimestre: Activitats 1r ESO. Benvinguts, Activitats dacollida, presentaci i integraci en el grup: Presentaci dels companys, conixer la seva procedncia, interessos, aficions. Conixer linstitut, visitar-lo amb el tutor. Activitats de coneixement mutu. Qestionari de lalumne/a. Objectius i funcionament de la tutoria. Reuni amb les famlies. Treballar els drets i deures dels alumnes. Resultats de lavaluaci inicial. Descriure les qualitats que ha de tenir un bon delegat. Elecci del delegat. Normes, objectius i funcionament del grup. Normes de classe Comenar a treballar els hbits destudi (horari destudi a casa, prelectura, lectura comprensiva,...). Exercicis prctics sobre aquests. Prevenci de drogodependncies: la comunicaci. Planificaci del temps i calendari dexmens. Preparar lavaluaci.

Activitats 2n ESO. Benvinguts, activitats dacollida, presentaci i integraci en el grup. Informar de les funcions dels tutors. Informar-los sobre els aspectes bsics de convivncia al centre: funcionament de la biblioteca, normes, horaris, projecte lingstic, etc. Qestionari de lalumne/a. Drets i deures dels alumnes. Normes, objectius i funcionament del grup.

Reuni amb les famlies. Resultats de lavaluaci inicial. Caracterstiques i funcions dun bon delegat. Elecci de delegat. Informar-los sobre els criteris davaluaci i promoci. Prevenci de drogodependncies:El comportament assertiu. Planificaci del temps i calendari dexmens. Preparaci de lavaluaci.

Activitats 3r ESO. Benvinguts, activitats dacollida, presentaci i integraci en el grup. Informar-los sobre els aspectes bsics de convivncia al centre: funcionament de la biblioteca, normes, horaris, projecte lingstic, etc. Qestionari de lalumne/a. Estudi i reflexi dels drets i deures dels alumnes. Normes, objectius i funcionament del grup: les normes a lescola, com resoldre problemes,... Reuni amb les famlies de lalumnat de PDC. Informar-los sobre els criteris davaluaci. Resultats de lavaluaci inicial. Caracterstiques i funcions dun bon delegat. Elecci de delegat. Informar-los sobre els criteris davaluaci i promoci. Prevenci de drogodependncies: El tabac. Planificaci del temps i calendari dexmens. Preparaci de lavaluaci. Benvinguts, activitats dacollida, presentaci i integraci en el grup. Informar-los sobre els aspectes bsics de convivncia al centre: funcionament biblioteca, normes, projecte lingstic, horaris, etc. Qestionari de lalumne/a. Estudi i reflexi dels drets i deures dels alumnes. Normes, objectius i funcionament del grup: les normes a lescola, com resoldre problemes,...

Activitats 4rt ESO.

Reuni amb les famlies. Informar-los sobre els criteris davaluaci i promoci. Resultats de lavaluaci inicial. Caracterstiques i funcions dun bon delegat. Elecci de delegat. Prevenci de drogodependncies:drogues de sntesi. Planificaci del temps i calendari dexmens. Preparaci avaluaci.

Activitats 1r i 2n de batxillerat. Hem de tenir en compte que els alumnes de 1r de batxillerat no han tengut hora de tutoria, la qual cosa ha dificultat el treball amb els alumnes. Presentaci del nou curs, tutor, horaris, grups i professors. Breu presentaci sobre lorganitzaci i funcionament del centre. Coneixement dels drets i deures dels alumnes. Qestionari de lalumne/a. Funcions del delegat, responsabilitats i perfil. Elecci delegat. Reuni famlies. Informar-los sobre els criteris davaluaci i promoci. Informaci acadmica necessria (POAP). Treballar diverses activitats relacionades amb temes transversals (en funci de les demandes del grup) i/o dinformaci acadmica. Planificaci del temps i calendari dexmens. Preparaci de lavaluaci.

Activitats 2n Trimestre: Activitats 1r d ESO. Activitat d'anlisi de resultats de la 1a avaluaci, per a qu els alumnes reflexionin sobre el seu rendiment acadmic. Activitats de tcniques d'estudi. Alimentaci sana i prevenci de trastorns alimentaris. Activitat: per qu s necessari el Consell escolar? Activitat de resoluci positiva dels conflictes. Prevenci de drogodependncies: Escolta activa i empatia.

Preparaci de la segona avaluaci.

Activitats segon d ESO. Activitat d'anlisi de resultats de la 1a avaluaci, per a qu els alumnes reflexionin sobre el seu rendiment acadmic. Activitats de tcniques d'estudi. Alimentaci sana i prevenci de trastorns alimentaris. Activitat: per qu s necessari el Consell escolar? Activitats de resoluci positiva dels conflictes. Activitat prevenci de xenofbia. Prevenci de drogodependncies: Expressi de sentiments, resistir a la pressi. Preparaci de la segona avaluaci.

Activitats tercer d ESO. Activitat d'anlisi de resultats de la 1a avaluaci, per a qu els alumnes reflexionin sobre el seu rendiment acadmic. Activitat de tcniques d'estudi. Alimentaci sana i prevenci de trastorns alimentaris. Activitat: per qu s necessari el Consell escolar? Prevenci de drogodependncies: Alcohol i cannabis. Preparaci de la segona avaluaci. Activitat d'anlisi de resultats de la 1a avaluaci, per a qu els alumnes reflexionin sobre el seu rendiment acadmic. Activitats de tcniques d'estudi. Alimentaci sana i prevenci de trastorns alimentaris. Activitat: per qu s necessari el Consell escolar? Prevenci de drogodependncies:Cocana, els meus amics i el meu entorn. Preparaci de la segona avaluaci. Activitat d'anlisi de resultats de la 1a avaluaci, per a qu els alumnes reflexionin sobre el seu rendiment acadmic. Preparaci sortida al Sal de l'Ensenyament de Barcelona (noms amb 2n de batxillerat). Orientaci acadmica i professional: itineraris formatius i professionals en acabar

Activitats de quart d ESO.

Activitats 1r i 2n de batxillerat:

batxiller. Preparaci de la 2a avaluaci. Tutoria individualitzada amb els alumnes de 2n de batxillerat. Suport en el procs de recerca d'informaci sobre els estudis de grau, les diferents sortides professionals, i les universitats on es poden cursar aquests estudis. Activitats 3r trimestre Activitats 1r dESO. Activitat d'anlisi de resultats de la 2a avaluaci. Anlisi de les optatives de 2n d'ESO: informaci doptatives. Sessions d'educaci sexual i afectiva. Prevenci de drogodependncies: Estils de comunicaci. Activitat d'anlisi de resultats de la 2a avaluaci. Anlisi de les optatives de 3r d'ESO: informaci doptatives. Sessions d'educaci sexual i afectiva. Prevenci de drogodependncies: Maneig de crtiques i compliments, soluci de problemes. Activitats 3r d ESO. Activitat d'anlisi de resultats de la 2a avaluaci. Anlisi de les optatives de 4t d'ESO: informaci doptatives. Sessions d'educaci sexual i afectiva. Prevenci de drogodependncies: Anlisi de la publicitat. Activitat d'anlisi de resultats de la 2a avaluaci. Sessions d'educaci sexual i afectiva. Prevenci de drogodependncies: temps lliure. Anlisi de les diferents modalitats de batxillerat: informaci doptatives, informaci sobre cicles formatius. Activitat: Qu puc fer en acabar 4t d'ESO?. Qestionari d'interessos professionals. Entrevistes individuals amb l'orientadora: pressa de decisions. Xerrada sobre motivaci universitria ( a crrec de professionals de la UIB). Anlisi de resultats de la 2a avaluaci. Revisi diferents itineraris de 2n de Batxillerat. Presa de decisions. Activitats de 1r de batxillerat.

Activitats 2n d ESO.

Activitats de 4t d ESO.

Activitats dacord amb les demandes dels alumnes. Avaluaci del curs i activitats realitzades. Preparaci de final de curs. Anlisi de resultats de la 2a avaluaci. Presa de decisions. POAP. Continuaci de les tutories individualitzades. Informaci i preparaci de la PAU.

Activitats de 2n de batxillerat.

Pel que fa a la valoraci final de les tutories, podem dir que en general, els tutors han considerat les activitats apropiades, i consideren positivament que se'ls doni informaci de determinats temes, encara que a alguns tutors els ha faltat temps per realitzar algunes de les activitats proposades. Tamb s'ha valorat com positiu, el fet que aquest curs l'orientadora hagi realitzat entrevistes individuals a cada alumne de 4t ESO per tal d'orientar-lo en la pressa de decisions, i intentar conscienciar a les famlies, que el batxillerat no ha de ser utilitzat per aparcar als alumnes un any ms, ja que desprs trobem a 1r de batxillerat alumnes desmotivats i amb molt baixos resultats acadmics que influeixen negativament en el funcionament de la classe. 2.3. Suport al Pla d'Orientaci Acadmica i Professional. Dins el pla dAcci Tutorial (PAT) s'han treballat activitats d autoconeixement per als alumnes dESO perqu es coneguin b els seus interessos, valors, aptituds, personalitat, etc. i tota la informaci sobre les diferents alternatives quan acabin lESO des de Batxillerat, Cicles Formatius, cursos de Formaci Ocupacional, informaci sobre beques, adreces dinternet, dates de matriculaci dels cicles, lloc on es poden estudiar els cicles formatius, llocs on es poden estudiar determinats Batxillerats que no s'ofereixen al centre, formes daccs a determinats estudis, informaci sobre la selectivitat, vinculacions daquesta amb les carreres universitries, informaci de com prendre una decisi, informaci sobre aspectes vinculats al mn laboral (com trobar feina, on anar a cercar feina, s a dir, recursos per a la recerca de feina). A ms al llarg del curs shan ats les demandes per part dalumnes de manera individualitzada en el D.O. sobre determinats estudis, i com ja hem dit anteriorment, s'han realitzat entrevistes individuals a cada alumne de 4t d'ESO i 2n de batxillerat. Cal destacar l' inters de molts alumnes durant aquest curs sobre les proves d'accs als Cicles Formatius.

Tamb cal assenyalar que molts alumnes de 4t ESO tenen inters

en realitzar cicles

formatius de grau mitj, per es veuen molt limitats per la poca oferta formativa que hi ha a Formentera, el que els obliga a anar-se'n fora a estudiar, a una edat en la que les famlies consideren que encara no estan madurs per viure sols, aquest fet, junt a que moltes famlies no poden permitir-se econmicament que el seu fill/filla es desplace d'illa, ocasiona que molts d'aquest alumnes es matriculen a batxillerat quan en realitat no s aquesta opci la que s'ajusta a les seves necessitats. Tamb s'ha orientat a aquells alumnes que reunien el perfil per realitzar els Programes de Qualificaci Professional Inicial o els PISE/ALTER. 3. VALORACI DEL FUNCIONAMENT DEL DEPARTAMENT 3.1. Del mateix departament La valoraci com a equip de treball del D.O. ha estat prou satisfactria, grcies sobretot, a la professionalitat dels professors/es components, ja que amb un equip de coordinaci. Aix mateix, la reuni del Departament era els divendres, en la qual s'ha intentat planificar i coordinar la feina del departament pel que fa referncia als tres mbits d'actuaci: suport al procs d'ensenyament i aprenentatge incorporant mesures generals i especfiques on s'emmarquen els programes d'integraci i de diversificaci curricular, l'acci tutorial i l'orientaci acadmica i professional. Aix mateix tamb aquestes reunions han servit per transmetre al professorat totes les decisions i informacions de la CCP. Aix el departament ha estat format per:

10 persones i

assignatures diferents s molt difcil unir esforos i el treball s'ha realitzat amb molta

Encarna Palomino Romero: professora d'mbit lingstic i tutora de 2n PDC. Jose Antonio Garcia: FOL. Carmen Prez Montes: especialista en Pedagogia Teraputica.. Arantxa Castell: professora d'mbit cientfic-tecnolgic del PDC. Nofre Gil Bonnin: professor d'ASL i tutor de PISE/ALTER. Natalia Agull: professora d'mbit prctic i tutora de 1r PDC. Ines Piza: professora i tutora 1r PQPI . Vicki Gimnez: professor de l'ASL i tutora PQPI, mduls voluntaris. Gabi Caldentell: professor d'ACT PQPI. Virgnia Fusta: mestra AL Carolina Garcia Revert: orientadora.

3.2. Amb relaci a l'equip directiu El departament ha mantingut un contacte molt continu i directe amb l'Equip Directiu, especialment amb Caporalia d'Estudis per coordinar el PAT, revisar la marxa del PDC i analitzar latenci a la diversitat, en aquest sentit cal dir que aquest curs hem tingut un grup d'alumnes a 1r d'ESO amb problemes greus de conducta que han demandat nombroses intervencions. Shan fet dues reunions setmanals: una amb lEquip Directiu els dijous, en la qual es parlava de projectes comuns, casos dalumnes, avaluacions, protocols a utilitzar, xerrades organitzades, sortides, i altres aspectes que afectaven al funcionament del centre, la Llei Orgnica d'Educaci (LOE), etc. i una reuni setmanal amb les caps destudis els dimecres, en la qual es parlava de les activitats, temes per a treballar en les tutories, casos dalumnes, etc. Aquestes reunions s'han realitzat al llarg del curs. Pens que han estat molt satisfactries i s molt important per a treballar coordinadament amb lEquip Directiu. 3.3. Amb relaci a la Comissi de Coordinaci Pedaggica En general pensem que les CCP han estat profitoses,ja que s un espai on els diferents departaments es poden comunicar i donar la seva opini els temes que es tracten,i a ms, aquestes reunions sn fonamentals per lorganitzaci i funcionament del centre. A les CCP han participat, l'orientadora com a cap de departament, Arantxa Castell, per ser la coordinadora de la Comissi de TIC, i Gabi Caldentell, per ser coordinador de la Comissi de mediambient . 3.4. Amb relaci als Equips Educatius, Tutors i Professorat en general Des de l'inici del curs, quan ha estat necessari s'han convocat reunions dels equips educatius (p.ex: per tractar problemes sorgits en algun grup en especial, o d'un alumne en concret, adaptacions curriculars significatives o no significatives, etc.). Per altra banda, tamb s'ha establert un calendari de reunions ordinries d'Equips Educatius on un membre del Departament d'Orientaci, que generalment era l'orientadora, sempre era present, i on s'ha tractat el funcionament dels diferents grups i s'han proposat millores i orientacions. Hi havia una reuni de coordinaci setmanal per a la coordinaci de tutories a primer cicle, segon cicle i Batxillerats juntament amb les caps d'estudis. Des de lEquip Directiu es va

establir el segent horari:

Reuni de tutors/es de primer cicle d' ESO: dilluns de les 9:50-10:45h. Reuni de tutors/es de segon cicle d' ESO: dimecres de 9:50-10:45. Reuni de tutors de Batxillerat: dijous de 11:10-12:00h.

Des del departament valorem positivament el funcionament i l'operativitat d'aquestes reunions . 3. Amb relaci als serveis educatius i socials externs al centre El departament s'ha posat en contacte amb els segents centres i serveis del sector:

Equip de Serveis Socials de l'Ajuntament . Aquest curs hem tingut casos d'absentisme escolar i de problemes de conducta. Hi ha hagut coordinaci amb Serveis Socials, sobretot entre l'Educadora Social i l'orientadora, coordinaci que valoram molt positivament. En les reunions que hem mantingut hem intercanviat informaci sobre diferents casos d'alumnes i hem pres decisions sobre cm tractar-los. Per altra banda, hem treballat conjuntament amb la posada en marxa i seguiment dels programes PISE i ALTER. Al darrer trimestre, s'ha posat en marxa un taller d'habilitats socials per als alumnes conflictius de 1r d'ESO, aquest taller a estat impartit per l'orientadora i per l'educadora social.

Centres de psicologia privats: per planificar una intervenci conjunta i fer un seguiment ms acurat d'aquells alumnes que estan rebent atenci psicolgica amb aquests professionals.

Centre de Salut : per coordinar les xerrades sobre salut afectiva i sexual als alumnes de 4t ESO.

Associaci de lluita contra el SIDA (ALAS): al primer trimestre es va realitzar l'activitat dance for life sobre prevenci del VIH, a tots els grups, i al tercer trimestre s'han realitzat xerrades sobre salut sexual i afectiva als alumnes de 2n i 3er d'ESO.

Associaci Projecte Home: al llarg de tot el curs s'han aprofitat les reunions de tutors, una vegada al mes, per coordinar-nos amb les representants de Projecte Home, amb l'objectiu de preparar les tutories sobre prevenci de drogodependncies.

UIB: En el present curs han vengut a fer xerrades sobre motivaci universitria als alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat.

Escoles de primria (Mestre Llus, Sant Ferran i La Mola). Hem tractat, durant el present curs, les segents qestions: - Previsi d'alumnes que promocionarien a l'institut (dificultats d'aprenentatge i caracterstiques que presenten alguns d'ells).

Altres serveis del Consell de Formentera. Ens hem reunit de manera peridica amb la Junta Local de Seguretat, formada per dos membres de l'Equip Directiu (directora i cap d'estudis), orientadora, un membre de la Policia Local, un membre de la Gurdia Civil, un membre de l'APIMA, i un membre de Serveis Socials. En aquestes reunions hem tractat temes com per exemple la seguretat dins i fora de l'institut, aix com la soluci de diversos aspectes relacionats amb els alumnes. 4. ASPECTES QUE CALDR MODIFICAR I PROPOSTES DE MILLORA DEL PLA D'ACTIVITATS DEL CURS SEGENT. Que al final de cada curs, els alumnes que es proposin per a PDC i PQPI siguin proposats amb suficient antelaci al DO perqu es comenci a fer tots els trmits pertinents, sobretot de recollida d'informaci, tenint en compte que al centre hi ha molt de professorat inter i que a setembre resulta bastant complicat recopilar la informaci necessria. Facilitar la recollida d'informaci per part del DO a l'hora de tramitar determinats informes. Com ja he esmentat abans, els equips educatius sn bastant nombrosos, la qual cosa dificulta la recollida d'informaci sobre diferents aspectes dels alumnes com per exemple, nivell de competncia curricular, estil d'aprenentatge, etc. Que els tutors de grup es facin responsables, (tal com dicten les instruccions que Conselleria sobre l'organitzaci i funcionament dels centres), d'emplenar els informes dels alumnes NESE del seu grup, ja que els permetria un millor coneixement i implicaci amb els seus alumnes. Una vegada s'ha realitzat l'avaluaci psicopedaggica per part de l'orientadora i es valora que l'alumne/a necessita ACS, estaria molt b que els professors no es dilataren en el temps a l'hora de confeccionar-les. En aquests sentit tamb estaria molt b que tots els professors aplicaren les pautes que es donen per a determinats alumnes ( casos de dislxia, hiperactivitat, etc), cal recordar que l'atenci a la diversitat s cosa de tots i que

la feina de l'orientadora no t sentit si no es fa de forma conjunta amb els professors).

Que el professorat emplene el full de derivaci que es va confeccionar a principi de curs per tal de recollir les demandes sobre aquells alumnes que es vol que es faci alguna intervenci des del DO, per evitar que les demandes es perdin pel cam, cosa que pot passar fcilment si sols es fan de paraula, i a ms es perd informaci.

ANNEX 1: MEMRIA DELS DIFERENTS MBITS DEL PDC I DE L'OPTATIVA DE TVA Aquest programa ha estat impartit pels professors d'mbit del DO i d'altres departaments. Segons les instruccions de Conselleria, aquest any han pogut accedir al programa l'alumnat de 3r d'ESO, o l'alumnat que una vegada cursat 2n d'ESO no estigui en condicions de promocionar a 3r i hagi repetit ja una vegada a l'etapa. La reuni de coordinaci del PDC s'ha realitzat quinzenalment els dimarts de 8:55-9:50 h i estava dins l'horari dels professors d'angls, catal, mbit prctic, ACT i ASL. Per al proper curs continuaran en funcionament els dos Programes de DC (primer i segon). Des del departament considerem molt positiu aquest fet, doncs aix es donar una correcta i adequada resposta a la diversitat dalumnat al segon cicle. Durant el present curs la tutora de 2n de DC ha estat la professora d'mbit sociolingstic Encarna Palomino, que t reducci horria per edat, i la tutora de 1r de DC ha estat la professora d'mbit prctic Natlia Agull. A) MBIT SOCIAL I LINGSTIC Professora: Encarna Palomino Assignatures: Castell, Catal i Socials 2n i Castell i Socials 1r DC Professora: Teresa Agut Assignatura: Catal 1r DC 1.- Descripci del context. El present curs de 1r DC ha estat compost per 8 alumnes, 5 al.lotes i 3 al.lots, i el de 2n DC per 12 alumnes, 9 al.lotes i 3 al.lots. Com sol passar a Diversificaci les caracterstiques de cada alumne sn particulars, s a dir, no sn grups homogenis. Aix, ara al final de curs, cadascn d'ells ha evolucionat i madurat a la seva manera. Per en

general encara tenen mancances greus: no sn puntuals a les 8 del mat, no tenen ordre i rutina en les feines, entreguen sempre els treballs tard, el quadern i els apunts estan desordenats, utilitzen l'agenda per no la revisen a casa, quan a matemtiques no entenen alguna cosa noms diuen aix no s fer-ho i no intenten altres solucions, la lectura a veu alta en les dues llenges continua sent un desastre desprs d'una hora setmanal (llevant 3 alumnes)... Jo crec, com tutora de 2n, que no han estat conscients de la importncia d'aquest any amb l'obtenci del ttol de l'ESO. s com si pensassin que anavem a regalar-lo. I a tutoria s'ha treballat molt aquesta idea: Diversificaci s un programa nic i especial, una oportunitat d'or per obtindre el ttol. A ms a ms, sn alumnes amb un munt d'assignatures pendents d'altres cursos que malgrat que se'ls ha donat la feina per recuperar al mes de novembre, encara al mes de juny tenen coses per entregar. Em consta que la professora d'mbit Cientfic-Tecnolgic ha intentat recuperar les assignatures de matemtiques i naturals de 2n fins al darrer dia fent recuperacions i controls reconduts. Per ni tan sols aix. Les notes de 2n han estat un desastre com mai en 14 anys de Diversificaci, en part degut a que han faltat molt a classe: o b a 1 hora es quedaven dormits o b es sentien malament (per posar l'exemple que ms m'ha cridat l'atenci, una alumna ha faltat 17 dies al 1r trimestre, 19 dies al 2n trimestre i 10 dies al 3r trimestre... s a dir, un total de 46 dies en el curs). I totes aquestes faltes perfectament justificades per la famlia. En canvi el curs de 1r li ha agafat gust a les socials i han pujat bastant en els controls i en les activitats, molt ms que a castell. Aqu tamb la lectura s bastant dolenta llevant 2 alumnes. Malgrat tot han evolucionat i han pujat de nivell en coneixements i destresses. 2.- Acompliment de la programaci Els objectius que s'havien proposat al principi de curs han estat assolits bastant b. La programaci de les diferents assignatures s'ha du a terme i en general hem tingut un bon ritme de treball. De vegades una mica relentit a Socials per l'elaboraci a classe de les mapes murals de geografia a 1r o la composici de fotos dels reis Borbons a 2n. Com novetat a Socials de 2n DC he obligat als alumnes a entregar els dos darrers temes(el Colonialisme i la segona Guerra Mundial ) fets a m per evitar el retalla i enganxa de l'ordinador. Han estat redactats a m i amb els mapes fets per ells mateixos. Ha estat tot un xit, un bon exercici.

3.- Valoraci dels resultats obtinguts. 1r Diversificaci 1 alumne 2 alumnes 3 alumnes 2 alumnes 7 Notable 6 B 5 Suficient 4 Insuficient
2n Diversificaci 2 alumnes 9 alumnes 1 alumnes 6 B 5 suficient 4 Insuficient 16,6 % 41,6 % 8,3 %

12,5 % 25 % 37,5 % 25 %

4.- Modificacions de la programaci inicial No he modificat res del que havia programat a l'inici de curs, tot ha anat molt b. Noms assenyalar com novetat que degut a les eleccions autonmiques del 22 de maig hem vist a classe les paperetes del diferents grups i partits poltics que es presentaven i hem fet un debat sobre les idees de dreta i d'esquerra enllaant amb socials. Tamb hem comentat els resultat de les eleccions aqu a Formenter i a nivell nacional. La finalitat ha estat inculcar-lis les idees democrtiques que tota societat ha de tenir ja que ells formaran part d'ella en el futur. 5.- Metodologia El mtode de treballar a les assignatures de llenges ha estat una barreja del mtode tradicional, s a dir, seguir el temari presentat pel llibre, a ms dapunts i ampliaci dexercicis prctics a la pissarra. El mtode tradicional serveix per a qu l'alumnat assoleixi bases lingstiques i ortografia bsica en llengua catalana. Adems, desprs de fer enguany un curset sobre competncies bsiques he intentat comenar a aplicar-les a classe. Els alumnes llegien en veu alta i per torns el tema que estaven treballant, desprs la professor aclaria algun dubte que sorgia de la lectura, sempre per a facilitar-los la lectura. A partir daqu, els alumnes comenaven a fer els exercicis que contenia el tema, mentre el

professor vigilava que no es despistaren i feren la feina; desprs dun temps prudencial comenvem a corregir-los. Molts dels exercicis els corregem a la pissarra, aix podem tamb exercitar la correcci ortogrfica i podien corregir els seus exercicis. Hem seguit els quaderns que han comprat a principi de curs i que sn un resum d'activitats i exercicis de llibres de 3r i 4t d'ESO. Com que aquest programa ho permet he suprimit alguns temes com per exemple l'anlisi sintctic a les llenges perqu aqu s ms interessant tenir un bon domini del vocabulari, la lectura, la comprensi, etc. que no pas l'estructura gramatical en estat pur que s ms important per Batxillerat. Sincerament no interessa massa, tenint en compte les mancances que els alumnes porten. Es tracta de fer les classes actives i participatives, sobretot, perqu el perfil d'alumnat que entra a Diversificaci no pot seguir massa les explicacions en abstracte i les respostes de memria. Per aqu mai obtindrem resultats. En canvi, si l'assignatura es fa de manera ms prctica va millor. Per exemple, una manera de repassar Socials s al final de cada tema dictar una srie de preguntes ( entre 20 i 30) que formen les activitats d'on sortir l'examen a fer. Amb la qual cosa facilito l'adequaci de possibilitats per obtenir resultats. Ells les preparen a casa, les corregim a classe i es senten ms segurs a l'hora de contestar si saben que l'examen sortir d'un lloc que ja tenen preparat. s l'nica manera de que contestin per escrit a Socials i al final s'obtenen bons resultats. 7.- Recursos didctics El desenvolupament normal de lassignatura ha estat el clssic, llibre, apunts, notes a la pissarra, fotocpies, grfics, etc. Aquests alumnes tenen greus mancances lectores i de comprensi; aquest punt es va intentar sanejar realitzant exercicis complementaris de comprensi lectora. La lectura en veu alta ha estat una eina fonamental per tal de treballar la lectura i la comprensi lectora; aquestos alumnes llegeixen molt poc en catal i les vegades que ho fan no acaben dentendre el text. Tamb a 2n DC l'exposici oral davant els seus companys durant 5 minuts sobre un tema lliure que ells s'han preparat a l'assignatura de catal ha obtingut un xit enguany. El control diari del quadern tamb ha funcionat bastant b; ells es veuen obligats a treballar al quadern i a fer-ho b, perqu saben que el professors els ho demanar desprs i far anotacions que determinar la nota final. A Castell els dos darrers temes de la premsa i la publicitat els hi ha agradat molt,

aix com els documentals sobre la 2n Guerra mundial i Hitler a Socials. 8.- Avaluaci. L'avaluaci s contnua i en aquests alumnes es valora i savalua la lectura de textos, la comprensi lectora i lexpressi oral, la voluntat de treballar, la constncia en la feina, el grau dimplicaci en lassignatura i la correcci ortogrfica. En definitiva una evoluci en el seu nivell d'aprenentatge i maduresa personal. Els continguts, les capacitats i les actituds sempre han estat reforades amb exercicis extra. Aquests alumnes es distreuen molt i sovint sels ha de fer fer molts ms exercicis per a consolidar els coneixements que havien assolit. La regularitat s essencial en aquest perfil d'alumnes. S'ha avaluat seguint aquest criteris: 50% controls 30% feina a casa i a classe 20% actitud cap a l'assignatura i comportament en general 9. Activitats extraescolars Com ja he assenyalat ms a dalt a 2n curs no hem fet la sortida a Eivissa a visitar el Diario de Ibiza perqu la data triada estava molt aprop de les eleccions de maig i el director estava ocupat i no podia rebre'ns. Quant al Camp d'aprenentatge de les dues sortides proposades noms hem fet la del bosc a Can Marroig el 11 de mar, ja que la professora del Camp estava malalta el dia de la segona sortida al mes de maig. 10. Propostes De cara al curs vinent proposo deixar la reducci de 3 hores que tindr per edat al departament de catal i que sigui la professora Teresa Agut qui continu donant catal a 2n DC, ja que jo ser tutora del primer curs. Tamb com novetat anem a introduir alguns llibres de text: catal a 1r i 2n, socials a 2n i castell a 1r. Ja veurem els resultats el any vinent.

B) MBIT CIENTFIC-TECNOLGIC Professora: Arantxa Castell Sirvent Departament D'Orientaci.

Assignatura: mbit Cientfic. Curs: 1 i 2 de Diversificaci. MBIT CIENTFICO-TECNOLGIC 3er ESO DIVERSIFICACI Descripci del context s un grup format per 8 alumnes. Dos d'aquests alumnes tenien com a pendent de 2n l'assignatura de cincies naturals. Tamb quatre d'ells tenien com a pendent les matemtiques de 2n i una tamb les de 1er. Acompliment de la programaci (Continguts treballats i no treballats) MATEMTIQUES Els continguts programats a l'assignatura de matemtiques sn: Unitat 1: Els nombres i les seves unitats. Unitat 2: Proporcionalitat. Unitat 3: Equacions. Unitat 4: Sistemes d'equacions lineals. Unitat 5: Figures planes En general el curs ha demostrat un nivell baix de matemtiques, el que ha fet que el temari previst, ja poc extens, s'hagi complet totalment, faltant per veure en profunditat la unitat 5 (figures planes), del que noms s'han donat algunes pinzellades a les sessions finals. CINCIES NATURALS (Biologia i geologia i fsica i qumica) Els continguts programats a l'assignatura de biologia i geologia sn: Unitat 1: L'sser hum com a sser pluricellular. Unitat 2: La Nutrici. Unitat 3: La reproducci. FSICA I QUMICA Els continguts programats a l'assignatura de fsica i qumica sn: Unitat 1: Estructura i diversitat de la matria.

Unitat 2: Canvis qumics i les seves aplicacions. Unitat 3: Energia. En el cas de biologia i geologia s'han treballat tots els continguts, en canvi en Fsica i qumica sols s'han pogut treballar la unitat 1 i 2. Ja que la unitat 3 s'ha vist en la seva totalitat en l'assignatura mbit Prctic.

Valoraci dels resultats acadmics. Els resultats d'aquest grup en general han estat regulars, encara que podem trobar certes diferncies entre la part de matemtiques i la de cincies naturals, per tant es millor comentar els resultats per separat. Matemtiques: a la part de matemtiques m'he trobat que els alumnes presentaven un nivell basant baix, el que ha estat una gran dificultat alhora d'avanar temari i que ha fet que al final no s'hagin acabat els temes previstos. Una alumna,ha mostrat moltes dificultats per seguir l'assignatura i possiblement durant el segent curs se li haur de fer una adaptaci curricular significativa. Cincies naturals: pel que fa a les cincies naturals la cosa ha anat de mes a menys, sent el canvi molt important al comenar la part de fsica i qumica. Metodologia i temporitzaci La metodologia utilitzada durant aquest curs ha consistit bsicament en facilitar fotocpies a l'alumnat de diferents llibres de text o material preparat per la professora. A banda d'aix, el professor tamb ha donat explicacions teriques de les quals els alumnes han pres apunts. Els exmens han consistit en exercicis semblants als que s'han fet a classe. Tamb s'han fet a classe activitats ms prctiques. Com presentacions en ordinador que desprs ells explicaven als seus companys. A matemtiques, durant el primer trimestre s'han treballat i avaluat els temes 1, 2 durant el segon trimestre els 3 i durant el tercer trimestre el 4 i algunes nocions del tema 5. A cincies naturals, durant el primer trimestres i meitat del segon s'ha treballat tot el Bloc de Biologia i Geologia i l'altra meitat de segon trimestre i l'ltim trimestre s'ha dedicat a Fsica i Qumica.

Recursos i mitjans didctics Com a recursos durant aquest curs s'han utilitzat fotocpies, material preparat per la professora, vdeos, material informtic i llibres de recerca.

Avaluaci i resultats finals Els resultats han sigut els segents: Insuficient Suficient B Notable Excellent 6 0 1 1 0 75,00% 00,50% 12,50% 12.50% 0.00%

Es de destacar que una de les alumnes suspeses noms han de recuperar la 3a avaluaci de la part de l'mbit i altra noms la part de matemtiques. Sha avaluat seguint aqueixos criteris: 60% els controls 20% els treballs i la correcci a l'hora d'elaborar un quadern. 15% lesfor, participaci i comportament.

A principi de curs s'ha passat una prova d'estat inicial. Al final de cada tema sha passat un control. MBIT CIENTFICO-TECNOLGIC 4rt ESO DIVERSIFICACI

Descripci del context Grup format per 12 alumnes. 8 d'aquests alumnes provenien de 1er de Diversificaci, dos provenien de 4rt d'ESO i la resta del grup ordinari de 3er ESO. Tres alumnes tenien pendent del curso anterior l'mbit cientificotcnic i tres cincies naturals de tercer. Acompliment de la programaci (Continguts treballats i no treballats)

MATEMTIQUES Els continguts programats a l'assignatura de matemtiques sn: Unitat 1 : Nombres Reals. Unitat 2 : Operacions amb polinomis. Unitat 3: Problemes aritmtics. Unitat 4: Equacions. Unitat 5: Sistemes dequacions. Unitat 6: Funcions lineals. Grfiques. Unitat 7: Cossos geomtrics. Unitat 8: Introducci a lestadstica. Una part de continguts de la programaci no s'han pogut treballar a classe degut a la gran extensi de continguts d'aquesta rea per aquest curs i la dificultat que ha presentat el grup cap a l'assignatura. A ms, es va considerar necessari repassar a principi de curs conceptes bsics de cursos anteriors per poder avanar en la programaci. Les unitats 6, 7 i 8 no s'ha pogut treballar. CINCIES NATURALS Els continguts programats a l'assignatura de cincies naturals sn: Unitat 1 : La terra, un planeta en canvi continu. Unitat 2 : Cinemtica. Estudi del moviment. Unitat 3 : Introducci a la dinmica. Les forces i el seu equilibri. Unitat 4: La cllula i lherncia de carcters. Unitat 5: Treball i Energia. Unitat 6: Calor i Temperatura. Unitat 7: Reaccions Qumiques. Unitat 8: Les transformacions dels ecosistemes.

Han quedat dos unitats per finalitzar; la Unitat 6 i la Unitat 7. Aix, es dut a que potser s'havia previst un temari massa extens per a un grup de diversificaci. Encara que la unitat de calor i temperatura l'han vis en l'mbit prctic. Valoraci dels resultats acadmics. Els resultats d'aquest grup han estat els esperats. Set alumnes tenen totes les avaluacions suspeses de les dues assignatures, ja que no han fet feina durant el curs, mentre que una altra te suspesa la part de matemtiques. En general el curs ha estat poc implicat i amb molt poques ganes de treballar. Metodologia i temporitzaci La metodologia utilitzada durant aquest curs ha consistit bsicament en facilitar fotocpies a l'alumnat de diferents llibres de text o material preparat per la professora. A banda d'aix, la professora tamb ha donat explicacions teriques de les quals els alumnes han pres apunts. Els exmens han consistit en exercicis semblants als que s'han fet a classe. Tamb s'han fet a classe activitats ms prctiques. A cincies naturals, durant el primer trimestre s'han treballat i avaluat els temes 1 i 8, durant el segon trimestre el 2 i el 3 i durant el tercer trimestre el 5 , i el 4. A matemtiques, durant el primer trimestre s'han treballat i avaluat els temes 1 i 2, durant el segon trimestre el 3 i el 4 i durant el tercer trimestre el 5. Recursos i mitjans didctics Com a recursos durant aquest curs s'han utilitzat fotocpies, material preparat per el professor, vdeos, material informtic i llibres de recerca. Avaluaci i resultats finals Els resultats han sigut els segents:

Insuficient Suficient B Notable Excellent

8 3 1 0 0

66,66% 25,00% 12,00% 0,00% 0.00%

Sha avaluat seguint aqueixos criteris: 60% els controls

25% els treballs i la correcci a l'hora d'elaborar un quadern. 15% lesfor, deures, participaci i comportament.

A principi de curs s'ha passat una prova d'estat inicial. Al final de cada tema sha passat un control.
MBIT PRCTIC Professor: Natlia Agull Rubio. Departament D'Orientaci. Assignatura: mbit prctic, taller d'informtica i iniciaci a les noves tecnologies. Curs: 1er i 2n de Diversificaci i 1er de PQPI. 1.DESCRIPCI DEL CONTEXT I DELS GRUPS. La part corresponent a la Tecnologia dins de l'mbit prctic, ha segut impartida pel professor d'mbit prctic del departament d'Orientaci. L'horari que s'ha impartit a l'mbit tecnolgic ha segut de tres hores setmanals en 3r Diversificaci i tres en 4t Diversificaci, tres hores de informtica a PQPI A l'assignatura optativa de 4t d'ESO de informtica que s optativa es va parlar amb caporalia per fer l'assignatura pel departament d'Orientaci. D'aquesta manera quedava en dos hores setmanals. Quant al tractament de la llengua, tot el material donat (activitats, exercicis, fotocpies de temes...), aix com el redactat i els treballs realitzats han segut en Catal. 2.RELACI ENTRE ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS PROGRAMATS. Els objectius i continguts s'han desglossat i s'ha fet una aproximaci als continguts mnims de Tecnologia dels grups ordinaris i s'han aplicat uns principis metodolgics que han estat establerts en coordinaci amb el departament corresponent, aquesta coordinaci s'ha treballat molt arribant a establir aquestos nivells mnims aix com els criteris d'avaluaci els ms aproximats als que es fan al departament de Tecnologia. Es va fer una coordinaci amb el departament de Tecnologia per establir una reuni d'mbit prctic setmanal, ja que a diversificaci prima aquesta part prctica de l'assigantura. Amb aquesta modificaci s'ha de dir que els alumnes sortiran amb un coneixement de tecnologia molt ms apropiat. Primer Any (3r Diversificaci) Procs de resoluci de problemes tecnolgics Planificaci i organitzaci del treball. Fases d'un projecte. Realitzaci de dos projectes: Maqueta d'un aerogenerador Joc de preguntes i respostes sobre l'entorn tecnolgic i productiu de les Illes Balears Tcniques dexpressi i comunicaci Instruments i material bsic de Dibuix Tcnic (Bocets, Croquis, Delineat, Projecci Didrica, Perspectiva Isomtrica...) Materials ds tcnic Plstics

Energia i la seva transformaci Energia elctrica Centrals. Descripci i tipus de centrals hidroelctriques, trmiques i nuclears. Energies renovables: sistemes tcnics per aprofitar lenergia elica, solar, mareomotriu i la biomassa. Importncia de ls denergies alternatives. Electricitat Principis d'Electricitat. Circuits bsics. Maquinari i programari Fulls de clcul. Tecnologies de la comunicaci. Internet Internet (crear un correu, Blog, intercanviar informaci) Tecnologia i societat Sortida al Parc Solar Fotovoltaic Cala Saona, estudi del impacte ambiental. Segon Any (4t Diversificaci) Energia i la seva transformaci Energia elctrica Centrals. Descripci i tipus de centrals hidroelctriques, trmiques i nuclears. Energies renovables: sistemes tcnics per aprofitar lenergia elica, solar, mareomotriu i la biomassa. Transport de l'energia Motor elctric Mquines trmiques: Motor de combusti Electrnica Electrnica analgica: descripci i anlisi de sistemes electrnics per blocs: entrada, sortida i procs. Components electrnics passius i actius ms emprats. Aplicacions en muntatges senzills. Control i robtica Percepci de lentorn: sensors emprats habitualment. Aplicacions a la indstria, la medicina, la investigaci, etc. Lordinador com a dispositiu de control: senyals analgics i digitals. Transmissi de la informaci per mitj de senyals elctrics. Llenguatges de control de robots: programaci. Realimentaci del sistema. Experimentaci amb sistemes automtics, sensors, actuadors i aplicaci de la realimentaci en dispositius de control. Disseny i construcci de robots senzills Tcniques dexpressi i comunicaci Perspectiva Isomtrica, Didrica i Cavallera. Acotaci

Informtica (2n Diversificaci)

Eines bsiques per al disseny grfic. (GIMP) Lordinador com a eina per organitzar la informaci: gestor de bases de dades. Recerca dinformaci, creaci i actualitzaci duna base de dades. (BASE) Actitud crtica i responsable cap a la propietat i la distribuci del programari: tipus de llicncies ds i distribuci. Emmagatzematge darxius en xarxes locals i accs als recursos compartits. Lordinador com a mitj de comunicaci entre grups: comunitats i aules virtuals. Internet. Frums, blogs i sistemes wiki. Actitud crtica i responsable envers la fiabilitat de les fonts de la informaci. Introducci al llenguatge HTML. Elaboraci de pgines web mitjanant programes dedici o recursos de webs predissenyades disponibles a la xarxa.-

3.VALORACI DELS RESULTATS OBTINGUTS. Els resultats obtinguts al final del curs han estat prou satisfactoris. A continuaci es presenta la qualificaci final del alumnat: Resultats a 1er DC. Notable: 2 alumnes. B: 3 alumnes. Aprovat: 1 alumne. Susps. 2 alumnes. Resultats a 2n DC (mbit prctic). Notable: 1 alumne. B: 3 alumnes. Aprovat: 2 alumnes Susps: 6 alumnes. Resultats a 2n DC (Informtica). Notable: 2 alumnes. B: 1 alumne. Aprovat: 5 alumnes. Susps. 4 alumnes. 4.METODOLOGIA La metodologia ha estat sobretot basada en la demostraci i la realitzaci de prctiques. Al comenament de cada unitat didctica es feia un desenvolupament de la part terica cohesionada amb la realitzaci d'exercicis i activitats preparats pel professor fent s de diferent material preparat pel departament de Tecnologia. Al mateix temps l'alumnat ha realitzat tasques de recerca d'informaci, tant en llibres com a travs de mitjans informtics. Quant a la part prctica, en la unitat de dibuix, s'han realitzat molts de dibuixos en els dos cursos i a ms hem realitzat diversos projectes al llarg del curs: 3r Diversificaci Muntatge de diferents tipus de circuits: srie, parallel

Mesures amb el pol metre. Maqueta d'un aerogenerador Joc de preguntes i respostes sobre l'entorn tecnolgic i productiu de les Illes Balears. Realitzaci d'un Blog. Petites prctiques amb diferents eines. 4t Diversificaci Realitzaci d'una maqueta de les diferents centrals elctriques Muntatge d'un robot amb diferents sensors. Petits muntatges amb diferents components electrnics.

5.AVALUACI S'han utilitzat dos procediments bsics d'avaluaci: la realitzaci de treballs i la realitzaci de senzills exercicis o proves. Els criteris d'avaluaci al llarg del curs han estats els segents: - Exmens i treballs: 60% - Treball a classe: 30% - Comportament i actitud: 10% L'avaluaci no es continua, per si continuada, i cada avaluaci conta un 33,3% per la nota final. 6.ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS. Primer de Diversificaci Curricular, juntament amb el camp d'aprenentatge varem fer una sortida al Parc Solar Fotovoltaic Cala Saona. 7.ASPECTES A MILLORAR Comprar ms material de la materia. Disposar de ms ordinadors i recursos informtics.

D) OPTATIVA : TRANSICI A LA VIDA ADULTA I ACTIVA Aquesta assignatura s obligatria al PDC i ha estat impartida per la professora Carolina Garcia Revert. 1. Descripci del context Aquesta assignatura s una optativa especfica del PDC i per tant l'han cursada com a obligatria tots els alumnes de 1r de Diversificaci.

Els alumnes d'aquest grup han estat molt participatius, i han mostrat inters i motivaci, encara que ha estat un grup molt parlador. En general es tracta d'una assignatura que s'hauria de cursar a 2n de DC, ja que a 1r de DC els alumnes no la veuen com a una assignatura necessria per al seu futur. 2. Acompliment de la Programaci. Modificacions de la programaci inicial. A principi de curs els continguts han estat ms terics, deixant els continguts prctics per al tercer trimestre. De la programaci plantejada a principi de curs s'ha mantingut, en general , encara que, s'han introduit petits canvis en la temporalitzaci per ajustar-nos millor a les caracterstiques del grup. Els temes impartits han estat els segents:

Primer trimestre: 1. Introducci a la vida adulta i activa. 2. Recursos, institucions i organitzacions per a la transici. 3. El sistema educatiu. El treball i l'activitat econmica. Segon trimestre: 1. L' empresa. 5. El treball: contractes de treball i relacions laborals. 6. Recursos i estratgies per a la recerca de feina. Tercer trimestre: 7. Autoorientaci acadmica i professional, aquest tema a ms es treballava des de tutoria. 8. Habilitats socials necessries per a l'entrevista de feina: comunicaci verbal. Aquest curs no hem tengut temps de desenvolupar tots els temes programats, els temes verbal i no

d'autoorioentaci acadmica i professional i el projecte personal, s'han anat treballant durant tot el curs, i tamb a la tutoria. S'ha donat ms importncia a les unitats del 3r trimestre perqu sn ms prctiques a causa de les caracterstiques d'aquest grup. 1. Valoraci dels resultats obtinguts La valoraci dels resultats acadmics han estat bastant bons. Els resultats han estat els segents: RESULTATS ACADMICS TVA

JUNY Notable: 1 B: 7 Suficient: Insuficient: 4. Metodologia La metodologia utilitzada ha estat la plantejada en la programaci, encara que he hagut d'anar modificant perqu sigui ms prctica i un nivell molt senzill. S'han fet exmens (en el primer i segon trimestre) i treballs (al llarg de tot el curs i sobretot al tercer trimestre), aix com exercicis prctics. A ms tamb s'ha utilitzat el role playing a l'hora de desenvolupar diferents continguts, com per exemple l'entrevista de feina. 5. Material didctic. S'han utilitzat fitxes de treball, fotocpies i s'ha fet s de les TIC per tal que els alumnes treballessin els diferents continguts. 6. Activitats complementries i extraescolars No s'ha fet cap activitat extraescolar a causa de la manca de temps, ja que noms tenem dues hores setmanals de classe. 8. Aspectes a millorar En general la valoraci del curs s positiva, han estat una alumnes molt participatius i hem tingut un bon clima dins l'aula, encara que de vegades ha costat que estiguessin atents. Com un aspecte a millorar pense que estaria b tenir una aula un poc ms gran, ja que l'aula d'aquest any (aula 17), s molt petita, el que fa que els alumnes estiguin massa junts, aquest fet influeix en el seu comportament. Per altra banda, crec que aquesta assignatura s'hauria de cusar a 2n de DC, ja que els alumnes no veuen la importncia que tendr en un futur per ells. ANNEX 2: MEMRIA DE LASSIGNATURA DE PSICOLOGIA 1. Contextualitzaci Lassignatura de Psicologia es dna com a optativa al Segon curs de Batxillerat de lopci de Humanitats i Cincies Socials i simparteix amb un horari de quatre hores setmanals. 12,5 % 87,5 %

Aquest curs es matricularen 3 alumnes en aquesta assignatura. Ha estat un grup que durant tot el curs ha demostrat el seu inters per l'assignatura, i amb el qual he gaudit molt de treballar. 2. Acompliment de la programaci . Modificacions de la programaci. Pel que fa a la temporitzaci el primer trimestre es varen desenvolupar : Tema 1. La Psicologia: Aspectes terics i prctics. Tema 4. Sensaci i percepci. Tema 6. L'aprenentatge. Tema 7. La memria humana. Al llarg del segon trimestre es varen desenvolupar: Tema 9. La intelligncia. Tema 5. Estats de conscincia i drogues. Tema 12: La sexualitat humana. Tema 15. Trastorns emocionals i de conducta. En el tercer trimestre es varen desenvolupar: Tema 14. La personalitat. Tema 17. La influncia social. 3. Material didctic El llibre de text utilitzat com a referncia per al desenvolupament dels continguts de l'assignatura ha estat Psicologia batxillerat. (Jos I. Alonso Garca, collecci Mediterrnia. MED. Editorial McGrawHill, 2008).

Pellcules. Tests Psicolgics Articles. Casos prctics 4. Metodologia

En base a l'inters dels alumnes pel coneixement de s mateix s'han anat desenvolupant els diferents continguts de l'assignatura. Ha estat la motivaci i vivncia dels alumnes, les eines a partir de les quals sha treballat a classe. Tamb s'han treballat bastant amb les dinmiques de grups, i amb el role-playing. Shan realitzat:

vdeos i treballs al respecte. debats de temes triats pels alumnes sobre temes d'actualitat. avaluacions inicials de cada tema, amb preguntes per tal de saber quins eren els seus coneixements previs. Jocs psicolgics i jocs d'enginy.

En general sha desenvolupat la seva autonomia i maduresa, que fossin capaos de raonar per ells mateixos, sempre amb actituds de respecte i tolerncia cap a aquells que no mantenen la mateixa opini. 5. Avaluaci Tots els continguts s'han avaluat de la mateixa manera en les tres avaluacions: treballs, participaci, assistncia, exercicis i activitats a classe, comentaris, actituds,... Els resultats que s'han obtingut han estat els segents: RESULTATS ACADMICS PSICOLOGIA JUNY Excelent : 1 alumna. Notable: B: 1 alumna Suficient: Insuficient: 1 alumna 6. Valoraci Es tractava d'un alumnat molt participatiu, encara que una de les alumnes no ha entregat els treballs necessaris per aprovar l'assignatura, per en general han mostrat molta curiositat per la majoria dels temes que s'han tractat, especialment pels trastorns emocionals, aquest tema, donat el alt inters que han mostrat els alumnes, s'ha ampliat bastant amb informaci complementria i se li ha dedicat ms temps que als altres. ANNEX 3 MEMRIA DEL PROGRAMA D'ATENCI A LA DIVERSITAT INTRODUCCI Des de fa dos anys ha desaparegut la figura de professor AD, per tant les hores que es dedicaven a compensatria per un professor ara les realitzen varis professors (5 en total). Val a dir que enguany el programa de compensaci educativa ha disposat de manco hores, 33,33 % 33,33 % 33,33 %

per aix els alumnes han disposat de manco hores i manco professors. El professorat de compensatria durant el curs 2010/11 s'ha encarregat de tasques de suport a les rees instrumentals (matemtiques, catal i castell), aix com de cincies socials i naturals. El suport d'ensenyaments instrumentals s'ha realitzat nica i exclussivament a cursos de 1r i 2n d'ESO. El professorat que ha format part del programa de compensaci educativa s el segent: Natalia Agull Carmen Perez Nofre Gil Gabriel Caldentell Jose Antonio Garca SUPORT A LES REES INSTRUMENTALS i ALTRES PER GRUPS CINCIES SOCIALS GRUP 1rA Professor: Nofre Gil (1hora setmanal) El principal objectiu que s'havia marcat a l'inici de curs per aquests alumnes ha estat la millora del comportament a classe. Es disposava d'una hora setmanal per treballar amb tres alumnes amb greus problemes de comportament. S'ha de dir que aquest objectiu no s'ha complert. Dos d'ells (M.A.D. i J.S.R.Y.), han tingut un comportament molt dolent, faltes de respecte als professors, insults, retards continuats..., per aquest motui han acabat tenint expulsions continues i tamb obertura d'expedients disciplinaris. A ms a ms han susps totes les assignatures. S'han fet reunions peridiques amb els pares per no s'ha aconseguit un canvi significatiu en el comportament dels alumnes. Per aquests motius aquests dos alumnes estan proposats per cursar el programa ALTER pel prxim any. L'altre alumne (S.I.R.), no ha tingut un comportament tant greu com els seus companys. Tot aix, aquest alumne ha tingut una completa desmotivaci pels estudis en general. S'ha intentat treballar amb la famlia i no s'ha aconseguit el suport d'aquesta. S'ha citat la famlia davant la gravetat d'aquesta situaci i la famlia no s'ha presentat a les reunions ni ha aparegut pel centre. Al final, no s'ha aconseguit millorar la motivaci de l'alumne, amb conseqncia ha susps la majoria d'assignatures i repetir de curs. Es recomana per aquest alumne seguir en el programa de compensaci educativa. CATAL GRUP 2n A

Professor: Nofre Gil (1 hora setmanal) El principal objectiu que s'havia marcat a l'inici de curs per aquests dos alumnes, (B.T.A. i D.E.V.Q.), ha estat treballar per tal de que els dos alumnes aconseguissin promocionar de curs, i en cas de que no sigus possible intentar que aprovessin la majoria d'assignatures. En el cas de B.T.A. Aquest objectiu s'ha complert, el rendiment d'aquest alumne ha estat molt bo, el seu comproms i voluntat han estat totals. Per aquest motiu, aquesta alumne, noms ha susps l'assignatura de castell, assignatura que probablement aprovi per setembre. S'ha de dir que ha fet un gran esfor durant tot el curs. Pel que fa a D.E.V.Q. S'ha de dir que el rendiment no ha estat satisfactori. El principal motiu pel qual ha susps la majoria d'assignatures s que abans de la primera avaluaci va viatjar fins Argentina i va venir al final de la segona avaluaci. En aquells moments la major part del curs ja havia passat i els professors s'adonaren que amb menys de dos mesos no seria capa d'aprovar les assignatures suficients per a promocionar de curs. En veure aix l'alumne, en contes d'esforar-se i intentar aprovar el mxim d'assignatures, va optar per donar el curs per perdut. Per aquest motiu els resultats han estat tant dolents.

Cincies Socials GRUP 2nD Professor: Nofre Gil (1 hores setmanals) El principal objectiu que s'havia plantejat amb aquest alumne (C.E.M.) era afianar la feina feta durant l'any passat, es a dir, adquirir progressivament els coneixements i les capacitats del primer cicle d'ESO. Tot i que aquest alumne es va esforar prou, en la primera avaluaci els resultats varen ser molt dolents. A causa d'aquest fet l'alumne (C.E.M.) es va desanimar molt i va fer un canvi de comportament, en sentit negatiu, envers els estudis. Donada aquesta situaci, l'equip educatiu va proposar que tal vegada seria un bon candidat per cursar el programa de Diversificaci Curricular. Com a condici, l'alumne havia d'esforar-se, es a dir, treballar a classe, fer els deures, estudiar els exmens, etc. Aix, previ acord amb l'equip educatiu, es va fer saber a la famlia, que es va comprometre amb aquest acord. Al final de la tercera avaluaci els seus resultats han millorat i el professor est d'acord en que l'alumne ha fet un esfor, tot i aix no pot promocionar i queda per setembre la decisi de que passi a cursar Diversificaci Curricular. El cas de P.A.B.P. s similar al de l'alumne anterior. Els principals objectius que es

plantejaren per aquesta alumne adquirir progressivament els coneixements i les capacitats del primer cicle d'ESO, al igual que treballar el que semblava en un principi una percepci negativa de la llengua catalana. En aquest sentit, s'ha complert aquest darrer objectiu ja que molts companys seus que fa molt temps que viuen a l'illa no el parlen amb tanta freqncia com ella. Pel que fa al seu nivell acadmic, el seu nivell era baix tot i que semblava que tenia uns relatius bons hbits d'estudi. Per aix, tamb se la va animar a seguir esforant-se tot i tenir uns mals resultats. Es va pensar tamb en el programa de Diversificaci Curricular, previ acord de l'equip educatiu, i aix es va fer saber a la famlia. En certs moments del curs aquesta alumne ha manifestat que no volia cursar aquest programa, per aix s'ha hagut de treballar fora. En l'avaluaci final els resultats tamb han millorat i ha estat proposada per Diversificaci Curricular que queda pendent de setembre. ANNEX 4: MEMRIA DEL PROGRAMA ALTER / PISE El programa ha estat cursat per tres alumnes de la modalitat ALTER i un de la modalitat pise. Un d'ells va comenar amb el programa gaireb des de l'inici de curs. Un segon va comenar per novembre. Els altres dos alumnes varen comenar al mes de febrer. Aix no s estrany ja que entre que pot passar molt temps per a que es prengui l'acord (de l'equip educatiu) de quins alumnes cursaran el programa PISE/ALTER. A ms a ms una vegada iniciat el procs es tarda una mitja de un o dos mesos per que se'ns doni el vist i plau des de conselleria. Els alumnes han realitzat les prctiques en diferent tipus d'empreses (bars, restaurants, tallers mecnics, perruqueries). L'educadora tamb ha realitzat un taller on ha treballat les rees transversals juntament amb les habilitats socials. Enguany no ha hagut cap alumne que s'hagi donat de baixa, aix vol dir que els alumnes una vegada comenat el curs han seguit fins al final. S'ha aconseguit que els alumnes assistissin a classe d'una manera ms o menys regular, aix s, amb molts retards. Els resultats acadmics no es pot dir que siguin gaire bons, noms un 25% dels alumnes ha aprovat a cada assignatura. Tot i aix dos dels alumnes han aprovat assignatures pendents de 1r, assignatures com cincies naturals, cincies socials i msica. Aix s important ja que si un dia decidissin treure's el graduat mitjanant l'ESPAD. En referncia als tallers prctics els quatre alumnes han aprovat, al igual que els tallers impartits per l'educadora social. En l'assignatura de catal ha aprovat el 25% dels alumnes, es a dir ha aprovat un de

quatre alumnes, en la de castell ha aprovat el 25% dels alumnes, mentre que a la de matemtiques el percentatge s del 25%. Pel que fa al taller de formaci especfica (prctiques a un taller, perruqueria o bar) ha aprovat el 100% dels alumnes. En el taller d'rees transversals ha aprovat el 100% del total dels alumnes. Mentre que en el taller d'habilitats socials ha aprovat el 100% dels alumnes. Un dels fets ms positius que cal destacar s que els quatre alumnes del programa PISEALTER es matricularan per el Programa de Qualificaci Professional Inicial pel curs 2011/12. Tot i que cap dels alumnes han estat contractats en els llocs on feien les prctiques, com si pass l'any passat amb dos dels alumnes, s que s'ha aconseguit que, en principi, no estiguin desocupats durant el prxim curs escolar. Cursaran el PQPI, un programa voluntari, evitant la desocupaci, fet molt important per alumnes en situaci de risc d'exclusi social.

ASSIGNATURES PROGRAMA ALTER/PISE

LLENGUA CATALANA/CASTELLANA Professor: Nofre Gil Bonnn Valoraci dels resultats de l'assignatura

Com hem dit abans, noms un dels alumnes ha assolit els continguts mnims de la programaci. Per tant el percentatge d'aprovats s del 25%. Els resultats han estat poc positius, aix s perqu aquests alumnes feia temps que havien abandonat els hbits d'estudi. En dos d'ells, (N.G.V. i J.A.E.C.) s'ha fet molta feina, i de fet, sn els alumnes que han obtingut millors resultats. En el cas de N.G.V. Ha aprovat una de les tres assignatures que cursava i en el cas J.A.E.C. ha aprovat dues de de les tres assignatures que estava cursant. Tamb hem de dir que aquests dos alumnes sn els que estan en millors condicions, pel que fa als hbits, per afrontar el Programa de Qualificaci Professional Inicial. Val a dir que aquests dos alumnes varen comenar a cursar el programa PISE/ALTER en la primera avaluaci i es va tenir ms temps per treballar.

Pel que fa als alumnes J.D.D.A. i J.E.P.P. varen comenar al mateix temps, amb diferncia d'una setmana. Aquests dos alumnes varen comenar el curs amb un complet

desinters pel que fa als estudis. S'ha intentat conscienciar-los de la importncia dels estudis, tot i aix no s'ha aconseguit que treballin a l'aula ni a casa. De fet han tengut un comportament poc collaboratiu. Tot i aix, s'han comproms a cursar el PQPI. La principal dificultat ha sigut el seu comportament, especialment la utilitzaci d'un llenguatge poc respectus envers els altres. Tot i els intents de tots els professors no s'ha aconseguit cap avan en aquest aspecte. Al final del curs no s'ha avanat significativament en el seu inters per l'assignatura ni en el seu comportament.

Les notes de les assignatures han estat les segents:

CASTELL Insuficient Suficient B Notable Excellent CATAL Insuficient Suficient B Notable Excellent 3 1 0 0 0 75.00% 25.00% 0.00% 0.00% 0.00% 3 1 0 0 0 75.00% 25.00% 0.00% 0.00% 0.00%

MATEMTIQUES ( ALTER) Professors: Arantxa Castell Sirvent Descripci del context

El curs va comenar amb un alumne dins del Programa Alter. Al llarg del curs es va incorporar tres alumnes ms, hem acabat el curs amb quatre alumnes. Acompliment de la programaci (Continguts treballats i no treballats) La programaci de l'assignatura de matemtiques del programa ALTER-PISE est

realitzada en base al primer curs d'ESO. Els blocs programats sn els segents: Bloc 1: Continguts comuns. Bloc 2: Nombres. Bloc 3: lgebra. Bloc 4: Geometria. Bloc 5: Funcions i grfics. Bloc 6: Estadstica i probabilitat. Una part de continguts de la programaci no s'han pogut treballar a classe degut a la gran extensi de continguts d'aquesta rea per aquest curs. A ms, es va considerar necessari repassar a principi de curs conceptes bsics de cursos anteriors per poder avanar en la programaci. Valoraci dels resultats acadmics. Els resultats no han estat massa bons. Dels quatre alumnes que han format part del programa al llarg del curs, noms 1 ha aprovat l'assignatura. Metodologia i temporitzaci La metodologia utilitzada durant aquest curs ha consistit bsicament en facilitar fotocpies a l'alumnat de diferents llibres de text o material preparat per el professor. A banda d'aix, el professor tamb ha donat explicacions teriques de les quals els alumnes han pres apunts. Els exmens han consistit en exercicis semblants als que s'han fet a classe. Durant el primer trimestre s'han treballat i avaluat els el bloc 1 i 2, el segon el 3 i part del 4, i al tercer, la resta del 4. Recursos i mitjans didctics Com a recursos durant aquest curs s'han utilitzat fotocpies, material preparat per el professor. Avaluaci i resultats finals Els resultats han sigut els segents: Insuficient Suficient B Notable Excellent 3 1 0 0 0 75.00% 25.00% 0.00% 0.00% 0.00%

Sha avaluat seguint aqueixos criteris: - 40% els controls - 20% els treballs i la correcci a l'hora d'elaborar un quadern. - 20% lesfor, deures, participaci i comportament. - 20% assistncia a classe. ANNEX 5: ATENCI A L'ALUMNAT NESE Professora: Carmen Prez Montes Pedagogia Teraputica Aquest curs he dedicat 18 hores lectives a atendre a lalumnat amb necessitats especfiques de suport educatiu. A part tamb he destinat una hora setmanal a atendre al professorat del centre daquest alumnat. Els he ajudat a elaborar les adaptacions i a resoldre dubtes que tenien amb lalumnat de necessitats i tamb a fer una bona coordinaci entre el meu treball i el que feien ells dins el grup classe. Una altra hora setmanal l'he dedicat a atenci a famlies. Treball imprescindible per informar als pares de les tcniques i aplicacions de programes que apliquem en l'educaci del seu fill/a i orientar-los en l'educaci i el treball complementari que ha de fer la famlia des de casa. Una segona hora setmanal d'atenci famlia-fill/a-professorat (quan ha sigut necessari) ha sigut molt profitosa i ha tingut excel.lents resultats. La feina educativa d'avanar en el rendiment acadmic i la formaci integral de la persona -alumnat- s impensable sense la reuni d'aquests tres blocs. I a ms ha de ser sempre des d'un consens entre les tres parts, reconciliaci i acords. Importantssima tamb l'atenci individualitzada, es a dir: P.T., famlia, fill, professorat i orientadora o psicleg quan ha sigut necessari) en un despatx amb un ambient tranquil i relaxat, quasi sempre en l'aula APA o aula ALUMNES. En aquestes reunions setmanals hem revisat el full de seguiment que portava l'alumnat on quedava reflectit el seu treball, la seva actitud, el seu rendiment. I aix de mica en mica, setmana en setmana avanavem i/o rectificvem en els items

observats. He comprovat que la relaci mare-fill-professor es nutria i es (tant de l'adult com de l'adolescent).

netejaven o

suavitzaven els enfrontaments. Sempre ho he fet des d'una concepci positiva de la persona He evitat sempre culpabil.litzar, al contrari, buscar alguna caracterstica a on ens poguessim aferrar per comenar a sortir del naufragi. Tamb com a novetat, enguany hem tingut el servei de la mestra d'Audici i Llenguatge tots els divendres de 9 a 14h. Tamb m'he coordinat amb ella per atendre a l'al.lot de 1r Eso amb deficit auditiu. El meu horari ha anat variant segons les necessitats dels alumnes. He tingut 3 horaris diferents durant aquest curs. El primer horari comena en setembre partint de les previsions que tenim segons les informacions de les escoles i dels informes psicopedaggics i l'he aplicat fins 10 gener 2011. El segon horari ha estat del 10 de gener 2011 a 7 d'abril de 2011. El tercer horari del 7 d'abril fins a final de curs. Els camps d'actuaci han sigut variats: modificaci de conducta, atenci a la diversitat, habilitats socials, necessitats educatives especials (un nin de 1r d'Eso amb deficincia auditiva severa, i un al.lot amb hiperactivitat a 2n d'Eso). Al nin de 1r d'Eso, amb deficit auditiu un psiquiatre de Barcelona, al nadal li va diagnosticar tamb hiperactivitat. Lalumnat que ha rebut atenci individualitzada, o per parelles, per part meva han sigut dels cursos segents: 1er ESO- 10 alumnes 2n ESO- 6 alumnes 3r ESO 1 alumna. Les adaptacions que han aplicat els professors i jo en aquests alumnes les he entregat totes a secretaria on aniran arxivades a lexpedient de cada alumne. Les classes les feiem a laula APA, o al laboratori 2. Ha estat bsic el treball conjunt que des de laula de NEE shan fet per unificar distints reforos de la mateixa matria duts per diferents professors/es amb un mateix alumne. Lany vinent seria mol operatiu, tal com van fer una vegada, ja fa temps, demanar les ACIS dels alumnes que ja sabem que les necessiten a principi de curs i que siguin entregades pel professorat corresponent quinze dies desprs de la programaci general a

l'octubre. Aix va ser molt til i prctic per a tots; el professorat daula, el professorat de refor, la famlia, el co-tutor. Professora: M Virgnia Fuster Lorenzo (Audici i Llenguatge) Aquest s el primer curs que hi ha mestra d'Audici i Llenguatge. He ats les demandes fetes pels professors, per falta coordinaci amb els professors de l'alumnat NESE (sobretot dislxics) per poder orientar-los i ajudar a preparar activitats, exmens, etc. Al ser itinerant amb CP Sant Ferran de ses Roques noms he dedicat 5 hores els divendres per atendre a l alumnat amb NESE (1 alumne Hipoacsic, 1 alumne disortogrfic (1r trimestre), 2 alumne dislxics, 1 alumne disfmic, 1 alumne amb rotacisme). En aquest horari una hora setmanal lhe dedicat a atendre al professorat del centre i/o a les famlies daquest alumnat. Tots els suports s'han fet fora de l'aula ordinria i individualment. Hem fet coordinacions tant amb la professora de Pedagogia Teraputica com amb els serveis externs (Serveis Socials i Psicleg privat) per fer el seguiment dels alumnes que compartim. ** MILLORES PEL CURS 2011-12

Establir una forma de comunicaci amb els professors que tenen alumnat NESE a les seves aules a fi de poder orientar-los i ajudar-los a preparar materials, activitats, exmens... per aquests alumnes. Augmentar la coordinaci amb els professors de llenges per poder reforar els continguts que els manquen a l'alumnat amb Dificultats d'Aprenentatge (dislxics, disortogrfics...) Adequar les aules de suport amb el material necessari per fer els suports amb els alumnes NESE.

ANNEX 6: MEMRIA PQPI I MDULS VOLUNTARIS. NDEX PQPI 1.DADES GENERALS PQPI. 1.1 Dades del centre. 1.2 Dades del programa. 1.3 Dades del professorat. 1.4 Assoliment objectius dels grup. 1.5 Avaluaci. 2.APRENENTATGES INSTRUMENTALS BSICS 2.1 Descripci del context. 2.2 Valoraci i anlisis del resultats de l'evoluci del rendiment acadmic de l'alumnat durant el curs. 2.3.Valoraci i anlisi de les actuacions del curs 2010/2011. 2.4.Avaluaci i recuperaci. 2.5.Activitats complementries i extraescolars. 2.6.Funcionament del departament. 2.7.Propostes pel curs segent. 3. MBIT ESPECFIC. 3.1 Descripci dels context.

3.2 Valoraci dels resultats acadmics. 3.3 Avaluaci de la programaci inicial. 3.4 FCT i actuaci FCT. 3.5 Temporalitzaci. 3.6 Funcionament del departament. 3.7 Excursions. 3.8 Propostes per al curs vinent. 3.9 Recuperaci convocatria de Juny. 3.10 Avaluaci personal. 3.11. Annexos 3.11.1 Bibliografia. 3.11.2 Inventari nou 2010-2011 4. AMPLIACI DE COMPETNCIES. 5. MDUL D'ORIENTACI LABORAL. 5.1. Desenvolupament general del curs. 5.2. Objectius assolits. 5.3. Resultats obtinguts. 5.4. Avaluacions i recuperacions. 5.5. Metodologia. 5.6. Activitats complementries. MDULS VOLUNTARIS 1. MBIT DE COMUNICACI. 1.1. Catal 1. 2 Castell. 1.3. Angls. 2. MBIT DE C. SOCIALS. 3. MBIT CIENTIFICOTECNOLGIC 3.1. Matemtiques. 3.2. Cincies Naturals. PQPI 1. Dades generals de PQPI 1.1 Dades del centre.

Nom del centre Adrea Municipi Illa Telfon FAX Adrea electrnica

IES Marc Ferrer Avda 8 d'agost, 90. 07860 Sant Francesc Formentera 971321222 971321032 iesmarcferrer@educacio.caib.es

1.2 Dades dels programa. Programa Data dinici Data dacabament Horari Ampliaci de competncies 1.3 Dades dels professorat. Auxiliar de Serveis de Restauraci. Aprenentatges instrumentals bsics Orientaci laboral Tutoria Ampliaci de competncies Mduls professionals Nom i llinatges, i titulaci Ins Piz Vives. Mestra de Primria. Jos A. Garca Prez Psicleg Social Ins Piz Vives Natalia Agull Rubio Llicenciada en Publicitat i relacions pbliques. Eulalia Cams Silvestre Turisme lali1977@hotmail.com inespiza@gmail.com nagullo@educaci.caib.es Adrea electrnica inespiza@gmail.com Ajudant de Serveis de Restauraci 13/09/2010 22/06/2011 Tarda X Informtica

1.4 Assoliment dels objectius del grup. Auxiliar de Serveis de Restauraci Aprenentatges instrumentals bsics Ampliaci de competncies % Objectius assolits 83% 100.00% % Objectius no assolits 16.00%

Mduls professionals

83% 100%

16.00%

FCT

Dels alumnes que les han realitzat.

OBSERVACIONS Dels sis alumnes matriculats al setembre han acabat tots els curs. Cinc d'ells han realitzat les prctiques i han estat APTES. Un dels alumnes ha de tornar a realitzar el curs.

1.5 Avaluaci. Descripci general de lavaluaci en percentatges. Nmero d'alumnes 6. Actitud 33% B (6) Aprenentatges instrumentals bsics 33% Not (7) 33% Not(8) Continguts 16% Ins. 16% Suf 16% B 16% Not (7) 33% B Orientaci laboral 33% Not 33% Ex 50% B Ampliaci de competncies 16% Ins 16% B Mduls professionals 33% Not (7) 33% Not (8) 50% Not 33% Not (8) 16% Ins 33% Not (7) 16% Not (8) 33% Ex (9) 16% Suf 16% B 16% Not (7) 33% Not (8) 16% Ins 16% B 33% Not (7) 33% Not (8) 33% B 33% Not 33% Ex 66% Suf 33% B 100% Ex Puntualitat Assistncia 33% B 50% Not 16% Ex

2. APRENENTATGE INSTRUMENTALS BSICS.

Professora: Ins Piz Vives 2. 1 Descripci del context. Aquest curs 2010/2011 el nombre d'alumnes matriculats al curs de PQPI ha estat de sis alumnes. Quatre d'ells han comenat el curs en 15 anys i han complit els 16 abans de dia 31 de desembre, els altres dos alumnes han comenat el curs amb 17 anys. Del sis alumnes matriculats pel curs 2010/2011 tot sis han acabat el curs. Per a l'equip docent del grup s tot un xit ja que en un primer moment varem dubtar de si tots els alumnes arribarien al final de curs. En general, cal destacar que ha estat un grup molt bo. En quant a l'assistncia i la puntualitat hem de destacar que hem tingut, en general, poques faltes d'assistncia. Destacar que una alumna ha faltat tan sols 17h. Ells sabien que era un objectiu bsic a assolir durant aquest any, puntualitat i assistncia, i en general l'han treballat i l'han assolit. En quant al treball a classe cal destacar que hem aconseguit un bon ambient de treball dins l'aula. A l'hora d'escoltar ho han fet, a l'hora de parlar i posar en com les nostres idees ho han fet i a l'hora de treballar individualment tamb ho han aconseguit. Amb aquest aspecte estic molt contenta perqu crec que ells tamb han valorat de forma molt positiva el clima de feina creat dins l'aula. En quant al treball individual hem de destacar que la l'evoluci ha sigut molt diferent en cada un d'ells. Per el que s han aprs s a dur un ordre, un hbit,no tant d'estudi per si de deures i d'organitzaci del seu material. Estudiar, ha estat una de les assignatures pendents. Els hi costa molt estudiar i ms per si mateixos, sin hi ha un examen proper s gaireb impossible. En quant a comportament i actituds hem de destacar que llevat dos episodis puntuals, i just al comenar el curs, no hem tingut grans problemes en quant al comportament. Per reflectir aquest aspecte quantitativament tenim la dada del nmero de comunicats de falta, 2. Cal destacar el respecte i l'actitud de tolerncia entre els alumnes. Sempre hi ha petits conflictes per en cap cas han estat grans conflictes que hagin influenciat en el dia a dia dins l'aula. M'agradaria destacar el canvi que cada un d'ells ha fent respecte al seu punt de partida. Aquest canvi gaireb tots l'han enfocat cap l'objectiu de treballar per aconseguir uns bons resultats. Destacaven la importncia d'estar tranquils dins l'aula, d'haver regulat el seu comportament dins l'aula i valoraven molt els beneficis que aquest fet els ha aportat.

2.2 Valoraci i anlisis del resultats de l'evoluci del rendiment acadmic de l'alumnat durant el curs. a) Anlisi de la metodologia emprada. A l'aula he utilitzat una metodologia fomentada en els principis constructivistes. Sempre he intentat partir del coneixements previs dels meus alumnes. Abans de comenar un tema nou fiem una petita pluja d'idees per saber que sabem nosaltres sobre el tema a desenvolupar. s molt important conixer quin s el punt de partida de cada un d'ells perqu aix podrem avaluar quin ha estat l'assoliment real dels objectius. He intentat que las activitats proposades dins classe fossin el ms real possible, perqu aix aconseguim un aprenentatge real, que els servir per desenvolupar-se en la vida adulta. He treballat la capacitat descoltar del meus alumnes, he treballat el llenguatge oral perqu parlar i escoltar sn el punt de partida per la llengua escrita, i a la vegada lexpressi oral i lexpressi escrita van unides. Les activitats que m'han ajudat a desenvolupar aquestes destreses han estat debats, jocs, exposicions, etc. A l'aula hem treballat els elements no lingstics, tan importants per viure en societat, la participaci activa, la utilitzaci de vocabulari no discriminatori i en tot moment s'ha treballat per aconseguir respecte per les aportacions del altres, etc. A l'aula he creat la necessitat d'escriure i de llegir amb activitats molt significatives. Un exemple, a partir de l'escolta d'una can i de la lectura de la seva lletra varem crear a l'aula un debat sobre el perqu l'autor havia escrit aquest can. Dins l'aula varem tenir diferents interpretacions i el que varem proposar va ser escriure a l'artista al seu bloc i comentar-li quines eren les diferents interpretacions que havem fet de la seva can. L'artista no va contestar-nos directament per per un dels seus comentaris penjats al seu bloc si que varem poder interpretar quin era el sentit de la lletra de la seva can. He donat molta importncia al procs de producci de textos escrits: planificaci, confecci desborranys, revisi, coherncia, ortografia i aspectes formals com la presentaci. He considerat el procs com una totalitat, i he avaluat les millores que shan aconseguit de lesborrany al escrit definitiu. Un exemple,de cada treball que han entregat, on a part de la feina feta havia una bona presentaci (es veia que s'havien esforat) els hi posava un stiker (ferratina) quan aconseguien 5 stikers els hi he regalat alguna objecte per millorar els seus estudis com per exemple: un llapis, goma, clips,etc. Cada divendres revisvem qui tenia regal i l'agafaven.
En tot moment he potenciat la iniciativa i lautonomia dels meus alumnes fent -los responsables

dels seus xits i dels seus errors. Els agrupament a l'aula han estat diversos i els espais vius i flexibles. Hem utilitzat l'aula

d'ordenadors, l'aula polivalent i la biblioteca. Durant tot el curs he mantingut una relaci molt fluida amb les famlies. El pares que no podien venir fsicament a l'institut hem mantingut la relaci via telefnica. Tots els trimestres he parlat hem tots ells. Els alumnes no tenen llibre text per tant tot el material que s'ha treballat a l'aula s'havia de preparar prviament. A continuaci faig un petit resum de quin material hem utilitzat a cada bloc. Quadern Matemtiques Els alumnes han confeccionant el seu llibre de matemtiques. Fitxes Resoluci de problemes. Activitats de la unitat. Ordenadors Activitats interactives de matemtiques. Ex: Aprn a administrar el teu restaurant (1) Lectura de contes, lectura del diaris digitals, activitats interactives. Ex: Generador de sopa de lletres. (3) Lectures interessants, consulta diaris online,activitats interactives. Llibres de tex A l'aula tenim llibres de consulta de diferents nivells. (2)

Llengua Catalana

Els alumnes han anant fent el seu propi quadern de catal. Dossier de feina.

Comprensions lectores. Articles interessants. Notcies. Receptes de cuina.

A l'aula tenim llibres de consulta de diferents nivells. Diccionaris.

Llengua Castellana

Els alumnes han anant fent el seu propi quadern de catal. Dossier de feina.

Comprensions lectores. Articles interessants. Notcies. Receptes de cuina.

A l'aula tenim llibres de consulta de diferents nivells. Llibres del professor (4). Diccionaris.

Cultura

societat, Dossier feina. mn fsic i educaci per a la salut.

de Activitats Power Point, A l'aula tenim relacionades recerca per llibres de amb els Internet. consulta de continguts. diferents Murals i nivells. exposicions. (5) de Fitxes vocabulari. de Activitats Llibre de text. interactives de (6) vocabulari. Diccionaris.

Coneixement de la Dossier feina. terminologia bsica en llengua anglesa.

(1) http://www.edu365.cat/primaria/muds/matematiques/escenaris/index_restaurant.htm

(2) Llibres de text 1,2 i 3 ESO. Ed Anaya.

(3) http://recursosticmestre.com/2008/09/19/generadors-de-sopes-de-lletres/

(4) mbito cientifico tecnolgic. Ed Paraninfo. (5) Llibres de text 1,2 i 3 ESO. Ed Vicents Vives. (6) 1 Diversificaci. Ed Burlington Books b) Resultats acadmics. L'evoluci dels resultats acadmics ha estat prou bona. El primer trimestre noms dues de les alumnes varen aprovar tots els mbits. Ja en el segon trimestre cinc dels sis alumnes varen assolir els objectius de tots els mbits. En el tercer trimestre cinc dels sis alumnes han assolit els objectius del curs i han pogut comenar el seu perode de prctiques. Tots cinc han aprovat el perode de prctiques, per tant, han obtingut el ttol de Auxiliar de serveis de restauraci. Nota Matemtiques INS SUF B NOT EX Llengua Catalana INS SUF B NOT EX Llengua Castellana INS SUF B NOT EX 4 1 66.00% 16.66% 1 16.66% 1 1 2 2 16.66% 16.66% 33.00% 33.00% 2 3 33.00% 50.00% N Alumnes 1 % 16,66%

Cultura i societat, mn fsic i INS educaci per a la salut. SUF B NOT EX Coneixement terminologia llengua anglesa. de bsica la INS en SUF B NOT EX Estratgies d'aprenentatge. i habilitats INS SUF B NOT EX

1 1 1 3

16.66% 16.66% 16.66% 50,00%

3 3

50.00% 50.00%

2 2 2

33.00% 33.00% 33.00%

Aprofitant que els continguts d'aquest curs sn molt semblants als continguts de la prova d'accs de grau mitj duran tot el curs se'ls ha orientat perqu es presentin a aquesta prova.
Dues

de les alumnes com han aprovat el curs amb una mitja de 8 poden accedir directament alumna ha aprovat la prova d'accs amb un 6,9.

a un mdul de GM sense haver de realitzar la prova.

Una Una

alumna ha aprovat la part Lingstica. (El setembre es presentar per intentar aprovar

la part social) Cal destacar que totes les alumnes que han aprovat l'accs per realitzar un mdul de GM l'any qui ve volen realitzar el curs de Mduls Voluntaris per aconseguir el graduat en ESO, fet que ens pareix molt interessant. Presentar-se a la prova els hi proporciona autoestima (haver aconseguit) i una opci ms per continuar estudiant en el cas de no aconseguir superar el curs de Mduls Voluntaris. c) Mesures adoptades durant el curs. Les mesures adoptades durant el curs per millorar els resultats acadmics han sigut les segents:

En

tot moment mantenir una comunicaci fluida amb les famlies. Quan els resultats han un alumne/a no assoleix els objectius d'una unitat el que he fet s prepar un dossier de

baixat m'he reunit amb els pares i hem cercat solucions per millorar la situaci.
Quan

refor amb les activitats ms significatives de la unitat.

En

tot moment ens hem coordinat tot l'equip docent i hem estat al cas de l'evoluci de cada

un dels alumnes en els diferents mbits. Si algun es despenjava tot d'una s'ha parlat amb ell/ella i hem cercat alternatives per millorar la situaci. Alumne repetidor A partir de l'avaluaci del segon trimestre l'equip docent ja varem estar plantejant la situaci d'aquest alumne. Durant aquest curs ha treballat molt i ha adquirit nous aprenentatges en molts d'aspectes. Un dels aspectes que cal destacar s el fet de que ha millorat molt la seva relaci amb els companys ha parlat constantment amb els seus companys i els seus professors. Penso que s'ha sentit molt b dins del grup i aquest fet l'ha ajudat a tenir ms confiana per comenar a utilitzar la llengua catalana i castellana. El seu punt de partida era molt baix, no t assolida l'escriptura ni la lectura en cap de les dues llenges. I en matemtiques el seu nivell s molt baix, realitza les operacions bsiques amb molta dificultat i sempre amb l'ajuda d'un adult. Aquestes mancances no l'han deixat poder assolir els objectius del curs. De l'mbit de MAC (Informtica) ha assolit els objectius i el t aprovat. De fet treballar amb l'ordenador li va molt b i per tant crec que s un eina a tenir en compte per l'any qui ve. L'equip docent va acordar que donada aquesta situaci aquest alumne no ha de venir a fer l'examen al setembre, ja que els objectius treballats durant el tercer trimestre no han anat enfocats cap a l'assoliment dels objectius de PQPI sin a donar-li eines perqu l'any qui ve pugui comenar amb una mica ms de seguretat en si mateix. Tamb aquest darrer mes hem realitzat diferents activitats per treballar competncies bsiques molt importants pel seu desenvolupament en la vida adulta. En aquest punt m'agradaria destacar la importncia que per l'equip docent ha tingut el suport de l'equip directiu en quant a donar el vist i plou al canvi de metodologia i flexibilitat d'espai que va proposar l'equip docent per treballar amb aquest darrer mes. Conseqentment per tot el que acabo d'exposar l'equip docent ha decidit que ha de venir a recuperar en setembre i se'l orienta perqu l'any qui ve torni a realitzar PQPI. Una alumna del grup, donades les seves dificultats d'aprenentatge varem parlar amb ella i

amb la seva mare. Aquesta alumne l'any passat, a un altre centre, li varen realitzar determinades proves en les que es va detectar que tenia dificultats en la comprensi verbal. Tota aquesta informaci la varem tenir a partir del mes de gener, la mare va pensar que no seria important fer arribar a l'equip docent aquesta informaci. Aquesta alumna s'esfora molt i t molt bon comportament, fet que li facilita assolir els objectius del programa. Donat que l'any qui ve vol cursar Mduls Voluntaris s'ha de tenir en compte , des d'un comenament, les caracterstiques d'aquesta alumna i se l'ha de realitzar les actuacions que siguin necessries. L'orientadora del centre Voluntaris en el cas de que fos necessari. 2.3.Valoraci i anlisi de les actuacions del curs 2010/2011. a) Grau d'assoliment dels objectius especfics del programa. Els objectius del programa s'han assolit gaireb tots pel 83% dels alumnes. Hem duit un bon ritme de treball, a cops algun alumne ha necessitat ms temps per assolir els objectius per al final (exceptuant l'alumne que ha de repetir ) tot els altres han assolit els objectius marcats a la programaci. b) Indicadors, recursos utilitzats, temporitzaci o terminis. Els recursos que hem emprat aquest curs han estat molts i molt diversos. Hem utilitzat llibres de text (per consulta), fotocpies, revistes, material realitzat per la mestra, etc. A l'aula hem tingut material fungible i no fungible al nostre abast com per exemple: atles, diccionaris, revistes, llibres de consulta, etc. Material que s'ha comprat aquest curs. 1 Diccionari de Catal. 1 Diccionari de Castell. 1 Diccionari d'angls. 1 Atles. 1 Llibre amb els records guinees del mn. 3 Cmics. 2 calculadores. Pel que fa referncia al llibres de lectura he de comentar que es varen fer canvis respecte als pot guiar al professorat de Mduls

llibres que es varen proposar al comenament de curs degut a que no va ser possible aconseguir els exemplars proposats a la programaci. Llibres de lectura PQPI Curs 2010/2011 Primer Trimestre filla. Autor: Tahar Ben Jelloun. 2.4.Avaluaci i recuperaci L'avaluaci dels aprenentatges ha estat continua i formativa. S'ha tingut en compte el punt de partida de cada un dels alumnes i l'aprenentatge que han fet en referncia a aquest. S'ha avaluat l'assoliment dels objectius plantejats a la programaci, les actituds, el comportament, el saber estar, el respecte cap als companys i professors, la puntualitat i assistncia, en definitiva els objectius conceptuals, procedimentals i actitudinals que es marquen en el programa de PQPI. Els percentatges que s'han seguit sn els que estaven estipulats a la programaci: 40% treball a classe i llibreta 30% actitud i valors. 10% puntualitat. 20% exmens. 2.5.Activitats complementries i extraescolars. Primer trimestre Exposici Hans Grass. Camp d'Aprenentatge. Segon trimestre Sortida a la platja. Fira de la Cincia. Eivissa. Tercer trimestre Exposici Beni Trutmann. Iniciaci a la vela. Segon Trimestre Autor: Jordi Serra i Fabra. Tercer Trimestre El principe de la Niebla. Autor: Carlos Ruiz Zafn.

El racisme explicat a la meva Les noies de filferro.

Visita exposici Hans Grass. Programada. A l'aula varem treballar una notcia sobre la propera exposici d'aquest artista que va viuremolts d'anys a l'illa de Formentera. La lectura d'aquesta notcia ens va fer entrar dins una conversa molt interessant sobre en Hans Grass. D'aquest xerrada va sorgir la idea d'anar a la seva exposici i aix conixer de ms aprop la seva obra. Varem tenir la sort de poder parlar amb la seva filla, ja que ella era la persona que s'encarregava de l'exposici. Varem

aprofitar aquesta situaci per realitzar totes les preguntes que tenem. De la sortida varem proposar fer un treball individual sobre tot el que havem aprs. Camp d'Aprenentatge. Programada. La sortida va ser prou interessant, varem comenar amb el visionat d'un vdeo i desprs varem anar a veure en directe tot all que ens havien mostrat. Varem fer una passejada per les salineres i varem arribar fins Els Pujols. La mestra del Camp d'aprenentatge ens anava contant la historia de les salineres i quina era la situaci actual. Varem tenir la gran sort de veure una bandada de Flamencs molt propers a la nostra situaci. Tamb varem estar parlant caracterstiques de la seva construcci. Els allots i les allotes varen gaudir molt i penso que va ser una sortida molt enriquidora. Sortida a la platja. Programada. Aquesta sortida es va realitzar juntament amb tot l'institut. Crec que es molt positiu que els alumnes puguin participar en aquestes sortides. Mantenir el contacte amb els seus grups d'iguals, sentir-se part de la comunitat educativa, poder relacionar-se amb els companys i professors d'anys passats, etc. La sortida a la platja del primer trimestre no ens va anar gaire b, de fet al final no hi varem participar. En el segon trimestre varem anar molt ms en compte i varem deixar ben clars els objectius de la sortida i les normes en quant a participaci. Fira de la Cincia. Eivissa. No programada. En aquesta sortida hi varem participar juntament amb tot l'institut. La veritat s que va ser una sortida molt enriquidora. Al grup en general els hi va agradar molt. Els objectius que varem treballar i varem avaluar varen ser els segents: (Aquests objectius els varem extreure tot el grup abans de fer la sortida.) Assistir a la sortida. Arribar puntual al port. Participar de les activitats. Tenir un comportament adequat durant tota la sortida. Gaudir de les activitats. Exposici Beni Trutmann No programada. El grup de PQPI i Mduls Voluntaris ens hem presentat al concurs de fotografia Beni de la tradici dels escacs i quines sn les

Trutmann. En primer lloc ens varem interessar per la figura d'aquest personatge i la relaci que t amb l'illa. Desprs varem treballar les bases del concurs i varem concretar com ens presentarem al concurs (individual, parelles, grup, etc). El dia de la sortida a la platja varem aprofitar per realitzar les fotografies, desprs a classe varem decidir entre tots quines fotografies presentvem i els noms dels nostres grups. Varem presentar quatre fotografies amb els pseudnims de Miratges i Ous i Caragols. Un cop es va fer l'exposici amb els guanyadors varem anar a visitar-la per comentar la foto que ms ens havia agradat i explicar el perqu. Les nostres fotografies les varem sortejar entre els alumnes. A la exposici no hi havia cap fotografia nostra, fet que ens va ajudar per parlar sobre la importncia de participar i que no sempre s sinnim de guanyar. Iniciaci a la vela. No programada. Per concloure el trimestre i el curs teric de PQPI tant la professora d'informtica com la tutora ens havem plantejat realitzar una sortida on l'objectiu principal fos passar-ho b. L'activitat que varem proposar va ser anar a fer un curs d'iniciaci a la vela. L'activitat els hi va encantar i penso que va ser una activitat molt adient per acabar el curs. Objectius de la sortida. Conixer el vocabulari bsic d'un vaixell. Aprendre a muntar amb l'ajuda d'un monitor un vaixell de vela lleugera. Conixer conceptes bsics per poder governar un petit vaixell de vela. Manejar un vaixell de vela lleugera. Gaudir del mar. Gaudir d'estar a un entorn diferent. 2.6.Funcionament del departament. Reuni Equip d'orientaci. Durant tot el curs ens hem reunit l'equip d'orientaci tots els divendres de 11:10 a 12:00. En aquestes reunions se'ns ha fet arribar els acord i les normes parlades a la CCP. Tamb ha estat un espai on els diferents professors hem parlat sobre el funcionament del curs de forma molt general.

Reuni PQPI i Mduls Voluntaris. Els divendres de 12:00 a 12:50 ens hem reunit els equips docents de PQPI i Mduls Voluntaris i el Cap d'estudis de la tarda. Hem emprat aquest espai per fer un seguiment setmanal dels dos grups. Crec que les reunions han estat molt profitoses i com a tutora he de dir que sense aquesta hora de coordinaci entre l'equip docent la meva feina hagus estat ms complicada, ja que per tenir la informaci de tots el professors hauria d'haver invertit molt de temps. En aquestes reunions el Cap d'estudis ens ha anat informant de les diferents activitats, decisions i reunions que tenien a veure amb el programa. Ha estat un espai on els professors hem anat comentat com anava evolucionant el grup, quines eren les dificultats que ens trobvem i entre tots fiem propostes de millora. Les avaluacions de seguiment (una cada trimestre) ens ajudat a tenir informaci quantitativa del grup i aix poder posar en marxa les diferents mesures a prendre. 2.7.Propostes pel curs segent. Activitats extraescolars. Pel que fa referncia a les sortides dir que cal millorar alguns aspectes: El criteri a seguir en quant a la participaci del grup de PQPI a les sortides que realitza tot el centre i a les activitats que es realitzen a nivell de centre. El criteri a seguir en quant a les sortides fora de l'horari habitual del grup. Poden realitzarse, no poden, si es fa pel mat han de venir els alumnes per la tarda, etc. Des del comenament de curs hauria d'haver un criteri clar respecte aquests dos conceptes per evitar conflictes deguts a la manca de criteri com, falta de informaci i canvis a darrera hora. Posar a la programaci que es faran sortides fora de l'illa de Formentera perqu durant el curs sorgeixen activitats molt interessants a fer i s una pena no poder realitzar-les perqu no est posat a la programaci que es realitzar una sortida fora de l'illa. Aula. Per l'any qui ve estaria prou b poder utilitzar alguna aula que compti amb pissarra digital. No s necessari que sigui l'aula de referncia per si estaria b reservar-ne una, uns dies determinats, durant tot el curs. 3. MBIT ESPECFIC.

3.1.Descripci del context. El Programa de Qualificaci Professional Inicial al IES Marc Ferrer i l'especialitat s HOT12 Ajudant de Serveis de Restauraci. Aquest any el total d'alumnes han sigut 6 i sn alumnes principalment amb una des- estructuraci familiar, per no conflictius. 3.2. Valoraci dels resultats acadmics. El curs acadmic va comenar amb un total de 6 alumnes i tots ells han estat fins l'ltim dia. No obstant aix, 5 alumnes varen passar a les FCT, excepte l'alumne un alumne, el qual mostra dificultats d'ensenyament- aprenentatge, a ms a ms de ser un alumne de procedncia Marroqu, on l'aprenentatge de la llengua mostra pautes de dificultat per ell. Aquest alumne t un informe previ al Departament d'Orientaci i en funci de les seves recomanacions s'ha treballat al llarg de tot el curs. ALUMNES Una alumna Una alumna Un alumne Una alumna Una alumna FCT Restaurant Sa Finca (San Ferran) Bar Centro (Sant Francesc) Restaurant El Pinatar (Es Pujols) Bar- Restaurant Nautilus (Sant Francesc) Hostal Voramar (Es Pujols)

Els resultats han sigut molt positius, ja que han vingut tot el curs a classe. Han aprs un ofici i a valorar-se'n. Cal dir que els alumnes mostraven certa inquietud pel programa, semblaven tenir dubtes en la seva orientaci educativa, per aquest curs els ha reforat en la seva auto- estima i els ha ajudat a mostrar- se segurs d'ells mateixa i a fer tot all que volen en la vida. En principi, tots estan interessats en cursar el segent curs de Mduls Voluntaris, es ms, tots ells tenen perspectives d'estudi a llarg termini. Durant les prctiques formatives en el Restaurant Pinatar i durant les FCT, els alumnes s'han comportat en tot moment amb gran predisposici i bon estar, a ms a ms, d'aplicar els coneixement tcnics, la qual cosa es reflexa amb l'inters per part de les empreses en quedar-se als alumnes per a la temporada d'estiu. A ms a ms, cal dir que altres empresaris de l'illa em preguntaren en aquest perode incorporar alumnes a les seves empreses, per no

ha pogut ser ja que el nombre d'alumnes ha sigut un poc redut. 3.3.Avaluaci de la programaci inicial Cal dir que no ha hagut modificaci a la programaci inicial, tot ha segut el seu procediment prviament establert al llarg de tot el curs acadmic, assolint els alumnes tots els coneixements estipulats des del seu primer dia, excepte un alumne on s'ha fet una adaptaci de continguts, el qual desprs de diverses reunions de Coordinaci del Departament de PQPI i valoracions del Departament d'Orientaci s'ha considerat que haur de repetir el curs. Durant el perode en qu els companys feien es FCT, ell ha reforat els continguts conceptuals a classe, amb una metodologia dinmica i motiv adora. 3.4 FCT i actuaci FCT. Per dur a terme, de a millor forma possible la Formaci en els Centres de Treball s'ha dut a terme una actuaci informativa, normativa i socio- laboral, per la incorporaci dels alumnes a les empreses. En relaci a l'mbit informatiu s'han dut a terme reunions amb els pares de manera individualitzada, informant durant el temps de prctiques en el Restaurant El Pinatar com la consecuci i el seguiment de la Formaci en el Centre de Treball. A l'mbit socio- laboral s'ha tingut en compte diferents aspectes prctics per les empreses, segons els seus interesso, i pels alumnes triant empreses que puguin resultar cmodes per anar-hi a realitzar les prctiques formatives. Actuaci FCT Una de les actuacions que es va dur a terme va ser informar als pares per part de la tutora (INS PIZ), comunicant com s'actuaria de cara a triar les empreses i el seguiment dels seus fills. -S'intentaven cercar empreses que estiguessin properes al lloc de residncia dels alumnes, o que, tinguessin la possibilitat de acostar-s'hi sense dificultats. Prviament es van recollir les dades per cercar les empreses. -A les empreses se'ls explic l'annex 5 i es repassaren els continguts del programa d'Ajudant de Serveis de Restauraci, els quals ja s'havien revisat prviament a classe amb els alumnes. -Els alumnes aniran al centre cada setmana i el professor tutor far un seguiment cada dues setmanes, per pal de comprovar que les empreses fan all pactat i que els alumnes van complint el seu paper d'ensenyament i aprenentatge.

-Altra actuaci, a les empreses ser la de fer-hi una entrevista prviament de presentaci per que coneguin els tutors dels centre de treball i l'empresa. 3. 4 Temporalitzaci. La Conselleria d'Educaci i Cultura contracta mitjanant l'IES Marc Ferrer el Restaurant Pinatar (Es Pujols) des de Novembre fins a Abril, temporalitzant aix les prctiques en aquest perode. 3. 5. Funcionament del departament. S'ha collaborat amb el CFGM de Cuina i Gastronomia per donar el Servei del Dijous els mens i la resta de dies el treball era per separa, acomplint la majoria de cada mdul. La coordinaci entre cuina i sala ha sigut molt bona durant tot el curs, principalment en el Restaurant Pinatar, s'ha treballat amb equip i conjuntament amb tots els grups. 3. 6. Excursions. A l'Octubre es va fer una sortida al Festival de la Posidnia Sant Francesc Xavier, on es va gaudir de diversos estands artesans i la projecci d'un documental fent menci al a rellevncia d'aquesta a l'illa de Formentera. La tercera setmana de Novembre es va organitzar una sortida a Els Estanys i Ses Salines per conixer les zones humides de Formentera, els usos que s'han fet dels estanys, els procs d'extracci de la sal, la importncia de l'extracci de la sal, les condicions de treball, etc. Aix com una sortida guiada pel Port de la Savina, la qual va permetre una descripci dels elements ms destacables: l'espig, el far, el moll de pescador, etc., els organismes que viuen a la mar, els peixos, els oficis, els perills de la mar, mesures de protecci, etc. La durada e la jornada va ser durar tot el mat (de 9:00 fins les 14:00), di que es va contractar un autobs per facilitar la sortida. La segona setmana de Desembre es va anar a la platja de Es Pujols per agafar elements de decoraci pel centre de taula del dinar de Nadal. La sortida va tenir una durada de dues hores. La tercera setmana es tenia que fer una sortida a Can Marroig amb tot l'institut, per els alumnes varen preferir quedar-se al centre taller, ja que el temps no era molt fiable. El dia al restaurant va ser un xit ja que van collaborar amb el grup de Cuina en elaboracions culinries de Nadal. La primera setmana d'Abril, es va anar a Es Pujols amb tot el centre, cal dir que quasi tots els alumnes varen assistir (excepte un), aquests varen sentir-se molt cmodes amb els companys del Mdul Voluntari. La durada va ser des de les 9:00 fins les 13:00. Es va anar

caminant. La primera setmana d'Abril tot el centre i el grup de PQPI, va assistir a la Fira de la Cincia a Eivissa, la sortida tamb va ser un xit ja que varen assistir quasi tots els alumnes (noms va faltar un, anomenar que s el mateix alumne que va faltar a l'excursi anterior; a pesar d'haver mantingut una reuni amb la seva Tutora i jo mateix prviament). La durada va oscillar des de les 8:00 fins les 14:00. La segona setmana d'Abril els alumnes collaboraren amb l'Associaci Gastronmica de Formentera (Es Morter) amb el Servei Degustaci de Pasta Fresca del Xef itali Luca Civenni. A l'event participaren quatre alumnes de 1r de PQPI i 2alumnes del curs passat, s a dir del Mdul Voluntari. Aquests assistiren voluntriament al servei. A ms a ms, en aquesta activitat hi havia tres alumnes del Cicle de Cuina i Gastronomia. L'activitat va ser un xit.

La tercera setmana d'Abril es fa fer una xocolatada a l'institut, concretament el dia de San Jordi, cal dir que els alumnes varen fer un murals en commemoraci d'aquest dia. Varen participar amb la preparaci, servei i recollida de tot l'event. Tots els alumnes varen participar activament i positivament. Cal dir que l'assistncia per part dels alumnes va se un xit ja que no en va faltar cap. Aquests ajudaren als dos professors de Cuina en l'elaboraci de la xocolata. 3.7. Propostes per al curs vinent. a. Es proposa la compra de material especfic de Serveis de Restauraci (llibres, material didctic, vdeos, etc.). b. Disposar de una dotaci d'ordinadors per als alumnes, ja que el departament noms compta amb un i es comparteix per tots els alumnes de cuina i serveis de restauraci. 3. 8. Recuperaci. Convocatria de juny L'alumne que no ha superat el programa ha fet classes de reps durant els mesos de maig i juny, ha assistit diriament i ha treballat per amb una adaptaci curricular. A les classes s'ha modificat la metodologia amb la inclusi de sortides complementries: anar a la biblioteca del Consell Insular de Formentera (renovar el carnet de biblioteca), anar a Correus (enviament d'un paquet, omplir la documentaci requerida, etc.), visita a l'exposici fotogrfica Lady Formentera a la Sala del Consell Insular, etc.

Es recomana a l'alumne repetir el curs per poder assolir els continguts conceptuals i prctics. 3.9. Avaluaci personal. En relaci al curs acadmic 10-11, cal dir que el treballar amb el grup de Cuina i Gastronomia li ha donat molta autonomia al curs de Serveis de Restauraci. Els alumnes han aprs a treball amb equip i a responsabilitzar-se de les seves tasques. Cal destacar l'assistncia al curs de tots els alumnes, cap d'ells a abandonat i aix ha sigut un xit per tots els professors, per la satisfacci encara va ms enll, ja que tots els alumnes pensen en continuar els seus estudis amb perspectives posteriors al Mdul Voluntari (cicles formatius de grau mitj). 3. 10. Annexos 3. 10.1 Bibliografia La Bibliografia s'ha deixat a l'institut, a la sala de reunions de Coordinaci de PQPI. AUTORS Antonio Navarro Urea Brian Lucas David Kenning Francesca Parera i Gual J.Borrell Jess Felipe Gallego i Gonzalo Herrero Jordi P.Garca Salines Jose Gil Tamayo Oriol Segarra Rylan Peter Guia de bolets. Les 100 millors receptes Ccteles con jerez La cultura del vino Caf descubre, saborea y disfruta EH Gastronomia 2008 Avui Amat Ceac 1994 2004 2002 Ma.Llusa Esteve i Boada Cctels i Infusions Premsa 1994 TTOL Recepcin y Reservas 365 Ccteles combinados Batidos con y sin alcohol Cervezas del mundo Aperitius i Tapes Els sucs de fruites i verdures Manual Prctico de Restaurante James Bennet Avui Avui Paraninfo Sntesis 2006 1994 1994 2008 2001 EDITORIAL Paraninfo Blume ANY 2008 2004

Jordi Bachs, Roser, Vives Servicio de Cafetera y Bar

Infusiones, Caf, T y Tisanas

Susaneta Ediciones

2009

3. 10.2 Inventari Aquest material es va deixar al Pinatar pel proper curs acadmic, junt amb altre material de Cuina.

DESCRIPCI BAR Got coctelera Got mesclador Gusanillo Cullera mescladora Biberons Cubitera (petita) Pina gel Morter plstic Obridor ampolla Ganivet i Taula Acaralador Cullera gelat (bola) Cullera gelat Ganivet mantega Picadora de gel (1manual i 1 automtica) Motlles ous Pinxo comandes Escorredor lletuga Pot decoraci caf Torradora Escalfa Aigua Salers GNERE Tabasco

UNITATS 3 1 1 8 3 2 6 1 1 1 1 1 12 1 2 2 1 1 1 1 2 2 POT

Lea & Perrins Claus (espcie) Pebre Blanca Estovalles de paper (cctel) SALA Recollidor migues Infernillo (mini) Cistella de pa (comprat aquest curs) Cistella decoraci (comprat aquest curs) GNERE: Begudes sense alcohol Refresc-Cola Aigua Refresc-Llim Refresc-Taronja Cervesa Vi negre: -Terramoll (2) -Cap de Barvaria (1) Vi blanc: -Savina (1) -Agnusdei (2) -Ren Barbier (4) Vi rosat: Marques de Cceres (2) Ren Barbier (2) Cava Licor prssec Licor poma Granadina Curaao Blue Peppermint GNERE: Begudes amb alcohol Kirsh Herbes Palo

1 1 1 paquet 3 2 1 1 AMPOLLA 26 17 9 10 40 3

8 ampolla ampolla 1 1 1+ AMPOLLA

Frigola Campari Triple Sec Kahla Crme de cassis Orujo Moscatel Frangelico Disaronno Chinchn Seco Chinchn Dulce Vodka Smirnoff Vodka Ursus Gin Beefeter Ron Negrita-negre Ron Negrita-blanc Brandy Terry Martini Rosso Martini Bianco Martini Extra Dry Bailey's Tia Maria GNERE: Barra Tilla T Verd T roig Sacarina Camomila Polliol Caf descafenat ALTRES Elements de decoraci de NADAL Plstics protectors prestatgeries (color blau) Endoll 3. 10.3 Inventari nou 2010-2011 (Maig 2011)

1 1 1 1+ 1+ 1 2 1 1 2+ 1 1 1+ 1 1+ 1 1 1+ 2+ CAIXA 1 1 1 1+ Empaquetat a una caixa Empaquetat a una caixa 1

Aquest material es va deixar al Pinatar pel proper curs acadmic, junt amb altre material de Cuina. DESCRIPCI MINIPIMER BRAUN MOD. MR530 SALSA EXPRIMIDOR ORBEGOZO MOD. EP-22502 5150 BSCULA MOD.61725 COCTELERA DE VIDRE GRADUADA IRIS TERMO DOSSIFICADOR 1.9L METALTEX COPA VI TUL CABERNET 58CL JARRA GRADUADA METALTEX 1L JARRA AIGUA 1.3L JARRA AIGUA TIVOLI 1.6L JARRA AIGUA 1/2L ESPTULA LISA LACOR MATERIAL D'AULA DICCIONARI CATAL DICCIONARI CATAL-CASTELL DICCIONARI SINNIMS CATAL LLIBRE CUINA DE FORMENTERA LLIBRE DE REPOSTERIA 4. AMPLIACI COMPETNCIES MEMRIA INICIACI A LES NOVES TECNOLOGIES Professora: Natlia Agull Rubio Departament d'Orientaci. Assignatura: Iniciaci a les noves tecnologies Curs: 1er PQPI 1.DESCRIPCI DEL CONTEXT I DEL GRUP. La part corresponent a la Informtica dins de PQPI, ha sigut impartida pel professor 1 1 1 2 1 1 3 12 3 3 3 6 2 SOBRETAULA LACOR 5KG 1 UNITATS 1 2

SANDVITXERA FAMILIAR SOLAC MOD. SF- 1

d'mbit prctic del departament d'Orientaci. L'horari que s'ha impartit s de tres hores a PQPI Quant al tractament de la llengua, tot el material donat (activitats, exercicis, fotocpies de temes...), aix com el redactat i els treballs realitzats han sigut en Catal. 2.RELACI ENTRE ELS OBJECTIUS I CONTINGUTS PROGRAMATS. S'ha intentat complir al mxim tots els objectius fixats per la legislaci, sempre d'acord amb l'avaluaci inicial que s'ha fet de cada alumne en particular. Els objectius i continguts s'han hagut de desglossar i fer una aproximaci als continguts mnims per alguns alumnes, amb aquesta modificaci s'ha de dir que els alumnes sortiran amb un coneixement de informtica molt ms apropiat. mentre que d'altres han assolit perfectament all que hem marcat en la programaci inicial. Hem de recordar que el tercer trimestre solament ha tingut una durada de dues setmanes, per la modificaci de la legislaci. Tot i aix hem complit amb tot el objectius marcats. Primer any PQPI 1. Aspectes bsics d'un equip informtic: elements bsics del maquinari, tipus de programes (programari) i conceptes bsics de xarxes. 2. Gesti bsica d'un sistema operatiu: administraci d'arxius. 3. Maneig d'un processador de textos. Elaboraci de diferents documents. 4. Utilitats d'Internet: informaci, comunicaci, aprenentatges i col.laboraci. Cercadors. El correu electrnic. La transmissi de fitxers. Les pgines web d'autor. La missatgeria instantnia. 5. Conceptes, procediments i actituds bsiques per informar-se, comunicar-se, aprendre , col.laborar i ajudar-se en el treball emprant les TIC de manera reflexiva i crtica. 6. Confiana en les prpies capacitats per realitzar les tasques encomanades. 7. Gust per les coses ordenades, seqenciant de forma lgica els clculs i les operacions i presentant de forma clara els resultats. 8. sser autnom en el control i desenvolupament d'un projecte. 9. Tenir cura dels materials de l'aula d'informtica. 10. Tenir gust pel treball net i ben presentat.

11. Utilitzaci i manteniment correcte dels materials bsics a l'aula d'informtica. Es revisaran cada setmana els ordinadors i l'estat dels mateixos aix com les cadires. 12. Identificar els diferents tipus de sistemes operatius mitjanant exercicis prctics (linux / windows). 13. Curiositat i respecte envers les idees i solucions tcniques aportades per altres persones, cultures o societats. 14. Valorar les normes com la convivncia, la seguretat i la higiene en el treball com a medi per aconseguir una atmosfera confortable i una major eficcia. 15. Inters per conixer el paper que desenvolupa el coneixement tecnolgic en els diferents treballs i professions i deixar-se aconsellar vocacional i professionalment. 3.VALORACI DELS RESULTATS OBTINGUTS. Els resultats obtinguts al final del curs han estat prou satisfactoris. A continuaci es presenta la qualificaci final del alumnat: Resultats a 1er Excellent: 1 alumne Notable: 3 alumnes. B: 1 alumne. Aprovat: 41alumne.s 4.METODOLOGIA La metodologia ha estat sobretot basada en la demostraci i la realitzaci de prctiques. Al comenament de cada unitat didctica es feia un desenvolupament de la part terica cohesionada amb la realitzaci d'exercicis i activitats preparats pel professor fent s de diferent material preparat pel professor. Al mateix temps l'alumnat ha realitzat tasques de recerca d'informaci, tant en llibres com a travs de mitjans informtics. 5.AVALUACI S'han utilitzat dos procediments bsics d'avaluaci: la realitzaci de treballs i la realitzaci de senzills exercicis o proves. Els criteris d'avaluaci al llarg del curs han estats els segents: Actitud i comportament 20% Treball a classe 40%

Treballs 30% Deures i llibreta 10%

6.ACTIVITATS COMPLEMENTRIES I EXTRAESCOLARS. Varem anar com activitat final de curs a l'escola de vela. 7.ASPECTES A MILLORAR

Millor organitzaci per part de l'administraci del horari a impartir.

5. MDUL ORIENTACI LABORAL 5.1. Desenvolupament general del curs. A principi de curs es van matricular un total de 6 alumnes i, durant el curs no s'ha produt cap baixa. L'ambient a classe ha estat excepcional, tret dels normals comportaments d'adolescents amb ganes de xerrar durant les classes. Els alumnes han estat molt bons de dur, i no hi ha hagut cap problema de cap classe. El mdul dOrientaci laboral t per finalitat, dotar als alumnes dels recursos i de l orientaci necessria per la recerca dun lloc de treball i per a lautoocupaci, com tamb familiaritzar-lo respecte al marc legal de les condicions de treball de les relacions laborals i la prevenci de riscs dins lmbit professional. El llibre que sha fet servir es el de Mc Graw Hill i penso que est bastant encertat pel que fa a continguts i sntesi dels temes estudiats, aix com uns exercicis molt adequats al final de cada tema. 5.2. Objectius assolits. El grau d'assoliment dels objectius programats a principi de curs ha estat total, s'han vist i treballat satisfactriament tots el continguts de l'assignatura. 5.3. Resultats obtinguts.

Nombre dalumnes

Baixes oficials Suspesos Qualificaci de 5 Qualificaci de 6 Qualificaci de 7 Qualificaci de 8 Qualificaci de 9 Qualificaci de 10 5.4. Avaluacions i recuperacions.

1 2 1 2

17 33 17 33

Per avaluar al alumne shan tingut en compte no noms els resultats dels exmens, sin tamb els treball a classe, lactitud, lassistncia i participaci i linters per lassignatura. 5.5. Metodologia. La metodologia utilitzada s'ha basat en la participaci a classe de l'alumnat. I el desenvolupament tant prctic com teric de la matria. S'ha tractat, per part del professor, de fer petites explicacions introductries per desprs estimular la participaci de l'alumne mitjanant preguntes a l'aire. Per reforar els continguts tractats s'han fet exercicis de diversos tipus, com ara, activitats proposades pel llibre o pel professor. Lelaboraci dels treballs ha servit per a que els alumnes assoliren millor els coneixements terics estudiats en classe. Per axi vaig avaluar amb lassistncia a classe lentrega d exercicis i de treballs. El ms important daquest curs ha sigut fer que els alumne sacostumen a treballar, escoltar, participar amb respecte a la classe, i aix poder aplicar-lo en el mn laboral 5.6. Activitats complementries. No s'han fet activitats complementries.

MODULS VOLUNTARIS:
1. MBIT DE COMUNICACI. 1.1. CATAL. Professora: Victoria Jimnez Jimnez.

1.Descripci del context: s el segon any que simparteix el curs de Mduls Voluntaris. Va comenar un grup de dotze alumnes amb un perfil educatiu ben diferent, amb un nivell

daprenentatge tercera avaluaci.

molt distint. Dells, dos varen abandonar el curs quan va comenar la va comportar haver dadaptar determinades activitats. Tenia

La casustica de lalumnat

dos alumnes del Marroc que necessitaven ms suport que els altres i, a ms, desprs de passar el primer mes de classe, sincorpor una allota del Shara, amb alguns problemes de comprensi lectora. En relaci al rendiment del grup, aquest va comenar amb molta fora i, si b s cert que la professora era exigent, els alumnes treballaven molt. A mesura que ha passat el curs alguns dells shan anat relaxant. Principalment aquesta situaci sha aguditzat a la tercera avaluaci, doncs es combinaven dos factors: per una part, ja estaven cansats del curs i daltra, alguns dells havien comenat a fer feina. Aquesta situaci va ser un poc problemtica, doncs perillaven els bons resultats que alguns dels alumnes havien obtingut a passades avaluacions. 2.Valoraci i anlisi de levoluci del rendiment acadmic de lalumnat durant el curs: a) Resultats acadmics: Nota Insuficient Suficient B Notable 1 avaluaci 7 3 2 2 avaluaci 8 3 1 Final 8 4 % final 66.66% 33.33% -

Excellent b) Mesures adoptades durant el curs: es va proposar que lalumnat que no arribs a una nota mitjana de 4 (als exmens) no podria fer mitja. El problema era que, fent els exercicis, amb un bon comportament i bona puntualitat per exmens amb notes molt baixes aprovaven, la qual cosa feia que lalumnat no sesfors. Aix doncs a la programaci va quedar reflectida aquesta mesura preventiva per tal efecte. c) Mesures proposades pel curs segent: continuar amb aquest sistema de barem pel que fa als resultats. Tamb seria oport recordar lalumnat que aquest curs no s exactament una continuaci del primer curs de PQPI, doncs el nivell exigit s equivalent a un quart de l

ESO. En tot cas, el nivell dexigncia s gran i aix sha de fer notar a lalumnat doncs, en cap cas ser un regal. 1.Valoraci i anlisi de les actuacions del curs 2010-2011. d) Grau dassoliment dels objectius especfics del departament. En general els objectius del curs shan aconseguit, encara que la darrera part, referida a loraci i lanlisi sintctic, va quedar esbossat nicament. Seria convenient que, en el curs vinent es treballs ms. Aix mateix sha de potenciar al mxim la puntualitat com un mecanisme a valorar i que afecta intrnsecament al comportament. Un alumne que assisteix regularment i puntualment a classe s un alumne que sinteressa per aprendre i adquirir nous coneixements, que se sent cmode i vol aprofitar el mxim el que li ofereix els Mduls Voluntaris. Sobre els objectius i continguts treballats durant el curs els especificar en el segent apartat: e)Indicadors, recursos utilitzats, temporalitzaci o termini dexecuci etc. -Recursos utilitzats: pel que fa als recursos i llibres que vaig fer s, puc dir que principalment han estat fets per la professora, estrets de diferents llibres. Principalment vaig fer s dels llibres de text Estimul de 3 i 4 ESO de Barcanova, tamb de llibres dortografia, gramtica de leditorial Castellnou. Un dels handicaps que vaig trobar-me en comenar a preparar les classes va ser la inexistncia de material per a Mduls Voluntaris, sobretot pel que fa referncia a la part de llengua catalana, doncs s que hi ha un llibre de llengua castellana (editorial Paraninfo). A ms, el programa de la conselleria sobre el curs de Mduls Voluntaris no era molt especfic i vaig haver d adaptar-lo als continguts que shavien de donar. -Disposam de pocs diccionaris bilinges castell-catal i necessitarem ms. -Els ordinadors que tenim sn escassos, no sempre funcionen i en poques ocassions hem pogut fer un s exhaustiu i continu dells. -S hem disposat de projector per passar diapositives i informaci sobre determinats continguts per no sha utilitzat com a eina diria. -Bsicament, i per finalitzar, les fotocpies han estat el nostre suport diari i esquisit. Aix sempre comportava queixes dels alumnes que no veien just haver-les de pagar. Lgicament sels va fer la reflexi que, en absncia de llibres havien de treballar amb fotocpies i pagarles, encara que, quan es podia li proporcionaven nosaltres. *La idea s: o b trobar un bon llibre de text especfic per a Mduls Voluntaris (la qual cosa ha estat infructuosa fins ara) o b preparar uns dossiers amb anelles per a casa assignatura

de l mbit. *Tamb seria molt profits poder gaudir de la pissarra digital duna aula annexa, al manco. Temporalitzaci: 1 Avaluaci: 13/09/2010 al 24/12/2010. -Apostrofaci i del guionet. Contracci de paraules (pel, al etc) -Estudiar el gneres literaris. -El text descriptiu. -Gnere(femen-mascul) i nombre (singular-plural). -Tipus de diccionaris. -A/E tones. -O/u tones. -Ortografia: J/G, B/V etc. -Diferents texts de comprensi lectora per estudiar, entre daltres, els gneres literaris. 2 Avaluaci: 10/01/2011 a l1/04/2011 -La formaci del catal. Literatura medieval: Ramn Llull, Joanot Martorell. -Barbarismes. -Els verbs: indicatiu, subjuntiu i imperatiu. -Literatura: la Renaixena i el Romanticisme. -Diferents texts de comprensi lectora sobre temes del medi ambient, la situaci laboral dels joves etc. 3 Avaluaci: 04/04/2011 al 23/06/2011 -L'accentuaci. Els diacrtics. Sllaba tnica i tona. Diftongs, triftongs, hiats. Separaci sllabes. -Derivaci. -Sinnims i antnims. -Pronoms febles. Substituci CD i CI per pronoms febles. -Diferents texts de comprensi lectora. *Pel que fa als llibres de lectura: -Segona avaluaci: sha llegit Historia damor a Sarajevo, de Jordi Benavente. El llibre, en un primer moment el llegem a classe, per facilitar la comprensi de determinades

paraules etc. Finalment es va decidir fer corregides i es va posar un examen.

preguntes de cada captol. Aquestes eren

-A la tercera avaluaci els alumnes tenien el llibre Diari Vermell de la Carlota o Diari Vermell den Flanagan (que els proporcionava el centre) per no els agradava a tots i varen decidir entre tots que llegirien un llibre diferent dentre una llista reduda de llibres. Dos alumnes mantingueren els llibres dels Diaris, dos dels alumnes varen triar Marina en catal de Carlos Ruiz Zafn y un altre va escollir El noi del pijama de ratlles de Boyle. Els altres alumnes varen escollir llibres en castell. f) Seguiment de les accions o actuacions realitzades durant el curs. Regularment sha fet seguiment dels exercicis, redaccions i aportacions de lalumnat aix com de la llibreta de classe etc. 2.Avaluaci i recuperaci.
Qu

sha avaluat (quins elements, conceptes, capacitats, actituds...) i amb quins resultats:

Shan avaluat: exmens, exercicis a classe, feines per a casa, dictats, redaccions, treballs de llibres de lectura, llibreta de lalumne, comportament i puntualitat. Sha tingut molt en compte les redaccions i forma dexpressi escrita dells , corregint barbarismes i males expressions aix com sha fet incs a les faltes dortografia, en tenir un vocabulari variat etc.
Amb

quins instruments davaluaci sha fet. barem de qualificacions per donar qualificaci de :

Des de lany passat es va decidir fer la segent prioritat a la feina diria i contnua. Consistia en la mitja de 4 als exmens. -Tasques i feina diria: 40% -Comportament: 30% -Puntualitat: 10%

-Conceptes: 20 % . Ara b es va tenir present que, per fer mitja, shauria de tenir una nota

All convenient seria continuar amb aquesta forma de qualificaci, doncs ajuda a lalumne a entendre la importncia de la feina diria i de com, el seu comportament, repercuteix o fa millorar la seva nota final.
Amb

quin criteri de distribuci temporal (espaiament, continutat i progressivitat)

Quasi el 100% es va fer a laula 4. Un dels problemes que em vaig trobar va ser que no hi havia cap armari per disposar dels llibres, enciclopdies i diccionaris que eren necessaris per a determinats exercicis i redaccions. -Des del punt de vista de progressi sha intentat que lensenyament de lassignatura fos progressiu i coherent amb laltra assignatura, castell. Daquesta forma, moltes vegades, als exmens es podia treballar continguts de laltra assignatura com, sinnims, antnims etc. Sha intentat que lmbit de Comunicaci fos un mbit interdisciplinari obert i continu on lalumne pogus combinar les seves capacitats de llenguatge a totes dues assignatures.
Temps

i activitats que shan dedicat a recuperaci i grau dxit assolit.

Lavaluaci de lmbit de Comunicaci pretn ser davaluaci contnua. Aix si lalumne millora i aprova la tercera avaluaci aprova el curs. 5. Activitats complementries i extraescolars. Dins lapartat de activitats complementries i extraescolars daquest mbit no sha realitzat cap sortida extraescolar. 6.Funcionament del departament: En lnies generals el funcionament del departament dorientaci ha estat molt bo. La coordinadora i lequip educatiu dels Mduls Voluntaris sempre hem gaudit de bona comunicaci, encara que he de dir que, a les reunions de Coordinaci de PQPI i Mduls Voluntaris, el nostre company Xavier Espinosa (que dona la part de llengua anglesa) no assistia a les reunions per trobar-se fent gurdies. En diferents ocasions es va demanar un canvi al respecte al cap destudis de lhorabaixa i a l Equip Directiu. No va ser possible. Seria recomanable que, de cara a lany qui ve, poguessin assistir en ple tot lequip educatiu dels Mduls Voluntaris, doncs encara que hem fet per tenir-nos al dia del procs daprenentatge dels nostres alumnes sha de poder gaudir daquesta reuni com a equip. Tamb sha de tenir en compte les bones relacions que shan establert entre la tutora de 1 PQPI i de Mduls Voluntaris, totes les aportacions i consells rebuts della i del seu equip educatiu de 1 de PQPI han estat ben rebuts. En general, tot el departament dOrientaci respira positivitat i ganes de fer feina pels seus alumnes, de treure el millor dells i de respondre a les seves demandes. 7.Propostes per al curs segent:

-Llibres de text: Entre les propostes (que queden un poc enfora de les possibilitats del propi centre per que haurien descoltar determinades editorials) est la necessitat imperiosa de disposar de llibres de text especfics per a lassignatura de Catal dins lmbit de Comunicaci, doncs a vegades resulta infructus treballar sense un material adequat o haver-lo de preparar contnuament. -Material: deman ms material pel departament dorientaci i en concret per a Mduls Voluntaris, aix com dun petit armari per ficar material de classe. Tamb demanaria poder gaudir, com a altres aules, de pissarra digital o projector fix. -Restricci fotocpies: si lany qui ve continuam sense llibre de text shauran de fer dossiers que els alumnes hauran de comprar una vegada hagi comenat el curs i fer-los saber que els han de comprar i que no sn gratuts. Tamb sha de dir que aquest curs els professors del departament dOrientaci hem patit pel retall del pressupost daquest any i pel nombre de cpies que podem fer. Tant per preparar nosaltres les nostres sessions com per les que proporcionam a lalumnat. Demanaria que no sens pressions en relaci a aquest tema doncs intentam fer el millor que sabem la nostra tasca. -Sortides: si es fan activitats o excursions al demat vinculades a lassignatura de catal: per exemple visita a un diari, entrevistes en catal etc s ha de tenir clar si els alumnes hauran de venir a classe a la tarda. El problema que varen tenir aquest any va ser que, quan proposaven una sortida al demat no quedava clar si els alumnes havien de venir a la tarda, els missatges eren contradictoris i els malentesos continus. Sha destipular clarament s/no hi ha activitat lectiva a la tarda quan hi ha activitats al demat. -Reunions de lequip educatiu dels Mduls Voluntaris: com ja he comentat s imprescindible que TOT lequip educatiu (som tres professors) pugui assistir a les mateixes doncs, un grup tan complicat com s els Mduls Voluntaris necessiten una supervisi especfica i seriosa.

MBIT DE COMUNICACI. 1.2. CASTELL. Professora: Victoria Jimnez Jimnez.

1. Descripci del context: s el segon any que simparteix el curs de Mduls Voluntaris. Va comenar un grup de dotze alumnes amb un perfil educatiu ben diferent amb un nivell daprenentatge tercera avaluaci. La casustica de lalumnat va comportar haver dadaptar determinades activitats. Tenia dos alumnes del Marroc que necessitaven ms suport que els altres i, a ms, desprs de passar el primer mes de classe, sincorpor una allota del Shara amb alguns problemes de comprensi lectora. En relaci al rendiment del grup, aquest va comenar amb molta fora i, si b s cert que la professora era exigent, els alumnes treballaven molt. A mesura que varen passar les setmanes alguns dells shan anat relaxant. Principalment shan relaxat a la tercera avaluaci, doncs shan combinat dos factors: per una part, ja estaven cansats del curs i daltra, alguns dells han comenat a fer feina. Aquesta situaci va ser un poc problemtica doncs perillaven els bons resultats que alguns dels alumnes havien obtingut a passades avaluacions. 3.Valoraci i anlisi de levoluci del rendiment acadmic de lalumnat durant el curs: a) Resultats acadmics: Nota Insuficient Suficient B Notable 1 avaluaci 7 3 2 2 avaluaci 8 3 1 Final 6 6 % final 50.00% 50.00% molt distint. Dells dos varen abandonar el curs quan va comenar la

Excellent b) Mesures adoptades durant el curs: aquest any es va proposar que lalumnat que no arribs a una nota mitjana de 4 als exmens no podria fer mitja, doncs el problema fent els exercicis, amb un bon comportament, bona puntualitat per amb notes molt baixes aprovaven. Aquest fet per tal efecte. feia que lalumnat no s Aix doncs, des del comenament de curs, va quedar era que:

exmens amb

esfors tant pels exmens.

reflectida aquesta mesura preventiva

c) Mesures proposades pel curs segent: continuar amb aquest sistema de barem pel que fa als resultats. Tamb seria oport recordar lalumnat que aquest curs no s exactament una continuaci del primer curs de PQPI, doncs el nivell exigit s equivalent a un quart de lESO. En tot cas, el nivell dexigncia s gran i aix sha de fer notar a lalumnat doncs, en cap cas ser un regal. 1.Valoraci i anlisi de les actuacions del curs 2010-2011. d) Grau dassoliment dels objectius especfics del departament. En general els objectius del curs shan aconseguit, encara que la darrera part, referida a pronoms febles s ha treballat per no aix la combinaci de dos pronoms febles. Seria convenient que, en el curs vinent es contempls aquesta resoluci pogus donar sencer aquest tema. Aix mateix sha de potenciar al mxim la puntualitat com un mecanisme a valorar i que afecta intrnsecament al comportament. Sobre els objectius i continguts treballats durant el curs els especificar en el segent apartat: e)Indicadors, recursos utilitzats, temporalitzaci o termini dexecuci etc. Recursos utilitzats: pel que fa als recursos i llibres que vaig fer s, puc dir que principalment han estat fet per la professora, estrets de diferents llibres. Principalment vaig fer s dels llibres de text Cuaderno de la Diversidad. Lengua Castellana y Literatura, de 3 i 4 de Vicens Vives. En relaci a la programaci del boib sadapta millor el llibre de 3. Tamb he fet s del llibre de text mbito de Comunicacin. Lengua Castellana , de leditorial Paraninfo. Un dels handicaps que vaig trobar-me en comenar a preparar les classes va ser la falta de material per a Mduls Voluntaris A ms, el programa de la conselleria sobre el curs de Mduls Voluntaris no era molt especfic i vaig haver d adaptar-lo als continguts que shavien de donar. A meitat de curs varen rebre de Formaci Professional el nou llibret amb la programaci i realment mha ajudat ms, doncs tenia exemples de sessions. -Disposam de pocs diccionaris bilinges castell-catal i necessitarem ms. -Els ordinadors que tenim sn escassos, no sempre funcionen i en poques ocasions hem pogut fer un s exhaustiu i continu dells. -S hem disposat de projector per passar diapositives i informaci sobre determinats continguts per no sha utilitzat com a eina diria. -Bsicament, i per finalitzar, les fotocpies han estat el nostre suport diari i exquisit. Aix

sempre comportava queixes en els alumnes que no veien just haver de pagar-les. Lgicament sels va fer la reflexi que, en absncia de llibres havien de treballar amb fotocpies i pagar-les, encara que, quan es podia li proporcionaven nosaltres. *La idea s, o b trobar un bon llibre de text especfic per Mduls Voluntaris (la qual cosa ha estat infructuosa fins ara) o b preparar uns dossiers amb anelles per a casa assignatura de lmbit. *Tamb seria molt profits poder gaudir de la pissarra digital duna aula annexa. Temporalitzaci: 1 Avaluaci: 13/09/2010 al 24/12/2010. -Signes de puntuaci. -El llenguatge. Classificaci segons el tipus de registre. -Tipus de carta informal. -Els gneres literaris: narratiu, potic i teatral. -Els gneres periodstics: notcia, reportatge, crnica, entrevista, carta al director, editorial, crtica, columna d opini etc. -Literatura: literatura medieval, jarxes, cantiga a lamic, cantars de gesta etc. -Ortografia: J/G, B/V etc. -Diferents texts de comprensi lectora per estudiar, entre daltres, els gneres literaris. 2 Avaluaci: 10/01/2011 a l1/04/2011 -El text instructiu. El reglament. La convocatria. -Categories gramaticals: article, substantiu, pronom, preposicions, advervis i interjeccions. Anlisi morfolgic. -Diferents texts de comprensi lectora. 3 Avaluaci: 04/04/2011 al 23/06/2011 -Paraules tab, eufemismes. -Connotaci i denotaci. -L oraci simple. Sintagma nominal i sintagma verbal. Anlisi sintctic. -La derivaci. -Homfons etc. -Texts de comprensi lectora. *Traduir del catal al castell i viceversa. *Pel que fa als llibres de lectura: adjectiu, verb, conjuncions,

-Primera avaluaci: sha llegit El prncipe de la Niebla, de Carlos Ruiz Zafn. Vaig decidir fer preguntes de cada captol. Finalment es va posar un examen amb preguntes dopcions mltiples i de desenvolupar. El llibre va agradar moltssim. -A la segona avaluaci els alumnes tenien el llibre Prohibido tener catorce aos, un llibre que tamb va agradar i s fcil de llegir. Vaig fer el mateix, preguntes i examen. -Durant la tercera avaluaci es va decidir que triasin dentre una llista de llibres, preferentment es recoman Diari Vermell de la Carlota o Diari Vermell den Flanagan (que els proporcionava el centre) per no els agradava a tots i alguns varen decidir-se per altres ttols de la llista. Finalment entre els ttols varen llegir Palacio de Medianoche de Carlos Ruiz Zafn o El guardin entre el centeno de Salinger. f) Seguiment de les accions o actuacions realitzades durant el curs. Avaluaci i recuperaci.
Qu

sha avaluat (quins elements, conceptes, capacitats, actituds...) i amb quins resultats:

Shan avaluat: exmens, exercicis a classe, feines per a casa, dictats, redaccions, treballs de llibres de lectura, llibreta de lalumne, comportament i puntualitat. Sha tingut molt en compte les redaccions i forma dexpressi escrita dels alumnes, corregint barbarismes i males expressions aix com sha fet incs en les faltes dortografia, en tenir un vocabulari variat etc.
Amb

quins instruments davaluaci sha fet.

Des de lany passat es va decidir fer la segent barem de qualificacions per donar prioritat a la feina diria i contnua. Consistia en la qualificaci de : -Conceptes: 20 % . Ara b es va tenir present que, per fer mitja, shauria de tenir una nota mitja de 4 als exmens. -Tasques i feina diria: 40% -Comportament: 30% -Puntualitat: 10% All convenient seria continuar amb aquesta forma de qualificaci doncs els resultats, encara que no han estat brillants, ajuda a lalumne a entendre la importncia de la feina diria i de com, el seu comportament, repercuteix o fa millorar la seva nota final.
Amb

quin criteri de distribuci temporal (espaiament, continutat i progressi)

Quasi el 100% es va fer a laula 4. Un dels problemes que em vaig trobar va ser que no hi

havia cap armari per disposar dels llibres, enciclopdies i diccionaris que eren necessaris per a determinats exercicis i redaccions. -Des del punt de vista de progressi sha intentat que lensenyament de lassignatura fos progressiu i coherent amb laltra assignatura, catal. Daquesta forma, moltes vegades, als exmens es podia treballar continguts de laltra assignatura com, sinnims, antnims etc. Sha intentat que lmbit de Comunicaci fos un mbit interdisciplinari obert i continu on lalumne pogus combinar les seves capacitats de llenguatge a totes dues assignatures.
Temps

i activitats que shan dedicat a recuperaci i grau dxit assolit.

Lavaluaci de lmbit de Comunicaci pretn ser davaluaci contnua. Aix si lalumne millora i aprova la tercera avaluaci aprova el curs. 5. Activitats complementries i extraescolars. Dins lapartat de activitats complementries i extraescolars daquest mbit no sha realitzat cap sortida extraescolar. 6.Funcionament del departament: Com ja he comentat a lassignatura de castell, dins lmbit de Comunicaci, el funcionament del departament ha estat molt bo i enriquidor. L nic inconvenient va ser que el nostre company que dona la part dangls no pot assistir a les reunions. 7.Propostes per al curs segent: -Llibres de text: com ja he dit anteriorment seria convenient trobar un llibre de text especfic per a aquesta assignatura. Encara que he fet s del Cuaderno de la diversidad de 3 i 4 , de Vicens Vives i que els continguts sn els mateixos es queda una mica coix. Per exemple per a les categories gramaticals vaig fer s del llibre de Paraninfo per no tot el seu contingut s atractiu per treballar. -Material: deman ms material pel departament dorientaci i en concret per a Mduls Voluntaris. Aix com poder gaudir, com a altres aules, de pissarra digital o projector fix. -Restricci fotocpies: deman la possibilitat de fer les fotocpies necessries pel normal desenvolupament de la nostra tasca i la dels alumnes. Tal vegada, si es fan dossiers per lmbit de Comunicaci, sha de deixar ben clar que els alumnes els hauran de pagar. -Sortides: quan es faci una activitat al demat tenir clar si o no haur classe lectiva a la horabaixa. -Reunions de lequip educatiu dels Mduls Voluntaris: com ja he comentat s

imprescindible que TOT lequip educatiu pugui assistir a les mateixes doncs, un grup tan complicat com s els Mduls Voluntaris necessiten una supervisi especfica i seriosa. MBIT DE COMUNICACI. 1.3 ANGLS. Professor: Xavier Espinosa. Descripci del context L'assignatura d'Angls en Segon de PQPI forma part d'un mbit, que s l'mbit Lingstic i consta de Catal, Castell i Angls. Per tant, les notes de cada assignatura fan mitjana amb les altres dues notes. Per fer mitjana els alumnes han de tenir un 4 en l'avaluaci. Tamb, la nota es divideix en quatre apartats, la nota dels exmens (30%), el treball a classe i a casa (40%), l'actitud (20%) i l'assistncia (10%). Aquest grup, encara que constava noms de 12 alumnes, aquest grup sha mostrat en tot moment com un grup molt xerrador i amb molt poca actitud i capacitat de treball. En aquest sentit, lambient de classe ha estat prou dolent, en bona part per la poca maduresa de lalumnat, una circumstncia que sha vist agreujada pel fet de tenir les classes dangls gaireb sempre a darrera hora. Tamb cal destacar a un parell d'alumnes que venien a classe sense ganes de treballar i es dedicaven a distreure als companys. A final de curs es varen donar de baixa dos alumnes. De les tres hores lectives setmanals, aquest grup no ha comptat amb cap hora de suport. Aquest refor educatiu hauria perms donar suport a laprenentatge d'alumnes que mostraven dificultats evidents a lhora dassimilar conceptes i extreure raonaments.

Acompliment de la programaci

Shan assolit la major part dels objectius generals marcats en el currculum. En aquest sentit, shan explicat i avaluat els 12 temes del llibre de text. Com a llibre de text, sha utilitzat, Ready to Order, de leditorial Longman. Aquest llibre de text, que consta de 12 temes, amb Workbook, est enfocat al sector de l'hosteleria, i est relacionat amb el que han fet aquests alumnes al primer curs d'aquest programa. s de gran qualitat i ha estat molt til en tots els aspectes, encara que material escs en l'apartat de

gramtica. Potser tamb tinga un nivell un poc alt per a l'alumnat, per la qual cosa he hagut de complementar-lo amb material de refor del llibre Basic English Grammar in Use, de l'editorial Cambridge. A ms a ms, el Lestructura de l'obra, molt clara i didctica, ha servit per treballar les competncies bsiques i vehicular els principals continguts i conceptes de la matria. A final de curs he utilitzat material del llibre Spotlight 3, de leditorial Oxford University Press perqu ja havia acabat l'altre llibre.

Metodologia i avaluaci general Com el llibre est enfocat a l'hosteleria, el llibre presenta molts dilegs escrits que els alumnes escoltaven a classe. Tamb feien activitats relacionades amb el vocabulari especfic. Desprs, explicava la part de gramtica i els estudiants feien exercicis per assolir i reforar aquests nous continguts. Aquests exercicis procedien sobretot dels llibres de text, tant del Workbook com de lStudents Book per tamb amb el llibre que he mencionat abans, Basic Grammar in Use. Daltra banda, a cada tema shan anat fent exercicis de comprensi oral i sha intentat que els alumnes sacostumassin a elaborar un petit document escrit, aix s, amb lajuda de models i pautes guiades. Al llarg de lany, sha avaluat diriament el treball de classe i el de casa, ja que la nota de treball s molt important en la nota final de l'avaluaci. I pel que fa als exmens se nha fet un desprs de cada dos temes. Resultats La poca capacitat de feina, la manca dactitud i lapatia del grup sha reflectit en el percentatge de suspesos. En aquest sentit, dels 12 alumnes matriculats, noms 2 han aprovat (20 %), 8 han susps (80 %) i 2 no s'han presentat. Tanmateix, tres alumnes han susps amb una nota de 4, la qual lis permet fer mitjana amb les notes de Catal i Castell i aprovar l'mbit. Les qualificacions han estat les segents:

Insuficient Suficient B Notable

8 2 0 0

80 % 57 % 0% 0%

Excellent

0% 2,5

Nota mitjana:

Per tant, 5 alumnes hauran de presentar-se a la convocatria extraordinria de setembre si volen aprovar lassignatura. En aquesta convocatria, els alumnes hauran de presentar el llibre Summer Fun de 2on dESO, de leditorial Burlington Books, amb tots els exercis fets i superar lexamen de recuperaci. Seguint les directrius vigents sobre avaluaci, la qualificaci de setembre tendr en compte lexamen (60 % de la nota), els exercicis del Summer Fun (20 % de la nota) i la trajectria de lalumne al llarg del curs (20 % de la nota).

Modificacions de la programaci inicial Com ja he dit abans, quan vaig acabar el llibre Ready to Order, vaig utilitzar el de Oxford Spotlight 3. Avaluaci sobre recursos didctics S'han utilitzat recursos didctics tradicionals, per tamb les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. En aquest sentit, s'ha utilitzat el reproductor de CD per a les audicions i el projector per veure pellcules en versi original subtitulada. Pel que fa a les noves tecnologies, s'han utilitzat la pgina www.esltower.com per consolidar i aprendre vocabulari a travs de jocs temtics. Sha emprat tamb el popular joc del bingo per fomentar entre els alumnes laprenentatge dels nmeros.

Propostes per al curs vinent S'hauria de poder disposar dalmenys una hora de suport a la setmana per treballar amb els alumnes que tenen ms dificultats, tenint en compte que tenen tres hores setmanals i que el nivell s exigent. Aix mateix, s'hauria d'habilitar una aula del centre com a laboratori d'idiomes per poder realitzar audicions en millors condicions que les actuals. Seria interessant tamb que pugueren participar en el concurs d'angls The Fonix i tenir, lany que ve, un auxiliar de conversa com el que tenen els alumnes d'ESO.

MODULS VOLUNTARIS: 2. MBIT CINCIES SOCIALS. Professora: Victoria Jimnez Jimnez. 1. Descripci del context: s el segon any que simparteix el curs de Mduls Voluntaris. Va comenar un grup de dotze alumnes amb un perfil educatiu ben diferent, amb un nivell daprenentatge molt distint. Dells, dos varen abandonar el curs quan va comenar la tercera avaluaci. El perfil de lalumnat va comportar haver dadaptar determinades activitats. Tenia dos alumnes marroquies que necessitaven ms suport que els altres i, a ms, desprs de passar el primer mes de classe, sincorpor una allota del Shara, amb alguns problemes de comprensi lectora. En relaci al rendiment del grup, aquest va comenar amb molta fora i, si b s cert que la professora era exigent, els alumnes treballaven molt. A mesura que ha passat el curs alguns dells shan anat relaxant. Principalment aquesta situaci sha aguditzat a la tercera avaluaci, doncs es combinaven dos factors: per una part, ja estaven cansats del curs i daltra, alguns dells havien comenat a fer feina. Aquesta situaci va ser un poc problemtica, doncs perillaven els bons resultats que alguns dels alumnes havien obtingut a passades avaluacions. 2. Valoraci i anlisi de levoluci del rendiment acadmic de lalumnat durant el curs: a) Resultats acadmics: Nota Insuficient Suficient B Notable 1 avaluaci 5 5 2 2 avaluaci 8 2 2 Final 7 2 3 % final 58.33% 16.66% 25.00% -

Excellent b) Mesures adoptades durant el curs: es va proposar que lalumnat que no arribs a una nota mitjana de 4 (als exmens) no podria fer mitja. El problema era que, fent els exercicis, amb un bon comportament i bona puntualitat per exmens amb notes molt baixes

aprovaven, la qual cosa feia que lalumnat no sesfors. Aix doncs a la programaci va quedar reflectida aquesta mesura preventiva per tal efecte. c) Mesures proposades pel curs segent: continuar amb aquest sistema de barem pel que fa als resultats. Tamb seria oport recordar lalumnat que aquest curs no s exactament una continuaci del primer curs de PQPI, doncs el nivell exigit s equivalent a un quart de lESO. En tot cas, el nivell dexigncia s gran i aix sha de fer notar a lalumnat doncs, en cap cas ser un regal. -Donar molt de pes a lexpressi escrita molt ms encara. 3. Valoraci i anlisi de les actuacions del curs 2010-2011. d) Grau dassoliment dels objectius especfics del departament. En general, els objectius del curs shan aconseguit encara que, les espectatives dacabar el llibre i el temari no han estat possible. Ha faltat treballar el tema del franquisme i la Uni Europea. El motiu principal va ser que, durant la primera avaluaci i de forma molt condensada es va donar una visi de conjunt de la Histria doncs, segons va sortir la prova inicial, els coneixements dels alumnes sobre la histria anterior al s. XVIII era mnima. Daquesta forma el que vaig fer va ser que, durant el primer mes de classe, vaig donar uns dossiers sobre histria fins el s. XVIII: Prehistria, Mesopotmia-Egipte, Grcia-Roma, Mn feudal -Mn islmic, Mn Modern. El meu inters per fer aix va ser que, si no els feia entendre qu era el que havia succet durant els anys anteriors a la Revoluci Francesa, difcilment podrien entendre-la. Aix doncs els vaig submergir en la historia, avaluant-los per que es prenguessin seriosament aquests continguts previs. Sobre els objectius i continguts treballats durant el curs els especificar en el segent apartat: e)Indicadors, recursos utilitzats, temporalitzaci o termini dexecuci etc. Recursos utilitzats: pel que fa als recursos i llibres que vaig fer s, hem empleat el llibre Quadern per a la diversitat. Cincies socials, histria. Cives 4 de Vicens Vives. Aix mateix varen emprar fotocpies dels temes anteriors al s. XVIII de la mateixa editorial. Encara que el llibre de Vicens Vives es un poc just en quan a continguts hem de tenir en compte el perfil de lalumnat i sovint era ampliat amb el llibre normal. -Vaig emprar el projector per fer una visualitzaci dels temes que treballaven, doncs pens

que el material audiovisual s molt atractiu i til. -Leina per excellncia a les meves classes han estat els esquemes o ampliacions dels temes aix com laportacions de blocs de preguntes per treballar els temes. -Tamb ha donat temps per fer tres cinefrum: una duna pellcula histrica Restauracin, i dos documentals sencers, una sobre la Revoluci Francesa i un altre sobre lesclat de la I Guerra Mundial. -Dins aspectes ms de geografia poltica, que en principi no havien de treballar, vaig treballar al manco Europa doncs era precs fer-ho. Per donar suport a aquest apartat vaig treballar amb ells una pgina web on-line per situar capitals i pasos europeus. -Hem disposat de pocs diccionaris bilinges castell-catal i necessitarem ms. -Els ordinadors que tenim sn escassos, no sempre funcionen i en poques ocasions hem pogut fer un s exhaustiu i continu dells. -S hem disposat de projector per passar diapositives i informaci sobre determinats continguts per no sha utilitzat com a eina diria. *Tamb seria molt profits poder gaudir de la pissarra digital duna aula annexa, al manco. Temporalitzaci: 1 Avaluaci: 13/09/2010 al 24/12/2010. *Els temes des de la Prehistria fins el s. XVIII. Propis del curs: Tema 1: El segle XVIII. La crisi de lAntic Rgim. Tema 2: Liberalisme i Nacionalisme. 2 Avaluaci: 10/01/2011 a l1/04/2011 Tema 3: La industrialitzaci de les societats europees. Tema 4: LEspanya del segle XIX. La construcci dun rgim liberal. Tema 5: Industrialitzaci i societat a lEspanya del s. XIX. Tema 6: Lpoca de lImperialisme. Tema 7: Lart del s. XIX . Es va fer mitjanant un treball individual. Un artista diferent per a cada alumne. Es va aportar una fitxa amb els continguts que havien de reflectir-se i pgines web on trobar informaci. Tema 8: El perode dentreguerres. 3 Avaluaci: 04/04/2011 al 23/06/2011 Tema 9: Temps de confrontaci a Espanya (1902-1939) Es realitzaren dos exmens. Tema 10: La II Guerra Mundial i les seves conseqncies.

Tema 11: Un mn bipolar. *Recuperacions. 4. Avaluaci i recuperaci. Qu sha avaluat (quins elements, conceptes, capacitats, actituds...) i amb quins resultats: Shan avaluat: exmens, exercicis a classe, feines per a casa, treballs dart, llibreta de lalumne, comportament i puntualitat. Amb quins instruments davaluaci sha fet. Des de lany passat es va decidir fer la segent barem de qualificacions, donant prioritat a la feina diria i contnua. Consisteix en: -Conceptes: 20 % . Ara b es va tenir present que, per fer mitja, shauria de tenir una nota mitja de 4 als exmens. -Tasques i feina diria: 40% -Comportament: 30% -Puntualitat: 10% All convenient seria continuar amb aquesta forma de qualificaci, doncs ajuda a lalumne a entendre la importncia de la feina diria i de com, el seu comportament, repercuteix o fa millorar la seva nota final. Amb quin criteri de distribuci temporal (espaiament, continutat i progressivitat) Quasi el 100% es va fer a laula 4. -Des del punt de vista de progressi sha intentat que lensenyament de lassignatura fos coherent i cronolgica, recordant als alumnes conceptes ja treballats i que expliquen en part els successos posteriors. s a dir, sha treballat molt les causes-conseqncies en episodis tant importants com la crisi de lAntic Rgim, lavan cap al liberalisme i la seva transformaci en democrcia. Temps i activitats que shan dedicat a recuperaci i grau dxit asssolit. Lavaluaci de lmbit de Cincies Socials pretn ser una assignatura on els conceptes es treballin contnuament. Ara b, a diferncia de altres mbits, sha fet imprescindible la superaci de cada avaluaci individualment. Els continguts, encara que relacionats, van ampliant-se i modificant-se a mesura que avana el temari. Encara que, a moments puntuals sha fet qualque recuperaci dun examen, no ha estat la tnica general i sha decidit fer una recuperaci per a cada una de les avaluacions a final de curs.

Per tal dajudar lalumnat que tenia pendent qualque avaluaci shan fet sessions de reps. En alguns casos, aquest suport ha funcionat i shan recuperat els continguts suspesos anteriorment. 5. Activitats complementries i extraescolars. Dins lapartat de activitats complementries i extraescolars daquest mbit no sha realitzat cap sortida extraescolar. 6. Funcionament del departament: Com ja he comentat a les assignatures de lmbit de Comunicaci, el funcionament del departament dOrientaci ha sigut molt positiu. 7. Propostes per al curs segent: -Temari: una proposta de millora s la realitzaci de tot el temari establert a la programaci de principis de curs. S crec que es fa necessari donar a lalumnat una petita ullada al que ha succet abans del temari que donarem, doncs si no s aix es pot perdre la coherncia en les explicacions. Si s possible, aquest material es donar a pinzellades sense que suposi un pes afegit. -Pens que les aportacions audiovisuals (imatges, documental)shan de mantenir, aix com qualque cinefrum, nosaltres aquest any hem treballat 3. -Material: deman ms material pel departament, principalment llibres monogrfics sobre temes, tipus Monografies Anaya, documentals originals etc. -Tamb seria una bona opci disposar de pissarra prpia encara que entenc que aquest desig es perseguit per tot el professorat. -Restricci fotocpies: no he tingut tants de problemes a lhora de fer fotocpies dins lmbit de C. Socials doncs el nombre de cpies ha estat molt inferior. Si demanaria un major marge per fer, sent una eina molt til i necessria. -Sortides: si es fan activitats o excursions al demat vinculades a lmbit de C. Socials: per exemple visita a un museu, una galeria, una biblioteca etc s ha de tenir clar si els alumnes hauran de venir a classe a la tarda. El problema que varen tenir aquest any va ser que, quan proposaven una sortida al demat no quedava clar si els alumnes havien de venir a la tarda, els missatges eren contradictoris i els malentesos continus. Sha destipular clarament s/no hi ha activitat lectiva a la tarda quan hi ha activitats al demat.

-Reunions de lequip educatiu dels Mduls Voluntaris: com ja he comentat s imprescindible que TOT lequip educatiu pugui assistir a les mateixes doncs, un grup tan complicat com s els Mduls Voluntaris necessiten una supervisi especfica.

2PQPI : MODULS VOLUNTARIS: TUTORIA Professora: Victoria Jimnez Jimnez. 1.Descripci del context: el curs va comenar amb dotze alumnes. Un dells es va incorporar un mes ms tard. A la tercera avaluaci dos dells varen deixar el curs. El grup ha estat molt heterogeni, amb nivells daprenentatge diferents. -Com a tutora i professora de dos mbits (Comunicaci i C. Socials) he notat que ha hagut un comportament millor a l mbit Cientticotecnolgic i pitjor a lmbit de Comunicaci. -Ha estat un alumnat molt xerrador que, encara que feia molta feina, a vegades sels havia de cridar latenci per por a labandonament de les assignatures. -A alguns alumnes sels ha posa t negatius per portar i fer s de mbils etc, la qual cosa a repercutit en els seus resultats al comportament. -Entre els problemes que hem tingut com a grup classe, destac lexpulsi , dun dia dun alumne per amenaar una companya seva. 2.Valoraci i anlisi de levoluci del rendiment acadmic de lalumnat durant el curs:a) Resultats acadmics de tot el curs de Mduls Voluntaris. Ap. : aprovats. Susp.: suspesos. -Finalment 3 alumnes han aprovat tot. -1 alumne li queda una part de lmbit CT -Els altres 6 alumnes tenen tot susps. Per mbits levoluci ha estat: 1 avaluaci 2 avaluaci Final % final

mbit Comunicaci mbit C. Socials mbit

Ap. 5 Susp. 7 Ap. 7 Susp. 5 Ap. 2

Ap. 4 Susp. 8 Ap. 4 Susp. 8 Ap. 4

Ap. 4 Susp. 8 Ap. 5 Susp. 7 Ap. 3

Ap. 33,33% Susp. 66,66% Ap. 41,66% Susp. 58,33% Ap. 25%

CTecnolgic Susp. 10 Susp. 8 Susp. 9 Susp. 75% b) Mesures adoptades durant el curs: a principis de curs sens va oferir un paquet de activitats del Projecte Home per a la prevenci a la drogodependncia. Aquestes activitats resultaren molt dinmiques i els va agradar molt. Varen tenir una xerrada amb monitors sobre el VIH, Dance for Life que tamb els va agradar molt. Ha finals de curs els mateixos monitors els varen fer una xerrada sobre Sexualitat. c) Mesures proposades pel curs segent: explicades ms avall. 1.Valoraci i anlisi de les actuacions del curs 2009-2010. d) Grau dassoliment dels objectius especfics de la tutoria. Ha faltat molt autocontrol i empatia per part de lalumnat i aix ho he de treballar molt ms a cursos posteriors . Tots ens hem conegut bastant b doncs han estat moltes hores i crec que lambient podria haver estat molt millor, si ells haguessin volgut. La meva actitud dins classe, a vegades,ha estat de policia i no mha agradat gens, encara que puc afirmar que he sigut molt pacient amb ells. e)Indicadors, recursos utilitzats, temporalitzaci o termini dexecuci etc. Hem treballat diferents materials. En un inici varen utilitzat els aportats per lorientadora. Grcies a la collaboraci amb la tutora de 1 PQPI vaig poder gaudir amb els meus alumnes dun material per treballar les habilitats socials, la resoluci dels conflictes etc. A ms del material excellent del programa de Projecte Home. f) Seguiment de les accions o actuacions realitzades durant el curs. Finalment els he fet una valoraci sobre qu els ha semblat els resultats de les sessions de tutoria i, en general, han agradat . Reconeixen que lequip educatiu i la tutora han intentat, el millor que sabien, ajudar-los i que no sempre han aprofitat les seves oportunitats. -La relaci entre tutora i pares no sempre ha estat la desitjada i ha vegades no han aparegut.

Torno a expressar la meva contrarietat per la poca implicaci dalguns pares cap als seus fills doncs, com es pot treballar la responsabilitat amb ells si els pares no ho fan? A les reunions de famlies venien de 4 a 6 pares quan en tenia 12. 5.Activitats complementries i extraescolars. Durant el curs han realitzat tres sortides. La primera delles va ser un fracs doncs cap dells es va presentar a lexcursi. Es va treballar un poc aquest punt de la seva implicaci a activitats extraescolars i a la segona avaluaci varen fer dues sortides que s varen ser molt gratificants: una la platja, amb tot linstitut i una altra a la Fira de la Cincia, a Eivissa. A la tercera avaluaci cap dells ha anat a la excursi principalment perqu quasi tots ja fan feina. 6.Propostes per al curs segent: -Continguts a treballar: Treballar molt ms profundament lautocontrol i lautocrtica, aix com lempatia entre els alumnes i amb els professors. Ha estat un grup molt complicat, on ha hagut poca cohesi i shan fet grupets,encara que entre ells es duien b. -Informaci del tutor: com a tutora de Mduls Voluntaris magradaria que les peticions que ha vegades se mha denegat haguessin estat escoltades. Entenc que ha estat un grup dur i complicat per les meves peticions com a tutora han estat realitzades per millorar el bon clima a classe.

3. AMBIT CIENTFIC TECNOLGIC Professor: Gabi Caldentey Nmero alumnes: 12 Hores lectives: 4 Lmbit cientfic tecnolgic es divideix en 2 disciplines; matemtiques i cincies naturals. Caracterstiques del grup: en un principi comenaren 12 alumnes, en el ms doctubre fou expulsada una alumna per no haver realitzat les prctiques i sincorpor una nova alumna del Shara. Dels 12 alumnes 2 eren repetidors:

La realitzaci de les classes en general fou difcil a linici del curs donat el perfil de cada un dels alumnes del grup. A ms safegeix, que tot i el nom de mduls voluntaris, en alguns moments els alumnes es senten obligats pels seus pares. A ms el comportament dins laula no era molt correcta i es feia difcil du a terme la classe amb la presncia de tres alumnes. Per a mesura que passaven els dies el comportament va anar millorant i resultava ms fcil el control per part del professor. A linici de les classes tamb es feia complicat du a terme les classes donat la diversitat curricular que es trobava a laula. Alguns alumnes mostraven ms inters i daltres simplement no estaven motivats.

Cal tamb afegir la dificultat que comporta realitzar els mduls voluntaris ja que no es disposava de llibre de text adequat per al seguiment dels diferents mduls i s hagut de treballar amb altres eines com dossiers, activitats i exercicis realitzats a classe. Dos alumnes han abandonat a meitat de curs. 3.1 Matemtiques. Per a la realitzaci de les classes de matemtiques sha seguit la programaci dESPAD II. La programaci va haver de ser modificada durant la primera avaluaci, donat que en general el nivell de matemtiques era molt baix. Durant la primera avaluaci noms es van treballar nombres sencers i racionals. Realitzant operacions combinades de menor a major complexitat. Resultats Obtinguts Nom 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 Abarghout Monkhless Abdelmalek Jira Encinas Cristian Elian Fuentes Cabezuelo lvaro Fuentes Nicola Adri Ibez Serrano Saray Jouik Chaimae Paos galindo Alba Paos Garrote Sara Quintela Soto Marco 1ra avaluaci 2 4 5 4 4 5 4 4 3 3 2na avaluaci 3 4 7 4 5 6 4 5 4 3 3ra avaluaci 4 3 7 2 5 6 NP 5 4 2 FINAL 3 4 6 3 5 5 NP 5 3 2

0 1 1 1 2

Rodrguez Galindo Fran Vilaseor Martn lvaro

3 4

4 NP 4 4 4 NP

Aprovats 4

Suspesos 6

% aprovats 40

% Suspesos 60

Els criteris de qualificaci que shan seguit sn els indicats a la programaci del curs: 20 % Examen 30% Actitud 40% Treball 10% Assistncia a classe Donada la dificultat inicial es considera de satisfactori els resultats obtinguts. Sha arribat a la unitat de geometria i els alumnes han aprs a fer equacions. All que ha sha hagut de treballar ms sn els hbits destudi a casa i la realitzaci dels exercicis que es proposaven per casa. Indicant-los i fent veure la importncia del treball realitzat a casa i lactitud sha aconseguit una millora. La nota de lmbit sextreu de la mitjana aritmtica de les notes de matemtiques i cincies naturals, essent obligatori treure un 4 o ms per poder realitzar la mitjana en qualsevol de les disciplines. Ha facilitat la tasca duita a terme el fet de que les classes es realitzassin a la tarda. Sha pogut treballar ms a fons amb el grup i de molta importncia han estat les reunions de coordinaci junt amb el professorat de PQPI. En lnies general es poden millorar algunes coses, per els resultats sn considerats excellents donada la dificultat del grup a linici. 3.2 Cincies Naturals

Professor. Gabi Caldentey Total alumnes: 12 Hores lectives: 4h En la realitzaci de les classes de cincies naturals sha seguit, igual que en les de matemtiques la programaci de lESPAD II. Shan duit a terme totes les unitats programades pel curs, veient fins i tot la darrera unitat del temari de fsica i qumica de dissolucions. Per tal de facilitar la consecuci dels objectius marcats a la programaci sha utilitzat el laboratori per a la realitzaci de prctiques de laboratori. Tamb sha fet servir en algunes ocasions laula polivalent per projectar documentals sobre lanatomia humana i la sala dordinadors per a la recerca dinformaci. El comportament de lalumnat ha estat molt millor que a les classes de matemtiques, doncs lalumnat sha vist ms cmode amb lassignatura. Els alumnes troben ms entretingudes les cincies naturals que no les matemtiques.

Nom 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2 Abarghout Monkhless Abdelmalek Jira Encinas Cristian Elian Fuentes Cabezuelo lvaro Fuentes Nicola Adri Ibez Serrano Saray Jouik Chaimae Paos galindo Alba Paos Garrote Sara Quintela Soto Marco Rodrguez Galindo Fran Vilaseor Martn lvaro

1ra avaluaci

2na

3ra

FINAL 3 4 6 3 4 6 NP 5 4 3 NP 5

avaluaci avaluaci 2 3 2 5 5 2 5 6 6 4 4 6 5 5 3 4 3 5 4 5 6 5 6 5 4 1 5 2 4 6 NP 5 4 1 NP 6

Aprovats 4

Suspesos 6

% aprovats 40

% Suspesos 60

Els criteris de qualificaci que shan seguit sn els indicats a la programaci del curs: 20 % Examen 30% Actitud 40% Treball 10% Assistncia a classe NOTA DE LMBIT CIENTFICO TECNOLGIC Nom Abarghout Monkhless Abdelmalek Jira Encinas Cristian Elian Fuentes Cabezuelo lvaro Fuentes Nicola Adri Ibez Serrano Saray Jouik Chaimae Paos galindo Alba Paos Garrote Sara Quintela Soto Marco Rodrguez Galindo Fran Vilaseor Martn lvaro MBIT 3 4 6 3 4 6 NP 5 4 3 NP 4

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

Aprovats 3

Suspesos 7

% aprovats 30

% Suspesos 70

Aquests sn els resultats obtinguts un cop realitzada la mitjana aritmtic. En un principi un 30% daprovats pot ser un molt mal resultat per veient el perfil de lalumnat, s un resultat molt satisfactori. Cal destacar lesfor que alguns alumnes han realitzat simplement per

assistir a les classes. A ms dels suspesos nAlvaro Vilaseor presenta moltes possibilitats dacabar aprovant en el ms de setembre i tamb Adrian Fuentes. PROPOSTES DE MILLORA Treballar de forma ms prctica els continguts de lassignatura de matemtiques. Donar continutat a les classes de suport que shan duit a terme en tots els mbits, de carcter voluntari.