EN(TORN) FUSTER ELS CONTES MAI NO ACABEN Una experincia didctica des de lAgncia de Lectura

AGNCIA DE LECTURA MUNICIPAL DE MANUEL c/ ngel, 28 46660 - Manuel Tel. 96.223.54.91 bibliotecademanuel@hotmail.com

INTRODUCCI
LAgncia de Lectura Municipal de Manuel fa una programaci anual dactivitats de foment de la lectura entre la poblaci del municipi, amb dues lnies dactuaci fonamentals: duna banda fomentar lhbit lector entre la poblaci, i daltra afavorir la consolidaci de la biblioteca i lespai sociocultural on est ubicada, com a referent cultural i formatiu personal i comunitari, dels ciutadans i ciutadanes. Des de lAgncia entenem lanimaci lectora com un seguit dactivitats, jocs i estratgies educatives que ens ajuden a trobar motius per llegir. s donar a conixer la diversitat de llibres que hi ha i saber que hi podem trobar resposta a moltes necessitats i demandes de la vida de cadasc1. Podem afegir qu, a ms, lanimaci lectora s ajudar a que la lectura siga plaent, i des daquest experincia, siga un hbit que es vaja consolidant amb el temps, fent-se necessari en la vida de tothom. s per aix que al llarg de lany desenvolupem diverses activitats en aquesta direcci, adreades tant a xiquets/es i joves com persones grans, buscant la complicitat i la collaboraci amb altres serveis, institucions i associacions del poble, com ara el Servei dInformaci Juvenil, lEscola dAdults, les associacions culturals o el CEIP Pintor Estruch. Amb la finalitat de reforar i consolidar el treball de foment de la lectura realitzat fins ara, sorgeix la possibilitat doferir a lescola diferents activitats centrades en el treball amb les paraules, els contes i els autors i autores en valenci. Daquesta iniciativa podem extraure algunes conclusions positives: duna banda ens assegurem que les activitats arriben a molts xiquets i xiquetes, amb una preparaci prvia i un treball educatiu complementari a laula; i daltra establim un vincle amb lescola, centre educatiu del municipi, que ens permet reforar una collaboraci que pot tindre una continutat en anys posteriors. s aix qu hem plantejat aquest curs 2011-2012 fent un treball conjunt amb el CEIP Pintor Estruch, iniciat amb les visites escolars que realitzaren lalumnat i el professorat del collegi en novembre de 2011, i que ha desembocat en les experincies que vam realitzar al juny del 2012 al llarg de la setmana cultural escolar, amb aquestes dues activitats: En(torn) Fuster per a letapa de primria i Els contes mai no acaben per a la dinfantil.
1. Ballester, Anna. Animaci a la lectura. El plaer d'envoltar-se de paraules que acaronen. Articles de didctica de la llengua i la literatura n. 21, Barcelona, 2002

EN(TORN) FUSTER
Per qu Fuster? s la primera pregunta que ens ve al cap quan llegim el ttol daquesta activitat. Fuster, en principi, no s un autor per a xiquets i xiquetes, i encara que podem trobar alguna coseta escrita per ell en llibres infantils2, s, en general, poeta, assagista duna vasta amplitud de temes i articulista collaborador de diversos diaris, per, per damunt de tot, un dels intellectuals ms reconeguts que ha donat aquesta terra, referent ideolgic dels moviments politics que treballen per la cultura i la llengua del Pas Valenci, i com a tal s important que xiquets i xiquetes puguen conixer-lo i fer-se una idea ms o menys amplia del que significa com a escriptor i com a persona. A ms, enguany fa 20 anys del seu trasps i 50 anys que va publicar Nosaltres els valencians (1962) lectura imprescindible per interpretar les claus identitries del Pas Valenci. La biblioteca, al llarg de lany 2012, ha buscat sumar-se als homenatges a lassagista de Sueca que shan organitzat a les nostres terres, amb la intenci de difondre lobra i el pensament de Fuster. Dac linters per preparar i dur a terme activitats que pogueren apropar-lo als xiquets i xiquetes de Manuel. A ms, es donava la circumstncia que Fuster era tamb un dels temes centrals de les activitats de la setmana cultural del CEIP Pintor Estruch, aix qu vam poder incloure aquesta activitat, continuant amb collaboraci que ja havem encetat amb lescola temps enrere. Aquestes activitats es realitzaren, doncs, els dies 18, 19 i 20 de juny, com a complement de les organitzades per lescola en la seua Setmana Cultural; setmana que va tindre a Fuster com un dels eixos centrals, juntament amb Miguel Hernndez i Charles Dickens.
2. El caragol, en Un mn per a infants, selecci i adaptaci de Joan Fuster. Edici facsmil de la edici de 1959 realitzada per la Conselleria de Cultura, 1988

OBJECTIUS:
Fomentar la lectura en valenci. Donar a conixer la persona i obra de Joan Fuster, i la seua importncia dins del panorama

literari i intellectual del Pas Valenci.

Fomentar el coneixement dels gneres literaris que conreava Fuster: els aforismes, lassaig i la

poesia, afavorint el seu gaudi mitjanant el joc i la msica.

Apropar la realitat de Sueca i per extensi de la seua comarca, a la realitat dels xiquets i

xiquetes de la Ribera Alta, on es troba Manuel.

Afavorir el treball en equip.

 Reforar el paper de la biblioteca com a centre cultural del poble i donar a conixer les seues

possibilitats com a recurs per a la informaci i la formaci. COM HO VAM FER? En un primer moment, de mar a maig, em vaig posar en contacte amb la direcci de lescola per tal de fer-li arribar la proposta dactivitats. El claustre de professors i professores va optar per incloure aquesta activitat dins de la Setmana Cultural i per tant, vam fer una reuni amb la coordinadora dactivitats de la setmana cultural, on vaig detallar les activitats a realitzar i vam intercanviar propostes i suggeriments. Arribat el moment, cada curs de primria va acudir a la biblioteca per a realitzar lactivitat. Tots els cicles de primria van tindre prcticament les mateixes activitats, adaptades a cada grup a mesura que augmentem ledat dels participants. Les activitats giraren al voltant de 4 eixos que ens semblem importants per tal daconseguir els objectius establerts: - Els aforismes - La poesia - Els assajos - Sueca tots entrellaats per la figura de Joan Fuster. RECURSOS i PARTICIPANTS: Lactivitat va ser programada i desenvolupada pel personal tcnic de la biblioteca, amb la collaboraci dels i les mestres del collegi. Cal ressaltar que al ser una activitat inclosa dins dun seguit dactivitats escolars va tindre molt de recolzament per part del professorat que van treballar a Joan Fuster a laula. Els participants van ser lalumnat del CEIP Pintor Estruch, des de 1er. fins 6. de primria. El lloc de realitzaci va ser la biblioteca. Es va considerar positiu fer-ho aix i no en lescola perqu daquesta manera reforvem lespai bibliotecari i a ms permetia donar-li un caire ms ldic a lactivitat. El mitjans tcnics emprats van ser els propis de la biblioteca: ordinadors, internet, fotocopiadora, plastificadora, etc.. i el cost de lactivitat va resultar gaireb zero. DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS: 1. Per comenar vaig fer una breu introducci a la persona i lescriptor, que em permetera tamb, valorar els coneixements dels xiquets i xiquetes.
4

2. Seguidament vam fer un joc literari per equips. Cada equip hauria de completar/realitzar 4 proves literries relacionades amb Joan Fuster i la seua obra. 3. En acabar el joc vam fer una lectura collectiva de lauca i una posada en com dall que ms els havia cridat latenci de Fuster o de lactivitat. DESCRIPCI DEL JOC LITERARI: Aquest joc sobre Joan Fuster es realitz a la biblioteca, aprofitant els recursos que aquesta t, a ms daquells que podem trobar en internet. T lestructura dun joc clssic de proves per equips. Lobjectiu principal s donar a conixer a grans trets, al estudiants de primria la figura i obra de Fuster, , mitjanant el joc i la participaci activa. Desenvolupament:
Dividim els assistents en 4 equips digual nombre de participants. Es donen les regles i normes bsiques del joc (treball en equip, nomenar un portaveu, no

crrer ni cridar per no molestar, completar cada prova abans de passar a la segent).
Cada equip comena per una prova diferent (si s possible) de forma que no solapen en la

recerca dinformaci.
Una vegada cada equip ha realitzat correctament la prova, acudeix al lloc central (on es troba

la coordinadora del joc) i sels dna un tros de lauca sobre Fuster, per a qu quan acabe el joc tinga els 4 trossos que hauran de juntar i portar a lescola.
En acabar, es llig lauca de manera collectiva, i es fa un resum del joc, ressaltant els trets ms

importants de lobra de Fuster: aforismes, assaig i poesia. Proves del joc PROVA 1. ELS AFORISMES: Es dna a cada equip un sobre amb aforismes tallats pel mig i plastificats que hauran de ajuntar correctament. Segons ledat tindran 5, 7 o 10 aforismes diferents. Aquests aforismes es penjaran a la biblioteca perqu romanen durant lestiu. PROVA 2. LA POESIA Completar un poema de Fuster (Criatura dolcssima, del llibre Escrits per al silenci, 1954): Primer i segon cicle: mitjanant les paraules que prviament escaparem i penjarem del sostre del centre. Tercer cicle: completaran el poema escoltant la versi que canta Llus Llach.

PROVA 3. ELS ASSAJOS Consisteix en completar el ttol de diferents llibres dassaig de Fuster que es troben a la biblioteca, mitjanant una endevinalla molt senzilla. Els llibres no es trobaran a labast dels xiquets/es, perqu no puguen copiar dells, encara que es mostraran en acabar lactivitat. PROVA 4. SUECA Respondre diferents preguntes sobre Sueca i la seua comarca mitjanant les obres de referncia de la biblioteca: 1. A quina comarca pertany Sueca? 2. Quants km2 t el seu terme municipal? 3. En la ribera de quin riu es situa aquesta ciutat? 4. Quin s el seu cultiu ms important? 5. Quina llacuna, molt coneguda, es troba al nord del seu terme municipal? BIBLIOGRAFIA i ALTRES RECURSOS:

Fuster, Joan. Aforismes. Alzira: Bromera, 2000. Fuster, Joan. Set llibres de versos. Valncia: Tres i Quatre, 1987 Fuster, Joan. Combustible per a falles. Alzira: Bromera, 1992 Fuster, Joan. Sagitari. Alzira: Bromera, 1993. Fuster, Joan. LAlbufera de Valncia. Alzira: Bromera, 1993. Fuster, Joan. Un pas sense poltica. Alzira: Bromera, 1995. Fuster, Joan. Nosaltres, els valencians. Valncia: Generalitat Valenciana, 1992 Pgina web de Joan Fuster a lAssociaci dEscriptors en Llengua Catalana: http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/

Pgina web de LletrA (La literatura catalana a internet) sobre Joan Fuster: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joan-fuster/detall

La paret de les auques: pgina web amb diferents auques per temes i autors/es: http://www.auques.cat/

Llus Llach. Poetes. Llibre-CD. 2004.

AVALUACI: Va ser realitzada pel professorat mitjanant un qestionari que ompliren en acabar lactivitat. En general, i segons les avaluacions, lactivitat s considerada com de molt bona qualitat global (2 de 6 la puntuen amb un 9 i la resta amb un 10). I en general, es pot considerar que segons lopini del professorat, la seua realitzaci ha ajudat a assolir aspectes relacionats amb la persona i obra de

Fuster, els seus estils literaris, el coneixement de Sueca o el treball en equip amb un 8.7 sobre 10. Tots i totes consideren positiu tornar a realitzar activitats semblants en propers anys. A ms, i des de la meua perspectiva, vull destacar lactitud de lalumnat en les activitats: han participat amb molta illusi, involucrant-se en la recerca de les solucions i la lectura de lauca. A ms, en acabar el joc, vaig fer un xicotet resum de lactivitat, comentant els aspectes ms rellevants de Fuster, i es van interessar molt a conixer-lo; com a curiositat, all que ms els va cridar latenci va ser latemptat que va patir al 1981 i les raons que pogueren trobar-se darrere daquest fet. En resum, pense que amb una activitat molt senzilla, reproduble i fcilment adaptable a altres temes, hem despertat linters de xiquets i xiquetes per la persona de Fuster, la seua importncia literria i cultural (qu va fer perqu li posaren una bomba?, perqu ho van fer?) i la seua obra.

ELS CONTES MAI NO ACABEN

Aquest taller danimaci lectora est dirigit a xiquets i xiquetes de 3 a 5 anys, alumnes del CP Pintor Estruch, com a complement de les activitats desenvolupades durant la Setmana Cultural organitzada per lescola. Com que era final de curs i ens vam trobar amb manca de temps, el vam realitzar amb els tres grups dinfantil al mateix temps. Aquests grups es van acostar a la biblioteca i all s on van desenvolupar-la. Consta de dues activitats, una audiovisual i centrada en el mn dels contes, i laltra ms manipulativa; ambdues amb la finalitat dacostar el mn de la lectura, els contes i la narraci als xiquets i xiquetes des de la perspectiva del gaudi i el joc. OBJECTIUS:
Afavorir un acostament al mn de la lectura a xiquets i xiquetes pre-lectors/es mitjanant la

narraci oral i el joc.

Ajudar a desenvolupar la imaginaci. Fomentar ls de la imatge i les noves tecnologies en la narraci de contes. Reforar el paper de la biblioteca com a centre cultural del poble.

DESENVOLUPAMENT DE LA SESSI: - En un primer moment, en arribar els xiquets i xiquets a la biblioteca van ocupar lespai com si fora una sala de projecci, asseguts en cadires i/o en una estora en terra per poder vore tots i totes cmodament la pantalla. - Vam realitzar la primera activitat: Acabem el conte?, que va resultar ms llarga del previst degut a linters de xiquets i xiquetes que volien escoltar ms i ms contes.
7

- La segona activitat: El llibre dels personatges fantstics no va donar temps a realitzar-se, i vaig entregar el material amb una xicoteta explicaci perqu la realitzaren en laula. RECURSOS i PARTICIPANTS Lactivitat va ser programada i desenvolupada pel personal tcnic de la biblioteca, amb la collaboraci del professorat del collegi. Els participants van ser lalumnat del cicle dinfantil del CEIP Pintor Estruch. El mitjans tcnics emprats van ser els propis de la biblioteca: ordinadors, pantalla, projector, etc.. ACTIVITAT 1. ACABEM EL CONTE?

Presentaci:
Aquesta activitat tracta que xiquets i xiquetes sadonen que els contes no sn narracions tancades, sin que poden continuar-les i acabar-les amb la seua imaginaci. Presentem un conte obert que pot tindre tantes possibilitats de continuaci com participants, i ens permet barrejar diferents histries i personatges que ja coneixen dels llibres de la biblioteca, afavorint la imaginaci.

Descripci : Preparaci prvia: Preparem diversos contes en powerpoint, escanejant les illustracions. Al
projectar-los, un dells, el principal, en un moment donat es tallar per donar peu a dos possibles continuacions; una vegada continuat el conte, aquest es tornar a tallar un cop ms amb dos possibles solucions tamb. Tant el conte inicial com les solucions sn parts de diferents llibres de la biblioteca, que barregen personatges i situacions. Desenvolupament: Vaig encetar lactivitat narrant el conte mitjanant les imatges; aquest conte era Lestrany visitant. Quan va arribar el moment de tallar el conte vaig donar dos possibles solucions, que van ser votades pels alumnes; el conte va continuar amb la soluci ms votada, fins el segent tall on vam repetir la votaci. Quan vam acabar el conte que xiquets i xiquetes havien creat amb la seua aportaci, van voler que els contara tots els contes per separat, i vam tornar a comenar a narrar histries i comentar-les entre tots i totes, allargant-se lactivitat ms enll del que havem previst.

Bibliografia:
- Lestrany visitant, de Tonyi Auny. Ed. Els llibres del Camacuc - Pip, caca, de Stephanie Blake. Ed. Corimbo - La xiqueta que va eixir dun ou, de A.R. Almodvar. Ed. Algaida. - Un gran sueo, de Felipe Ugalde. Ed. Kalandraka

ACTIVITAT 2. EL LLIBRE DELS PERSONATGES FANTSTICS Aquest s un taller manual que consisteix en donar a cada xiquet/a el dibuix en blanc i negre de 5 personatges de contes: una ballarina, un soldat, una sirena, etc... Es tracta de pintar-los, i una vegada colorats els dibuixos es tallen en tres parts, es grapen, i aix formem un llibret amb els personatges als que podem bescanviar cares, cossos i cames. Lobjectiu de lactivitat s reforar les idees transmeses a lactivitat anterior: imaginaci, contes oberts a la interpretaci... i fomentar laspecte ldic i divertit dels contes. Com ja em comentat, per falta de temps, aquesta activitat no va poder ser realitzada a la biblioteca, per si a laula amb els i les mestres. AVALUACI: Les mestres dinfantil no van poder realitzar lavaluaci de lactivitat per escrit. Per, en el moment danar-sen, comentaren que lactivitat els havia agradat i pensaven que lalumnat havia gaudit molt. Els xiquets i xiquets van participar totalment en aquesta activitat, comentant cada tall que es feia en el conte, proposant i votant diferents camins per continuar, guardant silenci quan es narraven les histries i mostrant en tot moment la seua espontanetat i imaginaci. Una activitat molt estimulant per a tots i totes.