Javi Gombao

L'Edat Mitjana (s. V s. XV) s el moment en qu sorgeixen la majoria de les llenges europees que substituren el llat en el seu s literari. Per tant, la literatura medieval es va escriure en llengua roman, i es dirig a un pblic analfabet, per la qual cosa les obres (majoritriament annimes i en vers) eren difoses pels joglars per a ser escoltades, patint contnues modificacions. Ms tard, es crearen escrits literaris en prosa: si d'una banda aquesta literatura presenta obres de carcter prof en qu es canta a l'amor i a les aventures piques, d'altra banda, t un carcter religis. A continuaci, sorgiren dos gneres que van tindre una importncia cabdal en el conjunt de la literatura europea. Per una banda, aparegu la narrativa cavalleresca (tenint les seues arrels en el roman courtois) i va constituir una clau per a la conformaci de la novella com a gnere. En primer lloc, en aquesta poca medieval els cavallers van constituir un estament molt important, per sovint sassemblaven ms als roders, als bandits. Per canalitzar aquesta cavalleria cap a activitats convenients, lEsglsia i els governants van intensificar campanyes de conquesta que pretenien alliberar o reconquerir territoris simblics o importants per als cristians que estaven en domini musulm. De fet, la Pennsula Ibrica va ser lescenari de moltssimes croades que van ser significatives per a leconomia, la poltica, la societat, lart i la literatura europea (introducci de nous corrents de pensament, incorporaci de noves tecnologies, combinacions delements i destils literaris...) Per altra part, en aquest context medieval, al segle XII, Frana va ser el centre de renovaci cultural perqu, al nord del pas (Bretanya) aparegu un gnere literari nou, el roman courtois que deixa de banda les tcniques orals dels joglars i es centra en les possibilitats que ofereix l'escriptura. A ms, es deixa tamb de banda el territori de la histria i es passa al de la ficci. Aquest gnere literari es caracteritza perqu abarca un conjunt d'histries cavalleresques, sentimentals i fantstiques sobre la llegenda del rei Arts, la reina Ginebra, els cavallers de la Taula Rodona i els amors de Tristany i Isolda ( que conta una trgica histria d'amor protagonitzada per Tristany, el nebot del rei Marc de Cornualla, i per Isolda, la futura esposa del rei). En aquestes produccions literries hi ha de tres temtiques o matries diferents: La Matria de Frana: que es relaciona amb la poesia pica. La Matria de Roma: que consisteix en narracions antigues extretes de l'epopeia clssica grecollatina. La Matria de Bretanya: aquesta temtica desenvolupa ficcions en terres bretones.

Aix doncs, daquestes tres temtiques, el "roman courtois" va destacar sobretot amb la matria de Bretanya. Al costat de les traduccions d'obres clssiques, s'utilitz la mateixa forma mtrica i la mateixa llengua, el francs, per narrar histries que es desenvolupaven a en el lloc de l'antiga civilitzaci celta, i per tant, els protagonistes daquestes produccions literries tenien noms d'origen cltic. Llavors, estes obres donen una gran importncia a lacci, a les aventures en els quals poden aparixer personatges de tota mena, reals per tamb fantstics, que amb tot tipus dencanteris poden ajudar o obstaculitzar al protagonista en la seua missi. En un nivell secundari, tamb es tracta la concepci amorosa de lamor corts. Tot aquest cicle novellstic va ser iniciat per Chrtien de Troyes, per encara que la Matria de

Evoluci de la narrativa cavalleresca

Pgina 1

Javi Gombao
Bretanya es va desenvolupar en les antigues tradicions celtes, Chrtien va cristianitzar-les. Entre aquests motius cristians la recerca del Sant Grasal1 es va considerar el zenit dels mites cristians de lEdat Mitjana. Les obres daquest escriptor francs van tindre molt dxit arreu dEuropa i, ja en prosa, sen van fer traduccions i versions, es van escriure obres amb arguments originals, per de caracterstiques semblants. Per posar un exemple, en la Pennsula Ibrica, cap al segle XV i XVI a Castella es va esdevenir els llibres de cavalleria amb molta mgia i fantasia que sn els que critica Miguel de Cervantes, en la seua obra Don Quijote de la Mancha. En aquest llibres de cavalleria es proposa de reflectir la manera de viure dels cavallers que existien i que sostenien batalles amb altres cavallers, pot ser, reals. En aquest gnere, les aventures sn ms mesurades, s a dir, els cavallers actuen guiats per les seues habilitats (que sn producte del continu entrenament) i s'enfronten a enemics que podrien haver estat reals. Aix doncs, en el panorama literari de la Pennsula, a la Corona dArag tamb aquestes narracions van ser conegudes i es mostra de forma molt palesa levoluci natural del gnere, fruit del canvi de mentalitat que es va produir en la societat del segle XI i XV (les obres sn ms realistes i lescassa mgia o fantasia que hi trobem sn en funci del realisme). Lobra que destaca en aquest mbit s, sens dubte, el Tirant lo Blanch escrita per Joanot Martorell, cavaller i escriptor que particip en expedicions dAlfons el Magnnim a Crsega i Sardenya, cerc un jutge imparcial per resoldre una batalla a tota ultrana a Londres, visit Portugal (1433) i probablement Npols (1454). Es pensa, doncs, que la redacci de la seua obra es va comenar desprs daquest viatge i precisament desprs dhaver estat en contacte amb lambient literari i de palau de la cort del rei dAlfons. Joanot Martorell mor probablement lany 1465 i la seua es public al lany 1490 a la ciutat de Valncia, grcies a Mart Joan de Galba, cavaller estretament relacionat amb Joanot Martorell. Desprs de la seua publicaci, rpidament lobra literria assol molt de prestigi degut al carcter innovador de la ficci narrativa i de lestil que presentava respecte als relats de cavallers de lpoca, gnere narratiu en que senquadra: molt ms realista amb una trama variada i rica en registres. A ms, el Tirant lo Blanch t una gran relaci amb la obra de Joan Ros de Corella (escrita en vers i en prosa) que divulgades per Valncia, era coneguda en tertlies literries i imitada per d'altres autors. Joanot Martorell se sabia de memria algunes de les seues obres i ho projectava en algunes trames argumentals del Tirant. Per altra banda, lobra de Martorell segueix lestructura tpica de la narrativa cavalleresca: al voltant dun personatge principal, es van donen lloc una srie depisodis que amplien el contingut del llibre i li proporcionen continutat. Aix doncs, lobra presenta cinc episodis que tenen en com els llocs geogrfics on es desenvoluparan els esdeveniments de lacci:

ESTRUCTURA DE TIRANT LO BLANCH Captols I-XCVII

Lacci transcorre a Anglaterra on Tirant assoleix la fama com a cavaller participant en les lluites cortesanes i cavalleresques (els 39 primers captols sn una reelaboraci del Guillem de Varoic, el qual alliona a Tirant sobre la cavalleria). Situats en escenaris martims (regne de Siclia i lilla de Rodes). Tirant es consagra com un hbil almirall. Ambientats a limperi bizant. Tirant es converteix en un cabdill victoris i exits en les grans batalles

Captols XCVIII-CXIV Captols CXV-CCXCVII

1

El Sant Grasal s la copa o calze de qu va beure Jess en lltima Cena i de la qual es deia que tenia poders curatius i regeneratius

Evoluci de la narrativa cavalleresca

Pgina 2

Javi Gombao
contra els turcs, alhora que viu els seus amors amb la princesa Carmesina. Apareixen de dos importants personatges Plaerdemavida (donzella que fa que hi haja aproximaci entre Tirant i Carmesina) i la Viuda Reposada (dama dura, senamora de Tirant i dificultar la aproximaci dels amants) Tirant sha naufragat a les costes de Tunis i es converteix en dirigent de les tropes nord-africanes i assoleix la conversi de nombrosos sarrans2 Tirant retorna a limperi bizant, lallibera dels turcs i es casa amb Carmesina, esdevenint emperador fins a la seua mort, passant tots els seus xits al cavaller Hiplit

Captols CCXCVIII-CDVII

Captols CDVIII-CDLXXXVII

En tots aquests captols es presenta una srie de caracterstiques prpies de lobra. La principal i que la diferncia dels altres relats de cavalleria s la versemblana de tot el que es narra ja que la societat valenciana havia canviat (respecte al segle XII moment en que naix la narrativa de cavalleries). Lhonor i els elevats ideals dels cavallers shi anaven diluint poc a poc, perqu shavia anat imposant la mentalitat de la burgesia molt ms realistes i pragmtiques que la noblesa, qual valoraven sobretot els diners, el plaer, la ra i lhumor. Per aquest motiu, la novella s un retrat dels comportaments de la noblesa valenciana del segle XV, aquest estament encara conservava els costums medievals per es deixava influir pels nous aires renaixentistes, vitalistes i moderns. Per tant, lautor vol deixar constncia en aquest mn que desapareix i reflecteix les gestes i rituals amb seriositat i respecte. Aleshores, fidel a la realitat, lacci militar del Tirant, obeeix a este canvi situant aquestes accions militars en una geografia que correspon als llocs reals de lpoca, a ms, Martorell en la seua obra atribueix noms de personatges o fets que van existir en la realitat. Per, encara que siga realista no li manquen alguns episodis que contradiuen a la histria, que responen als desitjos de lpoca. Tot a ho presenta amb protagonistes de personalitat rica i complexa, sempre humans. Al seu torn, al costat de la idealitzaci prpia de lamor corts, el Tirant mostra de forma ben explcita, lerotisme que impregna la major part de les relacions amoroses, i s ac on lautor adopta un to ms irnic i humorstic. Tamb, s nova la forma dexpressar-se: o b segons les normes de prosa renaixentista, o b amb intervencions breus i dinmiques amb un registre colloquial i un to morda, ms propi de la burgesia de la societat. Per ltim, el sentit final de la novella pot ser que els fonaments i lesperit de la bona cavalleria no sn ms que un desig inabastable en el moment en que lautor escriu per deixar pas als que triomfen i regiran el mn sense que hagen merescut. Tamb es pot fer una lectura poltica contra la dinastia bastarda dels Trastmara a la qual pertanyia Alfons el Magnnim.

A lEdat Mitjana, el sarra era el nom que els cristians donaven als musulmans

Evoluci de la narrativa cavalleresca

Pgina 3

Javi Gombao
En conclusi, lEdat Mitjana va ser un llarg perode que destaca per laparici del roman courtois, gnere narratiu escrit en vers i en francs que t com a objectiu difondre i defensar als cavallers. Desta producci s significativa la Matria de Bretanya que gira al voltant de la figura del rei Arts i els seus cavallers (destacant fonamentalment el Roman de Tristany i Isolda). Tot aquest cclic es sinici per Chrtien de Troyes, i posteriorment aquesta matria va cristianitzar-la. Aix doncs, les obres evolucionaren i donaren lloc als llibres de cavalleria que es proposaven reflectir la manera de viure dels cavallers errants (guiats per les seues habilitats), que sostenien batalles i disputes violentes amb altres cavallers ben reals. En aquest mbit destaca principalment el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell.

Evoluci de la narrativa cavalleresca

Pgina 4

Javi Gombao
Les crniques
Per una altra banda, en aquest perode aparegueren les crniques que tingueren molta relaci amb aquesta literatura cavalleresca. Les crniques eren obres que relataven la histria dun rei dun regen o dun senyor feudal, tot el que havia passat durant el seu mandat, a qui havia guanyat, qu hi havia aconseguit, amb qui shavia casat... Sn ms realistes, tant que sn veritables documents histrics per amb una vocaci propagandstica, sempre a favor del protagonistes. En la nostra literatura hi ha Quatre Gran Crniques: -El Llibre dels feits, o crnica de Jaume I el Conqueridor (1208-1276). El mateix rei en fou lautor, tot i que no lescrigu literalment, la dict i en revis la redacci. Lobra s escrita com una autobiografia i utilitza lanomenat plural majesttic (ns amb el sentit de jo). Narra les conquestes que ell mateix havia fet a Mallorca, Eivissa i el regne de Valncia. Les caracterstiques sn: Glorificaci dels reis Estil gil, oralitat Providencialisme, s a dir, els fets de la Corona dArag responen a designis divins, de la Providncia; tamb la redacci de la crnica. Figura que lautor de les crniques s protagonista o que s testimoni directe dels fets. Atenci detallada a coses quotidianes -El Llibre del rei En Pere (1283-1288 aprox.), de Bernat Desclot (el tresorer del rei Pere II). Principalment, narra la campanya de Siclia del rei Pere II el Gran i la seua lluita contra els francesos. Caracterstiques: Glorificaci dels reis Justificaci de la poltica que aquests posen en prctica Didactisme Estratgia militar Explicacions destratgies de geopoltica

-La Crnica de Ramon Muntaner (1265-1336). Conta la conquesta dAlfons II el Franc de Menorca i se centra en el regnat de Jaume II el Just, durant el qual sinicia la conquesta de Roger de Flor i els almogvers dels ducats dAtenes de Neoptria. El llibre t carcter de memries, ja que relata en vida tot all que ha vist, i s una caracterstica que remarca sovint i que constitueix una novetat dins la prosa histrica medieval. Caracterstiques: Glorificaci dels reis , Justificaci de la poltica que aquests posen en prctica, Didactisme Heroisme Estratgia militar Figura que lautor de les crniques s protagonista o que s testimoni directe dels fets.

-La Crnica de Pere el Cerimonis (1319-1387). s la ms curta, ja que es limita al regnat de Pere III el Cerimonis. T forma autobiogrfica (amb plural majesttic) i el rei en particip destacadament en lelaboraci. Narra el seu conflicte amb Castella i les lluites de la noblesa aragonesa i valenciana. Caracterstiques Atenci detallada a coses quotidianes, figura en que lautor es protagonista

Evoluci de la narrativa cavalleresca

Pgina 5

Javi Gombao
Per tant, aquestes crniques es tracten de documents histrics redactats per a intensificar la conscincia nacional i augmentar lorgull de pertnyer a la Corona dArag. A ms, tenen el valor de ser molt literries, tret que les fa especials en la literatura que ho havia en Europa en aquell moment. Al seu torn, tenen influncies de les obres de ficci i en concret, de les cavalleresques, perqu els nostres reis eren grans cavallers i representaven els ideals cavallerescos i els vivien convenuts. Per tota aquesta influncia literria, les nostres crniques estan escrites amb un estil molt literari.

Evoluci de la narrativa cavalleresca

Pgina 6