Josep Carner i el Noucentisme El Noucentisme s un moviment cultural i no pas un corrent esttic, per la qual cosa la poesia que s'hi

adscriu s'ha d'entendre dins del marc d'evoluci inherent a qualsevol moviment i dels canvis literaris que aquesta evoluci comporta. El Noucentisme literari no s'ha d'entendre com un bloc homogeni, per s que cal inscriure'l en el marc politicocultural corresponent. El moviment queda delimitat entre 1906 i 192325, moment en qu la Lliga Regionalista perd definitivament l'hegemonia poltica. Tant en un principi com al final la poesia noucentista seguir essent la que respon, amb totes les variables que es vulguin tenir en compte, a les necessitats d'un model cultural promogut per un sector social determinat, el de la burgesia catalana, model que noms t sentit mentre aquest sector fa valer la seva hegemonia poltica. I aix succeeix, s clar, a la Catalunya estricta i bsicament en l'rbita barcelonina. Les caracterstiques de la poesia noucentista ms militant: El poeta crea un mn de manera artificiosa, t preferncia per all que s'entn per arbitrarisme. La tendncia a idealitzar la realitat a partir de valors i patrons de comportament conservador, l'objectivaci o, si ms no, la utilitzaci artificiosa d'un jo potic aparentment subjectiu, el rebuig de les innovacions massa radicals o, simplement, el reconeixement del mestratge rebut. La realitat no t cabuda en la poesia. El procs de desrealitzaci condueix al contrast entre ideal i realitat. Utilitzaci d'un pretext extret de la vida quotidiana. Tot es pot poetitza. La feina del poeta s esttica i ideolgica. El distanciament s el recurs ms utilitzat per donar sensaci de mn creat, s'utilitza sovint la ironia com a procs de distanciament humorstic. Les caracterstiques essencials de la potica amb que arribem fins el Noucentisme literari tenen el seu origen en les tendncies modernistes ms partidries del treball artificis. Molts dels elements enumerats es mantenen en la poesia posterior com a herncia del moviment, tot i que ja en un context en qu al darrere no hi ha l'hegemonia d'un model cultural determinat, per la qual cosa han de ser interpretats des d'una altra ptica, fora de l'abast del que ha estat el Noucentisme. Amb el temps, part d'aquests aspectes deixen de ser prioritaris per donar pas a una potica ms metafsica, o ms preocupada per un jo real ja no tan artificis, o en la lnia d'abstracci del que acabar conduint a la poesia pura, o reduda a un popularisme menys intellectualitzat. Els inicis de la poesia Noucentista: La burgesia catalana necessita juga la imatge de la modernitat. Aquesta imatge, bviament, no pot prescindir del vessant cultural i artstic. s per aix que des de l'estricte tombant de segle s'observa una major aproximaci entre el Modernisme vigent i aquella burgesia catalana que cada cop queda ms alineada a l'entorn del projecte poltic que encapala Enric Prat de la Riba. La burgesia necessita forjar els seus propis intellectuals, al marge del Modernisme, que en el fons continua reivindicant l'individualisme i partint de la idea de l'artista com a sser superior. No s estrany que just en aquest moment s'inici la formaci dels futurs noucentistes. El procs de formaci, com ja hem assenyalat abans, pot datarse entre 19011906. El seguiment de l'obra dels tres autors segents permet entendre l'evoluci que condueix fins a la poesia noucentista: Josep Carner, Jaume Bofill i Mates i LpezPic. Ells sn els que van marcant les pautes del que ser la poesia noucentista. Josep Carner: Llibre de poetes Primer llibre de sonets 1

 Fruits saborosos Segon llibre de sonets Verger de les galanies Les monjoies 1914 Auques i ventalls i La paraula en el vent Llibre de poetes (escrit el 1902 i publicat el 1904) s el primer recull del poeta. El llibre est dividit en tres parts que posen de manifest les tres lnies potiques vigents: La primera Biografia incorpora encara molts elements de carcter romntic; la segona Somnis remet als models parnassians i simbolistes del Modernisme; i la tercera part Tasca mostra en embri els trets essencials de l'evoluci posterior. Tasca s la part ms extensa i tamb la ms interessant. El ttol fa referncia a la tasca o la feina d'elaboraci per garantir l'artificiositat que necessriament ha de tenir qualsevol treball potic com s'explicita en el text inicial de la secci, El poeta a la poesia. La quotidianitat s el punt de partida temtic i l'embelliment tcnic com a forma de desrealitzaci, amb les caracterstiques complementaries que aquest tractament comporta com l'exercici estilstic, la idealitzaci, el distanciament del punt de vista de l'autor que implica la desaparici de la subjectivitat i l's permanent de la ironia i un primer desplaament del marc potic a la ciutat (encara no definitiu). Josep Carner i els altres poetes del seu grup literari seleccionen all que els interessa de la tradici immediata, que s la modernista. Fan una sntesi dels corrents ms afins, especialment parnassianisme i simbolisme, per arribar fins a un to ms propi i classicitzant. Josep Carner ser reconegut com a capdavanter indiscutible de la nova generaci. Els primers llibres de poesia noucentista sn concretament tres: Els fruits saborosos de Josep Carner Segon llibre de sonets de Josep Carner La muntanya d'amatistes de Guerau de Liost, pseudnim de Jaume Bofill i Mates. Primer llibre de sonets (1905) i Segon llibre de sonets (1907) sn un exercici d'adaptaci a un tipus de composici potica que havia estat molt poc conreada en catal i que el poeta s'afanya a dominar en un esfor encaminat a sincronitzar la poesia catalana amb la gran tradici europea. A Segon llibre de sonets perd terreny la imitaci de registres o la pardia a favor de tots els trets que caracteritzaran la potica carneriana. Es pot considerar com un veritable mostrari de poesia noucentista. Altrament, amb aquest llibre, el poeta acaba de fixar la seva posici respecte a la batalla del sonet que s'havia entaulat durant el Modernisme entre els partidaris i els detractors d'aquesta forma estrfica. A mesura que passa el temps els qui tanquen el cercle en defensa de Carner i el model de sonet que proposa sn nicament els seus companys ms propers, que ja acceptant el qualificatiu de noucentistes Aniran sorgint sonetistes menors d'afiliaci carneriana De Primer llibre de sonets (1905): La mar dels infants De Segon llibre de sonets (1907): A una modista A una Mare de Du romnica 2

La muntanya d'amatistes (1908) de Guerau de Liost pseudnim de Jaume Bofill i Mates va publicarse amb prleg d'Eugeni d'Ors. L'autor sembla sentirse incmode i publica parallelament unes Notes preliminars a La muntanya d'amatistes en les quals deixa clares les seves intencions, es justifica i es posiciona en relaci amb d'altres escriptors coetanis. Tamb anuncia la intenci d'escriure una trilogia: primer el llibre de la natura, desprs el de la ciutat i finalment el de l'esperit. La muntanya d'amatistes era la primera part, el llibre de la natura. Parteix del pretext del Montseny i en crea la seva muntanya. L'estructura i l'ordenaci de llibre remet a la idea del poeta com a inventor de realitats. Com Du, crea primer la terra, desprs l'aigua, desprs els ssers vius i finalment l'home; i el control de l'home sobre la natura s absolut per ms que el paisatge pugui desvetllar algunes reaccions emotives. Jaume Bofill i Mates s bon seguidor de Costa i Llobera i, cal destacar que en sintonia perfecta amb alguns dels primers volums de poesia de Josep Carner (els llibres de sonets), la forma estrfica dominant s el sonet. No far la trilogia, el 1913 publica Somnis. Com els seus coetanis tamb evolucionar. Per, a diferncia de Carner o de LpezPic, Guerau de Liost no arriba a convertirse en model. Els fruits saborosos (1906) esdev model de poesia classicitzant i va proporcionar gran fama a l'autor. Se serveix d'un doble pretext. Un, el fruit que dna ttol a cada poema, i l'altra la hipottica reflexi sobre el pas del temps. Cadascun dels poemes cont una relaci analgica entre un element natural, el fruit, i un aspecte de la condici humana que pot encarnarse en el personatge que en aquell moment la representa. El repertori d'actituds possibles el formen, d'una banda, les diverses edats de la vida: infantesa, adolescncia, plenitud i maduresa, vellesa, i, de l'altra, les estacions anuals que s'hi associen metafricament. El tractament d'alguns motius temtics ja revelava en els sonets una inclinaci per l'idillisme. Aquesta manipulaci t com a objectiu la fixaci d'uns valors morals concrets: la previsi, el domini de la natura, el seny, la serenor, el control de les situacions, la famlia, la delectana en la contemplaci de les petites coses o el saber treure profit de les circumstncies. L'idillisme s un dels elements d'unitat d'Els fruits saborosos. L'ordenaci dels poemes, per, no segueix una lnia cronolgica, encara que s possible d'entreveurehi una configuraci en tres blocs. Les nous del berenar El classicisme s un aspecte propi del Noucentisme, per en aquest poema s fora exagerat. El poeta tracta un idilli clssic i incorpora tamb noms amb ressons clssics als personatges. Les nous serveixen de pretext, aquest fruit sec est relacionat amb la infantesa. Com ja hem dit anteriorment, aquest llibre enllaa amb diferents moments i etapes de la vida de l'home, i tamb amb diferents tradicions literries, en aquest cas ens situa en la tradici clssica. S'exposa el conflicte entre tres germans: el germ gran

representa l'autoritat, el germ petit ha de ferli cas i s'enrabia i el germ mitj est entremig, s la mesura i mira la discussi des de lluny, s'acosta a poc a poc i menja les nous aprofitant la circumstncia, passa desapercebut. Aquest poema representa l'actitud que caracteritza la burgesia, la classe social d'entremig, mnim esfor i mxim benefici. s una faula moral amb crrega ideolgica social. Les llimones casolanes La versi definitiva d'aquest poema s de 1957. El to del poema s classicitzant, incls els noms dels personatges tenen ressons clssics. Aix permet que ens distanciem, s un recurs fcil. El poeta descriu una escena quotidiana idealitzada, no existeix fatalitat, tot connota idealitat, puresa i perfecci. Una dona est fent el dinar, estenent la roba, atn a la nena que plora, un vidre es trenca... La dona venuda per les circumstncies, representa el mn petit burgs, la sensaci de desordre i de descontrol es trasllada en la forma del poema. La dona finalment, controla la situaci, domina el medi, sap que ha de fer per restablir la calma, el dramatisme est, doncs controlat. Marca el canvi, fer la llimonada. Mentre beu va mirant al voltant, la llum del sol li illumina la cara i beu plaentment. El punt d'inflexi cap a 190910. La marginaci definitiva dels sectors modernistes i el consegent assentament del Noucentisme com a moviment implica que ja no es necessita de plantejaments obertament militants, aix motiva una progressiva desacceleraci de l'actuaci conjunta de grup i un allunyament dels tpics literaris comuns. La producci dels tres principals poetes noucentistes entre la Setmana Trgica i l'any 1914 n's el millor exemple. Josep M LpezPic s'afegeix ms tard. s considerat un dels tres poetes ms importants del Noucentisme. El seu primer llibre s Intermezzo galant (1910) i l'any segent publica Poemes del port (1911). Aquest darrer llibre, pel que fa a la fixaci de la imatge s comparable amb Carner, s un llibre monotemtic, tracta sobre una part de la ciutat, fixa la seva imatge com a cantador de la ciutat ideal, el port dins la ciutat s la natura dominada, el mar dominat per l'home. Amor, senyor (1912) marcar un canvi respecte a la poesia anterior i el 1914 publica el seu llibre ms important, Espectacles i mitologia, tamb s un cant a la ciutat de Barcelona, idealitzada des d'un punt de vista moral. 4

El 1914 es publica l'Antologia dels poetes catalans modernistes a crrec d'Alexandre Plana, una primera recopilaci de poesia feta des d'un punt de vista noucentista. Verger de les galanies (1911) s un breviari de cortesia, s a dir, el pretext s el tractament de l'amor des de la galanteria. La visi de l'amor que es despren s juganera i jovenvola. Recull els trets caracterstics dels llibres anteriors i hi encarna tots els tpics heretats de la llarga tradici: dels trobadors al barroc, tamb utilitzar la can popular. La figura femenina es dibuixa de forma esquemtica, aquest llibre s pot descriure com un llibre de literaturitzaci de la poesia amorosa. El verger s la natura idealitzada, convertida de jard, i la galania s civilitat. El ttol, doncs, descriu un espai d'idealitzaci de la civilitat. Aquesta hiptesi s'acabar per confirmar en la lectura dels poemes. Apareix el jo potic, respon a un jo potic intellectualitzat, de ficci. Carner escriur un prleg titulat Ell, per parlar d'aquest recurs com un element ms de l'artifici retric. El jo s'interroga sobre les grans qestions del mn: l'amor, la mort... El tema del Verger de les galanies s un d'aquests temes, per no s tractat de forma transcendent. Histria i pregria d'amor s de la can popular. Aquest poema pren com a pretext un tema trobadoresc, la mort de l'estimada. S'explica una histria, tendeix cap a la narrativitat. Comena com un autntic plany i partint de la idea que l'amor existeix en tant aquest s idealitzat, el jo canvia i construeix una situaci idllica, l'amor deixa de semblar real, el jo potic se l'havia d'imaginar, perqu ja no la t davant, ara estima la idea, si no recorda la idea, llavors, haur mort. No se'n recorda com se la imaginava, es pregunta de quin color eren els seus llavis. Li demana capacitat per fer ms poesia. Li interessa poetitzar sobre el flirteig. Les monjoies (1912) . Una monjoia s una fita posada en un cam per assenyalar les direccions als caminants. Pel ttol preveiem que no s un llibre unitari, tot i que els diferents elements que el componen han d'assenyalar un mateix cam, una lnia a seguir. Apareix altra vegada el jo potic, continua sent un element artificis per sembla identificarse ms amb un jo real, s ms lric i tendeix ms a l'individualisme. Es descriu angoixa, recana, nostlgia... La proposta s un poema programtic, a travs d'aquest poema Carner estableix les seves idees sobre com ha de ser la poesia. El recupera del Verger de les galanies, all sortia sense ttol. El jo potic t por que amb la sang alterada per l'arribada de la primavera, s a dir, amb les passions aflorades, no pugui escriure poesia. El jo potic est angoixat, perqu no li pertoca est enamorat sin tan sols escriure poesia. Segueix el tpic del poeta allat i diferent. L'encal s un sonet, s una construcci artificiosa que requereix la reflexi, per tant, el poeta no est desesperat. Construeix un jo potic angoixat per la mort, creu que el persegueix pel soroll que fan els pins. Tot sembla que vagi cap a la mort, la solitud, l'abandonament, la individualitat, la por... El jo potic s'acosta ms a la realitat sense fer un tractament real del tema. Conferncia La dignitat literria (1913). Hi ha un canvi de plantejaments, Carner descriu la creaci potica com una activitat que es realitza en les tenebres. Reafirma la individualitat i l'enginy. Entn l'espontanetat i l'acurament com dos deures de l'artista. Algunes idees d'aquesta conferncia recorden a les exposades un any 5

ms tard en el prleg de La paraula en el vent. 1914 Any culminant per la poesia noucentista. Aquest any no s noms el de la plenitud institucional amb l'adveniment de la Mancomunitat de Catalunya i tot el que aix significa en el projecte cultural noucentista, sin tamb s un moment culminant per la poesia. La paraula en el vent (1914) en molts sentits deriva d'aquests dos ltims llibres, autenticitat i artifici esdevenen inseparables. Auques i ventalls (1914) s un llibre d'ambientaci ciutadana, sobre Barcelona, i ho fa des de la lrica ms convencional que el caracteritza, el lector ja coneixia aquest estil en la seva obra. s una oda a Barcelona, potser per idealitzar la ciutat. Trobem imatges amb harmonia on els conflictes sn noms imatges. La tragdia s existent, per provoca el somriure enlloc del plor. Utilitza un registre costumista. s ltim gran llibre de tpic to noucentista. Auques i ventalls va tenir una forta difusi, perqu els poemes ja havien estat publicats anteriorment a La veu de Catalunya, en una secci anomenada Rims a l'hora. La bella dama Est plantejat en termes filosfics. En forma de preguntes i respostes, per arribar a la conclusi que els poetes no poden anar en tramvia, sin que han d'anar a peu. Mitjanant el to irnic, distanciat, no transcendent, porta cap a la reflexi esttica. Illustra la seva famosa teoria de l'home potic, la teoria del pretext i de la idealitzaci de la realitat. La teoria de l'home potic estableix que el poeta quan crea ho fa des de la ra, mitjanant l'artifici, per a partir d'un mot o un vers donat, inspirat, i a partir d'aquest mot elabora artifiosament el poema. Aquesta teoria s un complement de les teories maragalliana i orsiana. La paraula en el vent (1914) confirma la tnue inflexi assenyalat a Les monjoies (1912) i marca una lnia posterior. Aquell canvi de to, junt amb un fet biogrfic potser ha produt una acceleraci. HI ha dos fets biogrfics que porten a aquest canvi: Un, el 1913 fa un viatge a Anglaterra on desvetlla un inters per la literatura anglesa, ms lrica, de paisatge. Desprs, Carner s'enamora de veritat d'una filla d'un potentat de Canet de Mar, el pare d'ella no els deixa casar, per es prometen fidelitat eterna. Ella compleix la promesa, per ell es casa l'any segent (1915) amb una dona xilena. Cal, per, remarcar que la finalitat del llibre no s explicar el desengany amors, sin la diferent veu potica. s un canoner amors, organitzat, segons una estructura cclica la que determinen els canvis estacionals, al llarg del qual el poeta reconstrueix poticament el que aparentment s un episodi biogrfic que ell mateix, al prleg, qualifica d'histria planyvola d'amor, transcendintla, doncs, a partir del pas pel filtre de la tradici literria sobre el tema de l'amor no correspost. Aquests sentiments, per, sn el producte de la literatura i el distanciament llibresc. Carner en els prlegs tamb fa literatura, formen part de l'obra, en aquest parla en tercera persona, de manera que est jugant amb la idea de distanciament entre l'autor i el jo potic. El primer i l'ltim poema del llibre en situen el contingut en la perspectiva justa (!). El prleg remet amb el ttol a la tradici del canoner amors renaixentista de Petrarca. L'ltima frase del prleg ens parla de Petrarca, li serveix de punt de partida, el prleg acaba amb les paraules escrit al vent i titula el llibre la paraula en el vent, all que l'interessa s la paraula, la literaturitzaci. A Veu de recana el poeta es presenta somiant a les dolces amigues en una mena d'ubi sunt que oposa les relacions galants i passatgeres i l'angoixa i la tenebra en qu es troba. Aquest poema dna la veu del llibre, s ms fcil veure el distanciament des de la ironia com a La bella dama, per aqu ho fa des del lirisme. Aquest 6

primer poema fa la funci de proemi. A Mitjanit la desfilada d'ombres desapareix, s'enduu la llgrima divina de nostra joventut i el poeta, en l'ltim vers afirma que ara hem quedat els homes i podem sser amics. El llibre comena al mat i acaba a mitjanit, s un recurs d'estructuraci tpica, al mat apareix el nen (el to s adolescent) i a mitjanit apareixen els homes. Aquest llibre aconsegueix integrar dues tradicions, la culta de sonets, la can italiana, l'amor corts i la poesia moral, i la popular de la can tradicional i els romanos. Nous elements arran de la influncia de la poesia anglesa, fins ara les influncies foranes havien estat principalment franceses, marcaran l'evoluci posterior: el to meditatiu i el jo lric en un paisatge especialment apte per la meditaci tranquilla per molt desesperanada que pugui semblar. Amb aquest llibre Carner t diferents intencions: connectar amb la tradici de la poesia amorosa, parlar de tots els matisos del tema de l'amor i de tots els amors possibles (l'amistat, la religi...), parlar de com es pot poetitzar l'amor i com pot esdevenir poesia, fer una reflexi esttica a partir del contrast entre mn real i mn ideal. En el llindar En el prleg s'hi justifica el canvi de to i d'imatge, aquest canvi passa per una major interioritzaci i per un decantament cap al lirisme. Aquest decantament fa que faci referncia al necessari lligam entre les concepcions arbitrries i espontaneistes, com ja havia fet l'any anterior a l'article La dignitat literria. El prleg s, en part, enganyador: tot i que ajuda a entendre el canvi d'imatge, redueix l'obra a una histria planyvola d'amor o a una afirmaci de simplicitat amorosa formulada a travs d'una sntesi de dues concepcions potiques quan en realitat el llibre s alguna cosa ms. El que hi ha al darrere s un tractament intellecutalitzat del tema de l'amor que fa que la poesia se sotmeti en tot moment a les exigncies d'aquest intellecte. No es nega la interioritzaci, per no pot haverhi s pura subjectivitat. Per aix el jo lric del poeta s tamb una intellectualitzaci de la primera persona. O la prpia inspiraci, i aqu s on entra en joc la confluncia de corrents. Carner mateix explica en nombroses ocasions, quin s el seu procediment habitual de creaci, s el que anys ms tard acaba definint en l'article Teoria de l'ham potic, una manera d'exposar el que fins ara hem ents com la utilitzaci d'un pretext: la construcci d'un poema a partir d'una paraula, una frase o una ancdota. La poesia resta en tot moment per sobre de l'amor. La veritable protagonista s la paraula i no el sentiment. L'amor s fugisser i per aix el poeta, que ha vist fracassades les seves expectatives personals, se'n dol. Per la fugacitat que el preocupa no s la de l'amor que el vent s'emporta, sin la de la paraula expressada, la qual motiva tota una reflexi esttica darrera d'un aparent plany sentimental PROEMI: Veu de recana El primer poema del llibre s collocat estratgicament al comenament per poder illustrar ja d'entrada el canvi d'imatge teoritzat en el prleg. s una sntesi inicial de quina vol ser la nova veu potica carneriana. El poema queda desmarcat de l'estructura del llibre, del cicle del pas del temps, que s'inicia amb el poema segent, Can de l'amor matiner. Aquest poema compara el present (poruc i enyorvol) amb el passat, parla de dolces amigues que apareixen en un altre poema d'amor juganer, ara li provoquen melangia. Veu l'amor d'una altra manera. La veu ha passat de juganera a planyvola. Va contrastant passat i present, ho mira des de la perspectiva en qu la mort s ms propera que aquell tipus d'amor jovenvol. PRIMERA PART (poemes 220):

primavera Can de l'amor mariner El poeta, ja madur, es desentn dels seus enamoriscaments jovenvols i troba finalment l'amor que cercava, l'experincia, per, acaba en fracs. La ironia deixa pas al desconhort, l'enyor i la tristor. s una can i segueix l'estructura d'una can, remet a la tradici popular amb un to ingenu, els diminutius denoten aquesta ingenutat. El mat representa l'adolescncia, el comenament de l'amor, com tamb ho representa la primavera. La mtrica s caracterstica de la tradici popular. El cicle es tancar amb el darrer poema titulat Mitjanit, la mtrica d'aquest darrer poema s ms artificis, est escrit en versos alexandrins. El llibre es fora unitari. Divendres Sant Poema religis. El Divendres Sant t lloc a la primavera i s un dia de penitncia, s, doncs el poema d'un penitent: Demana perd cinc vegades per: haver seguit un cam inadequat, el de l'amor hum estril corriol, s'havia oblidat que aquest tipus d'amor es torna cendra i que, en canvi, l'amor div s etern. I demana perd, perqu s el dia assenyalat per demanar perd. Recorda al Cant espiritual de Maragall. Comena el llibre demanant perd quan encara no ha fet gaireb res. Relapse s un sonet constitut per una nica frase, una citaci literal o literria, s un treball d'artifici. Remet a dues tradicions: els dos quartets remeten a la tradici trobadoresca mitjanant referncies a l'Amor, al conhort, al tpic de la mort per amor... aquests sn tpics de la poesia medieval, recorda sobretot Ausias March. En aquests dos quartets la veu potica s'identifica amb la imatge d'un poeta vell i cansat, mostra recana pel temps definitivament perdut, una vegada viscuda la dura experincia que ha condut a la maduresa, veu la prdua de la joventut i, conseqentment, de l'amor que n'era inherent. La recana pot arribar aparentment fins a l'angoixa. No tant pel fracs puntual com per la constataci d'un progressiu acostament a la mort. Amor no intentis guanyarme amb els teus afanys... tant he amat que se'm diria mort... quan marxis apiadat jo explicar des del consol i en aiges tranquilles els naufragis del passat que s donar en alta mar Els dos tercets enllacen amb la tradici renaixentista, ms classicitzant: utilitza un llenguatge renaixentista per exemple senda sacra i la criatura que s Cupidell. En aquesta part del poema diu que, tot i que, ja no vol saber res de l'amor no pot deixarlo de banda, perqu en el passat el poetitzava, ara tamb per ho far d'altra manera. Encara ara cansat munto per la senda sacra pel voler d'una criatura que all on dispara la fletxa fa manament. El poeta recau en el pecat del qual ja havia demanat perd en el poema anterior, Divendres Sant. A un amic s un poema dedicat a l'amistat, un dels tipus d'amor que tracta el llibre. Tot i que, parla d'un amic indefinit s possible identificarlo amb el millor amic de Carner, Jaume Bofill i Mates. Aquest distanciament permet establir una generalitzaci sobre el tema. Parla dels valors de l'amistat que fan situar aquest tipus d'amor per sobre de l'amor convencional, estableix una relaci entre l'amistat i l'amor espiritual o religis, tots dos estan 8

per sobre dels sentits, sn perdurables, l'amor carnal s, doncs, un amor fugisser. El jo lric se'n recorda d'un amic i mitjanant aquest sentiment s com si estigus dins d'ell, com si estiguessin possets l'un per l'altre, sn un de sl. L'amic, cansat, quan arribi a casa seur desprs de fer un pet a la seva esposa, perqu s feixuc de l'amic, la relaci esdev ms ntima amb l'amic que amb l'esposa. I tan subtil que tu no te n'adonguis, ja al fons rellisqui de ton esperit; mon esperit amb tu mateix confongui's sense que mai ho spiga el sentit... I quan arribis al casal, reposa el teu llebrer que t'ha bordat sens fi; gira un nou rostre als besos de l'esposa i seu en l'ombra, tot feixuc de mi. El viatge s un poema de carcter religis, tracta un tema convencional. El jo potic adrea una pregaria a Du abans d'iniciar un viatge. No diu on va, per Du s a tot arreu, s omnipresent, marxa a l'albada i Du va amb ell. Aquest poema t relaci amb un altre poema del llibre, La fidelitat del pelegr, en aquest poema ens aclara el dest del seu viatge. 13. La fidelitat del pelegr Estableix el recorregut d'un viatge. Diferents mares de Du que li marquen l'itinerari: Tolosa, Bordeus, Londres, Edimburg, Bruges, Malines, Pars i, finalment, Barcelona. Aquest itinerari coincideix amb el viatge que va fer el 1913 fins a Esccia, aquest viatge forma part del seu procs d'aprenentatge de l'idioma i el seu inters per la literatura anglesa. D'aquesta literatura l'interessa el to meditatiu i intimista, que li permet construir la veu de recana. Aquest viatge marcar el canvi de veu potica de Carner. El paisatge esdev suport moral pel poeta, li serveix de conhort. En el poema anterior El viatge havia anunciat que all on hi ans estaria present Du, aqu ho veiem, les mares de Du sn amb ell, i, per tant, tamb est Du. La fidelitat del pelegr s la fidelitat a Du, i aqu tamb a l'amor. Aquest s un poema que remet a l'anterior i tamb s un poema amb dos temes: s religis perqu la presncia s constant i tamb s un poema amors. El poema est construt amb versos apariats, una forma estrfica caracterstica de la poesia popular, el primer vers sempre fa referncia a la mare de Du i el segon vers fa referncia a l'amor. Aix, tot i que, el final d'ltim vers t certa ambigitat sabem que fa referncia a l'estimada. La referncia a les mares de Du funciona com a pretext i s, doncs un poema ms amors que religis. Marxa de viatge i recorda l'estimada la meva amor s ben llunyana, per encara no sap si l'estima per aix escriu una instncia, espera una resposta. 11. Vora la mar s nada 9

s un poema amors, fa un cant a un amor sensible i ntim, exposa com ha de ser la literaturitzaci de l'amor. En els quartets estableix tpics i imatges que relacionen l'estimada i el mar. En els tercets, es dirigeix a l'Amor. El poema ha comenat amb una veu nova, la veu de recana, una veu per poder parlar de poesia, els dos punts assenyalen la intenci d'explicar com s aquesta veu nova: primer t'explica quina s la veu que no l'interessa, la fressa i el soroll del mar, va veu antiga, l'interessa una veu que no sigui d'un amor exaltat, vol una de ms senzilla, ms ntima i serena. La referncia a un mar que no existeix demostra que la poesia s un artifici, una mentida. 14. Plany s un plany amors i s un plany perqu l'estimada no s com ell voldria. Parla de l'amor i del plany amors. El plany s un tema de la tradici popular, est escrit amb un sonet angls, tres quartets i dos versos finals. Si ella fos noms un ideal, un somni, viuria per ella, allat amb la idea, en la foscor tot seria fantstic, ning del mn exterior podria matarla, perqu estaria dins d'ell. El mn interior s el mn de la poesia. Contraposa l'ideal i la realitat, el desengany amors permet plantejar, doncs, una reflexi esttica. Aquest poema es podria resumir en quatre versos: Si ella fos noms una mentida bella ... seria veritat i joia de mos ulls. Per com ella riu i canta i fa sa via, vete'l aqu l'engany i la malenconia. Per el poeta estableix tamb una paradoxa. Primer diu que s mentida, i al final diu que s veritat. Si ella fos mentida es correspondria amb la veritat del poeta, al mar que no existeix del poema Vora la mar s nada. estiu 16. Can de la instncia amorosa Amb aquest poema s'inicia una nova etapa, l'estiu. Ha arribat el moment, no pot esperar ms i escriu una instncia o un requeriment per demanar la resposta. La primavera ja s'ha acabat i comena l'estiu, s un moment lmit, dem ja no se sap que succeir. En aquest poema es remet a la tradici popular o folklrica a partir del tpic de la mitjanit com hora mgica, tamb connecta amb la tradici clssica, a Horaci, a travs del tpic de carpe diem. La resposta al requeriment es troba en el poema L'ajornament. Ara s el temps i l'hora benefactora, L'ajornament ara s la nit, que cal morir o amar. Noranta cops ha de girar l'esfera Qui tindr mai ni pllida penyora ans que l'amada vulgui dirse mia; de l'endem? noranta cops ser la nit impia Veurem potser la illusi desfeta: i vana l'esperana matinera.

10

potser l'amor d'aquesta nit d'estiu Tu sola m'ets devota en ma quimera, com una flor dins una m distreta oh fosca, obrint les ales en ma via, caigui en el riu. que recordes almenys a ma agonia A mitjanit, els penitents ferotges la color de la seva cabellera. sn, dotze cops, de la llur sang remulls; Ara s quan la febre que m'astora dotze besars volen comptar els rellotges va vers la dona que mon cor adora sobre tos ulls. i es torna pau damunt da sa parpella: Qui sap si, aprs la bllica bandera, i ella _en el cel encara hi ha una estrella _ em cridaran els pfans matinals, ala l'espill volent saber a l'aurora o si el forment de vostra cabellera si el ser cruel la fa tornar ms bella. tempta la fal? Ara s el temps que una divina estrella diu en el cel que la seguim ensems: ara s el temps que sou encara bella. Ara s el temps. 17. L'ajornament Remet a un tema de la tradici trobadoresca, la crueltat de la dama: Noranta cops ha de girar el rellotge, s a dir, han de passar noranta dies, perqu pugui obtenir la seva resposta, els tres mesos d'estiu, aix permet deduir que la dama est de vacances. Recorre al tpic de la literatura popular de la dama que es mira al mirall, com ms cruel, ms bella. En el poema segent trobem la resposta del mirall. El jo lric est desesperat i passa les nits en blanc, enfebrat. Can de la instncia amorosa, L'ajornament i La queixa del mirall formen un grup, sn tres poemes enllaats que juguen amb la tradici popular. Per no s poesia narrativa, s lrica. 20. L'absncia s un cant a l'absncia, la veu s de recana i el to nostlgic. La casa s buida i morta, perqu l'estimada no hi s. Demana que torni. El tema de la casa buida i l'analogia amb la situaci de l'enamorat s present en la tradici literria. SEGONA PART (poemes 2154): tardor En el poema segent, 21.Recordana en la tardor sembla que hagi d'arribar la resposta. Han passat els 11

noranta dies i l'espera s'allarga. En el poema 25. Sentncia, tal com indica el ttol tamb ho podria semblar, per es manifesta la prdua de la pacincia davant de la llarga espera. Trobem la resposta en el poema 38.El refs. 38. El refs _Jo et demanar _deia la boca encesa_ a ser tres segles allunyat de mi, i de les torres de ma fortalesa i dels camins que troben son cam La meva antiga imatge t'es defesa; flastomaries el meu nomen dir; si alaves el bald de l'arquimesa on sn mes lletres, guanyars ta fi. Sigues lassat o dolorit o en febre, a ton voltant noms hi vull tenebra; ans que l'amor coneixers la mort; i si ton seny, en demanar conhort, una semblana mia confegia noms si fuig coneixers que s mia. 39. Acabaments Acabaments i L'endem de l'amor segueixen i sn conseqncia directa de El refs. Remet a la tradici medieval a travs d'imatges rurals. L'estimada s'identifica amb el boll que s'emporta el vent (pellofa que cobreix el gra de blat, especialment desprs de la batuda, un cop n'ha estat separada) i l'enamorat amb el rostoll (conjunt de les tiges de blat, sgol, ordi..., que romanen arrelades a la terra desprs de la sega). Permet parlar d'un amor trencat, una de les parts s separada mentre l'altra queda arrelada a la terra. El jo mant la seva fidelitat fins i tot quan no hi ha esperana. El blat tornar crixer, resta fidel i amb esperana que l'amor tornar a reviure, tot i que ara s moment de mort. s un poema de resignaci soferta. 40. L'endem de l'amor Poema format per versos apariats. Cada estrofa s un prec, demana que la recana no sigui enyor sin pensament d'enyor, i s que no l'interessa tant l'emoci com la poetitzaci de l'emoci. A l'endem de l'amor el poeta demana la possibilitat de ferne pensament i per tant de fer poesia. 28. La ms alta

12

Poema a partir d'un element del paisatge. La fulla ms altra d'un pollancre, la que t ms possibilitats de caure primer. Personificaci de la natura, un tret nou en la poesia de Carner, influenciat ara per la poesia de paisatge de la tradici anglesa. A partir d'aquesta fallcia potica, Carner elabora una autocrtica, tamb fa referncia a la tradici si comparem la fulla amb l'heroi que es posiciona al capdamunt, aquesta fulla veu des de la seva posici privilegiada tot all que les altres no poden veure, des d'aquesta perspectiva es podria relacionar amb la poesia vitalista modernista, per en el poema es fa referncia a la posici ms perillosa perqu la fulla quan caigui rebr el cop ms fort, la fulla s un component ms de la collectivitat, tret propi del Noucentisme, est a dalt per fer una determinada funci. Mentre va caient va saludant les seves germanes. De cel em peixen les rosades blanes,jo tinc l'amor de ventijol ms franci veig l'auba primer que mes germanes: s la fulla ms alta d'un pollanc. Per si visc de grcies sobiranes, de mes germanes he trat la sang, i em sn les seves joies tan llunyanescom la frisana d'un bell astre blanc. Oh vellDest, soberguejanta em feres! Mes a les ratxes tardorals primeres, caigui del cim de mon etern abril, vegi el fullam tot ple de melodia i caiga giravolt de ma agoniasigui el salut a una germana humil. 29. Conhort El mot conhort s el consol literaturitzat, remet a la tradici medieval. El poema presenta tots els tipus de consol, a travs del paisatge, de l'amistat, de l'amor religis. S'estableix les relacions entre amor div i sentiment religis amb el valor de la constncia, i entre l'amor hum i els sentits. El paisatge oferit per Du denota la tranquillitat de l'esperit, aconsola i tranquillitza el jo. A banda de la calma que ofereixen el paisatge, l'amistat i la religi, el consol tamb es troba en la poetitzaci mateixa del consol. Aquest cop utilitza la primera persona del plural, s'entn si ens fixem en la dedicatria, est adreat a un amic seu, Rafael Mas i Valent. La persona del plural permet fer allusi a l'amistat, que no es tracta de forma explcita com les altres dues vies de consol. Fa referncia a l'instant de captaci de la bellesa, per aqu, potser es podria relacionar amb Joan Maragall, l'instant aturat s l'instant potic i s el moment que dna consol, per tant s all que trobem a la poesia. Parla d'una natura verge, que no ha estat trepitjada. 45. Desolaci El jo potic fa una srie de preguntes des de la situaci de la desesperana, es demana, perqu continuar si no hi ha amor. En aquest poema encara s tardor, l'poca de desengany i de desesperana. 46. Arbres a la tardor Aquest poema posa de manifest la influncia de la literatura anglesa damunt Carner. 48. Can Poema dedicat a l'amistat de forma explcita. Exposa que l'amistat ha de ser el recolzament moral per sortir de la crisi i el carcter fugisser i efmer de l'amor. 49. Folla dona gentil... Estableix un contrast en els sentiments que li desperta la dona, per una banda s folla i per altra banda s 13

gentil, tamb s intil i eterna, juga a la dualitat. Aquest poema s la resposta del jo lric davant el rebuig de la seva estimada. Des del ttol s'estableix aquest contrast, ens remet al llibre del Gentil de Ramon Llull i al tpic de la dona satnica de Baudalaire, que s perillosa i atractiva. Amb aquest poema el poeta literaturitza la crtica a la dona. 50. Can orgullosa Tinc avui un poc d'afany Ni el delit te carrerany que dem ser recana; ni l'amor dna fermana. per ara com antany Doncs jo ara com antany no vull re, sin esperana. no vull re, sin esperana: Qui s'adona a cobejana ferme sol el meu engany, mai no troba sin dany: a mon grat i ma semblana, flam de joia sempre dansa amb mos braos abraantse en la copa de l'engany. i paixentse de mon plany. Nostres jorns van encalantse: Vull l'amor sense gaubana qui en diria l'averany? i la glria sense guany. Tota fe t sa mudana, tota festa son parany. A la fira no hi ha pany per servar la benaurana. 52. L'elegia d'una rosa Aquest s un poema musicat molt conegut. Breu per d'un lirisme molt treballat. Exemplifica de les noves lnies potiques que seguir Josep Carner en el futur. La rima dna sensaci d'artifici, hi ha moltes repeticions. Parteix d'un petit element de la natura per establir una reflexi moral del jo potic, hi ha un replantejament de la histria amorosa i de la manera de poetitzarla. hivern 53. Serenada d'hivern s l'nic poema del llibre que s'emmarca dins de l'hivern. El poeta contempla l'estimada quan dorm i reflexiona. El poeta parla sobre la idea de la hivernaci. Canta a l'estimada des de la distncia, li diu que dormi, que hiverni i, aix, deixi passa l'hivern.

14

Combina versos de vuit i sis sllabes, habitualment es construeix amb versos de set sllabes, aquesta tria mtrica ens remet a Serenade del poeta simbolista Verlaine on tamb es tracta el mateix tema, l'amant contemplada. Verlaine escriu el seu poema amb versos de nou i cinc sllabes, Carner adapta al catal utilitzant versos parells. s un homenatge a Verlaine. Serenada s un tipus de composici potica musical. 54. Oraci a Saturn s un cant o homenatge al du de la prosperitat, li canta amb orgull mitjanant rimes artificioses i difcils. Demana illusi i esperana a Saturn. A partir d'aquest poema entrem a la primavera. TERCERA PART (poemes 5564): primavera 55. Mar Al mes de mar ja s primavera i el temps s ms variable, un dia fa sol i un altre plou. En aquest poema poetitza el temps que fa al maig, poetitza els canvis i el vent. Forma i contingut es fonen, la combinaci de versos llargs i curts, i la rima variada (rima en apariats) donen sensaci de moviment. 56. Cant de mar Com ja m'apar una misria antiga Ell, per son do d'una immortal promesa, el meu amor, en aquell just moment de la vellura i de la mort se'n riu. que s'ha esvat la ressonana amiga Torna a mos ulls la clara jovenesa: de sa paraula de departiment! pollanc al vent, tot el meu sser viu. Cada memria d'una amor passada Canti de nou com van fantasiaires, s com una vellura en el meu cor. damunt els tristos o damunt els ulls, Amor, a l'endem de ta diada, talment com fades voleiant pels aires, vinc a plorar una mica sota el llor. les Esperances aclucades d'ulls, I escric en el paper com jo solia, com les inconegudes estimades lluny de tothom, sota l'ombreig fidel: en el misteri van gronxant llur cor, aquest s mon senyal de cada dia, i a l'arbre nu, dessota les ventades, el pur senyal que m'ha vingut del cel. creix una bella teranyina d'or. La primavera significa la represa, tornar a comenar. L'amor antic ja forma part del passat, sembla cosa antiga, la paraula de departiment ja s'ha esvat, apareix una esperana renovada pel cicle estacional, s el moment en qu torna a comenar el cicle de la natura, s el moment per estar predisposat a cantar a l'amor d'una inconeguda. 15

57. L'oblit 58. El do inconegut s un poema molt treballat, tot i l'aparena de senzillesa. Poema escrit en verso de cinc sllabes, s un treball d'artifici, tant la mtrica com la sintaxi i la puntuaci aporten una sensaci de caiguda, est construt en progressi rtmica, els versos sn aparentment cada cop ms curts i ms rpids de llegir. Aquests elements formals sn la grcia del poema i el do inconegut, que no veiem, per hem de saber veure. Si ho llegim d'una forma ms literal, el do inconegut es correspon amb alguna cosa que es busca, s un do que el poeta rep, no sap qu s per fa que els ulls se li encenguin. Tot el joc formal el condueix fins a Primavera, s el que hi ha al fons del pou. Per tant el do s all que genera la primavera, i si fem un treball d'abstracci trobem que el do tamb s la formalitzaci i la poetitzaci d'all que significa la primavera. EPLEG: Mitjanit s l'ltim poema del llibre i cal comentarlo tenint en compte aquesta posici. s un poema de tancament, no parla d'esperana, ni de relapse, no fa cap conclusi. El poema que s'ha fet tard i les dones ja han anat a dormir. La dona es retira per la qual cosa l'amor desapareix de l'escena, el llibre ja no pot continuar, perqu l'amor, tal i com ens ha estat presentat, s un component literari i, per tant, no t cabuda fora del llibre. Per aix el trasps es produeix en l'hora mgica en qu acostumen a esdevenirse aquests successos en el context irreal del folklore i la literatura. Quedar el silenci, els homes es queden i podran ser amics, aix afegeix el consol de l'amistat, acaba convertintse en una reflexi esttica objectivada. El tema misogin tamb pertany a la tradici literria, no envia les dones a dormir, les ha cridat la son. L'any 1910 s un any clau, s'observen canvis en la veu potica de l'autor. Els primers smptomes d'un canvi esttic s'acaban concretant de m de Carner. La tnue inflexi Aquest poema forma part d'una trilogia dedicada a representar dos estadis del mar: Els altres dos presenten un mar destructor, aquest en canvi el presenta en calma, la descriu des de la ingenuitat infantil La mar tempestuosa s com un misteri que s'enduu tot, noms a travs de la visi dels mariners es pot controlar. La mar tranquilla s la prolongaci de la civilitat. Aquest poema forma part d'un grup de cinc poemes dedicats a diferents oficis. Embelleix el personatge i idealitza la seva feina. Tot i que, la feina de la modista sigui dur, el desrealitza. L'agulla de cosir esdev vareta mgica, tamb remarca l'esveltesa i la bellesa de la modista que passar per mitj de la seva vareta als vestits i a la vegada a la dama burgesa que porti el vestit. Existeix un component ideolgic en aquesta srie de poemes, tothom accepta de bon grat el paper social que li ha tocat. La Catalunya ideal s la Catalunya burgesa. De l'orgull ha nascut l'esperana, per potser per trobar una altra a qui estimar. El poeta mostra el seu orgull d'amant i de poeta poticament i amb exemplicant les seves capacitats mitjanant rimes difcils i artificiosa. 16

Tot i que no fa una referncia explicita als poemes anteriors, permet llegirse com la resposta que el jo lric demana. L'estimada pren la paraula per expressar de forma contundent i definitiva el refs, el refusa condemnantlo a estar tres segles allunyat d'ella, de casa seva i dels camins que hi duen. No podr admirar ni tant sols una fotografia d'ella, ni acostarse a l'escriptori on sn guardades les cartes. Remet a tpics de la poesia trobadoresca i de la poesia amorosa: la fortalesa, com el lloc on ells s'hi troba inaccessible, la prohibici de dir el nom d'ella. Aquest s dels tpics de la tradici literaria dna valor al poema. A travs d'aquest poema Carner formalitza la idea de l'oblit en una imatge, la poetitza. L'oblit s'associa a un estat de calma i tranquillitat, s com quan l'estat de l'aigua d'un riu, mai torna enrera i quan arriba al pla queda asserenada. Tamb ho compara amb el ras i el vent on el so i la fora mateixa del vent perden intensitat, esdevenen tranquilles i benevoles. El pretext s la Mare de Du de la O, tot i que s noms el pretext, el fet que sigui aquest i no quasevol altre vol dir que el tema religis li interessa per algun motiu. Diu tres coses de la verge: s plena de fe, s senzilla i s bondadosa. Sn atributs morals. Construeix una srie d'imatges potiques per fer referncia a la plenitud i fer la descripci de la verge. Un cop ha acabat la descripci fa una pregaria demanantli admiraci. Si la Mare de Du s la de la O, s la Mare de Du de l'admiraci. La cara s gloriosa perqu s arrodonida, el sol es troba en el moment de mxima plenitud perqu s arrodonit. La forma i el contingut s fonen: El poema comena i acaba en o i amb un signe d'admiraci. Mon oblit s com el riu en el peu de la carena, que no torna al lloc nadiu i la plana l'asserena. Mon oblit s com el ras part de damunt de la quintana, aon fina el so d'un pas i la veu es fa llunyana. Mon oblit s com el vent que perd la fria brava, i es perfuma lentament de les flors que menyspreava.

17

o un poc de perd de Nostre Senyor, el que benea ma vida sencera caient en l'abim, com un regalim de la Primavera? No s qu s estat que els ulls se m'encenen. s veu del passat o els dies que vnen? Quin s aquest do que es rep i no es mostra? s eco d'un so, memria d'un rostre, amor que em voldria Torna a plantejar el perd de Du perqu ha tornat a caure en el pecat, en l'amor hum, fugisser.

18