10

Objectius
En aquesta quinzena aprendrs a: Reconixer i distingir algunes de les funcions ms habituals. Utilitzar algunes funcions no lineals: quadrtiques, de proporcionalitat inversa i exponencials. Reconixer les caracterstiques ms importants d'aquest tipus de funcions. Representar i interpretar funcions "definides a trossos". Buscar i interpretar funcions de tots aquests tipus en situacions reals.

Funcions elementals

Abans de comenar. 1. Funcions polinmiques pg. 182 Funcions lineals Funcions afins Funcions quadrtiques 2. Altres funcions pg. 189 Proporcionalitat inversa Funci exponencial Funcions definides a trossos Funci valor absolut

Exercicis per practicar Per saber-ne ms Resum Autoavaluaci

MATEMTIQUES A

181

182

MATEMTIQUES A

Funcions elementals
Abans de comenar

Investiga

MATEMTIQUES A

183

Funcions elementals
1. Funcions polinmiques
Funci de proporcionalitat directa
Com el seu nom indica, la funci de proporcionalitat directa o funci lineal relaciona dues magnituds directament proporcionals, s a dir, tals que el seu quocient s constant. Aquest quocient rep el nom de constant de proporcionalitat. De la definici es dedueix que lequaci de la funci lineal s:

y=mx
on m s la constant de proporcionalitat. La grfica daquesta funci s sempre una lnia recta que passa per lorigen (si x=0, llavors y=0), creixent si m s positiva, decreixent si m s negativa i tant ms a prop de la vertical com major sigui el valor absolut de m. Per aquest motiu, m tamb s'anomena pendent de la recta.

184

MATEMTIQUES A

Funcions elementals
EXERCICIS resolts
1. Esbrina si les funcions definides per les dades de les taules adjuntes sn o no sn funcions lineals. En cas afirmatiu, determina el seu pendent i dibuixa la seva grfica:
Per determinar si s lineal, calculem tots els quocients entre els valors de y i de x. Com que no tots els quocients sn iguals, no es tracta duna funci de proporcionalitat directa i, per tant, no s una funci lineal.

En aquest cas els quocients sn tots iguals, per tant, les magnituds que representen x i y sn directament proporcionals i la funci que les relaciona s s lineal. El pendent s la constant de proporcionalitat m=-1 i la grfica s

2. Determina el pendent i lequaci de la funci de la grfica adjunta:

Per ser una recta que passa per lorigen s una funci lineal i la seva equaci s de la forma y=m x. Com que s decreixent, m s negativa. Per trobar m, localitzem algun punt de la recta amb les dues coordenades enteres. En aquest cas, el punt pot ser (-7,5). El pendent es calcula dividint la segona coordenada per la primera, aix doncs,

m=
i lequaci de la funci s

5 7

5 y= x 7

MATEMTIQUES A

185

Funcions elementals
Funcions afins
Podem considerar una funci af com una funci lineal a la que se li han aplicat certes condicions inicials. Encara que no representa a dues magnituds directament proporcionals, existeix entre elles certa proporcionalitat com pots veure a les imatges adjuntes. Lequaci de la funci af s:

y=mx+n
on m segueix representant aquesta certa proporcionalitat i n representa les condicions inicials. La seva grfica s una lnia recta que talla leix Y en el punt n (si x=0, llavors y=n). Per aquest motiu tamb es diu que n s lordenada en lorigen de la recta. La m t el mateix significat que en les funcions lineals.

186

MATEMTIQUES A

Funcions elementals
EXERCICIS resolts
3. Una agncia de lloguer de cotxes cobra per un determinat model 20 al contractar i 0,60 per km recorregut. En una altra agncia cobren 50 al contractar i 0,10 per km recorregut. Analitza, en funci dels km recorreguts quina agncia s ms avantatjosa.

4.

Determina el pendent i lequaci de les funcions corresponents a les grfiques:

Per ser una recta que no passa per lorigen, s una funci af i la seva equaci s de la forma y=mx+n. Per trobar n, localitzem el punt on la recta talla leix Y n=2. Com que s creixent, el pendent m s positiu. Per trobar m localitzem un punt de la recta amb les dues coordenades enteres, per exemple (3,4), tracem un triangle rectangle que luneixi amb lordenada en lorigen (0,2) i dividim el catet vertical per lhoritzontal: m=2/3 i lequaci s

y=

2 x+2 3

En aquest cas n=4. Per ser la recta decreixent, el pendent s negatiu. Per trobar m localitzem un punt de la recta amb les dues coordenades enteres, per exemple (-7,9), tracem un triangle rectangle que luneixi amb lordenada en lorigen (0,4) i dividim el catet vertical per lhoritzontal: m=-5/7 i lequaci s

y=

5 x+4 7

MATEMTIQUES A

187

Funcions elementals
Funcions quadrtiques
Una funci quadrtica s la que ve representada per un polinomi de segon grau (x est elevada al quadrat). Lequaci de la funci quadrtica s:

y = a x2 + b x + c
El significat dels coeficients a, b i c sexplica en l'escena. La seva grfica s una corba especial anomenada parbola. Aquest tipus de corba es troba fcilment en la vida real ja que s la corba que descriu qualsevol objecte llanat a laire i sotms a la influncia de la gravetat. Cas 1: b = c =0.
Caracterstiques: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Sempre passa per lorigen. s simtrica respecte leix Y. Si a>0, est oberta cap amunt. Si a<0, est oberta cap avall. Com ms gran s |a|, la corba s ms tancada. Lorigen s el vrtex de la parbola. Si a>0, el vrtex s un mnim. Si a<0 el vrtex s un mxim.

y=ax2

y=2x2

y=x2

y=x2/2

y=-x2

Cas 2:

b=0.

y=ax2+c

Caracterstiques: 1. El vrtex s el punt (0,c) 2. Si a i c tenen el mateix signe, no talla leix X. 3. Si a i c tenen diferent signe, talla en dos punts leix X. 4. Les altres propietats es mantenen, en particular, el significat de a segueix essent el mateix. Sumar o restar c produeix un desplaament vertical de la grfica.

y=x2 5

Cas general:

y=ax2+bx+c
x= b 2a

Caracterstiques: 1. Leix de simetria s

2. El vrtex es troba substituint el valor anterior en lequaci. 3. c noms ens informa del punt de tall amb leix Y. 4. Les altres propietats es mantenen. b representa una mesura del desplaament horitzontal de la grfica.

y=x2+4x-5 188
MATEMTIQUES A

Funcions elementals

EXERCICIS resolts
5.

6.

7.

MATEMTIQUES A

189

Funcions elementals

EXERCICIS resolts
8.

190

MATEMTIQUES A

Funcions elementals
2. Altres funcions
Funci de proporcionalitat inversa
Com el seu nom indica, la funci de proporcionalitat inversa relaciona dues magnituds inversament proporcionals, s a dir, tals que el seu producte s constant. Aquest producte rep el nom de constant de proporcionalitat. Lequaci daquesta funci s:

y=

k x

xy = k

on k s la constant de proporcionalitat. La seva grfica s una corba especial anomenada hiprbola. Es tracta d'un tipus de corba que tendeix a assemblar-se a una lnia recta quan ens allunyem de lorigen.

x y=1

x y=5

x y=1/10

x y=-1

Caracterstiques: 1. 2. 3. 4. 5. 6. Funci discontnua en lorigen. Com ms gran s |k| ms sallunya dels eixos. Si k>0 la grfica est en els quadrants 1 i 3. Si k<0 la grfica est en els quadrants 2 i 4. s imparell (simtrica respecte de lorigen). Les dues branques de la grfica es van aproximant als eixos. Es diu que els eixos sn asmptotes daquesta funci.

Si canviem x per x-a i y per y-b, la grfica es desplaa de manera que ara el vrtex s (a,b), les asmptotes sn les rectes x=a i y=b. La grfica de lesquerra correspon a la funci:

(x+2) (y-5)=1

MATEMTIQUES A

191

Funcions elementals
Funci exponencial
Una funci exponencial s una funci definida per una potncia en la qual la base s constant i lexponent s variable. Per motius d'operativitat noms sadmeten bases positives i diferents de 1. Lequaci daquesta funci s:

y = k ax
on a s qualsevol nombre real major que zero i diferent de 1, i k s una constant que allunya o apropa la grfica a leix X. Igual que les hiprboles la seva grfica t sempre una asmptota, per a diferncia d'aquestes no s simtrica. La seva principal caracterstica s la de presentar un creixement o un decreixement molt rpid. Cas 1: k=1.

y=ax

y=2x
Caracterstiques: 1. 2. 3. 4.

y=10x

y=(0,2)x

s creixent si a>1 i decreixent si a<1. Talla leix Y en el punt (0,1). No talla leix X. La recta y=0 s una asmptota horitzontal (per lesquerra si a>1 i per la dreta si a<1).

Cas general: Com ms gran sigui |k| ms sallunya la grfica de leix X. Si k s negatiu les grfiques passen als quadrants 3 i 4 i les funcions creixents es transformen en decreixents i viceversa.

192

MATEMTIQUES A

Funcions elementals
Funcions definides a trossos
Hi ha un tipus de funcions que vnen definides amb diferents expressions algebraiques segons els valors de x, es diu que estan definides a trossos. Per descriure analticament una funci formada per trossos daltres funcions, es donen les expressions dels diferents trams, per ordre desquerra a dreta, indicant en cada tram els valors de x per als quals la funci est definida. A la imatge pots veure un exemple d'aquest tipus de funci i la seva representaci grfica.

Funci valor absolut

Com recordars de la segona quinzena, el valor absolut dun nombre representa la seva distncia al zero. La funci valor absolut s la que assigna a cada nombre aquesta distncia. Tenint en compte que el valor absolut dun nombre s el mateix nombre si aquest s positiu i el seu oposat si s negatiu, lequaci daquesta funci s:

Com veus s un exemple de funci definida a trossos. En cada tros ve representada per una funci lineal de pendents 1 i -1 respectivament, per tant, la seva grfica est composta per dues semirectes amb aquests pendents que s'uneixen en l'origen.

MATEMTIQUES A

193

Funcions elementals
EXERCICIS resolts
9. Indica si la base i laltura de tots els rectangles la superfcie dels quals mesura 6000 m2 sn magnituds inversament proporcionals. En cas afirmatiu, escriu lequaci de la funci que les relaciona i dibuixa la seva grfica.

10.

Determina lequaci de la grfica adjunta.

11.

Dibuixa la grfica de lequaci x y = -5

194

MATEMTIQUES A

Funcions elementals
EXERCICIS resolts
12. En les funcions definides a trossos segents, calcula les imatges dels valors de x indicats.

13.

La imatge adjunta es correspon amb la grfica de la funci y=-x2+9. Dibuixa la grfica que correspon al valor absolut daquesta funci.

La lnia vermella de la dreta representa la grfica buscada. Recorda que el valor absolut dun nombre coincideix amb el mateix nombre si s positiu i amb el seu oposat si s negatiu.

MATEMTIQUES A

195

Funcions elementals
Per practicar
1. Determina lequaci de la funci de la grfica adjunta, indicant si es tracta duna funci lineal o af. 9. Els nombres de la taula adjunta corresponen a quantitats de dues magnituds inversament proporcionals. Emplena els forats que queden i escriu lequaci de la funci que relaciona aquestes dues magnituds. 10. Associa cada grfica amb la seva equaci: 2. Dibuixa la grfica de la funci y=-2x+5 3. Troba les coordenades del punt de tall de les rectes dequacions: f: y = x + 9 g: y = 3x + 13 4. Troba lequaci de la funci la grfica de la qual s paral lela a la de la funci y = 4x 2 i passa pel punt P(-1,4). 5. Troba lequaci de la funci la grfica de la qual passa pels punts P(-2,7) i Q(-1,4) 6. Dibuixa la grfica de la funci y=x2-1. 7. Associa cada equaci: grfica amb la seva 11. Dibuixa la grfica de la funci: a) y = -10x b) y = (0,5)x c) y = 5x

a) y=0,2x2+2x+2 b) y=-3x2+6 c) y=x2+2

12. La grfica adjunta correspon a una funci y=f(x). Dibuixa la grfica de la funci y=|f(x)|.

8. Associa cada equaci: a) x y = -60 b) x y = -30 c) x y = 5

grfica

amb

la

seva

196

MATEMTIQUES A

Funcions elementals
13. En una gasolinera el preu dun litre de gasolina s de 1,04 . Un dia decideixen apujar el preu un 1,66%. Uns dies desprs decideixen incrementar el preu un altre 3,18% sobre el preu anterior. Calcula el preu final i el percentatge daugment sobre el preu inicial. 14. El preu de cert article en un centre comercial s de 601 . En les rebaixes de gener decideixen aplicar-li un descompte del 13%. En arribar febrer, encara queden existncies i decideixen aplicar-li un nou descompte del 11% sobre el preu que tenia al gener. Calcula el preu final i el percentatge de descompte sobre el preu inicial. 15. Si una companyia de telfons cobra 12,14 per parlar durant 2 minuts i 12,70 per parlar durant 10 minuts, calcula la quota fixa mensual que cobra, aix com el cost per minut. Troba tamb el cost duna trucada de 22 minuts. 16. Una avioneta t combustible suficient per 4 hores, viatjant a una velocitat constant de 270 km/h. En enlairar-se, el pilot observa que hi ha vent a favor que permet volar a 318 km/h amb la mateixa despesa, per ha de tenir en compte que a la tornada noms podr anar a 222 km/h. Quina s la distncia mxima que pot allunyar-se? 17. Calcula les dimensions del rectangle drea mxima el permetre del qual s igual a 436 metres. 18. Un mbil recorre un trajecte de 265 km a velocitat constant. Escriu lequaci de la funci que relaciona la velocitat del mbil en funci del temps emprat. Desprs calcula el temps invertit en recrrer el trajecte si la velocitat s de 50 km/h i la velocitat a la que es viatja, si el temps invertit s de 8 hores. 19. Una aixeta amb un cabal de 7 litres per minut triga 15 minuts en omplir un dipsit. Troba lequaci de la funci que relaciona el temps que triga en omplirse el dipsit amb el cabal de laixeta. Dibuixa la seva grfica i calcula el temps que trigaria en omplir-se si el cabal fos de 14 litres per minut. 20. LIPC (ndex de Preus al Consum) s una mesura percentual de la variaci mitjana dels preus dun any a laltre. Si lIPC es mant constantment igual a 1,9% durant 5 anys, un producte que inicialment valia 655 , quin preu tindr al cap daquests anys? 21. Hem comprat un cotxe per 17782 . Si el preu de venda en el mercat de segona m es deprecia un 6% anual, calcula el valor del cotxe al cap de 4 anys? 22. Tenim un bloc de gel a 24C de temperatura. El posem a escalfar en un recipient i triga 11 minuts en aconseguir els 0C. Es mant 6 minuts a aquesta temperatura fins que se liqua totalment. Desprs triga 7 minuts a aconseguir lebullici a 100C i altres 10 minuts en evaporar-se completament, temps durant el qual es mant la temperatura constant a 100C. Troba lequaci que relaciona la temperatura de laigua en el recipient amb el temps transcorregut i dibuixa la seva grfica. Desprs calcula quant es triga en aconseguir una temperatura de 25C i quina temperatura saconsegueix al cap de 25 minuts. 23. La grfica adjunta descriu el cost denviar un paquet per correu en funci del pes daquest paquet. Escriu la funci corresponent a aquesta grfica i esbrina el preu denviar un paquet de 17 kg.

MATEMTIQUES A

197

Funcions elementals

Per saber-ne ms
Les cniques
La hiprbola i la parbola pertanyen a la famlia de corbes anomenades cniques, a la qual tamb hi pertanyen lel lipse i la circumferncia. Totes sobtenen en tallar una superfcie cnica amb un pla: Circumferncia

Logaritmes
El logaritme dun nombre, y, en una certa base, b, s el nombre, x, al que cal elevar b per a obtenir y, s a dir:

logby = x equival a y = bx
Informalment, diem que el logaritme s loperaci contrria de lexponenciaci. El clcul amb logaritmes sinici de forma sistemtica al segle XVII amb el matemtic angls John Napier (o Neper). El lipse En la pgina inicial sens preguntava quant es tardaria en arribar a una poblaci dun mili de microbis. Es tracta de resoldre lequaci: 3x = 1.000.000 o el que s el mateix, calcular el logaritme en base 3 dun mili. Si utilitzes la calculadora has de trobar el logaritme dun mili i dividir-lo pel logaritme de 3 i obtindrs un valor comprs entre 12 i 13 hores. Parbola

Hiprbola

En les parboles tots els rajos que surten del focus o incideixen en ell, sn reflectits en la mateixa direcci. Per aquest fet, els fars dels cotxes o les antenes tenen forma parablica.

198

MATEMTIQUES A

Funcions elementals
Recorda el ms important
Funcions lineals Funci de proporcionalitat inversa

Funcions exponencials Funcions afins

Funcions definides a trossos

Funcions quadrtiques

Funci valor absolut

MATEMTIQUES A

199

Funcions elementals

Autoavaluaci
1. Quin s el pendent de la recta de la imatge?

2. Calcula lequaci de la recta paral lela a la recta y=0,5x+2 que passa pel punt (1,0)?

3. Quina s lequaci de la recta que passa pels punts A(1,0) i B(3,3)?

4. Calcula les coordenades del punt de tall de les rectes r: y=2,5x+6,5 i s: y=-2x-7

5. Calcula les coordenades del vrtex de la parbola y = x2 + 2x + 5.

6. Calcula les coordenades dels punts en qu la parbola y=-x2+3x+4 talla els eixos de coordenades.

7. Troba lequaci de la funci de proporcionalitat inversa la grfica de la qual passa pel punt P(-3,2) i dibuixa la grfica.

8. Troba lequaci de la funci exponencial de la figura amb ajuda del punt que est marcat.

9. Posem un capital de 100.000 a un inters compost del 7%. A quant arribar al cap de 13 anys? (Arrodoneix a euros)

10. Calcula |f(2)| sabent que

2 x 2 si x < 3 f ( x) = 2 x 1 si x 3

200

MATEMTIQUES A

Funcions elementals
Solucions dels exercicis per practicar
1 x3 2

1.

y=

10.

a ---- vermell b ---- blau c ---- groc

2. 3. 4. 5. (-2,7) y=4x+8 y= -3x+1 11.

6. 7. a ---- blau b ---- groc c ---- vermell a ---- vermell b ---- blau c ---- groc

12. 13. Preu final: 1,09; augment: 4,89% Preu final: 465,35; descompte: 22,57% Quota fixa: 12; minut: 0,07; 22 minuts: 13,54. 522,93 km b = h = 109 m x y=265; km/h x=5,3 h; y=33,13

8.

14.

15.

16. 17. 18. 9. x y = 80

MATEMTIQUES A

201

Funcions elementals

19.

x y=105; 7,5 minuts

(continuaci) Tarda 17,75 minuts en arribar a 25 C. Als 25 minuts la temperatura s 100 C

20. 21.

719,77 3376,08 23.

22.

Solucions AUTOAVALUACI
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 1 y=0,5x-0,5 y=1,5x-1,5 (-3,-1) (-1,4) x1=-1; x2=4; y=4 x y=-6 y=(0,2)x 240.985 6
No oblidis enviar les activitats al tutor

202

MATEMTIQUES A