Primavera

10 P R I MAV E R A 11
P R I MAV E R A
Fs a |a primavera que |a \a|| es desperta de |a seva pro|ongada |etargia.
Lhivern es ||arg i |a nova estacio compensa |a mandra de |a seva arri-
bada amb un euberant esc|at de co|or verd. l |a natura, es c|ar, va en
consonancia amb |activacio de |es tasques humanes. La \a|| es prepara
per treba||ar e|s camps, cu|tivar e|s horts i aco||ir pescadors i turistes de|
bon temps. La contundent cuina dhivern deia pas a una gastronomia
primavera| mes ||eugera, que ja no so|ament consumei |es reserves
acumu|ades, sino que aprolita a||o que |a natura comenca a olerir amb
generositat. Fs |hora, per eemp|e, de |es xicoies o dels bolets de pri-
mavera. Com que imp|ica |a represa de| cic|e natura|, |a primavera es en
certa manera una genesi, un principi. Us presentem, doncs, a continua-
ci una sntesi, un tastet sobre |origen historic de |a nostra \a||.
La histria. Les arrels iberobasques
i els senyors dErill
Fins a| seg|e lX de |a nostra era, |a \a|| de Bo| era una mes de |es va||s
pirinenques habitades per un substrat de pob|acio darre| iberobasca
barrejada amb un contingent de pob|acio romana provinent de| sud. F|s
toponims denoten aquest dob|e origen, ai| Barruera es correspondria
amb e| ||at| Varorcera, Valis ursaria -va|| dossos- i Ta|| amb |iberobasc
poble del port. La re|acio de mots que comparteien aquesta |tima arre|
es mo|t nombrosa: Durro, Besiberri,
Carravera, Corronco... Joan Coromi-
nas, a |Onomasticon Cataloniae,
esmenta com a m|nim trenta topo-
nims darre| basca a |a \a|| de Bo|.
Tambe podem aventurar que
devia ser un ||oc de pas en epoca de
|a dominacio romana de |a Pen|nsu|a
lberica, let que evidencia |eistencia
de Ca|des de Bo|. Les Caldae eren
uns bro||adors daiges ca|ides terma|s que e|s romans so|ien lreqentar.
Fins i tot sespecu|a que hi arribes a passar e| maim dirigent de |a Rep-
b|ica romana, Ju|i Cesar. Lonomastica ||atina tambe ens ha pogut deiar
noms com Bo| (procedent de Bovionum, de|s bous).
Situem a| seg|e lX, doncs, e| moment de |a creacio de|s primers
comtats i regnes cristians. Quan una bona part de |a pen|nsu|a i de |es
terres que conlormen |actua| Cata|unya eren governades i administrades
pe|s cabdi||s musu|mans, en |a|tra part arre|aven e|s comtats cristians. l
es en e| proces de gestacio de|s comtats pirinencs que es va crear e|
comtat de Pa||ars-Ribagorca, sota e| domini de| comte Ramon ll, e| qua|
shavia let independent de| comte de To|osa. Des da|eshores, |a histo-
ria de |a \a|| romandra ||igada a |a de| comtat de Ribagorca durant dos
seg|es. Mes tard, a| seg|e Xl, es vincu|a a| comtat de Pa||ars. La terra va
passar dun comtat a |a|tre per qestions hereditaries.
Fs en aquest moment que es documenta |eistencia de|s senyors
dFri||, personatges c|au en |a historia de |a \a||, aposentats a |es ter-
res dFri||caste||, pob|acio actua|ment abandonada i situada a |a va|| de
La Noguera de Tor seixampla al salencar de Barruera.
Monument als pobles de la Vall de
lescultor Jos Luis Henares.
12 P R I MAV E R A 13
P R I MAV E R A
Manyanet. F|s senyors dFri|| eren leudataris de|s comtes de Pa||ars i van
intervenir tambe -a| servei de| rei d/rago- en |a conquesta de |es terres
||eidatanes de| sud, que eren a mans de|s musu|mans. Fntre e|s dominis
de|s dFri|| liguraven |es terres de |a \a|| de Bo| o e| monestir de Lavai,
antigament en terres de |actua| municipi de| Pont de Suert. F|s dFri|| van
arribar a ser barons i mes tard comtes. l |a seva preva|enca sobre |a \a||
de Bo| arribara lins a |a caiguda de |/ntic Regim i |a creacio de |estat
||ibera| de| seg|e XlX. Tot i aio, va| a dir que van haver-hi enlrontaments
entre e|s dFri|| i a|tres senyors com e| comte Hug Roger lll de Pa||ars, e|
qua|, |any 1491, va ler una epedicio be||ica a |a \a||, va atacar e| caste||
de Bo| i va ca|ar loc a |esg|esia de Durro amb habitants de| pob|e dins.
F| let que |a baronia dFri|| es trobes en una zona lronterera entre
e|s comtats cristians i e|s regnes musu|mans va traduir-se en |a construc-
cio de caste||s i lorta|eses. No es estrany, doncs, suposar que van ser
precisament e|s dFri|| e|s encarregats de patrocinar tot e| vast projecte
de construccio i decoracio de |es lamos|ssimes esglsies romniques
de la Vall de Bo.
Les tradicions primaverals. Del carnestoltes
al viacrucis
Fs cap a lina|s dhivern que se ce|ebra e| carnesto|tes. Des de temps
enrere, aquesta lesta es mo|t seguida a tota |a \a||. Comencava amb e|
Dijous Cras, dia en que |a cana||a passava per |es cases a ler |a tradici-
onal plega. /que|| dia, |activitat de |esco|a es veia a|terada. Ja des de
primera hora, |a cana||a hi acudia amb dislresses letes a casa. Qua|sevo|
nera bona. / continuacio se sortia en co||a i e|s estudiants passaven casa
per casa a reco||ir a|iments i a|gun dinero. La donacio ob|igada, pero, era
|a de|s ous, ja que |a tradicio mana que aque|| dia shagi de menjar tor-
tilla. La donacio no era pas gratu|ta. F|s nois i |es noies havien de cantar
una canco davant e| porta| de cada casa. Fn principi ca|ia cantar una jota
(suposem que per inl|uencia de| veinatge amb |/rago), pero tambe es
cantaven a|tres cancons t|piques com aque||a tan coneguda que diu:
Les nenes maques al demat salcen i reguen, salcen i reguen... La
gracia amb que eren cantades |es estroles i |es tonades leia que a|gunes
donacions lossin mes generoses. La gent que passava pe| carrer so|ia
La nova palanca sobre la Noguera de Tor prop de les Cabanasses.
Bella raconada del poble de Bo.
14 P R I MAV E R A 15
P R I MAV E R A
deiar a|gun centim mentre que a |es cases es donaven e|s t|pics ous
i el mandongo (productes de |a matanca com botilarra negra, bu|| de
letge, o||s, ||onganissa seca...). Tot p|egat acabava, es c|ar, amb un dinar
a |esco|a on, com ja hem esmentat, era ob|igat de menjar tortilla, ja los
amb trumfa o a |a lrancesa. /ra be, e| carnesto|tes no era so|ament una
distraccio per a|s mes petits. F| jovent tambe passava a ler |a p|ega i es
reunia despres per ler una fartanada. Una de |es principa|s competicions
consistia a e|aborar una truita amb e| major nombre possib|e dous i,
despres, devorar-|a. Com ens podem imaginar, hi havia digestions com-
plicades.
La quaresma comenca e| dimecres que tanca e| carnesto|tes amb
|a missa on salirma que po|s som i en po|s ens convertirem i sens
posa a continuacio un po|sim de cendra a| lront. Sinicia ai| un temps de
quaranta dies caracteritzats per |abstinencia i e| dejuni.
Divendres Sant es un dia assenya|at a |a |oca|itat de Barruera, ja
que es representa |a Process o Viacrucis. F| dia anterior es procedia a |a
dita matana dels jueus, nom que ara ens pot sobtar, pero que nomes
delinia e| costum consistent a ler retronar |es matraques i picar amb |es
maoles un tronc insta||at a |interior de |esg|esia. La cana||a de| pob|e
seria e| principa| participant en aquesta activitat.
La representacio de| Viacrucis es la des de |esg|esia de Sant Fe|iu
lins a |anomenada Mo|a (on hi havia e| lorn de pa i |a primera centra|eta
de|ectricitat de| pob|e) pe| cam| de |esg|esia lins a| prat de| campet,
que es |indret on es procedei a |eecucio de Jess. /questa obra es va
recuperar e| 1997 despres que nhagues desaparegut |a representacio
a principis de |a decada de 1970. Fn e| Calvari es la |'escenilicacio de
|es catorze estacions de| viacrucis, que son acompanyades amb cants
tradiciona|s a carrec de |a mateia gent de| pob|e.
El despertar de la natura
Laparicio de|s primers bo|ets te ||oc a |a primavera, sempre i quan e|
temps acompanyi, es a dir, sempre que p|ogui abundosament, que no
laci gaire lred i que |a p|uja a|terni amb calrades de so|. F| primer bo|et
primavera| que treu e| cap es |a molugra (mrgo|a). Surt a |abri|. Fs de|
tot comestib|e i apreciat, pero cru es toic, per aio ca| consumir-|o esca|-
dat en amanides o guisats. Fs capricios i no sempre abundant. La seva
tona|itat varia de| marro c|ar a| losc o lins i tot a| negre i gris en luncio
de| tipus de so| on crei. / continuacio, i ja a| mes de maig, arriba |hora
del moixarr. Fs un bo|et b|anquinos caracter|stic sobretot per |o|or i
perque so| reproduir-se sempre en e| matei ||oc. /quest es un let que
e| la nic ja que hi ha vertaders eperts en moixarroneres que mantenen
e|s seus emp|acaments en lorma ec|usiva i en abso|ut secret. Un bon
moixarroner no desvet||a mai quines son |es seves moixarroneres, i si
pregunteu on ca| anar a buscar e| preuat bo|et, no us heu destranyar
que |a resposta sigui mes aviat conlusa i poc reve|adora. Nomes quan
un esta ja impedit o es la mo|t gran reve|ara e| secret, que so| passar
de pares a li||s. Fs tambe a| maig que aparei |a carrereta, un bolet petit
que no surt mai so|, sino envo|tat de mo|ts a|tres en enormes carrerades.
El Cam de lAigua, un dels grans atractius paisatgstics per al turisme reposat.
16 P R I MAV E R A 17
P R I MAV E R A
Lherba en que crei es duna tona|itat mo|t mes verdosa que |habitua| i
|a seva lorma es prou capriciosa.
/ banda de|s bo|ets, |a primavera es tambe |a temporada de |a
xicoia, una p|anta petita de lu||es g|abrescents en lorma dentada. Se so|
co||ir entre |a terra humida de|s camps o remoguda de|s so|cs quan es
mo|t jove, recent sortida de |a terra i abans de l|orir, quan |es lu||es i |a
tija son tendres i b|anquinoses. Quan hi ha |a l|or, ja no es consumei, ja
que es mo|t mes amargant.
Una vall de pescadors
Labundancia de rius, riero|s, estanys i ||acs la de |a pesca una activitat
t|pica de| nostre territori. Lespecie mes abundant i preuada es |a truita
anomenada trutta salmo fario, laci|ment distingib|e per |a pigmentacio
de punts verme||s i negres. /questa especie ha hagut de compartir habi-
tat amb |a truita arc iris dorigen america, introdu|da cap a 1980. La
pressio sobre |a pesca la necessaria una repob|acio que es porta a terme
amb truita europea, especie que es pot barrejar amb |autoctona.
/ |a \a|| hi ha una societat de pescadors lundada |any 1989. Ces-
tiona |a pesca en bona part de |es aiges de |a \a|| dacord amb e|
Departament de Medi /mbient de |a Cenera|itat de Cata|unya. La pesca
es pot practicar de lorma intensiva, sense mort i tambe en determinats
estanys, embassaments o ||acs.
Artesania: la fusteria torta
La primavera era un bon moment per comencar a se|eccionar |es lustes
que serien |a base per labricar |es eines de pastors i pagesos. / cadascun
de|s pob|es hi va haver durant mo|ts anys, juntament amb e| luster tra-
diciona|, e| luster de lusta torta. /quest artesa leia una tasca primordia|,
ja que era |encarregat de labricar e|s estris i atue||s necessaris per a |es
tasques de| camp i |a pastura. / Barruera, cap a 1950 i 19o0, nhi havia
com a m|nim dos. Treba||aven e| boi, e| ||edoner, e| pi, e| sa|ze, |orm
(om), |a noguera... Cada materia| servia per labricar un tipus determinat
destri. /i|, e| boi suti|itzava per ler treba||s de|icats: se ne|aboraven
l|abio|s, castanyo|es, marcadors de coques, garrots, cu||eres, sa|ers, escu-
La pesca, un esport de gran tradici als rius de la Vall de Bo. Tpica edicaci pirinenca a Erill la Vall.
18 P R I MAV E R A
de||ers, rosteres... F| pi, e| sa|ze o e| ||edoner, per ler esc|ops, lormatgeres
i a|tres estris... (\io|ant i Simorra, Lart popular a Catalunya, 197o). La
lusteria torta tambe labricava tot tipus deines com sa|mes, lorques, ras-
cles, coders, cartrons... Fspecia| atencio mereiia e| tractament de| v|met
anomenat verduc, e|ement essencia| per a |a labricacio de tot tipus de
recipients. Fins no la gaire temps, e| verduc de| sa|encar de Barruera era
objecte de desig per part dartesans (mo|ts de||s gitanos) que |aprolita-
ven per manulacturar distints estris.
RECEPTES DE PRIMAVERA
C
o
n
ill
B
a
ca
ll

T
ru
m
fes
Moixarrons
C
risp
ells
A
m
a
n
id
a
T
ru
ita
d
e riu
Txirella
Fideus
Bunyols
M
a
t
Cargols
Arrs
20 P R I MAV E R A 21
P R I MAV E R A
P
R
I
M
E
R
S
P
R
I
M
E
R
S
COMENTARIS
Les xicoies sn uns enciams que es fan a muntanya. Les millors es
cullen quan es desf la neu. Tot i aix, podrem fer servir enciams
de diferents tipus per fer aquesta amanida, si no tenim xicoies.
Amanida de muntanya
INGREDIENTS
Xicoies
Bolets de temporada
2 alls
Trossets de pernil
1 crost de pa
Oli, sal
PREPARACI
Solregirem e|s bo|ets amb e|s a||s previament ta||ats i e|s trossets de
perni|. Ho tirarem damunt |es icoies.
/galarem un crosto de pa, e| torrarem i e| sucarem amb a||. Ta||arem
e| crosto en daus i e| posarem damunt |amanida.
Arrs a la casserola amb conill
i carreretes
INGREDIENTS (per a 4 persones)
Les costelletes, el cap i el fetge dun conill
1 tasseta darrs per persona
1 ceba mitjaneta o dues de petites
2 tomates pelades
2 fulles de llorer
Oli
Sal
Pebre
Carreretes (bolet tpic de la Vall)
PREPARACI
Sa|pebrarem e| coni|| i e| lregirem. Quan estigui rosset, e| traurem
de |a casso|a. Hi solregirem, aprolitant |o|i, |a ceba, |es carreretes
i e| ||orer. Ho deiarem lregir una estona. Hi tirarem |a tomata i ho
remenarem. Mantindrem e| loc baiet perque es cogui |entament.
Quan estigui cuitet, hi alegirem e| coni|| i tres tassetes daigua per
persona. Deiarem que arrenqui e| bu||. L|avors hi tirarem |arros.
/| cap duns vint minuts, |arros ja estara a punt.
COMENTARIS
Antigament, la casserola nera
una despecial feta amb ferro
colat, que tenia tres peus i
un mnec i era expressa per
cuinar al foc. Si les carreretes
sn seques, cal submergir-les
una mitja hora en aigua tbia
abans dafegir-les a la cassola.
22 P R I MAV E R A 23
P R I MAV E R A
P
R
I
M
E
R
S
P
R
I
M
E
R
S
Fideus a la cassola
INGREDIENTS (per a 4 persones)
350 gr de fideus
150 gr de costella de porc
150 gr de carn de corder
100 gr de cansalada
100 gr de salsitxes
50 gr de botifarra negra
1 ceba grosseta
1 cullerada de pebre vermell dol
2 grans dall
2 tomates madures
1 litre de brou o daigua
Oli
Sal, pebre negre
PREPARACI
Sa|pebrarem |a coste||a i |a carn de corder i |a posarem a coure en
una casso|a amb una mica do|i. Quan ja estigui rosseta, hi alegirem |a
cansa|ada i |es sa|sites ta||adetes a trossets. Ho deiarem tot junt uns
dos minuts.
/legirem |a ceba ta||adeta petita i deiarem que se solregeii. Quan
estigui dauradeta hi posarem e|s a||s trinadets i |a tomata pe|ada i
triturada. Deiarem que es vagi coent a poc loc. Hi tirarem e| pebre
verme|| i ho remenarem be tot p|egat.
Hi alegirem e|s lideus i ho barrejarem tot durant uns minuts. L|avors
sera e| moment de tirar-hi e| brou ca|ent. No |hi tirarem tot perque
sen pot anar alegint a mesura que |a coccio en vagi necessitant.
Passats uns dotze minuts, hi posarem |a botilarra negra ta||adeta mo|t
petita i deiarem que sacabi de coure tot p|egat uns minuts mes.
Ho retirarem de| loc i ho deiarem reposar uns tres minuts.
COMENTARIS
Aquests fideus tamb es poden fer amb una mica de
pollastre i de conill. Shi pot posar pebrot vermell i pebrot
verd, si volem. I tamb carxofes, en lpoca que nhi hagi.
Remenat de bolets
INGREDIENTS (per a 4 persones)
400 gr de bolets variats
4 ous
2 alls tendres (si no en tenim, hi posem 2 grans dall)
Julivert
Oli
Sal
PREPARACI
Posarem e|s bo|ets en una pae||a amb una miqueta do|i, no gaire.
Deiarem que es vagin coent i que deiin anar |aigua que tenen a
dins.
Quan estiguin cuits e|s escorrerem per ta| que no quedi gens daigua
a |a pae||a i e|s tornarem a posar a| loc.
Fn una a|tra pae||a solregirem e|s a||s tendres amb una mica de sa|.
Quan ja estiguin gairebe cuits, hi tirem ju|ivert trinadet. Ho remenem
i ho tirem per damunt e|s bo|ets. Ho barregem be i ja podem alegir-
hi e|s ous. F|s remenem i e|s barregem amb e|s bo|ets.
Un minut i tanquem e| loc. Ja ho podem servir.
COMENTARIS
Podem acompanyar el plat, si volem, amb trossets de botifarra negra
sofregida. s millor fer-lo amb bolet fresc, per si no, tamb podem
elaborar-lo amb bolet sec.
24 P R I MAV E R A 25
P R I MAV E R A
P
R
I
M
E
R
S
Trumfes amb bacall
INGREDIENTS
600 gr de bacall (millor, morro)
600 gr de trumfes (patates)
1 ceba mitjana
2 grans dall
Sal
Oli
Aigua
1 culleradeta de pebre vermell dol
1 pessic de farina
1 raget de vi blanc
COMENTARIS
Hi podem posar, tamb, si volem,
uns talls dou dur quan hi afegim
el bacall. Tamb hi podem posar
un bitxo, si ho preferim. Lafegirem
quan estigui acabant-se de fer
el sofregit de ceba. El bacall el
podem dessalar a casa, al nostre
gust, o el podem comprar dessalat.
Per cal vigilar el punt de sal. Ni
massa dol, ni massa salat.
PREPARACI
Farem un solregit amb |a ceba i |a|| ta||adets petits. Quan sigui
cuitet, hi alegirem |es patates, que abans haurem esqueiat perque
ai| no perden lecu|a. Ho courem junt, a poc loc, uns deu minuts.
Mentrestant enlarinarem e| baca||a i e| lregirem en una pae||a
amb o|i. Deiarem que es torni una mica rosset. No hem de patir
si queda una mica cruet per dintre. Sacabara de coure despres.
Treiem e|s ta||s i e|s posem en un p|at.
/ |a casso|a on tenim |es trumles, |a ceba i |a||, hi tirarem un po|sim
de pebre verme|| i sa|. Ho remenarem un minut, poquet, perque
no es torni amargant. L|avors hi tirarem aigua lins que cobreii |es
trumles i ho deiarem coure, a loc |ent, uns deu minuts mes, lins
que |es patates estiguin cuites.
Quan la|ti poc per tancar e| loc, posarem e| baca||a a |a casso|a i
deiarem que sacabi de coure tot junt, uns cinc minuts mes.
26 P R I MAV E R A 27
P R I MAV E R A
S
E
G
O
N
S
P
R
I
M
E
R
S
Bacall a lestil de Tall
INGREDIENTS (per a 4 persones)
Bacall
Farina
1 ceba gran
3 o 4 tomates naturals grans
Sucre (un polset)
4 ous durs
Julivert
Oli i sal
PREPARACI
Deiarem e| baca||a en aigua lins que estigui a| punt de sa|.
Lescorrerem, e| passarem per larina i e| lregirem.
Fn una pae||a larem un solregit de ceba i tomata natura|. Hi tirarem
un po|sim de sucre perque no quedi acid.
Courem uns ous durs. F|s ta||arem per |a meitat i e|s alegirem a|
solregit.
Hi alegirem tambe e| baca||a lregit i tirarem un po|sim de ju|ivert pe|
damunt de tots e|s ingredients.
Deiarem que es cogui una miqueta tot junt i ja ho podrem servir.
COMENTARIS
Aquest plat es pot
acompanyar darrs blanc,
si volem.
COMENTARIS
El plat deu el seu nom al fet
que era una menja habitual
feta en plena muntanya, quan
els pastors acompanyaven
els ramats a les pastures. En
traslladar-lo a la cuina actual,
els condiments, lgicament,
shan sofisticat.
Sopa de pastor
amb farigola
INGREDIENTS
1 ceba
3 grans dall
2 tomates madures
1 grapat de farigola (tim)
2 llesques de pa sec
2 ous
1 pessic de sucre
1 pessic de sal
1 pessic de pebre roi dol (vermell)
1 pessic de pebre negre
1 pessic de curri
1 pessic de nou moscada ratllada
1 litre de brou vegetal
PREPARACI
Ta||arem |a ceba petita i |a solregirem, a loc |ent, lins que estigui
carame|itzada. Hi alegirem e|s a||s.
Fsca|darem |es tomates per poder treuren |a pe|| mes laci|ment i
|es alegirem a |a ceba amb un pessic de sucre. Ho deiarem solregir
una estona.
Hi tirarem |a larigo|a i e| brou vegeta|. Ho deiarem bu||ir una mitja
hora.
Ho treurem de| loc i ho triturarem tot, ho passarem pe| co|ador ines
i ho tornarem a| loc a bu||ir. /|eshores hi posarem e| pa, |a sa|, e|
pebre roi, e| pebre negre, e| curri i |a nou moscada.
Quan torni a arrencar e| bu||, amb un batedor de varetes ho
triturarem lins que quedi e| pa ben deslet, pero que no quedi pure.
L|avors hi alegirem e|s ous i apagarem e| loc immediatament.
28 P R I MAV E R A
S
E
G
O
N
S
29
P R I MAV E R A
S
E
G
O
N
S
Txirella (o girella)
INGREDIENTS
Per fer lembotit:
Panx de corder (tripes grosses)
Fil de cosir
Per arrebossar:
Ous
Farina
Oli
PREPARACI
Bu||irem e| cap i quan estigui cuit |i treurem |a carn. Fsca|darem |es
tripes i |a lreiura i |es triturarem amb |a carn que hem tret de| cap.
/ |a barreja hi alegirem |a mo||a de pa, |arros, e|s ous, e| conyac i |es
especies.
Farem trossos amb e| pano. F|s omp|irem amb e| larciment i e|s
cosirem. Fetes |es gire||es |es posarem a bu||ir amb aigua i sa| durant
una hora aproimadament (depen de |a mida).
Un cop lredes, |es ta||arem a rodanes, |es passarem per larina i ou,
i |es lregirem en una pae||a amb o|i.
Cargols a la cassola
INGREDIENTS (per a 4 persones)
1 kg i quart de cargols
7 o 8 escalunyes (o cebetes petites)
2 grans dall
Bitxo
2 Tomates madures
150 gr de costella de porc (tocino)
150 gr de llonganissa prima (botifarra)
Llorer, tim
Oli
Sal
Vinagre
Aigua
PREPARACI
Farem dejunar e|s cargo|s durant una setmana.
Passat aquest temps, e|s rentarem ben nets amb aigua i vinagre
lorca vegades i e|s posarem en una o||a amb aigua lreda lins que
bu||in. Daio sen diu enganyar e|s cargo|s.
Quan |aigua bu||i, e|s hem de tornar a netejar lins que |aigua tingui
un co|or net. L|avors e|s bu||irem amb aigua i timo uns 20 minuts.
Fn una casso|a amb o|i lregirem |a coste||a ta||adeta menuda i
|a ||onganissa tambe ta||ada. Quan estigui cuit ho treurem i ho
guardarem en un p|at.
Fn e| matei o|i solregirem |es esca|unyes ta||adetes. Quan siguin
rossetes hi tirarem |a|| ta||at. Ho deiarem una mica i hi alegirem |a
tomata pe|ada i triturada. l que es vagi lent a poc a poc e| solregit.
Quan estigui a| punt hi posarem sa|, e|
bito, una mica daigua (o ca|do) i |a
carn. Ho remenarem be i hi alegirem
e|s cargo|s escorreguts. Ho barrejarem
tot mo|t be i deiarem que es cogui
uns cinc minuts.
Si ho deiem reposar, sera mi||or.
COMENTARIS
Podem afegir-hi una picada, si
volem. Els cargols tamb acom-
panyen molt b els peus de
porc guisats. Podem posar-hi, si
volem, per allargar-ho una mica,
uns quants bolets de temporada.
Per al farciment:
Tripes de corder ben netes
1 freixura de corder (pulmons)
1 cap de corder
La molla de 1/2 kg de pa
1 kg darrs
6 ous
3 o 4 grans dall
Unes fulles de julivert
Sal, pebre
Un raig de conyac
COMENTARIS
s un dels pocs
embotits en qu noms
sutilitza el corder com a
nica carn per elaborar-
lo. El seu origen es
remunta al segle xv. Al
Pont de Suert es fa una
fira dedicada a la girella
coincidint amb la Festa
de Sant Sebasti.
30 P R I MAV E R A
S
E
G
O
N
S
31
P R I MAV E R A
S
E
G
O
N
S
Truita de riu al forn
INGREDIENTS (per a 4 persones)
4 truites de riu mitjanetes
4 trumfes (patates)
2 cebes grans
4 talls de pernil salat
2 llimones petites o una de gran
Sal, pebre
Oli
Pa ratllat
PREPARACI
Co||oquem a |a base duna salata de lorn |es cebes ta||ades a
||enques i |es trumles ta||ades a rodanes primes, i ho posem a| lorn
preesca|lat a 180C.
Mentrestant, sa|pebrarem |es truites i |es larcirem amb uns ta||s de
pernil salat.
Quan |es patates ja estiguin mig cuites, |es sa|arem una mica,
posarem |es truites a sobre i ho ruiarem tot amb e| suc de |a
||imona.
Quan la|ti poc perque estiguin cuites |es truites, tirarem per sobre
una mica mes de ||imona i posarem una capa de pa rat||at a|
damunt.
Deiarem que sacabin de ler a| gratinador tot vigi|ant que no es
cremi e| pa rat||at.
Truita de moixarrons i carreretes
INGREDIENTS
kg de bolets barrejats
4 ous
1 all
Julivert
Oli (poquet)
PREPARACI
Rentarem e|s bo|ets i e|s deiarem escorrer. F|s posarem en una
pae||a, sense o|i, lins que sembeguin |aigua que aniran traient.
Fn una a|tra pae||a lregirem |a|| trinat i e| ju|ivert, tambe ta||adet,
en una mica do|i. Ho tirarem per damunt de|s bo|ets i tambe hi
posarem una mica de sa|. Ho deiarem tot junt uns dos minuts.
Deiatarem e|s ous, hi tirarem e|s bo|ets i ja podem ler |a truita.
COMENTARIS
Aquesta truita tamb es pot cuinar
amb altres tipus de bolets, sempre
que siguin primets i petits.
COMENTARIS
Tamb podem farcir-les amb
cansalada en lloc del pernil.
32 P R I MAV E R A
S
E
G
O
N
S
33
P R I MAV E R A
P
O
S
T
R
E
S
Arrs amb llet
INGREDIENTS (per a 4 persones)
kg darrs
1 litre de llet
Sucre
Canyella en pols
PREPARACI
Bu||irem |arros amb |a ||et i e| sucre lins que estigui a| punt. No ha
destar massa passat.
Ho deiarem relredar i ||avors ho repartirem en bo|s. Hi posarem
canye||a en po|s pe| damunt.
Trumfes amb cues de corder
INGREDIENTS
12 cues de corder
1 kg de trumfes
Unes fulles de julivert
3 grans dall
2 cebes
2 tomquets
Sal i pebre
Oli
Un raget de conyac
Aigua
PREPARACI
Les cues, ja netes de pe|, |es larem bu||ir amb aigua i sa|
aproimadament una hora.
Seguidament |es ta||arem a trossets i |es lregirem en una casso|a
amb o|i. Hi anirem alegint |a ceba ta||adeta, e|s grans da|| sencers, e|
ju|ivert i una mica de sa| i pebre.
Quan |a ceba ja estigui cuita hi posarem |a tomata pe|ada i ta||ada.
La deiarem solregir una estoneta i hi alegirem e| conyac.
Ta||arem |es trumles a trossets i |es posarem a |a casso|a amb |es
cues. Les cobrirem daigua i |es deiarem coure una mitja hora. /|
lina| rectilicarem de sa| i pebre.
COMENTARIS
A les ovelles sels escapa la cua
a la primavera a fi de facilitar
laparellament amb el marr i,
per tant, quan es menja aquest
plat, es diu que es menja carn de
bstia viva. Tamb s possible fer
les cues de corder amb arrs.
COMENTARIS
La quantitat de sucre s a gust de
cadasc, segons ens agradi ms o
menys dol. Podem calcular que una
cullerada sopera per persona estaria
b. Hi podem posar, tamb, una pell
de llimona quan estigui bullint larrs
amb la llet.
34 P R I MAV E R A 35
P R I MAV E R A
P
O
S
T
R
E
S
P
O
S
T
R
E
S
Crispells
INGREDIENTS
1/2 kg de farina
3 ous
1 sobre de llevat
150 gr de sucre
1 copeta dans
Oli
PREPARACI
Barrejarem tots e|s ingredients, pero |a larina |anirem tirant de mica
en mica lins que quedi una massa espessa. Fn larem una bo|a, |a
taparem i |a deiarem reposar uns trenta minuts en un ||oc ca|ento.
Si pot ser, a |a vora de| loc.
Fn una pae||a tindrem o|i ca|ent. Hi tirarem massa de cu||erada en
cu||erada i |a deiarem daurar una mica.
Un cop trets e|s crispe||s de |a pae||a,
hi posarem sucre per sobre.
Bunyols de trumfa
INGREDIENTS
1 ou
1/2 kg de trumfes
Sucre
Sal
1 copeta dans
1 sobre de llevat
PREPARACI
Bu||irem |es trumles i |es passarem pe| passapure. Farem una pasta amb
|ou, |es trumles bu||ides aialades, una mica de sa|, e| ||evat i |a copeta
dan|s. Ho deiarem reposar uns trenta minuts.
Passada aquesta mitja hora, anirem lent e|s bunyo|s amb |es mans i e|s
lregirem a |a pae||a on tindrem |o|i do|iva ben ca|ent.
/bans de menjar-nos-e|s, podem tirar-hi sucre per sobre.

COMENTARIS
Anys enrere, aquests bunyols
es menjaven gaireb sempre
acompanyant plats de carn.
COMENTARIS
Tamb podem afegir a la massa
pela de llimona i una mica doli
si ens queda massa espessa.
36 P R I MAV E R A 37
P R I MAV E R A
P
O
S
T
R
E
S
P
O
S
T
R
E
S
Mat
INGREDIENTS (per a 4 persones)
2 litres de llet dovella
30 g dherba-col (flor de la carxofera)
PREPARACI
Posarem a macerar |herba-co| amb aigua 8 hores, ca|cu|ant 1/4 de
|itre daigua per cada 15 gr dherba-co|.
Fsca|larem |a ||et lins que estigui tebia. Ha destar a uns 7C, mes
o menys. Co|arem |aigua de |a maceracio de |herba-co| i en tirarem
unes tres cu||erades a |a ||et, que mantindrem vora de| loc, pero
vigi|arem que no sesca|li mes.
/| cap dunes dues hores ja estara pres e| mato. F| podem co|ar
en un drap de coto de reieta perque acabi de treure |aigua i e|
repartirem en recipients individua|s o be en un de gran.
Culiestros
INGREDIENTS
Llet de vaca (que ha acabat de parir)
3 o 4 cullerades de sucre
PREPARACI
Fs tira |a ||et en una casso|a i es posa a| loc. Fs va remenant una mica
i quan ja bu|| van apareient grumo||s.
F|s posarem en un p|at i hi tirarem sucre pe| damunt.
COMENTARIS
La llet que cal utilitzar per fer els culiestros
ha de ser la segona o la tercera de la vaca
desprs de parir. Els culiestros tenen una
aparena de color groguenc. Tamb s molt
apreciada la crosta de la llet de vaca, la capa
de nata que queda desprs de bullir, que es
menja sola amb sucre o damunt del pa.
COMENTARIS
Aquesta recepta tamb es pot fer
amb llet de vaca. Amb el srum
que queda quan es treu el mat
es pot fer el brossat i el xerigot.