Tema 22 Lorigen de la vida i la seva interpretaci histrica. Evoluci precellular. La teoria cellular i lorganitzaci dels ssers vius.

1. Interpretaci histrica de lorigen de la vida

La generaci espontnia. Els experiments de Redi, Needham, Spallanzani i Pasteur. Hiptesis inicials sobre lorigen de la vida: Oparin i Haldane.

2. Evoluci qumica
Condicions idnies de la Terra per a lorigen de la vida. La Terra primitiva: latmosfera reductora. Evoluci precellular. Hiptesi de la pansprmia. Hiptesi dels coacervats. Experiments de Miller. Hiptesi de les microsferes protenoids. Hiptesi del mn dARN.

3. Evoluci cellular
Les primeres cllules: formaci i propietats. Aparici de les vies metabliques. Possibilitat de reproducci i capacitat dadaptaci.

4. Evoluci nutritiva.
Evoluci de lheterotrofisme inicial: parasitisme, saprofitisme i holotrofisme. Aparici de lautotrofisme: fotosintetitzadors i quimiosintetitzadors. La revoluci de loxigen. El pas a latmosfera aerbia. Formaci de la capa protectora doz. Lorigen de la cllula eucariota: teoria de lendosimbiosi. Laparici dels organismes pluricellulars.

5. La teoria cellular i lorganitzaci dels ssers vius.

El descobriment de la cllula. Postulats de la teoria cellular. Nivells dorganitzaci cellular: teixits, rgans, aparells i sistemes.

Interpretaci histrica de lorigen de la vida

Generaci espontnia, Aparici sobtada i per atzar dalgunes formes de vida, a partir de matria inorgnica i amb independncia de qualsevol classe de pares.

Jan Baptiste van Helmont

Francesco Redi 1668

John Needham - 1745

Lazaro Spallanzani

Louis Pasteur- 1861

Friedrich Wohler - 1828

Aleksandr I.Oparin - 1924

John B.S. Haldane- 1929

Evoluci qumica

Distncia al Sol Mida relativament petita Atmosfera gasosa Condicions que fan a la Terra apta per a la vida Aigua lquida Elements qumics de lescora Nucli generador dun camp magntic. La gravetat

La Terra primitiva

Condicions per a levoluci qumica de la matria

Absncia total o gaireb completa doxigen lliure, ja que al ser molt reactiu hagus oxidat les molcules orgniques que sn essencials per a la vida Una font denergia: vulcanisme generalitzat, tempestes elctriques, bombardeig de meteorits i intensa radiaci, especialment ultraviolada

Substncies qumiques que funcionessin com blocs de construcci qumics: aigua, minerals inorgnics i gasos
Temps: els vestigis de vida ms antics daten de 3.800 milions danys, de manera que la vida va trigar noms uns 800 milions danys en formar-se.

Evoluci precellular. Hiptesi de la Pansprmia.

Svante Arrhenius

Evoluci precellular. Hiptesi dels coacervats.

Latmosfera primitiva era rica en He, H2, CO2, NH3 i CH4. No hi havia O2 lliure.

La temperatura de la Terra era alta, els volcans estaven en erupci i hi havia importants pluges amb llampecs.

En aquesta atmosfera es van produir reaccions qumiques propiciades per lenergia elctrica dels llampecs i lenergia trmica de linterior de la Terra.
Al mar, i a partir daquestes reaccions qumiques, es van formar els primers compostos orgnics.

Els experiments de Miller-Urey

Stanley Miller 1953

Formaci del brou primitiu Els compostos pesants que es formen en l'alta atmosfera cauen sobre les capes inferiors, ms denses; es dissolen en l'aigua o s'acumulen en esquerdes i fissures del sl, la qual cosa impedeix la seva destrucci per la radiaci UV. Si existeixen determinades molcules amb funci catalitzadora (argiles), la seva concentraci pot augmentar amb rapidesa. L'absncia d'oxigen atmosfric impedeix l'oxidaci dels productes orgnics, la qual cosa fa que es conserven durant ms temps. L'absncia de vida impedeix la destrucci de la matria orgnica.

Evoluci precellular. Hiptesi de les microsferes proteinoides.

Sidney Fox - 1959

L'experincia de Fox va permetre descobrir dos fets: la capacitat d'auto-organitzaci dels protenoids la rapidesa amb qu es passa d'aminocids a protenoids (algunes hores) i d'aquests a microsferes (alguns minuts).

 Presenten activitat enzimtica poc especfica Sn estructures pseudobiolgiques Sn individus diferenciats del medi circumdant. Es forma un medi intern. Es produeix un intercanvi selectiu de substncies a travs de la membrana rudimentria. Cada microgota posseeix una estructura qumica interna que li s prpia, s a dir, que cada sistema, perdurar, evolucionar o desapareixer.

Evoluci precellular. Hiptesi del mn dARN.

Thomas R. Cech

 Al brou primitiu o a les argiles es formaria un ARN primitiu (sntesi abitica). Aquestes cadenes catalitzarien la formaci d'altres ms llargues, en el curs de cicles successius d'assecament i rehidrataci de les zones on es troben.

La recombinaci entre cadenes, grcies a elements de transposici (transposons) i les mutacions permetrien l'aparici de noves funcions.

S'establiria una relaci especfica entre una srie de bases nitrogenades i d'aminocids. Elements exteriors (cations, transportadors d'electrons), perfeccionarien l'activitat enzimtica de l'ARN. Podrien catalitzar la formaci de protenes, primer directament, desprs mitjanant cadenes curtes d'ARN amb les que estarien lligats els aminocids (precursors de l'ARNt) i que els alinearien per facilitar les reaccions de polimeritzaci. Les protenes "demostrarien" ser millors catalitzadors que l'ARN. Augmentarien la varietat de les reaccions en qu intervenien. Aix s'autoseleccionarien els enzims, que relegarien l'ARN a un segon pla. Amb lajut dels enzims, les cadenes de l'ARN, formarien la doble hlice de lADN, amb avantatges decisius en la codificaci de la informaci biolgica (major estabilitat i mecanisme de correcci d'errors, per sense impedir les mutacions i la recombinaci).

Evoluci cellular

Allament Els organismes haurien d'estar separats del medi per una superfcie que impediria la seva diluci (els coacervats o les microsferes) Aparici dun metabolisme inicial Des de la formaci de les primeres molcules orgniques hi hauria una diferncia destabilitat entre elles. Unes romandrien, donant lloc a daltres ms complexes i les ms inestables es descompondrien servint daliment per a les altres. S'hauria iniciat aix un procs de sntesi i degradaci diferencial, s a dir, un metabolisme inicial que contriburia a l'estabilitzaci d'alguns coacervats, mentre que daltres sucumbirien. Capacitat de reproducci Els coacervats aconseguirien en un moment donat la capacitat de trencar-se en altres (fills) conservant les seves caracterstiques. El protobiont hauria passat a ser un organisme elemental vivent.

Evoluci nutritiva

Heterotrofisme

Parasitisme

Saprofitisme

Holotrofisme

Autotrofisme

Quimiotrofism e

Fototrofisme

La revoluci de loxigen

 Els organismes que feien servir lO2 obtenien mes energia respirant que la que obtenien els anaerobis per fermentaci, per tant eren molt mes eficients. LO2 alliberat a latmosfera era txic pels anaerobis estrictes, que es van confinar a rees restringides. Es va estabilitzar lO2 i el CO2 en latmosfera, i el carboni va comenar a circular per la ecosfera. En latmosfera superior lO2 va reaccionar per a formar oz (O3) que es va acumular fins a formar una capa que va embolcallar la terra, protegint la superfcie de l'arribada de radiacions d'alta energia. En conseqncia, els organismes que van evolucionar desprs van viure en un ambient totalment lliure de radiacions d'alta energia. Els ms primitius es van adaptar millor. Va disminuir la sntesi abitica de molcules orgniques, sent substituda per la sntesi bitica, quedant establert un sistema de vida dependent en ltim terme de l'energia solar, amb capacitat de reproducci sexual a partir del qual va comenar una mplia evoluci biolgica.

Aparici de la cllula eucariota

Lynn Margulis - 1980

Aparici dels organismes pluricellulars

Teoria cellular

Robert Hooke - 1666

Anton van Leeuwenhoek - 1673

Jan E. Purkinje - 1838