Tema 26 Mtodes destudi de la cllula. Cllules procariotes i eucariotes. La cllula animal i vegetal. Formes acellulars.

1.Regne Protists
Breu histria del regne. Situaci actual. Clades representatius.

2. Arqueoplastidiats
Caracterstiques generals: mida, estructura, mobilitat, alimentaci i reproducci. Rodfits: cicles vitals de Porphya i Polysiphonia. Cloroplstids. Clorfits: Chlamydomonas, Volvox, Pediastrum, Ulva, Cladophora, Acetabularia, Codium, Spyrogyra, Chara. Diferents cicles vitals. Glaucfits: Cyanophora, Glaucocystis i Gloeochaete.

3. Cromalveolats
Subgrup Alveolats: Ciliats: conjugaci. Paramecium, Stentor, Vorticella. Apicomplexes: Plasmodium. Dinoflagellats: Ceratium, Noctiluca. Subgrup Criptfits: Cryptomonas Subgrup Haptfits: coccolitfors Subgrup Heteroconts. Feofcies: cicles vitals de Laminaria, Fucus i Ectocarpus. Diatomees. Navcula, Coscinodiscus. Xantofcies: Vaucheria, Botrydium. Crisofcies. Actinocrisofcies: Actinophrys. Actinosphaerium.

4. Excavats.
Fornicata: Giardia. Parabasalia: Trichomonas, Trichonympha. Euglenozous: Euglena, Phacus, Tripanosoma, Leishmania

5. Rizaris
Radiolaris: Acanthosphaera, Acanthometra. Foraminfers: Nummulites, Globigerina Cercozous: amebes filoses.

6. Amebozous
Tubulina: Amoeba, Arcella, Difflugia. Arqueoambids: Entamoeba

7. Opistoconts
Coanoflagellats. Estructura i relaci amb els eucariotes pluricellulars.

8. Importncia dels protists

Utilitats a nivell biolgic, econmic, alimentari i industrial.

Regne Protists

Arqueoplastidiat s
Comprn a tots els organismes amb un plastidi fotosinttic que es considera que van ser obtinguts per la endosimbiosi primria duna cianofcia. A aquest supergrup pertanyen els Rodfits i els Glaucfits. s tamb lorigen dels Clorfits i de les plantes vasculars terrestres.

Rodfits

Presenten una coloraci que varia entre el vermell i el violaci, tot i que tamb pot ser negra o brunenca. Es deu a la presencia de ficoeritrina (una ficobiliproteina). Com a producte de reserva presenten una substancia semblant al mid, anomenada mid de flordies.

Sn pluricellulars i poden presentar formes molt variades, que corresponen a l'estructura plectenquimtica. La paret cellular s pectocellulsica i cont, a ms a ms, colloides com lagar o la carragenina, substancies dinters econmic. Algunes rodofcies presenten la paret incrustada de carbonat clcic, que dna una consistncia ptria a lalga.

La gran majoria sn tpicament marines i formen part del bentos, on no s rar trobar-les vivint sobre altres algues (epfites). La presncia de ficoeritrina, capa de captar les radiacions de baixa longitud dona, els permet viure a grans fondries, tot i que tamb sen troben a pocs metres per sota el nivell del mar.

Cicle digentic heteromrfic. Porphyra

Cicle trigentic dimrfic. Polysiphonia

Laurencia

Nemalion

Bonnemaisonia

Porphyra

Cloroplstids

Caracteritzats per la presncia de plastidis verds, amb clorofilla a i b i carotens, i per la formaci de mid, sempre en els plastidis. Tenen cllules amb membrana cellulsica, recoberta per una capa pctica que es gelifica amb freqncia, o impregnada de carbonat clcic. Sn uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d'estructura cenoctica. Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses (en copa, anell, reticle, cinta, etc), sovint presenten flagels. La majoria sn dulciaqcoles, possiblement a conseqncia de llur preferncia pel CO2 en forma dissolta, ms rar a la mar, on

Les espcies marines de mida en general superior, sn de vida litoral; algunes sn aeroftiques, i moltes altres d'aquest mateix grup viuen en simbiosi amb fongs o amb protozous i invertebrats.

D'aquest grup haurien arrencat les plantes superiors passant per antecessors semblants als brifits i als pteridfits. Tenen inters com a productors primaris, a les aiges dolces. Algunes espcies sn emprades com a aliment. Ms gran s l'inters de les espcies microscpiques en la depuraci d'aiges residuals.

Pediastrum

Acetabullaria

Codium

Chlamydomonas

Spirogyra

Closterium

Chara

Cicle monogentic haplofsic. Chlamydomonas

Cicle monogentic diplofsic. Codium

Cicle digentic isomrfic. Ulva

Glaucfits

Organismes daigua dola que presenten plastidis amb caracterstiques de cianobacteri, amb peptidoglic entre les dues membranes, tilacoides apilats amb clorofilla a, ficobiliprotenes i altres pigments. A ms, tenen mitocondris amb crestes planes i realitzen una mitosi oberta sense centrols. Les formes mbils tenen dos flagels desiguals, que poden tenir pls fins i estar ancorats per un sistema de diverses capes de microtbuls, que sn similars als que es troben en alguns clorfits.

Cyanophor a

Cromalveolat s
Supergrup molt divers que inclou Protists auttrofs, hetertrofs i mixtrofs. Estan units per lorigen dels seus plastidis, que semblen haver adquirit per endosimbiosi amb un arqueoplastidiat primordial. Algunes formes lhan perdut, i daltres lhan adquirit de nou. Ciliats Subgrup Alveolats Apicomplexes

Subgrup Criptfits
Subgrup Haptfits

Dinoflagelats
Feofcies Diatomees

Subgrup Heteroconts

Xantofcies Crisofcies Actinocrisoficies

Ciliats

Sn els protists ms especialitzats i complexos ja que posseeixen una mxima diferenciaci en el seu citoplasma. Viuen en tot tipus daiges, sent la majoria de vida lliure. Es caracteritzen per posseir cilis curts i nombrosos, amb moviment coordinat. Aquests poden recobrir tot el cos de lanimal (Paramecium) o formar bandes (Didinium). De vegades es reuneixen formant membrnules o cirrus, que els serveixen per a desplaar-se o saltar.

Posseeixen dos tipus de nuclis, el micronucli (diploide, regula la reproducci sexual) i el macronucli (regula el metabolisme). Es reprodueixen sexualment per conjugaci.

Paramecium

Stentor

Vorticella

Didinium

Apicomplexes

Sn unicellulars, formen espores i sn exclusivament parsits danimals. Les estructures mbils, com flagels o pseudopodis estan absents excepte en certes etapes dels gmetes. s un grup caracteritzat per la presncia duna estructura nica anomenada complex apical. Es tracta dun orgnul situat en una punta de la cllula que inclou unes vescules que sobren en la part anterior de la cllula. Aquestes secreten enzims que permeten al parsit entrar en altres cllules.

Formen espores per divisi mltiple i presenten uns cicles vitals molt complexos. Sn agents importants depidmies entre animals. La seva reproducci s alternant: la asexual s per divisi mltiple o esquizognia, i la sexual per gamognia, en la que hi ha un macrogmeta i un microgmeta

Gregarina

Coccidium

Plasmodium

Dinoflagellats

Protists unicellulars, generalment mbils, provistos de dos flagels desiguals situats gaireb sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i laltre hi s perpendicular. Presenten una membrana de secreci cellulsica (teca), moltes vegades dividida en plaques.

Presenten plasts laminars, superficials, de colors diversos. Contenen clorofilles a i c, xantofilles i carotenoides, i tamb mid i lpids. La majoria sn auttrofs, per alguns sn ms o menys hetertrofs. Certes espcies presenten estigmes fotoreceptors. Hi ha espcies parsites. Les denominades zooxantelles sn simbionts dacantaris, cnidaris i ctenfors. Hi ha casos de bioluminescncia, com en Noctiluca i Gonyaulax.

Algunes espcies tenen productes txics i poden sser metzinoses, si no per al nivell trfic immediat, s per a daltres. Tenen molta importncia en el plncton, sobretot el mar, i constitueixen laliment de molts peixos dalta mar. Solen predominar en mars calents i temperats.

Criptfits
Protists unicellulars biflagellats, de simetria dorsiventral. A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a linterior de la cllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on sobre un vacol pulsatiu. Poden sser pigmentats, amb dos cromatfors brunencs (en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presncia de ficobilines) i vida autotrfica o auxotrfica, per nhi ha tamb dincolors,. Tots acumulen reserves de lpids i de mid. Apareixen principalment al plncton durant la primavera, en aiges amb matria orgnica. Poden fer simbiosis amb radiolaris i corallaris, formant zooxantelles.

Chilomonas

Haptfits
Sn protists fotosinttics. Les cllules tenen tpicament dos flagels lleugerament desiguals, que sn llisos, i un nic orgnul denominat haptonema, que se superficialment similar a un flagel per que es diferencia del mateix en la disposici dels microtbuls. Els mitocondris tenen crestes tubulars. Els haptfits ms coneguts sn els coccolitfors, que tenen un exosquelet de plaques calcries denominades cocclits. Constitueixen el fitoplncton mar ms abundant, especialment en mar obert i s extremadament abundant com a microfssil.

Feofcies
Presenten ficoxantina, una xantofilla que emmascara els altres pigments i dna a aquestes algues un color brunenc. La morfologia dels tallus s molt variada: filamentosos, cilndrics, cintiformes, globosos, laminars o tubulars. Algunes daquestes formes, sovint corresponen a estructures de tipus plectenquimtic o hstic, i aix assoleixen el nivell estructural ms complex que poden presentar les algues.

Dictyota

Fucus

Laminaria

Cicle monogentic diplofsic. Fucus

Cicle digentic isomrfic. Ectocarpus

Cicle digentic heteromrfic. Laminaria

Diatomees
Unicellulars (o en colnies), cllules vegetatives uninucleades i desprovedes de flagels. Cromatfors de color bru groguenc, amb clorofilles a i c i carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina. No presenten mid, i, a part una petita quantitat dun glcid, la crisolaminarina, llur principal substncia de reserva sn gotes de greix, grosses i abundants, i glbuls de volutina. Cllules ben caracteritzades per lestructura de llur frstul, dividit en dues teques (epiteca i hipoteca), integrades cada una per una part plana o valva i una banda lateral o pleura, que encaixa amb la de laltra teca; ambdues pleures constitueixen el cngol. La valva presenta generalment porus o costes.

Es reprodueixen per divisi cellular. Moltes presenten reproducci sexual amb la intervenci de gmetes flagellats. Viuen a les aiges dolces, salabroses i marines, i tamb en llocs humits, com s ara els sls, les molses i els murs humits. Sn responsables duna gran part de la productivitat primria de les aiges. En llocs adequats (de poca fondria, aiges pobres en calci, riques en silici) arriben a sedimentar-se gruixos considerables de frstuls buits, que constitueixen la terra de diatomees

Coscinodiscus

Navicula

Xantofcies

Unicellulars o filamentoses. Els seus pigments sn les clorofilles a, c i e, amb lpids i crisolaminarina com a productes de reserva. Les zospores i formes mbils de vida lliure presenten dos flagels apicals desiguals, caracterstica comuna de tot el grup. Els representants daquest grup viuen a les aiges dolces riques en ferro, encara que tamb nhi ha que creixen en aiges alcalines, sols humits i fins i tot en aiges salabroses

Botrydium

Crisofcies
Algues daurades o verd-grogues. Viuen en la majoria dels llacs i llacunes d'aiges dolces netes i fredes, i algunes espcies sn marines. La majoria sn fotoauttrofes (el seu pigment ms important s la ficoxantina, que els confereix un color daurat), encara que tamb hi ha hetertrofes. Generalment es presenten com formes unicellulars flagellades, moltes formen colnies amb formes, fins i tot, molt elaborades. Les formes marines posseeixen intricats esquelets silicis.

Ochromonas

Hydrurus

Actinocrisofcies
Es caracteritzen per tenir un nic flagel que s'estn en forma d'ala suportat per un eix intern i que manca de l'estructura d'arrel oposada en els altres grups amb els quals estan relacionats. Tamb disposen de tentacles o axopodis radials suportats per trades de microtbuls. El grup ms notable sn els Silicoflagellals, plncton mar els membres del qual formen esquelets silicis i sn ben coneguts com fssils. Tamb sn importants els Actinodins (entre els que es troben els antics Heliozous), organismes planctnics daigua dola, que suren o es fixen al substrat. A vegades posseeixen petxines silcies: Posseeixen axopodis radials; vacols contrctils i una capa granulosa protectora.

Excavat s

Protists que antigament eren classificats com a flagellats. Es caracteritzen per la presncia dun solc ventral dalimentaci. Alguns membres sn hetertrofs, mentre que uns altres presenten cloroplasts que se suposa sn el resultat de la endosimbiosi secundria dun alga verda. La classificaci daquest grup s difcil i encara est en els seus inicis. Inclou alguns dels eucariotes ms primitius. El clade cont una gran varietat de formes de vida lliure i simbitiques, i inclou alguns parsits importants entre els humans. Diversos excavats no presenten mitocondris, tot i que la majoria retenen un orgnul mitocondrial enormement modificat. D'altres tenen mitocondris amb crestes tubulars, discodals o en alguns casos planes. La majoria d'excavats tenen dos, quatre o ms flagels.

Fornicata

Sense mitocondris tpics. La majoria sn simbionts, per alguna forma s parsita, com Giardia lamblia, causant de la giardiasis o diarrea del viatger, una parasitosis intestinal cosmopolita i predominant en nens que en general sn simptomtics i, en casos crnics, causa malabsorci i desnutrici. Les poques formes de vida lliure es troben en aiges eutrfiques. Presenten reproducci asexual per divisi binria.

Parabasalia

Aix anomenats per presentar una estructura parabasal: unes fibres estriades que connecten laparell de Golgi amb el flagel. Sn anaerobis i no presenten mitocondris. Es considera que aix s el resultat d'una prdua secundria doncs les cllules contenen petits hidrogenosomes que aparentment s'han desenvolupat a partir dels mitocondris perduts.
Trichomonas

Euglenfits
Protists habitualment daigua dola, tot i que hi ha formes marines. Tenen un o dos flagels insertats en una fosseta apical o subapical. Presenten dos cinetosomes i els mitocondris tenen crestes en forma de disc. Poden ser fotosinttics o hetertrofs. Els fotosinttics sn de color verd, amb clorofilles a i b i amb b-carot i diverses xantofilles. Com a substncia de reserva tenen paramil, un hidrat de carboni particular que no s'acoloreix amb el iode. La paret cellular s substituda per una pellcula de fibres proteiques en disposici helicodal. Cllules lliures, fusiformes o cilndriques, i nedadores. Els flagells (dos, tot i que un s tant petit que no es veu) surten duna invaginaci de la part apical de la cllula, la citofaringe. En el citoplasma presenten un vacol contrctil i sovint un estigma. Reproducci per escissi longitudinal.

Els hetertrofs sn de vida lliure, majoritriament saprfits, per algunes formes parsites tenen importncia mdica. Els Tripanosomats sn parsits hemotissulars, la forma dels quals varia segons lanimal on viuen, ja que passen dos o ms estadis evolutius al llarg del seu cicle vital.

Trypanosoma cruzi

Leishmania

Rizaris
Morfolgicament presenten fillopodis, que poden ser simples, ramificats o estar connectats. Si estan sostinguts per microtbuls es parla daxopodis. Aquests sobresurten duna regi central de la cllula anomenada axoplast i es fan servir fonamentalment en alimentaci. Molts dells produeixen una closca o esquelet destructura relativament complexa, i que compon la vasta majoria de fssils eucariotes unicellulars. Quasi tots tenen mitocondris amb crestes tubulars.

Radiolaris
La majoria presenten un exosquelet de silici, i alguns, com els Acantaris, de sulfat destronci. Las morfologia de lexosquelet s molt variable, i sovint inclou espines radials que collaboren a la flotabilitat, juntament amb lemmagatzematge dolis i altres substncies poc denses. Salimenten per endocitosi, utilitzant els fillopodis per atrapar les seves preses (bacteris, altres protists i fins i tot petits invertebrats).

Foraminfers
Posseeixen unes petites closques, amb cambres i nombroses perforacions per on surten els fillopodis reticulars (reticulopodis). Les formes ms senzilles sn tubs oberts o esferes buides. Els ms complexos tenen cambres que van afegint amb el creixement. Les closques, de carbonat clcic, es dipositen en el fons dels oceans (llims de foraminfers), com va succeir en Cenozoic amb els Nummulits, la presncia dels quals sutilitza, a ms de com a mitj de dataci, per a la detecci de jaciments petrolfers. Tenen reproducci asexual per bipartici i sexual en les espcies ms evolucionades.

Lagena

Cercozou s Protists biciliats i/o ameboides. La majoria tenen mitocondris amb crestes tubulars. Molts sencisten. Els cinetosomes estan connectats al nucli mitjanant el citosquelet. No presentes mai un citostoma veritable. Dintre daquest grup es troben els Euglfids, unes amebes filoses amb recobriment de plaques silcies, els Cercomondids, uns flagellats comuns en el sl, i els Cloraracnids, que presenten cloroplasts endosimbionts.

Euglypha

Amebozous
Sn organismes amb motilitat ameboide per lobopodis. Poden ser nus o estar protegits amb teques. Generalment sn uninucleats, per alguns membres sn multinucleats i uns altres formen agrupacions que sn un model per a la multicellularitat. Els cists sn freqents. La forma habitual de divisi asexual s la fissi binria. Comprenen un gran nombre de protists ameboides i la majoria de les floridures mucoses. El carcter morfolgic de la presncia de lobopodis no s exclusiu daquest clade, el que ha dut a la confusi dagrupar a protists no relacionats en les antigues classificacions.

Tubulinea s una de les classes principals. Inclou la major part de les amebes ms grans i ms familiars . Durant la locomoci, la majoria t una forma aproximadament tubular o produeix nombrosos pseudopodis tubulars (lobopodis). Cada cilindre avana per un nic flux central de citoplasma, daspecte granular i sense subpseudopodis. Habiten en prcticament qualsevol ambient humit (aiges de desgel nival, llacs, rieres...). Les formes de vida lliure habiten en conductes de ventilaci i torres de refrigeraci, on salimenten de biofilms bacterians. Algunes sn endosimbionts intracellulars.

Ameoba

Difflugia

Arqueoambids
Organismes sense flagels ni centrols. No presenten mitocondris, hidrogenosomes ni peroxisomes. Entamoeba histolitica (parsita de lintest hum), produeix la disenteria amebiana, provocant lceres mitjanant els seus enzims. Entamoeba coli, inofensiva, es troba en lintest gros hum alimentant-se de bacteris. E. gingivalis, sinstalla en la boca i forma la tosca de les dents, salimenta de bacteris i cllules despreses.

Opistoconts
Comprn una collecci diversa de protists classificats en Coanozous. s tamb lorigen dels regnes pluricellulars dels Animals i Fongs. Aquests tres grups es caracteritzen morfolgicament per la presncia en els llinatges constituents dun flagel posterior (opistocont). s un grup fortament recolzat com a monofiltic tant per lestudi gentic com per lestudi de les estructures cellulars. Dintre dels Coanozous destaquen els Coanoflagellats que comprenen unes 150 espcies. Sn gaireb idntics en forma i funci als coancits de les esponges. Habiten tots els ambients aqutics, encara que la seva presncia s ms notable en els mars freds i polars. Filtren laigua per a separar sobretot bacteris, que sn el seu aliment bsic.

Cada coanoflagellat t un sol flagel, envoltat per un anell ple dactina, formant un collar cnic cilndric de microvillis. El flagel desplaa laigua a travs del collar capturant petites partcules daliment amb el microvillis. Els flagels tamb permeten nedar a les cllules de manera semblant a com ho fan els espermatozoides. Molts coanoflagellats construeixen envoltoris en forma de cistella anomenats loriques que estan formats de silici. La majoria sn sssils per algunes espcies sn colonials.