TEMA 8 EXPLICA LES CARACTERSTIQUES DE LA PRODUCCI POTICA DE SALVADOR ESPRIU 1.

INTRODUCCI Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners 1913-Barcelona 1985) t una obra literria que es pot definir a partir de dos eixos: a. La recerca de la diversitat, que podem observar per la pluralitat de gneres literaris conreats per l'autor (lrica, teatre, narrativa), per la diversitat de tcniques compositives que conviuen fins i tot dins dun mateix llibre i per l'inters i relaci estreta del poeta amb la quotidianitatb. Laspiraci a la unitat, que el poeta aconsegueix mitjanant el tractament repetit d'uns temes i un pensament filosfic i moral que actua com a element cohesionador de les diferents obres. Josep M. Castellet va destacar la capacitat dEspriu per a assimilar culturalment lherncia mtica de la humanitat: el Llibre dels morts de lantic Egipte, la Bblia, la tradici mstica jueva i la mitologia grega. A ms daquestes referncies, Espriu crear el seu mite particular de Sinera (anagrama dArenys de Mar, la vila de la qual procedia tota la famlia dEspriu i que es troba lligada a la seua infantesa). Castellet tamb va oferir una primera classificaci de les formes a partir de la quals sorganitza la varietat literria de lobra dEspriu: la lrica, lelegaca, la satrica i la didctica. 2. LOBRA POTICA DESPRIU 2.1 El poeta i el seu poble Encara que la trajectria literria de Salvador Espriu sinicia el 1929, el seu primer llibre de poesia s del 1946: Cementiri de Sinera. En aquest poemari, Espriu evoca els dies i sols perduts, el mn destrut per la guerra que lescriptor identificava amb Sinera (Arenys, el seu poble); hi predomina el to elegac. En el poemari segent, Les canons dAriadna (1948), recupera en vers satric el mn dArenys i enllaa la seua poesia amb la seua obra narrativa dabans de la guerra. Juntament amb Cementiri de Sinera, els quatre llibres Les hores (1952), Mrs. Death (1952), El caminat i el mur (1954) i Final del laberint (1955) formen lanomenat cicle lric (inclou tamb aspectes satrics) de lobra dEspriu. Aquests llibres tracen un cam dinterioritzaci, de reflexi transcendental del poeta, que culmina amb lexperincia mstica de Final del laberint. Shi plantegen uns principis segons els quals Du, cec amb relaci a la humanitat, s un ens amb uns atributs incomprensibles per a lhome. Aquestes obres ads esmentades tamb configuren les tensions del poeta amb el seu poble, com queda reflectit al famosssim poema Assaig de cntic en el temple de El caminat i el mur.

2.2 El poeta civil: Espriu i el realisme Letapa anterior va ser superada per La pell de brau (1960), el llibre amb ms ress de lautor. La poesia d'aquesta nova etapa s valorada des del punt de vista del seu realisme. El to didctic apareix com a extremament modern, exemple de combat ideolgic malgrat la vaguetat social del discurs dEspriu, que es limita a parlar en general de la llibertat, la justcia i la tolerncia. La pell de brau recull reflexions sobre la diversitat i la tolerncia i tcniques antigues com ara ls personal dels smbols i la barreja de la stira, lpica i lelegia. Aquesta obra va adquirir un carcter emblemtic com a discurs cvic que centrava el punt de vista en la Pennsula Ibrica, i per tant en Espanya. Espriu va acabar aix de fixar mticament una geografia que havia comenat a estructurar abans de la guerra: Lavnia (Barcelona), Alfaranja (Catalunya, la qual s metonmicament tamb Sinera), Konilsia (Espanya) i Sepharad (Pennsula Ibrica). El 1963, els poemes de Llibre de Sinera van significar un retorn complexament hermtic a lmbit temtic estrictament catal.
TEXTOS EL MEU POBLE I JO A la memria de Pompeu Fabra. Mestre de tots. Bevem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltvem forts arguments del sabre el meu poble i jo Una tal lli hem hagut dentendre el meu poble i jo La mateixa sort ens un per sempre: el meu poble i jo. Senyor, servidor? Som indestriables el meu poble i jo. Tenim la ra contra bords i lladres el meu poble i jo. Salvvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo. A baixar graons de dol aprenem el meu poble i jo. Davallats al pou, esguardem enlaire el meu poble i jo. Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo. B., 9 de febrer de 1968. De Canons d'Ariadna, 1949

ADVERS AL VENT No preguntis si penso encara en els vells dies dels senyors, si recordo com lentament morien els jardins, les paraules. He perdut. Ai, caiguda de l'allunyat per l'ntim cam que noms porta on ja no sc, designi d'oblidar hores, nvols, el meu nom de naufragi! Venudssim, sentint-me advers al vent, segura presa del mar, no vulguis saber si penso encara en la llum dels vells dies. De Mrs. Death, 1952

XLVI A vegades s necessari i fors que un home mori per un poble, per mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre aix, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del dileg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i laire passi com una estesa m suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en lordre i en la pau, en el treball, en la difcil i merescuda llibertat. Dins La Pell de Brau, 1960

ASSAIG DE CNTIC EN EL TEMPLE Oh, que cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enll, on diuen que la gent s neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feli! Aleshores, a la congregaci, els germans dirien desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu, aix l'home que se'n va del seu indret", mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l'antiga saviesa d'aquest meu rid poble. Per no he de seguir mai el meu somni i em quedar aqu fins a la mort. Car sc tamb molt covard i salvatge i estimo a ms amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada ptria. Dins El Minotaure i Teseu, d'El Caminant i el Mur, 1954