Quan el mar es troba amb la ciutat.

Lexemple de la ciutat bretona de Douarnenez

Joan Sol Prez
Federaci Catalana per la Cultura i el Patrimoni Martim i Fluvial
RESUM: La ciutat bretona de Douarnenez conserva un important patrimoni martim que prov de la seva poca com a un dels principals ports europeus de la pesca de la sardina, durant el segle XIX, amb una indstria conservera important. Aquest patrimoni es mostra al pblic en les seves mltiples vessants durant el festival martim Temps Ftes sur Douarnenez, que se celebra cada dos anys i atrau milers de visitants. Les embarcacions tradicionals, protagonistes del certamen, posen en contacte el pblic amb el patrimoni histric, arquitectnic i cultural de la ciutat, i fan que aquest patrimoni es mantingui viu i actiu. Parallelament, a Frana tenen lloc dues iniciatives que pretenen posar en valor i donar a conixer el patrimoni martim de diversos ports europeus i de la Mediterrnia. A Catalunya, i a gaireb tot el litoral espanyol, el patrimoni martim immoble es troba amenaat per un urbanisme depredador. La presncia dembarcacions tradicionals als nostres ports s una vella reivindicaci de la FCCPMF que t per objectiu el retrobament entre el mar i la ciutat.

1. Introducci
A la ciutat bretona de Douarnenez, la historia, leconomia, lurbanisme i la cultura tenen un nexe en com molt poders: el mar. Cadascun daquests mbits est ntimament relacionat i lun s conseqncia de laltre. De tot aquest substrat sen deriva un patrimoni martim molt ric, que es conserva viu i actiu, i dins del qual les embarcacions histriques i tradicionals hi tenen un paper destacat. Tot aquest patrimoni es manifesta de diverses maneres i en diversos espais. Un dels seus aparadors ms espectaculars i que t ms ress social s el festival Temps Fte sur Douarnenez, una gran festa marinera de periodicitat bianual, que reuneix ms dun miler dembarcacions tradicionals i mobilitza 2.000 voluntaris per acollir una poblaci flotant de 14.000 visitants, que iguala la poblaci local. Lestiu de 2012 la Federaci Catalana per la 1 Cultura Martima i Fluvial hi va prendre part activa com a membre de la delegaci de Catalunya (nord i sud), convidada dhonor del festival.

2.- Orgens dun patrimoni

La presncia de restes arqueolgiques romanes a lindret de Plomarch, relacionades amb lelaboraci de garum i salaons, donen testimoni de lantiguitat de Douarnenez i de la seva indstria principal: la pesca. Douarnenez va ser un port sardiner de primer ordre a Europa, i aquesta pesquera va originar un desenvolupament molt rpid de la ciutat, entre els segles XVIII i XIX, passant de 1.473 habitants, lany 1793, a 11.465 habitants, el 1896. (El 2009 en tenia 14.842). A mitjan segle XIX shi van installar diverses fbriques de conserves, la ms antiga de les quals, Chancerelle, oberta el 1853, encara funciona. Aquesta puixana pesquera es va mantenir fins a finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle passat, i desprs va anar de baixa. Les conserveres tamb van anar tancant i ara noms en queden tres. Avui dia lactivitat pesquera a Douarnenez s ms aviat marginal, per molts vaixells continuen desembarcant el peix al port de Rosmeur, el ms industrial dels tres que t la ciutat. Els altres dos sn el PortRhu, el ms antic i tradicional, i el port del barri de Treboul, dedicat a la navegaci esportiva i desbarjo.

3.- Difusi dun patrimoni

Qu en queda de tot aquest passat vinculat a la pesca? El ms destacable, al nostre entendre s un valus patrimoni arquitectnic, magnficament conservat, que constitueix el nucli antic de Douarnenez, a tocar del port. Es tracta dun barri nascut, precisament, durant lpoca de puixana de la pesca de la sardina i la industria conservera. Cases de pescadors i de mariners, i de molts douarnenistes que treballaven en aquest negoci. LAjuntament de la ciutat ha creat una ruta turstica anomenada Le chemin de la sardine, un circuit dinterpretaci de tot aquest patrimoni, a travs de diversos carrers de la ciutat, que explica la histria de la pesca i conservaci de la sardina, des dels seus orgens fins a la transformaci daquesta activitat, passant pels pescadors, el seu hbitat, les seves embarcacions i els arts de pesca utilitzats. El circuit est marcat per un centenar de medallons de bronze amb el smbol duna sardina, clavats a terra; i la informaci es transmet al visitant a travs 17 plafons amb documentaci grfica sobre cada indret i mbit temtic. Daquesta manera, una bona part del nucli antic de Douarnenez es converteix en un museu a laire lliure. El cam de la sardina acaba al Port-Rhu, situat a lentrada duna ria natural i tancat per una resclosa, que impedeix que es buidi durant la marea baixa. En aquest indret hi ha la seu del Port-Muse, un petit museu dedicat a la histria martima local, que cont una notable collecci dembarcacions tradicionals, i tamb t una part de museu flotant amb diversos vaixells de pesca, amarrats en un dels molls. Per el que ens crida ms latenci s la gesti que es fa del Port-Rhu i dels molls que antigament eren lescenari del comer martim de la ciutat. Mitjanant la creaci del qu anomenen Ple belle plaisance, que podrem traduir per pol de nutica de plaer o desbarjo, la ciutat de Douarnenez, com a part de la seva missi de preservar el patrimoni local, vol fomentar la conservaci activa dels iots clssics i vaixells tradicionals. Aquest pol inclou 15 places reservades per a aquest tipus de vaixells, per a estades anuals o temporals. La iniciativa t com a objectiu enfortir el paper patrimonial del PortRhu, presentant al pblic una collecci de vaixells que qualifiquen dexcepcionals. Aquests vaixells estan amarrats al costat de les embarcacions del Port-Muse i de les empreses i comeros dedicats al patrimoni martim. Entre aquestes empreses hi ha diverses drassanes de construcci dembarcacions tradicionals de fusta; de manera que s un espai on la major part de lactivitat econmica, social i cultural es desenvolupa al voltant de la marina tradicional. Cal destacar que les sollicituds per ocupar aquests punts damarrament les estudia i aprova una comissi formada per un representant de lAjuntament, el Port-Muse, la Federaci Martima de 2 la Badia de Douarnenez, leditorial Chasse-Mare i el comit local dusuaris del port. A Douarnenez hi ha, doncs, la ferma voluntat de conservar el patrimoni martim local, de mantenir-lo viu i en funcionament a travs de nous usos, per sense desvirtuar-ne lessncia, i dacostar-lo a la ciutadania. En aquest sentit, les embarcacions tradicionals constitueixen la part ms viva i activa daquest patrimoni, connectant els habitants de les poblacions costaneres amb la seva histria, les seves tradicions i la seva memria collectiva, i permetent-los reviure part daquest passat. Per altra banda, les embarcacions tradicionals recuperen els antics vincles entre les ciutats porturies, els barris mariners, les cases de pescadors i el mar, que s la seva ra de ser; fan que les localitats costaneres tornin a girar-se de cara al mar, al qual, ja sigui per la transformaci industrial dels ports o per la remodelaci urbanstica de la faana litoral, li donaven lesquena.

4.- Els paper de les embarcacions tradicionals

El festival Temps Fte sur Douarnenez posa tot lmfasi en element que connecta el patrimoni martim amb la ciutadania: les embarcacions tradicionals. Creat lany 1986 per iniciativa de Chasse-Mare, la revista de cultura i patrimoni martim amb seu a la mateixa ciutat, el festival reuneix centenars dembarcacions de diversos pasos i mostra molts aspectes de la cultura martima bretona, des de la cuina a la msica. El 1989 Chasse-Mare organitza el concurs Bateaux des ctes de France, amb lobjectiu de restaurar o construir cent vaixells tradicionals. A lestiu de 1992, noranta-un vaixells sortits daquell concurs es presenten al festival. Sens

dubte s un gran xit de tot el moviment cultural martim francs, constitut en gran part per associacions sense afany de lucre. Com diu Bernard Cadoret fundador de Chasse-Mare i principal instigador del concurs- grcies a aquest immens esfor collectiu, les generacions futures coneixeran les tradicions transmeses pel ltims marins de la vela. Gaireb la totalitat daquests vaixells continua en actiu, acostant molts ciutadans al mar i, els ms grans, fent dambaixadors dels seus ports respectius en les diverses trobades i certmens en qu participen durant lany. Retornar les embarcacions tradicionals als ports vells de les nostres ciutats costaneres i a les platges dalgunes poblacions sense port, on sempre havien estat, s una aspiraci de la Federaci Catalana per la Cultura i el Patrimoni Martim i Social. A banda de Barcelona, poblacions com lAmetlla de Mar, Cambrils, Tarragona, Vilanova i la Geltr, Sitges, Badalona, Vilassar de Mar, Matar, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Palams, Sant Feliu de Guxols, Calella de Palafrugell, LEscala, Roses, Cadaqus, o el Port de la Selva, tenen prou tradici marinera i conserven, ni que sigui precriament, suficients elements del seu patrimoni martim, ja sigui moble o immoble, per habilitar-hi uns espais que posin en valor aquest patrimoni, amb la participaci activa de les embarcacions tradicionals. Per aquesta s una aspiraci, ara per ara, difcil dassolir. Lespai a primera lnia de mar s molt cobejat i, en aquest pas, la marina tradicional no s negoci. Tot el que sona a antic i a cosa del passat sembla que no encaixa amb lafany modernitzador dalgunes administracions i la seva dria per obrir les ciutats al mar. Obrir les ciutats al mar s un eslgan que es repeteix fora dun temps en. A Douarnenez, com a moltes altres poblacions de la costa bretona, no els cal, perqu el mar i la cultura martima hi sn ben presents i formen part del seu ADN. A Catalunya i a la resta de lEstat espanyol, on no existeix la mateixa la sensibilitat per la conservaci del patrimoni -martim i en general- que hi ha a Frana i a altres pasos europeus amb una tradici martima tan rica com la nostra, lobertura de les ciutats al mar comporta sovint la destrucci del poc patrimoni que ens queda. Gran part del litoral espanyol est literalment arrasat per un urbanisme agressiu i depredador, al servei dun model econmic basat en la construcci i el turisme de sol i platja, que va desfigurar pobles sencers i es va endur per davant nombrosos vestigis del nostre passat mariner. I a les grans ciutats, una arquitectura grandiloqent i de postal, que sovint ignora la vertadera naturalesa del teixit urb sobre el que saixeca, ha causat els mateixos efectes. En tenim molts exemples: el barri mariner del Cabanyal, a Valncia, o el barri pescador de Pedregalejo, a Mlaga, on hi ha unes drassanes que daten del segle XVII, tots dos amenaats per lurbanisme ms vora. Lexemple ms proper el tenim al Port Vell de Barcelona que, si res no ho impedeix, aviat es convertir en una marina privada per a iots de grans eslores, malgrat loposici dels vens de la Barceloneta. Sovint, en aquest pas, lobertura al mar consisteix en la privatitzaci de lespai pblic i en la construcci de centres comercials all on hi ha havia hagut unes installacions porturies amb un cert valor patrimonial. s cert que, en els ltims anys, assistim a una revifada de festes i tradicions marineres en moltes poblacions costaneres, amb la participaci dembarcacions tradicionals, especialment de vela llatina. Per, malgrat la bona voluntat de les entitats que hi participen i dels seus esforos per aportar-hi contingut i rigor, en la majoria dels casos no passen de ser activitats, ms o menys folklriques, en el calendari de festes anuals, pensades per atraure turistes. No hi ha desprs una continutat, ni la voluntat de construir una proposta slida, integral i permanent, al voltant del patrimoni martim local, com la que ofereix la ciutat de Douarnenez.

5.- Posar en valor el patrimoni portuari

Acabem aquesta exposici fent referncia a dues iniciatives europees al voltant dels ports i el patrimoni martim. Una s el concurs Mmoire des ports dEurope, impulsat per lassociaci del mateix nom, amb lobjectiu de promoure que el patrimoni histric portuari sigui tingut en compte en les poltiques de planificaci i desenvolupament cultural de les faanes martimes. La pretensi dels organitzadors s que aquest concurs sigui el desencadenant daccions innovadores dmbit local, regional o internacional, a fi de donar a conixer un patrimoni viu i

amb una identitat especfica a cada port al marge de les seves dimensions-, el qual pot reportar beneficis econmics per les respectives comunitats en termes dimatge i de turisme cultural. Entre la vintena de guardonats hi ha la ciutat basca de Zumaya, que va rebre el premi especial del jurat per als concursants estrangers, pel projecte Zumaya, a la confluncia de les aiges. Laltra iniciativa, molt similar, s obra de la Federaci de Patrimoni Martim de la Mediterrnia, una entitat amb seu a La Ciotat que aplega 43 associacions de Frana, Itlia i Tunsia, les quals gestionen 400 embarcacions tradicionals, i que t com un dels seus principals eixos dactuaci aconseguir i participar en la integraci de la cultura i el patrimoni martim en totes les reflexions i debats realitzats per les entitats pbliques. Es tracta del concurs internacional Mmoire des ports de Mediterrane, adreat als 23 pasos de la conca mediterrnia, que comprenen 600 localitats porturies remarcables. Lobjectiu del concurs s triple: augmentar la presa de conscincia sobre la riquesa del patrimoni martim mediterrani i el seu valor cultural; crear una xarxa internacional que connecti els actors del patrimoni i la cultura martima mediterrnia, i actu sobre el conjunt del litoral del Mediterrani, de cara a la preservaci i posada en valor daquest patrimoni; i elaborar un estat de la qesti, una mena de memria dels ports des del punt de vista del patrimoni i la cultura. Cadascun dels participants havia delaborar un dossier presentant el seu port, o el conjunt de ports duna badia o duna illa, des del punt de vista histric, cultural, social, tcnic i turstic, amb especial atenci a les mesures adoptades en el passat o amb projecci de futur en matria de conservaci i posada en valor del patrimoni martim. Entre la quinzena de projectes seleccionats, alguns dels quals inclouen les embarcacions tradicionals, no nhi ha cap del litoral mediterrani espanyol. Certament, aquesta presa de conscincia sobre la riquesa del nostre patrimoni martim i el seu valor cultural s ms necessria que mai, no noms per part de lAdministraci, sin de totes aquelles persones i entitats que tenen la possibilitat dactuar en aquesta lnia. s necessria i, sobretot, s urgent.

La FCCPMF s una entitat sense afany de lucre, creada el 2005, que aplega vuit associacions de diverses localitats de la costa catalana. Els seus objectius sn la protecci, conservaci i difusi de la cultura i el patrimoni martim i fluvial de Catalunya; la prctica i difusi de la navegaci tradicional; i el foment de ls social del patrimoni martim i fluvial i la seva dinamitzaci.

2 Chasse-Mare edita la revista europea de referncia sobre patrimoni martim, especialment referit a les embarcacions tradicionals. Va ser fundada lany 1981 a Douarnenez. s la impulsora de diversos concursos que tenen per objectiu la restauraci i construcci dembarcacions tradicionals. Tamb s la creadora i promotora del festival martim Temps Ftes sur Douarnenez. A banda de la revista Chasse-Mare, lempresa editora publica nombrosos llibres sobre aquesta matria