POR

Estic amagat dins dun armari. Sent la gent cridar. Sn crits confusos, borrosos. Els sent per no els distingisc. No s qu diuen. Estic molt nervis. Tremole. Les cames em fan figa. Tinc ganes de plorar. Du meu, qu faig? No ho s. Aquest lloc no s massa segur. Ser millor que em moga, que marxe, que intente eixir fora. Encara tinc la imatge de la sang i els crits i tots fugint i el cos de la senyoreta Mlkki ests a terra... Du meu, per qu? Tot ha sigut molt rpid i catic. He corregut entre els trets, els crits i la sang i mhe amagat a larmari duna aula. No s ni com hi he arribat. Du meu... Per no em puc ensorrar. He de ser fort. He deixir dac. Ho faig. Avance agenollat entre les cadires i les taules. Intente no fer soroll. Respire fort i rpid. Ja estic a la porta. Ho he aconseguit. I ara, lbric? No, no ho s... O potser s... No ho s. Per he de ser valent. bric la porta. A poc a poc. Tracte de no fer soroll. Per grinyola. La puta porta... Els nervis em cremen lestmac. Sn com agulles. Trac una mica el cap. Veig un passads llarg i ample. Est buit. Mire a banda i banda. Res estrany. Est completament buit. Per ara comence a veure-ho tot borrs. Em pugen les pulsacions. Per qu ho veig tot borrs? Dec estar ferit? Em toque el cos. No tinc cap ferida, per la camisa est tacada de sang. Mespante. Em ve aquella respiraci trencada que faig abans de plorar. Per no ho puc fer. No puc plorar... Fes el favor de no plorar! He de mantenir la calma. Mho repetisc una vegada i una altra fins que aconseguisc
9

asserenar-me. Trac tot el cap per la porta. Em situe. Veig les orles dels antics alumnes. Per tant estic al tercer pis. Haur de travessar el passads per a arribar al vestbul. All hi ha lescala que baixa cap a lentrada principal. Dacord. Ja s on estic. Per, i ell? On deu ser? Ja no sent crits. Aix em posa ms nervis encara. Per he de fugir dall. Mhi decidisc. No tinc ms opci. Rpid! El batecs em colpegen el pit. Malce i crrec pel passads buit. Els passos ressonen i la respiraci samplifica. Arribe a la paret del final i mature. Hi repenge lesquena i majup de nou. I de sobte un tret. TA! I un altre TA! I un altre TA! Fan un soroll esferedor, tant com els crits que els segueixen. I ms crits. Per no s don vnen. Em quede glaat i respire fort, molt fort, i trac mocs pel nas. Qu deu estar passant? Malce dun bot i crrec de nou. Gire a lesquerra, travesse una altre passads i arribe al vestbul. Veig lescala i mhi abalance. Baixe sense pensar, nervis i confs. Els peus em volen, i em fan saltar els escalons de dos en dos, per caic i redole per lescala fins que arribe al segon pis. Em colpege les cames i els braos. Malce i intente seguir. Per no puc. Em quede clavat. Una intensa punxada em travessa el turmell. Faig un crit sec, AAAH!, mentre em pose la m al peu. Em desequilibre i quede ests a terra. No puc caminar. Respire fort, molt fort, i trac mocs pel nas. Vull alar-me: no puc... No puc mourem! Els crits ara sn ms propers. Els sent. I baixen per lescala. Du meu! Baixen? Intente arrossegar-me agafant-me el peu. No em queden gaires forces, per no tinc cap altra alternativa. Macoste lentament cap a la classe que hi ha davant de les escales. Em falten uns deu metres. All estar ms segur.
10

Laldarull que ve de lescala cada cop s ms fort. Torne a veure borrs. Les corredisses ressonen. Shi acosten. La tensi mennuega. La suor em deixa moll. Ho estic aconseguint... El soroll dels que corren creix... Shi acosten... Vinga... Shi acosten encara ms... Noms em falten un parell de metres... Ja hi arriben... Lleve la m del turmell i lallargue cap al marc de la porta... Ja estan ac. Els veig volar per les escales. Els reconec tot i els seus rostres desencaixats. Els brams fan tremolar les parets. Jo els cride desesperat, EEEH! Potser s millor que alg magafe pels muscles i em baixe. La policia ja deu haver-hi arribat. Ara ms fort: EEEH! No em senten... Du meu... Ning no em sent! Per, qu dic? Ser imbcil! Com puc voler que em porten al bra? Ens quedarem enrere... Serem una presa fcil... Du meu... No deu estar massa lluny... Em torne a quedar sol. Magafe fort del marc de la porta i mimpulse a poc a poc dins laula. El turmell em fa molt de mal per aconseguisc entrar-hi. Marrossegue entre les cadires i les taules. Ja no hi ha renou. El silenci mengabia. Ara tot ha canviat. Estem ell i jo. La presa i el caador. Sols. O potser no. Potser nhi ha ms com jo amagats en altres classes. Espere que s, espere que es distraga amb ells, que els... b... que els ho faa abans que a mi... Tinc calfreds i respire fort, molt fort. Mamague darrere la taula de la professora. s ms alta i ampla que les altres i t una fusta que arriba als peus per la banda de davant. Ac no em veur. Espere. Passen els segons. Els minuts. No puc evitar plorar. Per ho faig gaireb en silenci mentre tanque els punys amb rbia. No puc fer-hi res ms. Em quedar ac amagat. No hi ha cap altre cam. Esperar que pugen els policies i em rescaten.
11

Noms desitge que ho facen rpid, abans que... Du meu... Ara recorde aquell xic! He tingut un flaix. El tinc vist del menjador. Sempre vestia de negre. No parlava molt. Du meu... s clar que s! Ara men recorde... Era aquell xic amb qui es van barallar els meus amics al menjador. Deia no s quines histries de la selecci natural, de la sobrevaloraci de la raa humana, de la mort. Alg em va dir que mirara el seus vdeos a Internet... S, ara el recorde... s ell... Du meu... Per com ha sigut capa? Tremole. No s quant fa que estic ac amagat. Per almenys veig un angle de la finestra. Est just dalt de mi, a la dreta. Aix em tranquillitza. Veig el cel. Neva, com sempre. Sent una remor des de lexterior. Deu haver-hi arribat ja la policia? Tant de bo. Intente alar-me mig metre. La distncia suficient per a mirar per la finestra. Trac mig cap i veig lenrenou que hi ha all baix. A lentrada de linstitut hi ha desenes de cotxes i furgonetes de la policia. Tamb tanquetes de lexrcit. Tots corren i sorganitzen. Porten armilles antibales i grans armes automtiques al coll. Un altre dia mespantarien. Per ara malleugereixen la por. La suavitzen. La controlen. Un soroll. El cor sem dispara. Qu deu haver sigut? Qui el deu haver fet? Em marege. Un altre soroll... Du meu.. Sn passos? Alg ha entrat a laula. Respire rpid per ara tracte de contenir el soroll al mxim. Torne a veure borrs. Un altre pas. Silenci. I un altre. Qui s? s ell? Siga qui siga, camina molt a poc a poc. Em rebentar el cor... Sembla un caador... Em busca? Deu ser un policia...? I si s un altre alumne...? Shi acosta... Ja gaireb el tinc a tocar... El sent respirar... Em deu sentir ell a mi...? Marrupisc encara ms
12

amb els braos contra les cames. Shi acosta ms... I ms... I de sobte trets. TA-TA-TA-TA-TA-TA! I ms trets. I ara a rfegues. La persona que hi ha a laula corre cap als trets. Desapareix i em quede sol amb el cap entre les cames. I les rfegues curtes que fan TA-TA-TA-TA-TA-TA! I els crits dels policies que corren amunt i avall per ledifici i el tiroteig que no cessa TA-TA-TA-TA-TA-TA! Per no dura massa. Desprs de la tempesta, el silenci. Al cap duna estona sent alg que crida noms. Jo brame que estic ac amagat. Una professora entra a classe acompanyada dun policia amb aquella armilla antibales i la gran arma automtica penjada al coll. Busquen davall les taules, entre les cadires, dins els armaris i per fi em descobreixen arrupit sota la taula. La professora plora mentre magafa, mestreny contra el pit i em posa la m entre els cabells curts. Est molt alterada. Molt. Respira fort i trau mocs pel nas. Jo ja no ho faig. Ara estic tranquil. Molt. No puc deixar de mirar aquella gran arma automtica de lagent que ha entrat amb ella. I com matrau. I com mompli de pau. S, dem mateix men comprar una. Una de ben grossa. Lamagar sota el llit. La portar a lescola. Em protegir.

13

EQUILIBRI

Lescala fosca del desig no t barana. Maria-Merc Maral

Cada vespre es balanceja suaument sobre el buit. A poc a poc, amunt i avall, enganxant el cos ple de blaus al trapezi que la mant viva. No pot, per, mantenir aquell ritme suau durant massa estona i de seguida ha diniciar la srie dexercicis. Davall della, el pblic descriu un gran cercle en forma de diana i murmureja expectant. La trapezista s lescollida, la perla ms valorada, lestrella de la nit. Lnica capa de fer la ms gran de les piruetes amb cara dngel i cos de purpurina. Comencen les primeres cabrioles. Una, dues, tres, quatre i fins a set de seguides. El dolor creix per ella el dissimula. La concurrncia xiscla: Quina joia!. Els ms menuts, fins i tot, ploren duna manera que es confon amb el riure i que provoca estranyes ganyotes en la cara dels infants. Lamo del circ, gros, amb bigot i frac, tamb ha baixat a larena i es mossega les ungles amb aquell moviment nervis que no ha arribat a controlar mai. Darrere seu, el domador de tigres de Bengala, el que aconsegueix que les feres samansisquen amb un sol cop de fuet, creua els dits. Ms enll, el pallasso de les dues cares oposades colpeja neguits el barret de goma sobre els amples pantalons de quadres blaus i taronja. Tots es deleixen per veure quin extrem s capa de temptejar. Fins i tot els taquillers i els acomodadors han aturat la feina per a enlairar la vista al cel, a linfinit, on la trapezista es juga la vida intentant descriure el cercle perfecte sobre el buit. A les llargues vesprades dassajos sempre lencoratgen. A cau dorella li xiuxiuegen ets una gran trapezista i encara
17

podries anar ms lluny i acaben amb un vinga, dna-ho tot, fes-ho!. Aquesta pressi esgota la trapezista, per alhora li sembla que si tanta gent li ho diu deu ser perqu no sesfora prou. Hauria dassajar ms? Li hauria de dedicar encara ms hores a aquell moviment tan comproms i delicat i alhora tan sec i dolors amb qu faria embogir laudincia? I mentre ho pensa, es planteja si podr suportar tot all i si definitivament satrevir a fer el salt endavant. Sobretot quan, com ara, es troba all dalt, tota sola, entre la vida i la mort, i sota el cel ennuvolat i gris que divisa pel zenit de lenvelat de color porpra estampat amb estels de cinc puntes daurades. Avui ho far, avui ho intentar i els moviments es fan ms durs, ms salvatges, ms intencionats. Senlaira i pren fora reculant fins al lmit. El pblic sanima i el xivarri creix emocionat. Satura en sec, i la gentada fa un silenci que en qesti de mig segon esdev un clam eixordador: Ms, ms! i Vinga, tu pots fer-ho!. Els acomodadors ja no saben on posar-se les mans de tan eufrics, lamo del circ i el domador sabracen oblidant velles disputes i el pallasso de les dues cares oposades deixa de colpejar neguitosament el barret de goma contra els pantalons de quadres blaus i taronja per agitar-lo en laire una vegada i una altra. Lenvelat emmudeix. La trapezista es deixa anar i llisca com una delicada ploma entre el no-res. Tot sembla aturarse en una pausa csmica. Lentament fa una tombarella mentre descriu un vuit amb els braos i les cames. Els espectadors es congelen, els acomodadors es congelen, lamo del circ es congela, el domador es congela, el pallasso de les dues cares oposades es congela, fins i tot la suor que projecta la trapezista queda glaada a linfinit. Enfronta el doble mortal, es deixa
18

caure a terra, esmorteix el cop amb les cames delicades i... tatxn! Obri els braos i fa una reverncia elegant. Desprs somriu i es mossega els llavis inflats. El circ tremola amb lexercici de la trapezista, la banda toca canons de festa i xerinola, lamo es palpa la butxaca, el domador plora i el pallasso de les dues cares oposades llana el barret a laire. La trapezista calla, mira cap a la grada, fa mitja volta i marxa cap a la caravana. Lendem la televisi estatal difon les imatges del marit. Un llenol blanc cobreix el cos ests enmig dun bassal de sang al sof de la caravana. El mnec dun ganivet de cuina li sobrex a laltura del coll. Al volant de lautombil, la trapezista somriu amb els llavis inflats mentre mira de rell la filla de tres anys que juga innocent amb un s de peluix al seient de darrere. Per fi mhe atrevit, pensa. Per fi ho he aconseguit.

19

FRAGILITAT

El mosquit cadet avana entre la vegetaci de la frondosa selva. El paisatge s extraordinari. Milers despcies darbres recaragolen les branques cap al cel intentant cercar un espai propi. Els rajos del sol es colen entre les capades formant colors i figures que illuminen la fullaraca verda i roja i groga i marr que cau i sarrambla entre la molsa humida. Els animals amagats en lespessor xisclen de tant en tant i els insectes els acompanyen amb sons repetitius. Tots junts formen un brunzit de sonoritats intenses, harmniques i exultants de vida. Mentre sescola entre els forats que deixen les lianes, el mosquit cadet pensa que no es pot ser ms feli si un s mosquit cadet i el deixen volar lliure per primer cop ms enll dels lmits del parads on habita. De sobte, per, els arbres es fan fonedissos i una clariana en forma dou sobri en un estrany campament ple de cabanes de fusta camuflades amb fulles i xarxes dels colors de la selva i encerclades per grans tanques metlliques de fils daram. El mosquit cadet, perplex per la troballa, decideix sobrevolar aquell estrany indret i investigar els secrets que hi amaga. Entra en una de les cabanes, extremant la precauci per no ser descobert, i shi troba una taula, una cadira i una jove femella humana teclejant compulsivament sobre una mquina descriure. La curiositat fou una de les qualitats que li permeteren accedir al rang de cadet i per aix no dubta a acostar-se al seu bra. Un cop all clou les
23

ales, esmola la vista i prova de llegir dissimuladament all tan misteris que escriu:
Informe de guerra Escamot Conjunt Adn Izquierdo El dia 2 de setembre a les 02.00 hores, al paratge Cinta Alta, vereda Palmeras, del municipi de Pijao, departament del Quindo, combatents de lEscamot assaltaren una patrulla del batall dalta muntanya nmero 5 de contraguerrilla desprs duna hora de combat. Resultat: 11 militars morts i 5 ferits. Material recuperat: 9 fusells galil amb 62 provedors i 4.000 cartutxeres, 1 llanagranades MGL amb 35 granades, 1 can, 6 cintes i 500 cartutxos de metralladora, 8 granades de morter, 2 GPS, 4 visors, 1 rdio de comunicaci, 1 escner, 15 telfons cellulars, 2 rdios motorola, 23 equips de campanya amb tota la dotaci i material dintendncia, aix com documentaci important dintelligncia militar. Propis: 4 guerrillers morts. Escamot Conjunt Adn Izquierdo FARC-EP. Muntanyes de la serralada central, 3 de maig de lany 2008

I com que no entn res de tot all (i li sembla del tot perills) decideix abandonar la clariana desprs de punxar aquella pell tendra. Massa tard. Quan la femella humana sadona de la picor, fa un gest desglai i es queda congelada amb la m alada sobre linsecte volador. El mosquit cadet, pres pel pnic, esbatega les ales desesperat per alar el vol, quan el palmell de la jove es precipita i PLAS! Per el cop no el mata, lestaborneix, i aconsegueix fugir,
24

descrivint ziga-zagues aries, de lestrany mn on viuen els humans. La guerrillera sobreviur a la malria. Les bombes arrasaran el campament. El mosquit ser engolit per una iguana.

25

SUBURBI

Las banderas de mi casa son la ropa tendida. Extremoduro

Sempre que puja a lascensor es mira a lespill. No ho pot evitar. En un instant s capa de recrear situacions del tot inversemblants. Avui, per exemple, sestira els llavis, sala el nas amb el dit, encreua els braos i apuja el ment amb posat desafiador. Per uns moments es creu un guerriller daiges salades batallant contra la flota imperial. Fins que lascensor completa el trajecte i es troba amb el portal de les bsties trencades i surt de ledifici i el paisatge de formig li recorda que en lloc de balenes el seu mar s ple dantenes. El cas s que lIman mostra una gran aptitud per al transformisme. Aquesta afici resulta un poc incmoda als ulls dels seus amics, ms preocupats a matar el temps en la compravenda de tota classe objectes. Al suburbi on viuen, aquest s el futur que li espera. Ho espera el mestre de lescola que el renya perqu ha perdut tot un mat per a anar al centre de salut, el metge que li ala la samarreta amb aquella mirada entre el fstic i la lascvia, el quiosquer que es fa el simptic per que es malfia dell quan satura a llegir els titulars de la premsa i, sobretot, el jove i altiu president de la Repblica que apareix en la fotografia central de viatge oficis a Jordnia. Per lIman s tot el contrari al que es pressuposa. I no sen penedeix. Doncs b, aquest mat de dissabte lIman ha baixat al jard (per anomenar-lo dalguna manera) que hi ha sota ledifici 3 i ha desplegat el seu arsenal de vestits i trastos. A lIman li
29

agrada molt assajar all perqu, en aquells descampats, hi ha passat tota la vida i shi sent cmode. Els amics sel miren indiferents i fastiguejats des de laltra banda del parc. Per callen. Sn vens, shan criat junts i van a la mateixa classe. LIman s un dels seus i aix li assegura el respecte (que no la burla). Amb cert desordre, semprova les robes que aparta de la pila mentre espera la Nisrine, que apareix tard com sempre. Quan veu lescampada de lIman fa un gest de disgust. Est farta daquella estranya passi de lIman pel mn de la farndula. Tan bon punt arriba comena amb all que no pot estar fent sempre el mateix, que necessita airejarse i acaba amb all altre que voler ser actor al suburbi on viuen s la idea ms absurda que ha escoltat mai. Ms encara, s un puta broma de mal gust. Per on es pensa que acabar? No veu que noms s un moro del gueto? Per qu no es comporta com els altres i es busca la vida en el que siga? A lhora de dinar pugen a casa i de vesprada tornen al parc. s el ritme daquell lloc. La vesprada s un cpia del mat, que al seu torn s una repetici del dia anterior i de laltre, i aix fins a remuntar-se a quan tots arrossegaven els bolquers per un barri que els semblava el parads. Marxen a sopar i tornen als bancs alguns encara amb les postres a la boca amb les disfresses, la discussi i la indiferncia. De sobte, lespurna crema. Alg crida des del bloc 14 i de seguida lalarma sestn cap al 13 i el 12 i l11 i el 10. Les finestres sencenen i sapaguen formant una harmonia de llums i converses amplificades a la nit. Han mort el
30

Raixid! Han mort el Raixid! criden. Qu diuen ara? pregunta lIman a la Nisrine. Des de laltre costat de la vorera els amics salcen i arrufen el nas, els punys i les natges. El Raixid? Per, com, quan, on? No hi ha temps per a pensar. Les columnes de foc taquen lhoritz daquell roig fosc ms propi de les muntanyes de lAfganistan que no dun barri de Pars. Arriba daltres districtes i es propaga velo. Un cotxe crema. Ms enll un altre. No hi ha molt ms que es puga cremar perqu en aquell lloc fins i tot els bancs resisteixen a la flames. Al parc comencen a desfilar joves i ms joves, els del districte 114 i els del 112. Tamb els germans grans de lOmar i la seua colla que apareixen amb les caputxes negres des dels darrers blocs. Sajunten uns minuts i es posen dacord a dispersar-se amb aquella catica organitzaci que els caracteritza. No temen res, no tenen res a perdre. Mai no els han deixat prendre part en la partida. Per ara els ha arribat el torn i no el deixaran escapar. LIman sho mira espantat per rabis. El Raixid, el mort, era un dels seus vens. Havien crescut junts amb la resta dels de laltra banda del parc. La Nisrine li agafa la m i intenta calmar-lo. Per no pot. LIman es posa la caputxa i senrola en un dels grups. No passen ni cinc minuts i ja es veu amb unes garrafes de gasolina a les mans. Uns altres encenen mocadors i els colloquen dins les ampolles de vidre blau translcid daquelles de beguda isotnica, que utilitzen com a bombes incendiries. La gendarmeria especial assetja la barriada. Ixen per les cantonades dels blocs a desenes. Cauen els primers cctels Molotov. Esclats. Lestratgia s senzilla: colpeja i fuig, colpeja i fuig. El ritme creix. Els antiavalots disparen pilotes de goma i gasos. Les flames, els nervis i els lacrim31

gens embogeixen lambient fins a lextrem. El tensen. Per ning no desisteix. El grup en qu actua lIman decideix voltar ledifici 15 i atacar la rereguarda dels gendarmes. Corren ajupits entre els cotxes. Samaguen darrere els matolls pansits del parc i esperen que aparega el furg de refor. Quan apareix lomplin de Molotovs. El cel sillumina com si aquella nit fra cap dany i les bombes casolanes, els focs artificials. En cauen dos, quatre, vuit, deu. La tanqueta crema i el foc arriba a la cabina dels conductors. Una gendarme aconsegueix obrir la porta i baixar amb lesquena encesa. Amb la vestimenta en flames sembla un superheroi caigut. Ala un bra en senyal de pau i implora als joves que desistisquen. Cau a terra incapa de fugir. Els xavals no saturen. Al contrari, aprofiten per a acostar-se i atacar la tanqueta a pedrades. LIman, embriagat daquella impotncia que els crema sota la pell, salta damunt laltre gendarme a qui se li ha encallat la porta per a qui el foc encara no li ha calat. Li colpeja labdomen i el pit. Rpidament una dotzena de joves suneixen a la pallissa. Lagent encerta a traure larma reglamentria. Dispara dos trets a laire. LIman es gira amb un gest rpid i precs i li venta un cop de colze al nas que el noqueja. Li pren el revlver i lagita eufric. Completament fora de si, ala larma i fa un tret. I un altre. Al seu costat, els joves colpegen el policia al terra mentre la tanqueta es consumeix. Arriben els reforos. LIman reacciona. Per un moment sha vist dins duna obra perfecta. La Nisrine el crida des de laltra banda del parc. Les llgrimes li cobreixen la mirada. La realitat els escup a la cara. Sonen ms trets. Sang. Crits. Confusi.
32

LIman aconsegueix alar-se i crrer cap a ella. Lagafa pel bra, sendinsa en la foscor i desapareix de lescena. Entra al portal de les bsties trencades i salta dins lascensor. Quan prem el bot no pot evitar lespill. La Nisrine plora als seus braos. LIman calla i tremola. Per encara xanglotant, trau forces del ventre per a dibuixar una tmida ganyota, sestira els llavis, ala el nas, encreua els braos i sapuja el ment amb posat desafiador. Per uns moments es torna a sentir com un guerriller daiges salades batallant contra la flota imperial. Fins que la Nisrine saparta i li diu que s un imbcil i li ho repeteix entre espentes i ell es defensa quan lascensor completa el trajecte i entren al pis de les parets grises on les portes es tanquen i els cossos sobrin. Lamor s un combat. I quan la Nisrine sadorm, lIman trau el cap per la finestra i descobreix, ara s, milers dantenes fetes balenes solcant terrats de formig. Malgrat les flames que encara cremen.

33