TEMA 7 LES FORCES I EL MOVIMENT.

Les forces causen diversos efectes sobre els cossos. Les forces poden actuar per contacte o a distncia Algunes forces sn datracci mentre que altres forces sn de repulsi Les mquines sn objectes que utilitzem per a estalviar temps o esfor en la realitzaci dalgunes tasques. Les mquines necessiten energia per a funcionar. Les mquines simples sn les que tenen poques peces. (la roda, el pla inclinat i la palanca) Les mquines compostes estan formades per diversos elements.

El moviment i la velocitat
1. Per qu es mouen els cossos

Per a tot el mn resulta evident que un cos que est parat no comenar a moures si no hi ha alguna fora que actue sobre aquest i el faa posar-se en moviment. Daltra banda, si un cos es mou continuar movent-se en lnia recta, encara que no res ni ning lespente, fins que una fora faa que sature o que canvie de direcci. A vegades actuen forces sobre un objecte i aquest, tot i aix, no es mou. Aix passa, per exemple, quan dues persones fan fora en sentits oposats en el joc destirar la corda.

2.

La fora de fregament

Segons el que hem dit en lapartat anterior, sembla que un bal de futbol no es pararia mai si no laturara un jugador. Aix no obstant, ja deus haver vist que un bal, tot i que ning lature, a la fi es para. Aix s aix perqu hi ha una fora que el va frenant fins que satura: la fora de fregament. La fora de fregament s una fora que actua quan un cos es mou. El sentit daquesta fora sempre s contrari al moviment. s deguda a la fricci amb el terra i tamb a la resistncia que ofereixen laire o laigua. A lespai exterior no hi ha aire i, per tant, no hi ha fregament. Per aix, els satllits artificials i altres naus, quan es troben a lespai, es desplacen sense necessitat de gastar combustible. 3. La velocitat

La velocitat ens indica la rapidesa amb qu es mou un cos. Es calcula dividint lespai que recorre un cos entre el temps que tarda a recrrer-lo. Per exemple, la distncia entre Albacete i Pamplona s de 600 quilmetres. Si un autombil tarda 6 hores a recrrer aquesta distncia, la seua velocitat al llarg del recorregut haur sigut de 100 quilmetres per hora (600 km : 6 h = 100 km/h). 4. El moviment duna bicicleta

Quan la bicicleta est parada, no actua cap fora sobre ella que la faa moure. Perqu comence a moures, el ciclista ha dexercir una fora sobre els pedals, que es transmet a les rodes. Aquesta fora fa que la bicicleta comence a desplaar- se i augmente la velocitat. Quan la bicicleta assoleix la velocitat desitjada, ja no cal augmentar la velocitat. En aquest cas, el ciclista exerceix la fora necessria per a contrarestar la fora de fregament i que la bicicleta continue movent-se amb la mateixa velocitat. Finalment, quan cal aturar la bicicleta, nhi ha prou de parar de pedalejar. En aquest cas, la fora de fregament fa que la bicicleta vaja disminuint de velocitat fins que sature. Si es vol aturar la bicicleta en menys temps, cal accionar el fre. El fre augmenta molt el fregament de les rodes, i aix fa que la bicicleta sature abans.

Perqu un cos comence a moures, o perqu sature, cal exercir una fora sobre aquest cos. La velocitat ens indica la rapidesa amb qu es mou un cos.

La fora de la gravetat i el moviment

Les forces fan que els cossos comencen a moures i que saturen. Per les forces tamb tenen altres efectes.

1.

La fora de la gravetat

La fora de la gravetat s la fora responsable del fet que els cossos siguen atrets cap a la superfcie de la Terra. La fora de gravetat afecta el moviment. 2. Amunt i avall

Per vore com influeix la gravetat en el moviment dels cossos, vegem qu passa en un cas molt senzill: alg deixa caure una pilota des dun balc. Quan samolla la pilota, la fora de gravetat fa que la pilota vaja cap avall. Com que s una fora que no sinterromp, fa que la velocitat de la pilota vaja augmentant contnuament. Com ms alt es troba el balc, ms gran ser la velocitat que tindr la pilota quan caiga. Si en comptes de deixar caure la pilota, la llancem cap amunt, el moviment ser diferent. En llanar-la, exercim una fora cap amunt i comuniquem a la pilota una velocitat cap amunt. Per quan soltem la pilota, la fora de la gravetat comena a frenar-la. Per aix, la pilota va perdent velocitat fins que satura al punt ms alt. A partir daleshores, la gravetat fa que comence a moures cap avall i que la velocitat vaja augmentant progressivament fins que arribe a terra. 3. Llanaments

Quan llancem la pilota, exercim sobre aquesta una fora i li comuniquem una velocitat cap avant. Per, al mateix temps, la gravetat exerceix sobre la pilota una fora cap avall. Per consegent, en el moment que amollem la pilota, la gravetat fa que comence a moures cap avall, cada vegada amb ms velocitat. El resultat daquests dos

moviments, cap avant i cap avall, s que la pilota es desplaa seguint una trajectria corba.

Les mquines simples

Les mquines simples ms comunes sn la roda, la politja, el pla inclinat i la palanca. Aquestes mquines serveixen per a modificar les forces. 1. La roda La roda s una mquina simple i tamb un component de les mquines complexes. Consta duna pea circular que gira entorn dun eix. La seua utilitat est en el fet que permet disminuir molt la fora de fregament amb el terra. 2. La politja Una politja o corriola s una roda amb una fenedura per la qual passa una corda. Es fa servir per a alar objectes pesants. La politja canvia la direcci en qu cal aplicar la fora. Amb la politja s ms fcil exercir-la. 3. El pla inclinat Un pla inclinat s qualsevol superfcie inclinada que salva un desnivell. El pla inclinat ajuda a pujar crregues perqu es pot utilitzar menys fora que la que seria necessria si no es fera servir aquest pla. En canvi, cal fer aquesta fora durant un recorregut ms llarg. Si la pugem per un pla inclinat, la fora s menor, per lhaurem de fer al llarg dun gran recorregut. Com menor s la inclinaci del pla, menor s la fora que caldr fer. 4. La palanca Una palanca s una mquina simple que permet realitzar una tasca utilitzant menys fora de la que seria necessria sense la palanca. La palanca ms habitual s una barra rgida i necessita un punt de suport. Cada una de les parts que queden als costats del punt de suport sanomena bra. El bra llarg, sobre el qual

exercim la fora, fa un recorregut ms llarg que el bra curt, que exerceix la fora sobre la caixa. Al mateix temps, la fora que exerceix el bra curt s molt ms gran que la que apliquem al bra ms llarg. 5. Tipus de palanques Palanques de primer gnere: El punt de suport es troba entre la fora aplicada i la resistncia. Palanques de segon gnere: El punt de suport es troba en un extrem prop de la resistncia. Palanques de tercer gnere: el punt de suport es troba en un extrem i prop del punt daplicaci de la resitncia.