TIRANT LO BLANC EXAMEN 1. Biografia de Joanot Martorell. Neix a la ciutat de Valncia entre 1405 i 1410.

Fou el 2n de 8 fills duna famlia provinent de la petita noblesa. Fou cunyat del poeta Ausis March. Una anlisi de la seva correspondncia conservada mostra que tingu una vida plena de lluites i desafiaments i que viatj per diverses ciutats europees. Fou un cavaller que particip en diverses empreses militars dAlfons el Magnnim. Va intercanviar lletres de batalla a ultrana amb 4 cavallers, un dels quals, Gonalbo dHjar, comanador de <muntalb, apareixer satiritzat als captols LXXVI-LXXX de Tirant amb el nom Kirieleison de Muntalb. Comen a escriure el Tirant el 1460 si b anteriorment, entre 1438-39 a Anglaterra, havia iniciat un relat que romandr inacabat, Guillem de Varoic (mena de tractat de cavalleria on un ermit que havia estat un gran cavaller adoctrina un donzell natural de Bretanya). La part doctrinal procedeix, en gran part, del Llibre de lorde de cavalleria de Ramon Llull i la part novellesca s una versi resumida dun roman anglonormand del segle XIII GUY de WARWICK. Mor amb tota possibilitat abans del 24 dabril de 1465 a Valncia. El Tirant romandr indit fins el 1490. 2. Autoria i dataci de la novella En la dedicatria Lautor diu tamb que dedica lobra a linfant Ferran de Portugal. Lobra fou acabada entre 1464 i 1465 i Martorell la presentava com la traducci dun original angls (cal explicar aquest fet com un recurs a semblana constant dels llibres de cavalleries castellans, que feien veure que traduen de lrab o de lhongars, llenges considerades ms o menys estranyes a lpoca. A lepleg de lobra sens diu que la quarta part del llibre (el llibre no s dividit en parts) va ser acabada per Mart Joan de Galba. En aquest sentit, se sap que Galba va tenir a les seves mans el manuscrit perqu el llibre va servir com a penyora perqu pogus fer un prstec de 100 rals a Martorell a linici de 1464. En morir aquest sense haver satisfet el deute, Galba va decidir apropiar-se del manuscrit i fer-lo imprimir per mirar dobtenir-ne algun guany. Segons sembla, la INTERVENCI DE Galba en lobra es limita a una lleugera revisi i a mnimes intromissions. Aix no obstant, hi ha qui considera que Galba prepar el manuscrit per a la impremta i divid la novella en captols, tot introduint-hi frases o apartats sencers, inspirats o plagiats dautors contemporanis com Joan Ros de Corella. Aquests retocs o afegitons destaquen pel seu estil retric i ampulls, que en la quarta part del llibre sintensifiquen.

3. Estructura. La novella pot ser dividida en cinc parts, que corresponen als llocs geogrfics respectius en qu es desenvolupen.

1a part) Lacci transcorre a Anglaterra, on Tirant s nomenat cavaller i guanya fama en les lluites cortesanes. 2a part) Tirant marxa a Siclia i Rodes i s nomenat almirall en les batalles navals. Sestableix una relaci sentimental entre la filla del rei de Siclia i el prncep Felip de Frana. 3a part) Tirant va a Constantinoble i guanya certa importncia en la batalla contra els turcs. Ell senamora de la princesa Carmesina i es produeixen situacions picants. 4a part) Tirant naufraga a les costes de Tunsia i conquereix part del nord dfrica. Tamb converteix molta gent al cristianisme. 5a part) Retorna a lImperi grec, es casa amb Carmesina i s nomenat Csar de lImperi. Pateix una pulmonia i mort. Carmesina mort a causa de la seva pena i els enterren junts. 4. TEMES Essencialment, es diferencien dos temes principals: les gestes i les batalles de Tirant i l'amor entre diversos personatges de la novella. Per Hi ha Gran varietat temtica. Per aix la podem considerar com a: Novella de cavalleria: El Tirant ens mostra la vida dun cavaller . Ens narra les gestes cavalleresques del cavaller protagonista. El Tirant s un manual de cavalleria. Hi trobem totes les normes i costums i les fases i moments de lensinistrament fsic i psicolgic que han de passar els cavaller. Ens narra la vida dun cavaller. Un cavaller imaginari, per ni fantstic ni idealitzat, que pel seu valor aconsegueix alliberar limperi Grec dels turs i convertir els musulmans del nord dfrica. Aqu les batalles es guanyen per lenginy i lastcia ms que no pas per la fora fsica, Novella ertica: per la gran importncia que prenen lamor i el sexe; plena depisodis amorosos descrits amb sensualitat i erotisme, presentats amb total llibertat. Tenen una importncia especial els episodis dels matrimonis secrets, les bodes sordes, primerament entre Diafebus i Estefania i, posteriorment, entre Tirant i Carmesina (captols CCLXXI-CCLXXII); uns jocs amorosos que no es compleixen del tot. Sha de remarcar el paper preponderant de lalcavoteria, prctica en la qual Plaerdemavida esdev una pea clau.

D'altra banda, es parla dels amors de Tirant i Carmesina, de Diafebus i Estefania, d'Hiplit i l'Emperadriu, i, en segon terme, l'amor que sent la Viuda Reposada per Tirant i el del prncep Felip per la princesa Ricomana. Amor, sensualitat, passi i sexe cru i desenfadat sn ingredients primordials de la novella. Lamor s tan important com la guerra i shi aplicaran les mateixes energies i estratgies. Lun com laltra, seran la via dascens social de Tirant. Aquesta ra s, potser, la que ens explica els continus parallelismes entre la batalla militar i lamorosa com el veu al captol CDXXXVI-, que s realment la que neguiteja ms el nostre protagonista, que arriba a limperi grec fet un cavaller per sense cap preparaci en aquests afers: -Tirant, Tirant, jams en batalla sereu ardit ni temut si en amar dona o donzella una poqueta de fora no hi mesclau, majorment com [quan] no ho volen fer. li haur de mig reprendre Plaerdemavida (captol CCXXIX). Novella histrica: Inclou episodis histrics per es barregen esdeveniments separats entre si per segles, i trobem diversos episodis somniats al costat de molts altres de ben reals. podem identificar la geografia i, alhora, documentar-ne alguns personatges reals, contemporanis a lautor i episodis que hi apareixen. Novella psicolgica: Els personatges principals de lobra evolucionen psicolgicament. Quan comena lobra Tirant s un jove cavaller inexpert, per quan acaba s un cavaller fort i valent, el qual surt victoris de batalles grcies a les seves estratgies, enginy i astcia. No t cap poder sobrenatural. Es una persona educada i sensible. Per tamb es insegur i vulnerable. Necessita ajuda i consells per a conquistar la seva amada Carmesina. Sn personatges reials i crebles, de carn i ossos. SOCIAL perqu apareixen representants de nombrosos estaments socials (reis, nobles, servents, esclaus, etc.), per la mostra de costums i ceremnies tpiques de lpoca (menjars, vestits, etc.).

5. TEMPS: La seva durada s indeterminada per que en cap moment concret diu cap data. 6. Resum argumental Tirant lo Blanc s el protagonista de la novella i cavaller valers d'Anglaterra.

Tmid i molt valent, continuar les aventures guerreres a Tuncia, Siclia i Rodes; salva l'Imperi Bicent i es converteix, junt amb la princesa carmesina en Csar de l'Imperi. Desprs d'aquests fets, mor d'una malaltia.

7. ESQUEMA dels personatges Personatges amorosos: Carmesina, Viuda Reposada, Agns | TIRAN ___ Personatges Plaerdemavida, Diafebus. | Personatges bllics: Senyor de Vilesermes, Bernat de Malhivern... tots els contrincants de Tirant. 8. BREU DESCRIPCI PERSONATGES Tirant lo blanc: un gran cavaller, valent, fort i molt hbil amb les armes, que planta cara a les situacions ms arriscades i perilloses, lluitant a les batalles amb enginy i justcia. s un personatge molt amable i educat, que defensa uns ideals concrets i defensa el seu honor amb totes les seves forces. Per en el terreny amors es mostra bastant tmid i vulnerable, i sovint aquest enamorament li porta conseqncies a la seva prpia vida. El personatge de Tirant es caracteritza per la seva riquesa psicolgica i la seva humanitat Va evolucionant al llarg del llibre. Comena sent un cavaller jove i inexpert que est aprenent els fonaments i les normes de cavalleria. Acaba sent un gran estratega, un cavaller modlic i un gran lder militar que fa servir la seva astcia i inteligncia per guanyar batalles. No t poders soborenaturals. Al comenament es mostra tmid i necessita ajuda pera conseguir lamor de la Carmesina. . s un cavaller valent, fort, hbil amb les armes, un gran estrateg militar, amb gran nim i amb dots de comandament innegables, a ms de ser un cortes educat i gentil, per a la vegada s un amant inexpert e insegur. Finalment ho aconsegueix. s un personatge molt hum i creble. s vulnerable, surt vencedor per resulta ferit a les batalles. Finalment mor duna malaltia. que ajuden a Tiran: Guillem de Varoic,

Davant de la Princesa es mostra tmid i poc agosarat, tan valent com s al camp de batalla. La seva indecisi fins i tot el porta de vegades a situacions que voregen el ridcul, com quan Plaerdemavida, desprs d'haver-lo introdut a la cambra de la Infanta, cansada de les seves vacillacions, el deixa sol a les fosques, descal i en camisa, clavat al bell mig de l'habitaci durant ms de mitja hora; o a situacions fora compromeses, com en l'escena en qu els dos amants sn sorpresos a l'habitaci d'ella per l'Emperadriu i Tirant s'amaga sota unes robes, sobre les quals sobre ellseuen la Princesa i la seva mare, o en el magnfic episodi en qu ha de fugir saltant per una terrassa i es trenca una cama. El narrador es complau de continu a desmitificar lheroi.: -Per aix el posar en situacions tan ridcules com la de la caiguda i trencament de la cama, en qu Hiplit gaireb no el reconeixia, de tant com li havia canviat la veu i se li havia tornat femenina. -Per la mateixa ra el far morir duna vulgar malatia pleuresia-, per demostrar-nos, per si de cas no ho sabem, que com que les malalties i la mort no fan distincions de classe a la realitat, tampoc no s qesti que en facin a les novelles. La novella de cavalleria havia acostumat els lectors al model d'heroi virtus i exemplar invencible i fet d'una pea. Tirant, en canvi, se'ns presenta ms complex i ric psicolgicament i ens `captiva i se'ns fa molt proper per la seva versemblana: perqu tots els seus fets sn propis del comportament hum i dintre dels seus lmits posibles. Tirant s un personatge de ficci, hum i ben perfilat psicolgicament que, sens dubte, recull elements biogrfics de personatges rigorosament histrics. Tamb aqu s clara la voluntat de J. Martorell de fer versemblant la novella amb comportaments ajustats a la mesura humana i amb elements biogrfics que devien ser prou coneguts dels seus contemporanis. Carmesina: s un personatge duna gran bellesa amb un sol objectiu, conservar la seva virginitat. T una bellesa singular , amb la qual Tirant es va enamorar completament della, per de vegades es deixa endur molt facilment per les influncies dels altres. Representava lideal de bellesa de l'poca: rossa i de pell blanca. Diafebus: s un cavaller culte prestigis i fidel. s amic ntim de Tirant i el seu propi cos, company darmes. Es va casar amb Estefania, filla del duc de Macednia. En moltes ocasions s el narrador. Es un personatge que no t una influencia destacada en la obra, per si que en molt moments ens narra les gestes del seu cos. Destaquem tamb el seu amor amb Estefania, que li

declarar les seves intencions per mitj dun albar. Els dos es juraran amor etern Estefania: donzella de Carmesina i ntima amiga, esposa de Diafebus. Emperador: s lamo de lImperi de Constantinoble. Home molt culte i educat, que es preocupa pels problemes de la cort, per no sen adona del qu passa al seu voltant i acaba morint de pena per Tirant i Carmesina. Emperadriu: s un personatge ms complex que el de la Carmesina. Portes enfora mant una imatge de dignitat, honestedat i noblesa, i portes endins es lliura amb una alegria juvenil a l'adulteri amb el jove Hiplit. Hiplit: s un personatge bastant insegur amb si mateix, jove, per sense gaire experincia i sexpressa amb un llenguatge culte i ben refinat. Ell mateix va ser qui va declarar el seu amor a lEmperadriu. Plaerdemavida: s amiga de la princesa Carmesina i tamb la seva donzella. s una persona molt intelligent i sincera, que fa tot el possible per ajudar a Tirant en les arts de seducci, per atreure a Carmesina. Lla donzella ms noble que hi ha a la cort de Constantinoble i potser lamiga ms lleial de Carmesina dins del context de lpoca. Plaerdemavida t un carcter extravertit, sovint es molt exagerada i desvergonyida, per en tot moment far el possible per ajuntar a la seva senyora i Tirant. En recorda al paper que han fet altres personatges en la literatura com pot ser per exemple la Celestina. Destaquem tamb, les seves recomanacions a Tirant i linters que mostra per ajudar-lo. s l'intermediria entre els enamorats, juga un paper decisiu en les escenes amoroses, s ella qui provoca la trobada entre els dos amants. Viuda Reposada: intenta fer impossibles els amors de Tirant amb Carmesina, perqu est enamorada dell, i intenta distenciar-los amb enganys. s un dels personatges oposats a Tirant. Una dona amb plans malvols, que intenta que lamor entre tirant i Carmesina no es converteixi en una realitat. En tot moment la viuda reposada mostra el seu mal carcter i intenta enganyar a Tirant per desenamorar-lo de Carmesina. s un personatge, que al cap i a la fi, fa tot aix perqu est completament enamorada del nostre valent cavaller. Guillem de Vroic: honrat cavaller retirat, que fa vida ermitana. No el trobem durant tota la novella per si que juga un paper important al principi della, on explica al jove Tirant lordre de cavalleria. 9. ESTIL En Tirant lo Blanc alternen dos estils:

- Un estil que es caracteritza per un to seris i un llenguatge culte, seris, refinat... dels llargs parlaments, lamentacions, dels passatges narratius sobre batalles, torneigs. Hi predominen els cultismes, els llatinismes, les estructures llargues amb verb al final de la frase, hiprbatons, perfrasis verbals... -Un estil amb un llenguatge col.loquial en els dilegs, plens dexpressions casolanes, dexclamacions i interjeccions, de refranys, de jocs de paraules fets amb grcia i enginy. En definitiva, un llenguatge planer. Joanot Martorell alterna els episodis narratius i descriptius amb dilegs per tal de mantenir latenci del lector, i crear a la vegada, una atmosfera versemblant, creble, amb ls de la ironia. 10. OPINI /conclusi s un llibre seris i divertit a la vegada seris. Lestil s seris i culte quan lautor tracta els temes relacionats amb les normes i usos de la cavalleria, els conflidctes militars i les batalles. La part de lobra que mha resultat ms difcil d llegir s la part ms doctrinal dInglaterra, quan explica les normes de cavalleria, o els parlaments religiosos Per lestil canvia i lautor fa servir lhumor quan tracta els assumptes amorosos. Hi ha captols plens descenes dhumor, erotisme i sensualitat. Aquests episodis amorosos sn sempre entretinguts i atrevits. Lautor fica al Tirant fins i tot en situacions ridcules i divertides. Els personatges resulten molt crebles. s un heroi de carn i ossos. Tirant s un cavaller fort, valent i astut per curiosament es mostra insegur i tmid en lamor. He de dir que s una novella entretinguda i bastant interessant, grcies tamb a la versemblana amb que l'autor narra fets i redacta, aix com quan descriu les vestidures, , les batalles, les festes a la cort reial... Tamb magradat el final del llibre que resulta inesperat i sorprenent. Lheroi quan sembla que ha aconseguit el que volia, tenir la seva amada i convertir-se en hereu de limperi , mor duna simple malaltia o refredat. Es tracta dun final modern. No es tracta del final feli dels contes de fades o dels finals heroics dels llibres de cavalleries. Tirant mort duna malaltia, no t una mort heroica o honorable. El seu mxim rival, Hiplit, s lnic que sobreviu i prospera, amb un missatge final pessimista que contrasta amb el to satric i festiu de tota lobra i que recorda que tots els personatges sn humans i per tant mortals, i que la vida real no sempre s justa. A ms a ms a banda dels temes principals, la vida del cavaller Tirant i dels seus amors amb la Carmesina, la novel.la tracta molt ms temes. Hi ha

novella de cavalleria, novella histrica, novella militar, novella de costums, novella ertica, novella psicolgica, etc. Podrem dir, que aquesta novella s una de les novelles ms importants de la literatura catalana i una de les moltes novelles ms divertida, entretinguda i apassionant de tots els temps.

11. POSSIBLES PREGUNTES

1. Per qu lHan considerat com una precursora de la novel.la moderna? Com busca lautor la versemblana? Per qu es considerada una obra moderna, ertica i humorstica? Com busca lautor la versemblana i el realisme? Perqu lautor busca sobretot en la versemblana i el realisme , i fa servir lhumor i la ironia. Lautor busca la Versemblana de moltes maneres: - Amb els seus personatges, humans i crebles.. s la primera novella dins de la literatura universal on apareix un heroi de ficci de carn i ossos. Tirant s un heroi per a la vegada resulta un personatge possible i creble. La seva caracterstica ms important s la seva humanitat. Va evolucionant al llarg de la histria. Quan comena la novel.la s un jove cavaller i inexpert que est aprenent les normes de cavalleria. Sacaba convertint en un cavaller fort, astut i intel.ligent que guanya les batalles grcies a les seva intel.ligncia i estratagemes. No t poders sobrenaturals. s un home sensible i educat i es mostra insegur en la seva relaci amorosa amb la Carmesina. Necessita de lajuda daltres personatges per a aconseguir el seu propsit. A ms a ms s un personatge vulnerable, resulta ferit a les batalles i encara ms al final mor duna malaltia molt comuna. Joanot Martorell construeix un mn amb, personatges quotidians, amb sentiments i defectes. Els seus personatges van evolucionat al llarg de la histria. Es pot dir de Tirant lo Banc que per aix podria ser considerada en part una novel.la psicocilgica, perqu els seus personatges ens semblen de carn i ossos pel tractament psicolgic individual que sovint reben els ms importants. - Amb les escenes de la vida quotidiana. Ms importants que les escenes de batalles i de festes cortesanes, sn les escenes de la

vida diria, en les quals els protagonistes es mostren tal com sn realment, despullats de tot artifici, amb senzillesa i espontanetat. - Amb ls de l humorisme, La sensualitat i lerotisme que presents a lobra. estan

- Amb lalternana de la narraci en tercera persona i el dileg amb la voluntat de crear una atmosfera de versemblana i naturalitat. - El final s tamb modern, no es tracta del final feli dels contes de fades o dels finals heroics dels llibres de cavalleries. Tirant mort duna malaltia, no t una mort heroica o honorable. El seu mxim rival, Hiplit, s lnic que sobreviu i prospera, amb un missatge final pessimista que contrasta amb el to satric i festiu de tota lobra i que recorda que tots els personatges sn humans i per tant mortals, i que la vida real no sempre s justa. - Amb una gran varietat temtica. s justament aquesta varietat el seu mxim atractiu. s una novel.la psicolgica perqu hi ha una evoluci dels personatges ms importants. s una novel.la histrica perqu hi apareixen fets histrics. s un tractat militar perqu es descriuen les normes i usos de la cavalleria i sexpliquen estratgies militars. S un llibre de costums perqu es descriuen escenes cortesanes i de la vida diria. s una novel.la ertica perqu est plena de episodis i escenes ertiques o plenes de sensualitat amb tocs humorstics. - D'altra banda, el seu estil s'ajusta clarament al to dels episodis narrats; lAutor fa servir un to greu i seris a les escenes cavalleresques i militars per el combina amb un to fresc, viu i intencionat als episodis ms humorstics o ertics. - Era un llibre diferent de la novella de cavalleria, amb els seus personatges, , models de l'ideal cavalleresc, i el seu mn ple de fantasia: inconcreci temporal i geogrfica, aventures impossibles, espais tipificats, cavallers de qualitats sobrehumanes, gegants, dracs, mags, prodigis, etc., que en les seves continuacions s'havien perpetuat i fet cada vegada ms increbles. El Tirant, en canvi, presenta una cavalleria creble i versemblant, que reflecteix un mn que el lector -el lector cortes al qual va dirigit- coneix. - Admirador de la cavalleria a la qual pertany, la novella reflecteix amb fidelitat els usos i costums cavallerescos de la seva poca, sempre tractats amb seriositat i respecte. La cerimnia en qu Tirant s fet cavaller; les festes del casament del rei d'Anglaterra; les justes i tornejos i els combats a ultrana, amb les lletres de batalla que els envolten, el misteri i la fastuositat amb qu es presenten quatre cavallers a la cort; els cavallers venuts que abandonen les armes i prenen els hbits religiosos; o l'explicaci de l'Ordre de la Garrotera i les campanyes militars per mar i per terra,

amb batalles campals i estratagemes. Observacions de la realitat tamb en els detalls, diguem-ne, ms domstics: les armes els vestits, etc. Els lectors, per fora, s'hi havien de reconixer. - Martorell menciona fets histrics reals i fa que el seu protagonista sigui un personatge contemporani existeixi en el seu mateix temps- i es mogui per una geografia real i coneguda. Tots els escenaris sn coneguts als lectors: Anglaterra, Frana, Siclia, Rodes, Constantinoble i el nord d'frica; i fins i tot els noms de molts cavallers, cristians i moros, sn perfectament ajustats a la realitat possible del s. XV; el Gran Turc, el Sold de Babilnia (El Caire), el Gran Caramany (senyors de Kermlan, emirs de l'Anatlia), el duc de Lencastre (Lancaster), el prncep de Galles, el marqus de Sant Jordi, el duc de Calbria, el comte de Montoro etc. Cal, per, entendre que estem davant d'una novella i no d'un llibre d'histria. J. Martorell actua com a novellista i amb elements perfectament reals i histrics construeix una narraci que s, lgicament, ficci. -Ara b, encara que la novella sigui versemblant i realista, no hi manquen alguns episodis fantasiosos i clarament inversemblants. Sn, per, en el conjunt de la narraci, molt breus i irrellevants. El primer, l'aparici del mtic rei Arts i la seva germana Morgana, personatges literaris. Tanmateix, en el context en qu apareixen no queda prou clar si es tracta d'una ficci, d'un espectacle ms de la festa magnfica que celebra l'Emperador, o si ens sn oferts com a personatges reals. En canvi, la conversi de milers de musulmans al cristianisme s notriament irreal, i, sobretot, l'aventura del cavaller Esprcius, que desencanta una donzella convertida en drac per un mgic malefici, t un carcter fantasis i meravells propi dels llibres de cavalleria. Estaven ja en l'original de Joanot Martorell o sn deguts a Mart Joan de Galba, com tendeixen a creure alguns crtics? En tot cas, la seva presencia a la novella no altera de cap manera la impressi de versemblana que el lector hi copsa de seguida, i amb la qual els coetanis de l'escriptor es devien identificar.

2. Caracteritzaci i diferenciaci entre novella cavalleresca i novella o llibre de cavalleries. Definiries Tirant Lo Blanc com a novella cavalleresca o llibre de cavalleries? Justifica la teva resposta. El llibre de cavalleries evolucionar cap a la novella de cavalleries, que alahora desembocar en la novella moderna.

En els llibres de cavalleries, apareixen elements meravellosos com ara dracs, serps, nans, gegants... I els personatges tenen qualitats i capacitats inversemblants: fora descomunal, poders mgics... Tamb, la situaci geogrfica s desconeguda, irreal, extica i llunyana, i no es pot trobar exactament en un mapa. El temps en aquest tipus de novella s remot i l'ambient s de fantasia i misteri. Per altra banda, les novelles cavalleresques presenten l'absncia d'elements meravellosos, els personatges sn de mesura humana, els espais sn coneguts i localitzables en un mapa i els temps en qu esdev l'acci sn prxims o immediats. Per tot aix Tirant s una novella de cavalleries, de manera que una de les caracterstiques del seu estil s el seu realisme o versemblana. La versemblana saconsegueix,...

3. Narra alguns dels episodis fantstics que apareixen a la novel.la. Ara b, encara que la novella sigui versemblant i realista, no hi manquen alguns episodis fantasiosos i clarament inversemblants. Sn, per, en el conjunt de la narraci, molt breus i irrellevants. El primer, l'aparici del mtic rei Arts i la seva germana Morgana, personatges literaris. Tanmateix, en el context en qu apareixen no queda prou clar si es tracta d'una ficci, d'un espectacle ms de la festa magnfica que celebra l'Emperador, o si ens sn oferts com a personatges reals. En canvi, la conversi de milers de musulmans al cristianisme s notriament irreal, i, sobretot, l'aventura del cavaller Esprcius, que desencanta una donzella convertida en drac per un mgic malefici, t un carcter fantasis i meravells propi dels llibres de cavalleria. Estaven ja en l'original de Joanot Martorell o sn deguts a Mart Joan de Galba, com tendeixen a creure alguns crtics? En tot cas, la seva presencia a la novella no altera de cap manera la impressi de versemblana que el lector hi copsa de seguida, i amb la qual els coetanis de l'escriptor es devien identificar.

4. Explica breument la ruta del Tirant lo Blanc al llarg dels diferents captols de l'obra.

Comena la novella, desprs de la histria del Compte de Varoic i la trobada de Tirant amb ell, cam cap a Londres. Desprs de les festes, Tirant i els seus es van dirigir cap a Nantes, on els va rebre el duc de Bretanya. A partir d'aqu van rebre una carta desde Rodes i de cam es van a aturar a Lisboa, passant la Costa Barbaria (Nord d'Africa) i l'estret de Gibraltar fins a Palerm, per proveir-se de blat i van ser rebuts pels reis de Siclia. A continuaci van arribar a Rodes on van guanyar als turcs i de cam a casa van fer escala per Jafa, Beirut, Jerusalem i Alexandra per tornar a Siclia. En la seva estada va fer alguns viatges passant per Trpoli, costes barbries, espanyoles i Marsella per poder anar a Bretanya i veure als seus pares. All a Sclia va rebre una carta i van haber de marxar cap a Constantinoble per alliberar Grcia dels turcs. En un dels seus viatges el seu vaixell va naufragar i va arribar a les costes de Barbaria passant per Montgata. Desprs va poder tornar a Constantinoble on, a prop d'all, a Adrianpolis, va morir.

5. Vida i poca de Joanot Martorell i relaci amb la seva obra. Hi ha una relaci entre la vida de Joanot Martorell i la seva obra. Com el seu personatge Joanot Martorell va ser un cavaller, encara que Joanot no va ser un cavaller tant important com a lobra ho s Tirant. Joanot va tenir conflictes diversos i es va veure involucrat en batalles amb quatre cavallers. Altres aspectes relacionats, poden ser lestada de Joanot Martorell a Anglaterra on segur que tindria noves idees per escriure el Tirant lo Blanc, que causalment shi troba a Anglaterra practicant lorde de cavalleria. 6. Amb els principals personatges de la novella (Tirant, Carmesina, Diafebus, Estefania, Plaerdemavida, la Viuda Reposada, etc.), constitueix un quadre de llurs i relacions, tenint present tant llurs amistats com enemistats, llurs funcions de confidents o missatgers, o dantagonistes, etc. Tirant lo Blanc: s el protagonista, senamora de Carmesina, la Viuda Reposada est enamorat dell, explica els seus amors a Diafebus, amb lajuda de Plaerdemavida aconsegueix tenir relacions amb Carmesina. s un cavaller molt important que aconsegueix alliberar lImperi Grec de la invasi turca. Carmesina: Filla de lemperadriu, est enamorada de Tirant, Plaerdemavida s la seva confident. Diafebus: Cos i confident de Tirant, senamora dEstefania i es casen. Estefania: Neboda de lemperador i filla del duc de Macednia, donzella de Carmesina, senamora de Diafebus i es casa amb ell.

Hiplit: Nebot de Tirant. Mant relacions sexuals amb lemperadriu i al final es converteix en lemperador. Plaerdemavida: Confident de Carmesina i de Tirant, aconsegueix que mantinguin relacions sexuals. Es casa amb el senyor dAgramunt i es converteix en reina de Fes. Lemperadriu: Esposa de lemperador grec i mare de la princesa Carmesina. Mant relacions sexuals amb Hiplit i desprs de la mort de lemperador es casa amb ell. Viuda Reposada: Dida de la Carmesina, sestima el Tirant i intenta trencar la seva relaci amb Carmesina.

7. Comenta alguns moments del Tirant lo Blanc que hom pugui considerar sensuals. La sensualitat s un tema molt important en aquesta novella i va normalment molt lligada amb l'humorisme en les escenes amoroses entre l'Emperadriu i Hiplit, Felip i Ricomana i sobretot entre Tirant i Carmesina. s converteix en un tret essencial a partir i la seva presncia s perqu la lectura sigui ms atractiva i divertida. Un dels episodis ms significatius s en l'episodi en qu Plaerdemavida fa que Tirant es fiqui al llit de Carmesina, desprs de veure-la banyar-se i jugar amb Plaerdemavida a travs d'una caixa, i Plaerdemavida, situada al capal, posa el seu cap entre ells dos i parla perqu la princesa cregui que s ella qui seu al seu costat i Tirant pugui acariciar-la al seu plaer. Tamb podem veure-la en la picardia de Plaerdemavida, que es mostra en el relat del somni de la donzella al castell de Malve, o Carmesina, que s'ha negat reiteradament a satisfer Tirant, li demana que li besi els pits, amagada sota el llenol. Una de les coses ms curioses alhora d'utilitzar l'erotisme s quan el compara amb el menjar, el sabors i els gustos o quan ens explica pensaments o accions sensuals comparant-les amb paraules prpies d'una batalla, amb un llenguatge cavalleresc. Aquest tipus d'humorisme ja haba sortit abans en altres llibres de cavalleria de l'poca com La Histria de l'esforat cavaller Partinobles encara que no tant freqents i tan variats com a la novella de Joanot Martorell. 8.Comenta alguns moments del Tirant lo Blanc que hom pugui considerar humorstics. L'humorisme s un altre caracterstica molt important ja que dna realisme i es pot trobar en tot tipus d'episodis, guerrers i amorosos. Joanot Martorell fa servir el sentit de lhumor quan narra com Tirant traspassa el cap del seu oponent entrant-li la daga per l'ull, quan explica les bajanades del prncep Felip amb el pa a la cort de Frana, o quan fa que el

filsof de Calbria, un home reposat, mati a un rufi acostumat a barallarse. Tamb fa servir lhumor quan narra episodis d'un to ms sensual i amors: com en el dileg entre Tirant i Carmesina que en presncia de tots es diuen els seus sentiments fent un joc entre "l'amar" i "la mar"; la declaraci de Tirant a travs d'un mirall; el truc que utilitzen per amagar que Estefania no s verge posant uns gatets a la finestra de la seva habitaci a la nit de bodes perqu amb els seus miols amaguin els crits dEstefania; o en un altre episodi on la cala i la sabata que es fa brodar Tirant i que amb elles toca el "lloc vedat" de Carmesina. Fins i tot aquest element humorstic el porta de vegades a situacions ridcules com quan Plaerdemavida, desprs dhaver-lo introdut a la cambra de la Infanta, cansada de les seves vacillacions, el deixa sol a les fosques, durant ms de mitja hora; o en situacions compromeses, com en lescena en qu els dos amants, Tirant i Carmesina sn sorpresos a lhabitaci d'ella per lemperadriu, Tirant s'amaga sota unes robes, sobre les quals seuen la Princesa i la seva mare, sn alguns dels exemples que utilitza Joanot per deixar anar el seu humorisme caracterstic. 9. Comenta dues de les relacions amoroses que es desenvolupen al Tirant lo Blanc, al marge de les del propi Tirant i Carmesina. Diafebus i Estefania: Tirant i Diafebus van a lhabitaci de la princesa Carmesina a veure-les a totes dues. En aquest moment, es donen les primeres relacions sexuals entre Diafebus i Estefania. Desprs daquests actes Diafebus i Estefania es casen en secret , i ms tard amb laprovaci de lemperador, es casen amb la seva bendici. Hiplit i lemperadriu: Tots dos estan enamorats i mantenen relacions sexuals damagat de lemperador. 10. Tirant lo Blanc: un final impossible, inesperat, soroprenent. Discuteix i justifica lafirmaci. El tirant lo Blanc termina amb la mort del propi Tirant, Carmesina i lemperador. Tirant mor dun refredat, tot just quan havia aconseguit lamor de la Carmesina i dhaver estat nomenat hereu de l'imperi. Mor desprs de e totes les seves aventures, de ser lheroi que va salvar Rodes del seu setge, que va conquerir terres al nord dfrica i dhaver alliberat limperi grec de mans dels turcs, i desprs de les seves dificultats per aconseguir mantenir relacions amb Carmesina i poder casar-se amb ella. Es a dir i totes les seves gestes no tenen cap recompensa.

Llavors, es veu com Hiplit sense cap tipus desfor militar ni daltres, es converteix en lemperador casant-se amb la princesa i sent lhereu de Tirant. En definitiva la mor iguala a tots i pot acabar amb la vida de qualsevol. Resulta trist i cruel que el protagonista de la histria , desprs duna vida complicada, esforant-se al mxim en totes les batalles ja siguin militars com amoroses, mori per una simple pulmonia, com qualsevol persona.

11. Tirant i Carmesina: un amor a cavall del sentimentalisme i la sexualitat. Comenta-ho. La descripci dels amors de Tirant i Carmesina omplen les pgines ms entretingudes de lobra de Joanot Martorell. Tota relaci damor comena amb una declaraci. Aquest s un dels exemples de la novella on es mostra clarament que hi ha moltes escenes on el ms important s el sentimentalisme, seguit de la sexualitat. Per l'erotisme i la sexualitat tamb sn presents. Des del primer moment Tiriant es sent atret pels pits de la Carmesina. Al llarg de la histria Tirant i Carmesina intercanvien jocs amorosos sense arribar al acte, al que Carmesina no vol accedir fins que siguin un matrimoni. Per exemple, hi ha una escena en que es mostra el festeig entre aquests dos personatges, en qu es produeixen una sries de tocaments que omplen les pgines ms ertiques de la novella. Una nit, Tirant pot contemplar damagat com es banya Carmesina a la seva cambra, grcies a lastcia de Plaerdemavida. Desprs daquesta escena de voyeurisme, Plaerdemavida introdueix a Tirant al llit de la Princesa mentre aquesta dorm. Llavors Tirant va acariciant el cos de la seva estimada fins que Plaerdemavida lindica que saturi perqu Carmesina es podria despertar. 12.. Contrasta com tracta la novella els temes de la cavalleria i la milcia en front del tema amors i sentimental. En aquesta novella, Joanot Martorell fa moltes allusions a temes cavallerescos, amagant aix, les escenes ms ertiques i sexuals. Es refereix metafricament al seu amor i la relaci amb la Carmesina amb termes relacionats amb temes de la cavalleria. En lapartat de limperi Grec, captol 436, noms en el seu ttol ja trobem una allegoria, Com Tirant venc la batalla i per fora darmes entr al castell, Aqu Joanot no es referia precisament a entrar en un castell de veritat, sin que utilitzava aquesta frase com a figura retrica, volent referir-se a lacte sexual de Tirant i Carmesina.

[...]Els combats damor no han dendurir-se; no satenyen amb fora, sin amb enginyosos afalacs i dolos enganys. Deixeu lobstinaci, senyor; no sigueu cruel; no penseu que aix sigui camp ni llia dinfidels.[...] [...]Que les armes de cavaller no fan mal a donzella![...] En aquest altre fragment, per exemple, tamb utilitza una figura retrica. 15. Comenteu aquells trets del Tirant lo Blanc que permeten parlarne com una novella moderna en el context del seu temps. Illustreu-ho amb algun dels fragments que hgiu llegit. Joanot Martorell busca la versemblana. Tirant s un heroi fort i valent per a la vegada vulnerable. Resulta ferit i guanya batalles grcies a les seves estratgies i intelligncia. No intervenen elements fantstic o fantasiosos. Hi ha una evoluci psicolgicia en el seu personatge. Comena sent un heroi jove i inexpert i acaba com a lider i poders cavaller. s un amant inexpert i insegur. Quan sembla que ha aconseguit el seu amor i es convertir en emperador t un final sorprenent,mor d'una malaltia. Tamb hi han canvis en la manera d'escriure com en l'alternana de narraci-dileg. A ms a ms alterna un estil solemene amb un llenguatge i un to molt ms colloquial, dinmic i amb ironies i comparacions per donar i explicar els comportaments dels personatges en canvi, les novelles anteriors eres molt ms montones, amb un to sempre solemne i lamentacions.

Quina s la ra dels parallelismes entre la batalla militar i lamorosa? Amor, sensualitat, passi i sexe cru i desenfadat sn ingredients primordials de la novella. Lamor s tan important com la guerra i shi aplicaran les mateixes energies i estratgies. Lun com laltra, seran la via dascens social de Tirant. Aquesta ra s, potser, la que ens explica els continus parallelismes entre la batalla militar i lamorosa com el veu al captol CDXXXVI-, que s realment la que neguiteja ms el nostre protagonista, que arriba a limperi grec fet un cavaller per sense cap preparaci en aquests afers: -Tirant, Tirant, jams en batalla sereu ardit ni temut si en amar dona o donzella una poqueta de fora no hi mesclau, majorment com [quan] no ho volen fer. li haur de mig reprendre Plaerdemavida (captol CCXXIX). Com s la relaci amorosa de Tirant i Carmesina? Tanmateix, si en les aventures cavalleresques Tirant es comporta dintre dels lmits de la capacitat humana, s en les escenes amoroses on

s'humanitza definitivament i se'ns fa ms atractiu, per les seves debilitats i per l'ampli registre de situacions per qu passa. Enamorat sobtadament i irresistiblement de Carmesina la primera vegada que la veu, el seu amor s des de l 'inici ben terrenal: Tirant s'enamora de la seva bellesa i se sent atret molt especialment pels pits de la Princesa, dues pomes cristallines i les seves relacions sn, de fet, la histria de la frustraci d'un desig amors sexual insatisfet. Davant de la Princesa es mostra tmid i poc agosarat, tan valent com s al camp de batalla. La seva indecisi fins i tot el porta de vegades a situacions que voregen el ridcul, com quan Plaerdemavida, desprs d'haver-lo introdut a la cambra de la Infanta, cansada de les seves vacillacions, el deixa sol a les fosques, descal i en camisa, clavat al bell mig de l'habitaci durant ms de mitja hora; o a situacions fora compromeses, com en l'escena en qu els dos amants sn sorpresos a l'habitaci d'ella per l'Emperadriu i Tirant s'amaga sota unes robes, sobre les quals sobre ell seuen la Princesa i la seva mare, o en el magnfic episodi en qu ha de fugir saltant per una terrassa i es trenca una cama. La humanitzaci de Tirant arriba a la mxima expressi en el moment de la seva mort. Perqu Tirant, contra tota la tradici literria, mor de malaltia i desprs d'haver fet testament. Com desmsitifica el narrador a Tirant? El narrador es complau de continu a desmitificar lheroi.: -Per aix el posar en situacions tan ridcules com quan per evitar que el descobreixin a la habitaci de la Carmesina ha de saltar, cau i es trenca la cama il Hiplit gaireb no el reconeixia, de tant com li havia canviat la veu i se li havia tornat femenina. -s un cavaller valent per davant la Carmesina es mostra tmid i insegur. -s vulnerable, resulta ferit en les seves batalles. -Per la mateixa ra el far morir duna vulgar malatia pleuresia-, per demostrar-nos, per si de cas no ho sabem, que com que les malalties i la mort no fan distincions de classe a la realitat, tampoc no s qesti que en facin a les novelles.